.
Temps de tertúlia.
Amb aquesta sintonia és l'hora, com cada dia,
justament al matí de Tarragona Ràdio,
de comentar algunes de les notícies,
alguns dels aspectes de l'actualitat.
Avui tenim, com us dèiem, dues regidores de l'Ajuntament de Tarragona,
la regidora de Convergència i Unió Responsable
de l'àrea de Serveis Socials, Maria Llussa Expositor.
Bon dia, Maria Llussa.
Hola, bon dia.
També tenim a la portaveu del grup municipal d'Esquerra
Republicana a l'Ajuntament, Rosa Maria Rossell.
Bon dia, Rosa.
Bon dia.
I tenim un tercer convidat, en aquest cas no és regidor,
és director de l'IS Torreforta, és el Rafael Muñoz.
Rafa, bon dia.
Bon dia.
Doncs amb aquests quatre, amb aquests tres, no quatre,
avui tres contartulis, compartirem aquesta estona de ràdio
per, justament, comentar algunes de les notícies.
I avui tenim una notícia, justament, relacionada amb educació,
per començar.
Avui, ahir anunciava el portaveu de l'equip de govern
de l'Ajuntament de Tarragona l'acord per a la sessió anticipada
d'uns terrenys que poden permetre avançar la construcció
de l'Escola Oficial d'Idiomes.
I estem parlant dels terrenys que hi ha a la zona dels quatre
garrofers, a l'Avinguda Catalunya.
És una sessió, s'ha arribat a un acord entre l'Ajuntament
i una empresa, MovinMoc.
És una sessió que es fa de manera anticipada,
que correspon als espais per equipaments reservats
en aquest pla parcial, el pla parcial 1,
i que poden permetre avançar una mica
en el tema de l'Escola Oficial d'Idiomes.
No sé si amb aquesta notícia es pot ja donar
per desencallat, finalment, el tema de l'Escola d'Idiomes
i dir que ja anirà, finalment, l'Escola d'Idiomes.
Com ho veuen, les regidores i el director de l'Institut?
Molt bé, ho veiem.
Qui comença?
Ja està perfecte.
Vull dir, si això és cert, si la cosa tira endavant,
doncs podem dir...
allò que dèiem abans de poner una pica en Flandes, no?
I és hora.
No cal dir res més.
Vull dir, tots lluitàvem perquè aquesta escola
es desencallés aquesta història,
i ho dic entre cometes.
Sembla que amb això es pot desencallar, doncs, endavant.
El que convé ara, doncs,
és que realment es vagi a posar la primera pedra
i es comenci a construir.
Falta que senti la Generalitat,
el poder començar a fer el projecte,
perquè s'ha de dir tot,
aquesta sessió anticipada,
doncs el que comporta és que ara,
fins que es faci la resta de documentació necessària
per fer la sessió concreta,
doncs, el que si li demanem a la Generalitat
és que comenci a fer el projecte per anar avançant, no?
I recordar que tenim un antecedent important a la ciutat
d'aquestes possibilitats de fer les coses una mica empreses,
que va ser, doncs,
la pròpia caserna dels Mossos d'Esquadra
que hi ha a les Gavarres, no?
Jo recordo que quan es va fer...
Jo recordo haver anat a fer la visita
de l'espai corresponent
i als dos mesos hem d'haver començat l'obra,
el qual vol dir que l'obra es va fer d'una manera ràpida
perquè era necessària
quan la resta de documentació de sessió s'estava fent, no?
I aquí el que es demana
és que ja que realment pensem
i que això ha portat, doncs, un rosari
d'ara sí, ara no, ara aquí, ara ja,
doncs, que d'una vegada es posem a treballar
i que és fàcil, projecte el més aviat possible, no?
Jo crec que, bueno,
això que tots esperen una mica, també nosaltres,
en aquestes coses ja portem tant de temps
que al final dius ja ara què sortirà malament, no?
perquè si recordem una mica la història
de l'Escola Oficial d'Idiomes
han parlat de 40 espais diferents,
de possibilitats, de sessions
per part de la universitat,
de que aquí no serveix,
de que aquí fa cunya,
de que això no està bé,
doncs, al final, com diu la senyora Rossell,
que sigui tot per un bé
i que comencin-ho a més aviat millor,
que és el que necessitem.
Sí, és una bona notícia,
però bé, esperem.
És que tots estem una mica i sí, no?
Que el dius ja ara què fallarà.
Home, falta...
Ahir advertia el portaveu de l'equip de govern,
advertia que ara s'està negociant,
queden 2.500 metres quadrats
amb un propietari,
un propietari particular, em sembla,
perquè també ha d'aconseguir la cessió,
però, en fi, com a mínim...
A veure, d'entrar d'allà,
hi ha 2.500 metres quadrats.
Això està bé per començar.
I a més indica ja la voluntat ferma
de què es farà allà, no?
Per tant, vull dir,
estem molt més enllà
d'on estàvem fa uns dies, no?
Jo continuo pensant,
des d'un podri vista professional,
que 2.500 metres quadrats,
en una escola oficial d'Idiomes de Tarragona,
que té un futur probablement
bastant més important del que té ara,
seran insuficients.
Per tant, no cal baixar la guàrdia,
cal seguir negociant més espai.
L'altre terreny que s'està negociant
són 2.500 més.
El que hi ha ara actualment, quan és?
2.500 metres quadrats.
Al final serien uns 5.000, sí.
Doncs, bueno, ja estaria bé,
però, de totes maneres,
jo m'ho veig com a director d'un centre
que vam estar 6 anys en barracons,
esperant entre sessions de terrenys
i projectes i execucions d'obres
i històries,
doncs cal que tothom ara
posti les piles i funcioni,
perquè seria molt difícil d'entendre
des de l'opinió pública tarragonina
més retards en aquest tema.
Sense ànim de provocar polèmica,
ara que ja sembla que està la cosa clara,
però els 3 contarturis creuen
que és la millor ubicació aquesta,
tenint en compte, doncs, en fi,
també que això està ubicat
en un pla parcial 1
que s'ha de desenvolupar urbanísticament,
que és la zona dels 4 Garrofers,
perquè la gent ens entengui,
entre les cruïlles
de l'Avinguda d'Andorra
i Carretera de Valls
i l'Avinguda de Catalunya.
Rafa, tu et sembla...
A mi no m'entusiasma l'emplaçament,
però, bueno, és un lloc.
És que, al final,
suposo que el problema
és un problema de terrenys
i els municipis,
no aquest perquè sigui d'un color
o l'altre que sigui d'un altre,
tots els municipis
es troben en problemes de terrenys,
i al final, clar,
les exigències d'educació,
com d'altre veritat,
no podien ser més...
Més pèrdua,
són exigències importants de terrenys
i no sempre els municipis
tenen suficient terreny
com per donar-ho.
Rosa, perdona.
A veure, jo,
mirant des del punt de vista
de la persona que camina a la ciutat,
penso que és lo suficientment a prop
per poder-hi anar a peu
des de qualsevol lloc de la ciutat.
I, per altra banda,
si ve gent de fora,
tampoc cal que entri
dintre dintre de la ciutat.
És un lloc que està ben comunicat,
que hi passen forces autobusos,
tots els que van,
doncs,
que passen a Salvador i tot.
Penso que, a veure,
que potser no és la ideal,
però tampoc crec que estigui malament.
i el fet que estigui,
doncs,
amb un pla que s'està desenvolupant,
doncs,
encara dona una mica més
d'idea
que potser es podrà fer
la cosa més adequada,
no?
Diguem que no és un bolet
que el plantes
al mig d'una zona
que ja està
tota urbanitzada
i marcada,
sinó que,
diguem-ne...
Jo crec que aquest és un bon espai,
precisament perquè també queda
molt elaborat
el que és en aquell moment,
no és la zona educacional,
que realment
queda una mica,
doncs, allà.
que la realitat era
que moltes vegades
s'havia pensat
que l'Escola Oficial d'Uniomes
dins del propi àmbit
de la universitat,
Rovira i Vigili,
doncs,
donava més consistència,
era una cosa,
doncs,
com a molt més consistent
i jo crec que està a prop,
que no ens quedem massa lluny
del tema
ni massa fora de la ciutat,
però és veritat
que s'havien parlat
d'altres espais
que també quedaven bastant bé,
el que passa que
jo crec que l'Escola Oficial d'Uniomes
ha sigut una qüestió d'aquelles
que moltes vegades
jo us hi era
perquè no acaba
d'arribar a tot això,
perquè s'havia parlat
de mil maneres diferents,
s'havia arribat
a conveni
amb escrits
en conveni
la zona,
precisament,
de Països Catalans,
de la zona
de la Val de la Rebassada
i no acabava
d'arribar
a bon port,
i jo crec que
en aquell moment
és una bona situació,
la cessió
per part dels 2.500
que faltarien
és una qüestió
imminent
perquè realment
la gent s'ha de fer
una reparcel·lació
i l'és igual
fer ara un paper
que digui
al fer la reparcel·lació
vostè l'ha de tenir en compte
perquè és el mateix,
exactament,
és tenir-la ja parada
o no tenir-la parada
i jo crec que en aquell moment
estem en una situació
de positivitat
i això és el que
m'han d'intentar tots
que vagi
el més ràpidament possible
i torno a repetir.
Molt bé,
doncs a veure si desencallem
ja definitivament
el tema
de l'Escola Oficial d'Idiomes
i no el fem
com a protagonista
moltes vegades
de les tertúlies
de Tarragona Ràdio.
Ja ho ha sigut prou.
Ja ho ha sigut prou
durant molt de temps.
En fi,
parlant d'altres qüestions,
aquestes més novedoses
i geogràficament
situades molt a prop
d'on estaran
a futur l'Escola d'Idiomes
perquè hi ha hagut
un grup de veïns
que s'han fet
deixar sentir
en els últims dies
reclamant
que no es faci
la variant
de la 340
i no estic parlant
de la plataforma
Tarra Coberda
sinó un grup de veïns
del carrer S'Anauguri
de Rubir i Berzili
que reivindiquen
la instal·lació
de pantalles sonores
a l'actual circunvalació
de Tarragona
i alhora reivindiquen
que no es faci
la variant acordada
entre el Ministeri
i l'Ajuntament
ja en l'anterior legislatura
del Govern Central
perquè diuen
que així
hi aniran més cotxes
i que això provocarà
més soroll
just al costat
de les seves cases.
Són veïns que viuen,
tenen els seus habitatges,
els seus pisos,
les seves cases
just al costat
de l'actual circunvalació.
Ahir, per cert,
també l'Ajuntament
i l'equip de Govern
els va respondre
que no barregin una cosa
amb l'altra.
Tenen raó aquests veïns
de queixar-se?
Diuen que ells
van reivindicar ja
des de l'any 2001
al Ministeri de Foment
que posin unes pantalles
sonores.
Com ho veuen?
Tots els veïns
tenen dret a queixar-se.
Més faltaria.
Però conen molt de soroll, eh?
El que jo...
I que ho facin ara?
No sé si sorprèn
que ho facin en aquest moment.
Les queixes,
les reivindicacions
i les protestes
es fan en el moment
més idoni
perquè la queixa,
la reivindicació
i la protesta
siguin escoltades i sentides.
Per tant,
clar que és un bon moment,
és un moment ideal.
Això fa 10 mesos
no hauria sigut ni notícia
i diu
jo crec que ni el clàxon,
em perdó del clàxon.
En aquests moments
tothom se'n fa res a so.
Per què?
Doncs home,
perquè el tema és candent.
Però bé,
això és una qüestió d'estratègia.
Tenen raó en queixar-se?
Home,
jo crec que
tenen tot el dret del món
a reivindicar
una pantalla acústica.
Tot el dret del món.
Jo hi passo
sovint per allà caminant
i és que
la sorollida és impressionant.
Jo a més que
estic en un institut
que l'Amarillu
ho sap perfectament
que fa molts anys
que reivindiquen també
una pantalla acústica
perquè
a l'autovia de Reus
la sorollida és impressionant
i no pots donar classes
a les finestres obertes.
Doncs
m'he solidaritzo
totalment amb ells.
Una altra qüestió
és el tema de la variant.
Vull dir,
passi la variant
o no passi la variant
han de tenir
una lliament acústic.
És a dir,
es faci o no es faci
tal com s'ha acordat
que ja es faran.
En aquests moments
tal com està ara.
Ells diuen que ara
tindran més volum de cotxes.
En aquests moments
tal com està ara
sense que hi hagi res més
ja necessitaríem
una insonorització.
Si a més es fa la variant
doncs, evidentment.
Vinga, més opinions.
No, a veure,
totalment d'acord.
No cal barrejar
però és cert
que aquests veïns
ara es veuen
al damunt la pedregada
perquè doncs
d'alguna manera
la nova variant
anirà a morir
en el nàstic
i empalmarà
doncs amb l'actual
circunvalació.
el soroll
és insuportable.
Ho dic perquè
ja he estat a casa
d'uns amics
i, a veure,
un diumenge a la tarda
que ja n'estic
insuportable.
Els diumenges
de platja
inaguantable
perquè a més la gent
toca el claxon
si no pot circular.
El ritme que vol
toca el pitu.
I realment és...
I encara que circulin.
Vull dir,
és absolutament insuportable
en alguns determinats moments
la sorollada
que hi pot arribar a haver
en aquestes cases.
Vull dir,
que la gent està...
hi ha hagut persones
francament nervioses
del soroll insistent.
Que ara reivindiquin més?
Doncs bé,
suposo que
com que tot està més candent
i s'ha parlat ara
de l'aprovació
de la variant
doncs vinga,
doncs protestem
perquè ara potser és el moment.
Però és cert
que aquests veïns
porten anys protestant
i escrivint a foment
i demanant
que se'ls hi posin pantalles
perquè, francament,
és per anar-hi
passar-t'hi un dia allà
i saber el soroll
que estan aguantant.
A veure,
jo penso exactament el mateix.
O sigui,
és veritat
que barrejar les coses
doncs a lo millor
no és el que més convé,
però també és veritat
que el tema
de les pantalles acústiques
no només és un tema
de l'IES de Torreforta
i Voltant
ni de Sant Olori,
sinó que
jo vull recordar
que fa
23 anys
que porto
manifestant
i demanant
per l'associació
per el barri
d'Icomar
una pantalla acústica.
Doncs haurem de fer
com una mera
de carta de llista
de pantalles acústiques.
No, no,
és que,
de veritat,
penseu
que quan es va fer
la circunvalació
que va del port,
recordem
que n'hi ha
una sortida
exactament
que passa
per davant d'Icomar
i he de dir
que per davant
de la finestra
de casa meva
en el qual
quan és estiu
i tens la finestra
oberta,
quan els camions
baixen la baixada
fa cloc,
cloc,
cloc,
i no dors.
O sigui,
tot això...
Per les bandes rugoses
de l'esfal.
Exactament,
o sigui,
a banda del tràfic
que surt per allà
i que són tot camions,
doncs jo recordo
que fa 23 anys
que porto
amb escrits
a foment
quan manaven uns,
quan manaven uns altres
demanant
una pantalla acústica
que en el seu dia
es van posar arbres
que es van morir tots
i que en aquell moment
no hi ha una pantalla.
Per tant,
solidaritzar-me
a la gent
que realment
té un soroll
indiscutiblement que sí.
Que estigui de protestar
indiscutiblement que també.
Que probablement
el que va rellar
en la 340,
bueno,
doncs com deia el Rafa,
potser aprofitant
que el País Borga
passa per Valladolid,
doncs potser és convenient.
Hasta jo potser
m'apunto
i si estem parlant
de pantalles acústiques,
el Rafa tornarà
a demanar la seva delís
i jo tornarà
a demanar la meva
d'Eicomar,
perquè no?
Són coses d'aquelles
que en definitiva
porten molt de temps
de retras
i jo crec que
foment s'havia de fer
resor des de fa molt de temps.
Torno a repetir,
la variant és una cosa
que en aquell moment
estem parlant,
la variant és un tema
complicat
perquè passi per un pas
i sempre n'hi haurà
una part de gent
que quedarà perjudicada
i això passa
com qualsevol carrer
de la ciutat.
Jo recordo
quan es va fer el tercer pont,
el pont de Santa Tecla,
que van tindre converses importants,
a quin nivell quedaria el pont,
com afectaria les vivendes
de l'altre costat.
Sempre que hi ha una millora
que és útil
per la resta de la ciutat
o per la resta de la gent,
sempre surt algú perjudicat
i això és veritat.
i la 340 per molt que variem
la sortida
perquè ell l'ha de perdre sempre,
n'hi haurà afectat sempre.
Per tant,
entenem que és molt necessària,
que s'ha de fer
quan més havia de millor,
però que és indiscutible
que aquesta gent
que protesta
té la seva raó
i per tant,
jo crec que han de continuar
manifestant
la seva petició a foment
que es facin
les pantalles acústiques.
Hi ha alguns edificis
que realment toquen
damunt de la variant,
però és que damunt,
damunt,
i el soroll...
I a més això afecta moltíssim,
les persones,
jo tinc claríssim,
perquè ho he patit
a la meva família,
com a una persona
li pot canviar
el caràcter,
l'estat de nervis
d'estar patint
un soroll constant.
I això potser
no ho tenim en compte.
I d'altra banda,
és que tampoc
és un tema tan estrany.
A Europa,
no a Europa,
nosaltres també som a Europa,
però a l'Europa
més avançada
en temes urbanístics
ja fa molts anys
que quan es fa
una carretera,
una variant,
una autopista
que hagi de tenir
una sorollada,
ja s'estudia
l'impacte ambiental
que té,
inclús clar,
l'impacte sonor.
Donar la volta a l'Io,
tu.
No, però si no cal marxar
d'Espanya.
No cal marxar
de la península.
Si nosaltres
anem, per exemple,
a la M30 o la M40,
quan les vam començar a fer,
veiem pantalles
a tot arreu
i a molts puestos,
els que fem viatges
de carretera
perquè ens agrada
viatjar en cotxe
com a norma
visitar la península,
la veritat és que veiem
i dius, carai,
mira, aquí n'hi ha pantalles
a Tarragona,
no les tenim.
Torno a repetir,
és una mancança
que tenim a Tarragona
i és una qüestió
que s'ha de solucionar.
Que toca,
ara no toca,
escolti'm,
quan tu tens un problema
has de continuar
reclamant contínuament,
jo porto 23 anys
i penso continuar fent-lo
i l'aprofitament
del moment,
escolti'm,
si això,
si ens faran cas,
doncs jo també reivindico
el que toca.
Rafa, ja saps,
ja pots demanar també
la teva part
a l'Institut de Tarragona.
Està demanada,
està demanada.
És que l'important
és el que s'ha dit aquí,
vull dir,
això no és una,
l'extrany seria
aquesta reivindicació
aparegués ara,
però és que no és
que aparegui ara.
Home,
mediàticament sí,
els mitjans de comunicació sí.
Està reixint,
però pel que es vegeix
de comunicació,
ara s'han adonat
que és notícia,
però els veïns ja fa anys
que la demanen,
igual que com ara,
igual que...
I el tema de la variant
de la 340,
ja que estàvem parlant d'això,
la solució,
bé,
la solució definitiva,
el fet que finalment
es faci el que es va acordar
en el seu moment
i que Foment
hagi anunciat oficialment,
ho va fer la setmana passada,
doncs que es farà el projecte
tal com estava previst
pel govern del Partit Popular
i que mentrestant
s'estudiarà l'allargament
de la variant
paral·lel a l'autopista
perquè enllaci
amb l'altra variant,
amb la que queda
de les Gavarres i Vilaseca,
això com ho veuen?
A veure,
si realment es fa
i llavors
la part de la variant
diguem que baixa
des de l'autopista
fins a baix al nàstic
es converteix
doncs
en una pota
de sortida
d'aquesta variant,
mira,
doncs bé,
no és la solució
que nosaltres
haguéssim volgut,
sempre hem dit
que a nosaltres
el que ens hauria agradat
és que realment
tota la variant
n'és paral·lel
a l'autopista,
la baixada
diguem
d'autopista nàstic
per nosaltres
trinxa el terreny
d'una manera
d'una manera
molt lletja,
molt lletja,
molt lletja,
perquè a més
és tota una zona
maca
que s'hauria
de preservar
una mica,
quatre carrils allà
amb les sortides
corresponents,
doncs la veritat
és que trinxarà
moltíssim el terreny.
Per altra banda,
i és hora
que es fes la variant,
perquè doncs
les entrades
a Tarragona
i les sortides
a segons quines hores
és realment
desesperant,
que és la millor solució,
no,
que s'havia de fer la variant,
sí,
que estem contents
perquè es comenci,
doncs també,
però pensem
que no és la millor solució.
Ara em recordava
la frase aquesta
de ja era hora
de la Rosa Rossell,
com que avui
s'haurà tot arreu
una frase pronunciada
pel cap de l'estat
ja era hora
sobre un altre tema,
estava pensant
en altres qüestions,
però en fi,
més aviat
de la premsa rosa
o de la crònica social.
Ai, pobres,
que els deixin tranquils,
per l'amor de Déu.
És que m'ha vingut al cap
aquest comentari
de ja era hora.
que parleu.
De la delícia parlem.
Rafa, ara estem parlant
de la 340.
Embarazos reales.
De los embarazos, sí.
Jo, de la 340,
dic lo dels col·lofis
al d'idiomes.
No m'entusiasma
aquesta variant,
però, escolteu,
Tarragona ha sigut
una variant.
Per tant,
que es faci ja,
que es faci ja
perquè ja som
massas anys
esperant
aquesta variant.
Si s'hagués fet
en el seu moment
i de la manera
que s'havia d'haver fet,
segurament
no estaríem parlant
ara d'aquesta variant.
A lo millor
estaríem parlant
d'una altra variant
perquè a Madrid
com vam fer l'M40
vam haver de fer l'M50.
Aquí encara
no hem començat
ni la primera, no?
Per tant, escolteu,
que es faci.
Jo crec que la meva
manifestació anterior
queda reflectida
la meva opinió al respecte
i jo crec que s'ha parlat
inclús una mica massa
d'aquest tema.
Crec que intentar
d'alguna manera
escoltar
que és bo
a certs grups
que d'alguna manera
estan en contra
d'aquesta variant
de l'altra.
Torno a repetir,
és que sempre que es fa
una obra d'aquesta mena
sempre n'hi ha algú
que surt perjudicat,
i per tant
el que s'ha de veure
és quina és
la necessitat
del tema.
Per tant,
jo crec que s'ha parlat massa
del tema
de la variant
340.
Crec que si no
haguéssim parlant
potser estaria començada
i que jo crec
que és bo dir
que en aquest moment
per fet que comencen
quan més havien millor
i torno a repetir.
Com sempre,
n'hi haurà persones
perjudicades
i que ho sentim
moltíssim,
però que d'alguna manera
jo crec que passa
a tota la ciutat
i no només
a la ciutat de Tarragona.
I que per tant
cadascú defensa
els seus interessos
que també és lícit
i per tant
tothom que manifesta
una opinió en contra
se l'ha d'escoltar,
però que realment
sempre ha de primar
el benefici
per la resta
per el conjunt
de la ciutat
i jo crec que això
és el que diu
com deia
el Rafa i la Rosa
que comencin
quan més havien millor
i escoltim
és el que és necessari
en aquest moment
de la ciutat.
El que és una veritable
llàstima
d'aquesta variant
és que porta
3 anys
amb un calaix
aprovada.
No ho oblidem.
Vull dir que
ja podria estar acabada.
Si quan es va aprovar
aquest projecte
l'Estat
hagués licitat
i haguessin començat
estaria acabada?
Però això passa
amb tantes coses.
Ja, ja, però és que
estaria acabada.
No, però si parléssim
de quantes coses
estan als calaixos
que han fet
i que s'han preparat
des de fa no sé quants anys
sempre sortirien coses
que realment
el govern corresponent
de l'època no va fer.
Però jo el que crec
és que s'ha de mirar
sempre endavant.
La culpa en aquests casos
és que les maquinàries
administratives
que són molt lentes,
molt burocràtiques.
Jo sempre he pensat
que Tarragona té deficiència.
Jo crec que Tarragona
no ha sigut el punt de mira
de cap govern de l'Estat.
O sigui,
no parlo de Tarragona només,
parlo potser
en el seu conjunt de Catalunya.
Jo crec que Catalunya
té mancances
que no les té
la resta de la península
i que per tant
jo crec que ha sigut
la gran oblidada
perquè probablement pensaven
que com que la resta d'Espanya
tenen la idea
que els catalans
som tots rics,
han pensat
que eren els que menys necessitaven
i que per tant
ens han deixat
una mica la cua de tot.
I quan dic això
aquesta frase
de los catalanes son los ricos,
jo recordo
que jo soc una persona
molt enamorada
d'una zona important
de la nostra península
que és Andalusia
i jo viatjo bastant
perquè m'agrada molt
el món de la península
i és una de les frases
que diu tothom
ah, però tu eres catalana
els catalanes
sois tots ricos.
O sigui,
jo crec que és una qüestió
de mentalitat
i aleshores
com que han pensat
que Catalunya
era el que
d'alguna manera
estava més avançada
segons ells,
doncs no tenien necessitats
i per tant
ja ho faríem nosaltres
i aquesta és la mancança
de tot
en el seu conjunt
per uns i per altres.
doncs canviem de tema
immigració
procés de regularització
dels treballadors estrangers
que s'acabava
el cap de setmana
totes les veus
pràcticament tothom diu
que ha anat molt bé
i que s'ha solucionat
la situació
d'una part important
de tots aquests
estrangers
immigrants
que estaven treballant
en l'economia submergida
ja per ser optimistes
la Rosa diu que no
no, en absolut
perquè continuen arribant
peteres
perquè aquest procés
de regularització
evidentment que ha servit
per regularitzar
la situació
de moltíssima gent
ahir a la nit
estaven donant
estaven donant
xifres
del procés
de regularització
però també
mira
abans d'ahir
estaven parlant
amb regidors
de l'Ajuntament
de Treviso
de la comuna
de Treviso
a Itàlia
al costat
de Venècia
i estaven
francament
desesperats
de l'arribada
amb ells
en aquest cas
del Venesos
i diuen
que evidentment
vull dir
qualsevol procés
de regularització
que un país faci
serveis de crida
perquè en vinguin més
i aquí
és evident
vull dir
hi ha hagut uns mesos
aquests dos mesos
últims
que han arribat
més peteres
que mai
vull dir
aquesta gent
arriben al país
què fan
els tornaran a enviar
cap a casa
o els posaran
en un avió
com s'ha fet fins ara
i els emportaran
cap aquí
cap a Catalunya
i al País Valencià
que és el que han estat fent
vull dir
quanta gent
quants són realment
els immigrants
que es queden
sense regularitzar
a mi és això
el que em preocupa
els que s'han pogut
regularitzar
perfecte
perfecte
la seguretat social
ingressarà
no sé quants mils
de milions més
perquè aquesta gent
tindran un treball
regularitzat
i cotitzaran
i pagaran els seus impostos
i la seva seguretat social
però i els que no han pogut
i els que estaven
treballant
amb economia submergida
i quan han anat
al seu empresari
demanar-li els papers
o que els hi presentessin
els papers
li han dit
mira ara ja no hi ha feina
perquè tu marxaràs
jo em quedaré uns dies
sense treballadors
quan s'acabi el procés
agafaré els que acaben d'arribar
i continuarem
amb la mateixa
amb la mateixa
economia submergida
vull dir
jo penso que
que evidentment
ha servit
per regularitzar
no sé quants mils
però
que el problema
continua exactament igual
no és un problema
no és un problema simple
vull dir
si
clar
és que
segurament deu ser
el principal problema
que tenim
en la societat actualment
però vull dir la pregunta
la pregunta és
podem ser optimistes
podem ser optimistes
davant del procediment
sí
el procediment ha funcionat
és a dir
quan es fa un procediment administratiu
i aquest procediment administratiu
té un nivell d'èxit
raonablement
important
doncs bueno
el procediment ha funcionat
per tant
bé
cal ser optimistes
és el que deia Rosa
molts d'aquests immigrants
que estaven en una situació irregular
doncs ara passaran a tenir
una situació regularitzada
i això és bo
és positiu
si més no
per a aquests immigrants
però vull dir
el problema de fons
és aquest
i el problema de fons
és que
què fa la Unió Europea
no Espanya
què fa la Unió Europea
amb la immigració
que ve
i que vindrà
i aquest és el problema
i per tant
el problema
ha de passar
i en algun altre turisme
havíem parlat d'aquest tema
és un problema
que probablement
té les seves arrels
en el colonialisme
i que Europa
durant molts anys
s'ha viscut molt bé
perquè bueno
clar
mentre estaven allà
no passava res
ara quan aquells
comencen a demanar
una part del pastís
que prèviament
els havíem pres nosaltres
ara és quan es produeixen
els conflictes
i això
ho ha d'afrontar
la Unió Europea
Espanya
Itàlia
França
que són països
mediterranis
i que per tant
tenim la frontera
amb els països
del Magrib
i amb la
immigració
subsahariana
molt més feble
hauran d'afrontar
un procediment
que no pot ser
només policial
és a dir
si el problema
fos imprimar
les fronteres
i tancar-les
bueno
al final arribarem
als Estats Units
no?
No és aquest el problema
el problema
passa per inversions
en els països d'origen
passa per unes millors
polítiques
de suport
als països del Terce Món
i passa probablement
per una regularització
de la pròpia política
socioeconòmica
de la Unió Europea
jo crec que el gran
oblidat del tema
de la immigració
quan parlem d'immigració
sempre ens obliden
d'una part fonamental
que és la gent
que viu a la zona
que rep a l'immigrant
estem pensant
sempre en la gent
que ve
i no pensant
en la gent
que tenim aquí
i aquest problema
la gent
l'està vivint
d'una manera
molt dura
l'està vivint
d'una manera
que no l'acaben
d'entendre
que ningú
ha preparat
a ningú
per rebre
tot això
i que aquest
és el gran error
perdó
la gent
originària
del país
que viu
en zones
als barris
al costat
dels immigrants
a veure
la gent
jo l'altre dia
vaig fer
una xerrada
amb els col·lectius
de dones
que és un temps
d'una manera
molt informal
a parlar
cada mes
del tema
que toca
d'aquesta campanya
que nosaltres
estem fent
de la campanya
que toca cada mes
jo
la veritat
és que m'ho vaig quedar
una mica sorpresa
perquè van pensar
han de parlar
amb molta claretat
del que pensen realment
perquè aquí
ni està la prensa
ni ens escolta ningú
realment
què pensa la gent
el problema que teniu
a casa vostra
lo tenim tots
tots tenim
a la vora
que ens crea
algun problema
la veritat
és que tothom
pensa
que a l'hora
de fer
i programar
el procediment
per fer que la immigració
estigui d'una manera
controlada
entre cometes
doncs
s'han oblidat
per suposat
de la gent
que hi viu
de la gent
que està aquí
que el ciutadà
diu
i a mi
qui ha pensat en mi
o sigui
a l'hora de fer
aquest procediment
jo on he quedat
perquè jo és el que tinc
a la vora de casa meva
si jo estic vivint
en un barri
que té vivendes
que no tenen ascensor
això ja pots pensar
que és
en aquest moment
totalment
un gueto
perquè els mateixos ho fan
d'una sèrie de persones
que venen de fora
i que
tenen una religió
i una cultura
molt diferent a la meva
i que jo m'he quedat
a la meva escala
jo s'ho he tallat
perquè la resta de la gent
és de la seva cultura
i de la seva forma de pensar
i en mi no ha pensat ningú
i aquest és el gran error
jo crec que un procediment
d'aquesta mena
el primer que ha de fer és
intentar de veure
quina és la problemàtica
que pot crear tot això
i estem parlant
d'una situació complicada
que encara es complicarà més
perquè és veritat
que han obert una porta
que el procediment
s'havia de fer
sí
però jo crec que
la sensació que han donat
de cara a l'exterior
a l'hora de demanar
quina documentació
es necessitava
per fer aquesta regularització
que torno a repetir
que segurament era necessari
la mancança que jo trobo
és que no se li ha explicat
a la gent
en aquest moment
el sentiment de la gent
del carrer
de qualsevol ciutadà
és
han obert una porta
infinitament molt gran
no han pensat
en nosaltres
i en aquest moment
el que tindrem
és més del mateix
i això pot portar
comportaments més racistes
per si al racisme
hi ha un pas
clar
no un pas
mig pas
perquè a més
veuen els d'aquí
que estan ajudant
els de fora
i que potser a mi
amb precarietat laboral
una cosa
i ara diré una cosa
potser una mica
políticament incorrecta
és així de cert
a veure
una noia
de Tarragona
que rebia
ajuts
a través del
Consell Comarcal
separada
amb dues criatures
i que ella treballava
només té el seu sou
aquest any passat
ja no va poder
accedir
a cap
de les ajudes
que tenia
perquè tenim
una població
immigrada
que no té recursos
i que per tant
amb tots els nivells
ella superava
amb
ho direm
pessetes
exactament
amb 25.000 pessetes
anuals
el límit
d'ingressos
perquè
els ajuts
socials
de les administracions
van a parar
bàsicament
els immigrants
a veure
hi ha un sostre
si tu passes aquest sostre
no tens dret
però clar
aquest sostre
ara
ha baixat
perquè el nivell
d'ingressos
ha baixat
fa 24 anys
jo era director
del CEIP
Camp Clar
i em va impressionar
la frase
d'un pare
que em va dir
escolti
jo vull ser gitano
ho diien
aquestes paraules
era el temps
en què
les vivendes
de l'esperança
havien desaparegut
una de les vegades
que havien desaparegut
després
es van tornar
una altra vegada
a evitar
i van enviar
als frans
que vivien ja
a la zona
del que deien
en aquell moment
Sant Magí Santatecla
al barri de Camp Clar
llavors clar
aquesta gent
tenia una vivenda
amb diners oficials
tenien accés a les beques
el menjador escolar gratuït
els llibres
amb una atenció
que en aquell moment
donava creu roja
llavors aquell senyor
desesperat
perquè ell no tenia
aquestes condicions
però en canvi
segurament econòmicament
o socioconòmicament
estava bastant més fumut
que aquelles persones
bé
doncs aquesta frase
de fa 24 anys
jo ara me la torno a sentir
cada dia
és vigent
a l'institut
ara ja no són els gitanos
ara són els moros
jo vull ser moro
i a banda
aquesta frase
se sent cada vegada més
i a més
això és perillós
i ho he volgut dir expressament
la frase és
aquí tot va pels moros
no pels magribins
que aquesta és la frase
la paraula políticament correcta
això fa 5 anys
era impensable
ara estem
a mig pas del racisme
sí perquè és veritat
tenim una realitat
que la gent no
a veure amb què la gent
que realment
quan fas una política
d'integració
el primer que s'ha de fer
és això
explicar-li a la gent
una realitat
quan la gent pensa
resulta que ara venen
els de fora
i tenen més facilitats
no, perdoni
no tenen més facilitats
són les mateixes
o sigui
la llei està feta
per tots igual
és un nivell
és un estatus
és una forma
si vostè té dos fills
i aquell té quatre
és indiscutible
que l'ajuda anirà
per la família
que té quatre fills
però és igual
una persona
quan arriba a Tarragona
i està legalment
empadronada
i en tota la legalitat
del món
té els mateixos drets
i els mateixos deures
que tu
que tu
i que tu
per això la gent
no ho entén
el tòpic de la gent
el que parla la gent
al carrer
és que se les donen
més facilitats
perquè realment
quan parlem
no tenim
la suficient claretat
per dir això
que la llei
és per a tothom igual
i que la gent
no se li ha preparat
perquè realment
integri
i accepti
la immigració
que és necessari
ja que estem parlant
així políticament incorrecta
una mare
una mare
que veu
que el seu nano
no té la beca
de menjador escolar
perquè no li ha tocat
pel que sigui
però en canvi veu
que el nen marroquí
no dina al col·legi
perquè avui hi ha carn
que s'acaba la tertulia
aquesta senyora
té tot el dret
a fer el petalera
els tres contartulis
gràcies
s'acaba la tertulia
fins la propera
adeu bon dia
adeu bon dia