Un quart de català, l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Saludem ja Enric Garriga, tècnic del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona.
Per tant, Enric Garriga, bon dia. Et saludem i et donem la benvinguda.
Jo dic hola, bon dia a tothom.
La setmana passada hi va ser?
No hi va ser.
No sé on era.
Per tant, que fa temps que no teníem la guarda catalana.
L'anterior era Patrimoni Mundial.
Érem nosaltres els que no hi érem, aquí.
Total.
Estàvem allà, estàvem visitant Casa Vostra, justament, l'espai del Centre de Normalització,
que aprofitem per agrair un cop més com ens van acollir en aquell espai per fer el programa especial de Patrimoni.
Amb taula parada.
Taula, parada i tot que vam trobar quan vam arribar-hi.
En fi, després de llançar-nos aquestes boniques floretes,
comencem a repassar el que és l'actualitat de la llengua,
amb tot un seguit d'informacions diverses.
Però, clar, es nota que és Nadal i l'Enric a l'aparell de ràdio del concurs de la qüestió que farem després
afegeix un altre...
Un altre gadget.
I d'això dels gadgets ja en vam parlar.
És que això és a mi aquesta paraula que...
Un objecte.
Un objecte per penjar coses.
Un trastet.
Un escapolari.
És que sí, de fet, el trastet en qüestió és ben bé un escapolari modern, però no deixa de ser...
Això no deixa de ser el mateix sistema.
En essència, un escapolari.
Tècnicament és el mateix sistema.
Després és diferent el que puguis penjar a l'extrem, però tècnicament és el mateix.
Bé, això serà en el temps de la qüestió del concurs,
per ara abordem aquestes informacions diverses.
El Consell Social de la Llengua reclama més català a les televisions estatals.
Sí, de fet, és un punt com qualsevol altre per agafar el tema del balanç d'aquest Consell Social de la Llengua
que justament s'aprovava ahir a la tarda, a les 7 de la tarda, començava la reunió.
Per tant, la informació és fresca d'aquest matí.
De fet, hi ha diaris que no en diuen gran cosa, però he tingut sol i una agència a l'Europa Press,
puc dir, no?
Doncs sí que m'han fet un resum suficient com perquè poguéssim donar la cosa en primícia mundial.
De fet, tenint en compte que el Consell Social de la Llengua és un organisme consultiu,
recomanatiu, etcètera, el que vulguem,
tampoc la transcendència d'aquest informe tampoc no és molt espectacular,
almenys a nivell de carrer, però sí a nivell institucional és important que es faci
i que doni una presència i doni una continuïtat a l'organisme.
A veure, aquest Consell Social de la Llengua és un organ, com deia,
d'assessorament, consulta i participació de la societat en la política lingüística
de la Generalitat de Catalunya.
El presideix, el president de la Generalitat,
i els vicepresidents són el conseller primer de la Generalitat,
el secretari de Política Lingüística,
el conseller primer, doncs, Josep Bergalló,
el secretari de Política Lingüística, Miquel Puello,
que és el president del Consorci, per tant, m'afecta directament,
i també el president de l'Institut d'Estudis Catalans,
perquè, per tant, dient això ja s'entén quin tipus d'alga n'estem parlant.
Una de les principals funcions que té aquest organisme
és, precisament, avaluar anualment els objectius
i els resultats de la política lingüística del govern.
La llei de política lingüística preveu que el govern,
a les edats, cada any ha de fer un informe
del grau de compliment dels objectius per aquell any
en el cas de la política lingüística.
I llavors aquest informe que fa el govern
el presenta aquest Consell Social de la Llengua
i ell es reunia i ell aprovaven aquest dictamen
sobre l'informe que li presenta el govern
i, doncs, aquest Consell sobre aquest informe
fa les seves recomanacions i valoracions.
I una és aquesta.
A veure, el Consell mostra la seva preocupació
per l'escassa presència del català
en la programació de les televisions esterals,
en les televisions d'àmbit esteral,
fins i tot en les que són de titularitat esteral.
Clar, una cosa és que les empreses privades de televisió
poden fer de més i de menys, etcètera, etcètera.
Però una empresa estatal, que a més a més,
l'Estat diu, hi ha una Constitució,
que ara se'n parla molt,
i justament aquella Constitució diu
que l'Estat es preocuparà precisament
de la protecció i la promoció
de les llengües minoritàries i minoritzades.
Doncs, què menys que això es vegés a les televisions.
I això no s'hi veu.
I, per tant, el Consell Social de la Llengua diu
què passa aquí, com és això?
A més, a més, és injustificar-la
des del moment en què les tecnologies actuals
permeten mil i una maneres
de promoure el prorilingüisme a les televisions.
Per exemple, amb la famosa televisió digital de l'Est
que ara està tan de moda que ja començarà a funcionar,
que tothom està boig comprant-se els descodificadors.
La setmana que ve en parlarem d'això,
perquè hi ha descodificadors
que contenen elements lingüístics
i petanyes descodificadors
que pots llegir en català i altres que no.
Ah, mira.
Però tot això ho farem la setmana.
Jo ho explicarem.
Només avanço coses.
Farem una mica de fira, de mercadet de coses.
Sí, la setmana que farem Santa Llúcia,
mercat de Santa Llúcia,
de coses per regalar per reis.
Molt rebé.
Doncs bé, la televisió digital de l'Est
té precisament una de les coses que permet
és que un programa es pugui emetre
en un munt d'idiomes alhora
i tu, a casa teva,
triguis...
Tiries l'idioma que vols.
L'idioma que vols.
Com si ho vols veure en suec,
o ho vols veure en gallec
o ho vols veure en aranès.
En teoria,
això la tecnologia ho permet.
Per tant,
el Consell Social de la Llengua
considera que això no pot ser,
que les televisions
no donin aquestes possibilitats.
Una altra cosa,
per exemple,
en quant al cinema,
doncs el Consell recomana
que caldria incrementar
la publicitat de les pel·lícules
que s'ofereixen en català,
potenciar la substitulació
i també la col·laboració
amb els ajuntaments
per donar difusió
a l'oferta cinematogràfica en català.
A veure, nosaltres a Tadagona
tenim moltes sales,
és una ciutat gran, etcètera,
però hi ha molts pobles
que no tenen prou,
que no tenen ni tan sols
una sala de cinema estable comercial,
sinó que, diguem,
la programació cinematogràfica
l'organitza l'Ajuntament,
el Departament de l'Eudora.
Per tant,
en aquest tipus de poblacions,
la col·laboració amb els ajuntaments
perquè es projectin pel·lícules en català
és important.
En quant a l'àmbit
de l'activitat econòmica,
el Consell de la Llengua
assenyala que els avenços
aconseguits per facilitar
als clients l'ús del català
són clarament insuficients
i també demanen
un canvi de plantejament
de les estratègies
que s'utilitzen
en la política lingüística
per justament potenciar
l'ús del català
en el món socioeconòmic.
Una cosa que demana
l'Ajuntament de la Llengua
és que s'estableixi
un marc normatiu
que garanteixi,
perquè marc normatiu
n'hi ha sobre l'etiquetatge,
estem parlant de l'etiquetatge,
però el marc normatiu
existeix però no garanteixi.
per tant que aquest marc normatiu
garanteixi la presència
del català en l'etiquetatge,
però també en les instruccions d'ús
i també en les informacions
que acompanyen els productes.
És a dir, tu et compres un microones
i difícilment tindràs
el manual d'ús en català.
Tu et compres una capsa d'aspirines
i impossible que tinguis
les instruccions de la recepta
en català.
Per exemple,
aquest tipus de coses,
estem parlant d'aquest tipus de coses.
I a més a més també demanen
que l'Agència Catalana del Consum
vetlli pel compliment d'aquestes normatives
que haurien de garantir
que de moment no garanteixen prou.
Fins ara,
per tot el que estàs explicant,
aquest balanç que fa
el Consell Social de la Llengua
no és precisament molt positiu, no?
O té altres aspectes?
Sí, en general és positiu
en moltes coses.
I ara, evidentment,
aquí el que estem destacant
són els punts foscos.
Veus, això és el que jo volia saber.
Que no vol dir que sigui un drama,
ni vol dir que tot estigui malament.
Però bé, coses a tenir en compte.
Però el Consell Social de la Llengua,
evidentment,
el que està bé ja s'aplou d'ells,
perquè allò ens diu
del que no en diem res
volem dir que ja està bé.
Ara, sobre aquestes cosetes
voldríem puntualitzar
que això sigui això allà.
Està bé.
Per exemple,
una de les coses bones
que sí que destaca molt positivament
el Consell Social de la Llengua
és, per exemple,
la política d'acollida lingüística
a la progressió immigrada.
El pla per a la llengua
i l'ocuació social
que durant l'any 2004
ha aplicat la Conselleria d'Educació,
per exemple,
i els plans d'acollida lingüística
impulsats des de política lingüística.
És a dir,
el que fem als centres
de normalització lingüística,
els temes de voluntariat,
tot aquest tipus de coses,
des del Consell Social de la Llengua
han estat valorades
molt positivament.
I també,
fins i tot,
s'ha parlat
de l'esforç del Consorci,
aquest Consorci Social de la Llengua
s'ha parlat explícitament
de la meva empresa,
que és el Consorci
per a la normalització lingüística,
en el sentit
que,
enguany,
s'ha augmentat moltíssim
l'oferta de cursos
de català per a adults,
especialment els cursos inicials,
però que, a més a més,
el Miquel Puyo,
que era present
en aquesta reunió del Consell,
ja va anunciar
que per a l'any 2006
es pretén triplicar
el nombre de persones
que participen
en el procés
d'acolliment lingüístic
des del Consorci.
De fet,
hi ha una demanda impressionant.
Tant alumnes
com professors,
etcètera, etcètera.
Demandes creixent.
I, finalment,
en el món de la justícia,
per una banda,
el Consell Social de la Llengua
valora molt positivament
el pla de funcionament
en català
de les oficines judicials,
que s'impulsa
des de la Conselleria de Justícia,
i també,
com sempre,
en aquest món,
quin és el punt fosc?
Doncs,
el tema
del Consell General
del Poder Judicial,
el fet que
les llengües cooficials
no es considerin
requisit
a l'hora d'exercir
la funció judicial
en una comunitat autònoma
amb més de una llengua
no és evidentment
aquí,
en el cas de Catalunya,
doncs això.
El que voldrien
és que el Consell General
del Poder Judicial
demanés,
obligués,
que el coneixement
del català
fos un requisit
perquè un jutge
vingui a treballar aquí.
Això, grosso modo,
i així,
grans trets,
són els punts foscos,
o els detalls
que destaca
el Consell Social de la Llengua
sobre tot això.
Però, de fet,
l'any s'acaba
i és època de balanços
i hi ha un altre balanç
del qual ens vol parlar
avui l'Enric,
el balanç
de l'Oficina
de Garanties Lingüístiques
de Tarragona
però també
de tot Catalunya.
Sí, de fet,
a veure,
aquest és un balanç
que el fem
perquè m'ha vingut donat,
no m'he entretingut
de fer-lo
i no s'ha fet
oficialment
des de les oficines
una roda de premsa
o un document,
sinó que això
és una informació
que s'ha fet
des dels diaris
i, per tant,
no és completa
i, a més a més,
hi ha un apartat
que és a l'aspecte
de la recaptació
de la Generalitat.
Però, clar,
que em citaràs
les fonts o no?
Sí, les citaré
perquè la cosa
és pel·liculera.
A mi se m'han començat
a posar
els ulls molt grossos.
Bé, comencem.
Per exemple,
que les oficines
de garanties lingüístiques
que es van engegar
al febrer
de tot Catalunya,
que n'hi ha cinc,
una a Tarragona,
una a Lleida,
una a Girona,
una a Barcelona
i una altra a Tortosa,
d'aquestes,
doncs tinc una mica
de balanç
de com ha anat
això en aquests mesos.
Tinc primer
un balanç
fet
des de
Diari de Tarragona
amb informacions
procedents
de l'Escència Catalana
de Notícies
i també
elaboració pròpia
i després tinc
una altra informació
complementària
procedent del Mundo,
que és un diari
que editen a Madrid
i que tothom sap
que no es distingeix
per tenir-nos
gaire simpatia
als catalans
en general.
Aquesta informació
que diu
aquesta és la versió
digital del Mundo
és un tema
que s'ha estat
dient per les ràdios
les televisions
de què sembla que aquí
hi ha algú
que va
tancant botigues
i posant gent a la presó
per...
Per això el comentarem
el tema.
Per què no posen
els ràdios en català?
Dixem-ho com a apartat.
L'apartat A
és el balanç general.
Diguem que
a l'Oficina
de Garanties Lingüístiques
de Tarragona
des del 9 de febrer
al 9 de novembre
dates en aquest període
que són
no sé quants mesos són.
9?
9 mesos.
Aquests 9 mesos
a l'Oficina
de Garanties Lingüístiques
de Tarragona
s'han rebut
48 peticions
i ho remarco
perquè dintre
d'aquestes 48 peticions
no tot són denúncies.
Poden ser denúncies,
poden ser queixes
i poden ser consultes.
Clar, clar, clar.
Això ho remarco
i després ho haurem
de tornar a l'amèrgica
a l'especte de...
48 peticions
de tot tipus.
A Catalunya
en aquest període
n'hi ha hagut
1.762
de les quals
1.549 a Barcelona,
109 a Girona,
47 a Lleida
i 9 a Tortosa.
Per sectors
i per, diguem,
així,
balanços, eh?
El sector
de comerços,
restaurants
i empreses
de telecomunicacions
són els tres
que més queixes
generen
per part dels ciutadans.
Sobretot
pel que fa
a les següents qüestions.
Retolació dels establiments,
atenció oral
a la clientela
i documents
d'ofertes
i serveis,
d'ofertes de serveis
com, per exemple,
sense anar més lluny,
el tòpic
i típic
i encara real
el tema
de les cartes
de plats
de restaurants
i cartes
menús
aquest tipus
de coses, eh?
Doncs aquests
són els elements
que més queixes
generen.
Ja he dit queixes,
no he dit denúncies, eh?
Queixes en general.
Després, per exemple,
ara fem ja una mica
de global
per sectors
de tot Catalunya
perquè això ja les dades
ja són de tot Catalunya,
no són només de telecomunicacions.
Ja ho hem dit,
48 peticions.
Una de molt famosa
és la del judici
del mes de novembre,
la jutgessa
de l'audiència
i aquest és un tema
que encara està
en via administrativa.
Del veredicte
del jurat,
millor dit, eh?
Sí,
d'allò del tema
aquell de la jutgessa
que va demanar,
obligar el jurat
que fessin
el veredicte
en castellà, etcètera,
doncs bé,
tot això
encara està en fase
de...
Hi ha una reclamació
de la Secretaria
de Política Lingüística
ha presentat
una reclamació
al Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya
sobre aquest tema
i al Consell General
del Poder Judicial,
per tant,
això encara no està clar.
Però bé,
en general,
uns 62,26
dels casos atesos
de les oficines
de garantia lingüística,
en total,
1.097 peticions,
fan referència
al sector privat
i empresarial.
D'aquests percentatges,
d'aquestes 1.097 peticions,
39%
són consultes,
53%
són queixes
i
98,88%
de les denúncies.
És a dir,
de totes les denúncies
que s'han presentat
aquest any
a les oficines
de garantia lingüística,
el 98,8%
i el 99%
són d'aquest àmbit,
del sector privat
i empresarial,
per temes com
allò que deien
de la tensió oral,
de la retolació,
de les oficines de serveis,
tot això.
Bé, doncs, mira.
Per exemple,
llavors,
un altre sector,
un sector
que es detalla bastant aquí
és el de l'administració pública
distingint
Generalitat i tal.
Per exemple,
dades de què disposem.
La Generalitat
ha motivat
179 consultes
i 130 denúncies.
179 consultes
i 130 denúncies.
Consultes del tipus
com és que la web
aquesta
no té versió
en castellà?
Per exemple,
és una consulta
i això també entra aquí.
I tant,
i tant.
Després,
l'administració de l'Estat
ha generat
26 consultes
i 67 denúncies.
L'administració local
ha generat
26 consultes
i 36 denúncies.
La de justícia
ha motivat
3 consultes
i 7 denúncies,
una de les quals
aquesta que dèiem ara
de la jutgessa
de Tarragona.
I les universitats,
igual que el món de la justícia,
han generat
3 consultes
i 7 denúncies,
respectivament.
Això,
més o menys.
Llavors,
la informació curiosa
i complementària
de tot això
és la que donava
al Mundo
i atenció
perquè en principi
el tema
que apareixia
al Mundo
havia de ser
era la notícia
que sortia
l'endemà
de la festa
del voluntariat
que vam fer
fa dues setmanes
a la qual
van assistir
4.000 persones.
D'aquí a Tarragona
hi van anar
dos autobusos plens,
va estar molt bé,
la gent hi va anar
a dir que va estar molt bé.
A partir d'aquella festa
la notícia
que troba al Mundo
és la següent.
La Generalitat
recauda
en l'últim any,
ho dic en estallà
perquè està així,
81.250 euros
en multes a empreses
que no usen el català.
Sí.
Això és el titular
per explicar
que hi havia hagut
aquesta festa.
Aquesta festa
apareix
amb tres línies
al final de la notícia
exclusivament
i amb una foto
en què es veu
el conseller primer
i família
a la festa del voluntariat.
L'Henriu,
els comerços
tenen l'obligació
de rotular
i atendre'n català.
Això no és cert.
La quotidianitat
ens demostra
que entrem a les botigues
i sortim
i aquí ens atenen català
i aquí ens atenen castellà.
Bé,
el que volia dir,
aquesta notícia
ens interessa
la dada concreta
que diu
que s'han recaptat
81.250 euros
en conceptes de multes
i també diu
que 94.950 euros
més estan en fase
de resolució
i expedients
que poden comportar
aquest muntant
en multes.
Però,
de totes maneres,
tota la notícia
està feta
confonent,
així com jo ara
estava distingint
molt bé,
molt clarament,
que no tots són denúncies,
sinó que hi ha cases,
denúncies i d'això.
Aquí ho posen tot al mateix sac,
ho barregen,
per ells tots són denúncies
i tots són sancions
i a més a més
també planteja
la qüestió
que diu
que els comercios
tenen l'obligació
de rotular
i atendre en català.
No exactament.
A veure,
atender,
què vol dir atender?
Atender,
tal com ho pinten aquí,
sembla que si tu entres
en una botiga
tothom t'ha de parlar en català
i no és això.
I si no et parlen en català
els pots denunciar directament.
Aquí donen a entendre això
i això no és així,
la interpretació de la llei
no és exactament aquesta,
sinó molt,
és molt una altra,
és molt diferent.
Per això vull dir,
la informació està plantejada
d'una forma molt tendenciosa,
per exemple,
doncs parla de què,
això,
l'obligatorietat
de rotular
i de atendre en català.
Cal interpretar
què vol dir atendre en català.
Per exemple,
es parla també
de les...
Per exemple,
diu que
en aquest any
s'han doblat,
s'han doblat,
en sis mesos
s'han doblat
les queixes
que s'havien interposat
en els anys anteriors.
Vull dir que en guany,
des que s'han novet
les oficines de garanties lingüístiques
s'han doblat
el nombre de queixes.
També planteja
que les oficines
de garanties lingüístiques
vengen a ser uns organismes
de relació secreta
en què tu pots anar a renunciar
com es feia fa...
La Santa Inquisició.
O en època de postguerra,
tipus això.
Però bé,
aquí està la cosa.
Parlem de regalets,
de cosetes,
de materials
que el Centre
de Normalització Lingüística,
el Consorci
per a la Normalització Lingüística,
és que jo em perdó
amb els organismes
i em perdonaràs tu ara,
Enric.
Jo també.
Bé,
el cas és que
hi haurà diferents espais
en els que aquests dies
es regalarà material
per a les festes de Nadal,
tipus
Cartes Reis,
Globus de Laqueta,
cosetes,
regalets
i el catàleg
dels jocs en català
del 2005-2006,
actualitzat,
esclar...
En fi,
tot això
i molta atenció ara,
perquè després arriba la qüestió,
es repartirà
aquests dies de Nadal.
Exacte.
Això ja seria
part del mercat
de Santa Llucia,
però com que
la setmana que ve
no tindrem temps
de vendre-ho tot,
comencem a vendre avui ja.
I aquestes coses
és important vendre-les amb temps
perquè com cada any
des del Centre de Normalització Lingüística
distribuïm un tipus de materials
que són les cartes
als Reis
en català
i uns catàlegs
de jocs en català.
Per què?
Que perdona,
deixa'm dir que aquí a la ràdio
l'Enric ha portat
un bon ple,
que si algú vol
carta als Reis
en català
pot passar
pels estudis
a l'Avinguda Roma
i endur-se-les
que necessiti.
I també uns quants
catàlegs d'aquests dos llocs.
Dic perquè
el lloc on
es podran trobar
aquestes cartes
en guany
és a la Biblioteca Pública
de Tarragona.
Com que vam signar
un conveni
fa pocs mesos
de col·laboració
mutua,
una de les coses
que fem ara
és aquesta,
que allí
al punt
d'informació
lingüística
o d'informació
sobre coses
del català
de la biblioteca
hi haurà
un bon ple,
que hi haurà
la pila principal
de cartes
als Reis
en català
i aquests catàlegs
en català.
Val a dir
que la carta
als Reis
d'en català
d'en guany
com no podia ser menys
té els Reis
però que s'han combatit
en tres quetes magues
màgiques.
Dalt dels camells
hi van tres quetes
una de blanca
una de rosa
i una de negra
per les corones
se les distingeix
no per altra cosa
no perquè una tingui
les dents d'un color
i l'altra d'una
no són quetes.
No són uns dents
molt saludables.
Ah, i el segell
també és la queta.
És la queta.
El segell
un segell
que no ho veurem mai
a la realitat
perquè hi ha
l'anagrama
de Correos
d'Espanya
l'anagrama
ja ho dic
perquè ara
actualment
la forma oficial
només és en castellà.
A més ja té l'adreça
i tot posada.
A les majestats
els Reis d'Orient
a Orient
i tal i tal.
Bé, això
es pot trobar
a la Biblioteca Pública
es pot trobar
aquí a Tarragona Ràdio
i evidentment
també es pot trobar
a la web
del Centre de Normalització
Lingüística
a l'apartat de Nadal
que també comentarem
el pròxim dia
etcètera.
i els catalans
dels llocs en català
doncs també.
Per altra banda
tenim
el Parc Infantil de Nadal
que també distribuirem coses
però com que al Parc Infantil de Nadal
ja hi ha un patja
que rep les seves cartes
i tot això
allà distribuirem
un munt de material
de la Queta.
Per tant fonamentalment
es pot trobar
a la Biblioteca Pública
d'elles
i les cartes
i els vocabularis.
I després
material de la Queta
com ara globus
adhesius
i tríptics
informatius
sobre el d'on acord
del català
a la campanya
amb el dibuix
i tot això
i tot això
ho distribuirem
al Parc Infantil de Nadal
perquè això no té data
de caducitat
i allí durant molts dies
hi passen molts nens
i com que tenim
milers de globus
i milers de adhesius
ens sembla
que és un bon lloc.
Escolta
que ho has posat
molt fàcil
en tot cas
si vols fer
què fem la pregunta
tirem aquella falca
per fer una mica
de pausa
i regalem avui
l'aparell de ràdio
i l'escapolari
l'escapolari
pel mòbil
i les claus
i el que vulguin posar-se
és un clauer
per a mòbil.
Molt bé
doncs fes la pregunta
i farem una pauseta
per la publicitat
mentre ens truquen.
La pregunta
és simple
però s'ha de respondre
exactament
si no
no l'acceptarem.
Diu
en quins llocs
es distribuiran
materials de difusió
de la normalització lingüística
durant el període nadalenc?
Per una banda
el material de la gueta
on es distribuirà?
I per l'altra banda
el material de la carta
dels reis
i dels jocs en català
on es distribuirà?
Per tant és una pregunta
doble.
Material de la gueta
a on?
Material de la carta
dels reis
i dels jocs en català
a on?
Per tant si saben la resposta
truquim però ja eh?
El 977-24-4767
tenim l'aparell
de ràdio de la queta
i tenim aquest magnífic
escapulari
mentre arriba
aquesta trucada
recordem
algun que altre
consell interessant.
Has oblidat
el títol
del llibre comentat?
No has pogut apuntar
a la web
on trobar
aquell programa informàtic
en català?
T'has perdut
el telèfon
o l'adreça electrònica
que t'interessa?
No pateixis
envia un missatge
a e-garriga
arroba
c-p-n-l
punt o-r-g
o truca
a l'Enric Garriga
al 977-24-35-27
i t'ho tornarà
a repetir
per correu
o per telèfon
no t'ho perdis
un quart de català
et respon
a l'Enric Garriga
ac-sni
Fins demà!
Bé, a punt de...
Bueno, hem quedat poquet per anar a treballar.
Preparant la carta als reis...
Sí, tinc la nena aquí al costat i ja...
Ai, ai, ai.
Però clar, la pregunta és aquesta, no?
Enric, on n'ha d'anar a buscar?
Fes-la tu, que és molt complicada avui.
És una pregunta doble, David.
Val, vinga.
On ha d'anar la teva nena a buscar material de laqueta,
com ara globus o adhesius?
Això al pare infantil de Nadal.
Molt bé.
Primera part encertada.
Tens l'escapolari.
Ja tens l'escapolari.
I ara anem per la ràdio.
Optem a ràdio si encertes a on es pot demanar
la carta als reis i el catàleg de jocs en català.
Hi ha dos llocs públics de Tarragona on es pot fer això.
La ràdio.
La ràdio, aquí mateix.
Aquí mateix, i l'altre a la biblioteca publica.
Molt bé.
Molt bé, sí senyor, David.
Premi, adjudicat.
És que m'imagino el David a casa seva
escoltant el programa i prenent apunts.
Molt bé.
I la nena al costat, papa, no t'equivoquis.
I com t'equivoquis, no em deixis en ridícul, eh, papa.
Molt bé, David.
Doncs escolta, mira, tens la ràdio aquí, l'aparell de ràdio, l'escapolari,
i de pas ja pots agafar la carta als reis per la nena, d'acord?
D'acord, moltíssimes gràcies.
A tu, David, per participar i per escoltar-nos.
Bon dia.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
El David García, avui el guanyador l'ha encertat, eh,
i escolta, pam, pam, no ha dubtat, eh, aquesta pregunta que era tan complicada.
La pregunta era senzilla, però te podies equivocar fàcilment.
Era senzilla, però com que li has donat molts toms,
dius, al final no sé on he d'anar a buscar el què i de quina manera, eh.
Ja ho has fet amb intenció.
En fi, molt ràpidament parlem de novetats editorials i informàtiques.
Fa temps que no portes paper, no?
És que el paper està desaparegut i no cal...
Desaparegut, desaparegut.
No, i està bé que estalviem paper.
Està bé que cuidis els boscos, però...
Estalviar paper és estalviar boscos.
Escoltà, tampoc és això.
Coses informàtiques.
Una, totes dues són noves versions de coses que ja existien.
La primera, el Firefox 1.5 en català,
que és el navegador aquest en català que fa un any que té molt d'èxit,
doncs ara ja ha sortit la nova versió 1.5.
Òbviament, entre altres llocs, es pot baixar des de Soft Català,
que per això són ells els que fan la traducció,
i és una web que sempre comentem i que tothom ja deu conèixer,
dels nostres oients, que és l'S3W.softcatalà.org.
No, o RG i prou.
Allí trobareu tot el Firefox.
Novetats importants destacables d'aquest navegador.
Doncs un sistema millorat d'actualitzacions,
més rapidesa per visitar les pàgines anteriors i posteriors,
noves opcions per netejar les dades privades de la navegació,
reordenació de les pestanyes de navegació,
simplement arrossegant-les i canviant-les de lloc,
unes preferències de preferits redissenyades,
de manera que s'hi veuen més funcionals i més fàcil de localitzar,
perquè quan tens sis webs favorites és molt fàcil,
però quan en tens sis centres és un cacau.
Ja les carpetes ballen per tot arreu.
I un sistema de blocatge de finestres emergents molt més robust, etc.
Això, grosso modo, és un navegador que s'hi veig tant per a Linux,
com per a Windows, com per a Macintosh.
I més coses que podeu trobar, detalls més ampliats,
els trobareu a la web de Soft Català.
Aquest és gratis, atenció, això és gratis.
I ara tenim l'altre producte, que no és gratuït,
que és el Maxi Grammar Pro.
És aquell corrector gramatical i ortogràfic de català,
que actualment és el més modern i versatil que hi ha al mercat.
Ha sortit una nova versió.
El preu, atenció, surt per 75 euros.
La web és les3bedeules.maxigrammar.com
i aquí podeu trobar la nova versió.
Se'n pot baixar una versió de prova,
que la pots tenir durant dues setmanes o un mes funcionant i veient-la,
i, si no, doncs el pots comprar directament des d'allí.
Novetats que inclou per a aquesta versió?
Doncs una botonera d'accés directe a les principals opcions de configuració,
major integració dins del Word perquè et correixin millor les coses,
un nou diccionari actualitzat,
que, per exemple, el diccionari té 140.000 mots
i inclou toponímia, augmentatius, diminutius, superlatius, adjectius, etc.
7.000 infinitius verbals i en la conjugació s'inclou la forma pronominal.
Molt complet, no?
Sí, sí.
Bé, ja ho era la primera versió, però aquesta encara ho és molt més.
Per exemple, inclou també 40 noves correccions gramaticals
i també diccionaris temàtics com el de construcció,
el del dret, el d'informàtica, el de medicina i el de psicologia.
I a més, una cosa curiosa que la majoria de correctors no fan,
que és la correcció de badavarismes,
en què no només et diu que allò és un badavarisme,
sinó que et dona alternatives correctes i diferents sinònims
perquè tu triïs el millor.
Molt bé.
Val la pena.
Doncs amb aquestes novetats posem el punt final a un quart de català.
Bé, un quart de català i una mica més.
Enric Garriga, gràcies.
Si no hi ha novetat, ens retrobem la propera setmana.
Dimecres més i dimecres marcat.
Adéu-siau.