.
És dilluns, com tots els dilluns,
al matí de Tarragona Ràdio,
fem petar la xerrada al voltant del gimnàstic de Tarragona,
un gimnàstic de Tarragona que aquest passat dissabte
tancava temporada, i que avui també tanquem temporada
en quant a la tertúlia esportiva dels dilluns,
per fer balanç del que ens ha deixat aquesta temporada,
sens dubte, una temporada històrica per part del gimnàstic de Tarragona.
D'aquí una estona saludarem el Josep Lluís Navarro
i l'Antoni Figueroa, però ja tenim aquí amb nosaltres
el Carles Gossalvez, Carles, bon dia.
Hola, bon dia.
I també el nostre company Quim Pons, bon dia.
Bon dia.
El Carles, que ha estat al mes matiner de tots els tertulians,
Josep Lluís Navarro, que està a l'arribar,
i l'Antoni Figueroa, que ara no sé si el Lluís
l'ha localitzat o no, però ho intentarà ara mateix,
a veure si està ja preparat per arribar
i participar amb aquesta darrera tertúlia,
que abans el micròfon tancat dèiem
que d'una molt bona temporada del gimnàstic de Tarragona.
Sí, amb la perspectiva que dóna el temps,
les coses es poden analitzar fredament i francament.
Jo aquest matí m'he aixecat i he pensat,
aviam, el Nàstic què ha fet aquest any?
Doncs ha fet una extraordinària campanya,
per molts motius, tenint en compte els rivals
que han quedat per dalt, inclús alguns per sota del Nàstic,
i per ser l'equip dels que van pujar l'any passat
el que ha quedat, amb diferència, millor classificat.
Jo crec que només es podia posar un pero,
però que tampoc és necessari,
i és que sempre hem mantingut durant tota la temporada
que si haguéssim tingut més pagada davant,
inclús haguéssim pogut estar una mica més a dalt.
Però penso que el Nàstic no ha de tenir pressa,
ha de fer els deures a poc a poc,
si es volen assolir objectius més importants,
com és la possibilitat al mes de pujar a primera divisió.
Jo crec que el mateix ho hem dit durant tota la temporada,
que aquest Nàstic acaba a la Lliga on es mereix,
tant per plantilla com per afició que ha hagut aquest any.
Ha fet una temporada extraordinària,
al final hem quedat setens,
però fixeu-vos els tres que han pujat,
a l'avés, quin equip es té,
a Celta,
l'any passat jugava a la Champions League,
i jugava a San Siro,
i es prejava pels camps europeus,
i al Cádiz,
que l'afició que té darrere el porta solet al Cádiz,
pràcticament,
hem vist imatges aquell cap de setmana,
que a mi m'han posat la pell de gallina,
a veure com arribava el Cádiz a la Tàcita de Plata,
a veure els carrers totalment grocs,
i com l'autocar semblava que volés,
per sobre dels caps grocs de tota la gent.
Clar, potser és un estil diferent,
el Nàstic són equips que ja han estat a primera,
tots ells hi han estat força anys a primera,
ja saben el que és la primera,
i són equips punters del futbol estatal.
El Nàstic és que ha quedat setè,
és que ha quedat res,
vull dir,
quatre llocs per sota d'aquests equips que han pujat,
vull dir que la campanya és extraordinària,
i a dia d'avui encara molts ens han de passivar
per creure que estem on estem
quan mirem la classificació.
El Cádiz,
que no sé si des de Jerez fins a Cádiz
els van portar al coll i bé,
però van trigar tres o quatre hores a arribar,
a un trajecte de mitja horeta.
I per creuar Cádiz crec que tres hores,
i mira que Cádiz és petitet,
allò que tampoc és una gran ciutat.
Antoni Figuerole, bon dia.
Hola, bon dia.
Estàvem fent balans de la temporada,
per començar a parlar ja de projectes,
perquè sens dubte és el que pot engrescar més ara
l'afició del Nàstic,
però aquest dissabte tancava amb la temporada,
set anys classificats, 60 punts,
una molt bona temporada del gimnàstic de Tarragona,
i més sempre tenint el precedent
que al llarg de tota la temporada
ens ha marcat d'ara fa tres anys.
Doncs sí,
jo crec que ens hem de felicitar l'equip,
la feina que hem fet,
i a finals del mes d'agost,
quan va començar la lliga,
ningú s'ho podia pensar que acabaríem set anys,
vull dir,
darrere d'un equip com el Valladolid,
que en teoria era un dels candidats a pujar a categoria,
darrere d'un Eibar,
que ha sigut junts amb el Nàstic,
la sorpresa de la categoria,
i darrere dels tres equips que han pujat a primera,
i a part del recre,
i a més a més vam tancar la temporada a casa
amb un partit que vam veure a vuit gols,
vull dir...
I és que aniríem a l'Intertoto, eh?
Exacte, exacte.
Vull dir, què més volem ja, no?
Jo crec que, tal com diríeu,
ara el que s'ha de pensar és planificar
la propera temporada,
crec que tampoc s'ha de veure l'enteniment,
hem de tenir clar que l'objectiu torna a ser la permanència,
i a partir d'aquí a treballar.
Jo crec que hem d'estar contents
de la temporada que hem realitzat.
Tu tens clar per això,
entendre que l'objectiu serà la permanència,
i que tota l'afició entendrà que l'objectiu és la permanència,
o es voldrà alguna...
Perquè, clar, 60 punts, 70...
Esclar, temporada és molt bona.
L'any que ve vols dir que no es demanarà alguna cosa més?
El llistó s'ha posat molt alt,
el llistó s'ha posat molt alt,
i realment potser algú,
potser sí que hem demanat alguna cosa més,
però jo crec que hem de tocar de peus de terra
i ser conscients que l'objectiu ha de ser una altra vegada la permanència.
No crec que hem de començar a fer volar coloms.
Vull dir, permanència,
i a partir d'aquí, doncs com aquest any, on s'arribi.
Deixeu-me saludar el Josep Lluís Navarro.
Josep Lluís, bon dia.
El Josep Lluís Navarro,
directiu del Gimnàstic de Tarragona,
fins ja, fins ara?
Fins ja, fins ara, sí.
Avui, Josep Lluís Navarro,
des de ser directiu del Gimnàstic de Tarragona,
que passa que esperem comptar amb ell com a tertulià
també la propera temporada.
Fèiem balanç d'aquesta temporada,
suposo que des de la directiva del Gimnàstic de Tarragona,
des del Consell d'Administració,
molta satisfacció de veure com ha anat aquesta temporada, no?
Sí, o sigui, les perspectives inicials
eren de mantenir-nos, com deieu vosaltres,
de no passar cap tipus d'angoixa,
i crec que tot això s'acomplera més creix,
o sigui, ens han de fer l'ígita
i han d'estar molt satisfets.
Girem full, i hem fet una valoració,
suposo que era una valoració que es podia fer
al llarg de les darreres jornades,
perquè poc importava ja si quedàvem setens o vuitens,
el que sí estava clar és que el Gimnàstic,
la jornada 36 havia aconseguit els 50 punts,
i a més a més, si mirem que amb 47
alguns equips com el Ciutat de Murcia
no han baixat de categoria,
doncs vol dir que la temporada s'ha fet un molt bon paper.
A partir d'ara, el Quim ja apuntava,
permanència i alguna cosa més?
El fet d'haver quedat sisens,
perdó, setens amb 60 punts,
obligarà a més la propera temporada?
Jo penso que això ho ha de marcar al propi temps,
perquè hi ha equips que fan,
fitxen per pujar de categoria
i ja veiem on van a parar,
perquè el futbol és un joc molt complicat,
i mai tenint la millor plantilla
garantisses absolutament res.
Inclús, doncs,
podem veure aquest any mateix,
Còrdoba, Terrassa eren equips que no aspiraven
precisament a mantenir la categoria,
sinó estar en una situació absolutament còmoda
i tractar almenys d'estar als llocs de dalt.
En fi, jo crec que el Nàstic,
com deia abans,
ha d'anar a fer la feina poquet a poquet,
i si es presenta l'oportunitat,
lògicament, doncs aprofitar-ho.
Què s'ha de fer?
Doncs millorar una miqueta la plantilla d'aquest any,
com faran o tractaran de fer els altres equips.
En tot cas, jo, un motiu de reflexió,
si és el següent,
nosaltres hem quedat seters,
però penso que en punts,
tot i que haguéssim tingut que quedar seters perfectes,
però penso que en punts
haguéssim pogut quedar amb més de 60 punts.
Ho dic perquè ens hem quedat a 16 punts
dels que han pujat,
i a 13 de la zona de descens,
és a dir, més lluny de dalt que de baix.
Per tant, un dels objectius per mi de l'any que ve
és quedar a més distància dels de baix
que no pas dels de dalt.
Carà que sigui, ara, perdoneu, una mica anecdòtic,
però, en fi, són qüestions que s'han de reflexionar,
perquè la distància,
la diferència entre partits guanyats, empatats i perduts,
això, si l'any que ve falles en dos, tres partits,
la cosa canvia radicalment.
Jo estic d'acord amb això que ha dit.
L'última apreciació que ha fet el Carles,
perquè jo també vaig estar calculant,
ahir mirant la clasificació,
perquè parlàvem del que estàvem de dalt,
sempre diem, és que estem molt a prop,
i és que estaves més a prop de baix que no pas de dalt,
però això també et demostra que hi ha hagut,
potser equips de dalt que s'han desmarcat molt,
i que llavors hi ha hagut molta igualtat,
però a partir del cinquè clasificat, podríem dir,
a part dels cinc que lluitaven per dalt,
la resta està molt igualat,
que potser és una de les coses que no va passar
l'altre any que vam estar a segon A,
que hi va haver-hi menys lluita,
potser va ser al revés aquell any,
per baix ja estava tot més igualat,
però per dalt hi havia més equips que lluitaven per pujar,
a part d'un Atlètic de Madrid que competia en una altra lliga,
i per això es va poder baixar també amb la diferència
que hi ha punts que vam baixar,
perquè vam baixar amb 49 punts,
i el llevant amb 50,
clar, aquell any per baix hi havia molta més lluita
que no pas la que hi ha hagut aquest any,
i respecte a la plantilla que apuntàvem,
de moment els noms que sonen tampoc són grans estrelles,
no són grans figurins d'aquests que,
com tu apuntaves ara, Carles,
que s'han fitxat en el Córdoba aquesta temporada,
en alguns equips que han fet plantilles per intentar pujar,
han fitxat molts, jo dic cromos, no?
Noms, vull dir, allò que van a fitxar per la revista,
miren el Don Ballón i fitxen allò per cromos,
no menys en el Nàstic no ho està fent així,
els noms que estan sonant són noms que la majoria,
a veure, desconeix, desconeix no,
perquè tothom s'ha mogut per la segona A
i saps qui juga a cada lloc,
però són noms, podríem dir,
que no són grans estrelles,
que el míster coneix,
que la secretaria tècnica coneix,
i que poden venir aquí a formar un bloc
que és el que volen entrenadors,
com a mínim això sembla.
Aquesta ha de ser la planificació de la propera temporada,
fitxar noms que es vinguin a veure en aquest bloc,
que estiguin compromesos amb la causa del Ginàs de Tarragona,
més enllà del que deia ara el Quim dels figurins.
A veure, parlar de compromesos amb la causa,
a tot això, dins d'un món extraordinàriament professional,
és molt difícil de parlar.
Avui en dia no hi ha ningú que estigui compromès amb una causa,
sinó que està compromès, en tot cas, amb la seva professió.
Però n'hi ha més que menys, no?
Sí, llavors el Nàstic en les darreres temporades ho ha aconseguit.
Sí, però uns exerciten aquesta professió amb més dignitat que altres.
Jo ho enfocaria des d'aquest punt de vista, no?
El que sí que voldria dir és que
crec que l'objectiu del Nàstic primordial
és estar en la segona A.
Jo crec que la categoria o la capacitat
o l'estructura d'una ciutat de 120.000 o 130.000 habitants
dona per estar en aquesta categoria,
que Déu n'hi do perquè hem vist partits molt bonics aquest any,
i ara ja no podríem pensar en tornar a jugar
amb equips de localitats molt petites.
Si tots se'n recordem de la segona B,
doncs ara diríem, escolta, si podem no tornem.
Jo crec que el Nàstic el que ha de fer
és consolidar un projecte esportiu bonic,
fitxant gent com la que estem intentant fitxar,
que són treballadors del futbol,
grans professionals amb un sentit de la professió molt digna,
com la gent que tenim ara,
i sempre pensant en que la nostra situació ideal és la segona A.
Ara, si nosaltres consolidem un projecte esportiu,
si nosaltres treballem, diem,
dins d'un marc important d'equilibri
entre la part econòmica i la part, diem, esportiva,
com s'està fent.
Crec que, diem, és emblemàtic el cap del Nàstic,
que sap rendibilitzar molt bé, diem,
els seus recursos econòmics en funció dels fitxatges
i del manteniment d'una plantilla.
Això donarà pas a situacions com les que estan vivint a l'Eivar,
a la segona, que han viscut una temporada molt bonica,
com les que estan vivint al Villarreal, a la primera,
tot això a base de potenciar un futbol molt determinat,
d'invertir en persones que encara no són contrastades
i que tinguin una trajectòria,
o gent fins i tot que vinguin d'altres mercats futbolístics
que són assequibles econòmicament,
que és una aventura que nosaltres encara no hem intentat
o que no hem tingut èxit,
però que caldria la pena fer alguna mica de prospecció.
Jo crec també que la gent del futbol,
inclús la del Nàstic es va llogar per impulsos,
i és necessari sempre tindre impulsos positius
per concitar l'atenció de la gent.
Si es fixeu, tot i que aquesta temporada
nosaltres hem mantingut sempre unes expectatives molt boniques
de manteniment, de permanència, de tot això,
quan nosaltres hem deixat una mica el peu de l'accelerador
i s'han relaxat una mica,
llavors el públic, l'afició, els mitjans
i fins i tot nosaltres els directius
hem sigut exigents i hem dit
no pot ser que aquest equip es relaxi d'aquesta manera,
necessitem guanyar, necessitem una altra vegada
i hem tingut una altra vegada que apretar l'accelerador
perquè el públic i tota la gent
reconegui la valua d'aquest equip.
Si haguéssim acabat amb els 55 o 56 punts
i perdent o cedent algun punt
dels que s'han jugat a casa darrerament,
ens hauria passat factura, segurament.
Què significa?
Que la gent vol, per via d'aquests impulsos
al que m'estic referint, vol resultats,
és resultadista la gent i vol resultats positius.
I si l'equip està a la mitja categoria,
a mitja taula alta
i pot acostar-se als llocs de privilegi,
doncs la gent ho demanarà
i sempre estarem en una situació
que els objectius sempre seran millorals
en funció del lloc que tinguem en la classificació.
Això és evident.
De tota manera, fent un simile amb la Fórmula 1,
el futbol...
Només jugaran sis equips l'any que ve.
Sí, exacte, sí.
Els equips, diguem, modestos,
els que no són punters especialment.
La primera volta de la Lliga
és la volta de classificació,
que es lullta per la Pol.
Però la segona volta és la carrera.
Perquè hem vist equips que han fet
unes primeres voltes extraordinàries
i a les segones voltes,
la segona volta de la Lliga
ha anat abaix de tot, no?
Ha començat a perdre,
han entrat en una dinàmica negativa
i, per tant, al futbol també convé
una bona dosi de calma, de tranquil·litat, eh?
A l'hora de fer les coses.
Perquè no perquè acabis la primera volta a dalt
significa que acabis la Lliga a dalt, eh?
Ni molt menys.
Potser l'Àstic ha estat un dels equips
més regulars de la temporada
perquè havia aconseguit 31 punts
a la primera volta i 29 a la segona.
Però també ha sigut important
això de la tranquil·litat.
Jo sí que totalment li he donat raó
al Carles perquè van haver-hi moments
que les coses van anar molt mal dades.
Jo recordo després del partit de Còrdua,
per exemple,
o fins i tot després del partit de Valladolid,
que havia estat la revàlida amb ells
després de Còrdua
i vam tornar a ensopegar,
que les coses tornaven a tenir
caires de dramatisme
perquè l'equip estava en molts pocs punts,
l'equip estava lluitant
per sortir dels quatre darrers llocs
i la directiva aquest any
ha sigut mantenir els peus a terra,
la calma i dir
escolta, aquest és el projecte
en què nosaltres creiem
i vosaltres sou els que heu de tirar endavant
i ha donat fruits.
Que de tota manera,
com deia el Carles,
tant al futbol com a tot arreu,
treballar amb tranquil·litat
és el millor que pot passar,
no tens una pressió afegida,
no tens aquell neguit de dir
m'aprita per un costat i per l'altre,
tens una tranquil·litat
que em permet jugar tranquil,
em permet fer el futbol que jo vull fer,
vull dir, si empato o perdo
pot passar alguna cosa,
però tampoc és excessivament que passi res,
però de tota manera jo,
tornant a les paraules que he dit
del Josep Lluís de Barro abans,
jo trobo perfecte
que hem de consolidar evidentment
com a labor
i si se pot arribar
amb una fita superiore,
sigui quan sigui,
sigui quan sigui,
allà en plaç.
Que vingui donada,
exacte,
no anar a buscar-la,
no anar a buscar-la,
sinó que de més a més,
vull dir,
si tenim un premi extra,
doncs millor,
però per arribar a tot això
jo crec que manquen
unes infraestructures importants
dintre del club,
ja comencem d'instal·lacions
i acabem d'estructura administrativa
dintre del club,
jo crec que hem de començar,
a banda de confeccionar un equip
evidentment competitiu
per l'any vinent
i tornar a tindre,
a no passar neguits
com aquest any,
hem de començar també
a muntar una infraestructura
i una estructura de club
més sèria i més professional,
que no dic que no ho sigui.
De totes maneres,
Déu-n'hi-do
el salt qualitatiu
que ja s'ha donat,
amb estructura,
amb organigrama professional.
Sí, sí,
vull dir,
a veure,
com tot s'ha d'anar
poquet a poquet
i anar fent,
però no l'hem d'oblidar
de fer-lo.
Mira,
l'equip que va pujar
a la segona B,
la comissió esportiva
la composaven
directius i tècnics,
que crec que va fer
una molt bona tasca
perquè l'embrió
de la gran plantilla actual
està confeccionada llavors,
i aquella comissió
va estar ja rellevada
amb la temporada passada
ja per un quadre tècnic
ja molt nombrós
i molt competent
professionalment parlant
i d'unir-do
els altres estaments
i les altres estructures
del club,
aquest salt qualitatiu
que ha donat
i s'ha propiciat aquest any.
que es va millorant
però que evidentment
no he de deixar de banda
que s'ha de seguir treballant
i sobretot,
i aprofitant que et tinc aquí,
com està el tema
del nou estadi?
Bé,
a mi no m'ho preguntes
preguntar-li l'Ajuntament
perquè jo precisament
ja aquestes a l'Ajuntament
igual tens més informació
que n'altres.
No, a veure,
jo precisament he estat
jo crec que un dels elements
més inquiets
i fins i tot
m'he desmarcat bastant
del Consell d'Administració
amb el sentit de dir
home,
jo entenc que el Consell d'Administració
ha de tindre
a veure si ho dic això
que se m'entengui
una certa subeditació
diguem-ne
l'estament municipal
perquè, clar,
depèn d'ells
que els hi construeixen
però jo
amb aquest tema
m'he sentit desvinculat
i dubtat
i fins i tot
i retat
a fer
unes determinades
instal·lacions
en funció
no solament
de l'estructura
que necessita el gimnàstic
sinó dels equipaments
que necessita la ciutat.
Amb aquesta segona part
jo no he tingut èxit
però continuo reivindicant
que la ciutat
a l'àrea de Llevant
necessita uns equipaments
i que l'Ajuntament
no està donant la resposta
que jo reivindicava
en aquesta línia.
Tant de bo
s'hi dona una resposta
que sigui
que compleixi
el nàstic
com a club
i com a entitat
però jo crec
que una ciutat
de 200.000 habitants
que és la que volem tenir
en un horitzó
molt curt
necessita uns equipaments
a la zona de Llevant
que siguin
multidisciplinars
pluriculturals
i que
diguem
puguin donar
una oferta variada
i diversa
a un gran públic
no solament
el de l'esport
sinó el de la cultura.
És evident que manquen
infraestructures esportives allà.
Això seria un debat
molt llarg
i en aquest moment
crec que no és el cas
però crec que seria
un bon debat.
Han entrat les màquines
ja avui al nou estadi?
S'ha tirat ja
el gol de mare?
Ho ho ha vist ja?
No ho sé.
Havien d'entrar
almenys el president
així ho va dir.
Aquesta setmana passada
es va començar
a construir
el camp anexa
el camp de gespa natural
que es vol fer
d'entrenament
anexa
al nou estadi
i era previst
que comencessin
les obres avui mateix.
Almenys això
és el que va dir
el president.
Un president
que l'altre dia
també parlava
de la massa social
que ha d'envoltar
en aquest gimnàstic
de Tarragona
perquè deia
que està molt bé
marcar-se fites.
Ara per exemple
l'Antoni deia
de professionalitzar
el club
però lògicament
això ha de tenir
el suport
d'aficionats
de socis
i d'abonats
del nàstic
per la propera temporada
i ell recordava
que els tres equips
que aquest any
han pujat a primera divisió
doblen pràcticament
la massa social
al dinàstic de Tarragona.
No solament els que han pujat
sinó alguns
els que han baixat.
Ara podríem parlar
dels diners
que ha destinat
el Córdoba
que és un equip
que ha baixat
a segona B
a confeccionar
la plantilla
o les dues plantilles
que ha tingut
i passarien
del 2.000 milions d'euros
o sigui
deu ni do
el nàstic
no arriba ni als 1.000.
I què ha de fer el nàstic
per intentar doblar
aquesta xifra
que ara mateix
ha de tenir
en principi
una massa
de socis
superior als 10.000
jo quan veia
l'altre dia
el Cádiz i altres equips
dius
amb aquesta massa social
se pot anar on sigui
jo crec que ara
el nàstic
ha de donar
un salt important
i buscar
la fita
dels 8.000 o 10.000 socis
i amb aquesta fita
sí que ets capaç
o te sents fort
per fer
intentar aventures
més importants
i amb els 6.000
que tenim actual
jo crec que
hem de mantenir-nos
en una situació
estructural
i esportiva
de l'ordre
de la que estem
tenim
no podem
tampoc
intentar
altres
altres situacions
o altres aventures
perquè serien
suïcidis
jo crec que
en aquest moment
han de buscar
els 8 o 10.000 socis
d'una manera
ja quasi immediata
i els han de buscar
no solament
a Tarragona Capital
sinó
a Tarragona Comarques
i Tarragona Província
que potser li manca
al club
és obrir-se una mica més
a la província
que la província
la totalitat
de la província
se senti
calnàstic a seu
sí però no és fàcil
el club
el club
ho ha intentat
està anant
està anant a llocs
com a Mora
com a Tibissa
hi ha un detall
al partit del Molinón
a Gijón
les dues úniques penyes
que es van desplaçar
van ser la penya
de la Ribera d'Ebre
no Tibissa
Ribera d'Ebre
que si no l'Enric
se m'enfada
i la penya
de Febregrana
del Vendrell
les dues penyes
de fora de Tarragona
junt amb la del camp de Tarragona
que són les tres
que hi ha de fora de Tarragona
estaven al Molinón
estaven a Gijón
en el darrer desplaçament
de l'equip
no hi havia cap altra penya
de les que hi ha a la ciutat
suposo un detall important
també per veure el moviment
que generen també
aquestes penyes
de fora de Tarragona
que suposo que impulsaran
també que altres
es vagin afegint
a aquest moviment del nàstic
jo ahir sí
sempre va té una anècdota
vaig estar a la Fira
de la Cirera
de Miravet
que recomano a tots
perquè va ser
molt entranyable
molt divertida
i com els polítics
ens insisteixen
en que
hi ha una cosa
a la província
que és les Terres de l'Ebre
com si fos
una cosa uniforme
i el camp de Tarragona
que no sé per què és
camp de Tarragona
quan hauria de ser
simplement en Tarragona
perquè ho ha estat
des de fa dos mil anys
i no vull entrar en història
però allà
a la Fira
em vaig trobar gent d'allà
dos persones amb la gorra
del nàstic
i després
a una nena
li vaig preguntar
per curiositat
escolta'm
perquè jo tinc dubtes
sobre les distàncies
les distàncies són molt relatives
i a vegades són més mentals
òbviament
que cada quilòmetre
cada distàncies reals
i li pregunto
escolta vosaltres
que aneu
de compres
a Tortosa
cap a on
diu no
jo vaig a Tarragona
a comprar
jo a Tortosa
ja no vull saber res
de Tortosa
la gent de Miravet
em van posar
Tortosa
no veieu com
i els vaig notar
amb un grup
que vam estar dinant junts
de gent
de més allà
que organitzen
una seta d'activitats
la pròpia fira
doncs
gent implicada
en el poble
diu no no
nosaltres tirem cap a Tarragona
sens dubte
sens dubte
i llavors dic
home
doncs
hem de treballar
perquè el nàstic
tornant a anar al futbol
perquè el que no pot ser el nàstic
és l'equip d'una ciutat
perquè no ho és
és l'equip d'una zona
molt àmplia
perquè hi ha moltíssima gent
que històricament
ha vingut
gent de Valls
que venia a l'avinguda de Catalunya
això era històric
que baixaven
amb aquells autocars
tan antics
i això
es pot recuperar
es pot recuperar
no sé com
no em perdó camí
però jo crec que
poquet a poquet
es va sensibilitzant
i lògicament
el fet d'haver
quedar seters
a la Divícia de la Plata
això ajudarà molt
de cara a l'any que ve
dir escolteu
veniu a Tarragona
a veure bon futbol
potser és tan fàcil
com anar a les fires
ara que hi ha moltes fires
per molts pobles
de la demarcació
és tan fàcil com anar allà
i fins i tot
poder convidar gent
i que és un equip
Jordi
que ha de despertar simpaties
arreu de Catalunya
i no només a Tarragona
sinó jo crec que arreu de Catalunya
és un equip
que desperta més simpaties
perquè
les campanyes que ha fet
i més aquest any
ningú se li escapa
que el nàstic
caurà simpàtic
abans apuntaves
al cas del Villarreal
que jo crec que és un equip
que ha quedut simpàtic
a moltíssima gent
diumenges a veure el Villarreal
al Madrigal
tot i que per mi
no seria un cas d'equip
a seguir
perquè és un equip
fet a cop de balonari
hi ha un senyor
que té molts calés
que ens fica a tots a l'equip
i deixa en formació
però ho ha fet bé
perquè altres
ho han intentat fer
i han fracassat
però no seria el cas
de seguir
jo crec que és com el nàstic
perdona
i l'estructura del futbol
del Villarreal
és molt envejable
perquè està captant
nanos de tot Espanya
ojo eh
ojo
que està captant nanos
fa una tasca
molt com ió
i té
una estructura tècnica
molt important
que està portant
nous jugadors
de
bueno
de paraïsos
dic no
de mercats
futbolístics
molt baratos
i molt asseguibles
i d'un ideal
la feina que està fent
perquè després està recuperant
la inversió
amb escreix
o sigui
jo crec que és una feina
a considerar
i envejable
deixeu-me que parlem
que parlem d'unes pancartes
que dissabte passat
em van sobtar
el nou estadi
les vau veure?
sí
home
el que em va sobtar
era lo ben fet
que estaven
sí
em va sobtar molt
lo ben fet
que estaven
de tota manera
jo estic d'acord
amb aquest mitjà
aviam matitzant
no?
amb el visatge
aviam
el que no pot ser
és que dilluns
a l'informatiu de TV3
de la setmana passada
que va baixar el Terrassa
no ho diguessin
no va existir el Terrassa
però Carles
no pot ser
i van parlar del golf
del no sé què
i del no sé quant
i se'ls va oblidar
dir que l'equip del Terrassa
havia perdut la categoria
va en una altra direcció
també això Carles
que mira
aquestes pancartes
tenien que anar acompanyades
amb una espècie
de comentari auditorial
a la revista
on estic explicant
el per què
d'aquestes pancartes
aquestes pancartes
estan promogudes
per les penyes del nàstic
però obeixen
a una situació
quasi endèmica
que s'està donant
a l'esport català
una situació
que també des d'un altre punt de vista
també criticaríem
des del punt de vista
de la federació
però això
també és debat
d'un altre dia
el TV3
i l'esport català
gravita exclusivament
sobre els dos grans equips
de Barcelona
i és
sobre dos
sobre dos
un
un imi
un imi
molt bé
un imi
i és preocupant
veure els grans dirigents
de les federacions
del Tribunal Català
de l'esport
de la Secretaria
de l'esport
veient
com estan sempre
els mateixos palcos
jo és que t'ho volia preguntar
quantes vegades
ha vingut el senyor Newport
al Camp de l'Àstic
és curiós
possiblement cap
com els seus predecessors
han vingut molt poques vegades
llavors és curiós
llavors quan anem a TV3
diem
escolta
si tu tens un conveni
de col·laboració
amb el Barça
un altre amb l'Espanyol
i l'has arribat a tenir
amb el Terrassa
quan era l'únic equip
en segona divisió
escolta
jo també vull portar
l'enganxin
aquest amb el braç
que posi TV3
però nosaltres
també se sentim catalans
parlem d'aquest conveni
de les ajudes
que es poden derivar
d'aquest conveni
doncs estan canant en banda
estan canant en banda
i diuen
no nosaltres estem
tenint conveni
amb el Barça
i l'Espanyol
i en tenim
però crec que hi ha
més equips a Catalunya
més equips
com el Nàstic
avui en dia
és el tercer
club de futbol
de Catalunya
i mereixen
una certa distinció
atenció i consideració
aquesta és la raó
totalment d'acord
és la raó
d'aquesta situació
i penso que fa anys
a Tarragona
ja no només al Nàstic
a Tarragona
l'esport en general
la ciutat que fa temps
que hauria de ser
incisiva
amb aquesta crítica
i amb aquesta exigència
que se'ns tingui respecte
perquè tornant ahir
a Miravet
no sabeu com parlaven
de la tele d'ells
això a Miravet ahir
i per un altre tema
per una festa
que organitzen a l'estiu
i que no hi ha manera
que surti enlloc
sabeu
o sigui que hem d'insistir
en aquest tema
perquè no pot ser
però tu creus que
el mitjà correcte
és aquest
posar unes pancartes
direccionades
en un partit
és que jo crec
que la directiva
té moltes formes
de pressionar
a la televisió autonòmica
per intentar
però jo crec
que les pancartes
trobar totes aquelles pancartes
jo crec que les pancartes
és una via més
però és que em sembla
que quan aquí
arribem a les pancartes
és que hem trucat
a les portes
i les hem trobat
sempre tancades
potser diu ell
potser diu ell
que la comunicació
d'ahir
no va ser
o la informació
no va ser
prou correcta
perquè molta gent
va arribar al camp
es va trobar
la pancarta
i no sabia
ben bé
què volia dir
i és que
l'estaven massa ben fetes
com apuntava el Carles
per pensar
que havia sigut
una cosa
de un sector
només
de les penyes
jo crec que es tenia
que haver fet
una informació
complementària
i explicar el per què
d'aquesta situació
i ho s'arribava
de tota manera
Jogep Lluís
jo penso que
la gran majoria
de la massa social
del Nàstic
apuiem
el mateix
si vols
el contingut
final
de les pancartes
el que passa
és que no podem
estar agredint
tampoc
a TV3
contínuament
perquè el que han de fer
no és una agressió
és una reivindicació
però hi ha gent
que ho interpreta
d'una manera
molt agressiva
quan en realitat
el que han de propiciar
és seure damunt
d'una taula
de negociacions
i dir
a veure
a on esteu
disposats a arribar
i quina mena
de convenis
o de proteccions
voleu fer
de la resta
de clubs
no parlem
del Nàstic
exclusivament
de la resta
de clubs
que viuen
a la perifèria
de Barcelona
que aquest és
el kit
de la qüestió
i que potser
tampoc no era
el millor dia
perquè fa 15 dies
es va jugar
contra l'Alabés
el partit
el donava a TV3
i potser
aquell sí que era
el millor dia
podria ser
el que passa
és que potser
estàvem pendents
d'una resposta
de TV3
que no havia arribat
o que ha arribat
ara
en els darrers dies
doncs
parlant
d'aquestes pancartes
hem parlat
de tota l'actualitat
del Nàstic
excepte dels fitxatges
ja en parlarem
nosaltres en parlarem
durant tot l'estiu
i amb vostè
si els hi semblen
en parlem
avui comença
la comissió esportiva
a tractar aquest tema
suposo que en aquests
dies
hi haurà notícies
i notícies importants
bueno doncs
esperem que siguin
aquestes notícies
importants
Josep Lluís Navarro
Carles Gossalvez
Santoni Figuerole
Quim Pons
gràcies
bon dia
i bon estiu
gràcies
i bon estiu
i bon estiu