Comencem ja la tertúlia d'aquest matí de dijous.
Avui una tertúlia amb el professor de la Universitat i historiador
Josep Maria Sabater-Bos.
Josep Maria, bon dia.
Bon dia i bona hora.
I avui amb dos polítics, dos regidors de l'Ajuntament de Tarragona.
Agustí Maiol, de Convergència i Unió.
Agustí, bon dia.
Hola, bon dia.
I Carme Crespo, del Partit dels Socialistes.
Carme, també bon dia.
Bon dia.
Amb aquests tres convidats avui comentarem algunes de les notícies de la jornada.
De fet, una de les notícies, no del dia, sinó de la setmana,
és el tema dels veïns del carrer Comte.
Uns veïns que ja porten pràcticament una setmana fora de casa
perquè els tècnics, els arquitectes, els municipals,
els del Col·legi d'Arquitectes i el propi que han designat els veïns,
doncs, en fi, continuen mirant.
De fet, aquest matí, al llarg del dia,
diuen que podran començar ja a determinar realment
la seguretat dels immobles i si poden tornar als seus habitatges.
Però el cas és que, malauradament,
aquests veïns porten una setmana en cases de familiars
o en hotels.
Tot això, insistim, mentre els tècnics fan la seva feina
i l'associació de veïns de la catedral
que convocava ahir al vespre a una reunió
demanant ara a l'Ajuntament
que realitzi un pla integral de millora
de tot el clavegram de la part alta de la ciutat,
especialment del que es considera la zona més degradada,
que podríem dir que és des del carrer Major,
mirant la catedral a Masquerra.
La banda de ponent, podríem dir, de la part alta.
Josep Maria, com veus aquest tema del carrer Comte?
La banda dels pagesos.
La banda dels pagesos.
La banda dels pagesos que sortien pel portal del Roser,
cap al camp.
Són molts anys d'una tarragona medieval,
amb uns fonaments romans, i això es paga.
És normal i corrent que aquestes cases,
que han aguantat molt de temps,
i un clavegram que també té forces anys,
doncs, tingui algun problema.
Jo suposo que els tècnics saben perfectament la manera de resoldre
i espero que en breu temps es pugui resoldre.
Les ciutats que tenen un casc tan antic com el de Tarragona,
forçosament han de tenir aquests problemes,
tot i que a la part alta, des de fa ja bastant de temps,
s'estan restaurant bastants edificis,
s'estan intentant portar, crec jo, per part de l'Ajuntament,
una política adequada,
i sorgeixen aquests entrebancs de tant en tant.
És un problema pels veïns,
la seguretat d'aquests veïns és el més primordial,
el més important, i cal fer-ho, cal fer-ho.
Per això ens hi trobarem ara aquí,
i d'aquí quatre dies, per l'altra banda del carrer Major,
també hi ha tot el carrer Ladastral, el carrer Cuirateries,
tota aquella zona d'allí.
Si fa o no fa, també passarà el mateix,
i pot passar el mateix, pot passar el mateix.
Les ciutats velles tenen problemes vells,
i si a una persona que té 90 anys,
doncs li falla, jo què sé, els ossos,
i quan hi ha humitat, doncs té reuma,
doncs una casa que té més de 90 anys,
doncs evidentment ha de tindre el seu reuma considerable.
Jo ho trobo una cosa relativament normal,
que s'ha aturat a temps,
vull dir que no hi ha hagut cap desgràcia ni cap cosa,
pensem que a la part alta s'han derrocat cases sorprenentment,
vull dir, per sorpresa.
Aquest cas s'ha arribat a temps,
i em sembla que, en fi,
és un problema, repeteixo pels veïns,
però jo espero que es pugui solucionar.
Més opinions, Carme.
Bé, des del grup municipal socialista,
hem dit que en aquest moment el que no volem fer
és en aquest moment demanar responsabilitats,
de moment,
perquè el que necessitem és que els veïns
estiguin segurs de tornar a casa seva,
estem segurs que l'Ajuntament,
els tècnics de l'Ajuntament estan treballant,
fent tot el que hem de fer amb el clavegueram
i avui crec jo que també miraran
que faran cates a les vivendes.
Jo crec que és important que els donin confiança
perquè tornin,
perquè realment anar a viure en una casa,
amb uns cribells com els que tenen
i que, doncs, amb aquesta incertesa,
amb les aigües que tenen algunes de les cases,
tot això es fa difícil viure.
I les psicògies de Barcelona,
que pesa moltíssim en aquests moments,
hi ha tot un seguit de...
Realment jo he vist les cases,
no crec que sigui psicògies de Barcelona,
sota la meva opinió,
doncs jo també la tindria,
si visques, soc sincera.
Llavors, el que s'ha de fer és això,
o sigui, des de l'Ajuntament
s'ha de posar tots els mitjans
perquè aquesta gent estiguin tranquils
i s'hi poden tornar realment a casa seva,
però no els hem d'escatimar.
Si es necessita que un geòleg
asseguri que s'hi pot anar a viure,
doncs agafem un geòleg.
Que necessiten que...
No solament les clavegueres,
sinó que a casa seva se'ls donin ajuts
perquè puguin arreglar
tots aquests accessos al clavegueram,
inclús apuntalar bé les cases,
perquè, evidentment,
com deia Josep Maria,
que són cases antigues,
no tenen els elements que tenen les d'ara,
i doncs el terreny no són roca a sota
i s'hi deixen fàcilment,
doncs això avui en dia
hi ha mitjans tècnics per arreglar-ho.
I jo crec que aquesta és una altra
que s'havia d'haver començat molt abans,
però com ja hem dit,
doncs això seran coses
que ja les mirarem amb el futur,
després de veure com es desenvolupa tot el tema.
Una altra cosa és que els propis veïns,
curiosament ens estan dient
que hi havia a Tarragona
el famós pla especial de la Peralta
que va fer l'alcalde Requesens,
que aquest pla està vigent
i que no s'ha donat sortida en aquest pla
durant tots aquests anys.
Llavors, bé,
això ja és un altre tema.
És curiós que siguin els mateixos veïns
els que ho diguin
i que ho recordin,
però, a banda d'això,
doncs jo crec que el pla integral
que s'ha de fer a les clavegueres
s'ha d'estendre tot el barri,
no solament a les clavegueres.
Molt bé. A veure, Agustí.
Bé, aquí hi ha l'estil, diríem,
de la Carme,
i de moment no demanem responsabilitats.
Jo crec que ha sigut,
és un tema que més transparència
i més dedicació
per part dels tècnics municipals,
del Col·legi d'Arquitectes
i diàriament contacte amb els veïns,
jo crec que això ha estat palès.
Vull dir, no pot haver cap veí
que els tècnics de l'Ajuntament
políticament hem estat
el que necessiten en aquests moments,
que és transparència
i, sobretot, un control
de com s'ubica, diríem,
aquests estudis que s'estan realitzant.
Però jo parlaria una miqueta
de la transparència, no?,
que diu la Carme, no?,
i demanem responsabilitats.
Jo crec que nosaltres aquí hem demostrat
entre la premsa,
entre el fotògraf,
entre tothom,
no hem tancat cap porta a ningú,
estem al costat dels veïns,
les tuberies que són enterrades
donen aquest tipus de problemes,
un dels problemes és la tuberia, diríem,
de l'aigua, que hi ha un quilo de pressió
i està entrant,
i jo crec que en aquests moments,
per part de tots els partits polítics,
crec que hem de tindre una serenor,
deixar que treballin els tècnics,
deixar que treballin el geòleg,
i que la intenció nostra és, evidentment,
subsanar el més aviat possible,
aquest tipus, diríem,
o aquest anomalie que té, diríem,
el clavegram.
Si s'ha d'estendre,
s'ha de fer el clavegram nou
amb altres carrers,
evidentment no tindrem cap tipus de problema,
però és un barri antic,
però sí que m'agradaria
que el barri de la part alta
Déu n'hi dóna els últims anys,
deu anys, el canvi que ha donat,
que encara ha de donar molt més,
molt més de canvi.
I crec que és un tema
que no es tindria que polititzar,
perquè és un tema que
està per damunt
de qualsevol partit polític
o politització.
Quan d'indemarem responsabilitats,
escolti,
vostè veu el que està passant
i dir, home,
el que no havia vist mai
a l'època franquista
ho he vist jo a Barcelona,
escolti,
tancar que els mitjans de comunicació
no puguin entrar
per seguretat
a el que està passant
amb mil persones a Barcelona,
això és gravíssim.
I, en canvi, nosaltres aquí,
per quatre cases
que els hem d'arreglar,
es tenen que demanar responsabilitats.
Quines responsabilitats
els companys solidàriament
s'han de demanar a Barcelona?
Allò ha sigut una negligència total.
Però el més greu...
Estem parlant de Barcelona
o de Tarragona?
Si parlem de Barcelona
podem encetar el tema,
però...
No, no parlarem de Barcelona.
Si no parlem de Tarragona,
demanarem responsabilitats, home.
Agustí, ahir al diari sortia
que l'alcalde havia dit
que no fessin fotografies.
Ho dic,
només és un apunt.
Escolti...
És un apunt,
perquè si volem parlar de Barcelona,
parlem de Barcelona.
No parlarem de Barcelona, eh?
Aquí hi entra tothom,
fa tothom,
i no...
Fins ahir.
Quines responsabilitats
vols demanar aquí, Carme?
Bé, això es veurà, eh?
Quan ja es veurà més endavant.
Quines responsabilitats vols donar?
De moment hem dit
que no entrarem en aquest debat.
Que als 24 hores
estan dedicats l'equip de govern,
els tècnics,
per subsanar els temes.
I em sembla lícit...
Jo he parlat amb els veïns,
igual que tu has anat...
Però és que la responsabilitat immediata
és que només faltaria
que no s'hagués actuat immediatament,
que se'ls hagués deixat abandonats.
és que això ja s'hi suposa.
Una altra cosa són les causes
que això ara no és el moment.
No, doncs tenim una sensibilització humana
amb el tema aquest.
El que no es pot, Carme,
és intentar polititzar un tema
que és un tema que ha subsaït
i que immediatament
els tècnics municipals d'urbanisme
estan al costat del Col·legi d'Arquitectes
amb el geòleg
i es farà el que creia que hagin de fer.
El geòleg fins ahir no s'havia acceptat.
A veure, a partir d'aquest tema,
però ens hem de replantejar,
com a ciutat i com a ajuntament,
com a institucions, en fi,
millorar tot el tema de xarxa de clavegram
o una revisió important d'edificis
i d'immobles de la part antiga de la ciutat,
de la part alta?
En aquests moments hem de ser...
Un moment, Agustí, Josep Maria.
Bé, resumim cosetes.
Primer punt.
Polititzar qualsevol fet d'aquesta mena
no és positiu, sobretot pels veïns,
perquè als veïns no se'ls pot fer servir
de moneda de canvi amb aquestes coses.
Hi ha un problema
i aquest problema s'ha de resoldre.
I s'ha de resoldre al marge
de les discussions polítiques.
Perquè les discussions polítiques
no porten enlloc.
Home, porten a que en un moment determinat
es faci una campanya electoral
i això arrossegui un seguit de vots
amb una banda o amb una altra.
I no anem per aquí.
El que anem és per solucionar el problema
de forma definitiva.
I de forma definitiva,
ara s'ha plantejat aquesta qüestió.
Per què es pot plantejar aquesta qüestió
en qualsevol moment?
Són circumstàncies, repeteixo,
de l'envelliment d'un casc
que té molts anys.
Perquè això, si hagués passat
en aquesta vinguda de Roma
on estem ara,
doncs hauria sorprès.
Evidentment.
Per què?
Perquè aquí el claveguerem
té X anys.
Aquell té molts anys.
I això és normal.
Jo recordo que aquí a Tarragona,
quan no teníem l'aigua de l'Ebre,
l'aigua que teníem aquí a Tarragona
estava carregada de calç
i les toveries de tota la part alta
i de tot Tarragona,
en aquell temps,
cada dos per tres,
s'obturaven.
Per què?
Perquè la calç tapava les toveries.
Era un problema que hi havia.
Ara l'aigua no porta tanta calç
com portava abans
i no tenim aquest problema.
Però en tenim un altre.
Aleshores, en primer lloc,
no ens barallem,
vull dir, no discutim,
no convertim això
en una sala de sessions de l'Ajuntament,
sinó que senzillament
solucionem el problema
i per solucionar el problema
hi ha unes etapes
i aquestes etapes s'estan complint.
I solucionat el problema,
Josep Maria,
més per alta,
és a dir,
més per alta de prevenció,
perquè, repeteixo,
això pot passar demà
a qualsevol lloc.
Per què?
Perquè la part alta és antiga.
Tenim un casc molt antic
i s'ha de...
Aleshores estem tots d'acord
que necessitem un pla de millora
del barri en general,
un pla de mobilitat,
és a dir,
no solament
un pla de rehabilitació
de façanes.
No.
No cal rentar la cara.
Fins ara,
o maco la façana,
però, esclar,
jo sé que hi ha pobres,
necessitats que donen diners als veïns.
Donen diners als veïns.
Ahir sortia el diari
que a Roquetes,
a Roquetes donaven diners
al jovent
perquè es rehabilitessin
aquestes cases.
Rehabilitar vol dir
des de baix fins dalt,
no només façana,
perquè, esclar,
la façana queda molt maco,
que és el que...
Jo crec que...
El turisme,
doncs,
ens convé molt,
però, esclar,
després es poden presentar
aquestes coses.
Jo crec que el pla...
I fent un símil
que deies del metge,
et diré que està clar
que la gent gran
tenen reuma,
però ja,
ara avui en dia
hi ha moltes medicines
i afortunadament,
tu abans ho comentàvem,
que la gent gran
arriba a tenir...
Hi ha molta gent gran
i d'edat
i per això van a la universitat.
a això també li cal.
Un moment, Josep Maria.
Els barris antics
també els cal.
A vostè.
A veure la paraula
perquè és un monòleg
aquí els dos
i alguna cosa ho he de dir.
A veure, primer...
Aquí podem parlar
com vulguin.
Sí, home,
però si no em dones la paraula
i no vull tallar,
no deixo.
A veure,
a Matse es fa càrrec
del clavegram,
el primer que va fer
encarregat
per l'equip de govern
és un estudi
de tots els hidrants.
Avui,
la ciutat de Tarragona
té 880 hidrants.
Què és hidrants?
Hidrants per connectar
a l'aigua
en cas d'un incendi.
L'estudi aquest
ha estat realitzat,
numerat els hidrants,
segon que ja fa dos mesos
que està treballant
d'un estudi
de tot el clavegram
del terremi municipal.
Ja fa dos mesos
no d'això.
O sigui, Matse,
ja fa dos mesos
que els tèrrecs
estan treballant,
suposo que això
m'ha dit que tardien uns 5 mesos,
està fent un estudi
de tot el clavegram,
des de la Paralta,
al Serrallo,
de Barris,
per tindre nosaltres
quin és el sistema
i enfocar-ho
i donar-ho a urbanisme
per saber
quin és el clavegram,
amb el caudal, etcètera, etcètera.
I crec que estem pensant.
I quan me diu
la Carme,
escolti,
quina Tarragona,
amb tot el respecte,
ojo, eh,
diu,
hi havia un pla integral
del senyor Racasens,
quina Tarragona
de pla integral
del senyor Racasens,
quina Tarragona
de Paralta
de Convergència i Unió
i amb vostès també.
I amb vostès.
Perquè quan van governar
amb vostès,
senyora Carme,
escolti,
la Paralta
ho teníem.
Perquè,
si no recordo malament,
el senyor Burgessé
va estar quasi 4 anys
tenint el cadre d'urbanisme
i bé que s'alardava
quan venien les tertúlies
que feien una gran millora.
I es va notar la plaça
de la Font-la-Pafell.
Sí.
Si van votant
contra el Parc amb vostès.
Però,
com diu el Josep Mariet,
jo crec que no entén
trangueu.
No,
em dic una mica,
perquè clar,
aquí sembla ser...
Un moment,
un moment.
Home,
sembla ser aquí
que la veritat
només estigui
a un costat
o l'altre.
Jo crec
que tots estem fent esforços.
Jo estic amb tu,
que això no ho estic
a polititzar.
jo crec que tots els partits polítics
en honor a la veritat
fins ara
han tingut una actuació
correcta
de cara als veïns
dels mitjans fins ara.
Aquesta mica d'opinions
diferenciades
entre la Carme i jo.
I aquí el que hem de mirar
és que com més aviat
puguin anar els veïns a viure
o si s'ha de fer
alguna actuació jurística
s'ha de fer
i esperem
que els tècnics,
deixem que treballin
amb Serenor,
decideixin quina és
la millor actuació
que hem de fer.
No només en aquesta zona,
sinó esperem
que l'estudi
que està fent a Maxa
des de fa dos mesos
de tot el clavegram
per prendre mesures
correctores
allà on hem de prendre
amb el tema global
de la ciutat.
No només
en la part alta
sinó també el Serrallo,
el Carre Real,
Carresmit, etc.
Josep Maria,
volies afegir-ho?
Senzillament que mirar enrere
no porta enlloc.
Vull dir,
hem de mirar endavant
i intentar fer
el millor
de cara al futur.
Mirar enrere
ens pot servir
senzillament
per no ens ho pagar
una altra vegada
en la mateixa pedra
i tenir la precaució
necessària
per poder evitar
que es produeixin
mals.
Però tornar a mirar enrere,
treure el moment
en què
Burgessé estava
a l'Ajuntament
i s'encarregava
d'aquestes coses,
el pla
de l'alcalde
Regasens
i tot el que més,
sí que hi va haver
un pla de l'alcalde
Regasens.
És vigent encara.
Sí que és vigent,
però a la ciutat
hi ha prioritats
moltes vegades
i a vegades
jo ho veig
des de fora
com un ciutadà normal
i entenc
que portar a terme
totes les coses
en el mateix moment
és una miqueta difícil.
Aquesta és la diferència
de les polítiques
d'uns o dels altres
perquè prioritats
segons per aquí
fora la paralta
i prioritats
segons aquí
és la Rambla.
Jo recordo també
l'època
de l'alcalde
Regasens
Home, jo crec que les prioritats
si avui els barris
estan com estan
mirem prioritats
i la ciutat com està
jo crec que la ciutat
que creixi
uniforme
pràcticament
que tot
vagi creixent
uniformament
el que no es pot fer
és invertir
Fem els barris
Agustí
tots separats
de la ciutat
i sense una continuació
en la trama urbana
no sé si poden
No s'han desvint del tema.
No s'han desvint del tema.
Fem un anàlisi, els barris
des que estem nosaltres estan igual
com la ciutat de Tarragona.
Hi ha més serveis als barris que el que és el casc.
Aquest no s'ha de buscar.
És un altre debat i no crec que el moderador
vulgui entrar en aquest debat.
Ara no toca aquest debat.
Ara parlarem d'una altra qüestió.
Ara parlarem d'una altra qüestió.
Parlarem d'una altra qüestió, d'una altra notícia
que té a veure amb una altra zona de la ciutat,
amb un barri, encara que no està considerat com a barri,
sinó com a una urbanització,
perquè hi ha uns altres veïns que ahir al vespre
fèiem pública la decisió d'iniciar mobilitzacions.
Un altre cop, recordem-ho, ho van anunciar.
Després les van aturar aquelles mobilitzacions.
Estem parlant dels veïns de la zona de la Mora i de Tamarit
pel tema de la carretera,
del projecte de construcció de la variant de la Trens 40.
Diuen que no tenen notícies de les institucions
i anuncien que a partir del 6 de març
sortiran a la carretera els diumenges a la tarda
a tallar-la, a la Trens 40,
durant una hora.
Carme.
Bé, la informació que jo tinc no ha canviat gens.
És a dir, aquest any surt a licitació,
el tram des de la Mora fins...
O sigui, de la Trens 40 des de la Mora
fins al Cruzell Callà.
Per tant, és que ja no sé el motiu...
I quin embús hi haurà, Carme?
Ja no sé el motiu per què han de sortir al carrer
quan la seva acció, que és la Mora,
doncs ja estarà solucionat.
Una altra cosa és que en parlin que encara,
evidentment, com la proposta nostra era
canviar el tram des de l'entrada al Callà,
que continués per a l'autopista fins a Vilaseca,
llavors, això sí que és evident que s'ha de canviar el projecte
i, per tant, ha de portar un temps,
però la licitació del tram de la Mora al Callà
surt aquest any i es començarà aquest any.
El que passa és que al senyor alcalde i al senyor Mallol
els interessa molt que, que és el que diuen,
que continuï fins al Terrescavades,
que és el tram de la 340,
se n'anava precisament d'aquí,
passant tot el trànsit per dins i al costat de Terrescavades.
com els interessa el tema, doncs,
el treuen i utilitzen l'Ajuntament de Tarragona
precisament per fer oposició
tant de la Generalitat de Catalunya com del Govern de Madrid.
Però el cas que estiguin molt tranquils els veïns de la Mora,
que aquest any comencen a fer la 340 fins al Callà.
Més que ara no crec que estigui.
I on anirà? On estarà embossat?
Més que ara no crec que estigui.
I quan surti paral·lel a l'autopista fins a Vilaseca,
l'embosc s'ha acabat.
Mira, jo ahir vaig tindre una reunió amb el delegat, el senyor...
I em permeten que l'hi digui.
Jo vaig tindre una reunió amb el senyor Sabater.
Vostè diu que nosaltres fem oposició al tripartit.
Escolti, és una autèntica indignació política
que vostès, quan parlen de la variant o parlen de la ciutat,
vostè m'ha de dir quatre preguntes, si ho ha fet o no ho ha fet.
Vostè ha fet alguna gestió per escrit a l'ACA o a Medi Ambient
que netegen les rieres competències d'això?
Sí o no?
Vostè ha fet... Home, què diu? Que fem oposició?
Perdoni, vostè, quan parlava fa un any...
Senyor Mallol, jo no tinc inconvenient...
Ah, qui governa en aquesta ciutat?
Qui governa vostè? És vostè qui ha de fer això?
Sí, però ja ho tinc fet jo.
És vostè qui ha de fer això?
I vostè...
Jo no governo en aquesta ciutat, però governarem...
No es preocupi.
No governaran vostès.
Vostè no governarem mai.
Però com pot ser que vostè em preguntés amb el plenari
i que vostè em pregunte a mi quan vostè...
A veure, senyora Crespo i senyor Mallol, no parlin a l'hora perquè si no no s'entén.
Senyor Mallol, tema de la 3.40, mobilitzacions als 3.40 de la mort i de Tamarit.
3.40.
La seva opinió.
Jo una mica li demano que totes aquestes peticions que fa l'equip de govern,
tant el tripartit com a Madrid, siguin recolzades, igual que es va recolzar el tema de la capitalitat.
Per què no ho diuen als seus companys?
Quan parla la senyora Crespo fa un any enrere, parlant del sistema de la xarxa mosèrica de la seta de Tarragona,
que està tota espatllada la majoria de dies, no diuen res de tot això.
Quan nosaltres demanem que es faci un estudi a la zona de llevant d'un estudi analític de l'aire,
perquè allà no hi ha ni cabina, hi ha una concentració del tràfic rodat,
m'hi diuen la Generalitat de Catalunya que tenen la màquina espatllada.
Però abans, que no era abans això, que no passava abans això.
No, no, no, perquè totes les màquines que van posar a la Generalitat són velles.
No, no, no, senyor Mallol, senyora Crespo, un moment, sisplau.
Vostès paralisa la ciutat de Tarragona.
Senyor Mallol, senyora Crespo.
Vostè, hi ha una cossi d'arriba contra...
Senyor Mallol, sisplau.
Senyor Mallol i senyora Crespo.
Vostès no anar contra Convergència, van contra Tarragona.
Senyor Mallol i senyora Crespo.
Aquest risc no s'ha creu ningú.
Josep Maria, a veure si pots intervenir.
No, això són...
3,40.
Jo ja he dit abans que no volia que això fos una còpia del Saló de Sessions Municipal, no?
I veig que és impossible, és impossible.
Josep Maria, 3,40.
Mobilitzacions.
Creus que els veïns tenen raó de tallar la carretera?
Els veïns tenen mitjans legals per actuar.
I tallar la carretera és una solució sempre extrema.
que ho han de fer, doncs ells sabran positivament quina rendibilitat li poden treure amb aquestes coses.
Si han estudiat els plans, si veuen que darrere de tot això hi ha uns altres interessos i tot el que aquí damunt de la taula s'ha dit fins ara,
doncs que ho analitzin i que ho decideixin ells.
jo no soc massa partidari d'arribar a situacions extremes.
M'agrada seguir una normativa, seguir la llei i mirar de fer les coses parlant, perquè parlant la gent s'entén de sempre.
Però clar, parlant.
Parlant i escoltant.
I escoltant.
Moltes vegades ens passa a tots.
L'home està molt ben fet i està tan ben fet que té dues orelles i una sola boca.
Si necessitéssim parlar molt, possiblement ens haguéssim fet amb dues boques i amb una sola orella, no?
Però de vegades costa, costa escoltar.
Costa escoltar.
Tots volem posar cullerada, tots volem dir el que ens sembla i així van les coses.
I repeteixo, s'ha de parlar però també s'ha d'escoltar.
I s'ha d'escoltar moltíssim.
Jo escoltaria els veïns, tindria una reunió amb els veïns, diria solucionem aquesta qüestió.
De la mateixa manera com amb els veïns del carrer Comte i de la part alta.
S'han tingut les reunions que han calgut, que han fet falta i mirem de solucionar.
Que això ha de ser per demà.
A vegades no poden ser per demà aquestes coses.
Suposo que la seguretat dels veïns del carrer Comte o la seguretat futura, no d'aquí quatre dies.
El projecte de l'Ejornament estarà per realitzar cinc anys.
Això no.
Que els veïns de la zona de Llevant, en el nou tracet, en el nou projecte...
Això no és veritat.
Però de moments de tres anys són a mínim.
Tu saps que això no és veritat.
Això no és veritat.
Tu dius la licitació del tram, de la Mora fins al callar.
I quan surtis al callar, com aniran els cotxes?
Perdona, això et dona el temps suficient per canviar el projecte i fer-lo paral·lel a l'autopista,
que llavors sí que descongestiona Tarragona.
No, home, no.
Descongestiona Tarragona en el moment en què vagi paral·lel a l'autopista, no dins de la ciutat.
Estava.
Passant per terres cavades, per cert.
Estat acertat per la majoria.
Jo aniria més lluny.
I terres cavades vostès han jugat...
Jo demanaria que l'autopista ja no fos de peatge i s'acabés.
Però augmentes el peatge, augmentem l'aigua, augmentem la gasolina, això és el que diuen.
Per aquests camins, perquè al final...
Director, algun dia tenim que parlar de l'augment de l'aigua.
No tenen...
Una família de tres.
Se'ls ha de fer l'accés, eh?
L'augment de l'aigua, l'augment de la gasolina, l'augment...
A veure, senyors contertulis.
A les Roques anem, a les Roques.
Ara anem a un altre lloc, ara anem a l'hotel Imperial Tarracol.
No podràs ni rentar les dents.
Els hi proposo acabar la tartulia parlant del casino.
Has dit l'estudi de l'augment de l'aigua?
Senyor Maiol, sisplau, senyor Maiol, els hi proposo acabar la tartulia parlant del casino.
Molt bé.
Perquè la Cambra de Comerç ha fet públic un informe, ara feia temps que no parlàvem del casino.
De fet, les obres a l'hotel han començat ja i la Cambra de Comerç ha fet un informe,
un estudi molt ampli, elaborat pel gabinet de la pròpia Cambra de Comerç,
on valoren positivament la instal·lació del casino pel que suposarà de llocs de treball,
que serà un valor afegit a la destinació de Costa Daurada,
però qüestiona l'ubicació, és a dir, qüestiona que el lloc sigui l'ideal,
l'hotel Imperial Tàrraco, sobretot per temes d'accessos i per temes d'aparcament.
Això difícilment ja es modificarà, perquè evidentment hi ha tots els permissos
i totes les llicències perquè el casino s'instal·li
i les obres han començat a fer-se a l'hotel Imperial Tàrraco.
Però què els sembla, Josep Maria, què et sembla?
Aquestes observacions que fa la Cambra de Comerç sobre el tema d'aparcaments,
d'accessos, fins i tot seguretat ciutadana.
Correctíssima.
Jo no vull plantejar aquí un dubte,
però si d'aquí a quatre dies, per la instal·lació del casino,
als baixos de l'hotel Imperial Tàrraco,
hi ha qui demana que es converteixi el parc de les Tarranes
en un aparcament i es faci allà un aparcament,
ja perdrem una zona urbana,
que és un jardí, fins ara, més o menys,
en un lloc immillorable.
Cada dos per tres ens trobem amb coses d'aquest tipus.
Es decideix la situació d'un establiment, el que sigui,
i jo ara voldria fer una comparança també similar.
Aquí, a pocs metres d'on estem ara, a la plaça Imperial Tàrraco,
hi ha un establiment que té obert els 365 dies de l'any,
o gairebé les 24 hores.
Si vejéssiu la quantitat de cotxes que hi han estacionats
a la porta d'aquest establiment,
a totes hores, fent que el tràfic per aquella zona
cada vegada sigui més dificultós,
quedaríeu parats, no?
Clar, vull dir, allí no es pot aparcar,
però hi ha molta gent que va i aparca
i deixa el cotxe allà al mig de la plaça, pràcticament, no?
Aleshores, si ens trobem d'aquí quatre dies
en què la gent vol anar a jugar al casino
i els que vulguin anar aquí vagin...
Jo sé, Maria, però a la botiga, per metre la broma,
vas 10 minuts al casino, se suposa que vas més estona.
Fas 10 minuts però van molts cotxes
i cada vegada n'hi ha un altre i un altre i un altre.
I allí hi ha un tomb cap a l'avinguda d'Andorra
que fins al dia que hi hagi una desgràcia forta
i aleshores ja hi serem, no?
Vull dir, allí no està permès aparcar
i aparca tothom.
I aparca tothom.
Doncs en aquella entrada de l'hotel Imperial Tàrraco
si la gent vol anar a l'hotel a jugar,
a l'hotel, al casino, a jugar
i deixa el cotxe allà a la porta
perquè vol anar amb el cotxe a la porta, ja està.
A la vord d'allí què hi ha?
Doncs hi ha el pàrquing de la plaça La Font
i el de la Rambla Nova.
I el de la Rambla Nova.
I la gent que vulgui anar a jugar,
que vagi caminant i que d'allò...
Això què comporta?
Comporta que la Guàrdia Urbana
cada dos per tres estigui per allí vigilant
i senyor que deixa el cotxe 10 minuts,
escolta'm, si està prohibit aparcar
no pots deixar el cotxe ni 10 minuts perquè està prohibit.
A veure, les opinions ràpides.
A veure, si em permets, per exemple, jo vaig estar a Múrcia
i el casino de Múrcia està dintre del casc urbà.
Vull dir que també hi ha altres ciutats
i està el casc urbà.
Jo crec que donarà una projecció.
Anem a veure, el casino, diu la Càmera de Comerç,
ells, evidentment, els hotelers, sobretot,
els agradaria que el casino hagués estat
o a Barcelona o en alguna zona de la Costa Dorada,
així ho diuen molt clar.
I nosaltres, tindre una activitat
que pot generar 50.000 persones a l'any,
doncs no només és el casino,
dintre de que has de controlar els excessos
al tema d'aparcament,
sinó el que pot generar a l'entorn del casino.
I això és important.
Llavors, nosaltres creiem,
acertadament o no,
nosaltres hem donat licència,
el casino es farà allí
i és un element de donar vida.
Que hem de fer un estudi
de la mobilitat de la zona que s'està fent
i, sobretot, intentar controlar
els clients que venen allí
i que pernotin el més temps possible
a la nostra ciutat
per generar, diríem, activitat econòmica
perquè donen riquesa al casino.
A pesar de que, bueno,
hi ha de tot,
però el casino donen vida, donen riquesa,
que l'ubicació pot,
en un altre costat,
en un altre lloc, probablement,
però jo crec que està acertat en aquest moment
i donarà una vida important,
no només als llocs de treball directes i indirectes,
sinó al que genera les persones
que van al casino més.
És una activitat...
És que sense acabar el temps, Carme.
Jo crec que l'estudi de mobilitat
s'havia d'haver fet abans,
vaja, és la meva opinió.
Llavors, jo soc contrària,
que hi hagi un casino
al nucli urbà d'una ciutat.
No he llegit l'informe,
he llegit el que surt a la premsa.
Estic d'acord amb la Cambra de Comerç,
amb el dels accessos,
amb l'aparcament,
amb el dels autocars,
que diuen.
I hi ha una altra cosa
que a mi em preocupa
de tenir el casino dins de la ciutat,
que és l'educació.
És a dir, realment és educatiu
que la gent vegi
que allí hi ha un lloc on es juga,
que els nens vegin...
Doncs aquest desplegament,
a més, són gent molt rica,
normalment,
venen amb grans cotxes.
Doncs és una aureola
que jo crec que és fals, no?
És una aureola fals.
I a Barcelona, que governeu Valtru,
que estigui a Tarragona.
Des de la educació
a la gent de la ciutat
i sobretot als nens,
jo crec que no és sense encertar.
I a Barcelona,
que no som igual que a Tarragona els nens.
estigui a Tarragona,
que som a Tarragona.
I on està el casino de Barcelona?
Aquí som a Tarragona.
Senyora Carme, on està el casino?
I per tant, discutim de Tarragona.
Oh, i a Barcelona,
que governen vostès també el mateix.
Però perdona, Agustín,
no som tarragonins.
Eh?
No som tarragonins.
Hem d'estar el millor fins per a Tarragona.
Home, això no ho diguis.
I el millor per a Tarragona
no és tenir un casino.
No, si vostès ho faran tot, home.
És una activitat més.
Que sigui una dinamització comercial
i empresarial
que hi hagi un casino dins del casco de bar.
I les màquines que hi ha als bars,
no donin llicències, no donin llicències.
No les donin.
El tema de les màquines
ho porten vostès a la Generalitat.
Senyors, s'acaba la tertúlia.
Perdó, vostès potser que no les tinguin.
Als bars no hi han d'anar, els nens.
Josep Maria Sabadevós,
gràcies per fer avui d'intermediari a la tertúlia.
No, d'intermediari no.
Jo portaria els nens al casino
perquè vegeixin l'absurd que és jugar en un casino.
Josep Maria Sabadevós, Carme Crespa, Agusti Mallol,
s'acaba la tertúlia.
Avui, entre cometes, jugant.
Molt entre cometes, al casino.
Gràcies i fins la propera.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu, bon dia.