Sintoria de Tertúlia
Avui els informatius de Tarragona Ràdio i també alguns mitjans de premsa escrita en obert o obren edició parlen de dues qüestions relacionals amb infraestructures una vegada més, un tema realment molt habitual en la tertúlia.
Avui es parla de l'autopista i de la carretera per diferents motius.
I també treure la supressió física de les barreres dels piatges al Vendrell, Tarragona i l'Hospitaleta de l'Infant.
Aquesta és una notícia relacionada amb l'autopista. La notícia relacionada amb la carretera és que un dels màxim responsables del govern de la Generalitat amb infraestructures, el secretari per la mobilitat Manel Nadal, deia ahir a Tarragona que el que cal és que comenci ja el projecte de construcció de la variant de la 340 que va aprovar l'anterior govern del Partit Popular.
D'alguna manera aquí canvia doncs la posició del govern de la Generalitat. Que comenci aquest projecte i després, si cal, ja es canviarà el projecte tal com defensen alguns partits polítics.
Per exemple, els partits del tripartit, perquè també els oients m'entenguin. És a dir, tenim aquí dues qüestions sobre autopista i carretera.
Sí, sembla que començem per l'autopista.
Sí, per l'autopista.
Els agrada la...
Benvingut sigui tot el que sigui ampliar carrils, que realment l'autopista avui en dia és quasi impracticable.
S'ha quedat ja totalment obsoleta i petita per acollir tot el trànsit que té. Benvingut sigui l'ampliació.
Benvingut sigui en la supressió dels peatges.
Crec que també amb això solucionarem un dels principals problemes que té l'autopista, que és...
La supressió de les barreres.
De les barreres aquí. No dels peatges, bueno, de les barreres, perdó. Del peatge...
Del peatge troncal.
Del peatge troncal. M'imagino que en faran un únic d'entrada i de sortida, amb la qual cosa solucionaran molt els embotellaments dels caps de setmana de tornada de Barcelona,
que jo crec que un dels principals problemes no solament és el trànsit, sinó aquestes barreres que acumulen i impossibiliten la fluïdesa amb la circulació.
Per tant, la notícia, benvinguda.
Jo ja el que demanaria, disposats a demanar ja la liberalització del peatge, almenys, entre el Vendrell i l'Hospitalet de l'Infant, que és un tram lo suficientment conflictiu.
La Nacional 340 no estan fets els desenvolupaments.
Almenys, encara que fos temporalment, seria una solució molt ràpida, molt viable.
O potser tindria, potser suggeriria que el desví de Tarragona fos l'autopista i passessin l'autopista per darrere, que seria una altra solució.
No ho sé, no sé què en penses el Xavier.
En tot cas, aquests que parlaven fa uns quants, no gaire, fa uns quants anys, diguem-ne, de llibrerització de peatges i també, doncs, ara potser haurien d'abonar alguna explicació.
I tenen la boca petita.
En fi, el tema aquest de l'ampliació de l'autopista no és nou, ara és Avertis, abans de fer-se l'anterior titular de l'autopista aquesta, qui reiteradament havia plantejat l'ampliació d'aquesta autopista.
I tots recordarem diverses polèmiques agudes, perquè el projecte en si de construcció ja estava aprovat, però aquí a la segona part que no se'ns explica tampoc avui.
A canvi de què? Que aquesta és la gran pregunta.
Sí, perquè la inversió costa uns 500 milions, han calculat ells, d'euros, assumiria la pròpia companyia els diners, però, com diu el Xavier, a canvi de què?
Jo recordo perfectament que, sent ministre Alvarez Cascos, doncs, bueno, Alvarez Cascos havia dit per activa i progressiva no, no i no, perquè tot era a canvi d'augmentar la concessió.
I, evidentment, el Partit Popular, doncs, havia adquirit un compromís de no augmentar més les concessions d'autopistes, sinó al revés, doncs, crear una xarxa, sobretot a Catalunya, d'autopistes i autovies lliures de peatge.
I, per això, doncs, es va enllestir amb el Pla de Carreteres 2000-2007, doncs, la creació de l'autovia AP7 o A7, diguem-ne, com a variant de la Nacional 340.
Llavors, doncs, hem de saber, aquestes contrapartides, si són assolibles o no, perquè, evidentment, doncs, si ha de ser, doncs, a costa de peatges directes o peatges indirectes a la sombra, l'ampliació d'aquest autopista, d'aquest autopista no podem estar en cap cas d'acord.
Segur que alguna compensació demana a l'empresa, no?
Jo, de tots els modus, crec que liberalitzar una autopista a Europa no s'ha fet mai, eh? No hi ha cap estat que renunci i faci pública una autopista, perquè és un mitjà d'ingressos per a l'Estat brutal.
No sé si són les autopistes espanyoles, no sé si representen 500.000 milions de pessetes l'any d'ingressos per a l'Estat.
A part de que mantenen...
Alemanya són completament gratuïtes, Bèlgiques també.
Sí, però no eren de concessió inicialment, s'havien fet gratuïtes ja des del començament.
Les que es fan privades a França, a Itàlia, les que són privades, ho són de sempre.
Aquí a Espanya la concessió d'autopistes va acabar l'any 95, estem al 2005, i aquí continua tothom pagant, i es va acabar la concessió inicial, es va pagar l'any.
Però s'han anat fent pròrrogues.
Pròrrogues, a canvi de... Home, jo si a canvi de la pròrroga ho amplien, evidentment, Avertis és una companyia privada que no crec que gratuïtament faci l'ampliació.
Això està més que clar, no?
A mi el que m'agradaria és que, precisament, aquells que van dir lliberem l'autopista, home, compleixin amb la promesa.
Però el que està clar és que ningú ho complirà, perquè això és un mitjà d'ingressos per l'Estat, com pocs n'hi ha, eh?
A més d'aquest segurs que cada dia passa un senyor, és l'IVA de la part del peatge que tu poses, més l'impost de societats que paguen aquests senyors.
Quin estat o quina institució pública renunci en aquest afont d'ingressos?
Deixi'm saludar el Francesc Roig. Francesc, bon dia. Ja aparcat el Francesc. Estava aparcant. Venien cotxes, avui estem parlant de cotxes per començar, de l'autopista, dels tres carrils que volen fer, o que diuen que faran aviat perquè arribaran en un acord.
Sembla bé la idea. A canvi de què? Ara estàvem comentant això. A canvi de què l'empresa concessionà de l'autopista farà aquest tercer carril?
Home, en primer lloc hauria de ser a canvi de la tranquil·litat dels conductors. A canvi de la, diguem-ne, seguretat dels que la transiten, perquè és clar, fins ara damunt de la taula s'han posat elements econòmics, però ja també penso que hi ha elements humans.
És cert, totalment cert, que les autopistes d'Alemanya van néixer gratuïtes en una època i en un sistema polític d'infausta memòria, no?
Però gratuïtes. Aquí, com que van néixer com són, és difícil redreçar una situació que, a més a més, neix amb ànim de lucre, perquè és així, i d'ingressos, i és molt difícil, suposo, eh?
No sóc entès en el tema de redreçar una situació d'aquest tipus. El que passa és que aquest tercer carril, jo crec que és necessari perquè la fluidesa del trànsit,
és a dir, hem convertit l'autopista en una segona 340, i aleshores, gairebé tothom sembla que utilitzant l'autopista faràs més aviat, i t'adones que moltes vegades utilitzant altres vials secundaris, avances més.
Però has de tindre molta imaginació perquè ets real.
Sí, no et creguis. Home, sí, no et creguis, però, eh? Perquè d'aquí al Vendrell, amb hores punta d'aglomeració i amb dies punta de vacances,
les cues són impressionants, però no pels tres carrils, pels piatges.
Però la carretera és pitjor, eh?
Sí, home, també, d'acord, sí, sí.
Aquí al Vendrell per la carretera és una hora, eh?
Tres quarts.
Depèn, sí, perquè has de passar, però el bypass que han fet, el Tafulla, i realment des de la punta de la Mora fins pràcticament a Torre d'en Barra, t'estalvies un bon tap.
Malgrat tot, jo penso que s'han de buscar solucions que facilitin, per exemple, aquesta impaciència, aquesta intranquilitat de les cues i dels embussos.
I això es produeixen, lamentablement, dia per altre, no?
En fi, el tema de l'utopista, com deia a l'inici la tertulia, és un, l'altre era el de la carretera, perquè avui també ho destaquen bastant els mitjans de comunicació,
ho hem reflectit nosaltres en els informatius de Tarragona Ràdio, ahir el secretari de Mobilitat del govern, Manel Nadal, del govern de Catalunya,
deia que es tiri endavant el projecte de la 340, de la variant, de la famosa i polèmica variant que va de la Mora al centre de Tarragona,
el projecte aprovat pel Partit Popular, en època del govern del Partit Popular, que recordem que alguns reclamen, insistentment,
i altres el critiquen perquè volen un canvi de traçat. Ara la Generalitat diu que es faci i després, si cal, ja ampliarem aquesta variant
perquè continuï després cap a l'enllaç amb la carretera de Valls, perquè ens entenguin els contartulis, que suposo que m'entenen,
i també perquè m'entenguin els oients. Però de moment que es faci aquesta que va de la Mora a la Sabinosa, al camp del Nàstic, per entendre'ns.
Què els hi sembla?
En principi el que és una mica trist, que finalment per arribar a aquesta conclusió...
Perdó, Javier, perquè recordem que tenim uns veïns mobilitzats cada diumenge a la tarda que talla la carretera
i ara hi ha hagut uns altres que han anunciat que volen tallar l'autopista d'aquí un parell de setmanes,
vull dir, amb postures contraposades.
I sortirà segurament un tercer grup que digui, escolta, i com que no entenem res, ara ens manifestem perquè no entenem res.
I què tallaran, aquests?
No sé què tallaran, però tenen tot el dret de tallar i manifestar-se i tot, perquè és inaudit aquest canvi de posicionament.
i de criteri, i total, doncs hem fet tot un tomb per arribar al mateix punt de sortida.
Però això sí, hem perdut dos anys.
Hem perdut dos anys.
Jo no sé si això és presentable davant de la ciutadania o no, però això és una mica ja de broma,
però sense ànim massa de ser frívol.
El que sí vull dir és que les obres aquestes no es paralitzen inicialment,
com s'ha pogut dir per demanar al Naval per la ineficàcia del Ministeri Anterior,
sinó perquè tots sabem que a l'alçada de la Mora es va trobar una pedrera romana de les restes,
de les pedres del mèdol, i que això va fer endarrerir l'execució de l'obra.
Si no, avui dia, igual que la variant, el tram entre la Mora i Torrent Barra està executat,
doncs estaria també en ple funcionament.
Això va fer aturar el projecte, redissenyar l'entronc a l'alçada de la punta de la Mora,
i per tant, diguem-ne, tota la resta fins a Tarragona.
Ara se'ns presenta que aquesta alternativa és bona,
però que també s'haurà de millorar mitjançant el que sempre s'ha parat del segon cinturon.
És a dir, estem parant encara el primer cinturon,
el que s'executarà de forma més o menys imminent sembla ara,
i després vindrà el segon cinturon,
que així ja d'una vegada per totes descongestionarà el que coneixem ara
com el desvíu de Tarragona.
D'acord? Però fem-ho ja.
Va, doncs vinga. Antoni.
Home, jo penso que anem enrederits, però jo diria no dos anys, 25.
O sigui, que jo crec que aquí s'han encantat tots,
i crec que els primers que s'han encantat és l'Ajuntament de Tarragona.
O sigui, és buxornós que el 2005 no tinguem encara a Tarragona una circunvalació,
i que per anar d'aquí a Altafulla tinguem que fer el via crucis que s'ha de fer.
Per mi això és buxornós i realment inacceptable, intolerable,
i crec que totes les administracions tenen part de responsabilitat.
I això, que som un país laic.
Laic, això.
Totes les administracions tenen part de la seva responsabilitat.
Jo el que demano?
Que es faci ja, eh?
Com diu el Xavier, que comencin ja, que es faci...
Ah, el projecte aprovat.
Que es faci el projecte aprovat i després que facin un altre cinturon.
És que si estem pendents de les manifestacions dels veïns,
bueno, aquí no es faria mai res, eh?
Perquè sempre hi ha algú que li xafen a l'ull de poll, eh?
I que sortirà a cridar.
En definitiva, el que té que mirar el gestor públic és l'interès comú.
I l'interès comú és l'interès general de tota la població,
no d'un determinat grup de persones que poden veure afectat el seu xalet.
Escolta, si se li va afectar o se li va afectar una propietat,
per això hi ha una llei d'expropiació que posa per damunt l'interès públic
que vostè se li indemniza i s'acabó.
El que no podem és estar pendents del caprici d'un sector minoritari de la població
que posi impediments i traves a projectes públics que són per l'interès general.
Sí, però ara has tocat un punt que és el moll de l'os, l'ull de poll
i fins i tot la llaga de moltes d'aquestes situacions.
És a dir, és l'interès comú, correcte.
És que no perdem de vista aquest aspecte,
però moltes vegades aquest interès comú,
la gent, sobretot els que poden quedar afectats per situacions d'aquestes,
no el veuen igual,
perquè l'interès comú del governant,
moltes vegades a través de l'expropiació ordinària i forçosa,
té unes connotacions que pel que pateix l'expropiació
no les interpreta igual.
M'explico.
El cas aquest que cites tu,
i evidentment tots els altres casos afectats d'una expropiació forçosa.
Clar, si les expropiacions forçoses
no haguessin d'anar a raure totes,
gairebé al 100%, els contenciosos,
perquè tothom considera que el que moltes vegades
es quantifica com a expropiació és una presa de pèl comparat...
No tant ara, no tant.
No ho sé, però tots acaben al tribunal d'aquí, eh?
El jurat.
El jurat.
El jurat del justitbreu.
El jurat de judicial no arriben tants, eh?
Bueno, doncs...
I les administracions...
Potser m'he exagerat amb el 100%, però n'hi ha, eh?
Cada vegada som més conscients, hi havia, no?, del pagament del valor.
Jo diria, per exemple, amb l'última gran obra que hi ha hagut, que és l'AVE...
La gent s'ha fet rica.
Jo no asseguraré això, però al final la contenció de l'AVE...
Jo ara, després d'aquesta afirmació, gairebé...
Necessites un terreny però passi a l'AVE...
Jo ara, després d'aquesta afirmació, m'apunto a Construmat i als pisos de 30 metres.
Francesc, Francesc, quan s'ha pagat...
Solucions habitacionals.
El preu que s'ha pagat l'habitària de finca rústica amb zones per expropiació de l'AVE
no es paga al mercat.
No es paga al mercat, home.
Jo no dic que s'hagi fet rica, no, però el preu que s'ha pagat no es paga al mercat.
Això és cert.
Per tant, admets que és un altre tipus d'expropiació amb un altre esgraó.
O sigui, l'empresa aquesta de Ferrocarrils ha pagat per damunt del que es paga habitualment al mercat
per no tindre problemes.
D'acord.
Però fixa-t'hi, mentre aquesta empresa, que també és d'interès públic,
aparentment, no?
És una empresa de tenir interès públic.
Bé, ho ha de ser.
Efectivament, per això es fa l'expropiació.
Està fent una expropiació a un preu que tu, vosaltres dos,
ara que veu de reconèixer, que té una dimensió diferent
de la que pot ser una expropiació d'una de 340.
Però et paguen el mateix.
No, no, ho hem pregut com a exemple.
No, no, no.
No vol dir que no es doni d'aquests casos també amb altres...
Jo també com a exemple.
Vull dir que hi ha paràmetres
que no són iguals
d'expropiació.
I això justifica que queden endarrerits
segons tu projectes o paralitzats.
Amb sol urbà la llei és claríssima
i defineix uns paràmetres
i aquí gairebé són faves comptades.
Amb sol rústic o amb altre tipus de sol
ja és més complicat la valoració
i dir quin és el valor d'una terra
i de les oliveres plantades
i de la collita vigent...
Però això també té paràmetres, eh?
No, però no és tan matemàtic.
Francesc, jo crec que...
A veure, això és un altre problema
que no té res a veure amb l'interès públic, per mi, eh?
No, no, és que no ho he acabat.
Ah, perdó.
Que vagi, no vagi.
Sí, que aquest interès públic
o la finalitat és això.
Aleshores ens estem...
Per exemple,
una de les altres notícies d'avui
és que estarem units amb Itàlia
per mar
doncs dues o tres vegades per setmana, no?
Bé, a mi em sembla perfecte.
Però és que resulta que d'aquí el tafulla
una cosa tan, tan, tan...
Dic el tafulla com puc dir Torrenbarra
per anar a Barcelona, per entendre'ns, eh?
Com Cambrils.
Com Cambrils ara no.
No tant, no tant.
Ara Cambrils no tant, no tant, sí.
Però una cosa tan elemental,
és a dir, de calaix,
ho tinguem amb un azucac d'aquest tipus
i, a més a més, amb una picabaralla política
d'un joc de tenis sense pista.
I sense regles.
I sense regles.
No, no, no, no, no ho sé.
És a dir, el ciutadà, quan ara aquí el moderador deia
i s'anuncia un tercer grup,
que a la millor...
Jo no he dit això, eh?
Ho ha dit el Xavier.
Però el governant no pot estar coaccionat per això.
El governant jo crec que ha de tindre molt clar
el que és l'interès públic
i ha de decidir en funció de l'interès públic.
El que sembla que sí que hem arribat a una situació kafkiana
i això, ahir sí que ho deia en la tertulia,
és el fet que hi hagi dos grups de veïns
que ara manifestin la seva voluntat de fer protestes
en posicions contràries, no?
Sembla una situació realment...
En fi, que hem arribat a un punt de no retorn.
Jo és que potser...
Ara, per anar així una mica genèrica i en el pànel teòric,
potser doncs hem confós els timings
de com ha de ser la participació ciutadana
i la informació pública.
És a dir, que ha d'haver un temps per l'anàlisi
i per la informació al ciutadà i que ha de participar...
Previ al projecte, no?
Sí, sí, intensa i tota la utilitat que es vulgui,
però quan arriba l'hora de prendre decisions,
les ha d'aprendre qui les ha d'aprendre.
I no podem barrejar llavors, diguem-ne,
que en aquesta fase de presa de decisions
intervenguin altres factors, diguem-ne,
que poden institucionar.
Intervenguin coaccions.
Evidentment, això evidentment de cap de les maneres.
No, unip a la rima, eh?
Sí, sí.
I llavors, per exemple,
amb això de la planificació de carreteres,
doncs ens podem trobar casos tan sobtats,
com per exemple jo no citaré el nom de municipis i comarques,
però que paral·lelament a aquesta ampliació de l'autopista,
per tant, estem a tres carrils,
doncs hi ha algun municipi que ha manifestat
que la variant de la 340
s'hauria d'incorporar a la pròpia autopista.
I per tant, estem parlant de dos carrils més.
Per tant, trobem magnífiques autopistes
de cinc carrils per banda,
amb sortides que de 200 metres,
perquè clar, m'aniria bé que hi hagués una sortida aquí,
m'aniria bé que hi hagués una sortida allà,
500 metres,
i per tant, entenen aquesta variant de la 340
com una via de comunicació local.
Senyors, no,
aquest no és l'objectiu del pla de carreteres,
és d'establir els grans eixos de comunicació
d'aquest país, Espanya,
de forma lliure i gratuïta,
per d'alguna manera recuperar el greuge
que s'hagi pogut crear a Catalunya,
que no va ser greuge,
simplement va ser avançar uns quants anys,
25 per cert, diguem-ne,
de tindre autopistes,
coses que altres llocs no hi eren.
Ara és l'hora de compensar i recuperar aquest terreny,
evidentment,
però no podem confondre una via de gran capacitat lliure
amb una carretera local.
I a vegades es confon,
i es confon perquè els polítics
tenen la tendència d'escoltar tot i tothom,
i s'ha d'escoltar quan s'ha d'escoltar,
però quan s'ha de decidir...
A veure, hi ha trams a les autopistes europees
que són lliures amb set carrils
i no estan lliures de peatge?
Per exemple, a França,
no recordo quin tram és,
i és com a carretera general.
Sí, però és que ho diuen els tècnics,
ho diuen tots,
no funcionen.
Les administracions...
Una autopista a partir de tres carrils
no és operativa,
perquè les capacitat de trànsit que tenen,
per la forma de conduir que tenim,
els llatins sobretot,
no desaiguen trànsit.
tots estem farts de veure...
D'on va per l'esquerra.
Tenim tres carrils,
doncs anem pel centre o per l'esquerra,
la dreta està lliure.
Si hi ha quatre ja és el caos.
Home, i ara més que mai.
Evidentment.
Alguna cosa, Francesc,
sobre això de la participació,
em sembla que volies dir alguna cosa?
I canviant de tema?
Simplement amb aquest tema que deia ell,
que apuntava que...
És cert,
ens hem avançat 25 anys
amb el tema de visió de xarxa,
de dimensió d'estructures organitzatives
a nivell de traçats
per fer més fluïda aquesta aglomeració
dels grans nuclis de conurbació,
però també és cert
que hem pagat un peatge greu.
Anticipar-nos 25 anys
vol dir haver pagat durant 25 anys
una cosa
que en la resta de l'estat espanyol,
que s'ha fet més tard,
no ha calgut.
I s'ha vingut 25 anys.
No, no, no, a veure,
i no ho dic com a un greuge comparatiu,
però ho dic perquè moltes vegades
allò que de tan avançats que anem
ens mata el fred.
Esclar.
Canviem de tema, senyors?
Deixi'm reservar els últims minuts
per altres qüestions de l'actualitat.
Tema Terrassa Acabades,
ja dèiem ahir que el jutge
ha admès a tràmit
la querella presentada
pels expropietaris d'aquells terrenys
que van vendre,
diuen ara,
que per pocs diners
les seves finques.
Tot això,
pocs dies després
que la Fiscalia anuncies també
la presentació d'una iniciativa
per investigar tot això.
Tenim un bon enrenau judicial.
Avui que tenim el degà
del Col·legi d'Advocats,
Antoni,
això anirà ràpid o no?
Perquè ja saps que tothom
diu que el pitjor del tema
és que la justícia anirà lenta.
Jo penso que serà una mica lent,
la investigació serà tortuosa.
Bé,
jo reclamo,
reclamo
l'aplicació del principi
de presó d'innocència
per tots els denunciats.
O sigui,
que jo defenso la seva inocència
i dic el que ja vaig dir,
que em sembla que vaig ser
dels pocs ciutadans de Tarragona
que vaig dir.
Home,
que aquests senyors
mereixen almenys
la reprovació ètica
per la seva conducta.
Des del punt de vista jurídic,
que siguin els tribunals
qui determinen
en el seu moment
si tenen responsabilitat penal o no.
Jo defenso
la seva presència d'innocència,
insisteixo,
però almenys
la reprovació ètica
ja la van tindre
en el seu moment
obligant a dimitir
i tenint la reprovació
de la societat.
Afectarà un altre cop
aquest tema judicial
o, en fi,
les diligències judicials
afectaran una mica
l'ambient polític,
l'ambient fins i tot
de la ciutat, creuen?
De moment ja ha afectat.
Ha afectat
perquè el pla parcial
de Terrescavades,
que tècnicament
no tenia gaire problemes
i tenia una aprovació
unànima
per parlar del consistori,
s'ha vist aturat
justament
per aquestes qüestions
que jo entenc
que es podien haver tirat
en paral·lel
la investigació judicial
que ha d'estar
al marge
i preservada
de qualsevol
intoxicació,
diguem-ho així,
política
i, per tant,
evidentment la justícia
ha d'actuar
amb tota la contundència,
sota el precepte
de la presunció d'innocència,
evidentment,
però ha d'actuar
fins a les últimes conseqüències.
Però el planejament
i la necessitat
de creixement
de Tarragona,
això no es pot veure limitat
pel mal fer
d'algunes persones
i que hi ha elements,
hi ha eines
de dret
en aquest país
com per poder tirar
en paral·lel
aquestes dues qüestions.
Però,
novament,
potser hi ha
un tercer factor
que són els interessos polítics
que han jugat
que s'hagi volgut
barrejar
l'abonança
del planejament urbanístic
amb el mal fer,
amb aquesta reprovació
d'ètica
que deia l'Antoni
d'algunes persones.
Francesc,
com ho veus?
Complicat.
Més o menys
com ho he vist
des del començament
que mai un nom
ha donat
tant de joc
el concepte
de definir
un problema
com aquest
de Terrescavades
que com més es remena
més productiu
es torna.
En el sentit
que
ara, evidentment,
sembla que estiguem
en el tram final
desembocant
després de tot
el darull
mediàtic
que es va generar
en el moment
que aquí l'Antoni
va fer
la reprovació pública
també,
que allò
va ser
la cresta
la cresta
del conflicte
i que després
semblava
que hi havia
una certa
bonança
però, doncs,
les aigües del Mar Roig
han tornat
a remoure's
i ara,
com allò
d'un mur a la dreta
i un mur a l'esquerra
passen
els
presumptament
vinculats
en l'afer
tots,
però ja veurem
quin mugès
posa
posa la vara
perquè les aigües
tornin
al seu lloc
no és un tema
penso,
jo no sóc entès
en el tema judicial
Déu-me'n guard
però penso que no és
no serà fàcil
arribar
a un
a un final
clar
però justament
el fil d'algunes
de les coses
que estan dient
i tenint en compte
que pot ser
un procés judicial
complicat
tortuós
ha dit
el
de l'Aigua
del Col·legi d'Advocats
això
i tenint en compte
les necessitats
en què gairebé
tothom coincideix
d'expansió urbanística
de la ciutat
amb el pla de Terrascavades
aturat
aparcat totalment
i sense altres projectes
que potser es puguin
desenvolupar amb normalitat
perquè tenim
l'afer judicial
una mica
per damunt
tot això
pot
enverinar
en fi
no sé si
el verb
veu l'expressió
és l'adequada
però en fi
poden condicionar molt
és que
dóna la sensació
que s'estigui creant
el síndrome
de Terrascavades
i a nivell
de la província
jo coneixo
algun altre municipi
que hi ha hagut
petits casos
diguem-ne
no sé si similars
o iguals
no els llitjaré pas
i ja s'ha anomenat
Terrascavades 2
això és la frase fàcil
Terrascavades 2
i ara ja veiem
que queda inclosa
també en aquesta investigació
la budellera
al final posarem
tot el sistema
en crisi
i dient
tot s'ha d'investigar
i la presumpció
és al revés
és d'innocència
el problema
és que la gestió
potser no ha sigut
transparenta
durant molts anys
llavors estem pagant
el preu
perquè l'urbanisme
és especulatiu
per si
en certa part
els últims anys
això no ho negarà ningú
és especulatiu
no en sentit
pejoratiu
no, no, no
però jo crec
que el polític
és especulatiu
però el polític
en temes d'urbanisme
ha de ser molt transparent
llavors potser
aquí estem pagant
la falta de transparència
durant molts anys
la falta d'una gestió
urbanística transparent
jo no dic que no sigui
especulatiu
evidentment que és
especulatiu
i que el gestor públic
està influenciat
i realment
però bueno
ha de gestionar
transparentment
aquí
potser el problema
és que no s'ha fet
una gestió transparent
i ara estem pagant
les conseqüències
de tot això
llavors
fer una cosa transparent
que era opaca
jo és la dificultat
que hi veig
és el joc dels miralls
això
llavors
com podem transformar
una situació opaca
en una transparent
com pots ara
donar llum verd
a Terrescavades
quan els beneficiaris
de l'execució
d'aquest projecte
estan sent examinats
amb lupa
sobre la seva actuació
què els has d'enriquir
amb ells
no ho sé
jo plantejo molts problemes
no ho veig tan complicat
i tan fàcil
posar en marxa
el projecte
però ja no
el projecte de Terrescavades
jo em referia fins i tot
a altres projectes urbanístics
ara el que li deia
el tema de la godallera
posar en marxa
el projecte de Terrescavades
o sigui
qui són els que es lucraran
d'aquest projecte
jo pregunto
pels que estan
inculpats
en un procediment judicial
i si realment
aquests senyors
se'ls condena
serà legítim
que s'enriqueixin
naturalment que no
però per tant
això és la justícia
que ha de definir
jo crec que el projecte
es tenia que parar
però quina opció urbanística
jo pregunto
alternatives
n'hi ha
es pot desenvolupar
urbanísticament la ciutat
i això són tràmits
evidentment polítics
amb el tema judicial
una mica per damunt
sí
si s'han de buscar
altres alternatives
vaja jo les desconec
quines són
però crec que
ha de ser la imaginació
del polític
que busqui alternatives
s'ha de buscar solucions
doncs busquem-les
però has de resoldre
molts problemes
a mi se'm plantejaria
com a polític
un problema ètic
de tirar endavant
un projecte
en el que
els protagonistes
seran unes persones
que estan sentats
acusants d'un delicte
que després els absoldran
els condenaran
no sé el que faran
jo no dic que siguin
delinqüents
però bueno
Francesc
digues
no no
és que anem a tocar
un altre dels punts
abans era el de circulació
i ara el de l'habitatge
que és l'urbanisme
són els dos grans punts
de conflicte
però per exemple
jo no dubto
que aquest projecte
Terres Cavades
pogués oxigenar
i com a pulmó
d'habitatges nous
la Tarragona del futur
és cert
perquè evidentment
ha de créixer Tarragona
però també és cert
que en altres municipis
conlindants
de costa
s'està fent
una construcció
tan desmesurada
que algú pregunta
i qui ho habitarà
i qui ho comprarà
perquè a veure
la inversió en el totxo
quan els interessos
anaven
per terra
fins ara
era bastant lògica
però
això és un xiclet
que arriba a un punt
que es trencarà
vull dir que no es pot estirar més
per molt construmats
que hi hagi
i per moltes idees
lluminoses
que es tinguin
perquè esclar
els estudis de París
de 30 metres
ja fa anys
que estan inventats
com molt bé dir
aquí
diu el contartuli
solucions habitacionals
útils
em sembla molt bé
però
a vegades
quan un fa aquestes propostes
a mi m'agradaria
que algú
també
sobretot qui les fa
no que entés
les excel·lències
d'un pis
de 30
35 metres
o de 40
sinó que
abans de dir
escolta
vostè on viu
i quan em digui on viu
després expliqui
molt bé
que si viu
en un pis de 30 metres
per molt estudi que sigui
perquè tots hi hem passat
amb aquestes situacions
Això ens portaria
d'un debat molt interessant
el tema dels pisos
de protecció pública
Digues, digues, Javier
Havia fet una mica de broma
amb la frase aquesta
perquè és curiosa
i penso que és anar
un pas enrere
amb la qualitat de vida
que tots pregonem
però bueno
En fi, això ens portaria
a un altre debat molt interessant
el tema de l'habitatge
perquè a més aquesta setmana
està de plena actualitat
amb les declaracions
de la ministra del RAM
que va fer dilluns
a Barcelona
i la inauguració
Construmat
però
5 segons
Un apunt ràpid
no estaven traspassats
les competències
Estan traspassat, sí
Aleshores
què hi pinta la ministra
opinant un tema
d'un tema de traspassat?
Ja ho va deixar
el govern de la Generalitat
i va dir això per mi
S'acaba
Antoni Vives
Francesc Roig
Xavier Melero
Gràcies a tots tres
per convertir la tertúlia
Fins la propera
Bon dia
Gràcies
Gràcies
Gràcies