Un quart de català, l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Dos minuts i mig, un quart d'una del migdia,
és el moment de saludar l'Enric Garriga,
tècnic del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona.
Bon dia, Enric. Hola, bon dia a tots.
Benvingut. Sé que és un fidel seguidor del concurs
Qui té boca s'equivoca, no s'ho perd, no es perd ni un capítol.
Ves.
I bé, aviam, com que el Qui té boca s'equivoca,
qui no s'equivoca guanya una boca,
és un concurs que fem al Centre i a aquesta casa,
doncs hem pensat aprofitar la bienentesa
per precisament fer una pregunta extra
de les que ja tenim habitualment.
Una pregunta que diran, i què té de particular?
Home, el premi és el mateix, l'aqueta,
i la possibilitat d'entrar en aquest quadre d'honor
podríem dir que els pot donar la possibilitat a vostès
d'aconseguir uns regals ben macos a final de mes.
És que la pregunta la farà l'Enric,
una de les preguntes que plantejarem després de la una.
Això que és perquè no es moguin de la cadira
i escoltin el programa,
perquè precisament la pregunta sorgirà d'un tema
que tractarem a la primera part de l'espai,
de pista.
Perquè després la segona ja relaxin,
si han d'anar al lavabo o a fer alguna cosa,
doncs que puguin marxar un momentet, no?
Sí, sí, però això hem de dir una cosa,
que això només ho farem els dimecres,
que és el dia que hi ha el quart de canal.
Sí, la resta, continuem com sempre.
Et pregunto, Iolanda,
la pregunta que farem avui la dic al final del programa
o ja no la diem fins a l'hora del concurs?
Digues al final del programa.
Al final del programa la direm,
i així els que hagin estat escoltant
tindran un plus per la seva fidelitat al programa.
Molt bé, jo fins i tot dono una pista
perquè dic que la pregunta que farà l'Enric avui,
doncs si són persones que estan pendents de l'actualitat,
doncs segur que saben la resposta.
De maximíssima actualitat serà.
Però bé, concursos a banda,
repassem les informacions diverses,
comencem parlant de la col·laboració
entre la Generalitat i els governs en basc
i del Quebec en matèria de política lingüística.
Sí, principalment parlarem del govern en basc
perquè és aquí on hi ha una assignatura d'un conveni
recentment.
En el cas del Quebec, si vols, farem un apunt.
Recentment el conseller primer
ha estat de visita oficial al Quebec.
Avui és de Tarragona, mira.
I avui és aquí.
Ja ha tornat.
No hi ha distàncies.
Una de les coses que els que treballem
en normalització lingüística sabem
des que treballem amb això
és el tema que la política lingüística catalana
dels últims 25 anys, diguem-ho,
més o menys, grosso modo,
s'ha inspirat molt i freqüentment i sovint
en precisament la política lingüística
que s'ha utilitzat al Quebec.
A banda també de referents europeus
com poden ser Bèlgica o Suïssa,
d'estats amb models plurilingüístics
diferents entre si,
diferents del nostre, òbviament,
i també diferent de com funciona el Quebec.
Vull dir que un dels tres models bàsics
de la política lingüística catalana
d'aquests últims 25 anys
és el del Quebec.
De manera que en aquesta visita
que ha fet el Consell de Primer
al Quebec aquests dies
una de les coses que no han firmat
un conveni i tot això
perquè ja fa temps que hi ha intercanvi
entre Quebec i Catalunya
amb totes aquestes qüestions,
però sí que el Consell de Gabel,
el Joan Bargalló,
ha tornat a insistir en que
Catalunya pren com a model
el model d'estat federal
de l'estat federal del Quebec,
el model lingüístic
que és un estat federal bilingüe
que tenen els seus ciutadans
en l'idioma que desiguin,
francès o anglès,
això parlen al Quebec.
En canvi, els territoris,
això és el que explica Bargalló
de la situació de la política lingüística al Quebec
i que la que posa com a model
del que podria o voldria
que fos el model lingüístic
que s'utilitzés a Espanya.
Això és important perquè
últimament parlàvem d'allò
de les televisions digitals,
s'està parlant contínuament
del tema del català oficial o no
al Congrés, al Senat,
el Parlament Europeu,
totes aquestes coses
i en tot això
insincieix teix
que a Paracadunya
el model del Quebec
ens aniria molt bé,
que és aquest un estat federal
amb bilingüe oficialment,
francès o anglès,
els territoris, en canvi,
són monolingües.
L'estat és d'això,
és bilingüe,
però les ciutats,
els municipis,
trien quina és la seva llengua oficial.
això és el que es proposa
com a model lingüístic,
a banda que hi ha intercanvis
en tema de coses,
diguem,
tècniques com fem en els sistemes
d'indicadors,
sistemes de planificació lingüística,
situacions de bilingüisme social,
tot aquest tipus de coses,
des de Catalunya es mirem molt
què fan a Quebec.
Molt bé.
I un altre lloc
on ens mirem molt
i també ja fa molts anys
que hi ha contactes,
hi ha intercanvis i tal,
i ara s'han renovat
amb un nou conveni
i és justament
amb el govern basc.
Des dels anys 80
que hi ha col·laboració
entre el govern català
i el govern basc,
l'any 99
es va signar un protocol
entre el govern basc i el govern...
Tenim un model similar
a grans trets
de política lingüística?
És diferent, no?
Home, a veure...
També la situació
de la llengua és diferent
en un lloc.
Com que la situació
de la llengua
és molt diferent,
molt...
encara que...
Vull dir,
ho era més encara de partida,
però en els últims anys
s'han anat aproximant,
però encara hi ha
una gran diferència
entre el coneixement
i l'ús que es fa
del català a Catalunya
i del basc al País Basc.
Però sí que hi ha
molt intercanvi
i hi ha moltes
polítiques comunes
de coses que
si ens uti bé
al País Basc
les traslladem a Catalunya
i si ens uti bé
a Catalunya
les traslladem al País Basc.
Per exemple,
casos com els programes
que utilitzem
al Consòlci de l'Índex Pla
o l'OFERCAT
que són sistemes d'indicadors
per veure el coneixement,
l'ús,
l'OFERCAT
i l'ús públic del català,
això el govern basc
també ho ha adoptat,
s'han fet les adaptacions
al basc
i s'estan utilitzant
o l'Índex Pla
que era una eina
que serveix
per analitzar
una entitat,
una organització
o una empresa
per veure
els usos lingüístics
d'aquella empresa
i quin percentatge
de normalització
present.
És a dir,
després de fer-li l'Índex Pla
a una empresa
podem dir
que vostè està
al 80%
de normalitzat
en català.
Doncs al País Basc
també ho han traslladat
i ho fan
amb el basc.
Aquest tipus de coses
són les que ara
s'han tornat
a reformar,
a consolidar
amb aquest nou conveni
que van signar
el 18 de març,
atenció,
ja fa unes quantes setmanes,
i bàsicament
és un intercanvi
en línies de treballs
que hi haurà,
s'intercanvia
mutua comunicació
i intercanvi d'informació
al buscat dels sistemes
d'indicadors,
això que dèiem ara
l'Índex Pla
o FerCat,
aquest tipus de coses.
També intercanvi
en els programes
de sensibilització.
Per exemple,
Dona corda al català
és un programa
de sensibilització.
Poso exemples
d'aquestes coses
perquè s'entenguin.
En els àmbits socioeconòmics,
en les noves tecnologies,
els programes d'avaluació
i l'ensenyament
i l'aprenentatge adults,
és a dir,
el sistema que utilitzem
a Catalunya
dels cursos per adults,
tot això,
el que es fa
amb les noves tecnologies
i després també
en aquest moment
recull una voluntat
de treballar
en formació
del personal tècnic
de normalització
i planificació lingüística,
és a dir,
la gent com jo,
com ens hem de formar
per treballar
en aquestes coses.
En el camp de la terminologia,
sabem que a Catalunya
el termcat,
que sovint el comentem aquí,
és el termcat
no només treballa
pel català,
sinó que també
ha fet moltes feines
de la cerca
i de vocabulari
de l'èxic,
per exemple,
pel castellà.
Per al basc,
ara mateix,
no m'atreveixo a fer de mal,
però sí que,
com a mínim,
si no les fa directament
el termcat,
sí que els mètodes
que utilitzen
els sistemes
de definició
i de fixament
del lèxic
i de neologisme
i tot això,
els criteris
i la manera de treballar
del termcat
sí que s'aplica
també,
és el que s'intercanvia
amb el País Basc,
o les estratègies
de difusió
de la terminologia
o els mètodes
per a la valoració
i grau d'implementació
tornem allò
que dèiem
de l'offercat.
I també hi ha
en aquest conveni
també s'ha deflatej
una voluntat
de promoure mesures
per a la protecció
i l'ús
de les llengües oficials
a la Unió Europea,
ha dit ja fa un temps
en aquest tema
el gallec.
Tot això
és la col·laboració
en política lingüística
del govern català
amb el Basque
i del govern català
que pren com a model
el del Quebec.
Una altra notícia
d'actualitat
relacionada
amb la llengua
no és de caràcter
gaire positiu,
sobretot relacionada
amb el món
de les noves tecnologies.
Una de freda
i una de calenta.
Ara toca la freda.
Doncs vinga, endavant.
Parlem del nou
sistema operatiu
del Mac,
dels Macintosh,
del Apple Macintosh,
Mac OS X Tiger,
és a dir,
el número seria
el Mac OS 10.
Això
hem de fer
un petit
de...
Una mica d'història.
Una mica d'història.
El novembre
de l'any passat
es va engegar
una campanya
o estava en marxa
ja una campanya
d'usuaris de Mac
a Catalunya
que són el 25%
dels usuaris
d'informàtica
a Catalunya
el 25%
utilitzen Mac.
I això és
el Mac,
els Macintosh
són els ordinadors
predilectes
de sectors professionals
com les dades gràfiques
el disseny al vídeo
pel tipus
del treball multimèdia
amb el sistema
Macintosh
funciona molt millor
i aquests sectors
professionals
que treballen
amb això
utilitzen molt més
el Mac
que no pas
els PCs
per la capacitat
que tenen
i tot això.
Bé,
això el novembre
estava en marxa
perquè s'havia anunciat
la nova versió
del Mac OS.
es preveia
que hi podia haver
problemes lingüístics
quan fins ara
totes les últimes versions
d'aquest sistema operatiu
han aparegut cada vegada
han aparegut en català
igual que en altres idiomes
però aquesta vegada
es veia venir que no
i per això es va engegar
una campanya.
També
des de la Secretaria
de Telecomunicacions
i la Generalitat de la Informació
de la Generalitat de la Comunitat
també s'havien fet negociacions
amb Apple
perquè això no passés
i per tant
que aquesta Mac OS Tiger
tingui distribució
en català.
fora de resulta que
a finals d'abril
i principis de maig
surt això
al mercat
i o
com està
la sorpresa
de les adables
que efectivament
no inclou el català.
Què ha passat?
Doncs bé
ara ja hi ha
les típiques campanyes
de protesta
les queixes
continuar negociant
des de la Secretaria
de Telecomunicacions
amb l'empresa Apple
els internautes
que s'organitzen
per boicotejar
i protestar
contra això
i fins i tot
una revista
de referència
en el món dels Mac
que és una revista
angla que es diu
Mac Wall
de referència
a tot el món
perquè aquest dematí
estava veient també
la versió francesa
d'aquesta revista
i hi ha uns fòrums
molt plens
sobre aquest tema
sobre el tema del català
els fòrums
del Mac Wall
a França
també es debata això
el to
us el podeu imaginar
perquè a França
la qüestió sociolingüística
ja sabem com funciona
en general
i el que jo he vist
pels fòrums
va en els empíritus
ens podem imaginar
de seguida
quina és l'opostura
de la majoria de francesos
sobre aquest tema
però és clar
en aquests fòrums
hi participen usuaris
de Mac
de la Catalunya Nord
per exemple
i aquests
la seva postura
és com la dels d'aquí
doncs aquesta revista
anglesa
se'n fa creus
i fa un article
parlant d'aquesta
insòlida situació
i parla
és increïble
diu que
fins ara
no s'entén
que aquesta versió
no sigui català
quan totes les endres
sí que s'hi han fet
tampoc s'entén
que el mac os
es presenti
en 15 idiomes
dels quals
n'hi ha
3
que tenen
molts menys parlants
no uns quants
sinó
molts menys parlants
que el català
com són el noruec
el danès
i el finès
em sembla
també
s'estranyen
fins i tot
resulta
que és que
la localització
allò que se'n diu
la traducció
a idiomes europeus
per l'espanyol
per el portugués
i per el francès
l'oficina
l'empresa
on la gent
els cocos informàtics
estan fent això
justament està a Barcelona
tot això
i
tot això
ho explica
tot això ho explica
una revista anglesa
de referència
en el món dels maquindos
que es fa reaçò
de tot això
i fins i tot
parlen
fins i tot
de les fans d'edat
i explica
que el 90%
de la gent
d'entre 15 i 29 anys
d'aquest país
utilitzen el català
parlen en català
i que
l'ensenyament
com a llengua vehicular
és en català
que la majoria
de les sinistres
es fan en català
que els exàmens
es fan en català
i això ho explica
aquest article anglès
com és possible
que en una comunitat
lingüística
així
maquindos
no ho entengui
i faci
aquesta cosa
de no traduir això
al català
i tu reus
que pot haver-hi
una rectificació
que has assistit
a vegades
que algú
ha volgut esmenar
el que
en principi
s'ha definit
com un error
com una negligència
de moment
l'empresa
no ha dit res
però sí que
ja hi ha grups
de voluntaris
usuaris del MAC
que ja han fet
la seva traducció
al català
encara que no sigui
l'oficial de la companyia
la traducció
ja existeix
i suposo que
això pot acabar
fàcilment
en que la companyia
adopti aquesta versió
l'avalidi
li doni
els seus estats
i acabi
sent
oficial
o oficiosa
si més no
més informacions
aquí està
molt recent
d'aquest
començament
de setmana
l'Institut d'Estudis
Catalans
ja té
nou president
se'n recordaran
que hi havia
dues candidatures
ben clares
la de Joan Martí Castell
que va ser rector
al seu dia
de la universitat
aquí a Tarragona
i Salvador
Giné
el resultat
ja és prou conegut
de tots
sí
només ho dic
perquè
ja sé que aquests dies
ha sortit
és Salvador Giné
el president
exacte
però com que això
és un quart de català
que menys que parlar
d'això
no podia obviar el tema
i a més a més
és important
per allò que hem dit abans
dono pistes
només dono pistes
el que tinc jo aquí
per exemple
per afinar una mica
més la cosa
ja sabem tothom
que ha guanyat
Salvador Giné
o quins són
aquests vots en blanc
no Enric
que veig aquí
la cosa de l'exitació
jo tinc
a la web oficial
de l'IEC
de l'Institut d'Estudis Catalans
això vol dir
IEC
recordo la pregunta
la vam preguntar ahir
no?
sí, sí
però l'avança bé
doncs
sí, sí
home
doncs bé
hi ha un bonic apartat
bonic perquè
està fet
molt gràficament
molt visual
en què hi ha tots els resultats
de la votació
els membres que votaven
gràfica
i la foto
fins i tot la foto
tots dos estan somrient
suposo que és d'abans
de les eleccions
ha guanyat
Salvador Giné
de Sant Julián
que és sociòleg
i ha perdut
Joan Martí Castell
que és lingüista
i president
de la secció filològica
la setmana passada
o l'altra
quan parlàvem
de les candidatures
ja vam fer el comentari
de cadascun dels dos
diguem que
el resultat
ha sigut en segona votació
a la primera
no hi havia
no hi havia
un resultat vàlid
i per tant
ha hagut de fer
una segona votació
els resultats
són el següent
Salvador Giné
94 vots
Joan Martí
81
vots en blanc
5
i vots nuls
1
100
electoral
membres numerals
n'hi havia 111
membres emèrits
45
presidents de societats
25
total de votants
181
majoria absoluta
amb 91 vots
ah
llavors aquí ho entenc
suposo que
a la primera ronda
no hi havia majoria absoluta
cap dels dos
havia arribat
al 91
i per tant
hi ha hagut
una segona ronda
això és el resultat
de les eleccions
de l'Institut d'Estudis Catalans
i no sé si fer el comentari
que per alguns llocs d'internet
com per exemple
el racó català
el racó català
una sèrie d'ex-alumnes
del professor universitari
de sociologia
Salvador Giné
fan un toc d'alerta
fan una carta
dient que
mal pressagi
Salvador Giné
és el nou president
d'Instituts Catalans
i això
diuen que és un mal pressagi
perquè com alumnes seus
s'havien trobat
en diverses ocasions
en què doncs
el senyor Giné
proposava
que
si era necessari
doncs
es passava en el castellà
perquè si hi havia algun alumne
que era castellà
no parlant
doncs les classes
les feien en castellà
coses d'aquestes
no
de diguem
de no emprar la llengua catalana
en les comunicacions públiques orals
vull dir
el professor Giné
doncs
deia
li va exultar l'alumnat
a no emprar la llengua catalana
les comunicacions públiques orals
en presència
és el cas de l'IE
que aquí ha d'anar tot en català
no?
sí
a veure això
la propi institució ja
té una dinàmica
sempre que hi ha eleccions
tothom diu que ha guanyat
i sempre n'hi ha que surten dient
aquest que ha guanyat
és això
això
jo m'imagino
la cosa
la prena una mica
per aquí
si són exalumnes
suposo que parlen
en coneixement de causa
però d'altres maneres
una cosa és
el que passa
a les aules
i l'altra cosa
el que fa un president
d'una entitat
que és l'Institut de Subit Català
és una altra història
i aviam
doncs caldrà esperar
a veure com
de totes maneres
ell mateix
ja definia
les primeres declaracions
que el futur
estava marcat
per una
per una línia continuïsta
no?
sí
de fet a veure
aquí també hi ha una cosa
Salvador Giné
ha sigut president
en funcions
des del mes de faria
quan va morir
l'anterior president
Josep Laporte
ho dic perquè també
això pot dir
li va ser una pregunta
d'un concurs
podria
algun dia
si algun dia es fes
un concurs a la ràdio
sobre temes relacionats
amb l'actualitat
de la llengua
aquesta podria ser
una pregunta
perfectament
qui era l'últim president
abans de l'actual
per exemple
aquesta és la pregunta
que farem després
a qui té boca
s'equivoca
no
no és aquesta
farem una altra
la direm després
abans d'acabar l'espai
fem una petita pausa
i parlem de publicacions
has oblidat
el títol del llibre comentat
no has pogut apuntar
a la web
on trobar
aquell programa informàtic
en català
t'has perdut el telèfon
o l'adreça electrònica
que t'interessa
no pateixis
envia un missatge
a
eGarriga
arroba
cpnl
punt
org
o truca a l'Enric Garriga
al 977 24 35 27
i t'ho tornarà a repetir
per correu
o per telèfon
no t'ho perdis
un quart de català
et respon
parlem doncs
de publicacions
comencem
fent referència
a les novetats editorials
i informàtiques
al nou web
del Consorci
per a la Normalització
Lingüística
aquesta és la primera
avui les tres novetats
són de tipus
informàtic o editorial
el del Consorci
és més web
i les altres dues
són dues revistes
que apareixen a internet
i després ho explicarem
molt bé
el portal del Consorci
per a la Normalització
Lingüística
primera cosa
no hem canviat d'adreça
continua sent
3bw.cpnl.org
segona cosa
s'ha renovat totalment
l'apariència visual
del web
i això és el que es percep
d'entrada i a primera vista
de manera que ara hi ha
tres parts diferenciades
s'assemblen més
als portals
tipus
informació
tipus
doncs
tipus
record català
tipus
bastants diaris
és molt clar
la informació
d'actualitat
està al centre
com a notícies
i com a agenda
i les columnes laterals
són les d'enllaços
a la banda esquerra
els enllaços
interns del web
amb les diferents parts
del Consorci
que ja existien
com són ara
els cursos de català
serveis a la societat
de cursos lingüístics
actualitats
i també l'accés
a la internet
pels que treballem
a l'empresa
i tenim una contrasenya
per poder-hi entrar
i les licitacions
important això
de cara a licitacions
que poden ser
per exemple
renovació
del sistema informàtic
del Consorci
les empreses d'informàtica
aquest tipus de coses
o per a projectes
d'edició de materials
a la banda dreta
hi ha una cosa
que és bastant nova
que són
primer
un cercador
i això és important
un cercador potent
basat
en tecnologia Google
que té
tot el que hi ha
dins del web
està indexat
tant si són documents
de Word
com si són documents
de PDF
el que sigui
està tot indexat
de manera que
qualsevol persona
que busqui una cosa
a la web del Consorci
escriu allí
al cercador
la parauleta
fa clic
i allà
ràpidament
li surt una pàgina
d'aquestes
com les dels buscadors
amb la llista
d'enllaços
que fan referència
allò
jo per exemple
he buscat
full de català
que és una cosa
que està penjada
a la web
però està dintre
de l'apartat
del Centre de Normalització
de Tarragona
i està una mica
diguem
si tu no saps
on és allò
no ho trobes
ara
ara només cal que posis
full de català
i acercar
apretes
cerca
i ja et surt
a la pàgina
et surt al davant
doncs el primer
que et surt
és la subweb
on està
el full
per exemple
això està molt bé
després un apartat
destacat
d'activitats
diguem
preeminents
o de màxima actualitat
com és ara
el cas dels voluntaris
per la llengua
i la campanya
d'on acorda el català
això hi ha
dos finestretes
destacades
a l'apartat
d'activitats
que clicant-los
ens porta
a les webs oficials
d'aquestes campanyes
i després
un apartat
d'enllaços
que ens porta
també
a les webs
oficials
de la setteria
de política lingüística
el TENCAT
l'Institut Ramon Llull
el CAT365
la comissió
de toponímia
de Catalunya
les oficines
de garanties lingüístiques
i l'Institut d'Estudis Catalans
diguem
els organismes
imprescindibles
per a la normalització lingüística
tot això
amb aquesta aparència
nova i renovada
i una altra cosa important
que és de les que no es veuen
dues
una
tots els documents
estan penjats
actualment
seguint la llicència
Creative Commons
que és allò
que ha demet
fins ara
tots els documents
tenien copyright
ara són
Creative Commons
és allò
llicència pública
que qualsevol persona
els pot utilitzar
sempre que s'hi t'hi la font
per tant
això està bé
i l'altra cosa
que també
es potencia
i encara que no es noti
diguem
l'usuari no ho veu
però el tècnicament hi és
és que està tot fet
amb estandres lliures
seguint els acords
del Tinell
del govern tripartit
i això vol dir
que el web està
escrit en llenguatge
XHTML
validat
seguint els últims
estàndres
de la W3C
jo això
aquí ja m'hi perdo
una mica
jo ja m'hi perdut
la gent que sap
de pàgines web
i de fer pàgines web
tot això suposo
que ja ho han entès
són coses
les que es veuen
i les que no es veuen
molt bé
això sí que es veu
fins ara ho vèiem
en paper
ara també ho podem veure
a internet
la revista Anderroc
s'estrena a la xarxa
exacte
i a més és que era
una de les
primer
com a revista
dels guiascos
de les més vetranes
i segons
100 de les més vetranes
era de les poques
que no apareixia
a internet
ara ja apareix
amb una web
si em permeteu
l'opinió personal
molt guapa
molt ben presentada
eleganteta
molt elegant
molt utilitària
fàcil d'utilitzar
gràficament
diria que sí que estem
al segle XXI
l'any 2005
que a vegades no passa
amb altres webs
hi ha una sèrie
de vetats
qui som
quiosc
notícies
agenda
participa
discos
extres
i enllaços
tot això
amb una franja de dalt
però és que a més a més
hi ha els 5 grans apartats
avui és notícia
agenda
discos
extres
tot això
amb gràfic
també hi ha
per exemple
a l'apartat d'actualitat
hi ha les notícies
hi ha una notícia principal
i unes quantes més
i hi ha baix
un índex de notícies anteriors
a l'apartat de botiga
per exemple
de discos
hi ha
el top 8
de vendes
les novetats
però també hi ha
un document en pdf
amb tota la base
de discos
que es poden comprar
a través de la web
d'Anderroc
també es poden trobar
per exemple
a l'apartat dels extres
és una cosa interessant
d'aquelles que agrada
bastant a la gent jove
i que es correspon
també amb les novetats
de la revista
perquè no només
s'ha renovat
apareix a la web
sinó que també
en paper
han ampliat seccions
etcètera
i aquí a l'apartat d'extres
hi apareixen logos
per a mòbil
alguns vídeos
i fons d'escriptori
que ja diuen
que de moment
n'hi ha poquets
però que els anirem
incrementant
implementant ràpidament
les pròximes setmanes
això
la web d'Anderroc
hem de dir la web
les3bw.anderroc
amb dues erres
ck al final
.com
molt senzilleta
fàcil
senzilla
i molt recomanable
al costat d'altres revistes
d'altres que ja existien
com roccatalà
ritmes.net
o mp3 català
són les
diguem
les webs
de ganes
de publicació
com a publicacions
d'altra banda
Café Babel
renova el web
i els continguts
de la revista
sí
Café Babel
és una revista
europea
que es fa en diversos estats
d'adressada
sobretot al públic
juvenil
no infantil
ni adult
sinó juvenil
no sé
aquella franja
que va dels 15
als 35
avui dia
més o menys
una cosa així
bé
l'adreça
molt senzilla
els que poden tenir
el carnet jove
sí
diríem
sí
pot servir
com a referència
el carnet jove
als primers anys
s'acabava als 25
ara ja s'acaba als 30
és que jo no ho sé
això mai
ho he entès
jo
perquè com això
de la joventut
és tan elàstic
a partir de quina edat
no sé
però fins als 35
quan jo me'l vaig fer
fa molts anys
el màxim d'edat
era 25
i en canvi
els últims anys
el màxim d'edat
ja arriba als 30
30
bé
Café Babel
www.cafabbel.com
www.cafabbel.com
és una revista
setmanal
que ha millorat
ha canviat
la seva presentació estètica
des del dia 3 de maig
i amplia
la seva oferta editorial
amb una sèrie de seccions
com són
en portada
Torre Babel
Cafeïna
Espinyol
cada una d'aquestes
dilluns
en portada
d'oció d'actualitat europea
dimarts
falsos amics
expressions idiomàtiques
i coses d'aquelles
que passen
de les traduccions
entre idiomes
això és cada dimecres
Cafeïna
un comentari
sobre la notícia del dia
un comentari
curt i incisiu
dels editorialistes
que tant pot ser d'aquí
com belga
com francès
hi ha diferents redaccions
o una redacció d'Amsterdam
el comentari pot venir
de qualsevol d'aquestes redaccions
la gràcia d'aquestes televistes
és que en cada país
es fan el seu idioma
i a Catalunya
la tenim en català
això
molt recomanable
per totes les seccions
que hi ha
i que doncs
que cada dia de la setmana
hi ha un apartat renovat
molt bé
fins aquí
el que són
les novetats editorials
i informàtiques
i arriba un nou capítol
de les llengües
en perill
això és com el CIRC
encara
és allò de
més difícil encara
si vostès es pensaven
que ja coneixien
totes les llengües
del món mundial
en perill
doncs no
no les coneixien totes
perquè algú em dirà
que coneixia
una llengua que es diu
caralià
i una altra que es diu
bepsa
jo personalment
és la primera vegada
que sento a parlar
d'aquests dos idiomes
és que ni els podria ubicar
al mapa
ja t'ho dic ara
allò de les llengües britòniques
els gaèlics i tot allò
encara sembla
britòniques
que no pas britàniques
les britòniques
les gaèlics i tot allò
semblava una mica exòtic
però és que al costat d'això
no ho era
caralià i bepsa
això són
dues llengües amenaçades
que es parlen
a la república
de caràlia
a Rússia
tocant
tocant
a Finlàndia
i les dues
es parlen
a la república
de caràlia
sí
al bepsa
també
sí
dintre d'això
lo malament
que estan totes dues
que en total
sumen 30.000 parlants
el caralià
és la majoritària
té uns 118.000 parlants
disculpa
això que tens aquí
dibuixadet
és l'alfabet
inscripcions en l'alfabet cirílic
tot i que atenció
aquestes dues llengües
malgrat la influència del rus
es continuen escrivint
en l'alfabet llatí
és curiós
però sí
el caralià
té uns 118.000 parlants
és la llengua forta
totes dues
van ser
bastant
matxacades
durant
la
república
socialista
esbèrica
mentre va existir
l'URSS
van quedar
bastant
matxacades
però
a partir de la
perestroika
i dels anys 90
doncs hi ha una
rabifalla
de les dues
en el cas del caralià
és la llengua forta
i de tal manera
que per sort
es pot aprendre
a l'escola
i també
a la universitat
de Petroscoi
que també
atenció
té una càtedra
de Bepce
Bepce
és la llengua petita
que només té
uns 8.000 parlants
que a més a més
estan dispersos
en tres zones
amb la qual cosa
malament
i com que són tan poquets
i estan tan malament
i tan separats
fins i tot
els que la saben
no la utilitzen
com a llengua primera
és un lloc
on es parla
generalment
el rus
sí
i a més a més
com a llengua oficial
em refereixo
però és que a més a més
per proximitat
amb Finlàndia
també han tingut
influència del finès
que te'ls dius
bé
el cas és que
estan les dues
bastant malament
el caralià
té una mica
més d'embranzida
té càtedra
i tot això
es pot aprendre
però el que és
el BEPCE
una mica de museu ja
no?
tal com estan
està bastant
bastant malament
8.000 persones
8.000
8.000 parlants
disperses en tres zones diferents
separats entre ells
i que
que no tenen gaire contacte
doncs
i fins i tot
hi ha un nucli a Sibèria
que van emigrar
a principis del segle XX
van emigrar cap a Sibèria
una comunitat cap allà
i aquells també
continuen parlant
amb BEPCE
però ja veus
a Sibèria
ara el rànquing
el continua ocupant
aquella senyora xinesa
que era l'única
que parlava
una varietat
un dialecte
un idioma
també de la Xina
te'n recordes
que vas explicar un dia
que només hi havia
una dona al món
i estava fatal
de salut
i es va morir
però li va deixar
el testimoni a algú
o no al final
no ho recordo
jo tampoc
hem de fer memòria
Enric
perquè aquestes coses
doncs vulguis que no
podria ser un argument
per una novel·la
no et pensis
o per una pregunta
de concurs
no home
no et passis
no et passis
de grau de dificultat
fes-ne la pregunta
del concurs d'avui
va
la pregunta d'avui
la que farem a la una
la farem a la una
jo l'anuncio i ara
serà d'aquelles
de tria entreterres
opcions de resposta
refereix a un tema
que hem comentat avui
i la pregunta és
com es diu
el nou president
de l'Institut d'Estudis Catalans
opcions
A
Joan Martí Castell
B
Joan Giner
I
C
Salvador Giner
però això després de la una
no cal que ens truquin
aquesta és la primera
si ens dona temps
en farem alguna més
sobretot d'aquelles
que agraden tant
Enric
que són de les frases
aquelles que contenen
doncs paraules
que són errònies
Tots els que esteu escoltant ara
ja podeu marcar el telèfon
i tenir allí la trucada
en espera
per a la una i cinc
Home, jo crec que no hi haurà per tant
però vaja
mai se sap
Em sembla que ho he posat fàcil avui
Sí
Després de la una
qui té boca s'equivoca
Quin és el nom del nou president
de l'Institut d'Estudis Catalans
en Joan Martí Castell
Joan Giner
o Salvador Giner
Si ho saben
després de la una
ens truquen
els regalem la queta
i els posem en aquesta
llista blanca
que no pas negra
que els farà aconseguir
a final de mes
uns regals ben macos
per això serà
després de la una
Enric Garriga, gràcies
Tu no pots participar
no pots trucar
No
Tu no
no és per més
Jugaria amb avantatge
i no estaria bé
Però sí que pots tornar
el proper dimecres
T'esperem
Adéu-siau