logo

Arxiu/ARXIU 2005/MATI T.R 2005/


Transcribed podcasts: 511
Time transcribed: 8d 19h 24m 25s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Com cada dimarts, al matí de Tarragona Ràdio,
obrim el temps del punt de lectura.
Aquests moments s'han dedicat a parlar del món de la literatura a casa nostra,
un espai que fem en col·laboració amb el col·lectiu d'escriptors
del Camp de Tarragona i en companyia de Jordi Tinyera.
Bon dia, Jordi.
Hola, bon dia.
La passada setmana parlàvem del teatre medieval,
de com havia arribat els nostres dies.
Parlàvem del teatre que es podia manifestar als carrers
o a l'interior dels temples.
Avui, amb motiu d'aquest desè aniversari
de la remodelació del teatre Metropol,
parlem del teatre avui i aquí, a Tarragona, no?
Sí.
Fem una miradeta.
Una mirada ràpida per situar com estem.
Més que res per mirar a veure com està el panorama.
Ens arriben moltes obres teatrals
de les que s'estrena a Barcelona
i una mica més enllà de Catalunya d'aquestes poques,
però del teatre que es fa a Catalunya,
bona part d'aquest teatre passa pel teatre Metropol, no?
Sí.
S'ha de dir abans que qualsevol altra cosa
que la gestió de l'equip que porta el teatre és magnífica.
És una gran gestió.
es tracta de persones molt competents
i, per tant, la programació acostuma a ser de molta qualitat.
Molt equilibrada, a més a més.
Sí, sí.
Hi ha espectacles per a tothom,
que és una mica el repte d'un teatre
que has devingut al teatre.
Clar, és que quan dius al teatre,
perquè no és un moment...
Sí, aquesta és una situació anòmala.
Potser una ciutat com Tarragona
hauria d'aspirar a tenir una programació més diversificada,
no més variada, perquè ja és prou variada,
però sí més diversificada pel que fa a la intervenció d'agents culturals, no?
Bé, la veritat és que ara,
llevat d'algunes iniciatives més particulars, més privades,
refereixo, per exemple, al magatzem o a la sala Trono,
doncs el pes fonamental se l'emporta a les institucions, no?
És l'Ajuntament, fonamentalment,
qui alimenta teatralment la ciutat.
Però no sé jo si a una ciutat com la nostra
li convindria que hi hagués algun tipus d'intervenció diferent, també.
En quin sentit?
No només parlem de l'espai físic escènic
que és imprescindible i necessari
per fer aquesta programació diversificada
i per poder aspirar a determinats espectacles
que sovint es veuen limitats
justament per l'escenari que tenim, no?
Sí, home, jo...
El primer problema que tenim és d'espais,
això és una obvietat,
i per tant la situació serà anòmala
fins que no millorem això.
El que passa és que no hi ha...
Jo penso que no hi ha cap perspectiva real
que això canviï,
perquè hem estat tots aquests anys
sense cap altre teatre,
a més que el Metropol.
El pròxim també serà municipal.
És molt dubtós,
clarament dubtós,
que hi hagi ningú
que des del punt de vista empresarial
s'embarqui en una aventura de teatre.
Per tant, una aposta nova en aquest sentit...
Jo penso que no conec,
veja, no veig cap indici,
no conec que hi hagi cap tipus de moviment.
Entre altres coses, per això que diem,
perquè no hi ha els espais.
Potser si hi hagués un espai per llogar,
no?
A la millor algú s'atreviria
a fer de gestor teatral,
com es fa a moltíssimes altres ciutats,
i portar companyies aquí,
al marge de la programació
que ja porta l'Ajuntament.
Ara, demanar que algú
construeixi un teatre per poder fer això
és una aposta tan arriscada
que serà difícil.
I aquesta fórmula de gestió,
tot i que el teatre fos
de titularitat institucional,
en aquest cas municipal,
es podria fer, creus tu,
en una ciutat com Tarragona?
que algun empresari del sector,
digués doncs,
o que s'oferís a aquest espai,
a propostes que es pugui fer
des de la iniciativa privada
de portar alguna companyia,
algun espectacle en particular?
Bé, jo penso que sí.
Jo penso que Tarragona
té suficient pes demogràfic
com perquè es puguin mantenir
programacions estables,
almenys un parell de programacions estables alhora.
Ara, clar,
això és una aposta de risc,
jo ja ho entenc,
que és molt difícil jugar-se els diners amb això.
Però, en qualsevol cas,
hi ha una cosa segura,
si no hi ha l'oferta,
no hi ha la demanda.
És a dir,
aquests són dos elements
que cadascú se'ls mira com vol,
però, en qualsevol cas,
l'un alimenta l'altre,
necessàriament alimenta l'altre.
Mira,
al Metropòlam,
10 anys han passat,
em sembla que són més de 500.000 espectadors.
Bé, és un bon nombre de...
I, veja,
la gent que segueix habitualment
el món cultural de Tarragona
sap que el teatre no para.
El teatre de Metropòlia
és un teatre ocupat,
molt ocupat,
perquè al marge de les programacions estables
que fa l'Ajuntament
hi ha el teatre mater,
hi ha després les sessions de musicals,
hi ha, en fi,
i tots els actes que s'hi van encabint.
Està utilitzat al 100%,
sí, sí,
té una ocupació,
clar,
i jo no tinc dades,
però les dades d'ocupació
deuen ser realment altíssimes,
no?
I es fa servir,
es fa servir per moltes coses.
Fa 10 anys
això era impensable.
És a dir,
ningú no hauria apostat per dir
no,
això s'omplirà a cada sessió,
no?
Doncs bé,
la ciutat ha demostrat
que si hi ha una oferta variada
i de prou interès,
va responent,
crea els hàbits
i una vegada està en marxa
això és més fàcil de portar.
Parlaves d'oferta
i demanda,
casualment o no casualment,
l'anàlisi des de la perspectiva
de l'espectador,
jo crec que estàs en condicions
de fer-la,
perquè tu ets una persona
dels molts abonets
que té el teatre,
per tant,
habitualment hi vas.
Això dona una perspectiva
com a públic,
com a espectador,
molt interessant
en com ha evolucionat
aquest aspecte
de la demanda del públic
en tota una dècada.
Tu recordes els inicis
d'aquelles primeres
representacions teatrals
després de la remodelació
en quant a ocupació del teatre,
nombre d'espectadors,
s'ha mantingut sempre?
Des del principi
hi era nombrosa?
Sí,
s'ha de dir
que efectivament
el públic del Metropol
ha estat un públic
fonamentalment fidel.
Té un bon grapat
d'abonats,
hi ha moltes cares
que repeteixen
els espectacles
i manté una ocupació,
home,
no sempre està ple,
però sempre té
una ocupació
força alta.
En mitjanes,
molt alta,
aquesta és la veritat.
Jo penso que hi havia
moltíssimes ganes
de teatre,
no?
És a dir,
clar,
molt abans del Metropol...
No ens enganyem, Jordi,
tothom anava cap al Fortuny de Reus
quan venien les grans companyies.
I molt abans que el Fortuny,
perquè el Fortuny
també el van restaurar...
Sí,
doncs 15 anys,
potser.
Tampoc no fa tant
que el vas restaurar.
Però, per exemple,
quan no hi havia teatre aquí
i no n'hi havia tampoc a Reus,
és a dir,
en aquells àmbits
en els quals és lògic
que tu et puguis desplaçar
amb un marge...
Clar,
no pots fer cada setmana
100 quilòmetres
per anar a veure una obra de teatre,
tot i que a la gent
que li agrada el teatre
n'hem fet més d'una d'aquestes.
Però el lògic
és que et moguis
amb un rodal de 20,
25 quilòmetres,
Valls, Tarragona, Reus, Salou...
En fi,
un cercle relativament reduït.
Doncs en un moment determinat,
estic parlant de fa 20 anys,
no hi havia teatre enlloc.
Tampoc no n'hi havia Reus.
Havies d'anar a Barcelona.
Clar.
S'organitzaven autobusos.
I no només això.
Llavors va néixer una cosa
que es va dir
Associació d'Espectadors
de Teatre de Reus,
que va ser un intent
de garantir
una mínima programació estable
a la ciutat de Reus,
que no hi havia teatre.
Però és que després
va ser Associació d'Espectadors
del Teatre Fortuny
i va continuar activa.
No sé si ara continua
però en els primers moments
de la remodelació de Fortuny.
Sí, jo vaig ser associ d'aquesta associació
des del començament
i va començar
a portar obres
al Teatre Fortuny
abans de la remodelació
amb el vell.
Després, quan es va remodelar,
els espectacles de l'associació
van passar al Teatre de la Salle
de Reus
i després van tornar
al Fortuny remodelat.
I allò va acabar morint-se
per mort natural.
L'associació.
L'associació.
Com que ja va sortir
el Consorci del Teatre
que ja va establir
una gestió.
Exactament.
Després, el Bertina
també es va remodelar
i també ha tingut activitat.
Bé, l'associació
va deixar de tenir sentit.
Va acabar,
va començar portant obres
de pes
i José María Rodero
en la història d'un cavall
o el boig de Gocol.
Va començar portant obres
de molt de pes,
comedians, jugolars...
Allí va passar...
Allí va passar...
Allí va passar tothom,
sí, els 5 hores
com a Màriol.
Per allí va passar tothom
però va acabar
com que això
ja ho feia
o començava a fer el Fortuny
i ja ho començava a fer
el Bertina també
una mica més tard
va acabar portant
teatre de repertori castellà
i allò es va matar.
Però allò era un caliu
del teatre
que esclar
que ha alimentat
els teatres de Reus
però també
almenys
el de Tarragona
al Metropol
perquè igual que hi anava jo
a Reus a veure teatre
abans que es remodelés
hi anava altra gent
d'aquí.
Moltíssima gent de Tarragona
pertanyia a aquesta associació
i eren abonats
també
en aquest cas
al Fortuny.
Clar,
tothom que li agradava
el teatre
havia d'anar allí
i era l'única opció
que hi havia en aquell moment.
El Metropol
ha cobert bé
el forat
durant aquests anys.
Aquesta és la veritat.
Jo em crida l'atenció
perquè a més
m'has fet memòria
amb això
de l'Associació d'Espectadors
del Teatre Fortuny
que jo la recordo
molt bé
que en aquell moment
assumia una miqueta
la funció
que assumeixen
els programadors
professionals
d'alguna manera
amb totes les limitacions
que això implicava.
El que passa
és que hi ha
grans teatres
arreu de l'Estat
que continuen
tenint
la seva associació
i és una entitat
que no està concebuda
per ser programadors
però sí que té
també el seu paper.
No sé,
és un dir,
no estaria bé
tenir una associació
d'espectadors
del Teatre Metropol?
Que tingués
una altra funció.
Li hauríem de dir
al Joan i al Jordi
que gestionen
el teatre.
Els hi podrien dir
escolteu,
voleu tenir una associació
i potser
ja teníem prou feina
però no sé,
quin paper podria tenir
o és necessari
o creus que pot tenir
algun paper
una associació
d'espectadors
de teatre avui en dia
tal com es fan
les gestions del teatre
en general
i en particular
aquí a Tarragona
o a Reus.
A veure,
el tema de gestió
jo crec que està bé
que estigui professionalitzat
i que estigui en mans...
Per això és a dir,
que no fos gestió,
que fos una altra cosa.
Clar,
hi pot haver
una associació
d'espectadors
o una associació
si voleu
d'amics del Metropol.
Però mira,
que muntés actes
paral·lels
a la representació
d'una obra,
un cert activisme teatral
en paral·lel
a la representació teatral
de la gran companyia
que vingués
en aquesta ocasió.
Tenim exemples
quan hi ha
alguna sessió musical,
alguna òpera,
poquetes,
que venen,
hi ha persones,
ara penso en Josep Maria Rota
o Enrique Fuentes,
els amics de l'òpera
que fan un acte paral·lel
abans o després.
No sé.
Això a poc a poc
s'ha anat fent.
El que passa
és que no a través
de cap grup estable
d'amics del Metropol
o d'amics del teatre
o coses d'aquestes,
sinó a través de...
O bé directament
de la gestió del teatre,
que és el cas,
per exemple,
d'alguns foros
que ja s'han fet
sobre textos teatrals
que primer s'han representat.
Representa l'obra
i immediatament després
tens l'oportunitat
de discutir-ho
o de parlar-ho
amb l'autor
i amb els actors.
Això se n'han fet ja
durant aquesta temporada
alguns.
I després,
el que tu comentaves
de les òperes,
també amb col·laboració
amb els amics de l'òpera
que ells ja n'ha explicat
abans de la representació
de l'òpera,
han tingut una sessió
explicativa de l'òpera.
Bé, aquestes coses...
Per aquestes coses
podria servir
efectivament
una associació.
Potser ara
estic entrant en un jardí
i no sé com me'n sortiré.
No, a veure,
la idea d'una associació
que col·labori
no en la gestió
però en...
La gestió no,
perquè això és molt complicat.
No, no, no.
Que col·labori
en la creació
d'activitats
a l'entorn del fet teatral
doncs, bé,
és interessant.
El que passa
que això és una cosa
que, esclar,
s'ha de madurar molt bé
per saber quin caràcter
pot tenir.
Saps per què ho dic?
Perquè jo tinc la sensació
que s'estan donant
que s'estan donant exemples
puntuals, molt concrets
de crear espais culturals
però no restringits
a les persones
que són dels diferents
gremis culturals
sinó espais culturals
oberts a tothom.
La prova són els clubs
de lectura,
per exemple,
que són espais
oberts a tothom
que el consumidor
en el bon sentit
de la paraula
de la cultura
en aquest cas
de la literatura
doncs es planteja
trobar altres persones
que no tinguin
res a veure
professional
que no siguin
de cap gremi
que siguin grups
molt eclèctics
que comparteixin
aquest moment cultural
igualment es podria donar
en l'àmbit teatral
o molts altres
de la cultura, no?
Sí,
en aquest sentit
és possible
que no estigui
tan institucionalitzant
ni dirigit
determinada activitat cultural
en aquest sentit
de compartir espais
amb altra gent.
Sí,
el que passa és que
en el fons
tal com està
la situació del teatre
en ciutats com la nostra
o les institucions
lideren els projectes
si posen el davant
i els financien
o aquests projectes
són molt difícils.
És a dir,
jo ja he començat abans
mostrant
la meva convicció
que seria interessant
que hi ha aquests projectes
sòlids
de caràcter privat
però s'ha d'entendre
que això és molt difícil
que és molt car
i que el tema
de l'espai
és bàsic, no?
A veure,
jo et parlo d'una cosa
molt superficial
molt d'anar per casa
de tertúlia
de gent
que estigui interessada
en un tema
no parlo
com deia abans
ni de gestió
ni d'organitzar
ni d'estructurar
una programació
sinó
sota aquest eixopluc
institucional
que es pogués
obrir un espai
com de gent
posava l'exemple
dels grups de lectura
que es donen
a la universitat
o a la biblioteca pública
o altres llocs.
Sí,
és possible
que a mig termini
això acabi sortint
i jo no descarto
en absolut
el que passa
que aquestes coses
necessiten
temps per ser madures
és a dir,
el club de lectura
de la biblioteca
per exemple
que és molt interessant
ha sortit
però ha sortit
fins a tu
després de moltíssims anys
que la biblioteca
funcioni moltíssim
i molt bé
i després
que hi hagués
ja constituïda
una mena
d'amics
de la biblioteca pública
que també existeix
i d'allí
al final
ha acabat apareixent
un club de lectura
que està funcionant
de meravella.
Doncs és possible
que a l'entorn
del Metropol
o de l'activitat
teatral del Metropol
acabi sortint un grup
però primer clar
s'ha de tenir molt clar
què vols aconseguir
amb aquest grup
a qui vols aglutinar
i amb quines intencions
el club de lectura
és fàcil
és molt fàcil
de seguida
però
llegim i parlem
en el cas del teatre
hauries de meditar
una mica
pot ser una opció
interessant
però s'ha de tenir
molt clar
exactament
pel que ho vols.
Una valoració
altament positiva
d'aquests 10 anys
que han donat oportunitat
de veure
el milloret
que s'estava fent
a Barcelona
fonamentalment
a l'escenari
i de fora
també
la veritat
és que la programació
del Metropol
ha estat des del començament
una programació
de primera
continua
sent-ho
i quan dèiem
no només
per la qualitat
dels productes
que s'han presentat
sinó també
per la varietat
que ha estat fonamental
perquè aquí
els programadors
han tingut molta cura
de tenir teatre
teatre de text
però també
tenir teatre de gac
i gestual
també
titelles
també
música
dansa
en fi
hi ha hagut voluntat
clara
suposo que és el fet
que ja sigui
l'únic espai
d'hivern
i de tardor
i gairebé
de primavera
també
de teatral
de la ciutat
i esclar
s'ha d'encabir
tot allí
alguns dels espectacles
és evident
que no s'han de fer
al Metropol
en la mesura
que es pugui
fer un altre lloc
perquè el Metropol
no reuneix condicions
és la veritat
no reuneix condicions
per algun tipus
de teatre
és a dir
quan es presenta
un ballet
per exemple
i hi ha
uns quants
ballarins
fa por
que s'acabin pagant
un cop
els uns als altres
o contra les parets
perquè allò
l'escenari és petit
o aquelles macroactuacions
no sé ara
penso
de Gotspel
que comença a sortir gent
a l'escenari
i dius
que pari
que pari
de sortir gent
el cas més extrem
és l'òpera
l'òpera
o la música
d'orquestra
i les orquestres
a la festival de Dixi
les orquestres enormes
això és el cas més extrem
perquè esclar
per representar l'òpera
posar una orquestra
gran
doncs s'han de desmuntar
fileres de butaques
de la platea
allò no està preparat
perquè sigui així
se sent malament
es veu pitjor
perquè tens el director
l'escena
el director
al davant dels ulls
que tapa mitj escenari

es fa el que es pot
jo ja ho entenc
és l'únic que tenim
doncs tot ha d'anar
per allà
però és evident
que hi ha
molts espectacles
que no han d'anar allà
perquè no té capacitat
el teatre per fer-los
no ens conformarem
de tota manera
fem una miqueta de
anava a dir
ciència-ficció
però no
història-ficció
o futurologia
imaginem
que tenim
el teatre
aquest nou
magnífic
que pot encabir
tot aquest tipus
d'espectacles
què farem
amb el Metropol
el Metropol
tindrà una vida
intensíssima
n'estic absolutament
segur
perquè
hi ha una
per exemple
hi ha tota una
una activitat teatral
de grups
amateurs
a la ciutat
que tenen
el seu moment
en algun moment
de l'any
tenen l'opció
de fer-ho
teatre escolar
també
que també té un cicle
matinals
dels menuts
en fi
hi ha un munt
sessions per les escoles
durant la setmana
i també
evidentment
teatre
hi ha un tipus de teatre
d'un format determinat
pel qual el Metropol
és extraordinàriament bo
per tant
el Metropol
tindrà vida
segur que la tindrà
doncs aquí
al punt de lectura
també
volíem afegir-nos
aquesta
no dic celebració
amb focs artificials
ni res
sinó sobretot
des de la reflexió
i des d'una valoració
altament positiva
d'aquests 10 anys
del teatre
a Metropol de Terra
jo crec que hi ha
una virtut del teatre
que
es remarca poc
i és
que és justament
ell el que ha creat
un públic
de teatre
que ha ensenyat
a la gent
a anar al teatre
i aquestes coses
sí que es noten
encara hi ha massa gent
que parla
al teatre
i que fins i tot
se li ha oblidat
el mòbil
però n'hi ha pocs
però n'hi ha pocs
i clar
la creació
d'aquest públic
que sap anar al teatre
que aprecia
les obres
que té curiositat
perquè aquest és un tema
també molt important
quan tu
quan tens una obra
de teatre
de la qual n'ha parlat
molt
la televisió
el diari
o surten actors
i actrius
que han sortit
a sèries televisives
tu estàs seguda
que el teatre
estarà ple
però
el que és gratificant
és veure
que venen
espectacles
molt poc coneguts
i en canvi
el teatre
presenta
no està ple
com en els altres casos
però presenta
una entrada
estimable
digna
que vol dir
que s'ha creat
un tipus
de públic
també
curiós
que és capaç
de dir
a veure què és això
anem a veure
arriscar-se també
a veure un espectacle
que no coneixi en absolut
i això
és mèrit
del metropó
i això que dius
del públic
quan fas les entrevistes
de rigor
els actors
actrius
que venen
lògicament
per antena
que el públic
de Tarragona
és fantàstic
i on pot pensar
o que han de dir
si venen a treballar aquí
privadament fora d'antena
mantenen
que el públic
de Tarragona
és fantàstic
és un públic
molt incondicional
molt agraït
i ho diuen
més enllà
fora del micròfon
perquè clar
el micròfon
és normal
que ho diguin
el públic de Tarragona
és un desastre
però no
doncs després també
quan no els sent ningú
també diuen
que el públic de Tarragona
és un públic
molt agraït
aquesta és la paraula

és veritat
és un públic
que agraeix
és un públic
que està atent
veus
avui no hem criticat
ningú
hem parlat bé
de tothom
i això és fantàstic
de tant en tant
aquí que ni sempre
parlem bé
de tothom

perquè quan hem de parlar
malament
optem per la opció
de no parlar-ne
que probablement
sigui l'opció
més elegant
com a mínim
Jordi Tinyena
ha estat un pla
i ens retrobem
la propera setmana
Molt bé
Adéu-siau
Adéu-siau