Fins demà!
Fins demà!
David Serra, molt bon dia!
Bon dia!
Benvingut, com estem?
Bé, no?
Doncs molt bé, molt bé.
Acalorats.
Fa calor al carrer?
Fa molta calor i, a més, la calor és el que més mal me fa.
T'ho dic de veritat.
Jo és que no sé tant que t'agrada la calor i l'estiu, escolta.
No, a mi l'estiu m'agrada relativament...
Tu l'estiu però en fred.
Jo m'agrada el fred a l'estiu.
El fred a l'estiu.
Sí, sí, sí.
Bé, és un contrasentit però, en fi.
Exacte.
Ho admetrem perquè estem entrant en el món de la ficció i del cinema i aquí tot va.
Directament.
I si parlem de ficció i cinema, avui s'estrena també a Tarragona una d'aquelles pel·lícules que jo diria que ni que no l'hagis vist, tu ja estàs entregat, que diria aquell.
Que és el confusió en tenint en compte que ets un gran amant de les pèl·lises o d'arts marcials, no?
Em coneixes bé.
Em coneixes bé, a més, com que m'agrada el còmic i m'agrada molt el cinema d'arts marcials des del punt de vista coreogràfic.
La gran fantasia que tenen aquests homes de l'Orient i que bé ho fan.
És una d'aquelles coses que...
El general Borden, clar.
Home, clar, m'agrada molt.
Perdona una cosa, jo és que no estic posada en això.
El Chucky Chan ja no fa pel·lis ni coses.
Home, i tant, i tant, i tant, i tant, i està molt actiu i a més té productora i treballa molt aquest home.
Aquesta no, aquesta és d'una altra.
No, aquesta és d'una altra i a més és curiós perquè aquest Stephen Show és un dels personatges més emblemàtics del cinema d'arts marcials.
Pensa que té més de 50 pel·lícules fetes, interpretades i bastants dirigides per ell.
Unes 15 pel·lícules dirigides, per ell, potser m'equivoco, però és igual que té moltes.
I és un dels coreògrafs, actors, directors d'arts marcials més sofisticats perquè a ell li agrada molt,
ell és làstic, li agraden molt els dibuixos animats, és un gran admirador del Bugs Bunny, dels personatges de la Warner.
I ha portat un, diguem-ne, un personatge a la pantalla que té molt de sentit de l'humor, que riu molt de les mateixes coreografies,
que fa coses que són absolutament increïbles, inversemblants.
Diguem-ne que està molt més lluny de... estem més a prop del Jackie Chan, per exemple, que del Jet Li.
Curiosament, tenim pel·lícula Jet Li aquesta setmana, no oblidem.
I llavors aquesta Confusion, que és una pel·lícula, diguem-ne, paròdia del gènere d'arts marcials, però com és...
O sigui, que és una comèdia, estem parlant de cinema divertit.
Sí, i amb un ritme trepidant, una pel·lícula que es pren molt a la conya tot el que és l'univers d'arts marcials.
Per cert, va dirigir una pel·lícula que se'n deia Confus Sousers, que era una pel·lícula extraordinària,
que molt poca gent ha pogut... bueno, molt poca gent hi ha, entre els friquis l'hem vist de tots.
Se la passem, no? És una pel·lícula de capçalera, perquè és traslladar el món del futbol traslladar el món de lesarts marcials.
Llavors, imagina't què poden fer aquests artistes marcials a la pilota.
O sigui, enfrontar un equip de futbol amb un equip del Shaolin, doncs pot ser molt divertit. I ell ho va fer.
I escolta, també fa broma d'allò dels saltets, que a mi em fa tanta ràbia, d'aquestes pel·lis orientats?
Ho fa tot, eh?
Per aquells salts de 30 quilòmetres.
Tu pensa que ell agafa des del Resplendor hasta Guns of New York...
Ah, sí?
Sí, perquè aquesta pel·lícula, de fet, el que fa és una paròdia del món dels gánsters,
dels gánsters precisament de Guns of New York.
Treballa també a tot el tipus d'efectes especials que són propis dels dibuixos animats,
tipus bola de drac.
I això li agrada molt. És un home que, per exemple, ell ho deia,
soc un deudor dels dibuixos animats.
I directament els dibuixos animats de la Warner els ha intentat traslladar a l'univers de les arts marcials,
convertint-nos en els seus personatges en inversemblants, però a la vegada molt divertits.
És a dir, és una pel·lícula que es té que anar al cinema a veure-la per disfrutar de la conya,
per dir-la d'alguna manera sana, i que no tinguis cap dubte que està molt ben feta.
Jo no l'he vista, però m'han parlat molt bé.
És un macromenatge, a títols ja mítics del cinema, no?
De tot, de tot.
Doncs mira que fa bona cara aquesta pel·lícula.
Jo l'aniré a veure directament.
Pur entreteniment.
Pur entreteniment, no, David?
Molt rebet. Doncs una primera recomanació.
També estrenen a Tarragona Dani D'Adoc, els amants de les actuacions,
a la interpretació de Morgan Freeman, doncs ja saben que tenen una cita ineludible.
Absolutament. I a més, clar, la relació amb la pel·lícula que hem parlat abans és directa,
perquè aquí tenim el Jet League, aquests artistes marcials més, diguem-ne, dels més intel·ligents,
que ha sapigut fer-se una carrera tan...
També és una pel·li d'acció, aquesta.
Totalment. I de fet, el concepte d'aquesta pel·lícula, que és molt interessant,
perquè vol trencar una miqueta les línies mestres del que normalment pots esperar
d'una pel·lícula de les marcials, introduint elements de reflexió,
la qual cosa està molt bé.
I a més, tenim un actor de capçalera, com és el Morgan Freeman,
tenim el Bob Hopkins, que seria l'altre gran actor de la funció,
i tenim el Jet League, que sembla que té ganes de fer una carrera diferent.
Sembla.
Que és un acròbata.
És un acròbata professional.
Un artista marcial impressionant, és dels millors artistes marcials del moment.
I a més, en aquesta pel·lícula interpreta precisament un gos assassí.
A mi l'argument d'aquesta pel·lícula,
he llegit allò, la sinopsi de la pel·lícula, em va impressionar moltíssim.
És que és molt curiós.
És la història d'un noi que des de petitet ha estat educat com un gos,
d'un cap de la màfia.
Exacte.
Amb el seu collaret inclòs, eh?
I dius, és terrible, no?, el punt de partida de la pel·lícula.
No, no, el punt de partida és brutal.
Ara bé, un gos assassí que es pot convertir...
I fidel, el seu amo, esclar.
Amb el gos del sec, perquè el Morgan Freeman interpreta un afinador de pianos,
que aquí és un element que a mi m'agrada molt,
i com que actualment està molt ben aconseguit.
El fet és que el productor Jean-Luc Besson,
que és un especialista en el cinema d'acció europeu,
i que ara mateix està fent incursions molt importants de les seves produccions als Estats Units.
i vol fer, precisament, un cinema diferent, amb molta qualitat.
Jo penso que són dues pel·lícules interessants de partida, d'entreteniment,
no hi ha cap dubte, però que, bueno, que poden ser molt interessants d'analitzar.
Més coses, Centenari, d'Antoni Ribas.
Jo és que...
T'ha d'agradar.
Clar, aquí el cas és que parlar d'una història negra,
que sembla ambientada en el centenari del Barça,
doncs, bueno, no ho sé.
Jo fins aquí a un punt puc fer una crítica honesta.
No l'he vista.
Clar, parlar de l'Antoni Ribas és parlar de Terracarons,
i parlar de moltes més pel·lícules,
però és un director amb un punt molt particular.
Jo no soc cap amant.
Molt oportuna l'estrena d'aquesta pel·lícula.
Jo penso que sí, estava tot estudiat i treballant.
Doncs, com que no l'has vista i com que nosaltres no volem fer-hi sensibilitats
en un dia com el d'avui dels aficionats al Barça,
parlem d'una altra pel·lícula que s'estrena,
que és Morir en San Hilario.
Doncs, Laura Meñá, que m'ha anat d'actriu notable,
és una persona que escriu
i que ha fet una pel·lícula que, a més, és el seu, molt interessant.
És una comèdia.
Sí, és una comèdia dramàtica.
T'agradosa, d'aquelles...
A veure, el punt de partida és interessant.
Doncs, un poble que viu precisament dels seus internaments.
La gent va morir-se allà.
Va morir-se a San Hilario i morir en San Hilario.
Com un cementeri d'elefants, com fan els elefants.
Fantàstic.
Un conceptualment és preciós.
O sigui, el concepte.
Ara bé, la història central és com un personatge,
que és una persona que està fugint,
que és el Lluís Omar, gran actor,
doncs es refugia a aquest poble
i el confonen amb un milionari
que ha demanat que tenia com a darrera voluntat això,
morir en San Hilario.
Llavors, volen muntar una parafernalia, diguem-ne...
Una mica berlanga, tot això, no?
Totalment, totalment.
A mi m'agrada per això,
per aquest concepte que me'n recorda un cinema
que ara, malauradament, no es fa tant
i que penso que pot ser trobar-nos una altra vegada
amb la Laura Manyá, que és una directora...
Va ser molt ben rebuda, aquesta pel·lícula Festival de Màlaga.
És la referència directa que jo tinc,
Festival de Màlaga,
i el públic la va trobar una de les pel·lícules més interessants.
Per tant, la recomanem, aquesta.
Perder és qüestió de mètode.
Doncs bé, aquesta és una pel·lícula de Sergio Cabrera,
director, que m'encanta,
perquè l'estratègia del Caracol
va ser una pel·lícula que a mi em va agradar molt,
colombiana,
la pel·lícula dels veïns que han de moure una casa
per fotre l'aire...
Ah, sí, sí, sí.
Una pel·lícula curiosíssima.
O sigui, quan...
A mi em va fer...
És una pel·lícula que he pensat moltes vegades
quan parlàvem del carrer Comte,
doncs deia,
ara els veïns hem d'agafar i portar-se...
Diu, no, em té cara a l'administració.
Però aquesta és una pel·lícula de cinema negre.
Clar, el Sergio Cabrera és un bon director,
les seves pel·lícules sempre fan retrats molt socials,
una mica caldous,
i el que tinc molt clar és que,
doncs bé,
és una aposta interessant per un cinema alternatiu,
tot i que ara mateix és la Guerra de les Galàxies,
perdó, ja ho sé,
l'episodi tercer, no la Guerra de les Galàxies,
però per mi ja és tot.
Tot és Guerra de les Galàxies
i que funciona molt bé
i que la vam recomanar i...
Què t'anava a dir?
Ara penso jo,
el Sergio Cabrera,
avui que s'estrenen pel·lícules tan orientals,
l'altre dia vaig sentir o vaig llegir
que va viure molts anys a la Xina
per temes laborals del seu pare
i que parla correctament el xinès
i l'escriu.
Correcte, sí senyor.
Vull dir que domina l'idioma xinès a la perfecció
i m'ha cridat l'atenció
perquè dic, mira,
la mateixa setmana que s'estrenen pel·lícules orientals
no té res a veure que m'ha cridat l'atenció aquest fet.
No, però és un detall curiós, eh?
És un detall curiós.
Però dius que què fa un realitzador sud-americà
parlant i escrivint correctament xinès?
Doncs es veu que per temes laborals del seu pare
hi va viure molts anys.
Has fet un lligat molt interessant, eh?
De les estrenes d'aquesta setmana
hem trobat aquí unes connexions...
Puratzar, però bé.
Hi ha una altra pel·lícula
que conserva el seu títol original
que no sabem gaire cosa, no?
A Round of Ben?
No, però m'estim convençut
que aquesta pel·lícula la facin.
És d'aquelles pel·lícules
que sempre s'ha de veure estrenats.
Però que aquí no s'estrena.
Però aquí no s'estrena,
però aquí podríem dir
que tornem una altra vegada a lo de l'All Boy.
És una pel·lícula...
Ja m'estranyava que no hi ha tis.
No, no, no.
Perquè és una pel·lícula
on el Michael Caine,
que fa de pare,
i el Christopher Walken,
que fa de fill,
una pel·lícula intimista
que a més ha rebut
unes crítiques fantàstiques...
Llavors no es posis la mel a la boca
perquè aquí no l'estrenen.
És com el Gènesis,
aquest documental
d'uns francesos fantàstics
amb unes imatges brutals
que tampoc ha trobat
el seu joc a Tarragona.
A mi em sap greu
perquè són dues pel·lícules
que també estava esperant en candeletes,
aquestes dues en concret,
i que no han trobat el joc
perquè hi ha un reino de los cielos,
Sàhara,
que ja segurament marxarà de cartera,
i un rei en la vana
que és una pel·lícula
que a mi me va fer
una gràcia relativa
i que sincerament
jo no la vaig veure
fins la setmana passada,
estava ple
i és una pel·lícula
que està funcionant molt bé,
però vaja,
me quedo amb tapes,
directament.
O sigui,
el rei en la vana
me va decebre profundament,
ja era una intuïció
i justificadíssima.
És el que t'anava a dir
que no crec que tampoc
hagi sorpresa molts.
No és molt fluixa,
és molt fluixeta,
o sigui,
prefereixo qualsevol capítol
d'aquí no hi ha qui en viva
que no és la reina de la vana,
a veure,
entén-me,
o sigui,
el comentari.
I de fet,
Tapas,
és una pel·lícula honesta,
funciona amb un humor fantàstic,
doncs s'ha baixat una miqueta,
però Déu-n'hi-do.
El No s'esbossa jo...
Molt bé,
però està funcionant
d'aquella manera,
o sigui,
no té el mateix ressò
que havia tingut,
per exemple,
l'Hijo de la Nòvia,
Noves Reines,
que és una pel·lícula
que és molt correcta,
que es pot anar a veure
sense cap tipus de problema,
a més passes una bona estona,
i aquest,
com el van comparar
amb un Woody Allen argentí?
El Woody Allen argentí,
sí.
Doncs, bueno, sí.
S'han passat a buscar el titular,
no?
Té el rotllet.
Molt bé,
doncs,
David,
tu no parles xinès,
per això t'entenem perfectament
cada cop que vens aquí,
i a més et fem cas
del que ens dius
i del que ens aconselles.
Gràcies per acompanyar-nos
i ens retrobem
la propera setmana.
I molt bon cinema.