Com cada divendres, obrim el temps de l'aventura de la vida
aquí al matí de Tarragona Ràdio.
Si vostès ens acompanyen cada setmana, insisteixo,
els protagonistes sempre són els nens i les nenes
que fan aquí una miqueta de representació,
en el bon sentit de la paraula, d'allò que treballen a l'aula.
També hem volgut conèixer com aquesta aventura de la vida
arriba a les famílies, hem tingut representació dels pares
en una ocasió i en una altra ocasió també com ho treballen els mestres.
A l'aventura de la vida intervenen altres agències socials,
altres professionals que de forma itinerant van a aquests centres educatius
i reforcen tot allò que des del mateix programa
i aquest material pedagògic que es dona a les escoles
s'està explicant setmana rere setmana.
I avui estem encantats perquè els coneixem personalment,
n'han parlat d'ells moltes vegades, els propis alumnes i els mestres
i avui estan aquí.
Tenim dos representants de la Guàrdia Urbana.
Mari Carmen García, bon dia, Mari Carmen.
Bon dia.
Benvinguda, col·labora des de ja fa tres anys
treballant en el tema de la seguretat vial.
José Antonio Linares Herrera, bon dia, José Antonio.
Hola, buenos días.
Ell es va afegir a aquest curs fent medició del soroll,
el sei pau del clos.
Déu n'hi do el tema del soroll, eh?
Amb la canalla i el que no és la canalla, en parlarem.
Sí, sí, cada vegada está más presente en nuestra vida cotidiana el ruido
y bueno, a estas edades es bueno a distrarlos para que disminuya un poquitín el ruido este.
I per això cada cop tots aixequem més el to de veu, no?
Perquè si no, a vegades és impossible.
De l'equip de salut escolar de l'Institut Municipal
tenim entre nosaltres Laura Telles, infermera.
Laura, bon dia.
Hola, bon dia.
Francis Casado és metgessa.
Bon dia, Francis.
Hola, bon dia.
Benvinguda.
La part de l'esplai, sempre hem dit l'importància que té,
doncs, fer vida comunitària, participar de diferents activitats als joves,
doncs tenim també un monitor d'esplai, que és l'Aitor Caballero.
Aitor, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut.
L'esport a l'escola, déu n'hi do, és una eina que hauria de ser en principi també socialitzadora,
ja veurem, en parlarem, i ho farem amb José Luis Ramírez,
és entrenador nacional de futbol, antic entrenador del Nàstic.
José Luis, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut.
Fa quatre anys que col·labora amb l'Aventura de la Vida
i ha fet molta xerrada sobre la seva experiència com a esportista
i sobre aquests aspectes del futbol que no es veuen a la tele
i que també s'han d'explicar.
I tenim entre nosaltres un representant de Creu Roja, és el Javi Torres.
Bon dia, Javi.
Hola, bon dia.
Benvingut.
És el cap de voluntaris de socors i durar a terme
a tota la qüestió de la xerrada sobre socorrisme aquàtic.
Exacte, sí.
Important i imprescindible en una ciutat com aquesta
que vivim al costat del mar.
Moltes vegades ho oblidem també, eh?
Sí, ho oblidem de vegades.
És molt important.
Marissa, bon dia.
Hola, bon dia.
En tot cas, què et sembla si d'una forma més formal
ens expliques el paper que fan cadascuna d'aquestes persones
que avui ens acompanyen dins de l'Aventura de la Vida?
Molt bé.
Bé, doncs com segurament ja hem explicat unes altres vegades,
el programa de l'Aventura de la Vida té un material bàsic
que són els àlbums de cromos que els nens treballen a l'aula
i que es treballen situacions, historietes,
que venen representats per uns cromos
on es passen coses amb una colla de nens
amb diferents àmbits de relació.
Hi ha situacions relacionades amb la família,
situacions relacionades amb l'escola
i situacions relacionades amb el que nosaltres anomenem el barri,
que seria tot aquell entorn social més proper al nen.
Dintre d'aquest entorn social hi ha figures
que d'alguna manera actuen com agents de salut
i que poden aportar elements importants
a la cura de la salut en un sentit àmpli,
com ja van dir, no només física,
sinó el benestar físic i mental i emocional.
Per tant, les persones que avui estan aquí
representen aquelles figures
que aporten elements importants
amb el tema de la seguretat vial,
com fa Mari Carme,
amb el tema de la seguretat a les platges,
amb el tema de la higiene bucodental,
de l'alimentació saludable,
amb el tema d'un lleure saludable també.
Són propostes dintre de l'educació per la salut
que ells representen
i que col·laboren oferint la seva experiència
i la seva aportació amb aquest programa.
Doncs la vostra experiència
amb aquest tracte quotidià a les aules,
avui estaria molt bé que la coneguessin els pares
perquè d'alguna manera també transmetiu vosaltres missatges
que els pares a vegades
es tapem una miqueta les orelles
i que m'ha dit la matgesa que ha vingut al col·le
que no sé què i hem de creure
perquè realment a vegades ens descuidem.
És una realitat, no?
No podem pretendre pensar que tot és perfecte
i que tot ho fem bé, no?
I per això està bé que de vegades
ensenguin aquesta llumeta.
Jo si us sembla el tema...
Jo imagino que aneu d'uniforme a l'aula.
I això ja d'entrada marca la diferència
amb la resta dels vostres companys, o no?
Sí, bé, el que passa és que
encara que anem amb uniforme
no portem correatge ni cap tipus d'armament
perquè ja encara que no ho portes
el primer que et pregunten
on és la pistola?
Llavors creu una mica...
La tele, la tele, quina influència, eh?
I anem una mica més com el guàrdia amic,
el guàrdia company,
no el guàrdia policia,
que ells estan acostumats.
I és aquesta imatge
potser que no té res a veure
amb aquesta policia de proximitat,
sinó més la pel·lícula americana, no?
Que és el que potser tenen al cap.
Sí, tenen una altra idea, no?
Llavors, com que vas de seguida
ja et poses el lletrero
amb el teu nom, Mari Carmen,
i jo som Mari Carmen,
i és molt proper.
O sigui, ja acaben després
te donen abraçades i tot,
a veure si menys.
Tu recordes el primer dia
que vas arribar a una aula a fer això?
Ui, és que...
És que ja fa uns quants anys.
Aquesta activitat, no sé,
fa un munt d'anys.
I t'ho dic perquè, clar,
posar-se davant d'una aula sencera
de nens i nenes
que totes miren fixament
esperant que diguis
alguna cosa que els interessi,
la primera vegada, com a mínim,
ha de ser una experiència
una mica dura, no?
Sí.
Com a difícil,
com dius, ja ara jo què faig,
jo què dic, no?
Sí, perquè, clar,
tu no estàs preparat per fer això.
Clar, ni tens...
No estàs preparada.
No, no, la teva feina
és una altra en principi, clar.
Sí, clar, és una altra.
Clar, no saps com te sortiran
i de quina manera
controlaràs els nens, no?
Perquè no estàs acostumat a això.
I ara no, ara ja la cosa va diferent.
Sí, bueno, ara ja va una mica diferent.
Ja estem més preparats,
he anat a cursets
i, bueno, ja estàs una mica més preparat
i ja almenys saps el que vas
i saps més o menys com fer-lo.
I què els expliques
sobre seguretat vial?
Què li pots dir a un nen
sobre seguretat vial?
Per exemple, aquell que està
al semàfor vermell
i no s'ha de dir
vinga, passa, passa,
que no ve cap cotxe, no?
I dius, la meva mama,
diu que si no ve cap cotxe
que passi, perquè tu l'has trobat, això, no?
Sí.
I altres coses, també.
El que passa és que
les activitats que fem ara
no és dir-li
què ha de passar en ver,
perquè entenem
que ells ja ho saben,
què han de passar en ver.
O sigui,
saben que han de passar en ver,
saben que han de passar...
Coneixen les normes.
Les normes les coneixen.
Llavors, el que passa
és que no les compleixen per això,
perquè els pares potser tampoc
no els ensenyen...
Bé, que no sempre anem a prises
i així, llavors,
ja sabem tots com anem.
Però ells ja ho saben.
Ells ja saben
que han de passar en ver,
que han de passar per el pas i ben anys,
tot això, ja ho saben.
Llavors, el que li fem
és una activitat
que el que fa
és que ells reflexionin
sobre els perils que hi ha
i de quina manera
els assumeixen.
Però són els mateixos
el que parlen.
Es fa...
Es posa un vídeo.
Aquest vídeo
és una història
d'uns joves
que normalment
són de la mateixa edat
que ells.
O sigui,
s'intenta acoplar
les edats
per les que es fa la classe.
I llavors,
surten uns nois
de la seva edat
que es troben
amb un dilema moral, no?
Llavors,
ells s'han de posar
al lloc
de la persona,
del criu aquest
que té aquest dilema moral.
Llavors,
se fan dos grups,
cadascú agafa una opció,
cada una d'elles
té avantatges
i desvantatges
i llavors
es crea un debat
que els que parlen
són ells.
Tu el que fas
és de moderador
o intentar portar
els nens
perquè vagin
el que tu realment
vols
per el que reflexionin
i que raonin, no?
Però en realitat
les idees
i les...
ho fan,
o fan ells,
si ho diuen ells,
que els hi entra més
que si tu els hi dius
perquè saben
que ja ho s'haguen.
És la manera
que ho assumeixin
com una cosa pròpia, no?
Home,
han fet el treball ells,
per tant.
Com vas fer
el tema del soroll?
Bueno,
recibimos la invitación
para ir a un colegio
a hacerlo.
Empezamos
pues
haciendo una medición
de ruidos
a la entrada del colegio
cuando suena
el timbre,
el ruido que hacen
subiendo las escaleras
y llegan al aula
y bueno,
pues luego
hicimos una explicación
de lo que es
el ruido,
de las normas
de convivencia
que tenemos
que llevar
los ciudadanos
para no perjudicar
al vecino,
¿no?
Al fin y al cabo
las libertades
de toda persona
están limitadas
por las libertades
del prójimo, ¿no?
Entonces,
para no invadir
esa libertad
pues
hay unas pautas
a seguir, ¿no?
Que
el ayuntamiento
concretamente
de Tarragona
las tiene
contempladas
en unas
ordenanzas, ¿no?
Hi ha un límite
de soroll, ¿eh?
No sé si hay un límite
de decibelis
que
es considera
que es perjudicial, ¿no?
Sí,
hay varias
zonas, dijéramos,
y cada zona
tiene su
nivel
de ruidos, ¿no?
Está la sanitaria,
la comercial,
la industrial,
los polígonos,
y luego
están las viviendas
y las oficinas
y el nivel
de ruido
varía
dependiendo
si es de día
o es de noche.
¿Las escuelas
están también
tipificadas
y tienen un nivel
de soroll
muy elevado?
Sí,
las escuelas
pues tendrían
en, dijéramos,
cuando están
dando las clases
estaríamos rondando
los 35 decibelios
para que
no pierdan
los alumnos
el nivel
de concentración
y demás, ¿no?
Y luego
entre
el horario
de recreo
y demás
pues lo tendríamos
en 65, ¿no?
Es doble,
claro.
Sí, se doble.
Anem parlant
i després interveniu
quan ho considereu
necessari.
El tema dels esplais,
Déu-n'hi-do
amb això dels horaris,
als nens
hi ha una tendència
que facin
moltes activitats
però moltes vegades
aquestes activitats
són per aprendre
coneixements
molt concrets
però desenvolupar
determinades eines
de socialització,
els esplais
probablement siguin
dels escenaris
ideals, no?
Per fer-ho?
Bueno, eso se intenta.
Però costa una miqueta,
no?
Sí, sí.
Parla'ns de la teva
experiència dins
de l'aventura de la vida.
Bueno, yo, a ver,
lo que me toca
dar así,
pues lo intento
hacer un poquito
más ameno
y más dinámico
y más dinámico
y, no sé,
pues mediante juegos
y dinámicas
pues les intento explicar
de qué va el esplai
y qué responsabilidades
tienen cada niño,
tanto los niños
como los monitores propios.
No sé.
Al verte así
más joven
que el resto
de tus compañeros
que participan
en la aventura de la vida,
yo no sé
si dificulta
un poco más
mantener la disciplina,
¿no?
¿o no?
Un poquito.
Depende.
A ver,
yo no me imagino
que si entras tú
en una aula
o entra María del Carmen
o entra José Antonio
con su uniforme,
yo creo que
el comportamiento
en principio
quizás cambia,
¿no?
Eso también
lo habréis observado.
Eso sí, obviamente.
Claro.
Ya continuaremos
hablando.
José Luis,
déu-n'hi-do,
el tema del futbol,
l'esport,
és tan important
a l'escola,
¿no?
Per tots els nens
i les nenes,
sobretot els nens
que juguen més al futbol,
però les nenes
amb el bàsquet també,
vull dir que hi ha una activitat esportiva
a moltes hores del dia,
més enllà
del que són les classes
de gimnàstica
que contemplen
el currículum escolar,
no?
Sí,
la verdad es que sí,
el futbol
en la sociedad
es muy,
muy de dinero,
es muy,
muy de intereses,
ha fet un cambio
importantísimo
i la gente,
la verdad es que
el taller
que monten
que tú das dos horas,
la gente
se prend
con mucha
mucha interés.
En qué consiste
el taller
que tú haces?
Pues,
como te he dicho
abans,
son dos horas
y ahora lo que fem
es un simulacro
de lo que es
el funcionamiento
en un equipo,
o sea,
cuando entramos en el aula,
el aula ya es
un equipo,
ahí ya,
bueno,
hablamos de lo que es
la plantilla,
se confecciona,
se explica
de qué funciona
la plantilla,
pues,
el primer entrenador,
segundo,
preparador físico,
delegat,
menge,
en fin,
todo el tema aquest
y a partir de ahí
pues,
pues,
pues,
pues,
también
donamos
nociones
de alimentación,
el tema
de la
de la tàctica,
la tàctica,
la gente
le agrada
molt perquè
amb la pizarra
doncs fem,
cadascú ha de fer
un equip,
expliquem
les característiques
que ha de tindre
los jugadores,
los dos centrales,
los laterales,
i la verdad es que
también
han tingut sort
perquè,
por ejemplo,
en el colégio
Pau del Clos
va ser el día
següent
del partit
Barça-Cerci
i, bueno,
siempre que es
después d'un partit
analixem el partit,
ho expliquem,
es deuen sentir
els reis del camp,
no?,
com a semiprofessionals
es deuen sentir,
clar,
nosaltres el que
intentem explicar
sempre quan entro
a la classe
és explicar-li
el que no es veu,
no?,
perquè,
doncs,
les noies
veure un partit
de futbol
doncs és avorrit
però després
les expliques
un poquitín
com funciona
el futbol
professional
o semiprofessional
i les dones,
les noies,
nois,
tothom,
inclús les professorses,
doncs,
no paran de fer preguntes,
no paran de participar
i la verdad
és que hi ha coses
que no la coneixen
i, bueno,
és molt,
molt,
molt important.
El futbol
és com altres disciplines
si no coneixes el llenguatge
no t'enteres,
després es van dir
allò que es diu sempre
un senyor és de reuna pilota,
no,
no,
hi ha unes normes,
hi ha tota una sèrie
de mecanismes
que és el que fa
que sigui un joc apassionant.
Tu tens la sensació
que els nois,
perquè majoritàriament
a l'escola
hi ha moltes nenes
que juguen a futbol,
a l'esport,
a la lliga escolar
fins a una determinada categoria
poden ser equips mixtes
tot i que no s'ho vintegen,
a partir d'una certa edat
ja es complica més
que pugui haver-hi
equips escolars femenins,
però els nois
continuen sent la majoria
els que juguen a futbol.
Tu com els veus
l'actitud que tenen
davant del futbol?
Se senten com a petits,
en Ronaldinhos
i són molt mitòmens
i pensen a guanyar sempre.
Com els veus tu?
Per la teva experiència.
Estan molt influenciats.
És clar,
televisió
és el que fa tot,
però tothom vol ser...
L'altre dia
a la Floresta,
fa dues setmanes,
vam preguntar
a tothom
què volia ser
i pràcticament
el 90%
volia ser futbolista
i hi havia
dos de bàsquet
i un que volia ser peluquera.
Vull dir que
pràcticament
tothom
el Ronaldinho,
el Roberto Carlos,
el Zidane...
Tot això
és el que la gent
li agrada imitar.
Marisa,
si després...
Digues, digues, digues,
perdona.
Llavors,
a vegades
quan fem
qualsevol comentari
o analitzem
qualsevol,
no sé,
quan parlem d'estratègia
i tal,
doncs sempre
o tàctica
doncs parlem
i posem com a exemples
jugadors.
Llavors,
és un punt de referència
que ells
ho relacionen enseguida.
Per exemple,
en estratègia
quan parlem
entres a un vestuari,
a malvestuar
i ja està
tota l'estratègia
que ha de fer l'equip,
un córner,
un tiro libre,
un penalti,
quan se vol,
gesto técnico,
doncs,
sempre poses
com a exemple
jugadors
que ells
conecen,
per exemple,
quan tira
una farta
Roberto Carlos
o quan la tira
Beckham
i els expliques
el porqué
la tira uno
i la tira otro,
característiques.
I tot això
és,
d'enseguida
ho relacionen.
Jo és que no sé,
t'ho pregunto
perquè no ho sé,
no sé si es deixen
doncs,
si aquesta fascinació
l'exerceix
l'esport com a tal
o tot aquest món
de luxe,
de diners,
de fama
i popularitat
més que el joc
de futbol
que pot ser divertit,
que pot ser,
perquè clar,
moltes vegades
també el que se'ls ha
de dir als nens
i m'imagino
és que s'ho passin
bé jugant,
no?
Perquè pocs d'ells
o cap d'ells
segurament podrà arribar
a ser una d'aquestes figures
que potser no li fa ni falta
tampoc arribar a ser-hi.
Aquest és un altre tema
que ara no ens ocupa.
Però es veuen
com a més atrets
justament per aquesta imatge,
aquesta parafernàlia
que no pas pel fet
de jugar i passar-s'ho bé?
Sí, clar.
Sí, no?
Sí, sí.
Aldeco
o qualsevol altre jugador,
perdona.
Sí.
Llavors ells pensen
que només és l'hora del partit
i l'hora de fer el gol
i realment no és així.
Quan els expliques
qual és el comportament
d'un equip
durant la setmana,
el règim interno
que no poden sortir l'any.
Això és el que tu els expliques,
no?
Clar, clar.
Llavors,
com han de preparar un partit
o la concentració abans
i després d'un partit.
Tot el...
tot el que el porta
a anar a jugar al partit
i després del partit,
llavors ens quedem una mica parats.
I el sacrifici,
què implica?
Hi ha un sacrifici,
hi ha un esforç,
hi ha uns valors.
Encantats de la vida
que vagi el José Luis Ramírez
a explicar-los
tot això del futbol.
Però, clar,
quan arriba la Laura
o la Francis
que els diuen
que s'han de rentar les dents,
que han de menjar verdura,
que han de menjar amanides,
que prou llaminadures,
que per favor
una miqueta de seny,
aquí la cosa canvia, no?
Parlem-nos
de la vostra experiència, Francis.
Bueno,
això pels nens
no és tan divertit
com pot ser
el que les diu
el José Luis.
A més,
ens trobem
que els nens
en quant a alimentació
i hàbit
se ho saben,
se ho saben molt bé.
Com el del trànsit
que deia la Maria del Carme.
Exacte,
és molt semblant
i el que els costa més
és portar-lo
a la pràctica.
Ahir tenim
la dificultat
també com a Mari Carmen
que els pares
a les famílies
és probablement
on més
hauríem de treballar,
el que passa
és que és molt més difícil
arribar a ells.
I els nens
si ho saben,
si ho sabem prou bé.
Clar,
perquè el nen
en un moment determinat
pot menjar-se
una llaminadura o no,
però en definitiva
la dieta
la marca
la família
i en un percentatge
important també
el menjador escolar
perquè la majoria
de canalla
dinen a l'escola.
Però al final
és la família
qui fa l'entrepà
qui posa el plat a taula.
Exacte.
Nosaltres intentem
fer-los comprendre
que precisament
l'esmorzar
i el verenar
es poden
tomar decisions
que són els
que han de demanar
perquè això sí
que ho tenim
més fàcil
que no preparar
el dinar
o dir
vull dinar això.
Intentem
que ho facin
però
te resulta sorprenent
quan saben
tan bé
les coses
i després
a l'hora
de baixar al pati
ves com
surten
a la bolsa
de
qualsevol
rebosteria
d'aquesta industrial
i intentem
fer èmfasi
en què ells
demanen
realment
el que saben
que ja que ho saben
tan bé
que facin l'esforç
i empezar a tenir
aquesta responsabilitat
de por lo menos
l'esmorzar
i el verenar
fer-lo
com
com ells creuen
que han de fer
no?
Però també es veuen
molts entrepans
no?
Comença
sí
perquè a més
s'han fet moltes campanyes
en els col·legis
també
els professors
estan molt damunt
d'això
ja no sóc
quan nosaltres
anem
sinó
molts col·legis
o quasi
tots
i els professors
quan porten
alguna cosa
que creien
que no és correcta
se ho diuen
Com plantegeu vosaltres
les vostres xerrades
les vostres trobades
amb els alumnes?
Laura
Mira
depenent
del tema que es tracti
normalment fem
un taller
o que treballin ells
a part de que fem
una explicació
també
nostre
llavors
depèn
l'edat
també
hi ha una activitat
que consisteix
en que ells mateixos
porten retalls
d'aliments diferents
de diferents
de qualsevol
fulletor
d'aquests
que hi ha
de propaganda
llavors
els han de retallar
llavors han de fer
un camió
que ha de passar
per un semàfor
vermell
o un semàfor
verd
segons els aliments
si són més bons
o més dolents
no bons o dolents
perquè no puguin
menjar mai
sinó els que són
més correctes
que podem menjar
diàriament
i els que
hauríem
que tenen una mica de cura
al menjar-lo
i aquí veus que tothom ho sap
el que deia la meva companya
o sigui ells saben perfectament
tenen la informació
tenen la informació
o sigui poden tenir
alguna petita dubte
que els altres nens
ho corregeixen
perquè llavors
quan diem
això què creieu
doncs la majoria ho sap
pot ser que un nen
no ho tingui clar
llavors això ho saben
correctament
llavors el problema
està aquí
després com és que
no ho apliquen
però bueno
estem treballant en això
i el que sí que
s'ha notat
i de fet els professors
ho comenten
doncs que els nens
ho tenen en compte
i després a casa diuen
doncs és que fem un entrepagó
fes-me una fruita
per menjar
llavors ells sí que
observen aquesta diferència
que després els nens intenten
almenys
posar en pràctica
això que se'ls ha explicat
a l'aula
home es deuen sentir així
com que guanyen autonomia
que prenen també
alguna decisió
sobre la seva vida
potser cal explotar
una mica aquest aspecte
i s'ha de treballar
aquesta part
que ells vegin
doncs la salut
com una cosa
que tothom
volem arribar-hi
llavors ells se veuen
igual que quan fas
a lo millor
un taller d'higiene
bucodental
que se rentin les dents
això és una altra lluita
si se miren al mirall
veus què ho ha postat
ara mira quines dents
més netes
que blanc
llavors això amb ells
doncs riuen
no tots
se miren al mirall
i riuen
i els canvis a la pobertat
perquè és un altre
dels temes que tracteu
m'imagino ja
el que és la segona etapa
de la primària
perquè ja comencen
els nens i les nenes
a notar que
el seu cos canvia
però també la seva manera
d'actuar
i de percebre el seu entorn
canvia molt
i des del punt de vista
de l'educació
sociosanitària
també és important
doncs sí
en aquesta edat
també se li parla
dels canvis
fisiològics
que notaran
i també els canvis emocionals
que tenen en aquesta etapa
llavors
les màximes preocupacions
són els nubis
doncs que
si aquest m'agrada
que no m'agrada
això
unir també
el canvi físic del cos
o sigui
sobretot les nenes
es veu un canvi molt important
entre nens i nenes
a l'aula
en aquelles edats
normalment
doncs comences a parlar
de cicles menstruals
de canvis físics
i les nenes
les interessa molt
embaràs
per
tot el que és
la regla
menstruació
en canvi
els nens
quan estàs parlant d'això
doncs te'n mirant amb aquella cara
això no va a mi
no
a mi que m'estan explicant
llavors
potser
els interessa més
doncs
tot i que encara no estan desenvolupats
van una mica més enllà
i els veieu encuriosits
per aquests temes
perquè clar
estem parlant
de canalla
de 9, 10, 11 anys
probablement
sí
jo en veritat
que m'he trobat
jo personalment
que tenen una curiositat
moltes vegades
perquè reben informació
amb aquella mitja rialeta
és la cosa prohibida
exacte
no són dolents
però bueno
empiecen a saber
a oir coses
que bé
que te las
ademà
sí que te las
pregunten
te posen una miqueta
en cuestión
no has de eludir
la resposta
però bueno
has de procurar
també
tenir en compte
que les hem de dir
que bueno
que encara són joves
que tot això arribarà
que tot és la seva hora
i que además
lo irán descobrint
a poc a poc
això és lo important
no aprendre en els libres
ni en revistes
ni res
sinó
que els mateixos
aniran descobrint
bueno
les coses
no és senzilla
la vostra tasca
perquè nosaltres
ara aquí ens posem a parlar
però no sabem
qui ens està escoltant
però vosaltres
teniu allà
25-26 ullets
davant
que esperen
alguna cosa
de vosaltres
i aviam de quina manera
sou capaços
de mantenir l'atenció
durant el temps
que dura
aquella xerrada
o aquell taller
el Javi ha d'anar
i guardar la roba
i mai millor dit
jo no sé
què els vas explicar
a les aules
Javi
parla'ns de la teva experiència
bé
la veritat és que
aquest és el primer any
el primer cop que participo
sí que és veritat
que Creu Roja
sempre que s'ha demanat
l'ajuda
o la col·laboració
ha participat
sempre han enviat
algun socorrista
de les platges
perquè facin
una mica d'explicació
de les normes
de seguir a les platges
amb què s'ha de tindre cura
per no ofegar-se
o les banderes
prevenció
exacte
tot de prevenció
llavors aquest any
amb la Marissa
hem volgut fer
un apropament més
perquè fins ara
sempre havíem enviat
un socorrista
que no sempre havia de ser
el mateix cada any
perquè les platges
de Tarragona
són contractes temporals
llavors el socorrista
que va un any
no vol dir
que estigui l'any que ve
llavors per fer
les xerrades aquestes
hem decidit
que ho fem
entre el que és
Creu Roja Joventut
i el voluntariat
l'àrea de voluntaris
llavors
doncs aquest any
volem fer
un programa
més
més
directe
cap a aquest tema
de l'aventura de la vida
i serà una mica
més o menys això
sobre
no la xerrada esporàdica
quatre dies
sinó una cosa més
volent fer un projecte
exacte
un treball
doncs
ja entre l'àrea de formació
joventut
i voluntaris
doncs que sigui
un temari
doncs
basat en això
en la prevenció
de les platges
doncs
el color de les banderes
que s'ha de fer
en cas que vegis
que algú s'està ofegant
o que li passa
o que té algun petit problema
el que sigui
doncs
on està
que quan arribin a la platja
doncs
el primer que han de fer
una de les primeres coses
que han de fer
doncs
és mirar
a veure
on està
el puesto de socors
de la Creu Roja
que a cada platja
hi ha un
no?
és una mica
això
no?
és que això
i aprofitant
que hi és la Marissa
no ho diem
perquè a més
doncs
com que els nens
ja venen
amb la feina feta
com aquell que diu
i a parlar
de determinades coses
però en definitiva
l'aventura de la vida
és un programa
que està adreçat
a la prevenció
de les drogodependències
i a vegades
ens agrada explicar-ho
perquè algú que escolti
el programa d'ho dir
què té a veure
el tema del trànsit
què té a veure
el tema de rentar-se
les dents
o nedau
o el futbol
o l'esplay
què té a veure
amb el món
de les drogodependències
doncs
això que deia Francis
ara
aquesta
assumir una certa autonomia
la capacitat
de prendre decisions
d'aguantar la pressió
del grup
evidentment
són coses
que en principi
no tenen res a veure
amb el món
sembla
que no tinguin res a veure
no anirien allò
no pots anar a una aula
m'imagino Marissa
tu que ets l'experta
a una aula
a explicar
a un nen
de 8-9 anys
que és la cocaïna
l'heroïna
tot això
és a dir
és un programa
que està molt pensat
per aquí
primer anar creant
aquesta base
en el nen
per després
trobar-se amb altres problemàtiques
evidentment
és un programa
de promoció de la salut
de prevenció
de drogodependències
i altres conductes de risc