Gràcies.
Jordi Bertran, molt bon dia.
Bon dia, bona hora.
Ara estàvem fent intercanvi d'experiències vacacionals.
Jo no sé per què li diem vacances d'un cap de setmana llarg, eh?
Aquesta és una altra cosa.
Mira, un altre tema, ja m'ho apunto aquí.
Què haurem de mirar?
Això del calendari, de les definicions i tot plegat,
que alguna cosa trobarem.
Qüestionarem això de les vacances.
Qüestionarem què és això de vacances.
Un cap de setmana llarg o no?
I tant.
Aquí s'ha acabat.
Per això allò de tenir síntoma de reentrer,
com tenim tots, després d'un cap de setmana llarg,
és una mica llestimós, també, no?
Sí, però bé, suposo que és que la gent una mica...
Som d'aquesta manera.
...se situa i...
I vostès diran, s'ha acabat la Pasqua?
Sí, s'ha acabat la Pasqua,
però encara queda la Pasqueta o Pasquetes,
que és el tema que avui ens porta el Jordi.
I què entenem per Pasquetes?
No ho sabem, per això tenim el nostre expert.
Què són Pasquetes, Jordi?
Bueno, Pasquetes...
Pasquetes petitetes, ja m'ho imagino,
però aviam...
Sí, va ser una mica...
Estic molt relaxat després d'aquest cap de setmana llarg.
Home, és que després dels patiments de setmana...
Tu sí que t'has relaxat molt, eh?
Home, és que quan vens d'una setmana allò d'intensitat i tal,
i després fas una setmana de relaxació,
és una setmana per relaxar-te d'una manera o altra, no?
Ja, ja, ja.
Tu també, tu també, que encara no n'hem empatat l'espit, eh?
Aquí tothom està en plan molt de relax, però la ràdio continua.
Doncs vinga, parlem de les Pasquetes.
No, a veure, les Pasquetes és una denominació que en funció de la població,
doncs, assigna un dia o un altre,
però normalment sempre s'identifica actualment, si més no,
amb el cap de setmana posterior a Pasqua, Florida.
Ahir va ser Pasqua, per tant, el cap de setmana vinent,
per això ho fem avui el programa, serà Pasquetes.
I en funció del...
Sempre coincidint amb el cap de setmana, després de Setmana Santa?
Sí, cap de setmana o no cap de setmana,
perquè fent una mica de repàs a les poblacions catalanes
que celebren aquesta festa,
doncs, ens trobem que hi ha diferents dies.
Per exemple, les comarques terragonines,
doncs, és molt àmplia la difusió d'aquesta festa de Pasquetes
en el dissabte, o sigui, aquest dissabte vinent, no?
En canvi, si anem cap a les comarques, doncs, gironines,
doncs, trobem fins i tot perfectament, doncs, el diumenge,
com un dia, doncs, molt, molt marcat, no?
O si pugem fins i tot una miqueta més amunt de les comarques gironines,
ja ho t'hauria de dir-te,
si anem a una població que està ubicada,
dins del territori de l'estat francès,
que és la població de Llívia,
tot i que és una vila catalana,
doncs, se celebra la festa diumenge i dilluns,
següents a Pasqua,
és a dir, el diumenge i dilluns.
Per tant, no hi ha una norma fixa
i és una mica en qüestió del territori, no?
És un període.
Sí, això depèn una mica també
de la força que tingui la celebració en cada indret, no?
Jo diria que hi ha diferents aspectes, no?
Fent una, així, una repassada ràpida,
doncs, podríem dir que la norma general,
i aquí dins de les comarques de Tarragona
seria la que alguna vegada hem fet la referència,
és la de perllongar la celebració
de l'aplec de Pasqua a Florida,
és a dir, l'aplec de la mona, podríem dir, no?
És a dir, el rumiatge, en algun cas,
és a dir, anar en un lloc a menjar-se la mona.
Doncs, en aquest cas, seria
emprendre un camí, doncs, fins a un punt singular,
com hi ha diferents, aquí, a les comarques tarragonines.
Possiblement, la més coneguda, una de les més conegudes,
sigui la població de la Fatarella,
que és la Romeria, a l'ermita de Sant Francisco.
No he fet cap traducció castellana,
es diu així, en el dialecte local.
No parlem de Califòrnia.
No, no, no.
I, en aquest cas,
és un rumiatge
que s'emprèn un camí, doncs,
fins i tot amb els bordons de Pellegrí,
una mica allò que rememoràvem l'altre dia,
quan parlàvem, bueno, ja fa bastants dies,
quan parlàvem de la Madalena de Castelló,
doncs, una mica,
aquesta singularitat també s'expressa aquí
amb aquest rumiatge,
també amb aquests bordons,
amb aquests bastons de Pellegrí, no?
Hi ha d'altres, no?
El que, si es canviem de comarques,
si anem, en aquest cas, cap al Priorat,
al Marroig,
al Santuari del Malamaredeu de les Pinyeres,
doncs tenim, en aquest cas,
sense el rumiatge, tenim la trobada
amb purament l'aspecte, doncs,
més devorcional de l'ofici,
en aquest cas, a l'exterior,
a l'esplanada de l'ermita,
un dinar, també, indispensable,
això, igual que ahir,
i també, després, si aquí hi ha un retorn,
és a dir, hi ha una cosa que també succeeix,
a vegades, que és una processó que torna
des de l'ermita fins al poble.
També hi ha diferents aplecs
que han mantingut només una de les parts,
és a dir, o ve la nada o ve la tornada,
en aquest cas, doncs,
bàsicament és la tornada
en què se replega la imatge
i es torna fins al poble.
I, després, també,
i aquí té una importància,
una transcendència fonamental
en tot l'àmbit principal de Catalunya,
la, tornem en aquest cas,
a la Terra Alta,
la rumeria,
l'ermita de Santa Magdalena de Barrús,
que deu ser una de les ermites
on més gent hi va,
a rumiar,
a fer un rumiatge,
no, a rumiar,
a rumiar també.
A rumiar,
caldria que rumiéssim a tot arreu,
però bé.
A rumiar també hi deu haver algú
que va rumiar.
Els més avorrits,
que es queden allà asseguts,
en un racó.
Però jo no,
això és la norma general.
Però bé,
van bastantes poblacions
a fer el seu rumiatge allà,
no?,
el seu peregrinatge allà.
En aquest cas,
aquest dissabte de Pascoetes,
el dissabte posterior a Pasco,
el dissabte posterior a la Mona,
és la població de Vilalba,
dels Arcs,
que inicia concretament
el seu rumiatge
quan encara és negra nit
i des de Vilalba
fins a Santa Madalena de Barrus
es produeix el rumiatge
més llarg de Catalunya
amb una durada aproximada
d'anada de cinc hores
i té una transcendència
superfonamental.
Aquí també té molta pés
el cant dels Moscans,
també coloriosos,
un rosari cantat
que es canta aquí a Vilalba
que té una certa importància.
Això seria el model,
sobretot,
que tenim
en les comarques terraronines,
però,
insisteixo,
que és un dels models.
Si se n'anem
cap a les terres gironines,
doncs, per exemple,
se m'acudeix
per posar
un dels casos més importants,
a Paralada,
una població
que també té
un cert pes
en totes
les celebracions
fins i tot
de Setmana Santa
per la zona
que està ubicada
i tal,
doncs,
a Paralada,
la seva festa major
és la festa major
de Pascuetes,
així rep aquest nom,
i és la setmana,
precisament,
tota aquesta setmana següent
de Setmana Santa,
no?,
i se celebra
durant tota la seva
setmana següent,
no?,
sent, potser,
que la presenta,
evidentment,
amb el cap de setmana,
però aquí arribem
a tenir aquest pes
tan important
com a festa major.
O,
també,
en aquesta
mateixa àrea,
en les comarques gironines,
Castell d'Aro
és una
població
en què
la festa
de les Pascuetes
té
com a epicentre
la plantada
del pi.
Aquí,
alguna vegada,
hem parlat
de plantades de pi,
sobretot,
quan hem parlat...
De l'entrada de la primavera
i tot el que...
Sí,
dels majos,
no?,
o,
per altra banda,
també hem parlat
dels pins
quan es fa
la festa
de Centelles,
la festa del pi de Centelles
per Santa Coloma.
En aquest cas,
amb motiu
de les Pascuetes,
també,
avançant-se
una miqueta
a la...
podríem dir
als majos,
però sí,
enllaçant-ho
amb l'entrada
de la primavera
i en guany més que mai,
podríem dir
d'una manera
doncs clara,
no?,
hi ha aquesta plantada
del pi
que se celebra
a Castell d'Aro,
no?
No és l'única població,
també,
en aquesta zona
i concretament
al voltant
d'aquest setmana
en tenim
d'altres,
no?,
però
jo em remetria
a una
que potser és
una mica més coneguda,
que és
ja més
a prop de Barcelona,
que és
a la zona
del Vallès,
on també
en tot aquest període
hi ha hagut
una sèrie
de festes
que anuncien
la primavera,
però potser
en aquest cas
la població
concretament
de
Figueró,
Montmany,
que és una població
que està ubicada
dins del Vallès
oriental,
a mig camí
entre la Noies
cívic,
doncs,
el primer dilluns
després
de Pasqua,
o dilluns
de Pasquetes
en aquest cas,
doncs celebra...
Seria dilluns
vinent.
Exacte,
celebra la seva
diada central
de la festa
dels seus
sants patrons,
tot i que
aquesta diada central
està precedida
prèviament
el diumenge
de Pasquetes
per la plantada
del Pi,
és a dir,
per aquesta festa
del Pi.
En què consisteix
aquest enllaç
de la festa
del Pi
amb la festa
de Pasquetes?
Potser,
en el cas
de Figueró,
Montmany,
doncs,
comença
de bon matí
quan
es talla
un Pi
a la muntanya,
es trasllada
fins a la població,
és rebuct
amb repic
de campanes,
un dels elements
bàsics
de la festa,
i
es col·loca
en la central,
i
el vespre,
en aquest cas,
a diferència
del que passava,
per exemple,
quan parlàvem
de la festa
del Pi
de Santelles,
per exemple,
que no,
o sigui,
es portava a la plaça,
es ballava
i s'acabava penjant
a l'església,
en aquest cas,
no,
en aquest cas,
en la plaça
del poble
es crema
aquest Pi,
que coincideix
precisament
amb la vigília
de la festa
dels sants patrons,
és a dir,
això es fa
la vigília
dels sants patrons,
es fa,
per tant,
el diumenge
de Pasquetes,
es fa
la vigília
dels dilluns
de Pasquetes,
que realment
és una festa
major
que es va votar,
és a dir,
es va acordar
per
el conjunt
de la població
en plena guerra
del francès,
precisament
per,
d'una manera
o altra,
prometre
a una sèrie
de patrons,
en aquest cas
molts diversos,
Santa Maria,
Sant Anna,
Sant Rafael,
doncs,
prometre la seva vocació
perquè els van salvar
de la fam
arran del conflicte bèl·lic
que es vivien
en aquell moment
al país.
Ara segurament
em diré una cosa
que no sé,
és una festa,
a mi em crida l'atenció
que, clar,
és una festa mòbil
en el sentit
que la Setmana Santa
no sempre
s'escau igual
al calendari
i em crida l'atenció
al fet
que sigui una festa
patronal
i sigui mòbil
alhora,
perquè generalment
les festes patronals
tenen una data
concreta al calendari.
Doncs t'equivoques.
Per això t'ho pregunto
perquè ja t'he dit
segurament
no tinc raó.
La primera setmana
o l'altra,
no recordo?
Que la Setmana Santa
mai cau
en la mateixa data,
això és cert.
Les influències
dels calendaris.
Si la Pasqua
no cau igual,
la Pascueta tampoc.
A partir d'aquí
explica'ns,
aviam,
com s'ho fan.
Hi ha un sant
que és Sant Vicenç Ferrer
que és un sant
que varia.
És mòbil.
És un sant molt potent.
Per tant,
qualsevol dels altres sants
també pot dependre
de l'evolució
del calendari.
Per tant,
no sempre s'escau
al mateix dia?
No,
fixa't en aquest cas
es fa una...
ara,
per exemple,
Santa Maria
està clar que no
i Sant Anna
també està clar que no,
que no són
en aquesta data.
Sant Rafael
no ho sé exactament
quin dir és,
però el que...
Sant Rafael
no estava...
Ara no el direm
perquè ens equivocarem,
però el que és cert
és que en aquest cas
es va votar una festa.
Quan es vota una festa,
el que es vota
senzillament és
un per acord
d'una població
s'escoll un sant
o uns sants
per dedicar-l'hi
una celebració concreta.
Això es pot estipular
perfectament
dient
això se celebrarà
a tal data
de tal moment.
Però els sants
al calendari
no els posen
els pobles
ni la gent
d'un poble determinat.
Els sants
al calendari
els col·loca
a l'Església.
Sí,
però també hi ha
alguns
que no són
en data concreta
sinó que són,
per exemple,
el primer diumenge
de tal mes.
Això succeeix.
Això és una qüestió
que es pot comprovar
amb diferents celebracions.
Ja dic,
Sant Vicenç
és una de les
que teníem previstes
per aquest mes
i que canvia.
que veurem per què canvia
i com se serveix.
Ah, veus que interessant?
Vull dir que
en aquest cas
es produeix, no?
En aquest cas
també
ells fan la festa major
en funció...
Els seus patrons
sempre en funció
de les pasquetes.
Molt bé.
Si no,
què els hi podria passar?
Doncs que tinguessin
el mateix dia
la festa major
i la plec
de Pasqua a Florida.
Per tant,
no ho fareix.
s'ajunta tot.
Quina feinada.
En què consisteix
aquesta festa
del Vallès,
del Figaro en un bany?
Una festa
que no hem tocat mai,
no?
Però,
bàsicament,
els dilluns
de Pasquetes
es pugen en processó
els sants,
els tres sants,
des de l'església local
fins a una altra,
podríem dir,
una altra ermiteta,
diguéssim en aquest cas,
on s'hi celebra un ofici
i a la tarda
es torna a baixar.
En aquest cas,
sí,
amb un acompanyament
sorollós,
que són els trabucaires,
no?
Que acompanyen,
doncs,
en aquest cas,
la processó,
no?
D'aquesta festa,
doncs,
vinculada a la guerra
del francès
i que,
com tantes altres,
doncs,
servien,
com a les festes votades,
o per commemorar
salvar-se de la fam,
o per commemorar
salvar-se del còlera,
de qualsevol pesta,
no?
Vull dir que és una mica
de la selecció.
Bé,
això són comarques gironines
i per acabar,
no?
Una ràpida,
perquè hem fet,
així una mica tot.
No sé,
se m'acudeixen,
podríem fer més,
però se m'acudeixen
dues reflexions més.
Una,
que també,
durant les pascoetes,
hi ha poblacions,
doncs,
que canten caramelles,
això trobaríem diferents,
per exemple,
no sé si m'acudeix,
doncs,
aquí,
n'han replegat
algunes,
no?
Per exemple,
la de Castellet,
que és a la zona
de la Catalunya central,
també,
el Sant Vicenç,
de Padó,
de una altra població,
hi ha diverses que canten caramelles,
que és una mica com a pròloga,
no?
La Pasqua Florida.
Exacte,
sí,
sí,
com la part final,
la pròrroga d'aquesta Pasqua Florida.
Per tant,
això seguiria,
i està acompanyant alguns casos de valls,
i coses d'aquestes.
i després,
finalment,
per tocar una població
de les comarques
lleidetes,
perdó,
en aquest cas,
la Segarra,
hi ha una població que és Iborra,
que celebra,
amb motiu de les pescuetes,
doncs,
una pleg o festa
que es diu
del Sant Dubte,
no?
I
què vol dir això del Sant Dubte?
doncs,
vol dir que el cap de setmana,
després de Pasqua,
a Pasquetes,
doncs,
s'acommemora
que en aquesta població
a Iborra,
l'any 1010,
doncs,
es va convertir
el calze,
realment,
en una font de sang,
i això va quedar,
doncs,
expressat,
no?,
amb una sèrie
de dubtes
que diuen
molt raonables
sobre
la tradició
que es té
en aquesta població,
no?
El cert
és que
en aquest santuari
del Sant Dubte
d'Iborra,
avui en dia
es representa
aquesta
festa,
no?
així com a teatralitzat?
no, no, no, no,
no, no, no,
es fa,
es té un lloc,
una plec,
bàsicament, no?,
però representa
plàsticament
amb una escultura
que és un
Cris ressuscitat,
que d'una manera o altra,
jo diria que és
el resum,
no?,
de la festa,
no?,
de les Pasquetes,
però,
al fons,
totes aquestes festes
el que ens estan
commemorant
és la
resurrecció
de Cris.
En aquest cas,
Aivorra,
malgrat que es plantegi
aquest dubte,
no?,
que és...
Però Sant Dubte.
Sí, Sant Dubte,
no?,
però vull que
hi ha una sèrie
d'explicacions
molt raonades,
eh?,
de reacció,
hem fet només l'apunt,
però vull dir,
fins i tot podríem
donar part a fer un programa,
el que és cert
és que darrere
d'aquest dubte,
no?,
hi ha,
jo diria,
un missatge
de comprensió
per part
del cristianisme,
en tot cas,
el que sí que s'ha de tenir
present és que
la imatge
de les Pasquetes
no és una imatge
penitencial,
sinó que és una imatge
de resurrecció,
no?,
per tant,
la festa d'Ivorra,
crec que,
a diferència
de les restes
de festes,
que siguin
les que mantenen
el pic,
que poden tenir
un sentit
més ancestral,
siguin
aquestos
aplecs,
senzillament,
que estàvem parlant,
bueno,
aquesta,
siguin les caramelles,
aquesta té un element
que la defineix
com plàsticament
i iconogràficament,
que és aquest crisi
ressuscitat,
que és
el crisi
del sant dubte,
que és un crisi,
a diferència
de tots els que hem tingut
els altres dies,
un crisi
de resurrecció
i no un crisi
de creu,
un crisi
de passió.
Jo crec que seria
la diferència
que ens enmarcaria
aquest cicle
de les Pasquetes.
com que la Pasqua
no acaba del tot
perquè tenim
Pascuetes,
per tant que el programa
d'avui has portat
també un toc
una mica relacionat
encara amb la
Setmana Santa.
Avui hem portat
allò,
per enganxar
amb la resurrecció,
se'ns ha corregut
portar un toc
de tancament
de Setmana Santa,
en aquest cas,
si no m'equivoco malament,
de la població
aragonesa
del Canyiz,
que quan
estan a punt
de
diguéssim
finalitzar
els actes
de la Setmana Santa
i just abans
del moment
en què
o just abans
el dia abans
del moment
que se celebra
la resurrecció,
clouen
amb una
extraordinària
un estrenari
soroll
de timbals
que no és el mateix
que surt
a la tele
quan surt
el romper
l'hora,
que quan se n'hi
sia
aquest moment
d'inici
del toc
que simbolitza
la mort,
en aquest cas,
més aviat
vindria a simbolitzar
el moment
en què
s'assegella
el sepulcre
de Jesús.
És un moment
diferent,
just abans
dels actes
de la Pasqua.
Doncs ens quedem
amb aquest moment.
Jordi Bertran,
gràcies
i ens trobem
la propera setmana.
Que estarem
també de sants mòbils.
És veritat,
Sant Vicenç Ferrer,
i tota una colla
ja en parlarem.
Adéu-siau.
Mòbils.
Mòbils.
Mòbils.
Mòbils.
Mòbils.
Mòbils.
Mòbils.
Mòbils.