Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
aquell Ted Nelly fent de Jesucrist
escolta, em va caure
el cel als peus
mauradament
el revisiones de certes pel·lícules
Tommy, una altra de les grans pel·lícules del cinema musical
que la tornes a veure ara
i clar, amb aquells pagats postissos
del Tommy que corre sobre unes onades
avui dia amb la informàtica i tot això
inclús el Quadrofènia
una gran pel·lícula també en el seu moment
però mira, no sé què passa
la que s'aguanta molt bé, força bé, és The Wall
el muro
perquè és posterior, aquesta és més anys 80
i té una força visual
que mira
inclús amb els efectes informàtics
no arriba, o sigui, és
imaginativa, creativa
és una pel·lícula especial
hi ha alguna cosa especial a les pel·lícules que fan
que unes tinguin data de caducitat i altres no
tot i que en el seu moment ens hagin semblat esplèndides
hi ha algunes per les quals no passa el temps
i hi ha d'altres, escolta, que es fan velles
raudament, sí
després d'aquest exercici de nostàlgia, teràpia
ja està, ja han passat la setmana santa
aquest tema de nostàlgia, si vols continuem
hi ha oients que ho agraeixen també
perquè si s'han identificat
altres no me diuen que ha passat
ja estan en plan batalletes
podem comentar com tenim la cartellera actual
una d'aquestes de molta, molta por
de l'estatut t'agraden?
home mira
no sé si estàs avorrit ja
no, bueno
però vols dir que no és el
ja estem allò sempre amb el mateix ja
a veure
aquelles coses
vols parlar de la senyal 2
la senyal 2
no he vist ni la 1
per mi pots parlar de la 3 i la 4 també
confeses que no l'has vista no?
no, no, ni la penso veure
perquè fa por
oh clar
aquestes pel·lícules de por fan por
aquesta sí
sí, a veure
jo he vist uns tràilers
i no sé si és d'aquesta o l'altra
que ria-te tu de la niña l'exorcista
d'una dona allò que com si fos
l'Spiderman però horrible
que puja pels ostres i per les parets
i dius que això no ho vaig a veure
home és el terror del Gideon Akata
que és un paio molt capacitat
per donar peu a qualsevol tipus de mal somni
però tu que ho aguantes tot
em confirmes que fa por
home sí
el que passa és que jo
la senyal 2
he de dir que és una pel·lícula
que directament
incideixen els mateixos efectes
especials de la primera
o sigui
trobem
no porten novetats
no, no gaires
el que passa és que
aquestes pel·lícules estan fetes
als Estats Units
o sigui
és una importació directament
el Gideon Akata en aquest cas
doncs ha venut
perdona'm la broma
a l'imperialisme yanqui
paguen molt bé
és normal
i llavors
tota la parafernàlia
diguem-ne
audiovisual
s'ha posat al servei
d'aquests
d'aquests directes
es va fer l'original
i després van fer la versió
americana
i agafar els mateixos elements
és la continuació
de l'americana
i el que et puc dir
és que bueno
pels amants del gènere
doncs és una pel·lícula
que no els defraudarà
o sigui
que realment
dona peu a una segona
una tercera
aquella de l'estranya
amb els cabells
aquells
també llars
però bueno
és per passar
un parell
tres o quatre
ensurts potents
la resta
és una miqueta
del joc comú
i això ho diu un home
que s'ha vist
la matança de Texas
moltes vegades
menjant crispetes
i sense problemes
sense problemes estomacals
no
però no menjo crispetes
jo
ara no
jo soc molt respectuós
inclús amb les matances
de Texas
jo
em vaig acompanyar
de persones
amb crispetes
però tu no en menges
jo no
és una promesa
que vas fer un dia
és una promesa
que vaig fer un dia
i jo em mantinc
ferma amb aquesta idea
prometo parar
el Fer Hitchcock
que mai menjaré
crispetes
al cinema
no menjaré crispetes
és un acte sagrat
molt bé
què més tenim
doncs a veure
mira
jo tinc que ser sincer
una cartella una mica confosa
a banda del hot meal
que van fer la preestrena
i a més no la tenim aquí
hot meal
que és això del
Ricardo Boffi
ja parlarem
quan arribi i arribi a l'àvia
si el dia 8 l'estrena
no penso
ja parlarem
i l'has vista
aquesta sí
però és que les que hi ha
estrenades
no
a veure
no hi ha gaires estrenes
però realment
el que hi ha
doncs tampoc
te puc dir
mira hi ha una pel·lícula
que tinc ganes de veure
sense veure l'avís
que és
Algo en Común
que és la pel·lícula
en la que surt
la Natalie Portman
i que és una pel·lícula
dirigida per
Zach Bragg
que a més
és el lector protagonista
Zach Bragg
és un noi
que ara mateix
a un dels canals digitals
al canal digital
de fet
però només hi ha un
ha portat
una mica
d'oxigen
a la parrilla
amb una sèrie
que és del món
de la medicina
molt
molt
destrói
molt lluny
de los hospitales
de guàrdia
i companyia
no és al contrari
és una sèrie
vitriòlica
i aquest bon home
que a la sazón
va ser protagonista
d'una de les pel·lícules
de Woody Allen
s'ha convertit
gràcies a aquesta pel·lícula
en el nou
enfant terrible
del cinema
nord-amèrica
vull dir
és un d'aquests
nois joves
que gràcies
al festival
de Sundance
gràcies
al recolzament
de Miramax
no de Miramax
si em sembla
que és Miramax
la que ha apostat
per aquesta pel·lícula
no em vull equivocar
doncs
bueno
una pel·lícula
que pràcticament
ha costat
el que costaria
una pel·lícula
espanyola
mitja
un milió
i poc d'euros
ha arribat
doncs
a convertir-se
en un dels
èxits
de temporada
i amb un dels personatges
que pot estar
a l'estela
directament
d'un Tarantino
o salvant
de les distàncies
evidentment
o dels nous directors
per dir-ho d'una manera
què aporta
aquesta pel·lícula
doncs
diuen que
aire fresco
diu la crítica
que és una pel·lícula
que precisament
parla
d'una edat
la joveïna
la joventut
cap als 20
cap als 30
era un poble
dels Estats Units
evidentment
amb tots els personatges
prototípics
però d'una manera
diferent
molt irònica
molt divertida
amb un altre
informe
que diuen
que es revela
com una actriu
potent
i amb ell
com a protagonista
doncs bueno
i amb tasques
de direcció
i de coguionatge
revelant
a un nou
director
amb moltes grans
capacitats
per dir
actors
i per donar
un discurs
absolutament nou
vull dir
que tinc ganes
de veure-la
és una pel·lícula
com l'anunci
de l'escafé
el tornar a casa
o sigui
la idea és aquesta
tornar a un poble
a partir d'un fet
i a partir d'aquí
es coneixen personatges
amb uns diàlegs
que diuen
que mai són carregosos
que la visió
és negra
però amb un punt
agredol
que beneficia molt
aquesta pel·lícula
doncs per això
tinc ganes
de veure-la
per veure si es compleix
la promesa
i per veure si realment
doncs bueno
tot el que hem parlat
de por
i aquesta
doncs
sí sí
o sigui
una pel·lícula
per anar a veure-la
i disfrutar-la
ha arribat el cas
l'altra pel·lícula
que s'estrena
i aquesta no podré
parlar gaire
o gaire bé
res
és R2
i el caso
del cadàver
sin cabeza
tinc que confessar
que he arribat
a un punt
que me faig gran
i el títol
ja el crea
un cert rebús
sí
o què
que de vegades
és enganyós
però vaja
de vegades
és enganyós
és una pel·lícula
però s'haig d'herèdia
però clar
vires una mica
el cartell
i l'argument
i dius
no vull precipitar-me
ni tenir perjudicis
però no té
molt bona cara
això
però bueno
diuen que és com
una paròdia
de les paròdies
del Peter Sellers
a partir d'aquí
doncs bueno
què vols que et diguis
el Javier Gurruchaga
d'intrèpete
els actors
doncs bueno
el Pep Mounet
el Sancho Gracia
són pel·lícules
que a vegades
ja tu has dit abans
te donen alguna sorpresa
però
clar
un se fa gran
que és una experiència
i
quan tens sinopsis
tens una sèrie d'elements
saps qui està
ficat dins del joc
doncs te fa una mica
a vegades
de grima
de dir
vols dir
és com
el Hot Mill
del
ja ho parlarem
no ho sé
no ho sé
del Boffin
exactament
exactament
jo ara mateix
R2
i el cas
el cadàver
sincabeça
home
i com que no l'has vista
doncs això
no vols tenir perjudicis
i en parlarem
exactament
jo vull veure-la
abans de jutjar-la
perquè clar
el meu judici
sempre serà subjectiu
serà
doncs bueno
una persona
amant del cinema
en mayúscules
i
però que té capacitat
per disfrutar
que sempre és el que dic
o sigui
no vaig a un únic
tipus de cinema
si aquesta pel·lícula
per exemple
fos una pel·lícula
amb molta ironia
i amb una càrrega
per exemple
com el Gurruchaga
que podria ser
l'aportació
abans de repassar
la cartellera
val a dir
que hi ha dues absències
si mirem
les cartelleres
de les grans ciutats
com per exemple
l'última pel·lícula
de la Marta Vallet-Bó
exactament
o l'última pel·lícula
de Theo Angelopoulos
que tampoc no arriba
a Tarragona
no arriba
jo des del caos
de l'Old Boy
te'n recordes?
clar
és que el director
aquest director grec
per exemple
és un director
prou important
no és un director
novell
ni marginal
és una tot al contrari
i dius
home
és com estrany
que no
sí
però són coses
molt curioses
per exemple
hi ha una pel·lícula
que la setmana passada
no la vam parlar
que era la de l'Havana Blues
que s'ha estrenat
i s'ha estrenat
pràcticament a tot arreu
de Benito Zambra
aquesta sí que s'ha publicitat
molt
i és coneguda
i és una bona pel·lícula
és una pel·lícula
a veure
no diré extraordinària
però sí que fa passar
uns moments
a tu et va agradar
a mi m'agrada molt
jo no vaig al cinema
intento no anar
amb prejudicis
jo el que havia sentit
de la pel·lícula
m'havia agradat
i penso que és una visió
de Cuba
diferent
entranyable
i a la vegada
molt dura
i fa una visió
diguem-ne
de l'entorn cubà
però escolta
no incidint
amb la Cuba tòpica
o típica
o imaginària
que molts projectem
la imatge de Cuba
sinó amb una Cuba
molt real
però a més
des del punt de vista musical
l'Havana és música
la música és l'Havana
per afegir
en el Guillermo Cabrera Infante
doncs
malaurat
a partir d'aquest moment
la pel·lícula parla
de l'altra música
que es fa a l'Havana
que resulta que és una majoria
que són els grups joves
grups de heavy metal
grups de música moderna
de blues
no només salsa
de strippers
DJs
música electrònica
música
o sigui
tot això existeix
i el Beníctor Tambran
ho coneix perfectament
a partir d'aquest moment
tenim una pel·lícula
que és honesta
que és valenta
d'entrada és original
clar
diferent
i t'aporta moltes coses
perquè vius uns personatges
viure una sèrie de situacions
que et fan entendre
moltes coses
Havana Blues
és la recomanació
perquè ho dic
perquè està a punt
de sortir-ne
jo només
que porta un parell
de setmanes
increïble
dos setmanes
Los chicos del coro
que és una pel·lícula estupenda
aguantat
jo no sé quant
mesos
és increïble
o sigui
se marxa
se marxa
però no s'acaba de marxar
doncs
Havana Blues
mereix una revisió
a veure
El penalti
més a l'arga del món
és la tercera pel·lícula
en carterera
ara mateix
és una pel·lícula
espanyola
que està donant
uns calés
impressionants
i l'has vist?
sí
a veure
no és res de l'altre
jo inclús
te diria
que és fluixa
però bueno
es beneficia
de lo que dèiem
d'un actor
de la tele
etc
Robots
és la pel·lícula
més vista
en aquest moment
doncs bueno
Robots sí que us ho mereix
perquè si anem a família
jo sempre dic
que me fa molta gràcia
tampoc no hi ha tantes pel·lícules
famílies
no
evidentment
però a partir d'aquí
que Havana Blues
jo no ho entenc
jo sincerament
és d'aquelles pel·lícules
que jo digués
que m'estranyaria
que qualsevol persona
de qualsevol d'això
la ves a veure
tot ens partit la cartellera
hi ha altres títols
que tampoc no són res
de l'altre món
no
bueno
la Miss Agente Especial
per exemple
també ha entrat molt fort
i és una pel·lícula
que és que no la vam parlar
des de la setmana passada
clar
perquè no va en sèrie
de guardia
vull dir
nosaltres sí que vam fer
divendres a l'an
i no vam fer programa
jo no ho entenc
o sigui
Milion Dólar Baby
està funcionant molt bé
El dia de la boda
es manté
i és una pel·lícula
molt fluixa
que no hi ha per on
bueno
jo és de les pel·lícules
que dic una altra vegada
no
o sigui
no cauré una altra vegada
en aquest tipus de pel·lícules
és d'aquelles
que llegint
precisament la sinopsi
ja et sabies
el que anaves a veure
i surts del cinema
escamat i dient
no pot ser
o sigui
tot malament
però a partir d'aquí
doncs bueno
el Hits per exemple
es manté
és una pel·lícula
que ja vam dir
que és simpàtica
està ben feta
està ben estructurada
doncs clar
Bona Blus
estigui en perill
sorprèn una mica
sorprèn molt
sorprèn molt
a més
és una pel·lícula
que jo penso
que potser
s'ha fet publicitat
però la gent
n'ha pensat
que és una altra
de la Habana
vull entendre
que ha sigut
pensar que van a veure
cinema polític
sí
podria ser
inclús
que la gent
va pensant
que és el tipus
de música
de sempre
de dir
ah bueno
hem tingut el Trueba
hem tingut candidat
hem tingut una sèrie de coses
ja vinga
tornem i a la salsa
i a la cadència
i la música és protagonista
però no és tota la protagonista
i és
però no és
essencialment
el punt
clau de la pel·lícula
són els personatges
escolti'm
vagin a veure
doncs per si de que la treguen
jo faria a casa
el David
és una advertència
perquè després que no diguin
oh
l'han tret ja
sí
l'han tret
i val la pena aquesta setmana
que la cartellera
tampoc no proposa
tantes coses
a l'espera de la setmana
vinent
que de ben segur
que assistirem
doncs a molts canvis
clar
perquè ara
ara s'ha relaxat
la cartellera
però hi ha molta prestrena
aquesta setmana
i molta propaganda
jo crec que la setmana vinent
hi haurà un canvi
i una renovació
de la cartellera
David Serra
gràcies com sempre
doncs bon cinema
primameral
ens trobem la propera setmana
gràcies
adeu-siau