Ara passen tres minuts d'un quart d'una del migdia.
El matí de Tarragona Ràdio és el temps a quatre bandes.
Avui probablement ens quedarem en tres, ja ho vam explicar per motius professionals.
Una de les realitzadores d'aquest espai del matí de Tarragona Ràdio no ens pot acompanyar.
A partir del proper programa ja ho farà de forma habitual.
Per tant, estem ja en situació de saludar les tres bandes que tenim avui.
Farem carambola igualment, n'estem segurs.
Saludem Laura Picó, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda Rosa Gairal, bon dia.
Carme Pedrol, bon dia, benvinguda.
I avui presentem el nostre convidat.
La veritat és que necessiti molta presentació.
És una persona prou coneguda de la nostra ciutat,
però sempre se'l convida als mitjans de comunicació
per parlar d'allò que li és propi des del punt de vista professional.
Sobretot estem parlant de Pitu Rovira,
president del Gremi de Llibreters de Tarragona,
llibreter, però moltes altres coses més.
Pitu, molt bon dia.
Molt bon dia.
Gràcies per acceptar la nostra invitació.
Bé, moltes coses, no parlem des d'un punt de vista curricular,
que diria aquí la nostra mestra,
sinó moltes coses perquè és una persona que viu a la seva ciutat,
que viu a la seva ciutat,
que critica la seva ciutat i que estima molt la seva ciutat.
Des d'aquesta vessant ciutadana avui ens acompanya,
però també des d'una persona que estima profundament la terra,
la cultura que li és pròpia i, òbviament, la seva professió al món dels llibres.
És una definició així molt superficial i ho espero que quan acabi aquesta conversa
doncs l'acabem de conèixer una mica millor.
Ara sou vosaltres les que heu d'actuar.
Jo ja he fet el meu paper.
Ja ens toca.
Vinga, Rosa.
Ja ens toca.
Aprofitem el temps.
A veure, estem a fer amb tot això de les lletres a taula
perquè no ens en fa cinc tèntims.
I tu creus que compleix l'objectiu, tot aquest muntatge de les lletres a taula?
Jo penso que sí.
A més a més, ara descobriré una cosa.
Jo vaig ser un dels inventors d'aquesta història.
Això que m'agradaria.
Perquè fa alguns anys, juntament amb l'amic Francesc Valls,
ens van encarregar, ell des de l'Ajuntament i a mi des de...
quan formava part de la Junta d'Òmnium Cultural,
que d'alguna manera li donguéssim el tom
a el que eren els Premis Literaris Ciutat de Tarragona.
I que en aquella època estàvem bé,
però sempre pensàvem que hi havia d'haver alguna altra cosa més.
I ens vam començar a inventar històries.
Ens vam inventar el del Premi Tinet.
Després de moltes xerrades i coses d'aquesta, ens ho vam inventar.
I és un dels premis que ja porta uns quants anys.
I també vam enredar els de l'editorial cosetània
a publicar els Premis de Poesia, que no es publicaven.
I ens vam inventar a veure de quina manera...
Com això ho fèiem moltes vegades, això de xerrar
i d'inventar-nos coses, ho fèiem dinant.
Un dia allò, parlant, parlant, parlant,
que quan es diuen bestieses, quan surten les coses,
vam dir, escolta, i si féssim allò, intentéssim enredar amb algú
perquè relacionessin un plat amb un autor i coses d'aquestes, no?
I vam començar a enredar gent, el David del Barquet i entre d'altres, eh?
Ja me'ls deixo tots, eh?
I amb aquest nucli, amb aquesta tonteria, doncs va sortir
el de les lletres a taula, no?
Després s'hi van anar afegint altra gent
i la cosa, doncs mira...
Jo em sembla que és una cosa peculiar.
És una cosa peculiar que a algun altre lloc ja l'han copiada, eh?
Però amb aquestes coses jo penso que no hem d'anar fent
el mateix que fan a altres llocs,
si no inventar-nos, per molt estrambòtiques que sigui,
quan ens vam inventar la del Premi Tinet,
que era enviar textos via correu electrònic,
doncs quina tonteria, no?
Doncs ara en tot el país ja n'hi ha tres,
el d'aquí de Raül ni dos més,
que es fan per aquest mitjà.
Que pot ser com l'altre tradicional de portals originals,
sí, però mira, utilitzes una eina
que fa... només fa 20 anys no existia, no?
I és donar-li la volta, és criar l'atenció,
d'alguna manera és criar l'atenció, no?
A l'exterior.
A més, ara això ho podeu fer...
Recordo que fa 15 anys la restauració de Tarragona
ha millorat tant en quantitat com en qualitat
i suposo que ara es pot fer amb molta més tranquil·litat que fa...
Home, és que a més va jugant el moment
que això començava d'alguna manera a néixer, no?
Vull dir, l'oferta gastronòmica de restaurants de Tarragona
era la que era,
però en aquells moments hi havia gent jove
que cobria restaurants,
uns restaurants més aviat petits,
seguint la línia d'altres llocs,
i això també és jugar al moment oportú,
és inventar-te la...
Penso que ens vam inventar la història
en el moment oportú
que també hi esclatava
i hi havia una il·lusió per l'altra banda.
Hi ha moments que,
per molt que t'inventis una cosa que pot funcionar,
si la il·lusió deies per l'altra banda,
quan un obra o un negoci té il·lusió i fa moltes coses,
després allò li funciona bé,
segons com es torna conservador,
i quan te venen a oferir segons quines iniciatives,
escoltem, tu ara ja m'haig d'embolicar amb això.
Vols dir?
I va, t'ho diuen el primer any o el segon any
i com t'has de donar a conèixer,
t'has de llençar-la al mercat,
doncs també això és lògic, eh?
I aquesta evolució a Tarragona
no només l'has vist des del punt de vista gastronòmic
des de fa 15 anys o així,
sinó suposo que com a tarragoní de prou de peu i de més,
has vist molta evolució a la ciutat.
Sí, home, a veure,
jo i aquí hi ha dues persones
que tenen els cabells més blancs que jo, eh?
I més cabells.
I més coses.
A part dels cabells.
No, però jo sempre defineixo això d'una manera.
Jo recordo quan era petit,
quan tenia 12 anys,
perquè llavors eres petit,
no com ara,
doncs era una Tarragona en blanc i negre,
fent la metàfora amb la televisió i amb el cinema, no?
Era una televisió,
era una ciutat de blanc i negre, com moltes.
Que deien de ciutat de militars,
clero.
Sí, i grisa.
I molt petita,
i no passaves de la font del centenari,
quan estava posada on estava posada.
Anaves a la fira.
I anaves a la fira,
i el camp de mar era una...
Clar, tot això ha evolucionat,
tot això ha canviat,
i ha arribat el moment que Tarragona,
doncs, va ser de tecnicolor, no?
I hem vist la Tarragona a tot color.
Molt bonic, molt bé,
moltes coses les hauríem de criticar,
perquè no s'han fet el bé que és...
Hi ha projectes que veurem com aniran,
però jo em fa l'efecte que el canvi,
el canvi real de Tarragona és a partir dels anys 68, 70,
és quan canvia.
Quan la instal·lació de les primeres petroquímiques
i de les primeres vingudes de gent a treballar amb això,
quan creix la població,
i quan es creen barris desorganitzats
i que han hagut de lluitar molt i molt i molt
perquè per tindre mínimament...
I la Rosa va dir que sí amb el cap,
perquè ella això va viure de prop a bona vista
en un col·legi sense...
Que hi havies d'arribar,
el digue, plovia amb botes d'aigua, no?
I barca, cari.
Jo alguna vegada havia portat llibres allà
i sol que anàvem amb un cotxe
i anàvem per allà al mig dels d'allò, no?
Tarragona ha canviat i evolucionat,
mal aniria que no, eh?
Perquè si no, voldria dir que hem perdut el cap.
Però vols dir que no ens passem ara una mica cap a l'altre costat?
Que se'ns desmadra com una mica?
El que passa és que estem damunt d'un tren
que si ens hi baixem llavors és perillósíssim.
Jo em sembla que el que hem de tenir
és tindre la velocitat de creuer constant
sense passar-nos de velocitat
perquè llavors ens podem estrellar,
però no ens podem baixar d'això, eh?
A veure, ara que hem parlat de barris,
tu ets una persona que amb el de les festes igual de...
Ara anava a dir de Sant Pere,
fixa't tu, on tinc el cap, jo, eh?
Jo veïnés a l'humorocí.
Jo veïnés a l'humorocí del carrer Merceria
on hi va viure tota la meva família
durant fa molts i molts anys
i vaig viure fins fa poc.
Doncs igual que, bueno, que amb Sant de Tegla o Sant Magí,
doncs ets una persona que participes molt, molt, molt
en les festes.
A veure, tu què opines que els barris...
Jo potser també soc un dels barris
que també m'agradaria que quan són aquestes festes
hi hagués alguna cosa que es fes
en algun dels barris, no?
A veure, tu què hi penses d'això?
Jo penso que són els barris
els que han de fer alguna cosa
dintre de la Festa Major de Sant de Tegla.
Si parlem de Sant de Tegla.
Jo el que no crec
és que ara agafem, per exemple,
un tros del seguís i popular
i el portem a passejar
per riu clar.
Pitu, això no...
No, no, no, no.
Vaig amb un extrem de màxims, no?
Però jo penso que són els barris,
haurien de ser els barris,
els que diuen, mira,
jo per la Festa Major de Sant de Tegla,
el barri del Serrallo,
doncs muntem això,
el que sigui.
I em fa el fet que ens hem assegut
com a societat
en què l'Ajuntament ho ha de fer tot.
I no.
Som nosaltres els que hem de fer una cosa.
Jo critico l'Ajuntament
quan muntem el programa de Sant de Tegla,
és que està massa estructurat,
massa tancadet en si mateix.
Això no es pot moure d'aquí.
Jo crec que se li ha de donar obertura,
però també és que la societat
hi ha d'entrar-hi amb un calçador allà dins, no?
Això es porta...
Fa molts anys, eh?
Que si deus,
això que a la Festa Major
s'hauria de portar als barris
i vinga, som-hi.
A veure, s'ha fet un intent
i em fa la feina fins i tot ridícul, no?
Fer matinades al dilluns
de la Festa Major
a Boscos de Tarragona.
A mi, ratlla el ridícul, eh?
Això s'està fent.
És que no funciona.
S'està fent.
Podrí portar uns senyors
amb un grup de gralles
a les set del dematí
o a les vuit del dematí.
Pels senyors que van i pels que dormen.
No, pels que ja no hi són.
Són barris dormitoris,
la majoria, no?
La majoria de gent
i viu allí per treballar a un altre lloc.
Però aquí em fa l'efecte
que el repte, precisament,
se l'ha de posar al barri,
a les associacions de veïns,
al grup de no sé què
que habiten en aquell barri,
muntar una cosa, doncs, per Santa Ticle.
Perquè llavors sí que farem
la Festa de la Ciutat.
No tan sols, doncs,
de la part altra, que podríem dir,
o de la Rambla,
perquè no passem d'aquí, eh?
Sí, ara, a veure,
potser d'una cosa
me'n va i a l'altra.
Perquè ara et parlo, per exemple,
com a botiguera.
Jo, els dies,
o la setmana de Santa Ticle,
o la setmana de Sant Magí,
a mi la gent me passa
pel davant de la botiga,
amb un, amb un, amb un, amb un,
i no hi diu que es pari.
Clar, llavors,
a part de la festa que pugui ser,
el comerciant potser s'ha queixat molt,
però aquests dies
deu tenir un benefici
amb perdó de colló de mico.
El de les zones on se fa...
Exactament,
el de les zones on se fa
totes les activitats.
En canvi,
hi ha una resta important
de Tarragona.
Depèn de quin tipus de comerç, eh?
Depèn de quin tipus de comerç.
Si em dius, doncs,
els veredos que munten
la paradeta
que venen
gots de cervesa
de 3 euros.
Vale.
Gots de cervesa
de 3 euros.
Podríem obrir un altre tema,
del perquè val 3 euros
un got de cervesa, eh?
Però jo em fa l'efecte
que altres tipus de comerç,
doncs,
més aviat,
més aviat els ha de crear,
si no una molèstia,
doncs,
veure passar molta gent, també, eh?
Altres tipus de comerç, eh?
I tu des de...
Quan fa que portes l'àliga?
O ets un dels portadors
de l'àliga a la festa?
Jo no ho sabia això, nen.
Que no portava l'àliga?
No.
Ell és l'àliga.
Tant que hem xerrat.
Rosa, per favor.
Tant que hem xerrat.
Tant que hem xerrat
i no m'ho havies explicat mai.
És mòmodet.
Tant que hem xerrat no m'ho havia dit.
Ara hem fet potser uns 12 o 13 anys.
I no et donen un parell que el seguissi?
O sigui,
la gent hi va amb molta més il·lusió últimament.
Hi ha molt de més seguiment?
D'aquesta...
Mira, si ara fem història,
jo recordo
que, posats a inventar,
els primers ajuntaments democràtics
que el Consell de Cultura
era el Sergi Dinax,
clar,
estava tot per fer, no?
I va cridar tota una sèrie de gent.
La gent que estaven vinculats
des de grupaments escoltes
fins a corals
i gent de tot arreu, no?
I recordo que ens vam reunir
tota una colla de gent
a les golfes de l'Ajuntament,
dalt de tot.
Demà no ja teníem les teules.
i jo recordo unes reunions
com aquell qui diu
d'amagatotis
i de...
Com si anàvem a fer una mala feta, no?
I l'únic que anàvem a fer
és a crear la...
la festa major de nou en nou, no?
I jo recordo gent com el Josep Maria Salvador
o el Carles Llorac, pare,
i el Fred Fort
i el Josep Maria Fort
i tota aquella colla.
I ens reuníem allí
quasi com l'intestimament, no?
I allí ens vam inventar la festa major.
Jo recordo el primer correfoc que vam fer
un dia de la Mercè.
Fia un fred terrible a la plaça...
a la Rambla Nova
i no hi havia pràcticament ningú, no?
I vam fer un correfoc i una traca.
Hosti, sols, no?
Semblava una festa privada.
Sí, sí, sí, sí.
Perquè la gent tampoc hi estava acostumada, això, no?
Jo recordo que quan va sortir
la primera vegada
al Vall de Diables hi ha d'haver
però unes crítiques brutals
perquè ens ho cremaran tot
i algun any hi ha d'haver...
A més, Pitu, i perdona,
al Vall de Diables
al començament
quan es va enganxar
era gent molt jove, molt jove,
i amb aquella desconfiança
que genera la joventut, eh?
Sí, sí, sí.
Entre la gent, diguem,
de més adulta,
algú es va espantar una mica, eh?
Jo he de dir
en veritat
que va ser l'alcalde Requesens
el que en aquella època
va deixar molt fer,
va deixar molt fer, eh?
Perquè segurament
que una altra persona més...
I amb el Vall de Diables en concret
va deixar fer
perquè hi havia moltes crítiques
de què sortís, no?
I va...
Ell hi va apostar,
va dir, feu, feu,
jo recordo aquest d'allò,
feu, feu, feu, feu, no?
Dissava fer molt
i, esclar,
a la Festa Major de Tarragona
ara,
només fa 25 anys
no té res a veure, eh?
L'esclat,
l'esclat aquest ha sigut
perquè també hi participa molta gent
i hi participa gent
de tot nivell cultural
i tot a nivell econòmic
i es barreja molta gent
i hi ha hagut esclats
de grups
com poden ser
les Colles de Castells
que han esclatat
el que eren
les Colles de Castells.
L'important és començar
o el difícil és començar
perquè després afegis el carro...
Sí, però quan comences
aquestes coses...
Jo et diré una cosa
que em sembla a mi, eh?
Comences amb molta dosi
d'inconsciència.
Amb molta dosi d'inconsciència.
No saps
el que t'estàs fent, eh?
Ja, però perquè tens
una inquietud.
Sí, però també hi jugues
amb un avantatge
que està tot per fer.
Si l'edifici és inventar-te coses
ja quan ja està tot fet.
Però quan està tot per fer
perquè estava tot per fer...
I mantindre-ho...
Llavors, doncs,
ho tens relativament fàcil, eh?
I mantenir-ho
i jugues amb un...
Exacte.
Jo considero que és més fàcil
ara que es vagin
pujant al carro
perquè ja està fet.
I llavors és gostiu de que...
Sí, sí, sí.
Home, esclar,
ara s'hi diguis
i anem a fer coses, no?
Exacte.
Però encara està tot per fer.
Vinga, tu, tia,
i llavors trobes giret a tot arreu.
És que aquest canvi
també es veu
quan allò de la baixada
de l'àliga
del vespre
aquell que l'on demà
tothom treballa.
Fa cinc o sis anys
que jo vaig començar
a anar amb els meus fills
o amb amics
i hi havia enclarianes de gent.
Ara, a la baixada
de l'àliga aquella
un dia morirà algú
perquè és que...
No, no, no.
És una passada.
I la gent amb la il·lusió
amb la que anem...
És una passada.
Allò és el gran incòmpte
de les festes.
Jo m'agradaria
que algun sociòleg...
Sí,
que algun sociòleg
fes l'estudi
del per què passa
aquest fenomen, no?
Perquè tu analitzes
i dius
què hi vas a fer allà.
Uns arguments
agafen aquella...
aquella vista,
la baixen per les escales,
es posen a girar
com a sonats allà
i llavors la deixen
que el poble la porti, no?
Sí que ho controlem,
evidentment.
Som un dia
amb un home...
No, era una desgracció, eh?
Sí, no,
ni ferits, ni res.
Però, esclar,
tu penses
que hi van a fer
tota aquella gentada
que només podran actuar
d'una manera directa
uns quants,
uns quants.
Perquè ara ja són més elements, però.
Sí,
sí, són més elements.
No són més elements.
La l'àliga.
Hi van posar el lleó
i els gegants,
els gegants de la ciutat
i els vells,
que són els del cos del vol
i la molassa.
I llavors,
i això,
a veure,
vull dir,
amb gent que no tenen idea
de portar una cosa d'aquestes,
és convenient que ho faci,
no...
Bé, jo no ho faig com la Laura,
que, evidentment,
ho ha dit, no?
No,
els posem allà sota
i pràcticament
el pes ni el suporten,
no els sobretem nosaltres, no?
Amb algun que el coneixem
el fem rabiar, no?
Li deixem caure el damunt
o el fem girar
alguna cosa d'aquestes.
Sembla que és una nit
de Teres Gadí
a les normes estables.
Sí, perquè a més,
la Lliga va a la boca
cada any
porta una mena...
És una mica
de crítica social, no?
Sí.
Un any vam portar un birret,
un altre any la...
Aquest any
una gralla.
Sí,
l'any passat
hi vam posar-hi una...
Com ho sé dius ara?
El que porten els bispes
al cap.
El birret?
No, no, no.
No, que no hi hagi res.
Un baco...
No, no.
Això la Carme ho sap.
Carme, que ho saps tu jo.
Ja ens ho sortirà.
Una cosa llarga
i punts segura.
Un cap de lluç,
deien abans.
Sí, un cap de lluç.
Un cap de lluç.
Una mitra.
Quan ha dit el Pitu,
diu,
hauríem d'encarregar
un sociòleg.
Jo crec que no et cal
encarregar res,
perquè aquest fenomen
de tanta gent
no deixa de ser
la necessitat
que probablement
tenen totes les societats
al sentit
de pertanyar
a alguna cosa.
I de transgredir.
s'ha identificat
amb la col·lectivitat.
I això està lligat,
òbviament,
a tot el que és
la tradició
i la cultura popular,
la sensació
de reglament,
de pertanyar
a un territori,
a una cultura, etcètera.
I a més a més,
hem de dir,
aquest acte en concret,
lliga amb el que jo deia abans.
Amb el que jo deia abans.
De que no hem d'estar
tancats en un lloc
que ens ho organitzin tot.
Aquest és un acte
que va néixer
d'una necessitat
i fins i tot lligar-ho
amb una certa cambarrada.
La bestiga
que la teníem
al carrer Sant Llorens
l'havíem de portar
a la plaça de la Mitjalluna
on hi havia el local
del Vall de Diables
que és la que té
en guàrdia i custòdia
per dir-ho d'alguna manera
l'àliga.
I l'havíem de tracerar
allà d'alguna manera.
Quan ho fèiem
quan menys molestava
i quan a nosaltres
ens anava bé.
A quina hora?
A les quatre del dematí
que era quan acabava la rebella
i podies passar per tot arreu.
I un bon dia
un amb una trompeta
es va posar al darrere
a tocar música
i ja hi som.
I els que vam començar
a ser en quatre
un dia vam ser catorze
i el següent any
vam ser no sé què
i llavors el local
del Vall de Diables
a la plaça de la Mitjalluna
va desaparèixer d'allí
llavors allà anava
a l'Ajuntament
van dir
doncs baixem les escales
a la catedral
anem a l'Ajuntament
i aquí es comença
a organitzar.
Per ara ja surt
el programa d'actes?
Per ara surt el programa d'actes
esclar
què vols fer?
I amb respecte
a la festa major
has dit abans
una cosa
que no sé
si no et semblava gaire bé
però explica'ns una mica
allò de les cerveses
a tres euros
Home, és que és caríssim
No, és caríssim
per aquí diu
que és caríssim
i que un gotet
de mamadeta
et clavin vuit euros
Un gotet de què?
De mamadeta
Ah, d'intest de malaneta
et clavin vuit euros
Potser que posar la paradeta
allà al davant
deu ser molt car
no ho sé
No ho sé tu
però jo ho trobo
Llavors, clar
a veure
Qui controla això per cert?
No, no
però és que això
què provoca?
Què provoca el meu modus de veure?
El botellón?
Esclar, vull dir
A veure, la gent jove
a que et prenguis
quatre gots de cervesa
se n'han anat 12 euros
Multiplica-ho per les pessetes
que eren abans
ja ho veràs
el que et surt
Què fan?
Nosaltres porten les botelles
de casa del supermercat
Llavors trobem
És que 12 euros
són dues ampolles de litro
de cervesa
Llavors tu trobes
que hi ha molta gent
sobretot del carrer Major
la baixada
misericòrdia
del trinquet vell
que es queixen
que allí a l'endemà
i és veritat
hi ha envidres trencats
Home, si els hi claves
a 3 euros un got
se'n van i es compren la xiveca
i no se la compren
de plàstic com n'hi ha
però bueno
la compren de vidre
i compren la botella
de whisky
o del que sigui
T'han fet mai cap proposta política?
Sí
I què hem dit?
Però no diguis sí
i ja està
L'has de preguntar
qui?
Qui com quan?
No, qui no t'ho diré
I per què no?
Qui no m'ho dirà
Qui no t'ho diré?
I per què no és interessant?
I per què no?
Quins no t'ho diré
I per què no?
Quins, eh?
Ho dic en plorals
Quins no t'ho diré
Tots menys un em sembla
O menys dos
Menys un
No, però a tots els he dit que no
Tot i que hi ha estat temptat
allò fins a l'últim minut
de dir-los que sí
amb alguns
Però sempre els he dit que no
Perquè a mi m'esgarrifa molt una cosa
Políticament m'esgarrifa
Però moltíssim
I m'hi trobaria incòmode
per el meu caràcter
Que és allò que en diuen
la...
Com s'hi diu ara?
La disciplina
La disciplina de vot
No hi entro
Ho sento molt
Jo puc estar molt d'acord
amb un senyor
que faci una proposta
i sigui del Partit Popular
Home, tot el més que trobés
és que et fessin pagar una multa
com a la senyora
Com a exministre de...
Llavors ja no hi entro
I a mi em pot semblar molt bé
el que digui
un senyor d'Esquerra Republicana
i estigui en aquell moment
a les files de Convergència Unió
Per dir-ne una cosa
Esclar, jo em pot semblar molt bé això
I em diran
Home, això es debata anteriorment
Molt bé
Però a mi em fa molta gràcia
Quan ara
Molta gent ho vam descobrir
o es va descobrir
quan es va fer el debat
el debat televisiu
de la proposta del nou estatut
que hi havia un senyor
de cada grup polític
que aixecava la mà
aixecava el braç
o aixecava dos dits
un aixecava un
un aixecava tres
Això volia dir
la senyal
el mateix que fan
els jugadors de bàsquet
quan assaiguen una jugada
que un
el base
normalment aixeca el dit
i fan dos
vol dir que
l'estratègia és dos
doncs als partits polítics
passa això
doncs aixeca la mà
a nivell d'Ajuntament
no funciona
perquè és molt més petit
a mi el que em fa
mal
és la disciplina de vot
això m'esgarrifa
i com m'esgarrifa
ja no m'hi vull posar
Llavors
tu no creus
que els partits
la ideologia política
es podria deixar
a la porta
de l'Ajuntament
i que abans
fos dins
l'Ajuntament
es n'és un mes
pel bé
de la capital
i prou
Vols dir que això
no passa
en els ajuntaments
petits?
No
Tampoc
és malament
T'ho pregunto
perquè sí que tu vius
en un poble
petitíssim
petitíssim
amb un ajuntament gran
com pot ser el de Tarragona
o el de Barcelona
és difícil
perquè els condicionen
molt la política general
les directrius del partit
el programa
i totes aquestes històries
i jo em fa la feta
que es va muntar així
quan es va muntar
i així està muntat
jo tampoc crec massa
en la
no és que no hi agraï
massa
sinó que a mi
el que m'esgarrifa més
també
és la pròpia
democràcia
i això és greu
la pròpia
democràcia interna
dels partits
és a dir
si tu
amb el líder
del partit polític
discrepes d'ell
doncs
és begut oli
perquè valen viure
de la política
a veure
i és raonable
que vinguis
quin de la política
no
ja està bé
que vinguis
se'ns ha convertit
com una
a mi
s'ha convertit
com una feina
és una feina
i llavors et trobes
en gent
que porten
25-30 anys
a la política
i a mi em faria vergonya
estar 25 anys
ocupant un càrrec
perquè
i a més
penso que
llavors et diuen
que estan molt orgullosos
perquè treballen
pel pròxim
això ho han dit
aquí
sí
però és que
a veure
si anem així
arriba un moment
que si tu ets
si tu ets el president
de qualsevol entitat
ja no ens posem
que siguis l'alcalde
tu ets el president
d'una entitat
del club d'escacs
dels veïns
del carrer
no sé què
i tu portes
20 anys
de president
d'allò
arriba un moment
que allò
ets tu
i tu ets allò
i la resta
de companys
que tinguis
bueno
ja el farà
ja el farà
la Laura
que en sap molt
i porta molts anys
fent-ho
i ja està
i això és perillós
perquè també
tu mateix et desgastes
tu mateix doncs
i allò
és la teva inèrcia
i allò
no tira en van
és que a l'inici
de la conversa
parlaves
que s'han de fer
les coses
amb il·lusió
i com veus
Tarragona
d'il·lusió
ara
amb un moment
amb un moment
d'incertesa
un que vol marxar
que diu
que no sap
si marxarà
que té caducitat
com els augurs
que té caducitat
i que no acabem
de veure
però és que jo penso
que tampoc
s'hauria de fer
d'aquesta manera
vull dir
quan s'acaben
les legislatures
quan s'acabi
és llavors
quan has d'anunciar
el que passa
que ens hem acostumat
que ho diuen
ho han dit
des d'altres posicions
des d'altres llocs
d'estaments
més allò
des de presidències
de governs
i des de presidències
de la Generalitat
i marxo
dintre dos anys
plego
escolta'm
a tu te'n van escollir
per fins a dintre de quatre anys
però no més il·lusionen
els polítics
perquè clar
si hem de
no perquè
estem en un moment
de no sé què
quan et preguntava
la Laura d'il·lusió
qui ha de proporcionar
o qui ha d'estimular
aquesta il·lusió
només un polític
o un partit polític
o una institució
com és l'Ajuntament
jo penso que tal com
tenc muntada
la societat avui en dia
la il·lusió
això que entenc
com il·lusió
ganes de tirar endavant
i de fer-ho bé
en aquests moments
ens deixem arrastrar molt
pel que fan
els estaments polítics
l'Ajuntament
el Consell Comarcal
si no ens ho fan
doncs mira
aquí ens quedem
escolta'm
els moviments veïnals
que hi vien als anys 70
han desaparegut
completament
és que jo crec
que ara estan polititzats
aquests moviments veïnals
clar
l'estament polític
és tan llest
que
doncs se'ls ha fet seus
això és el que penso jo
se'ls ha fet seus
i llavors
aquell moviment
veïnal
que hi havia
ha desaparegut
llavors el polític
no té por
que un dia
li muntis un sarau
i li vagis
a llançar la brossa
davant de la portalada
a l'Ajuntament
com havia passat
alguna vegada
i llavors
hi havia una reacció
no?
però si no ha desaparegut
no s'ha pogut
l'estament polític
no s'ha pogut
aprofitar
els que
ells protegeix
i barrejar
Carme
però vols
Rosa
però vols dir
que no
el polític
en grans
el partit polític
la maquinària
del partit
no li interessa
tindre la societat
allò
adormideta
o no?
sí
clar
adormideta
a veure
això que dèieu
del moviment veïnal
evidentment
que clar
que teniu
una part de raó
no?
és que
igual que Tarragona
estava en blanc i negre
molts barris
també estaven en blanc i negre
evidentment
que cada vegada
se necessiten coses
això sí
però que
també s'ha fet molta cosa
que vull dir
que el que van començar
els primers
dirigents
d'un moviment veïnal
doncs
ho tenien molt malament
en aquells moments
clar
cada vegada
de fet els barris
estan
la majoria de barris
estan més bé
sí
perquè
a veure
hi ha diferències
els que estem aquí
ens n'anen recordant
com es va muntar
el barri de la Torreforta
jo me n'anen recordo
perfectament
com es va muntar
aquell barri
i el barri
de Bonavista
i Riuclar
i tot allò
muntant les cases
sense posar-li
el clavegaram
sí
a veure
la Rosa diu
hi ha diferències
clar
és que cada vegada
que li toca un barri
es queixa
perquè jo
per exemple
jo
pel barri del Serrallo
jo em puc queixar
i em queixaré
llavors què passarà
que per exemple
el barri
per dir alguna cosa
de Sant Salvador
també es queixarà
i el barri
de Sant Berri Sant Bau
també es queixarà
vull dir
per queixar
ens queixem
sempre
això són com els botiguers
o pels pescadors
que sempre ens queixem
o sigui
sempre
i a més és normal
perquè sempre
volem més
ara has dit Sant Salvador
però
ara hi ha la queixa
i tot l'enrenou
més o menys
que els autobusos
no passen bé
a veure
jo penso
que
quan et poses
a organitzar
una cosa d'aquestes
jo sempre ho miro
des d'una perspectiva
empresarial
i penso que funciona
perquè si no
les empreses
anirien totes al carall
si no t'ho mires
d'aquesta manera
clar
tots són costos
però llavors
és que fas el pressupost
i tots són costos
però a veure
si jo ara tinc
un barri de nova construcció
com és
tots aquells barris
del costat
o d'elles noves construccions
allà de Sant Ramon
i tot allò
i allí jo tinc
la previsió
o no
la previsió
si allí s'hi han construït
mil habitatges
i si allí
com a mínim
hi ha d'anar a viure
una mitjana
de tres persones
per casa
són tres mil persones
i aquestes persones
tindran les necessitats
doncs jo he de preveure
que per allà
hi hagi de passar
un autobús
i ho he de preveure
per moltes coses
primer perquè hi viurà
molta gent
i aquella gent
l'ha de desplaçar
en un centre urbà
que vulguem
no està muntada així
i que està allunyat
del barri
dos
si jo estic dient
que hem d'utilitzar
el transport públic
jo
ja he de posar-hi
el transport públic
amb la quantitat
necessària
per a aquesta gent
jo els hagi
desistit
d'utilitzar
el seu transport
i això val diners
és clar que val diners
però és que aquí
són les inversions
quants s'han de fer
les inversions
penso que s'han de fer
en primer de tot
és pel benestar
de la gent
i no perquè
produeixin beneficis
els beneficis
els hem de treure
d'un altre lloc
allò no ha de donar
beneficis
el que passa
que amb el programa
de l'autobús
jo també parlo
perquè a nosaltres
ens va passar
que quan havies d'anar
a Joan XXIII
era com si fessis
una excursió
perquè estaves
en el cas del Serrallo
a Joan XXIII
estaves tres quarts d'hora
o sigui
amb rellotge en mà
clar també volem
un mitjà de transport
dintre
de la nostra comoditat
i a lo millor
jo t'ho dic
perquè potser no és el cas
aquest de Sant Salvador
però si pot ser el cas
d'uns altres barris
que a lo millor
pugen dos persones
el tomb que et fa
dos persones
amb tota
amb aquella ruta
i en canvi
volen aquell autobús
vull dir
a vegades també hem de ser
una miqueta conscients
que hi ha coses
que les puguem demanar
a veure hi ha poques coses
que s'han de fer
a veure jo em sembla que de demanar
ho hem de demanar tot
sí no no
ja contra el vició
i ho hem de demanar tot
no ens hem de rebre
i dir oh si demanes això
no no ho hem de demanar tot
no
i llavors hi entra
i hauria d'entrar
i la negociació
però retreure's
però no demanar mai
demanar-ho tot
al màxim
i tal com ets
no t'has plantejat mai
presentar-te
document de pandèmia
a l'Ajuntament
a veure si fem alguna cosa
m'has condenat el fracàs
no
jo aquí veig
amb gas
has de votar-te
jo et votaria
jo et votaria
escolta'm
però jo penso
hi ha gent que coneixes
de la llibreria
i tant que et votaria
no no
però jo em fa l'efecte
que el que hem de fer
com a societat
és criticar això
i no ens ha de fer por
i criticar no és destruir
escolta'm
a mi no em sembla bé això
i la gent que tenim
l'oportunitat
d'un dia ens posin
una carxofeta
d'aquestes al davant
no tallar-nos
i dir
sense fer mal a ningú
sense insultar
sense
no em sembla bé tot això
i això em sembla molt bé
a veure que s'han fet coses
magnífiques
en aquesta ciutat
evidentment
però sobretot
les magnífiques
ja ho sabem
el que hem de dir
que no estem conformes
sembla que no estem conformes
perquè les
les que estan ben fetes
ja les aplaudim tots
i les gaudim
no?
us sembla que entrem
ja en el tema
de les preguntetes
aquelles
que us agrada
l'altra terció
clar
jo volia preguntar-li
una cosa sola
doncs ràpida
eh Carme
ara com a llibreter
digues
sí com a llibreter
jo sóc una persona
que
no s'ha de llegir
mira
perdona'm
no m'ho escoltem més
que no t'ha de perdonar
a veure
ell tampoc no es comprarà mai
un vestit a la teva botiga
per exemple
o sí
o sí
o sí
o sí
que ho veig a pantalons
jo ho veig a pantalons
a veure
jo volia preguntar
amb les persones aquestes
que es costa una miqueta
llegir
quins llibres
o quines classes de llibres
o
a part de dues bufetades
que els hi puguis
no
no
no
perquè
a veure
diu que per sapigar
diu que per sapigar
perquè una persona
sigui instruïda
diu que són dues coses
llegir o viatjar
jo no fai ni una cosa
ni l'altra
però Carme
està distruïda
amb altres coses
perquè a més a més
ara t'ho dic
en sèrio
vull dir
a mi m'agradaria
però és que jo agafo un llibre
t'avorreixes Carme
jo penso que ningú t'ha aconsellat
com
no home
per això demano consell
alguna cosa et deu agradar
alguna persona
alguna cosa et deu agradar
sí
vols ser una miqueta macabra
doncs vinga
hi ha llibres macabres
també
alguna cosa et deu agradar
hi ha gent que li agrada la història
doncs
una vida de persones
doncs
els hi agrada moltíssim
clar, els llibres d'història
les novel·les històriques
i a gent que li agrada
tota aquesta cosa
del tema policia
i tot això
que sortava
pel televisió
del CSI
coses d'aquestes
i els crims
i els assassinats
i tot això
és que a veure
jo sempre dic
i no jo
tots els llibreters
et diran el mateix
damunt d'un llibre
hi pots trobar
qualsevol aventura
això és molt bucòlic
i molt romans
però és cert
però és cert
hi pots trobar
qualsevol aventura
llavors tu et pot interessar
el tema dels esports
no et trobaràs llibres
que et parlen
d'un tio que fa esports
o alguna cosa
el que hi hem d'entrar-hi
sense l'apoi
sense l'arrecància
i mai
i mai
i això és el reny
mai posar-te
allò de que
és que jo no soc de llegir
és que jo m'avorreixo
ja ho sé
que ho has provat
ja ho sé
que ho has provat
però segurament
no has trobat
la cosa adequada
no?
ja està
o potser
no tingués
quan has arribat
a la pàgina 15
et m'anir cansat
doncs continua
segueix
segueix
com a millor
a la mía la setze
i si no
que fas una altra
vinga va
preguntetes ràpides
Rosa
tu encara et quedava
vinga
els llibres
cars o barats?
cars
cars?
són o han de ser?
ho són
i ho han de ser o no?
és el que hi ha
clar
quan dic cars
llavors hauria de seguir
i què és el que no és car?
avui en dia hem entrat
en una dinàmica
que els preus són
3 euros
d'això de cervell
sí, sí, sí
per sobretot
amb un llibre
21-22 euros
però et són més car un sopar
que un llibre
segons com
és que un llibre el tens
per tota la vida
exacte
i el pots rellegir
ara m'agrada
jo sempre
sempre
quan me diuen
això sí home
però mira
un llibre el pots deixar
el pots deixar
amb herència
una botella de perfum
ara se m'enfadaran
els perfum
però
com ho has dit
dels teus llibres
ho pots dir dels perfums
sí
però esclar
una botella de perfum
es gasta
es gasta
ja està
i et queda aquell record
el llibre
te'l poden dedicar
el teu marit
el teu nòvio
la teva nòvia
el company
el fill
l'àvia
ara ho he de buscar
el marit
perquè me'l he de dir
l'àvia
el que sigui
te'l pot dedicar
allò
allò
a veure
posant-se en plan romàntic
allò té un sobrevalor
té un valor afegit
no?
aquí no li ha caigut
a les mans un llibre
o una postal
escrita pel seu avi
explicat a la seva
a la seva àvia
no?
allò té un valor afegit
allò no és res
eh?
jo no vols res
econòmicament
allò no vols res
però té el valor
sentiment mental
i hi ha poques coses
poques coses
les joies
els quadres
eh?
vinga
va
el llibre de la teva vida
ostres
n'hi ha tants
tants
tants
tants
és un llibre de la meva vida?
un
un dels llibres
home mira
jo a veure
doncs et diré
l'últim
l'últim
que em va impactar
i que em va agradar moltíssim
i que el continuo
i el continuo
recomanant a la gent
que em demana
les veus del Palano
de Jaume Cabré
és l'últim llibre
que he llegit
que m'ha deixat allò
corprès
no corprès
no
allò
pinçat
i penses
se'l puguis dir així aquest
i tant
molt entretingut
sí
a part que també
a mi em va tocar molt
perquè tocava
estava ambientat
en un espai que conec
en un espai que me l'estimo
en un espai que l'he recorregut a peu
i llavors
estava allà dins
jo no?
passejava per aquelles muntanyes
als Pirineus
sí
al Pallars
sí
en qui pujaries
a la pica d'Estats?
amb tothom que m'ho vulguis acompanyar
si vols vindre i anem
cap problema
no li digues
m'hauràs de portar que allí ve
no
no no
ara m'has tocat el fiblor
i no ho he dit a ningú
no ho he dit a ningú
quan me deien
que farem aquesta entrevista
ell ha preguntat
el llibre de la teva vida
la muntanya de la meva vida
la pica d'Estats
no recordo
una pel·lícula
no perquè sigui la muntanya
més alta de Catalunya
no
perquè és bonic
és preciós
és el Pallars
és diferent
i perquè hi anava a Pujol
no
no hi vaig trobar un dia a la seva dona
ni molta gent
hi vaig trobar un dia a la seva dona
que anava mig perduda
no ella
perquè és una gran
doncs hi va arribar ella
i arribaré jo
no no
ei cuidado eh
són paraules allò que en diuen
que està per llaves mayores eh
era una senyora
que es coneixia
tot aquell territori
com la palma de la mà eh
no el bo va ser
el moça d'esquadra
que estava a esperar-se
a baix a Areu
que ens va preguntar
si l'havien vist
dic
que l'havien vist per dalt
i diu
però n'altres hem baixat
per aquest oi
però n'anava a baixar
eh
i el xic estava bastant preocupat
Carme
una pel·lícula
una capital
i una actriu
i actor
una pel·lícula
hòstia
jo en cine
veus el que et passa
amb els llibres
amb el cine també passa eh
jo al cine
m'acosta moltíssim
fa molts anys
que n'he anat al cine
anys
hòstia
quina és l'última pel·lícula
que he anat a veure
el Titanic potser
no
abans i tot
com jo
ara hauria de fer
Marcelino Panivino
m'has dit la pel·lícula
i que més
una capital
una capital
és igual
passa a palavra
si no vols la pel·lícula
tira capital
a part de la meva
Sant Sebastián
Sant Sebastián
i actriu
actor
o actriu i actor
jo som molt dolent
pels noms
però hi ha una actriu
hi ha una actriu
a veure si em sap
vosaltres si ho sap
hi ha una actriu espanyola
que té una veu
molt característica
és jove
ara ha fet una pel·lícula
que va algo
de prostitució
dues xiques
no no no
no és catalana
no no no
Candela Penya
potser
Candela Penya
sí
que fan la pel·lícula
princeses
exactament
aquella xica m'encanta
el to de veu que té
el to
el timbre de veu
més que el to
com a tarragoní
tres coses
que canviaries
urgentment
de la teva ciutat
a veure
urgentment
urgentment
quan surtis d'aquí
ja
sí sí sí sí
les rajoles de la Rambla
tu
ostres sí
sí sí
el tram
el tram diguem-ne
el més vell
el que van rebord
allò va fora tu
ràpid
però de pressa
trencades
relliscoses
relliscoses
drama allò
fora tu
ràpid
dos més
dos més
que canviaria
que canviaria
el que arreglaries
el pas a nivell
el pas
home
això sí
el pas a nivell
el pas a nivell
doncs vingui
dues
ràpid
i a veure
restaurar
repintar
i endreçar
necessàriament
la barana del balcó
molt bé
molt bé
una altra
va
ordena per preferència
escolla jove
colla vella
Sant Pere i Sant Pau
serrallo
la colla jove
punto
doncs sí
perquè així
li podeu preguntar
més coses
a veure
espera't un moment
els xiquets
no són molt simpàtics
perquè
sí home
no ho dic perquè
a veure
explico'm el ràpid
jo a la colla jove
i vaig ser casteller
els primers anys
i potser fins al
10 aniversari
fins als 10 anys
vaig ser des del primer moment
és la meva colla
però els xiquets
és la colla del meu barri
i veïn és el cremarcerí
he dit abans
ells són
són els hereus
de la colla
Sant Magí
i la colla vella
com que em diràs
sí o no
has vist una pel·liquia
a la porna?
sí
no cal que em diguis
quina perquè
anem curs de temps
i oi
no sé si
que t'encanten
dius
per tant
et pot dir un títol
perquè en deu conèixer molts
això que diu
que no li agrada
el cineva
Ballesteros
indefinit
Aregio
indefinit però bé
Aregio
Aregio
ostres
és un personatge
que a mi em descol·loca
aquella façana
de seriós
no és certa
Mercè Martorell
simpàtica
el senyor Nadal
hòstia
és que necessitaria
molt de temps
però
em despista molt
i el senyor Ballver
el senyor Ballver
Albert
aquest
necessitaria un munt de llista
simpàtic
raonotes
ja aprofito
que em truqui
que fa un any
que vaig a darrere d'ell
que em truqui
em diu que demà em trucarà
i no és veritat
Albert, truca
un raconet dels Pirineus
allò
per estar bé
silenciós
i
mira
quan puges cap a la pica d'estats
hi ha un lloc
que és un meandre
amb una roca
un meandre és allí
on el riu s'obre
amb 50.000 braços
una esplanada que hi ha
puges
i arribes dalt d'una roca
et seus allà
veus tota aquesta esplanada
verda amb el riu
que davant mateix
tens el monteixo
que és una altra muntanya
de quasi 3.000 metres
i al darrere tens la pica d'estats
imponent
és per seure't allà
i gaudir
i què sents quan estàs allà?
no res
tranquil·litat
estàs allà mirant
absurd
no penses res
mira ahir vaig fer una excursioneta
molt fàcil
i ahir era el dia adequat
a més a més
no feia sol
i era polviscos
i estava
vaig anar des de la vila
i allà baix
fins a que passés
per un antic camí
empadrat
vaig a travessar el pont
ho recomano
anar i tornar
són dues hores i mitja
tres
perquè t'encantes
i a més si fa un temps com ell
i ara les vinyes
estan en aquells
pampos de color vermell
estan precioses
doncs escolta
ens quedem amb aquesta fotografia
una conversa
no no
no Carme
és la una
t'has trobat bé
fantàstic
què t'ha de dir
sí clar
jo crec que l'adoptarem
en aquest espai
i de tant en tant
ha de venir a donar-nos
la seva visió
no només de la ciutat
sinó d'aquests paisatges
i aquests moments viscuts
Pitu Rovira
moltíssimes gràcies
de veritat
Rosa
Laura
Carme
gràcies
fins la propera setmana
aquí vinent no
sinó serà ja l'altra
tenim vacances
tenim vacances
és una festa
és la una
les notícies
adeu