Un quart de català, l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Avui tornem a recuperar també un altre dels espais habituals i veterans.
En del matí de Tarragona Ràdio, un quart de català, en després de l'estiu.
Tot el temps que no hem fet un quart de català, Enric Garriga, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
No ha estat de vacances, ha treballat, ha tingut les seves vacances normals, no, Enric?
O des del juny que has estat fent vacances?
Les normaletes de tothom.
Has fet vacances de ràdio, però que ningú es pensi que vius com un milionari,
que has estat fent vacances quatre mesos, quasi.
No, només hem fet vacances, quasi quatre mesos, del quart de català, de la resta no.
De la resta no, i has dedicat bona part del teu temps a preparar el programa d'avui
i una miqueta també a traçar les línies del que ha de ser aquest quart de català
de la temporada 2005-2006.
L'objectiu d'aquest espai continua sent el mateix,
posar-los a vostès en la mesura del possible al corrent de l'actualitat
de la llengua catalana des de diferents perspectives.
Aquest esperit es manté, però en tot cas sí que modifiquem
algun que altre aspecte i afegim algun altre element.
Sí, bàsicament per dues raons.
Una, la primera, per no avorrir-me a mi mateix ni als oients,
sempre fent el mateix guió, el mateix esquema.
Però les notícies són diferents.
No et pensis, hi ha algunes que es repeteixen, però no per culpa nostra.
Hi ha temes que s'arrosseguen.
Hi ha coses que no canvien.
Clar, hi ha que s'arrosseguen bastant.
Alguns dels que arrossegàvem, ara tenim la bona nova
per la qual començarem, que és allò del puntcat.
Però abans volia explicar una mica quines petites novetats farem.
L'any passat fèiem una secció que es deia llengües en perill
i la secció ja s'ha extingit.
La secció s'ha extingit.
No és que les llengües s'hagin extingit,
però sí la repassada, aquell dossier que teníem d'unes 30 i tantes llengües.
Alguna potser sí, perdona, Enric,
perquè jo recordo una de la Xina que només la parlava una senyora.
Aquella segur que s'ha extingit.
Aquella sí es va extingit, però parlàvem de les llengües europees en perill.
I d'aquestes, potser sí que alguna d'aquelles s'està extingint bastant.
Però vaja, total, que allò es va extingir
perquè vam ja fer el repàs de pràcticament totes.
Potser ens en vam deixar alguna, però vaja, ho vam fer tot.
I després de l'èxit que vam tenir amb allò del concurs
del Dona corda al català, allò qui té boca s'equivoca,
se'ns ha acudit intentar, i si fracassa, doncs ho abandonarem,
fer una cosa semblant a dins del programa,
que n'hi direm la qüestió.
La qüestió.
La qüestió, habitualment, serà una qüestió relacionada
amb alguna de les coses que haurem comentat a la primera part del programa,
que continuarà sent la dedicada a l'actualitat de la llengua,
informacions variades, que poden ser de temes de política lingüística,
com de campanyes, com de coses que fem al Centre de Normalització Lingüística,
com coses d'informàtica que transcendeixen l'àmbit de la informàtica,
com és el cas del tema d'avui, que serà el del PUNCAT,
i que encara que no és un tema nou, sí que, com a mínim,
des del quadre que tal l'hem de tocar, em sembla que toca tocar-lo,
perquè n'hem parlat en altres temporades,
i perquè ara hem arribat a una fita important
i que volem explicar amb més o menys detall.
També posarem alguna pregunteta d'aquelles que agraden tant als oients,
d'algun parany...
Sí, en alguns casos la qüestió,
la qüestió en lloc de ser una pregunta sobre el que ja hem dit,
pot ser una d'aquelles frases amb vestieses incloses,
perquè els oients no els descobreixin.
I com que sabem que això agrada,
doncs anirem alternant els dos tipus de qüestions.
Llavors, per fet, això ho farem cap al final del programa,
i mentre fem temps, per entesar-me la qüestió,
i mentre esperem que algú ens truqui per respondre-la,
anirem explicant o bé les novetats bibliogràfiques o d'internet,
si són coses breus,
o potser a vegades aprofitarem per fer un repàs
d'un parell de documents que tenim
sobre el pla d'acció de política lingüística
del Govern de la Generalitat actual,
en què tenim, per una banda, un document que és un balanç
del que s'ha fet l'any 2004-2005,
i per una altra tenim les previsions
de què hi haurà,
de què preveu la Secretaria de Política Lingüística
per a l'any 2005-2006 en matèria d'això.
Entre les novetats bibliogràfiques
i aquestes qüestions del pla d'acció política,
doncs anirem comentant-les,
mentre esperem que ens truquin.
Que ens truquin per respondre la qüestió.
Avui no començarem, eh?
Posem algun exemple.
No començarem,
començarem la propera setmana.
Aviam, el premi.
En participar n'hi ha prou, d'acord?
Per una mica de detall sí que ens agradaria tenir.
La campanya Dona corda al català
durant els mesos d'estiu,
doncs ha estat una miqueta allò tranquil·la,
una miqueta aturada.
La voluntat, i ja es va anunciar en el seu dia,
era a partir del mes de setembre-octubre,
doncs tornar a donar-li força
i que continués, doncs, aquesta campanya
d'una manera continuada al llarg de tot aquest curs.
De fet, ja vau fer el karaoke,
de la cançó de la queta durant Santa Tecla.
I la idea, doncs,
és continuar donant corda al català,
també des d'aquest espai,
per tant, cada persona que ens respongui
li regalarem una queta.
Tornem a tenirquetes aquí a la ràdio,
d'aquelles que els dones corda i van soles.
En tenim una reserva,
perquè això ara comença a ser un objecte buscat
perquè no se n'han editat més,
no se n'han fet més i no n'arriben,
però encara teníem una petita reserva al centre
i les podem anar donant.
De fet, és cert,
la campanya durant l'estiu ja es preveia
que s'aturés i es preveia reprendre-la,
parlo des del punt de vista de la secretaria
de la política lingüística,
reprendre-la a setembre.
I tothom haurà vist ara a setembre
que a la tele, a TV3,
tornen a fer els anuncis
d'allà a la boca que va saltant
i la cançoneta,
que des de la primavera havia desaparut.
Ara s'ha deprès i no és casualitat,
sinó que ja estava planificat així.
I, de fet,
no només hem portat el karaoke de la queta
a Tarragona per Santa Tecla,
sinó que també hem portat el corpòri
o algunes coses de la queta
en altres llocs del Centre d'Orientació Lingüística,
com és ara a Valls
o en algun altre poble de les nostres comarques.
Doncs, cada setmana regalarem una queta,
que la puguin agafar amb la mà,
que se la puguin endur a casa,
a la persona que contesti correctament,
sense sortejos ni res, eh?
Truco, contesto, l'encerto,
la queta, eh?
Així de senzill.
Això pel que fa a les novetats,
però el que dèiem,
l'esperit d'aquest espai
continua sent el de parlar-los
de l'actualitat de la llengua catalana,
d'allò que és bo i d'allò que no ho és tant.
I la veritat és que la temporada,
tot i que es va parlar molt en el seu dia,
els mitjans de comunicació,
com una informació general,
sens dubte,
la notícia de la temporada
és aquesta aprovació definitiva
del domini cat.
Cat.no, puntcat.
Puntcat, millor dit.
Aquí l'ordre dels factors
sí que altera el producte realment.
Sí, sí,
fins i tot si li poses un accent
ja has begut oli,
perquè ja no funciona a vegades això.
amb l'internet ja ho té això.
Bé, com que tothom
i sobretot els mitjans de comunicació
es van dedicar
a reflectir les celebracions,
potser,
no dic que hagi estat així,
però potser no s'ha explicat del tot
o potser caldria recordar
què és el que significa,
què vol dir això del puntcat.
Sí, a veure,
podem començar per molts llocs.
Primer, dir que això del puntcat
és l'extensió
que va al final d'una adreça d'internet
o d'una adreça de correu
i que s'ha de identificar alguna cosa.
Fins ara existien
dos tipus d'extensions d'aquestes,
que eren,
per una banda,
els que significaven
alguna cosa
de...
els estatals, diguem,
els que representen algun estat
i aquests són de dues lletres,
per exemple,
Espanya,
E, S,
França,
E, F, R,
Itàlia,
i T,
no?
No,
atenció,
no.
Fixem-nos que estic parlant
dels de dues lletres
que identifiquen estats.
E, S,
Espanya,
F, R,
França,
i T,
Itàlia.
D'això,
també n'hi ha un de demanat,
però encara no s'ha definit
i no està aprovat,
que existeixi un domini C-T.
en alguns casos
i algunes crítiques
que ens ho he dit
des d'alguns àmbits públics
d'administracions
és que
no és possible
que una cosa
que no és un estat
tingui un domini territorial,
però això no és del tot cert,
perquè resulta
que amb els documents
que tinc jo per aquí
hi ha un informe
que he pescat
al racó català
que explica
que
els dominis
d'aquests de dues lletres
que les presenten països
n'hi ha
registrats a l'ISO,
que és l'Organització Internacional
per Estàndards,
hi ha 240 entrades,
però en canvi
d'estats reconeguts per l'ONU
només n'hi ha 191,
per tant sí que hi ha
molts territoris
en aquest planeta
que sense ser un estat
o sense ser
senzillament
sense ser un estat
tenen el seu domini.
Per tant,
l'argument aquest
que no pot existir
un domini C-T
és fals.
L'altra cosa
és el domini CAT,
que equival
als dominis del tipus .com
per a coses comercials,
els dominis .net
per a coses
de les finales
amb la informàtica
i aquest és el primer domini
que existeix.
Això sí,
és la primera vegada
que es crea un domini
d'aquest tipus
amb tres lletres C-A-T
per identificar
una cosa com és ara
una llengua i una cultura.
No hi ha altres dominis
per a llengües i cultures.
És l'únic
i és el primer de moment.
És possible
que després
en vinguin més.
per exemple,
per exemple,
podien fer-ne un
de l'Occità,
es pot demanar
un domini d'aquests
per a l'Occità,
per exemple,
o per al Cors,
o per a totes les cultures
minoritzades,
cultures d'aquelles
que sortien l'any passat
amb la sèrie
de les llengües en perill,
poden demanar
un domini d'aquests.
Per què ha tingut èxit això
i per què és la primera vegada
que s'aprova?
Perquè potser abans
no ho havia demanat ningú,
però aquí,
des de l'any 2001,
es va crear una associació
que es deia Puncat,
que van promoure això,
van promoure la petició
a l'organisme internacional
que s'encarrega d'això,
que és l'ICAN,
que ha traduït,
aquest sigle volia dir
Corporació d'Internet
per a l'assignació
de noms i nombres.
Això és una entitat
misteriosa
que decideix a Califòrnia
però que no depèn
de cap estat,
encara que per ser on està
se suposa
que alguna pressió
o altra rep
del govern dels Estats Units,
però en principi
és una institució internacional
amb seu a Califòrnia,
formada per informàtics
experts de tot el món.
Em sembla,
no n'estic segur
si m'equivoco,
però diria
que el Manel Sant Romà
o pertanya a aquest organisme
o hi té relacions directes
des d'algun altre organisme
de similar categoria.
Més o menys.
Bé,
des del 2001
aquesta entitat es va crear,
el 2004
vam presentar la sol·licitud
avalada per 90 entitats
catalanes
de l'àmbit de la cultura,
no necessàriament de Catalunya,
sinó de cultura catalana
i 68.000 firmes.
Els de Califòrnia
vam veure 68.000 firmes
avalant una petició
d'un domini
ens va impressionar.
N'han fet cas
i al final ho hem aconseguit.
Ja ho tenim
i això significa
efectivament que
a partir d'aquí uns mesos
quan estigui
com s'ha de fer
per resistir
una vida d'aquests,
qualsevol persona
que vulgui
podrà demanar
que la seva web
o que el seu correu
tingui aquesta extensió
.cat
i això
llavors a internet
existeix
una cultura
que és la cultura catalana
diferenciada
d'altres cultures.
Qualsevol web
que tu trobis
amb l'extensió .cat
vol dir
això pertany
a la cultura catalana.
Per proximitat,
l'Enric
ha portat també
un apunt
que indica
que l'última
junta de portaveus
de la Diputació
de Tarragona
va aprovar
la incorporació
tant aviat
com sigui possible
d'aquest domini
del .cat.
És una de les institucions
que ja han començat
a caminar
per aquest camí.
Estaràs content
començar
un quart de català
la temporada
amb aquesta notícia.
Ja t'he entès
de plorar
durant l'any.
Sí, no?
De moment
estem contents
i havíem de començar.
Jo sé que a la Marí
tens uns quants temes
de plorar una mica.
Però no és el cas d'avui
perquè ara
el que també
hauríem de comentar
és el tema
del nou horari
del Centre Obert
de Català.
Sí,
però jo volia explicar
encara alguna coseta més
de tot això
del .cat.
Igual que
estàvem dient
que estem contents aquí
hi ha altres llocs
on no estan contents
perquè existeix
aquest Dominicat
perquè ho veuen
com un greuge.
Per exemple
els governs
Balear i Valencià
ho troben malament.
Ho troben malament
perquè
no han interpretat bé
la qüestió
i per exemple
el pot haver
del govern de Valencià
l'Esteven González Pons
ja va dir
que això
és terrible
perquè ara significa
que a internet
existeix
una nació cultural
catalana
cosa que això
no està bé
per ells
des del seu punt de vista.
També
a més a més
diu que això
és el primer pas
cap a la independència
política i cultural
de Catalunya
i després
que des del govern
valencià
no tenen cap intenció
d'apuntar-se
al domini
puntcat
perquè clar
vull dir
ells
el seu territori
és València
el país valencià
la comunitat valenciana
i el cat
és Catalunya
hem d'acordar
que el domini
puntcat
es refereix a cultura
catalana
no territoris
en absolut
no té a veure
en cap territori
tu pots viure
a Califòrnia
i com que tu és catalana
i te fas la teva web
i t'hi poses
puntcat
jo tinc una germana
que viu a Estats Units
i si fa una web
hi posarà puntcat
i no passa res
està allà
s'han queixat
ho han criticat
però tampoc
no poden fer res
els balears
diuen que ells
no pensen
tampoc
posar cap
cap web
no està ningú
obligat
el que passa
és que els governs
l'administració pública
pot decidir
que fan les seves
però les entitats
culturals
del País Valencià
com a executat
del País Valencià
o l'obra cultural
balear
evidentment
aquests
han dit al contrari
sí, sí
nosaltres ens hi apuntarem
i en tot cas
han fet crítiques
a dir
per què altres governs
no havien fet això
abans
o per què no ho han fet
els governs
i ho ha hagut de fer
la societat civil
això és el que han criticat
en tot cas
les entitats culturals
o fins i tot
des d'Aragó
estan preocupats
a Aragó
quan s'ha dit la notícia
han trucat
tots els mitjans de comunicació
han trucat
a la institució cultural
de la Franja
de Ponent
a veure
què pensaven fer
ells
si es pensaven
passar a la dissidència
i passar a la salpongada
i els han dit
evidentment
la nostra cultura
és aquesta
i posarem aquest domini
i això
per tant
en aquests territoris
on el català
també és oficial
estan preocupats
estan preocupats
i evidentment
amb alguns mitjans digitals
espanyols
també estan preocupats
i aquí
però aquí estem tots molt contents
i tothom que estava darrere d'això
després de 4 o 5 anys ja
bé
això va començar el 2001
però diguem
la presentació
de la candidatura oficialment
va ser a principis de l'any passat
però l'inici de la campanya
era començament
del mil·lenni
sí, sí, sí
ha costat una mica això
molt bé
doncs
bona notícia
ara sí que ja
parlem
o podem continuar parlant
una mica d'aquest tema
ho reservar
per protegies
ho podem reservar aquí
davant de tot això
que acabem de dir
hi haurà més d'un tarragoni
o més d'un oient
que es preguntarà
i com ho puc fer
jo per passar a la meva web
a tot això
doncs bé
jo tinc una llista
de 20 preguntes
allò que surt a les webs
les FAQ
les preguntes més freqüents
en tinc aquí
una llista
amb 20 preguntes
que els pròxims dies
les anirem explicant
punt per punt
si convé
explicar doncs
quan es podrà demanar això
com s'haurà de demanar
si
qui ho pot demanar
etc
aquest tipus de pressions
les podem anar explicant
una mica de curset farem
sí
farem una mica de curset
perquè
bàsicament podem dir
que fins a finals d'any
no es podran començar
a demanar dominis
aquests
per tant tenim fins a finals d'any
per anar explicant
aquestes cosetes
que poden interessar
la gent
de moment que ningú es preocupi
que no es pot demanar encara
i una de les coses
que es recomana
és que ningú faci
un pre-registre
en cap lloc
ni en cap web
que s'esperin
que s'esperin
perquè s'ha d'establir
encara els criteris
els preus
etc
ja ho tenim
ara que l'esperar
i el que sí que tenim
damunt la taula
és el nou horari
del Centre Obert de Català
que és l'altra qüestió
que ja apuntava
el Centre Obert
que és allò
el centre on la gent
pot anar a autoaprendre
i tenim professors
i tenim productes informàtics
i material
amb paper de tota mena
amb fitxes
amb llibres
per a autoaprendre
i l'horari d'enguany
a partir d'allà
és els dilluns i dimecres
de dos quarts de deu
a dos quarts de dues
del migdia
i a la tarda
de dos quarts de sis
a les set
el mateix dilluns dimecres
de dos quarts de deu
a dos quarts d'una
i de dos quarts de sis
a les set de la tarda
dilluns dimecres
els dimarts i dijous
fem horari continuat
des de dos quarts de deu
fins a les set de la tarda
per aquell que volia anar al migdia
exacte
això bàsicament és això
molt bé
abans hem de passar
a les novetats editorials
i informàtiques
fem un simulacre
d'aquesta secció
que incorporem
a un quart de català
la qüestió
perquè per ser el primer dia
t'has lluit
aquesta no compta
avui
si algú ens vol trucar
i donar la resposta
doncs acabarem
la que té igual
però vaja
que la cosa
no estava prevista
però mira
som així
d'aquesta manera
si algú ho sap
doncs que ens truqui
i farem el simulacre
mullent inclòs
però el premi
no serà simulacre
serà una aquesta
de debò
la qüestió
d'avui
Enric
quina és?
la qüestió d'avui
no hi ha falca
per anunciar-la?
no? sí?
vinga
fem una falca
i anunciem la qüestió
has oblidat
el títol del llibre comentat?
no has pogut apuntar
a la web
on trobar
aquell programa informàtic
en català?
t'has perdut el telèfon
o l'adreça electrònica
que t'interessa?
no pateixis
envia un missatge
a
e-garriga
arroba
c-p-n-l
punt
o-r-g
o truca
a l'Enric Garriga
al 977 24
35 27
i t'ho tornarà
a repetir
per correu
o per telèfon
no t'ho perdis
un quart de català
et respon
doncs vinga aquí
així com cal
amb un fons musical
dient
amb aquesta sintonia
fem la qüestió
plantegem la qüestió
Enric
tu fas els honors
la primera
la primera
encara que sigui de prova
si algú vol trucar
que truqui
qui ha aprovat
el domini
puntcat
què?
sí
repeteixo
qui ha aprovat
el domini
puntcat
dono ofertes
però així
sense ajuda
ni res
tinc ofertes
tinc tres ofertes
perquè triguis
la que et sembli
més adequada
si no truca ningú
la tries tu
opció
oferta 1
l'ICS
Institut Català de la Salut
2
l'ICAN
la Corporació d'Internet
per a la designació
de noms i nombres
i tres
el MEC
que és el Ministeri
d'Educació i Ciència
repeteixo
l'ICS
l'ICS
l'ICAN
i la tres
el MEC
l'ICS
l'Institut Català de la Salut
l'ICAN
la Corporació d'Internet
per a la designació
de noms i nombres
i el MEC
el Ministeri
d'Educació i Ciència
ha estat una d'aquestes
institucions o entitats
la que ha tirat
en debat
la que ha aprovat
el domini del puntcat
avui és simulacre
però si volen trucar
en capdats de la vida
977 24
47
67
si es produeix
aquesta trucada
i l'encerten
perfecte
tindran una queta
si no
doncs la setmana vinent
farem una altra
una altra pregunta
perquè avui no estava previst
el que sí està previst
és de comentar
algunes de les novetats
editorials informàtiques
que ens porta a l'actualitat
mentre les comentem
poden trucar
977 24
47
67
per eliminació
més que res
jo diria
l'Institut Català de la Salut
però no és aquesta la resposta
evidentment
per tant
avui la cosa és senzilla
tot i que insistim
és un dia
de prova
llengües vives
aquesta és una de les novetats
informàtiques
que ens portes
no Enric?
editorial i informàtica
bé
de fet no és novetat
però el que fem és
mentre esperem que ens truquin
doncs explico això
llengües vives
és una publicació
de fet
arriba al número 50
però la comento
perquè el número 50
va sortir aquest dilluns
que ves quina cosa
era el dia europeu
de les llengües
26 de setembre
ja fa temps
que la Unió Europea
van decidir
que el dia 26 de setembre
seria el dia europeu
de les llengües
algú se n'ha assabentat
dilluns
jo vaig sentir
alguna preocupació
des d'aquest organisme
cap al tractament
que se li dona al català
a les balears
aprofitant aquest dia
vaig sentir la declaració
d'algú
d'aquest organisme
pot ser
pot ser
llengües vives
és una publicació
que neix
una mica
arredors de tot això
però
a la contra
perquè
bàsicament
el dia europeu
de les llengües
l'Institut pel Consell d'Europa
es dedica a promoure
la difusió
i el coneixement
i l'aprenentatge
de les llengües
de primera categoria
que són aquelles
que són oficials
als Estats
i que són oficials
a la Unió Europea
però en canvi
hi ha aquelles
que són de segona
com la nostra
que no són oficials
encara que la nostra
ara ja ho és una miqueta
però n'hi ha moltes
i totes aquelles
que sortien per allà
a les llengües
en perill
que no hi són
llavors
llengües vives
és una entitat
que va néixer
no me'n recordo
quan va néixer
però no fa massa temps
no fa massa temps
l'any 96
em sembla
de fet van pel número 50
i la novetat
és que aquesta vegada
ha sortit encartat
amb els diaris
comarcals
en aquest cas
jo tinc el que va sortir
amb el punt
és una publicació
que atenció
es dedica justament
a contrarrestar
això del dia
europeu de les llengües
perquè dona com a exemple
a l'editorial
d'aquest número 50
que s'ho dit ara
que també es pot veure
a internet
diguem la web
és molt senzilla
3B dobles punt
llengües vives
junts sense diàres
i atenció
i no va
llengües vives punt
o RG
això
és una publicació
que l'editorial diu
és que
dels 100 actes previstos
oficialment
als estats europeus
aquest dia
de les llengües
resulta que només n'hi havia un
entre Espanya
França
i Portugal
només hi havia un acte
en tots aquests actes
en aquests tres països
dedicat a una llengua
minoritzada
o minoritzada
com és l'occità
la lista
dels 99 altres actes
per proporcionar
el portugués
el francès
o l'espanyol
però no
les altres llengües
que són les que surten
en aquesta revista
que són
les llengües
minoritzades
del sud-est europeu
i que són
el gallec
portuguès
l'astorià
el basc
l'aragonès
l'occità
i el català
jo m'he fullejat
això
llavors
són quatre pàgines
són quatre pàgines
mida diari
identificades
amb la sigla
GP de gallal
portuguès
as d'astorià
eus d'ausquera
ara d'aragonès
ox d'occità
i cat de català
cada una una sèrie
de notícies
sobre els processos
de normalització
i tot això
cada una en la seva llengua
jo la veritat
és que en basc
no he entès res
els meus coneixements
de basc
són quasi zero
cridava l'atenció
perquè a més
estava molt marcat
dins del diari
el que passa és que
les altres
que són totes
llengües romàniques
la veritat és que
s'entenen bastant
no cal ser filòleg
per entendre-ho
perfectament
es pot entendre bastant
i és això
i l'adreça ja l'hem dit
i bé
la cosa és aquesta
és una aplicació
encara que va pel número 50
no n'havíem parlat mai
i com que coincidia
amb tot això
doncs ho hem portat aquí
perquè a algú li interessi
a tots els números anteriors
es poden veure a la web
es pot veure
el número actual
però també els anteriors
a la web
fàcilment
des de la primera pàgina
és una pàgina senzillera
es troba de seguida
tot
ells poden revisar
tots els
tots els
els documents
de tots els números anteriors
l'altra pàgina
que ens portes avui
fa referència
a un informe
de la Unió Europea
que elogia
la normalització lingüística
del català
sí
aquest també
és
amb motiu
d'aquesta
dia europeu
de les llengües
s'ha fet públic
un informe
del Consell d'Europa
relatiu al compliment
de la Carta
per a les Llengües Regionals
i minoritàries
de la qual ja hem parlat
fa dos o tres temporades
quan l'Estat espanyol
la va ratificar
i en què destaca
principalment
una de les coses
que destaca
en respecte
a aquest tema
a l'Estat espanyol
és el procés
de normalització
del català
que qualifica
d'excepcional
perquè de fet
és un cas insòlit
a Europa
una llengua
que tingui
el procés
de redressament
que ha tingut
el català
en els últims 20 anys
destaca especialment
el procés
d'inmersió lingüística
a les escoles
destaca també
el paper
dels mitjans
de comunicació
que funcionen
en català
la televisió pública
els diaris
que hi ha
en català
i els bilingües
i
el que critica
i que considera
punts negres
en el cas
de l'Estat espanyol
en l'aplicació
de la Carta Europea
a les llengües regionals
o minoritàries
ells en diuen minoritàries
però
algunes d'aquestes
no només són minoritàries
sinó que també
minoritzades
un dia ho explicarem
això
ara no cal
doncs
diu
precisament
els punts negres
són la justícia
i l'administració estatal
que
en els territoris
on hi ha altes
llengües oficials
ni la justícia
ni l'administració estatal
és capaç
d'atendre els ciutadans
en l'altra llengua oficial
perquè no hi ha prou
funcionaris
ni d'un lloc
ni de l'altre
que estiguin
formats lingüísticament
llavors
entre altres
recomanacions
fa aquesta
el document
la Unió Europea
el document
per exemple
en l'àmbit de la justícia
que es prenguin mesures
per assegurar
que una proporció adequada
del personal judicial
destinat a les comunitats autònomes
conegui les llengües del territori
i exactament igual
respecte als funcionaris
de l'administració estatal
pel que fa
a educació
en el cas català
ja diu que ja està bé
però recomana
per exemple
que es reforci
l'offerta educativa
a l'eusquera del País Basc
espessament a secundària
i formació professional
que no està gaire regulat
quan a mitjans de comunicació
es recomana
que s'enforteixi
l'ús de l'eusquera
a les mitjans de comunicació
electrònics del País Basc
i en tot tipus de mitjans
a Navarra
a Navarra
el document aquest
li fot la bronca
directament
perquè al govern de Navarra
el tema del basc
el té molt maixacat
tres quarts del mateix
passa a l'Aragó
també
el document recomana
que a Aragó
es protegeixi
s'augmenti
i s'enforteixi
la protecció
a la fabla
a l'aragonès
i al català
de la franja
coses d'aquestes
una cosa curiosa
d'aquest informe
és que
deuen haver tingut
assessorament
d'experts
secessionistes
del País Valencià
perquè en tots els casos
els informes
diferencien entre el català
i el valencià
els epígrafs
estan classificats
valencià
només pel País Valencià
però en canvi
l'epígraf de català
inclouen
el Principat
les Illes
i la Franja
tot això
allí no diuen
que sigui
aragonès oriental
com diuen
alguns aragonesos
o que sigui mallorquí
allà tot és català
en canvi
quan parlen de València
parlen de valencià
tenint en compte
tot allò que ja
vas explicar
en temporades anteriors
aquest informe
és bastant fidel
arribar de la Unió Europea
a la realitat
que tenim
tenim una adreça
per si algú vol
conegir?
Bé, l'adreça és molt complicada
però si a algú
li interessa consultar
aquest informe
em pot enviar
un missatge
o pot trucar
al Centre de Númeres
de la Unió Europea
i pot enviar
un missatge
a l'adreça
tarragona.rg
que a molt de gust
enviar els dos enllaços
són uns enllaços
impossibles de pronunciar
i que a més a més
són dos documents
en PDF
bastant extensos
que tampoc
els podem enviar
per correu
però sí que
qualsevol persona
se'l pot buscar
des del seu ordinador
Molt bé
Enric Garriga
avui era el dia de prova
no ens han trucat
per la qüestió
i n'esequibles
al de Zalé
la propera setmana
plantejarem una altra
I tu no has guanyat l'aquest
perquè t'has equivocat
He dit l'Institut Català
de la Salut
era broma
Era la salut espiritual
Sí
Espiritual i intel·lectual
Ens afecta la salut espiritual
i filosòfica
Doncs vinga
ho farem
Era la Corporació d'Internet
per a l'assignació
de noms i nombres
Òbviament
fèiem aquella comèdia
tan falsa
En fi
la setmana vinent
ens trobarem amb
l'Enric Garriga
tècnic del Centre
de Normalització
Lingüística de Tarragona
Continuarem repassant
l'actualitat
de la nostra llengua
i apuntarem
una altra qüestió
La cosa ja anirà
seriosament
Per tant, esperem
la participació
dels oients
Enric, gràcies
Benvingut
i fins la propera setmana
I dimecres més
Adéu-siau