Andrés, ja torna a ser dimecres. Molt bona tarda.
Molt bona tarda.
Comencem un altre capítol de les aventures del Quixoti,
sobretot de Sant Xopanzà, que el tenim en plena festa de Sant Fermins,
buscant el seu amo.
Exacte.
Però el cinema d'avui correspon a l'Antiquari.
Estem a segona setmana, segon dimecres de més,
i això comporta que cada segon dimecres de més,
allà a l'Antiquari del carrer Santana del casc antic,
passem a una pel·lícula japonesa o temàtica japonesa.
I avui ens toca pel·lícula japonesa a les 10 del vespre i amb entrada gratuïta.
És una pel·lícula que el títol ja ho diu tot.
La venganza sangrenta de Aki.
Una pel·lícula japonesa, com he dit, de l'any 1991,
amb colors i pel·lícula de terror.
Els intèrprets són Shouko Nakahima, Rie Kondon
i el director Izo Hashimoto.
És una pel·lícula realment de terror,
d'aquelles que fa tremolar una miqueta,
i aquí hi ha una miqueta de sang.
En fi, una autèntica pel·lícula japonesa de terror.
Avui entrada gratuïta a les 10 del vespre a l'Antiquari.
I ara tornem amb la pel·lícula del Don Quixote,
però no de la manxa, sinó Don Quixote d'Orson Welles.
No és que Orson Welles es disfrecés de Don Quixote, ni molt menys,
sinó que és la pel·lícula que ell va anar creant
amb una espècie de fantasmagoria de la seva ment
i barreja l'obra real de Don Quixote
acabant amb unes circumstàncies aventureres
ja de l'època del segle XX.
I això ho va filmar-ho ell sobre els anys 50
i va ser muntada sobre els anys 90
perquè aquest material va quedar perdut por ahí
per diverses parts del món.
Va ser recopilada, totes les bobines que es van anar trobant
i Jesús Franco va fer el muntatge.
El Don Quixote el va fer Francisco Reiguera,
un Don Quixote prim,
en fi, pieles enjutes, com diu l'obra.
I el Sancho Panza va ser un actor que va fer bastantes pel·lícules.
Una de les que va destacar bastant va ser
Cinco tumbes al Cairo,
un sort de grapat d'artistes molt bons,
i és Akim Taminov.
Tots treballen molt bé
i s'adapten a les circumstàncies que mana la pel·lícula.
Tenim el Sancho Panza
que està buscant a Don Quixote,
en aquest cas per terres del nord d'Espanya,
i estem precisament en un lloc on s'estan celebrant
les festes de Sant Fermín.
Sancho Panza ha entrat en un bar,
ha descobert que allà hi havia una televisió,
no ho havia vist mai,
després compra un prismàtic,
un llargavistes d'aquests,
un catalejo que dic jo,
per un d'aquests farians que hi ha per aquestes festes,
pensant veure a la lluna el seu amo,
perquè ell li diu que moltes vegades està a la lluna
i creu que bé amb el catalejo el trobarà allà a la lluna,
en fin, ja dic jo,
fantasmagories d'aquesta classe.
Estem ara a la plaça de Toros,
allà hi ha hagut el clàssic Encierro,
i entre tota l'expectació del públic que està a les grades,
trobem el Sancho Panza amunt i avall,
entremig de tota la humanitat que allà tenim,
preguntant si hem vist amb el seu amo.
Qui és el seu amo?
La gent no se'n preocupa d'aquestes coses.
Escoltem què és el que passa.
La gent no es haurà a la lluna.
¿Saben ustedes dónde hay una cajita así cuadrada
donde la gent habla y habla?
¿Tu cabeza amajó?
Ah, perdone, eh.
Alló.
Perdone, ¿sabe usted dónde hay una caja
que habla de un caballero
y se ven cosas y toca música?
¿Los de la banda sabrán?
¿Los de la banda? Gracias a Dios.
Oiga, mire, yo estoy buscando una caja que da las noticias,
pero se ve al mismo tiempo y hace música.
¡Guau! ¡Guau! ¿La ha visto?
Pa' eso los profesores de música, ellos entienden.
¡Claro! ¡A esos!
¡Eh, clica!
Gracias.
¡Eh, maestro!
Y si usted sabe de todo, sabrá que en la caja de las noticias
hablaban de mi amo, uno alto, con una barba y unos diodes muy raros.
¿Dónde lo encontraré?
No se entera, eh.
Pero, diga, busco a un viejo alto y muy flaco
que tiene una barba muy larga y muy rara.
¿De qué hablas?
Niños, ¿habéis visto por aquí a un viejo muy alto, muy alto
que tiene una barba muy larga?
Los más altos van ahí delante.
Oye, chaval.
Vézame a usted, pa.
¡Piérdete ya, palizas!
¡Palizas, yo!
¡Járate!
Eh, amigo, ¿no ha visto usted a un tipo con una barba muy larga y muy blanca?
¡Quítate de delante, que te voy a atropellar!
Anda, anda, pero soy un tipo aquí metido.
¡Oye, majo!
Eh, usted, el pequeño de ahí dentro.
S'está referint Sancho Panza a un dels gegants
pensant si queda de bo
i us dóna compte de les sabatilles,
de les espardenyes que porta a la xacala a la bandilla del gegant
que dintre hi ha un home
i per això ha sigut el comentari.
¿No ha visto usted a uno con barba muy alto?
Con barba hay muchos, pero sin barba también.
¿Por allá?
¡Ah!
Usted tiene que saberlo, un tipo muy parecido a usted, con barba también y alto.
¿Usted qué tiene cara de visto?
¿Ha visto a un tipo muy alto y con barba?
Busca entre los filantes, hay mucho barbudo.
Sí, pero el mío es muy especial, ¿sabe?
¡Eh!
¿Ninguno de ustedes ha visto al hombre de la barba y el pecho metálico?
¿No han visto la caja de las noticias?
¿Qué noticias, eh?
A ver si veremos menos.
Oiga, señora, estoy buscando a mi amo.
Es un hombre muy alto y con barba.
Una barba arranca.
No.
¿Cómo no sea papá Noel no ve?
Vuelva en diciembre.
Bueno, muy amable, muy amable.
Lo que yo te diga, le falta un tornillo a esto.
¡Eh, espere!
Los lobos están en la plaza.
Y arenal de Seviña y ole, torre del oro.
Eh, oiga, usted trabaja aquí, ¿verdad?
¿Qué le pasa?
Usted tiene que conocer una cajita que da noticias y hace...
¡Oh, oh, oh, oh!
Es que busco a mi amo y la cajita lo dice todo.
Eso es el nodo.
Pregunte tanto.
Gracias, gracias.
Perdón, señor guardia, estoy buscando por aquí una cajita que habla de un viejo chivo
y hace pom, pom.
Circule, por favor.
Ya decía yo.
Perdón, estoy buscando a mi amo y resulta que hablan de él en la cajita de las noticias,
la que mete ruido.
¿Más ruido quieres?
¡Ale!
¡A cuidarse bajo!
¡Ale!
¡Ale!
¡Ale!
¡Ale!
Recordem, mentre tenim el so de fons,
Andrés, que aquesta capceta a la qual es refereix el Sancho Panza és la televisió,
que ell no havia vist mai cap televisió i ha vist una tele on parlen que han empresonat
el seu amo, no?
Exacte, i llavors ell es pensa també que dins d'aquesta capceta és on pot estar també
el seu amo, o sigui, una sèrie de confusionisme degut a tota la diferència d'època.
¡Ande, ande, ande, ande, y disculpe, señora, ando buscando a mi amo y hablan de él
en esa caja oscura cuadrada que tiene muy...
En casa tengo una cajita como esas que usted dice, al abrirla suena música y te ofrece figarricos.
¿Eh? ¿No?
¿Por qué no se explica mejor?
¿Eh?
¿Qué?
Cajita, tal que así.
¿Una cajita?
Ni pa' jole de idea.
Vamos a ver, usted que parece más espabilado.
Busque una cajita oscura, casi negra, que tiene unos ruidos que...
¡Oh!
Saben cosas tan bien.
Cajitas de salsa, la funeraria, todas las que quieran.
Muy gracioso para estar en fiestas.
Por favor, usted ha visto una caja así, grande, oscura, con muchos ruidos y que se ven unas cosas raras.
o a picotarán.
Excepto que estuve aquí.
Sancho Panza segueix encara, torna una otra vegada a la plaça de Toros, torna una otra vegada a preguntar per la gent, va desesperat.
¿Ha visto una cajita muy ruidosa que da las noticias ya hace poco?
No!
No!
Fé una mica de llestimet, eh, el Sancho Panza en aquestes escenes.
Jo crec que això va ser una mica d'excusa de l'Orson Welles
o una mica d'homenatge que ell li va fer
a les festes del San Fermín, no?
Exacte, ell estava com
altres grans personatges
Hemingway
i altres personatges, estaven molt enamorats
de les festes del nord d'Espanya
i això li va servir com que ell va estar bastant per allà
li va servir per adaptar una miqueta més
l'actuació del seu personatge
Doncs Andrés, si et sembla ho deixem aquí
i a veure si el troba
A veure si demà l'acaba trobant
Fins demà, Andrés
A veure si del món