Com cada dimarts, aquí al Punt de Lectura, saludem Jordi Tinyena.
Bon dia, Jordi.
Hola, bon dia.
Recordem que aquest és un espai que fem en col·laboració
amb el col·lectiu d'escriptors del Camp de Tarragona,
que d'alguna manera estan celebrant, podríem dir-ho així,
un moment dolç, un moment important de l'any,
perquè estem en plena tardor literària.
De fet, ja hem traspassat l'equador de la tardor literària.
Estem en la recta final, com aquell que diu.
Sí, agustem al final, efectivament.
Ja s'han lliurat els Premis Literaris Ciutat de Tarragona,
que és un dels actes centrals.
En fi, ja estem en condicions de poder comentar una mica
des de la perspectiva d'aquest punt de lectura el que suposa
i en quin moment es troba aquesta tardor literària
que va iniciar-se fa un quant temps de forma tímida
i que, Déu-n'hi-do, com ha anat creixent.
Ens ha fet maca, eh?, aquesta noia.
Sí, jo penso que ja està consolidada la veritat.
I, a més a més, és una aposta molt peculiar
dintre del panorama del país,
perquè no recordo, i no ho recordo perquè em sembla que no existeix,
cap tipus d'activitat literària com la que estem comentant ara, com la tardor.
I són conscients d'això fora del que és l'àmbit del camp de Tarragona?
Jo penso que no.
Perquè jo no he vist publicitat gaire en els diaris de vasta català
i en revistes, alguna breu referència,
però amb la dimensió que té,
tampoc no he vist que ens hagin fet gaire cas fora d'aquí.
No, no, desgraciadament continuem amb la inèrcia d'aquest país,
que és que allò que passa més avall de Sitges té un escàs interès.
I llavors, pel que fa als mitjans de comunicació nacionals,
doncs la veritat és que no existim poc.
Existim poc, es faci el que es faci, no?
Ha de caure la muralla perquè existi.
Sí, per aquestes coses existim de seguida, però després ja...
En fi, bé, ens conformarem com que en coneguin,
la Tardor Literària, les persones que són d'aquestes terres
i puguin gaudir-ne de moltíssims actes, molt diferents, no?
Sí, molt diferents.
Jo voldria comentar abans, però abans d'entrar en els actes,
l'especial situació d'aquesta Tardor Literària,
perquè que hi hagi activitats promogudes pels escriptors
o per les entitats relacionades amb la cultura és relativament freqüent.
Que les administracions hi donin algun tipus de suport
també és relativament freqüent.
Ara, que sigui la institució de l'Ajuntament
qui mou l'activitat, no només qui hi dona suport,
sinó qui pràcticament l'organitza, absolutament la coordina,
se n'encarrega gairebé de pràcticament tot el que és la infraestructura
i el muntatge, ja no és gens freqüent.
I jo em sembla que, igual que critiquem l'Ajuntament
amb les coses que estan malament,
quan hi ha activitats que surten bé
i són d'autores de la seva feina,
els hi hem d'agrair i ho hem de fer notar.
I en aquest sentit la Conselleria de Cultura de l'Ajuntament
ha fet una tasca extraordinària pel que fa amb aquests temes.
Bé, és veritat que comptem amb l'avantatge
que dintre d'aquest Departament de Cultura de l'Ajuntament
hi ha persones vinculades al món de la literatura
d'un altíssim nivell com és el Joan Caballé
o com és la Rosa Comas,
de la feina de la qual és absolutament impagable,
ho hem dit més d'una vegada i continuarem dient-ho.
perquè és la que va aguantar.
Hi ha coses que no es poden deixar només en mans de la voluntarietat,
amb voluntat només no es poden fer grans coses.
I a vegades es necessita aquesta professionalització,
en el bon sentit de la paraula,
de determinades iniciatives.
Sí, al costat d'això hi ha moltíssima gent que col·labora.
Col·laboren, per exemple, als espais,
al magatzem, col·laboren grups,
com és la gent jove de la gent del Llevi,
col·labora al Departament de Filologia de la Universitat.
És gent a títol personal, no?
Clar, aquí hi ha molta gent que s'hi implica
i molta gent que hi col·labora.
Però no seria possible sense que l'Ajuntament
donés la cobertura, des del punt de vista econòmic,
la majoria de les vegades,
i sobretot des del punt de vista de l'organització,
perquè tot passa a través de la conselleria
i és ella qui acaba de tancar el programa
i qui se n'encarrega d'organitzar-lo i de coordinar-lo.
Doncs això és important destacar-ho, com diu el Jordi,
quan s'ha de criticar és crítica,
i quan s'ha de dir que una cosa està bé,
doncs també s'ha de dir, només faltaria.
Partint d'aquesta base,
la tardor literària, de fet, en principi,
era el lliurament dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona,
una mica de roda de premsa,
quan es presentaven els treballs,
després el sopar lliurament, l'acte en si,
i ja està, poca cosa més.
Sí, això ha anat creixent en els últims 4 o 5 anys,
no més enllà,
perquè efectivament al principi l'activitat fonamental
era el lliurament de premis,
dels Premis Ciutat de Tarragona.
Avui dia hi ha tal gran quantitat d'actes
que dura un mes.
La primavera, de fet, va des de l'octubre
fins a començar més de desembre.
No d'un mes, dos mesos, vaja,
que comença molt aviat de l'octubre.
Per tant, dos mesos farcits,
absolutament farcits d'activitats de tota mena,
que impliquen un munt de gent,
escriptors, i no escriptors.
I una mica també bona part d'aquesta activitat,
sense anar més lluny,
avui s'estan fent una jornada
sobre literatura de postguerra.
En aquesta tardor literària
sempre hi ha aquella tendència important
que si no es fa des del mateix lloc
ningú ho farà,
que és el reconeixement
i el revifar
el que és la memòria col·lectiva més local,
més propera, no?
Sí, de literatura de postguerra
ara mateix a Barcelona
hi ha una magnífica exposició
de literatura de l'exil
i, per tant, de postguerra també.
Però aquí estem parlant de literatura
que es va quedar aquí,
no que va marxar,
i a més a més donem protagonisme
als escriptors d'aquí,
als Baixeres, a l'Olga,
a la gent que en el seu moment
doncs es va trobar en aquesta situació.
I, efectivament,
aquest sí que donada la situació
o la tendència d'aquest país,
doncs si no ens en recordem nosaltres
no se'n recordarà ningú.
Clar, és el que deia,
el tema de la proximitat
en guany doncs excepcionalment
i disortadament
perquè ens va deixar
s'ha dedicat a una de les activitats
destacades a Jesús Moncada
i en altres noms s'han destacat
de les lletres catalanes
però hi ha aquesta tendència
cada any de posar l'accent
en aquells autors i autores
que han format part
de la història literària
d'aquestes comarques.
Ho dic com a col·lectiu
d'escriptors del Camp de Tarragona
que val la pena destacar
que la tardor literària
sempre intenta incidir molt
en els autors locals
i els que ja no hi són,
també, òbviament.
Sí, tenen un protagonisme
o tenim un protagonisme especial
la qual cosa és lògica.
La tardor literària
no ha estat en absolut
una tardor local
perquè ha volgut fer coses
molt més obertes.
Aquí s'ha parlat
parlant de literatura posguerra,
per exemple,
s'ha parlat de tot,
del Bàzque Montalbán,
aquí s'ha parlat de tothom,
s'ha parlat de literatura,
del monstre,
i s'ha parlat amb gent
que ara mateix està triomfant
com és el Sánchez Pinyol
i la Seba Pellifreda,
vull dir,
s'ha parlat de la Isabel Clara Simó,
aquí s'ha parlat de tothom
com és lògic i natural.
Ara,
el col·lectiu d'aquí,
evidentment,
hi té un protagonisme
i així,
per exemple,
s'ha encabit
dintre de la Tardor Literària
la tercera trobada
d'escriptors
del Camp de Tarragona
dedicada aquesta vegada
al Magí Sonyer
com un acte de la Tardor,
però és evident
que aquest acte
l'hauríem fet fora també
perquè ja sabeu
que se'n fan tres l'any
i aquest és el tercer,
és l'últim,
que ha coincidit
dintre de la Tardor Literària.
Per exemple,
l'Apell,
que l'Associació de Professionals
de la Llengua Catalana
ha organitzat un cicle
com és habitual també
en el qual
hi ha participat
l'Andreu Carrança
en una entrevista
i ha participat
la Maria de Ritzeta,
la Maria Lluís Amorós
o això mateix
amb una taula rodona
sobre novel·la.
En fi,
és òbvi que els escriptors d'aquí
o hi ha hagut presentacions
de llibres també
dintre d'aquest mà
com l'últim
del Sol,
Les Vinyes,
de l'Albert Xerinax,
entre altres.
De totes maneres,
aviam,
a tots els actes
passa com a Santa Tecla,
no pots arribar-hi a tot,
però a alguns actes
tu personalment
i com a escriptor
i com a membre del col·lectiu
hi has participat.
Parlo en general
de la tardor literària.
En quant a participació
de la gent
no parlem numèricament,
no és que van venir
2.000 persones,
bé,
potser no cal
que vinguin 2.000 persones,
no estic valorant
la qualitat
i la importància
de determinades activitats
per la quantitat
de persones
que hi assisteixen,
però en general
hi ha un bon ambient
en quant a que no es vegi
una sala semibuida,
les sales
tenen un nombre de gent
perquè l'acte
llueixi
en el bon sentit.
Sí.
Hi ha una participació
interessant.
La veritat
és que
en els últims temps
això ha anat consolidant-se,
jo he dit,
al començament
i consolidant-se
no només
des del punt de vista
urbanitzatiu,
sinó des del punt de vista
de la presència
a la ciutat
i per tant
de participació
de la gent.
De tota manera
la literatura
continua sent
encara
una activitat
minoritària
socialment
i per tant
llevat
d'alguns moments
en què pot venir
algun escriptor
molt, molt conegut
la gent
no es baralla
per entrar
ni per agafar
una cadira
això.
Això és una obvietat.
Però sí que
les sales
estan plenes
en alguns casos
molt plenes
és a dir,
l'acte
per exemple
d'homenatge
al Magí Sonier
va contar
que es va fer
al magatzem
doncs va contar
amb una presència
molt nombrosa
de gent
que volia participar
per tant
o amb el mateix
les taules rodones
vull dir
jo he vist
foraments
molt descents
d'ocupació.
És una bona cosa
i parlem dels premis literaris
en guany
el Pini Soler
no ha quedat desert
afortunadament
afortunadament
tothom està molt preocupat
sí senyor
tothom deia
a veure si en guany
tampoc no el podrem donar
clar, dos anys seguits
sense donar-lo
és excessió
jo me n'alegro molt
que aquest any
hagin trobat
una novel·la
per emportar-se el premi
aquesta setmana
en parlarem segurament
sí, a més a més
amb un jurat
molt qualificat
com vi havia aquest any
jo estic molt content
espero que la novel·la
jo no la conec naturalment
però espero que la novel·la
ens agradarà
i que podrem lluir-la
com a premi
a Pini Soler
en conjunt
hi havia satisfacció
quan els treballs presentats
no només al Pini Soler
sinó en general
els diferents premis
sí, els premis
estan molt consolidats
no només molt consolidats
des del punt de vista
de la participació
que cada any
és molt notable
sinó també
poc a poc
molt a poc a poc
perquè ha costat moltíssim
però també molt a poc a poc
del ressòc
que obtenen
els mitjans de comunicació
nacionals
que ha costat moltíssim
que giressin els ulls
cap a Tarragona
el dia dels premis
perquè la veritat
és que
en fi
ha costat moltíssim
hi ha hagut anys
que ni ho han dit
crec de l'ocasió
del Jaume Cabré
que quan va haver-hi
tot el tema
del Jaume Cabré
escolta
vam estar tres dies
als mitjans de comunicació
grans nacionals
no s'acabaven
el tema dels premis literaris
en guany
que ha estat
dins de la normalitat
doncs
el que tu deies
poc que t'ho parla
una presència discreta
però
presència al cap i a la fi
tampoc no volem
sí que ho volem
a veure
volem que
quan el dia
l'endemà
de sortir el pinçol
hi hagi mitja pàgina
dedicada al pinçol
de la mateixa manera
que hi ha una pàgina
sencera dedicada
els de Girona o qualsevol altre lloc.
Sí que ho volem. Encara no la tenim.
Però és que fa dos anys teníem dues línies
i fa quatre no teníem res.
És simplement així.
És la cursa del corredor de fons.
Aquest any ja els mitjans de comunicació
de l'avantguàrdia, del País,
especialment aquests grans,
ja dediquen, ja reconeixen
estar dintre la gent de l'any
que existeixen els Premis a la ciutat.
Comencem a deixar de ser invisibles.
Sí, i es comencen a fer ressò d'això.
Ara veurem com tracten el premiat
i la novel·la premiada.
D'això ja en parlarem quan surti.
Tot i que jo crec que ara
la tractaran una mica millor
perquè l'edita una editorial important,
consolidada, i que per tant
ella mateixa ja posarà els mitjans
perquè se'n parli bé.
D'entrada perquè se'n parli.
I després, si es ve, millor encara.
Aquest ha estat durant molts anys
un problema dels Premis.
Perquè, esclar, entre que et costa molt
treure el cap en una societat
que no mira gaire mai cap aquí,
doncs, esclar, si a sobre l'editorial
que publica els Premis és d'àmbit més petit
i més reduït, que també li costa fer-se veure,
tot plegat fa que els Premis passin més desapercebuts.
Jo em penso que ara està en una bona direcció.
Només ens faltaria
que hi hagués que...
algun dels Premis, aquest any a poder ser,
si no l'any que ve,
enganxés molt,
que tingués una bona sortida al mercat,
que a la gent li agradés,
que se'n parlés,
i això acabaria donant-li ja un toc al Premis
que faria que tinguéssim aquesta mitja pàgina.
Bé, com tu bé deies,
l'editorial ja s'encarregarà de posar-se les supes
en aquest sentit
i farà la feina que ha de fer.
Ja va bé que venguin molts exemplars
perquè també se'n parlarà d'aquest tema.
Això és segur, home.
Ara almenys,
clar,
tot el que és la part de promoció
que ja fa la mateixa editorial,
aquesta està garantida
perquè l'editorial és gran
i està més respectada
pels mitjans nacionals
que no pas les més petites.
Aviam,
el punt de lectura d'avui
no té pretensió
de fer un balanç
de la tardor literària?
Nosaltres no tenim aquesta pretensió
ni de bon tros,
però sí comentar alguns aspectes.
Què més podem comentar així ja
per anar acabant, Jordi?
Què et sembla?
Algún fet que tu vulguis destacar.
Sí, jo crec que hi ha dues activitats
que van tenint cada vegada més presència
i que estan destinades,
si hi ha perseverança
i relleu,
en un cas relleu,
doncs estan cridades
a ocupar un lloc més destacat
del que tenen.
Una és la pell del llavi,
que és una proposta molt original,
que és una proposta de futur
perquè està protagonitzada
per a joves
i que a més a més
és una proposta trencadora,
absolutament trencadora,
tan trencadora
que de vegades
no som capaços de seguir-la.
Jo confiso
que a mi se m'ha passat l'edat
i que hi ha coses
que em sorprenen
de la pell del llavi.
La Xus García
ens ha explicat alguna vegada
aquí a la ràdio,
però a vegades també
com a tertuliana
que en aquestes accions
alguna vegada
en un autobús
els han fet callar.
Calleu,
que esteu molestant
perquè es posen a recinar.
Clar,
entren en un autobús,
llegeixen poesia,
s'embarquen
a la golondrina aquella del port,
es cargolen
al capdamunt de la Rambla
i convoquen la gent
a una cargolada
i hi ha molta gent
que va a menjar cargols
i es troba una colla
de joves cargolats a terra
o es fan una manifestació
poètica,
una manifestació.
És això mateix,
manifestació.
Bé,
aquestes propostes
que són divertides,
que són joves juvenils,
doncs estan cridades,
de veritat,
si hi ha relleu,
perquè és clar,
aquesta gent jove
es farà gran
i per tant el que importa
és que els mantingui
un col·lectiu de gent jove
amb imaginació,
amb ganes de fer coses
i que estigui vinculat
a la literatura.
Jo em sembla
que això és important
i té,
a veure,
això no serà mai
un acte massiu,
sinó que és un acte festiu
al carrer
que recordi a la gent
que la literatura existeix.
És una proposta
molt original.
I després hi ha
l'altra proposta
que ja s'havia assajat
i que a Tarragona
ja té
un perfil
molt tancat
pel que fa a la història,
però pel que fa a la literatura
no el tenia tant
que són les rutas literàries.
I llavors bé,
això de les rutas literàries
també està molt bé,
ja se n'havien fet,
s'ha insistit
a la tardor literària
amb la ruta
de la Maríola Campany
i del Joan Vidal Cueh.
I també és un d'aquests
elements
que jo penso
que es consolidarà
molt aviat
perquè
seguir,
és a dir,
que la gent
sorti a passejar
un dia que fa bon temps
amb algú
que t'està explicant
la relació
d'algú
amb la teva ciutat
i et va portant
pels racons
que han significat
alguna cosa
amb una obra literària,
amb un quadre pictòric
o amb una partitura musical,
és sempre molt agradable.
Per tant,
ara es comença
amb la literatura,
no es comença,
es continua
amb la literatura
i jo em sembla
que aquesta també
és una de les
francament destacables.
Doncs són activitats
que pel fet
d'estar consolidades
de ben segur
que en una propera edició
de la tardor literària
tornaran.
De fet,
encara no ha acabat,
encara podem gaudir-ne
i pel que comentaves
a la pell del llavi
lligant-ho una mica
amb l'inici
de la conversa,
també és interessant
que propostes
diferents,
arriscades,
trencadores,
molt joves,
també rebin el suport
de l'organització.
Perquè no sempre
allò que fan
els més joves
és ben acollit,
no?
I en aquest cas
se'ls ha donat
tot el suport possible
perquè ho tiren endavant.
És que la tardor literària
és original
no només perquè hi ha
una gran quantitat
d'actes,
sinó perquè a més
agafa un ampli ventall
de tipus d'actes.
Aquí hi ha actes acadèmics,
pròpiament acadèmics,
actes més
de comunicació
de masses
per entendre'ns,
actes trencadors
com és aquest,
teatrals,
que també n'hi ha hagut.
Vull dir que
tothom pot trobar
en un moment o altre
el seu acte, no?
Molt bé, Jordi Tinyena,
com sempre
ha estat un plaer
compartir amb tu
aquesta estona
de conversa
al voltant
dels llibres
de la literatura,
de la tardor literària
en aquesta ocasió
que ens és tan pròpia.
Si no hi ha novetat,
ens retrobem
la propera setmana.
Molt bé, gràcies.
Adéu-siau.