Jordi Bertram, bon dia.
Bon dia, bon hora.
Ja amenaçaves la passada setmana, amenaçaves, és una manera de parlar,
amistosa i carinyosa, en parlar de temes relacionats amb Sant Jordi.
I algú podia preguntar, tornarem a parlar de la llegenda del drac de Sant Jordi,
de la princesa...
O de la Biblioteca Vaticana.
O de la Biblioteca Vaticana, seguint aquesta sèrie.
Hauria de la sèrie...
Hauria de la sèrie, haguessis fet una trilogia, que estan tan de moda.
Ho deixo per al Pini Soler, que ja ho va fer al segle XIX.
Vas parlar de les profecies, la passada setmana de la Guàrdia Suïssa Vaticana,
i avui no hauria estat malament.
Quin tros de biblioteca!
Sí, però no es poden comprar llibres i, per tant, no semblava adequat.
I la gent que aconsegueix aquest permís especialíssim per anar a investigar,
es veu que és una cosa, que és una bogeria, aquesta biblioteca.
No te'n puc parlar, no te'n puc parlar.
No hi has estat mai, no?
No, no he tingut el plaer.
Jo tampoc no.
He estat a prop, però no has entrat.
No has pogut entrar.
Parlem avui d'una altra biblioteca,
d'aquella biblioteca que podrien tenir o podrien començar a fer-se
aquells amants dels temes relacionats amb les tradicions i cultura popular.
Avui parlem de llibres, sí, sí, de llibres a l'Espai de Tradicions i Cultura Popular,
de llibres dedicats justament a aquesta temàtica.
Sí, aprofitant Sant Jordi,
i més enllà de la llegenda o del per què se'l digui Sant Jordi,
el moment que s'entreguen llibres i roses, que ja ho hem tocat,
més enllà del foc del drac, que també ho hem parlat,
més enllà dels bestiaris similars dels dracs, que també crec que n'hem parlat,
ens ha semblat que podíem parlar dels llibres que es poden trobar precisament
en aquests moments a les llibreries i la dia de Sant Jordi fora de les llibreries també,
en aquesta invasió específica que una vegada l'any passa
i que ocupa els carrers, especialment a Tarragona i a la Rambla,
amb tot aquest material publicat.
I se'ns ha acorregut que, com jo diria que en els darrers mesos,
hi ha hagut una sèrie de novetats,
d'alguna de les quals potser hem fet algunes menes amb aquelles recomanacions
que anem fent, però ens ha semblat que avui podíem parlar
d'alguns d'aquests treballs més recents
que han sortit i que enllacen precisament a la temàtica d'aquest programa,
que és la cultura popular precisament amb el llibre.
Però en general, Jordi, hi ha moltes publicacions,
hi ha molts llibres relacionats amb la cultura popular,
ara en l'actualitat, perquè bé, quan va haver aquest renaixement
de tots els temes relacionats amb la cultura popular,
coincidint amb la democràcia, hi havia molt poca cosa.
Jo recordo que la gent que s'hi dedicava havia de fer mans i mànigues
i tenia un únic referent, el Joan Amades, i poca cosa més.
Ha canviat molt això.
Ha canviat molt, tot i que, evidentment,
hi ha temes que segueixen sent molt verges.
Jo sempre dic que hi ha aspectes que s'han de perseguir.
Nosaltres avui ensenyarem només amb alguns llibres
que o bé estan relacionats amb la temàtica de Tarragona
o bé han estat editats d'alguna manera o altra
per entitats o editorials de Tarragona.
Però veureu que en pocs mesos, ràpidament,
podem parlar de cinc llibres que toquen aquest tema
d'una manera monogràfica, que Déu n'hi do,
i em sembla que el que fa més temps que està publicat
és des del mes de setembre.
Vull dir que hem agafat, pràcticament, en cinc o sis mesos,
podem dir que ha sortit un llibre per més,
podríem dir, sobre aquest tema.
Ara que esmentàvem el Joan Amades,
el suplement de cultura de l'avantguàrdia
de la passada setmana ens va cridar l'atenció
perquè treia una petita referència
a tot el que, o una part del que
Joan Amades va deixar dit al voltant del llibre,
que també forma part
de tota una cultura,
el llibre en si mateix com a objecte.
I tenim aquí unes quantes frases lapidàries i refrenyets
que, si a tu et sembla bé,
els anirem deixant anar.
Podríem començar, per exemple.
que és molt bonic, però molt bonic,
que diu
els llibres són mestres que no renyen
i amics que no demanen.
Aquest és bonic, eh?
Aquest és preciós.
N'hi ha de més durillos.
Aquí ja els anirem bien, ja els anirem bien.
Home, ja que dius mestres, no?
Doncs, precisament,
el primer llibre que parlarem avui
és un llibre escrit per dos mestres,
tot i que hi han col·laborat moltes persones,
que va ser presentat la setmana passada a Tarragona,
que es diu
Tat, recull de moixaines,
jocs i cançons per a infants.
I és un llibre que han escrit
la Marta Badia i l'Àngels Vidal,
que són dues professores
que sobretot s'han dedicat
al tema dels més menuts,
de les nenes i els nens més petits,
i que sobretot també han analitzat
aquell, jo diria,
aquell àmbit que a vegades
ens passa a tots
una mica més desapercebut,
que són tota una sèrie de fórmules,
o de maneres, no?,
que servien i serveixen
i haurien de servir, no?,
com diuen els Kikus,
per comunicar,
per facilitar la comunicació, no?,
el contacte directe entre els adults i els nens, no?
Això és un treball que plega
un amplíssim corpus
de materials procedents del folklore català,
cançons, recitats, jocs...
Aquesta paraula de mi fa tanta gràcia, no?,
moixaines,
que són moixaines, no?,
que això sempre...
És una paraula molt tendreta.
Sí, però...
El seu contingut també.
Sí, són els recitats, no?,
o cantarelles, no?,
que es poden fer, no?,
o dir mentre s'acarona un nen o una nena, no?
És una paraula d'aquestes,
d'aquestes que...
Avui tocarem algunes paraules d'aquestes de moix,
que comencen així,
que són curioses, no?
A més, és un llibre que,
a més a més,
ja hi ha vingut molta gent
donant informació d'aquestes cançonetes.
Totes les propostes
que fan les professors
tenen una aplicació pràctica,
diria jo, molt evident,
i van acompanyades d'un CD.
Això també és una de les característiques
cada cop més incorporades, no?,
en aquests llibres i en aquests materials.
Hi ha un CD que ens permet...
S'ha registrat ex-professo,
que suposo que també servirà
per fer aquest programa de cultura popular,
perquè de quan en quan...
Jo crec que sí, que el podrem escoltar.
Fem allò de...
Fem treballar els nostres tècnics, no?,
i els hi fem fer de digis.
Jo crec que és un treball molt ben presentat,
està editat per a Rola
i està pensat, doncs,
des dels pares, els familiars,
els educadors, les mestres...
És a dir, qualsevol persona
que pugui tenir un nen o una nena
al seu càrrec, no?,
i que li vulgui donar
un nivell de comunicació
que vagi una mica més enllà
del que podrien ser
els mitjans audiovisuals,
de vegades massa sovats, no?,
en excés, no?,
com poden ser la televisió.
Doncs hem de donar...
Primer llibre, recomanat, no?
Que està molt bé.
Doncs vinga, tu primer llibre
i jo segona frase a l'epidària
al voltant del món del llibre.
Diu, el llibre és el millor amic
i el pitjor enemic.
Iep, pitjor enemic.
Ja, la cosa...
Aquí la mare s'anava ja torçant, no?
Sí, sí, sí.
Bé, el segon treball
és una altra obra
que va aparèixer per Santa Tecla,
que és un llibre-disc,
una nova modalitat
que s'ha posat bastant en boga,
que són aquests...
És un format que, Déu-n'hi-do,
sí, té èxit, eh?
És un format que té molt d'èxit,
que jo la primera vegada
que el vaig veure aplicat
a cultura popular ja,
diguéssim, no amb el Compaq
i amb el llibre separat,
sinó integrat,
va ser per una editorial aragonesa
que està especialitzada
en temes de l'Aragó,
però això ha estat, jo diria,
com a mínim l'ha estat copiat
d'una manera brutal, no?
Però és un molt bon model
perquè, a més,
te permet portar en un format,
doncs, jo diria, assequible,
doncs, dos elements, no?
El llibre que dèiem abans,
estem parlant d'un format de llibre
amb un Compaq incorporat,
en aquest cas estem parlant
d'un format de CD
amb un llibre incorporat,
és el treball Moixigangues,
Valencians i Castells,
un llibre que va ser presentat
a la setembre de l'any passat,
que està escrit
pel conseller primer,
és ara, no?,
el conseller en cap,
el Josep Bergalló,
l'Anna Riera
i la Roser Oliver
i també la Montserrat Canela.
Per una banda,
el Pep Bergalló
treballa sobre
l'evolució històrica
dels castells,
partint dels primers
moviments coreogràfics
de dansa
que tenien aquestes manifestacions,
això pot subter una mica,
però realment,
els castells neixen
del Vall de Valencians,
i a partir d'aquí
s'evolucionen.
I fa tota una sèrie
de paral·lelismes
també amb les Moixigangues,
que són una altra manifestació
teatral
on també hi ha torretes,
i després
hi ha tot un conjunt
de peces musicals
que estan comentades
per l'Anna Riera
i la Roser Oliver,
que són intèrprets estudioses
d'aquesta música tradicional,
sobretot de la gralla,
i comentades
per l'etnomusicòloga
Montser Canela.
És un llibre
molt fàcil
de digerir,
amb una lectura
d'aquesta,
sobretot,
la que fa el Pep Bergalló,
d'aquesta
que ens caracteritza
habitualment,
sobretot,
per la voluntat
de divulgació
que té el llibre,
i que ens permet
allò
amb un no-res,
com podríem dir,
mentre escoltem
el Compaq,
hem llegit el llibre,
la qual cosa
és a vegades
d'agrair
perquè pots tenir
una impressió
molt clara.
És un treball
molt útil.
Un treball molt útil,
que, curiosament,
és d'aquells llibres
que,
aquest fa més dies
que ha sortit,
per tant,
he pogut llegir
esplèndides crítiques
per part del TITOT,
per exemple,
del grup
Els Prams,
o de Masclat,
per exemple,
que és un personatge
que, evidentment,
treballa en músiques d'arreu,
però d'una perspectiva
molt moderna,
o, per exemple,
del director
de la revista Folk,
en Ferran Riera,
que és una revista
especialitzada
en músiques tradicionals.
Moxigangues Valencians
i Castells,
editat
per la Moxiganga
de Tarragona,
per els grellers
Sónat de Tarragona,
i amb el patrocini
de diferents institucions.
I després,
s'hi produït
amb una empresa
que produeix
molt bé tot això,
igual que parlàvem d'Arola,
una empresa
que, en aquest cas,
actuaria,
diguéssim,
també com a part important,
que és l'empresa
Besc de Terrassa,
que té
una sèrie de treballs
molt interessants
ja en aquest format.
Important el contingut,
però també,
com bé deies,
l'objecte en si mateix,
que és molt maco,
molt ben acabat.
estem començant
amb llibres
que estan molt ben acabats.
Molt ben acabats
i és important
i que tingui un índex
ben clar
perquè hi ha aquí
una altra frase.
Vinga, vinga.
Què diu?
El bon llegidor
llegeix només l'índex
i sap si el llibre és bo.
Doncs,
Déu-n'hi-do.
El bon llegidor,
no qualsevol.
Me fas canviar l'ordre,
me fas canviar l'ordre
que anava a fer un altre,
però tenim un...
I també comences
per l'índex, eh?
Començarem per l'índex
i que és un treball,
l'únic treball
que hi ha
en aquests moments
monogràfic
sobre una figura
del bestiari
que els tarragonins
i les tarragonines
coneixen bé,
que és el lleó,
però que també
surten a altres poblacions.
I, precisament,
l'única monografia
és una obra
titulada
El lleó de Tarragona,
el rei de la festa,
d'Arcadi Cornador
i també
amb un pròleg
i amb un apartat,
un capítol prou ampli
sobre la tradició literària
d'aquest animal,
d'aquest element del bestiari,
elaborat per Ana Gispert.
És un llibre
editat per una editorial
tarragonina,
El mèdul,
dins de la col·lecció
Titans,
que està dedicada
sobretot a la cultura popular
de la ciutat de Tarragona
i aquí
m'apunto al tema
de la Mades
perquè realment
és un dels llibres
en què
l'índex
ens permet
veure
la diversitat.
perquè és un índex
molt detallat,
ho veig des d'aquí,
imagina't si
és un índex
llarg.
No, però curiosament
hi ha una bona introducció
sobre el conjunt
del bestiari català
i llavors
ens parla
des de les simbologies
més bíbliques
i religioses
del lleó,
no?,
fins a
els lleons
de la catedral
de Tarragona,
els carros
o castells
o roques
mòbils
en què apareixien
lleons
en el conjunt
dels països catalans,
se'n va
cap a les processons
medievals,
ens introdueix
la llegenda popular
de Santa Tecla
i la seva relació
amb el lleó,
ens parla
de la tradició literària
del lleó
en la literatura catalana
però també
amb moltes connotacions
en literatura universal
i després
ens fa
ens treballar
sobretot
el període medieval
amb la figura
pròpiament del lleó
com a element
del seguici
a la ciutat de Tarragona
i després
ja
tota la
recuperació
d'aquest element
amb coses molt curioses
com per exemple
com s'organitza
la colla
dels lleoners
com es mouen
en els diferents actes
una mica
la intrahistòria
que té també
la colla
que també em sembla interessant
i també hi ha
finalment
una petita perspectiva
sobre el conjunt
de lleons
que es poden trobar
en aquest moment
a Catalunya
jo d'un llibre
també crec que és interessant
i a més a més
crec que és d'un autor jove
l'Arcadi Cornador
acompanyat de l'Anna Gispert
que té més experiència
però vull dir que és
una bona monografia
sobre un personatge
molt desconegut
encara
tens més llibres
i tu més referència
em compta
perquè qui té llibres
té manies
això és el que deia
la Mades
doncs
qui té llibres
si té manies
ets maniàtic
una monografia
molt àmplia
a més tens valor
perquè els has portat
tots
jo quan t'he vist
dic mira
porta els llibres
però és que aquest llibre
és un volum
extraordinari
sí però és que
m'assemblava
que fer el programa
només amb les notes
era una mica dur
és un llibre
acabat de sortir
preciós
només la portada
i vist des d'aquí
és preciós
he portat de tot tipus
també perquè es vegi
també
és el llibre
titulat Tradicionari
Enciclopèdia
de la cultura popular
de Catalunya
que tot i que té
diferents volums
precisament el primer
que es pot trobar
és el número 4
i és el que va
sobre la festa
és un llibre
doncs molt ampli
coordinat
aquest volum
doncs
per dues persones
de llarga trajectòria
en la cultura popular
el Joan Soler
i la Josefina
Roma
i amb
una amplíssima
llista
d'escriptors
col·laboradors
i persones
que d'una manera o altra
hi han abocat
doncs
el seu treball
què és la festa
quins són els espais
de la festa
com s'organitzen
les colles
com s'aplica
la música
i la dansa
a la festa
quins són
els àpats
de la festa
què és la festa major
quines són
les festes singulars
les festes
nouvingudes
la identitat
que ens pot
revertir
la festa
els ritus
de pas
dins de la festa
els sucedanis
de la festa
també
per què no
bé
una obra
molt àmplia
però escolta
que ho agasta tot
sí
abasta molt
molt de treball
i hi ha moltes fotografies
és una enciclopèdia
jo diria que
la voluntat
és que sigui el customari
del segle XXI
té això
té aspecte enciclopèdic
tot i que evidentment
els costumaris
sabeu que sempre
per la seva voluntat enciclopèdica
a vegades
tenen
alguns defectes
perquè tot no s'hi pot
abastar
però després ja vas
a les monografies
a les publicacions
més específiques
en tot cas
per tenir una visió general
i sobretot
el que és important
per al gran públic
sí
molta fotografia
que ens permet
identificar
les diferents celebracions
i jo diria també
un bon nivell
d'introducció
en aquest cas
pels oients tarragonins
de les festes
de les comarques
de Tarragona
on jo diria
que una de les coses
interessants
és que per exemple
no s'ha censurat
als bous
que és una de les primeres vegades
que això succeeix
en una obra
en què
com en aquesta
que està editada
per enciclopèdia catalana
que no ho hem dit
però que evidentment
també compta
amb un amplíssim suport
de la Generalitat
de Catalunya
doncs hauria pogut ser
ràpidament
desqüestionada
i en tot cas
em semblat
és un bon treball
un llibre enciclopèdic
però
amb una línia
molt diferent
dels altres
que hem comentat
que érem
potser més
de divulgació
o més
dedicats a l'ensenyament
però aquest és
un macrovolum
acabat de sortir
no sé
estem parlant
espero que el dia
Sant Jordi
estigui a les llibreries
jo no l'hi havia vist
cap a parada
encara
han tingut l'oportunitat
que ens el facin arribar
especialment
gairebé
per al programa
quan passi
tota aquesta dia
dels llibres
haurem de tornar
a aquesta publicació
perquè precisament
com que és així
recent
no l'he pogut llegir
aquesta diferència
dels altres tres
que els he llegit
tots
ja pràcticament
el que vas presentar
la setmana passada
no l'he llegit
en detall
però l'he pogut
aprofundir
en algunes
de les reculls
de totes maneres
deia la Mades
que el llibre
que llegeixen
més ulls
és el de 48 fulls
ostres
doncs me les han certat molt
perquè l'últim llibre
és el més breu
i és un llibre
exactament
de 72 planes
però és el més petit
dels que hem portat
de totes maneres
saps a què es refereix
la Mades aquí
als naips
a les cartes
és que era com
una endivinalla
jo tampoc no havia caigut
fins que després
he vist l'explicació
que hi havia posteriorment
però que l'hem endivinat molt
aquest és el més cortet
de tots
no estava preparat
els odiens pensaven
que això
normalment la Jolanda
i jo fem un joc
de veure
qui sorprèn
a l'altre
en el programa
exacte
i avui
no ens estem sorprenent
però anem
coordinats
diguéssim
sí, sí, sí
molt bé
és un llibre
que és un llibre
per als nens
també
en aquest cas
per les escoles
sobretot
que és un llibre
dedicat a la Bíblia de Tarragona
aquí
està escrit
pel Gerard Elias
per el Josep Cornador
i per la Marta Badia
també repeteix l'autora
el Josep Cornador
no és l'Arcadi Cornador
no, és una altra
però vaja
som família
vull dir que això sí
però són persones diferents
i en tot cas
he volgut acabar
amb aquest llibre
perquè
sovint
els treballs
més divulgatius
per
apropar
d'una manera
molt molt sintètica
en aquest cas
a les nenes
i als nens
doncs
els elements
de la cultura popular
passen desapercebuts
és un llibre
que
ha rebut
molt bones crítiques
i en aquest moment
hi estava
tinc al davant
la crítica
de la revista
Música i Educació
a nivell estatal
en què
destaca moltíssim
aquest treball
sobretot pel seu caràcter pioner
en l'àmbit de Catalunya
en quant al treball
de la festa
a les escoles
no vull dir que no hi hagi gent
que hagi fet esforços
però com a publicació
jo diria
en un cert corpus
és de les més
interessants
també
perquè parla d'un element
la víbria
sobre el qual
no hi ha excessius treballs
hi ha un altre llibre
i aquest pràcticament
com a monografies
i després sobretot
perquè
està acompanyat
d'un brucíssim
gruix
de dibuixos
fotografies
que fan
bueno
fitxes didàctiques
que fan que aquest quadern
tingui un atractiu
molt molt molt molt interessant
i que hi hagi un munt de recursos
perquè els professors
puguin
abocar-hi
però fixa't Jordi
això
tu saps millor que jo
però clar
per l'experiència
que ens pot donar
per exemple
els nostres programes
enmig de la festa de Santa Tecla
una mica el seguiment
de tot el que és
la cultura de la ciutat de Tarragona
bona part de les publicacions
relacionades amb la festa
amb les tradicions
i amb la cultura popular
venen signades per mestres
i mestres de primària
majoritàriament
i això és molt important
molt interessant
és curiós
aquesta reflexió
perquè avui
en els volums
també hi ha un conseller
però la majoria són mestres
homes i dones
que es dediquen
a l'ensenyament de la primària
hem fet una tria
realment
amb bastants professors
sí
això de diferents disciplines
però jo crec que també
és una reflexió curiosa
en el sentit
que evidentment
la gent veu
que aquests materials
també s'han de difondre
més enllà
possiblement
dels cercles
més academicistes
i també
amb uns nivells
bàsics
importants
doncs la tria
no està gens malament
jo imagino
que d'algun d'aquests llibres
anirem parlant
en els propers dies
en diferents franges
del matí
alguns
al mateix dia de Sant Jordi
que també parlarem
amb algun dels autors
això ja ho deixo a les teves mans
aquí hem fet
les recomanacions
perquè
puguem treballar-ho
veus
aquestes reflexions
doncs una mica
desmenteixen allò
que algú pot pensar
que estem una mica grillats
després d'escoltar-nos
aquest programa
perquè ja saps
que diu també
l'Edita
que molts llibres
llegeixen del cap
pateix
també
això és una mica
el tema
quixot
veus la mare
jo crec que
ho va treure una mica
d'aquí Cervantes
el quixot
aquella bogeria
en fi
ho deixem aquí
i ens retrobarem
el proper dimarts
i esperem retrobar-te dissabte
també a la Rambla
com a mínim
per felicitar-te
bon Sant Jordi
Igualment
Jordi Martranc
Gràcies
Adéu