Fins demà!
Fins demà!
I com que això crea molt de mita i molta cosa,
dic calla que la Roser ens facis incèntims
perquè diu que alguns companys i companyes de viatge,
que era un grup de bibliotecaris, òbviament,
van sortir amb una depressió per a d'aquelles de Prozac,
amb Vena, quasi, no?
Sí, la gent que s'ho pren potser massa pit
i que potser no esperaven trobar el que es van trobar, no?
Jo anava a la biblioteca d'Alexandria
esperant trobar el que me vaig trobar,
llavors no vaig tenir cap decepció.
És que és una de les icones que tenia tots.
És una icona, però la icona és l'edifici, preciós,
el simbolisme i el mite,
el mite del que molts governants del món s'han posat d'acord
en reconstruir, al voltant de la cultura,
reconstruir un edifici on estava, suposadament,
l'antiga biblioteca d'Alexandria,
de la que no ha quedat cap rastre,
excepte un papir que tenen a la biblioteca de Viena
i totes les notícies que els historiadors grecs i romans
deien que existien.
Per allò, material real i autèntic,
només aquest papir.
El papir aquest que tenen...
I que a més no està ni a la biblioteca d'Alexandria.
No està a la biblioteca d'Alexandria.
Llavors, jo m'esperava trobar aquest mite
i realment trobes aquest simbolisme i aquest mite
i això s'hi paga en tiquet.
O sigui, a l'entrar, ja només per posar el peu a dins,
tiquet de turista.
I fins i tot els usuaris paguen un tiquet anual.
Clar, això ja trenca els esquemes...
I a l'entrar, els usuaris han de pagar
per utilitzar la biblioteca.
Per utilitzar.
Nosaltres vam anar dos dies,
primer dia pagas tiquet,
segon dia es paga tiquet
i si no, no entres.
Després, la visita te la fa un guia turístic.
Amb la qual cosa no hi ha professional...
L'anàvem fins i tot professionals.
Era un grup de 21 professionals bibliotecaris.
Aquí s'hagués agraït la presència d'un bibliotecari.
Sí, però és bo que els bibliotecaris només cataloguen
i ja tenen el públic.
fan funcions tècniques,
però això és una obra de mercandixi,
una cosa d'aquesta que guanyen diners
com un reclam turístic de la ciutat.
I llavors, bueno, una mica desvirtua
el que és el concepte de biblioteca
de servei al ciutadà, no?
No biblioteca com a símbol, eh?
I com a mítica és preciós.
I l'edifici val la pena veure'l
perquè és una cosa magnífica i preciós.
Però vaja, que si necessiten una biblioteca
per utilitzar-la, home,
salvant les distàncies o no,
doncs venen a la de Tarragona.
No, per donar un exemple,
doncs treballaven en aquella biblioteca
1.200 persones,
1.200 persones,
i van preguntar quins usuaris tenien al dia
i ens van dir 1.000 persones.
És a dir, hi ha més treballadors que usuaris?
Sí.
I la biblioteca de Tarragona
estan treballant 23 persones
i tenim cada dia 1.200 usuaris de mitjana.
Vull dir, clar, només a veure això,
ja tots ens van mirar amb una cara
com dient,
alguna cosa no encaixa.
Encara que, evidentment,
és una biblioteca
que té molt de recol·lecció
de la memòria internacional, diguéssim, no?
O sigui, els seus esquemes
no és tant ser una biblioteca...
Que no és un servei públic
com el tenim nosaltres,
ni de bon tros, no?
Exacte, exacte.
Sinó que, d'alguna manera,
estan recollint una mica
tota la memòria col·lectiva.
I ara ha sortit una notícia,
curiosament,
que es veu que la Biblioteca d'Olot,
no sé si l'heu recollit,
ha fet donació
d'unes obres de la cultura catalana,
i es veu que s'han anat
tots els bibliotecaris allí
a veure la Biblioteca d'Alexandria
fent donació d'aquestes obres, no?
O sigui, com a curiositat,
és una biblioteca internacional
en aquest sentit,
i per mi, el simbolisme i el mite
que molts governants es posin d'acord
al voltant de la cultura
reconstruir un mite,
a mi ja m'està bé, no?
No buscava res més, no?
I, per tant, no em vaig decepcionar.
Doncs, Roser, gràcies per aquesta postal.
Podríem dir que ens acabes
de deixar aquí damunt la taula
d'aquesta visita
a la Biblioteca d'Alexandria.
Tot una història carregada de mite.
Nosaltres tornem a la realitat,
al dia a dia,
de la Biblioteca Pública,
que continua seguint el ritme quotidià
dels ciutadans
i per això també es prepara pel Nadal.
Doncs sí, ens preparem pel Nadal.
Vosaltres també celebreu el Nadal a la Biblioteca?
Sí.
A la vostra manera, òbviament.
Sí, a la nostra manera,
que és duplicant el nombre de gent que ens ve
i intentant que la gent faci vacances també,
amb la qual cosa,
vol dir que anem enfeinats a tope,
però amb moltes ganes,
perquè ens consulten molt, la veritat.
Hi ha tot un seguit d'activitats previstes
per a aquestes dates.
Una d'elles té molt a veure
amb el que, sens dubte,
ha estat un dels grans èxits
d'aquesta darrera temporada de la Biblioteca,
que és el Club de Lectors,
amb la tasca que heu fet
des de la mateixa biblioteca,
amb la col·laboració amb el Nacional Arqueològic,
que també ha anat molt bé.
Molt bé, molt bé.
Ja de dins del Club de Lectura
hi ha com una subsecció,
podríem dir que és lectors-escriptors.
Sí, de lectors-escriptors.
Explica'ns a què en consisteix.
Doncs que hi ha...
Els grans lectors,
jo penso que al final acaben fent un pas,
que és que tots volen d'alguna manera escriure, no?
i hi ha molta gent que escriu
i tenim dins del Club de Lectura
una persona que és un gran lector
i per mi crec que és també un gran escriptor,
encara que potser no és massa conegut,
però és bastant conegut aquí a nivell local.
Es diu Jaume Marini.
Sí.
Jaume Marini és de Vilaplana,
té una biografia com a escriptor darrere
i és un integrant del Club de Lectura.
I llavors la Cristina Barber,
que és la coordinadora d'aquest Club de Lectura,
que no ha pogut venir si no ho hagués comentat ella,
va fer una selecció de les obres d'aquesta persona,
del Jaume Mariner,
i es faran primer, ells,
un comentari de Flames de Teia,
que és un llibre de memòries personals de la persona,
que és també una mica
un llibre de memòries col·lectiu
del pobre de Vilaplana,
perquè surt molta gent allí
i es pot reconèixer fàcilment, no?
Després també es farà un comentari
de la seva selecció d'articles
que està publicat al Diari de Tarragona,
que està publicat amb el nom de Cent Cartes en Bala,
i després també una selecció dels seus poemes
a topants de l'ànima, no?
I és una mica...
És un cicle que dediquem també
a aquelles persones que formen part
del Club de Lectura de la Biblioteca
i que també escriuen.
Per això el títol de lectors-escriptors.
Això també facilita que el Club de Lectura,
que en part té aquest esperit,
doncs van fer referència també a autors locals,
que també aneu combinant obres
que poden tenir d'autors de fora,
però també autors d'aquí.
Per tant, aquest dijous també és la primera sessió.
Aquesta sessió és única,
és dedicada al Jaume Mariner,
i és aquest proper dijous
a les sis i mitja de la tarda.
És un acte que està obert a tothom,
encara que és propi del Club de Lectors,
però qui s'animi pot venir,
pot veure la dinàmica
de com funciona el Club de Lectura,
així algú es pot animar també a apuntar-s'hi,
i simplement entren a la biblioteca
a les sis i mitja,
pregunten on se fa aquesta secció
i ja està.
I és obert a tothom
i a la gent que no hagi vingut mai,
doncs fins i tot li servirà una mica
per ambientar-se.
De fet, la biblioteca,
i ara que ja hem deixat enrere
la tardor literària,
ha estat escenari no només
de les reunions del Club de Lectura,
sinó de narracions de contes,
de representacions teatres...
Sí, hem invadit una mica la biblioteca.
Al final no sé on us posareu,
perquè ja no queda espai gaire bé
per fer res més.
Sí, el programa de l'espai,
per favor, per favor,
una biblioteca nova,
per favor, per favor.
Els Reis, els Reis.
Tu ho vés demanant, tu els Reis.
Jo vaig demanant els Reis cada any,
ja fa molts anys,
però realment...
Però clar, que sí, que sí,
però la cosa no arriba, no, Roser?
Pensa que...
No, no arriba,
i realment estem...
Pensa que aquest any
passem dels 300.000 préstecs a domicili, ja.
L'activitat de la biblioteca
és explosiva,
és explosiva en tots els sentits,
i a l'espai estem,
que no hi cabem.
Clar, la idea era ampliar-ho
cap al carrer Fortuny Amor, no?
Sí, cap al carrer Fortuny Amor, no?
Però aquest tema no s'acaba d'aclarir.
Podríem tenir accés al carrer Unió,
que estaria molt important.
Faríem una revitalització de la zona,
també,
perquè també es plantejaria
obrir dissabtes i diumenges
amb activitats lúdiques.
El centre de Tarragona ho necessita,
crec jo,
perquè s'està desplaçant molt
el tema de les gavarres.
Aquesta idea a mi m'entusiasma, no?
Però, clar,
això són instàncies polítiques
que ho han de tirar cap endavant.
Jo soc una tècnica,
jo posaria les meves idees.
Tu te'n vas demanant.
Vas demanant,
ho vaig fer en públic,
que seria una idea preciosa,
que Tarragona ho necessita,
que estem a tope,
que la gent veu
que realment a l'espai
no dona per més.
És vencer.
És vencer a més,
el fons va creixent,
els usuaris creixen,
el fons també.
Bé, és una passada.
L'autalització de la Biblioteca de Tarragona,
de veritat,
que és una autèntica passada,
cosa que és un orgull per nosaltres.
És un gran orgull.
Nosaltres moltes vegades
ho diem des d'aquí,
mira,
en deuen tenir alguna cosa
amb la biblioteca,
no, no,
aviam,
és una realitat
i només que l'anari
a qualsevol hora del dia
vostès poden constatar
que això que es diu aquí
cada setmana,
doncs és cert.
El que passa que
us en sortiu prou bé.
Sí,
hi ha un bon equip de treball,
jo estic encantadíssima,
hi ha un bon ambient de treball,
a la gent li agrada molt la feina,
i d'alguna manera es nota,
es nota aquest feedback amb la gent
i hi ha molt bon rotllo.
Heu preparat la taula de Nadal
i no vol dir que ens convidin a dinar,
ni només faltaria,
és l'únic que faltava ja,
posar cuina a la biblioteca,
però sí que heu preparat
aquell racó dedicat a temes nadalencs,
no?
Sí,
al vestíbul una mica de la biblioteca
doncs hi haurà una taula
destinada a informació pràctica
sobre Nadal.
Què hi haurà?
Doncs hi haurà una mica de tot,
des de la cuina,
hi haurà tota una part de revistes
de cuina per donar-les a conèixer,
amb plats típics de regions,
de comarques,
que potser no és massa conegut,
per a veure qui s'anima aquest Nadal
a fer alguna cosa així
una mica més diferent,
tota la part de decoració de la casa,
de protocol de com es posa la taula,
d'aquest estil de coses,
i després també un apartat
també de rutes de viatges.
A tothom que tingui pensat sortir
en algun moment
i encara no ho tingui clar,
que recordi que a la Biblioteca de Tarragona
tenim un apartat de rutes de viatge
molt bones,
que no és només de guies internacionals,
que també,
sinó de petites rutes,
de caps de setmana,
etcètera, etcètera.
Només cal que vinguin
i que preguntin per on són
la secció de rutes de viatge
i que serà un bon ajut
per preparar sortides per aquest Nadal.
Vosaltres també sortiu,
com cada any estareu
al Parc Infantil de Nadal?
Un altre tema,
ja vindran després intensivament a parlar,
perquè és un altre tema d'aquestos
que es pot parlar molt,
però sí,
tornem a estar al Parc de Nadal,
hi haurà un estand de la Biblioteca,
es farà el Mercat de Contes,
on tothom explicarà contes,
es faran uns tallers de punts de lectura,
on els nanos aprendran a fer punts de lectura,
clubs de lectura també,
reunions de seguiment
dels clubs de lectura juvenils que tenim
i hores del conte.
Ja vindrà una persona més dedicada,
quan ja estigués a sobre,
i ja parlarà una mica més intensivament.
Això serà més endavant,
perquè el Parc Infantil de Nadal
encara s'inaugurarà.
Falta, falta,
la propera setmana,
cap a finals de la propera setmana,
Déu-n'hi-do.
El que sigui una previsió
per la propera setmana,
i aquesta sí que cal incidir,
és que és un dels molts cursos i tallers
que oferta la Biblioteca
absolutament gratuïts
relacionats amb les noves tecnologies.
En aquest cas,
ho muntat un curset d'internet
per donar a conèixer
els recursos que tenen els pares
a les xarxes
respecte a l'educació també virtual
dels seus fills.
Ho anunciem avui
perquè em deia la Roser
que queden un parell de places,
com a molt,
i bé, si algú està interessat,
cal que s'espavili.
Dilluns vinent parlarem ampliament
d'aquesta qüestió,
però avui fem 500 temps.
Fem aquesta introducció.
Aquest curs
és pel dia 17 i 19 de desembre
de les 3 i mitja
a les 5 i mitja de la tarda.
I encara hi ha dos places lliures,
ho dic perquè hi vulgui apuntar-se.
I de què es tracta?
Doncs una mica aprofitant
que ja ve a Nadal
que es regalen ordinadors als fills,
que els nens tindran més temps lliure,
que es penjaran a l'ordinador,
doncs també volem donar
una mica d'orientació als pares
sobre el que és internet
i com poder controlar una mica
aquest món d'internet.
Controlar sense gobiar, no?
Sense fiscalitzar,
però saber una mica.
Saber una mica què és.
Què és?
Quins recursos poden recomanar
als seus fills?
Quins recursos poden tenir ells
com a pares,
com a educadors?
Quins filtres poden posar?
Quines pàgines com detectar,
doncs, que evidentment
els nanos
vagin amb unes pàgines a l'altra?
A veure...
Perquè a vegades els pares
ja tenen la voluntat
de fer aquesta tasca educadora,
però ens falten recursos.
Falten una mica recursos.
Per tant, està bé que ens ho expliqui.
Llavors, hi ha dues places lliures,
17 i 19 de desembre,
de 3 i mitja a 5 i mitja.
Qui vulgui té informació
a la web de la biblioteca,
pot trucar per telèfon
al 977-24-0331,
preguntar per Carme Gazeni,
que és la persona que ho coordina
i que el proper dilluns
vindrà a parlar
per ràdio, diguéssim,
dels continguts.
dels continguts.
O sigui,
qui no pugui tenir plaça
en aquesta primera edició,
que simplement el proper dilluns
a aquesta hora
estigui pendent d'aquí
perquè la Carme
explicarà
a través del vostre programa
una mica els continguts
per preparar una mica
els pares de cara al Nadal.
És gratuït, eh?
Gratuït,
com tot el que fem.
A la biblioteca
no cal ser soci tampoc.
No, no, no.
El que passa és que pel que costa
ser soci, la veritat.
Sí, i l'únic que tenen
és prioritat
al moment de fer les places.
Però, bueno,
recordem que per fer-se
el carnet de la biblioteca
només es necessita
anar allà al taulell
aquell llarg que tenim,
al vestíbul,
i dir
vull fer-me el carnet
i presentar el DNI.
I el carnet està als 10 minuts.
Sense foto,
sense omplir...
Cap cost.
Sense cap cost,
sense omplir documentació,
sense res.
Ja entenen, no?
Perquè cada setmana
parlem de la biblioteca pública
és normal.
Déu-n'hi-do, eh?
Roser, en tot cas,
a mesura que s'acosti
a aquest període nadalenc,
recordarem el tema
d'horaris...
Sí, sí.
Anirem fent una mica més incís.
Avui he fet una presentació,
com sempre l'has que fa jo,
molt àmplia,
d'introducció,
de visió global,
de com ens anem preparant
i després ja puntualment
ja vindrà cada persona
que coordina la seva àrea.
Roser Lozano,
com sempre ha estat un plaer,
de veritat,
que ens hagis acompanyat.
Ens veurem,
suposo que ens veurem
i parlarem abans.
Si no fos així,
en l'altre moment.
Molt bon dia.
Vinga, molt bon dia.
Adéu-siau.