Fins demà!
Ara són dos quarts de deu del matí, dos minuts i mig.
Obrim el temps de la tertúlia que avui compartim amb tres dones.
Saludem Núria Pelai, bon dia, Núria.
Hola, molt bon dia.
Del sindicat UGT i ara, abans, en tota broma, jo feia punts suspensius de transport
perquè, clar, les nomenclatures aquestes de responsabilitats laborals són tan llargues, no?
Són llarguíssimes, i més és molt llarg.
És secretària general del sindicat de transports, comunicacions i mare.
Si ho has de dir tot, acabes l'aire.
Veus, per això jo m'he estalviat paraules.
Montse Grisó, bon dia.
La Montse és treballadora social, és la presidenta de l'entitat a l'Eure
i saludem l'Urdes Guibernau, vol dir a l'Urdes.
Hola, bon dia.
És advocada amb elles.
Ens proposem comentar una miqueta l'actualitat del dia.
A la ciutat de Tarragona, arriba des de la crònica del fet divers
amb notícies d'aquelles que criden l'atenció perquè sembla que aquestes coses
sempre hagin de passar molt lluny o no tan lluny.
Ahir van interceptar la matinada d'ahir, si no, va xerrada la Guàrdia Civil.
Dues tones de jaixís a la platja Waikiki.
Aquella que té access només a través del bosc de la marquesa.
Déu-n'hi-do, eh?
És molta quantitat.
Dues tones també han desarticulat una xarxa de narcotràfic.
a Cambrils, recentment també al Baix Ebre.
Aquests darrers dies també van interceptar més fardells de droga.
Sembla que s'estan fent moltes operacions en aquest sentit
i sembla que hi ha una mica de corredor, no?, aquesta zona del Mediterrani.
Los circuitos cambian, por lo que tenemos entendido.
No es que sea muy experta, pero por lo poco que lees las novelas,
que lees las noticias, como que las carreteras o las autopistas...
Es creen rutes noves, no?
Sí, no es que sean nuevas, pero se van modificando.
Y hay temporadas muy largas que no se oye de encontrar al hijos de droga en esta ruta.
Y ahora, sin embargo, otra vez se están oyendo.
Deben estar un momento de cambio.
Sí, no, no, són coses d'aquelles que això és un territori dels especialistes que hi entenen.
Uf, és muy complicado.
Comentem, Serre, crida l'atenció, no?, que tan a prop i a les nostres platges.
Parlant de rutes i carreteres, la 340 finalment s'executarà, el projecte que en el seu dia va aprovar foment.
Aquesta tarda els veïns de la Mora Tamarit faran una roda de premsa per dir si tiraran endavant mobilitzacions encara,
o ja les donen per acabades.
A finals d'any, ahir el subdelegat del govern, en Joan Maria Balló, els va confirmar que efectivament a finals d'aquest any
s'executarà aquest projecte primer que ja es va aprovar amb l'anterior govern del Partit Popular.
Sí, sembla ser que finalment deixarem de ser notícia cada diumenge als telenotícies,
quan els posem allò que han sortit els veïns de la Mora i allò.
Jo seria una mica prudent, no?
Sembla ser que sí que a finals d'any...
Tu fins que no l'havies feta.
Sí, jo fins que no comenci...
Ja no et dic a veure màquines perquè poden posar una màquina i després estar-hi tres anys.
No, però el que sí que potser hi ha hagut també una mica de confusió
amb el que a final d'any es començaran les obres,
primer deien que es podia modificar, després que no,
i una mica els veïns s'han trobat també amb un azucat, no?
Cap on tirem aquí o com està el tema.
Jo seria una mica prudent i a veure com van les coses.
És que cada dia del món fem referència a la 340
i en conjunt a les nostres infraestructures viàries.
És un clàssic.
Tertúlies, informatius...
No hi ha tertúlia ni informatiu que es preui,
que no tingui la seva noticieta referent a les infraestructures i a les carreteres.
És un tema de col·lapse i de manera de viuda, això ho hem parlat alguna vegada, no?
Tots utilitzem el cotxe, hi ha directives europees que et diuen
que les mercaderies han de sortir de la carreteria i anar-se'n al tren,
però les vies fèrries no estan adequades, ni tenim amplis europeus, ni tenim res.
Tots volem tindre el cafè o el que sigui a casa i a la botiga i d'allò,
i es mouen mercaderies i es mou gent i tenim moltíssima utilitat.
És un tema de gran complexitat.
Nosaltres parlem, diguem-ne, de la nostra experiència quotidiana,
de què m'he d'aturar, que atrigo més del compte en arribar a la feina,
aquelles coses personals que són les que ens preocupen realment.
Però el tema és molt complex, se va més enllà de fer una carretera,
d'ampliar una via, és alguna cosa més.
Sí, quan fas una carretera ja saps que quan dissenyes la carretera
ja saben que quan la posin en funcionament ja estarà col·lapsada.
O apostem per un transport públic,
que la gent ens puguem moure sense cap mena de problema.
Busquem també els serveis de proximitat,
que la gent els pugui tindre en un accés.
Cosa tan senzilla com anar als polígons industrials de Tarragona.
No hi pots anar, amb transport públic.
Tu no pots anar a treballar amb transport públic al polígono.
Per tant, tothom agafa el cotxe.
Tothom surt de Tarragona i se'n va a treballar aquí,
a un quilòmetre amb el seu cotxe.
I és que és un quilòmetre, és que està aquí al costat, no?
Clar.
Jo en això dels polígonos i dels transports públics,
que és una aposta que sempre se dice i no se consigue,
i no sé por què, segurament que se diria
per falta de financiació o que són deficitarios, no sé, no?
Però se ha de canviar si se quiere,
que jo ja no sé per on va la...
Quien inventa i quina planifica, no sé per on van,
no sé d'on tenen la vista puesta.
Has de fer una aposta per els transports públics.
en tema del polígono de Tarragona.
Yo tengo la experiencia de los chicos míos
de los pisos asistidos,
que es que no pueden ir a los polígonos a trabajar.
Clar, pero no tienen transport.
No tienen transport y tampoco tenemos dinero
ni para la moto, ni para el coche.
Y digo, es que estamos en un Tarragona
que de verdad que es que cada día me encuentro yo
más ahogada.
Está hecha para privilegiados.
A mi em fa gràcia, ara fa un parell de mesos,
es va presentar, bueno, es va signar
una cosa que teníem títol llarguíssim,
que era el pla estratègic per a la internacionalització
i la competitivitat de l'economia catalana.
Una cosa...
Ens perdem en paraules moltes vegades.
Sí, sí, que tenia com a tres ratlles.
Perquè és una manera de no interesse.
Sí, no me'n recordo mai com anava, eh?
Com els advocats, feu com els advocats.
Era un títol de tres ratlles
que jo no me'n recordava mai de quin era.
Que van signar, doncs, la Generalitat,
els diferents departaments,
amb els sindicats i amb les patronals,
que era un pla per mirar de reactivar l'economia
i una mica, doncs, tot.
A mi em va fer gràcia perquè
un dels punts que vam estar defensant
era precisament l'accessibilitat als polígons.
Quan tothom ho té claríssim
que s'ha de poder accedir...
Jo un dia que baixava,
que era el quart de sis del matí,
em vaig trobar un munt de gent que vaig pensar
què fan aquests a la carretera?
I anaven al polígono entre vies,
i anaven a peu.
Doncs, bueno, tothom té clar aquest tema.
I calla, una altra manifestació, no?
Sí, sí, jo vaig pensar què fan.
Eren gent que anaven a currar
a quarts de sis del matí,
a peu, cap a l'entrevies, no?
Doncs, hi ha un dels punts que és això,
la promoció del transport als polígon,
i s'acaba dient
que es farà una prova pilota a Tarragona
al polígon Riu-Clar.
I dius, home, però no ho tenim clar tots ja?
Doncs, posem-s'hi a treballar, no?
Vull dir, quantifiquem un peles quan val això
i fem...
Sensibilitzem la gent i arreglem-ho.
No, farem un pla pilota al Riu-Clar.
I dius, ostres...
Nosaltres parlem, com ha de ser,
des de la nostra perspectiva local,
però aquesta setmana, amb tot això
de les zones verdes de Barcelona,
ja sabeu que s'han sentit moltes declaracions,
i sobretot aquesta aposta i aquesta incidència,
fent perquè la gent utilitzi el transport públic.
No ho centro a cap ciutat, eh?
Parlo en general.
Sempre sentim aquestes campanyes
d'utilització del transport públic,
campanyes adreçades a la ciutadania,
perquè...
I sense allò de no, no,
és que el que no podem fer
és agafar el cotxe
i anar sempre amb el cotxe.
Com si sempre agaféssim el cotxe
per voluntat pròpia.
Jo crec que hi ha gent que no, evidentment,
però moltes persones estarien perfectament disposades
a no tocar el cotxe en tota la setmana,
primer per l'estalvi
i el mal de cap que suposa,
si hi hagués, doncs, aquesta possibilitat
d'utilitzar el transport públic.
La campanya, moltes vegades,
està una mica desfassada
amb allò que tu pots utilitzar.
I parlo en general, no?
Sí, és aquello que decíamos,
lo de quien planifica y como planifica.
O sea, se planifica siempre desde una visión,
desde lo alto,
que nunca desde la base.
Entonces nunca llegaremos a un punto en concreto,
porque se irá en paralelo,
no se irá a converger nunca en las necesidades.
Entonces esto,
pues lo que resulta es un fracaso,
por desgracia.
Jo crec, bàsicament,
que es legisla
i es fan projectes
i plans
i planejaments
i coses, bueno,
aquestes paraules que s'utilitzen
que després tenen un títol molt llarg
i que has de preguntar
com als restaurants
quan llegeixes les cartes
i dius, bueno,
en resum,
aquí què hi ha,
és carn o és peix?
Doncs és el mateix.
S'hauria d'intentar resumir
i aplicar directament
a les necessitats ciutadanes.
Perquè tots aquests projectes
són per, com aquell que diu,
fer callar a la boca
l'opinió pública
i dir, veus que m'hem legislat?
Bueno,
perquè el problema no és legislar
o regular d'alguna manera,
és l'aplicabilitat pràctica
d'aquesta regulació.
Aquí ens trobem
que el tema dels transports públics,
a veure,
si ens centrem a Barcelona
en el tema de les zones verdes
o àrees verdes
o no sé com els hi diuen,
realment,
a veure,
a mi ja m'agradaria anar a Barcelona
amb el tren
i poder-me moure
amb el metro
o amb l'autobús,
però és que Barcelona
està col·lapsada
i tardes,
potser,
el mateix,
a entrar a Barcelona
que arribar amb el tren
i a buscar un taxi
o esperar un autobús
que s'ha retreçat
perquè hi ha una...
hi ha en qualsevol
de les circunvalacions,
de les rondes.
hi ha hagut un embotellament
perquè hi ha un accident
o qualsevol cosa
i tardes moltíssim
a damunt barat.
Vull dir,
a veure,
econòmic,
econòmic,
el que es diu econòmic
no ho és.
Tenir un cotxe
i mantenir un cotxe
és molt car, eh?
Jo no ho sé el que és
però com que el tinc que tenir...
Surt molt car
perquè a vegades
no hi parem compte, eh?
És caríssim
mantenir un cotxe.
Perquè entra dintro,
ara ja en estos momentos
ja entra dintro
com qui tiene el teléfono,
com qui compra el pan,
està interiorizado
com una necesidad
ja de uso diario.
i això és un fallo.
Però també és un tema de temps.
Amb el cotxe propi
tu pots controlar el teu temps
i dir,
a veure,
més o menys
el que trigo a arribar
des de casa a la feina
i si vull parar
a fer una gestió
en un lloc
sé que tardaré tant.
Si vas amb el transport públic
és que no ho saps.
Primer perquè no saps quan ve.
O te posa cada 10 minuts,
cada una freqüència
de cada 10 minuts,
cada 5 minuts,
cada un quart d'hora.
Ja hi ha retras,
ja arribes tard.
I ja arribes a la feina
i jo he visc a Reus
i treballo a Tarragona
i jo he intentat
algun dia
anar amb el transport públic
de Reus a Tarragona
perquè m'he quedat sense cotxe
o perquè he tingut
algun problema
i sempre he arribat tard.
I és tenir l'oportunitat.
Si tu ja no tens
aquest transport públic
ja no pots optar
a tindre'l.
T'obliguen a tenir un cotxe
per anar a treballar.
Jo abans d'ahir
vaig baixar a Barcelona
i vaig acabar pagant
em sembla que quasi
3.000 peles de pàrquing.
Ens castiguen els de comargues.
Jo no tinc l'opció
d'anar amb transport públic
fins a Barcelona
i moure'm allà
i fer tot el que he de fer.
He de baixar amb cotxe
per nassos,
per horaris,
per freqüències
perquè no tinc l'opció.
Has de demanar un crèdit
per anar a Barcelona.
Entre la gasolina,
l'autopista i el parque.
Ahir un company me deia
i el cotxe aquest,
això que deies tu
de mantenir el cotxe
i el cotxe aquest
quan et consumeix
dic no ho sé.
No en tinc ni idea.
Més igual.
Jo li vaig fotent peles
de benzina
i de mecànic
i prefereixo no veure-ho
perquè és una despesa
importantíssima
però és que és una eina
de treball.
No és un luxe
com fa uns anys
que la gent tenia
el cotxe
per sortir cap a setmana.
No, no,
el necessites per moure't,
per treballar,
per estudiar,
pel que faci falta.
Ja avui,
ho podem llegir
a tots els diaris
de Bàs Nacional,
sembla que,
mira,
aquests estudis
normalment surten
els divendres,
jo no sé si
és algú que diu
calla,
que allà fa el de tertúlia
que van unes senyores
i es queixen
i tot plegat.
Un estudi de,
si no m'equivoco,
és de l'Instituto de la Mujer,
un informe,
aviam, titulars,
perquè com tots els titulars
després això
s'ha de llegir
la lletra petita
com els contractes.
Però els titulars
què veiem
en diaris diferents?
El 42% de les empreses
creu que la família
limita a les mujeres empleades.
Casa-trabajo
el binomio machista.
El 46% de les españoles
creu que la mujer
debe dejar su empleo
al tener el hijo.
Un informe
de l'Instituto de la Mujer
revela que casi
el 43% de las empresas
considera que las mujeres
con familia
son menos productivas
que los varones.
Quin titular
més lleig!
Horrible.
Més lleig.
No es pot generalitzar
ni en un sentit
ni en un altre.
A ver, estos estudios sociológicos
todos tienen una doble lectura.
Yo lo que me pregunto
con esto es
¿qué nos quieren vender?
Una llei
que instarà
que es fa
si ens comparteixen
les tasques
de la llar, no?
Això és patètic.
És patètic.
És que, de veritat,
quan una cosa
no cal...
És que no cal legislar-la.
Una cosa que és normal.
Vull dir,
no que tens un fill,
no que el fill és dels dos,
doncs els hem de cuidar
i ens hem d'encarregar
de les criatures entre els dos.
No que la casa és dels dos,
a que la hipoteca
alegrement la paguem
mitat i mitat,
doncs les tasques de casa,
tres quarts del mateix.
I així amb tot.
L'únic problema és
d'educació,
cívica,
tant a les escoles
com a les famílies,
com als propis pares,
perquè, a veure,
jo estic segura
que les tres
que estem aquí a la taula
tenim diferents edats
i l'educació
que ens han donat
a casa nostra...
Jo tinc germans,
jo sé que la Montse
també té germans,
jo no sé si tu tens germans
varons...
Jo tinc una germana.
Evidentment,
no és la mateixa
o no n'han ensenyat igual
als nois
que a les noies.
Jo m'he fet al llit,
he anat a comprar el pa,
he anat a fer...
he fet l'esmorzar
pels meus germans,
el meu germà,
doncs,
tenia la bula
que, mira,
com que era un noi,
si no ho volia fer un dia
no passava res,
ho feien les nenes.
Vas interioritzant
tota una sèrie de valors,
però a mi,
per exemple,
d'aquest estudi,
una cosa...
Perdona, Montse,
només apunto això
i parli a vosaltres,
només faltaria.
Permeten mirar una miqueta,
intentar personalitzar
una miqueta més
aquesta radiografia.
Per exemple,
a l'hora de triar una feina,
el que valora l'home
dins d'aquest lloc de treball
és el que valora una dona.
Aquí posa que les dones
valoren primer que tot el salari,
evidentment,
i en segon lloc la compatibilitat
amb les responsabilitats familiars.
És a dir,
renuncies a tota una sèrie de valors
de qualitat de treball,
d'expectatives de futur
i tot plegat
per poder realment conciliar
cosa que els barons
sembla que no ho fan.
Vull dir que valoren el sou
i si ho poden conciliar millor,
però que no està dins
de les seves,
diguem-ne,
prioritats
a l'hora de triar una feina
o una altra.
És a dir,
que més enllà d'aquest titular,
que ja sabem que és molt manipulable
i que es pot interpretar
de moltes maneres,
aquests informes jo m'imagino
que l'interès rau
en anar llegint
aquella lletra petita
i aquells hàbits
que en definitiva
són els que
tots podem parlar
del nostre exemple
més immediat
del nostre entorn,
però clar,
hem de revisar el tema
en uns termes més generals,
no?
Sí,
però per això,
perquè els exemples particulars
diuen molt,
però el que ens volen dir
quan parlen
en un medi públic
és altre,
això està clar.
A mi el que m'assusta
és que parlen
de productivitat
i les empreses
i són aquests,
no em vull deixar
enganyar,
ara,
de que són ells
els que
queren la productivitat
al 100%
i ells a base
de sus estudios
diuen la mujer no
i això a mi
me da mucha ràbia.
Seguim confonent
en la mentalitat empresari
la productivitat
hem estat moltes hores
a la feina.
Clar,
però això és el que
no estan
d'aquí el que esprima
és allò
que sempre expliquen
de l'acudit
aquell
que
el Japó
va arribar
un senyor
a les 6 del dematí
el dilluns
la va palmar
al cap d'una estona
i no se'n van adonar
fins divendres
tothom pensant
que era un tio
molt eficient
i estava assegut
i molt concentrat
allà treballant.
I dius
aquell home
no va treballar
segur que no.
No va treballar.
Aquí seguim dient
que el que arriba
a l'oficina
a les 8 del dematí
o quarts de 8
i en marxa
a les 10 de la nit
és el millor treballador
i potser està jugant
al solitari.
Exacte.
Però clar,
està a moltes hores
i està a disposició
de la empresa.
Si es mesura
en termes de temps
la productivitat
jo crec que és una operació
que matemàticament
no surt
tampoc
en aquest sentit.
Clar, llavors
és canviar molts
diari laboral
i vas veient
molt d'aquestes coses
d'adaptar
el temps de treball
a les realitats
que és possible
moltes vegades
però també
hem de ser les dones
que canviem el xip
amb aquestes coses
perquè
anem dient
no, aquesta feina no
perquè no puc
no sé què
escolta'm
potser amb un petit
però anem un pas més enllà
dius Núria
has dit una cosa
molt important
som les dones
les que hem de canviar
aquesta cosa
doncs molt bé
perquè si hem d'esperar
que els altres ho facin
jo crec que tampoc
no ens hem de ser nosaltres
ens hem de dir
oi, per què hem de ser nosaltres
doncs mira
perquè sí
perquè ha tocat
no, no, no
canviem el xip
amb aquests temes
moltes vegades
com que el nen
entra a les 9 al col·legi
i el pare
segur que té
una cosa molt important
a fer
que no sé què
i no sé quantos
som nosaltres
les que agafem
i doncs busquem
un canguro
la iaia
el no sé què
el no sé quantos
home, doncs
mirem potser
de modificar la jornada
i entrar mitja hora tard
que segons on és possible
i després ja la recuperarem
al migdia
no es pot generalitzar
que també hi ha molts casos
que pacten
que ho aconsegueixen
i que no és un tema
tan poc de sexe
sinó d'àvit social
més aviat
una negociació
amb la parella
sí
és com tot
a mi em farà
així com fa la radiografia
del govern
Zapatero
que les dones
no tenen fills
pràcticament cap
són solteres
en tenen un
això és les del seu govern
en tenen
què?
les del seu govern
però per això estan allí
perquè han dedicat la vida
a la política
a la feina
però no els fills
i la família
tu compares el Montilla
5
el Jordi Sevilla
3
poca bromos
en recordeu de l'Isabel Dofi
que tenia aquella dona
8 o 9 fills
i era una dona
molt activa
la política
devia tenir un marit
al darrere
fantàstic
no no
perdona
marit de capital
tenia
amb persones que tinguessin cura
també hi ha un marit
que acceptés
que les seves dones
passaven pràcticament
el 100%
de les hores del dia
dedicada a la política
perquè a veure
jo m'imagino
que una persona
al govern
hi dedica moltes hores
perquè si no són
el que és
l'horari lectiu
és
apertura de no sé què
inauguració
de no sé quant
les dones
que estan en política
o els homes
tenen molta vida social
que han d'anar representant
és una vida
és unes hores
que els hi treus
a la teva família
als teus fills
llavors aquest dematí
amb tot això
també deien
que els fills
de mares treballadores
que es veia afectada
la seva educació
en el fet
que les mares treballessin
jo no ho he interpretat així
les famílies que treballen
i que els fills
però per falta d'hores
de dedicació
el que no pots és
que si a un fill
només el veus
el cap de setmana
evidentment
la tasca educadora
perd
però jo crec
que no parlaven
solament del cap de setmana
jo ho he sentit
aquells matins de Catalunya
a TV3
deien que eren
el 45% dels homes
vull dir
que els que opinaven
a TV3
han parlat d'homes
vull dir
que eren els que opinaven
que creien que les dones
el 45%
creien que les dones
tenir el primer fill
s'haurien de dedicar
a la cura
de la criatura
moltes ho podríem fer
moltes ho podríem fer
que m'ho expliqui
perquè la tasca d'educar
de tirar endavant el fill
i no sé què
segueix sent de la dona
el concepte que tu deies
que un fill
és qüestió de parella
no no no
o sigui
els homes segueixen interpretant
que quan tens el fill
ets tu la responsable
doncs de quan té la baricela
quedar-te a casa
de portar-lo a no sé què
de fer-li
segueixen pensant això
qui demana dies de festa
perquè el nen està malalt
o qui deix de treballar
perquè el nen està malalt
normalment
és la dona
la que truquen de la guarderia
i diuen
escolta que el nen
té la baricela
vine a la buscar
perdoneu
jo vull ser optimista
i us asseguro que ha canviat
esteu parlant
com es podia actuar
fa molts anys
jo crec que afortunadament
hi ha un canvi
per part de les mateixes dones
que és molt important
que també canviïn la mentalitat
i per part de molts homes
hi ha molts homes
i tu vas a una consulta
d'un pediatre
per exemple
i d'acord
que hi ha moltes mares
però hi ha molts pares
amb els seus fills
que porten aquella criatura
al metge
a les 11 del matí
o a les 5 de la tarda
per tant
hem de ser optimistes
i pensar que
sociològicament
en grans percentatges
probablement no ha canviat
però a nivell particular
si observem una miqueta
la nostra realitat
més immediata
sí que va canviant lentament
d'acord
però va canviant
i usted recuerden
que ha cambiado muchísimo
a costa del esfuerzo
de la dona
que está ahí
haciendo 40.000
acciones
y actuaciones
para que eso
para eso cambie
a mí pues me sigue dando miedo
esos estudios sociológicos
que salen ahí
que ahí puedes interpretar
lo que tú quieras
pero el esfuerzo
que ha hecho la mujer
para cambiar
y se ha modificado
mucha estructura
de la sociedad
y mucho cambio
pues el esfuerzo
de la mujer
ojalá no nos retrocedamos
otra vez
porque entonces
quedaría baldío
el esfuerzo
yo que toco
el mundo del trabajo
y que siempre
estic posada
dins de la empresa
a mi que t'estudi
m'ha sorprès
t'ha sorprès
sí
jo penso que no s'adequa
a la realitat
a veure
també
ara seré
una mica bèstia
potser la realitat
que veig jo
és la de Tarragona
o la de Catalunya
i potser si aquí
agafem el global
de l'estat espanyol
distorsiona el tema
però
és més optimista
la que tu veus
jo penso que sí
jo quan ahir pujava
anàvem cotxe
i sentia les notícies
i sentia
l'estudi aquest
vaig pensar
això
no s'adequa
ni molt menys
a la realitat
palpable
que jo veig
el dia a dia
jo tinc
conec moltíssima gent
a mi em venen
molts delegats sindicals
molta gent
interessant
sap com compartir
el permís
de maternitat
paternitat
de com
doncs
les hores de lactància
com ho podríem combinar
perquè jo no sé què
si jo m'agafo una excedència
si jo tinc molts amics
que han compartit
també és cert
que tinc molts amics
homes
que han compartit
el permís de maternitat
en una guerra brutal
amb la seva dona
perquè nosaltres
no el volem cedir
nosaltres som les primeres
som les
els criem nosaltres
que per això
els hem parit
és aquesta cosa
que tenim
que ens neguem
a cedir
una part
de les 10 setmanes
aquestes
que pots opcionalment
agafar
l'un o l'altre
no les volem cedir
perquè són nostres
del nostre fill
però això també és cert
però que
s'avança moltíssim
jo aquesta radiografia
no la veig en cap moment
reflectida
la societat catalana
per això sigo insistint
i perdona que sigui insistent
en que
el que diuen
no es adecua
a la realidad
i llavors el mensatge
que ens estan mandant
és negatiu
és negatiu
perquè las preguntas
al hacer este estudio
son las ciertas
pero en un estudio sociológico
tú le puedes dar
con los mismos resultados
una interpretación diferente
entonces yo me pregunto
¿por qué dan
esa interpretación diferente
a lo que nosotros vemos
que está cambiando?
pero es que este estudio
aquest estudio
jo crec que es
a nivell estatal
i la realitat catalana
jo
la realitat catalana
i ho veig
perquè
me moc bastant
fora de Catalunya
per qüestions familiars
la realitat catalana
no és la realitat
de fora de Catalunya
però escolteu-me una cosa
i molt menys
hi ha coses
que està claríssima
igual treball
igual salari
això és una cosa
que tothom ho té
és a dir
en qüestió
de drets laborals
no parlem d'homes i dones
parlem de treballadors
i treballadores
en qüestió
de drets laborals
això és inquestionable
avui en dia
per ningú
a més a més
però després hi ha
un altre aspecte
molt més emocional
d'hàbits
de tradició
de manera de fer
això es pot legislar
perquè canvi
perquè em sembla
que tot ho arreglem
amb legislacions
no teniu aquesta sensació
ho pregunto
sí, sí
jo també lo pienso
i además soy muy contra la norma
soy muy contra la norma externa
y soy muy normativa
a nivel interno
y bueno
pienso que es negativo
el normativizar
tanto a nivel
de legislación
tendría que partir más
de la responsabilidad
de la persona
una cosa és legislar
i l'altra
i l'altra és
educar la societat
que són coses diferents
per exemple
a vegades em fa molta gràcia
quan fan anuncis
ara aquest any
l'any del llibre
l'any del llibre
dius
però bueno
al final
algú li deu quedar
el missatge aquest
que agafar un llibre
no és un enemic
doncs jo crec
que qui no ha llegit mai
no llegirà més
per veure un anunci
a la televisió
Núria
no ho sé
en aquest cas
que has apuntat
o potser és
la imaginació
i la capacitat
o l'impacte
que tingui aquella campanya
que estigui molt ben dissenyada
que també depèn molt
jo penso que sí
que va calant
evidentment
que ningú
una persona
que no ha llegit mai
està Montse
però no lo coges
a mi si no me n'he educado
des de pequeña
a casa meva
m'han educat
o perquè jo m'he volgut educar
perquè a veure
el meu pare
no és un gran lector
a part de diaris
de llibres
la meva mare llegeix
però ha tingut tres fills
ha estat treballant
tota la vida
i no ha tingut temps
per llegir
però a casa meva
la meva germana
i jo
som grans lectores
més la meva germana
que jo
però bueno
és igual
és una qüestió educacional
o el que t'inculquen
si a casa teva
no et donen un llibre
quan comences a llegir
perquè practiquis i llegeixis
i te familiaritzes
amb el món dels llibres
doncs tu que en siguis
fan de llegir
jo te preguntaria
una cosa ara
¿por qué damos
por sentado
una imagen
que nos están vendiendo
de coches
coches
coches
y todo el mundo quiere coches
y por qué no libros
y a lo mejor
todos acabamos comprando un libro
pregunto eh
pues porque creu que el cotxe
com ha dit ella
és una eina de treball
per molta gent
i els llibres
i el llibre
pues bueno
el que és llibre de lectura
per distreure't
jo ara aquí
ens aniria
amb una altra història
hem canviat de tema
totalment
jo ara
si hem fet un canvi
aquí brutal
però jo amb això
sóc una gran defensora
per exemple
d'aquests que hi ha hagut
ara tot el pollastre
de Sant Jordi
dels autors mediàtics
a través dels autors mediàtics
molta gent que em sabides
a llegir un llibre
per Sant Jordi
es compra aquest llibre
i se'l llegeix
i ostres tu
i van avançant
i potser
jo no et dic
que acabin llegint
jo sóc molt optimista
amb aquestes coses
això que deia
es convidava a obrir
un altre tema
un altre debat
però queden dos minuts
importantíssim
que és el futur
de les carreres universitàries
al nostre país
perquè avui també
és una notícia del dia
el Consell Universitari
està plantejant
reduir a la meitat
el nombre de carreres
això directament
ens afecta
per exemple
a les filologies
la filologia catalana
deixaria de ser
una carrera
en ella mateixa
i s'integraria
en unes filologies
de llengües modernes
humanitats
també desapareixeria
com a tal
canvis que des del govern català
no s'accepten
i han dit que no els accepten
de cap manera
vull dir que aquí s'obre
un altre debat
molt important
i de gran transcendència
que és tota la ordenació
de les carreres universitàries
i la idea
és que comenci a aplicar-se
cap al 2008-2009
d'aquí dos dies
un dels punts
que s'incorpora
a l'estatut aquest
si ens en sortim de fer
és poder legislar
sobre les carreres universitàries
per a veure
si s'afanyen
això
que diuen
que abans de l'estiu
tindrem estatut
però en primera lectura
en segona
en no sé què
quines tres
unes tres coses
que s'han de fer
abans de l'estiu
que són acuerdos
que s'estan tomant
a nivell europeu
que són a partir
de l'acuerdo de Bolonia
que se está trabajando
desde hace muchos años
quin altre tema
que has tret
el tema d'Europa
no acabarem
i entonces
a partir de esos acuerdos
son acuerdos globales
que no puntuales
sí
ens hem d'adaptar
a la convergència europea
a Europa
a països europeus
no hi ha tantes carreres
com aquí
una cosa
és que s'elimine
a nivell que sea
humanidades
que yo lo veo
negativísimo
sí però també
Europa és molt gran
sí però a Europa
no faran humanitats
no faran humanitats
a Europa
exacte
només faran biologia
en aquesta vida
enginyeries
les enginyeries
però les enginyeries
no han parlat
de treure'n cap
totes són de lletres
totes les carreres
que estan volent suprimir
canvien
transformen titulacions
s'aglutinen
en uns altres
el que podria estaria bé
reordenar
reordenar sí
reordenar
potser sí que fa falta
jo crec que hi haurà
una carrera títol
m'avisa aquell senyor
de vermell
que hem d'acabar
que hem d'acabar
que són les 10
moltíssimes gràcies
per venir avui a la ràdio
Núria Pelà
i Montse Grisó
Lourdes Guibernau
ha estat un plaer
i esperem que vingueu
un altre dia
bon cap de setmana
adeu-siau