Un quart de català, l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Saludem ja Enric Garriga, tècnic del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona.
Per tant, Enric Garriga, bon dia. Et saludem i et donem la benvinguda.
Jo dic hola, bon dia a tothom.
La setmana passada hi va ser?
No hi va ser.
No sé on era.
Per tant, que fa temps que no teníem la Guàrdia Catana.
L'anterior era Patrimoni Mundial.
Érem nosaltres els que no hi érem, aquí.
Total.
Estàvem visitant casa vostra, justament, l'espai del Centre de Normalització,
que aprofitem per agrair un cop més com ens van acollir en aquell espai
per fer el programa especial de Patrimoni.
Amb taula parada.
Taula parada i tot que vam trobar quan vam arribar-hi.
En fi, després de llançar-nos aquestes boniques floretes,
comencem a repassar el que és l'actualitat de la llengua,
amb tot un seguit d'informacions diverses.
Però, clar, es nota que és Nadal i l'Enric a l'aparell de ràdio
del concurs de la qüestió que farem després afegeix un altre...
Un altre gadget.
D'això dels gadgets ja en vam parlar.
És que això és a mi aquesta paraula que...
Un objecte.
Un objecte per penjar coses.
Un trastet.
Un escapolari.
És que sí, de fet, el trastet en qüestió és ben bé un escapolari modern,
però no deixa de ser...
Això no deixa de ser el mateix sistema.
En essència, un escapolari.
Tècnicament és el mateix sistema.
Després és diferent el que puguis penjar a l'extrem,
però tècnicament és el mateix.
Bé, això serà en el temps de la qüestió del concurs,
però ara abordem aquestes informacions diverses.
el Consell Social de la Llengua reclamar més català a les televisions estatals.
Sí, de fet, és un punt com qualsevol altre
per agafar el tema del balanç d'aquest Consell Social de la Llengua
que justament s'aprovava ahir a la tarda.
A les 7 de la tarda començava la reunió.
Per tant, la informació és fresca d'aquest matí.
De fet, hi ha diaris que no en diuen gran cosa,
però he tingut sol i una agència a l'Europa Press.
Puc dir, no?
Doncs sí que m'han fet un resum suficient
com perquè poguéssim donar la cosa en primícia mundial.
De fet, tenint en compte que el Consell Social de la Llengua
és un organisme consultiu, recomanatiu, etcètera, el que vulguem,
tampoc la transcendència d'aquest informe
tampoc no és molt espectacular,
almenys a nivell de carrer,
però sí a nivell institucional és important que es faci
i que doni una presència i doni una continuïtat
a l'organisme.
A veure, aquest Consell Social de la Llengua
és un òrgan, com deia, d'assessorament, consulta i participació
de la societat en la política lingüística de la Generalitat de Catalunya.
El presideix, el president de la Generalitat,
i els vicepresidents són el conseller primer de la Generalitat,
el secretari de Política Lingüística,
el conseller primer, doncs, Josep Bergalló,
el secretari de Política Lingüística, Miquel Puello,
que és el president del Consorci,
per tant, m'afecta directament,
i també el president de l'Institut d'Estudis Catalans,
perquè, per tant, dient això ja s'entén
a quin tipus d'Àlgan estem parlant.
Una de les principals funcions que té aquest organisme
és, precisament, avaluar anualment els objectius
i els resultats de la política lingüística del govern.
La llei de política lingüística preveu
que el govern a les edat cada any ha de fer un informe
del grau de compliment dels objectius per aquell any
en el cas de la política lingüística.
Llavors, aquest informe que fa el govern
el presenta a aquest Consell Social de la Llengua
i ahir es reunia i ahir aprovaven aquest dictamen
sobre l'informe que li presenta el govern
i, doncs, aquest Consell sobre aquest informe
fa les seves recomanacions i valoracions.
I una és aquesta.
A veure, el Consell mostra la seva preocupació
per l'escassa presència del català
en la programació de les televisions esterals,
en les televisions d'àmbit esteral,
fins i tot en les que són de titularitat esteral.
Clar, una cosa és que les empreses privades de televisió
poden fer de més i de menys, etcètera, etcètera,
però una empresa estatal, que a més a més,
doncs, l'Estat diu, hi ha una Constitució,
que ara se'n parla molt,
i justament aquella Constitució diu
que l'Estat es preocuparà precisament
de la protecció i la promoció
de les llengües minoritàries i minoritzades.
Doncs, què menys que això es vegi a les televisions.
I això no s'hi veu,
i, per tant, el Consell Social de la Llengua diu
i, eh, què passa aquí, com és això?
A més a més, és injustificar-la
des del moment en què les tecnologies actuals
permeten mil i una maneres
de promoure el pluralilingüisme a les televisions.
Per exemple, amb la famosa Televisió Digital de l'Esta,
que ara està tan de moda
que ja començarà a funcionar,
que tothom està boig comprant-se els descodificadors.
La setmana que ve en parlarem d'això,
perquè hi ha descodificadors
que contenen elements lingüístics
i, per tant, hi ha descodificadors
que pots llegir en català i altres que no.
Ah, mira.
Però això ho parlarem la setmana.
Jo ho explicarem.
Només avanço coses.
Però farem una mica de fira, de mercadet de coses.
Sí, farem la setmana que farem Santa Llucia,
mercat de Santa Llucia,
de coses per regalar per reis.
Molt rebé.
Doncs bé, la televisió digital de l'Esta
és precisament una de les coses que permet
és que un programa es pugui emetre
en un munt d'idiomes alhora
i tu a casa teva triguis...
Trigues l'idioma que vols.
L'idioma que vols,
com si ho vols veure en suec
o ho vols veure en gallec
o ho vols veure en aranès.
En teoria, això la tecnologia ho permet.
Per tant, el Consell Social de la Llengua
considera que això no pot ser,
que les televisions no donin aquestes possibilitats.
Una altra cosa, per exemple,
en quant al cinema,
doncs el Consell recomana
que caldria incrementar la publicitat
de les pel·lícules que s'ofereixen en català,
potenciar la substitulació
i també la col·laboració amb els ajuntaments
per donar difusió
a l'oferta cinematogràfica en català.
A veure, nosaltres a Tadabona
tenim moltes sales,
és una ciutat gran, etcètera, etcètera,
però hi ha molts pobles
que no tenen prou,
que no tenen ni tan sols
una sala de cinema estable comercial,
sinó que, diguem,
la programació cinematogràfica
l'organitza l'Ajuntament,
el Departament,
en aquest tipus de poblacions,
la col·laboració amb els ajuntaments
perquè es projectin pel·lícules en català
és important.
En quant a l'àmbit de l'activitat econòmica,
el Consell de la Llengua
assenyala que els avenços
aconseguits per facilitar
als clients l'ús del català
són clarament insuficients
i també demanen un canvi
de plantejament de les estratègies
que s'utilitzen
en la política lingüística
per justament potenciar
l'ús del català
en el món socioeconòmic.
Una cosa que demana
l'Ajuntament de la Llengua
és que
ja s'estableixi
un marc normatiu
que garanteixi
que garanteixi
perquè marc normatiu
n'hi ha
sobre l'etiquetatge,
estem parlant
de l'etiquetatge,
però, doncs,
el marc normatiu
existeix
però no garanteixi.
Per tant,
que aquest marc normatiu
garanteixi
la presència del català
en l'etiquetatge
però també
en les instruccions d'ús
i també
en les informacions
que acompanyen els productes.
És a dir, tu et compres
un microones
i difícilment tindràs
el manual d'ús
en català.
Tu et compres
una capsa d'espirines
i impossible
que tinguis
les instruccions
de la recepta
en català.
Per exemple,
doncs aquest tipus de coses,
estem parlant
d'aquest tipus de coses.
I, a més a més,
també demanen
que l'Agència Catalana
del Consum
vetlli pel compliment
d'aquestes normatives
que haurien de garantir
que de moment
no garanteixen prou.
Fins ara,
per tot el que estàs explicant,
aquest balanç
que fa el Consell Social
de la Llengua
no és precisament
molt positiu, no?
O té altres aspectes?
Sí, en general
és positiu a moltes coses
i ara, evidentment,
aquí el que estem destacant
són els punts foscos.
Veus, això és el que jo volia saber.
Que no vol dir
que sigui un drama
ni vol dir que tot estigui malament.
Però bé, coses a tenir en compte
i en coses.
Però el Consell Social
de la Llengua, evidentment,
el que està bé
ja s'aplou d'ells
però llavors diu,
del que no en diem res
volem dir que ja està bé.
Ara, sobre aquestes cosetes
voldríem puntualitzar
que això sigui això allà.
Està bé.
Per exemple,
una de les coses bones
que sí que destaca
molt positivament
el Consell Social de la Llengua
és, per exemple,
la política d'acollida lingüística
a la població immigrada.
Per exemple,
el Pla per a la Llengua
i l'Ocució Social
que durant l'any 2004
ha aplicat la Conselleria d'Educació,
per exemple,
i els plans d'acollida lingüística
impulsats des de política lingüística.
És a dir,
el que fem als centres
de normalització lingüística,
en temes de voluntariat,
tot aquest tipus de coses,
des del Consell Social de la Llengua
han estat valorades
molt positivament.
I també, fins i tot,
s'ha parlat
de l'esforç del Consorci.
Aquest Consorci Social de la Llengua
s'ha parlat explicitament
de la meva empresa,
que és el Consorci
per a la Nodmolització Lingüística,
en el sentit que,
en guany,
s'ha augmentat moltíssim
l'oferta de cursos
de català per a adults,
especialment els cursos inicials,
però que, a més a més,
el Miquel Puyo,
que era present
en aquesta reunió del Consell,
ja va anunciar
que per a l'any 2006
es pretén triplicar
el nombre de persones
que participen
en el procés d'acolliment lingüístic
des del Consorci.
De fet, hi ha una demanda impressionant.
Tant alumnes com professors,
etcètera, etcètera.
Demandes creixen.
I, finalment,
en el món de la justícia,
per una banda,
que el Consell Social de la Llengua
valora molt positivament
el pla de funcionament
en català de les oficines judicials,
que s'impulsa des de la Conselleria de Justícia,
i també, com sempre,
en aquest món,
quin és el punt fosc?
Doncs,
el tema del Consell General
del Poder Judicial,
el fet que
les llengües cooficials
no es considerin requisit
a l'hora d'exercir
la funció judicial
en una comunitat autònoma
amb més de una llengua,
evidentment,
aquí, en el cas de Catalunya,
doncs, això.
El que voldrien és
que el Consell General
del Poder Judicial
demanés,
obligués,
que el coneixement del català
fos un requisit
perquè un jutge
vingui a treballar aquí.
Això, grosso modo,
i així grans trets
són els punts foscos
o els detalls
que destaca
el Consell Social de la Llengua
sobre tot això.
Però, de fet,
l'any s'acaba
i és època de balanços.
Hi ha un altre balanç
del qual ens vol parlar avui l'Enric,
el balanç de l'Oficina
de Garanties Lingüístiques
de Catalunya.
Sí, de fet,
a veure,
aquest és un balanç
que el fem
perquè m'ha vingut donat,
no m'he entretingut a fer-lo
i no s'ha fet oficialment
des de les oficines
una roda de premsa
o un document,
sinó que això és una informació
que s'ha fet des dels diaris
i, per tant,
no és completa.
I, a més a més,
hi ha un apartat
que és a l'aspecte
de la recaptació
de la Generalitat.
Però, clar,
que em citaràs les fonts o no?
Sí, les citaré
perquè la cosa és pel·lículera.
A mi se m'han començat
a posar els ulls
molt grossos.
Bé, comencem.
Per exemple,
que les oficines
de Garanties Lingüístiques
que es van engegar
el febrer a tot Catalunya,
que n'hi ha cinc,
una a Tarragona,
una a Lleida,
una a Girona,
una a Barcelona
i una altra a Tortosa,
d'aquestes,
doncs tinc una mica
de balanç
de com ha anat això
en aquests mesos.
Tinc primer un balanç
fet des de
Diària de Tarragona
amb informacions procedents
de l'agència catalana
de notícies
i també elaboració pròpia
i després tinc una altra informació
complementària
procedent del Mundo,
que és un diari
que editen a Madrid
i que tothom sap
que no es distingeix
per tenir-nos gaire simpatia
als catalans en general.
Aquesta informació
que diu
aquesta
és la versió digital
del Mundo
és un tema
que s'ha estat
dient per les ràdios
i les televisions
de que sembla que aquí
hi ha algú
que va
per tancar en botigues
i posar en general a presó
per això el comentarem
perquè no posen
els ràtols en català.
Deixem-ho com a apartat B.
L'apartat A
és el balanç general.
Diguem que
a l'Oficina de Garanties Lingüístiques
de Tarragona
des del 9 de febrer
al 9 de novembre
dates, eh?
En aquest període
que són
no sé quants mesos són.
9?
9 mesos.
Aquests 9 mesos
a l'Oficina de Garanties Lingüístiques
de Catalunya
s'han rebut 48 peticions
relacionades amb els del català.
I dic peticions
i us remarco
perquè dintre d'aquestes 48 peticions
no tot són denúncies.
Poden ser denúncies
poden ser queixes
i poden ser consultes.
Clar, clar, clar.
Això ho remarco
i després ho haurem de tornar
a la màquina.
48 moviments.
48 peticions
de tot tipus.
A Catalunya
en aquest període
n'hi ha hagut
1.762
de les quals
1.549 a Barcelona
109 a Girona
47 a Lleida
i 9 a Tortosa.
Per sectors
i per
diguem
així
balanços, eh?
El sector de comerços
restaurants
i empreses
de telecomunicacions
són els 3
que més queixes
generen
per part dels ciutadans.
Sobretot
pel que fa
als següents qüestions.
Retolació dels establiments,
atenció oral
a la clientela
i documents
d'ofertes i serveis,
d'ofertes de serveis
com per exemple
sense anar més lluny
el tòpic
i típic
i encara real
el tema
de les cartes
de plats
de restaurants
i cartes
menús
que tipus de coses,
eh?
Doncs aquests són
uns dels elements
que més queixes
generen.
ja he dit queixes,
no he dit denúncies,
he dit queixes en general.
Després,
per exemple,
ara fem ja una mica
de global
per sectors
de tot Catalunya
perquè això
ja les dades
ja són de tot Catalunya,
no són només
de telecomunicacions,
ja ho hem dit
48 peticions.
Una de molt famosa
és la del judici
del mes de novembre,
la jutgessa
de l'audiència
i aquest és un tema
que encara està
en via administrativa.
Del veredicte
del jurat,
millor dit, eh?
Sí,
allò del tema
aquell de la jutgessa
que va demanar,
obligar el jurat
que fessin
el veredicte
en castellà,
etcètera,
etcètera,
doncs bé,
tot això encara
està en fase
de,
hi ha una reclamació,
la Secretaria
de Política Lingüística
ha presentat
una reclamació
al Tribunal Superior
de Justícia
de Catalunya
sobre aquest tema
i al Consell General
del Poder Judicial,
per tant,
això encara no està clar.
Però bé,
en general,
uns 62,26
dels casos atesos
a les oficines
de garantia lingüística,
en total,
1.097 peticions,
fan referència
al sector privat
i empresarial.
D'aquests percentatges,
d'aquestes 1.097 peticions,
39%
són consultes,
53%
són queixes
i
98,88%
de les denúncies.
És a dir,
de totes les denúncies
que s'han presentat
aquest any
a les oficines
de garantia lingüística,
el 98,8%
i el 99%
són d'aquest àmbit,
del sector privat
i empresarial,
per temes com
allò que deien
de l'atenció oral,
de la retolació,
de les oficines de garantia
i tot això.
Bé,
doncs, mira.
Llavors,
un altre sector,
un sector
que es detalla
bastant aquí
és el de l'administració
pública
distingint
Generalitat i tal.
Per exemple,
dades de què disposem.
la Generalitat
ha motivat
179 consultes
i 130 denúncies.
179 consultes
i 130 denúncies.
Consultes del tipus
com és que la web
aquesta no té versió
en castellà?
Per exemple,
és una consulta
i això també entra aquí.
Sí, sí, i tant.
Després,
l'administració de l'Estat
ha generat 26 consultes
i 67 denúncies.
L'administració local
ha generat 26 consultes
i 36 denúncies.
La de justícia
ha motivat 3 consultes
i 7 denúncies,
una de les quals
aquesta que dèiem ara
de la jutgessa de Tarragona
i les universitats
igual que el món
de la justícia
han generat 3 consultes
i 7 denúncies
respectivament.
Això, més o menys.
Llavors,
la informació curiosa
i complementària
de tot això
és la que donava
al Mundo
i atenció
perquè en principi
el tema
que apareixia
al Mundo
havia de ser
era la notícia
que sortia l'endemà
de la festa del voluntariat
que vam fer
fa dues setmanes
a la qual
van assistir
4.000 persones.
D'aquí Tarragona
hi van anar
dos autobusos plens,
va estar molt bé,
la gent hi va anar
a dir que va estar molt bé.
A partir d'aquella festa
la notícia que té
del Mundo és la següent.
La Generalitat
recauda en l'últim any,
ho dic en estallà
perquè està així,
81.250 euros
en multes a empreses
que no usen el catalán.
Sí.
Això és el titular
per explicar
que hi havia hagut
aquesta festa.
Aquesta festa
apareix en 3 línies
al final de la notícia
exclusivament
i en una foto
en què es veu
el conseller primer
i família
a la festa del voluntariat.
L'Ontario
diu
que els comerços
tenen l'obligació
de retular
i atenderen català
i bé,
la quotidianitat
ens demostra
que entrem a les botigues
sortim
i aquí ens atén
en català
i aquí ens atén
en castellà.
Bé,
el que volia dir,
aquesta notícia
ens interessa
l'edat concreta
que diu
que s'han recaptat
81.250 euros
en conceptes de multes
i també diu
que 94.950 euros
més estan en fase
de resolució
i expedients
que poden comportar
aquest muntant
en multes.
Però,
de totes maneres,
tota la notícia
està feta
confonent,
així com jo ara
estava distingint
molt bé,
molt clarament
que no tots són denúncies
sinó que hi ha queixes,
denúncies i això.
Aquí ho posen
tot al mateix sac,
ho barregen,
per ells tots són denúncies
i tots són sancions
i a més a més
també planteja
la qüestió
que els comedios
tenen l'obligació
de retular
i atender en català.
No exactament,
a veure,
atender,
què vol dir atender?
Atender,
tal com ho pinten aquí,
sembla que si tu
entres en una botiga
tothom t'ha de parlar en català
i no és això.
I si no et parlen en català
els pots denunciar directament.
Aquí donen a entendre això
i això no és així,
la interpretació de la llei
no és exactament aquesta
sinó molt una altra,
és molt diferent.
Per això vull dir,
la informació està plantejada
d'una forma molt tendenciosa.
Per exemple,
ens parla de què?
Això,
l'obligatorietat
de retular
i de atender en català.
Cal interpretar
què vol dir atender en català.
Per exemple,
es parla també
de les...
Per exemple,
diu que
en aquest any
s'han doblat,
s'han doblat,
en sis mesos
s'han doblat les queixes
que s'havien interposat
en els anys anteriors.
Vull dir,
que en guany,
des que s'han novet
les oficines de garanties lingüístiques
s'han doblat el nombre de queixes.
També planteja
que les oficines de garanties lingüístiques
van a ser uns organismes
de relació secreta
en què tu pots anar a denunciar
com es feia fa...
La Santa Inquisició.
O en època de postguerra,
tipus això.
Però bé,
aquí està la cosa.
Parlem de regalets,
de cosetes,
de materials
que el Centre
de Normalització Lingüística,
el Consorci
per a la normalització lingüística,
és que jo em perdo
amb els organismes
i em perdonaràs tu ara,
Enric.
Jo també.
Bé,
el cas és que
hi haurà diferents espais
en els que aquests dies
es regalarà material
per a cara a les festes de Nadal,
tipus
Carta als Reis,
Globus de Laqueta,
cosetes,
regalets
i el catàleg
dels jocs en català
del 2005-2006,
actualitzat,
esclar...
En fi,
tot això,
i molta atenció ara,
perquè després arriba la qüestió,
es repartirà aquests dies de Nadal.
Exacte.
Això ja seria part del mercat de Santa Llucia,
però com que la setmana que ve
no tindrem temps de vendre-ho tot,
comencem a vendre avui ja.
I aquestes coses,
és important vendre-les amb temps
perquè,
com cada any,
des del Centre de Normalització Lingüística,
distribuïm un tipus de materials
que són les Cartes als Reis
en català
i uns catàlegs de jocs en català.
Per què?
Que, perdona,
deixa'm dir que aquí a la ràdio
l'Enric ha portat un bon ple,
que si algú vol cartes als Reis en català
pot passar pels estudis de l'Avinguda Roma
i endur-se-les que necessiti.
I també uns quants catàlegs d'aquests dos jocs.
Dic perquè el lloc on es podran trobar aquestes cartes
en guany és a la Biblioteca Pública de Tarragona.
Com que vam signar un conveni fa pocs mesos
de col·laboració mútua,
una de les coses que fem ara
és aquesta,
que allí al punt d'informació lingüística
o d'informació sobre coses del català
de la biblioteca,
hi haurà un bon ple,
que hi haurà la pila principal de cartes
als Reis en català
i aquests catàlegs dels jocs en català.
Val a dir que la carta als Reis
en català d'enguany,
com no ho podia ser menys...
Té els Reis...
Té els Reis,
però que s'han combatit en tresquetes magues.
Tresquetes dalt dels camells.
Dalt dels camells hi van tresquetes,
una de blanca, una de rosa i una de negra.
Per les corones,
se les distingueix,
no per altra cosa,
no perquè una tingui les dents d'un color
i l'altra d'una.
No, no, són guetes.
No són unes dents molt saludables.
Doncs, ah, i el segell també és l'aquest.
És l'aquest, ah.
Un segell que no veurem mai a la realitat
perquè hi ha l'anagrama de Correos d'Espanya,
l'anagrama ja l'ho dic en castellà
perquè ara actualment la forma oficial
només és en castellà.
A més ja té l'adreça i tot posada, eh?
Sí, les majestats, els Reis d'Orient,
a Orient i tal i tal.
Bé, això es pot trobar a la Biblioteca Pública,
es pot trobar aquí a Tarragona Ràdio
i evidentment també es pot trobar
a la web del Centre de Normalització Lingüística
a l'apartat de Nadal,
que també comentarem el pròxim dia, etcètera.
I els catalans dels Jòs en Català, doncs, també.
Per altra banda, tenim el Parc Infantil de Nadal
que també distribuirem coses,
però com que al Parc Infantil de Nadal
ja hi ha un patja que rep les seves cartes i tot això,
allà distribuirem un munt de material de la queta.
Per tant, fonamentalment,
es pot trobar a la Biblioteca Pública d'elles...
Les cartes i els vocabularis.
I després, material de la queta,
com ara globus, adhesius i tríptics informatius
sobre el d'un acord del català,
la campanya amb el dibuix i tot això,
i tot això ho distribuirem al Parc Infantil de Nadal
perquè això no té data de caducitat
i allí durant molts dies hi passen molts nens
i com que tenim milers de globus i milers d'adhesius,
ens sembla que és un bon lloc.
Escolta, que ho has posat molt fàcil.
En tot cas, si vols fer, què fem la pregunta?
Tirem aquella falca per fer una mica de pausa
i regalem avui l'aparell de ràdio i l'escapolari.
L'escapolari pel mòbil i les claus a baix.
Les claus i el que vulguem posar-se.
És un clauer per a mòbil.
Molt bé, doncs fes la pregunta
i farem una pauseta per la publicitat mentre ens truquem.
La pregunta és simple,
però s'ha de respondre exactament,
si no, no l'acceptarem.
Diu, en quins llocs es distribuiran
materials de difusió de la normalització lingüística
durant el període nadalenc?
Per una banda, el material de la Queta, on es distribuirà?
I per l'altra banda, el material de la Carta dels Reis
i dels Jocs en Català, on es distribuirà?
Per tant, és una pregunta doble.
Material de la Queta, on?
Material de la Queta, on?
Per tant, si saben la resposta, truquim, però ja.
El 977-24-4767
tenim l'aparell de ràdio
de la Queta i tenim aquest magnífic
escapolari mentre arriba.
Aquesta trucada, recordem,
algun que altre consell interessant.
Has oblidat el títol del llibre comentat?
No has pogut apuntar a la web
on trobar aquell programa informàtic en català?
T'has perdut el telèfon
o l'adreça electrònica que t'interessa?
No pateixis.
Envia un missatge a
e-garriga
o truca a l'Enric Garriga
al 977-24-3527
i t'ho tornarà a repetir.
Per correu o per telèfon?
No t'ho perdis.
Un quart de català et respon.
Universitat de la Cumpet
a la Cumpet
Fins demà!
Sí, tinc la nena aquí al costat i ja...
Ai, ai, ai. Però, clar, la pregunta és aquesta, no?
Enric, on n'ha d'anar a buscar? Fes-la tu, que és que és molt complicada avui.
És una pregunta doble, David.
Val, vinga.
On ha d'anar la teva nena a buscar material de laqueta, com ara globus o adhesius?
Això al Parc Infantil de Nadal.
Molt bé. Primera part encertada.
Tens l'escapolari.
Ja n'hem d'escapolari.
I ara anem per la ràdio.
Optem a ràdio si encertes a on es pot demanar la carta als Reis
i el catàleg de jocs en català.
Hi ha dos llocs públics de Tarragona on es pot fer això.
La ràdio.
La ràdio, aquí mateix.
La ràdio, a la biblioteca publica.
Molt bé.
Molt bé, sí senyor, David.
Premi, adjudicat.
És que m'imagino el David a casa seva escoltant el programa i prenent apunts.
Molt bé.
I la nena al costat, papa, no t'equivoquis.
I com t'equivoquis, no em deixis en ridícul, eh, papa.
Molt bé, David.
Doncs, escolta, mira, tens la ràdio aquí, l'aparell de ràdio, l'escapolari,
i de pas ja pots agafar la carta als Reis per la nena, d'acord?
D'acord, moltíssimes gràcies.
A tu, David, per participar i per escoltar-nos.
Bon dia.
Adéu-siau.
Adéu.
El David García, avui el guanyador l'ha encertat, eh,
i escolta, pam, pam, no ha dubtat, eh, aquesta pregunta que era tan complicada.
La pregunta era senzilla, però te podies equivocar fàcilment.
Era senzilla, però com que li has donat molts toms,
dius, al final no sé on he d'anar a buscar el què i de quina manera, eh.
Ja ho has fet amb intenció.
En fi, molt ràpidament parlem de novetats editorials i informàtiques.
Fa temps que no portes paper, no?
És que el paper està desaparegut i no cal...
Desaparegut, desaparegut.
No, i està bé que estalviem paper.
Està bé que cuidis els boscos, però...
Estalviar paper és estalviar boscos.
Doncs ja està bé que ho fem.
Coses informàtiques.
Una, totes dues són noves versions de coses que ja existien.
La primera, el Firefox 1.5 en català,
que és el navegador aquest en català que fa un any que té molt d'èxit,
doncs ara ja ha sortit la nova versió 1.5.
òbviament, entre altres llocs, es pot baixar des de Soft Català,
que per això són ells els que fan la traducció,
i és una web que sempre comentem i que tothom ja deu conèixer,
dels nostres oients, que és lestresbdobles.softcatalà.org.
No, o RG i prou.
Allí trobareu tot el Firefox.
Novetats importants destacables d'aquest navegador.
Doncs un sistema millorat d'actualitzacions,
més rapidesa per visitar les pàgines anteriors i posteriors,
noves opcions per netejar les dades privades de la navegació,
reordenació de les pestanyes de navegació,
simplement arrossegant-les i canviant-les de lloc,
unes preferències allò de preferits redissenyades,
de manera que siguin més funcionals i més fàcils de localitzar,
perquè quan tens sis webs favorites és molt fàcil,
però quan en tens sis centres és un cacau.
Ja les carpetes ballen per tot arreu.
I un sistema de blocatge de finestres emergents molt més robust, etc.
Això, grosso modo, és un navegador que serveix tant per a Linux,
com per a Windows, com per a Macintosh.
I més coses que podeu trobar, detalls més ampliats,
els trobareu a la web de Soft Català.
Aquest és gratis, atenció, això és gratis.
I ara tenim l'altre producte, que no és gratuït,
que és el Maxigrammer Pro.
És aquell corrector gramatical i ortogràfic de català,
que actualment és el més modern i versàtil que hi ha al mercat.
Ha sortit una nova versió.
El preu, atenció, surt per 75 euros.
La web és les3bdeules.maxigrammer.com
i aquí podeu trobar la nova versió.
Se'n pot baixar una versió de prova,
que la pots tenir durant dues setmanes o un mes funcionant i veient-la.
I, si no, doncs el pots comprar directament des d'allí.
Novetats que inclou per a aquesta versió?
Doncs una botonera d'accés directe a les principals opcions de configuració,
major integració dins del Word perquè et correguessin millor les coses,
un nou diccionari actualitzat,
que, per exemple, el diccionari té 140.000 mots
i inclou toponímia, augmentatius, diminutius, superlatius, adjectius, etc.
7.000 infinitius verbals i en la conjugació s'inclou la fòduma pronominal.
Molt complet, no?
Sí, sí.
Bé, ja ho era la primera versió, però aquesta encara ho és molt més.
Per exemple, inclou també 40 noves correccions gramaticals
i també diccionaris temàtics com el de construcció, el del dret,
el de informàtica, el de medicina i el de subologia.
I a més, una cosa curiosa que la majoria de correctors no fan,
que és la correcció de bedavarismes,
en què no només et diu que allò és un bedavarisme,
sinó que et dona alternatives correctes i diferents sinònims,
perquè t'ho triïs el millor.
Molt bé.
Val la pena.
Doncs amb aquestes novetats posem el punt i final a un quart de català.
Bé, un quart de català i una mica més.
Enric Garriga, gràcies.
Si no hi ha novetat, ens retrobem la propera setmana.
Dimecres més i dimecres marcat.
Adeu-siau.