Ja el tenim aquí entre nosaltres i amb els deures més que fets,
perquè totes les pel·lícules que s'estrenen avui a les sales tarragonines
han passat per la mirada de David Serra. Bon dia, David.
Bon dia.
Quina presentació, no et queixis, eh? De cinema.
Sí, però no totes s'han fet les prestrenes ara,
per exemple aquesta de la Nicole Kidman, que era la que tocava.
Tu la vas veure al Festival de Sitges,
que segons diuen les crítiques, que ja saps tu com són,
es veu que a Venècia se'n van riure, a Sitges es va entusiasmar,
a les pel·lícules que...
Mira, que alguna cosa deuen tenir, quan no hi ha una opinió unànim.
És una pel·lícula... A ver, a Sitges m'ha agradat molt.
Va agradar molt en general, eh?
Sí, jo vaig sentir comentaris també de tota mena, eh?
De la pel·lícula, no tothom era unànime,
però, home, jo penso que és una bona mostra de cinema fantàstic
que funciona sense necessitat de grans dosis d'hemoglobina
i sense fer ús dels efectes especials
i sense utilitzar els elements més obvis del cinema fantàstic.
Bé, quan dius fantàstic dius una pel·li de por, directament?
Directament, pel·lícules de terror, l'Uso i tal.
Per això va ser una pel·lícula que va destacar.
Jo tenia expectació, perquè el guionista és el Jean-Claude Carrier,
que és un dels guionistes putatius de la major obra de Luis Buñuel,
i un dels grans de l'escriptura cinematogràfica,
i a mi no em va decebre.
Em venia al contrari, em va ser una pel·lícula que em va sorprendre.
Jo no tenia cap expectativa d'aquesta pel·lícula, precisament.
Ni de la Nicole Kidman, ni de res.
I vaig trobar que per tocar, perquè era un tema que a més és difícil,
perquè relacionar el personatge d'un nen amb una actriu com la Nicole Kidman,
dir que aquest nen és la reencarnació del seu excompany,
doncs pot donar peu a tot tipus de comentaris.
Ja que els agrada als guionistes complicar la vida, eh?
Sí, sí, sí.
Clar, i això és una de les parts més delicades del film, no?
O sigui, les escenes que hi ha en què algú podia parlar d'una relació fora de lloc.
Jo penso que està la pel·lícula molt ben tractada,
que el Jean-Luc Carrier és un tio molt intel·ligent,
que el director, el Jonathan Glaser,
li va treure tot el suc a la Nicole Kidman,
però bueno...
Un actriu que té molts seguidors i seguidores, d'altra banda.
Exacte, i a més també podem veure la Laura en vaca,
o sigui, és que no tenim que oblidar
que és una pel·lícula amb grans actrius,
la Laura en vaca, a més.
Quina meravella.
És una pel·lícula intimista
que parla potser d'un sector social
que ens veu molt juny a la majoria de nosaltres,
que és la classe alta neujorquina,
però que això li dona un gust una miqueta decadent
a la pel·lícula que a mi m'ha agradat molt.
A tu et va agradar?
Sí, sí, jo penso que és una pel·lícula recomanable.
Aquesta setmana també a Tarragona
s'estrena una pel·lícula de terror,
però aquesta no pertany al Fantàstic,
sinó que disbordadament pertany a la realitat.
Per tant, una pel·lícula de terror
d'aquelles que quan sortim del cinema
som conscients que hem assistit a un episodi
de la realitat i de la història més recent
de la humanitat, nefasta.
Parlem de El Ruanda?
Sí, sí, sí.
És una pel·lícula més que ha estat de moda
ara fa poc, perquè precisament
al Festival de Berlín
s'ha estat parlant molt d'aquesta pel·lícula
i a més competirà als Oscars,
al Don Chile,
i que podria ser, podria ser,
no ho estic segur,
però podria ser els candidats.
Recordem que ja tenim favorits,
aquí serien els dos actors de color.
Jo penso que són un d'ells,
el que interpreta el Ray Charles
o aquest,
que se li portaran a l'Òscar.
Estic convençut.
Ja veurem.
Són a les coses que dius,
bueno, vinga, va,
anem a fer porres.
Però bueno,
pensa una cosa,
aquesta pel·lícula
ja es ve en per si mateixa
com un film necessari
amb un tema tan dur
que la visió d'aquesta pel·lícula
es fa complexa
perquè saps que és una realitat
en cap moment.
Hi ha ficció.
A vegades hi ha drames
que en mans d'un escriptor,
d'un director de cinema,
es poden desvirtuar
i convertir-se en un producte de venda.
Sí.
I ho sents com
poc respectuós
cap a les persones
que protagonitzen aquest drama.
Però clar,
el seu director,
el Terry George,
va ser el guionista
d'en el nom del Pare,
una pel·lícula molt compromesa,
molt sèria.
I dius, home,
si algú ha d'abordar un tema
com el genocidi de Ruanda,
millor que ho faci una persona
amb una certa reputació
d'un estatat, no?
Efectivament.
I convertir això en ficció
té un risc.
És un risc.
És un risc
i és molt agosarat, clar.
Llavors, la pel·lícula,
jo diria,
a veure,
per la gent sensible,
que és una pel·lícula
de visió obligatòria
des del punt de vista
que ens explica
un conflicte
que no hem acabat
d'entendre molt,
que no se li ha donat
el relleu
que comentàvem abans
sobre el tema
i que hi ha poca informació,
crec que encara,
i deixa molt clar.
Jo penso que la pel·lícula,
el que és la major virtut
és que no se regocija
amb els aspectes
més crus i sanguinolents.
I podria fer-ho
perquè hi ha molta bibliografia
i hi ha molta informació
i moltes imatges reals,
disortadament.
Però això ja
hi ha bastant
els documentals.
Llavors,
està el drama humà
i llavors la seva visió
és molt humanista,
inclús ja en Jum
i Esperança,
o sigui,
ho veus amb aquesta pel·lícula,
que no tot va ser
terrorífic,
perquè encara...
Quan la història
s'estableix un paral·lelisme
amb la llista de Schlinder,
és la història
d'un home
que treballa en un hotel
i que salva
moltíssimes persones
del genocidi.
Però bueno,
aquesta humanitat
queda molt ben tractada,
però a banda de tot això
està el que et pot explicar.
Aquesta pel·lícula
em va servir principalment
per entendre una mica més
un conflicte
que jo no acabava de codificar
i sobretot veure
les greus implicacions
d'Occident
des d'aquest conflicte
que són moltes,
inclús de grans potències
i que es veu,
que se li posa molt l'accel.
Saps què pot ser bo
d'una pel·lícula com aquesta?
No necessàriament n'ha de passar,
però altres vegades
ha passat que a partir
d'una pel·lícula
que es fa popular,
que se'n parla molt
als mitjans de comunicació,
imagina,
ja s'hi guanya algun Òscar,
que s'ho vintegin
a les televisions
reportatges
que es revisiti
el conflicte
des del punt de vista
del documental,
el reportatge
i que bé,
que algú es qüestiona
de tornar a revisar
el que va ser realment
una vergonya
per la humanitat.
I aquest personatge
va donar un exemple
protagonista de la pel·lícula
i aquestes que dius
inclús en l'horror
hi ha possibilitat
per la llum
que per mi és la clau
del film.
Hotel Ruanda,
l'has vist també,
ens la recomanes
com a gran pel·lícula
i aquesta setmana
tenim pel·lícules
molt realistes,
molt d'explicar
conflictes humà
perquè també estrenen
El secreto
de Vera Drake.
Una pel·lícula també
que la crítica
l'estava esperant
perquè és de les que
ha tingut millor
diguem-ne
des del punt de vista
de la crítica
també
ha sigut
de les més desitjades
pel seu director
el Mike Lake
i perquè
el tema que pertoca
també és un tema social
i que a més
realment
desvela
la hipocresia
Parla de l'avortament
directament
d'una persona
que és
un personatge
Vera Drake
real
i que darrere d'aquest personatge
estava
una de les seves activitats
precisament
en practicar
l'avortament
i que és una pel·lícula
que es va a debatre
directament
o sigui
ostres
Mike Lake
el director
de lo social
un director
que arrisca molt
amb els seus actors
inclús una de les seves tècniques
era treballar el guió
sobre la marxa
amb els actors
deixant que els actors
posessin
tot el seu país
en aquest cas
és un director
que s'ha deixat
els experiments
a un costat
que ha apostat
per una de les seves actriques
més estimada
que és la
Inelda
Stoughton
que és brutal
jo me la recordo
a la pel·lícula
dels Amics de Peter
quin paper feia
no recordes?
era la noia aquella
que tenia problemes sentimentals
que estava tot el dia pendent
de si ser els fills
que si no sé què
tal
l'Inelda Stoughton
que és una actriu
deliciosa
porta tot el pes
d'aquest film
i el personatge
de Vera Drake
doncs clar
el tema
el que dèiem abans
són temes socials
i en aquesta pel·lícula
el desvellament
és la hipocresia
al voltant d'aquest personatge
com aquest personatge
idealitzat
i que tot
sembla
que està
a cor
amb una moral
està per damunt
d'aquesta moral
i la seva pròpia moral
se l'empassa
per fer
una labor
o sigui
el que ella creu
que ha de fer
pel·lícula difícil
des del punt de vista
que és una pel·lícula intimista
les coses passen
quan tenen que passar
és estar molt concentrat
no toquen el tot mastegat
no, no, no
es prenen el seu temps
per desvelar aquest secret
que ja ho acabem de desvelar
perquè és al principi
de la pel·lícula
que es diu
i directament
jo penso
que és de les que
es poden recomanar
sense cap tipus
de mirament
doncs així com estrenes
que jo vegi
estrenen algun altre
sí, sí
estrenen Greenbladon
que és una pel·lícula
que aquí no està notada
però bueno
que s'estrena segur
a les Salles Lauren
i que és una pel·lícula
que a mi me va sorprendre
és
al contrari
tot el que hem parlat ara
és una pel·lícula
lleugera
però
una pel·lícula
que parla
de l'esport del tenis
que és com una ràbis
dins del panorama
Sí, bé, dius
aviam, si t'agrada el tenis
molt bé
però si no t'agrada
dius que he d'anar a veure
una pel·lícula
que parli de tenis
Sí, però bueno
ja saps que les americans
és com les que parlen
de bàsquet
Bueno, és que els americans
ens en passen sempre
a les de bàsquet
a mi m'ha fet molta gràcia
perquè precisament
Greenbladon
és una pel·lícula
que treballa aquest tema
amb lleugeresa
ho fa bé
ho fa bé
o sigui
jo penso que
és d'aquelles pel·lícules
realment de passar
la tarda
del dissabte
el domeniu
i dic
i si t'agrada el tenis
tens que la veure
i entretinguda
una comèdia
d'aquelles
Sí
a veure
te l'empasses
amb molta facilitat
que hauria pogut ser
com ho diem
directament
un pestinyo
i no ho és
o sigui
és una pel·lícula lleugera
que tracta el seu tema
que està ben dirigida
ben actuada
i que
a banda de tot això
doncs
poca cosa més
o sigui
el John Macerro
que surt per la pel·lícula
per les seves
el de veritat
Sí, sí, sí
que fa documentarista
bueno, és una pel·lícula
que està bastant bé
i del que es va estrenar
la passada setmana
em penso que ho tenies tot vist
o pràcticament vist
Sí, pràcticament
del que tenim aquí
doncs bueno
que
jo segueixo recomanant
entre copes
tot i que Constantín
es porta el gat a l'aigua
és la pel·lícula
que està funcionant
Està agradant
Sí, sí, sí
és una pel·lícula
que ha funcionat molt bé
ha entrat amb una força tremenda
El One Million Baby
aguanta molt bé
els padres d'ella també
marxen els ninos del coro
que ja aquesta setmana
si no hi ve
una altra afluència de públic
però ja hem d'obrir furats
i la que no està funcionant bé
curiosament
és Spanglish
tot i l'efecte Pat Vega
és una pel·lícula
que està responent
mitjanament
i és una comodita
que potser
amb tot aquest pal
una moti
una miqueta complica
Clar, és que si has de triar
hi ha pel·lules molt potents
El Undimiento
també funciona?
Sí, sí
sobretot a les matinals
A les matinals?
A les matinals
s'ha arribat a fer ple
algun dia que
bueno, jo vaig anar a una matinal
i no vaig poder
tenir entrat
Al matí anar a veure
l'enfonsament de Hitler
és que serà temporal
és que
per exemple
la casa de les dades
voladores
no la feia el matinal
que jo és la que volia
portar a veure
i dic
bueno, ens anem a veure
amb els criatures
ens anem a veure
un Undimiento
és com uns sàdics
com un pare sàdic
Sí, sí, ja ho veig
però bueno
la que està molt bé
és descobrient
nunca jamás
i està funcionant
també molt bé
o sigui
això
m'ha sorprès
inclús a mi
perquè
jo tenia certa por
que aquesta pel·lícula
que la vaig recomanar
amb molt de carinyo
perquè penso
que és una pel·lícula
estupenda
d'aquestes
de posar al cor
parlant d'un personatge
tan interessant
com el creador
de Peter Pan
i està funcionant
molt bé
no, no
que està en un tercer lloc
està en un tercer lloc
dins de la cartellera
i porta dues setmanes
fent una taquilla notable
recordem en tot cas
per acabar
que a l'antiga audiència
també tenim dues propostes
hombre
El Coffee
en Cigarrets
que és una pel·lícula
ademà
dels Gingasmos
que la recomano
perquè és
tot una troballa
i molt divertida
i també tenim
el 2046
que ja vam parlar
fa un poc d'ella
que bueno
pel·lícula
que està molt bé
és un experiment
visualment
deliciosa
no sé
què faràs
aquest cap de setmana
perquè ho tens tot vist
no, no, no
com no repeteixis
o tiris de DVD
no
saps què faré
portaré gent al cinema
no sé
però
descubriendo nunca
jamás
perquè no
la tornaré a redescuda
quantes vegades
l'has vist ja?
perquè tu cada pel·li
veus?
tres
i al meu
vaig una quarta
una quarta vegada
però no facin això
que pot ser perjudicial
per la salut
però no pot ser bo
de cap manera
David Serra
gràcies per venir
de veritat
molt bon cinema
ens trobem la propera setmana
adeu-siau