Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
perquè no hi havia el mercat, però ja s'esperaven a Sant Jordi.
En canvi, ara és constant.
Cada mes surten novetats amb un ritme...
Clar, sí que ara es dispara,
però hem trobat que no com altres anys,
que hem anat comprant més al llarg de l'any.
I sí, jo he agafat una petita mostra
del que hem comprat ara per Sant Jordi,
que, clar, a veure, qualsevol...
Sí que hi ha molta gent que ve a mirar els llibres abans
per saber si compraran aquell o aquell altre.
Si el tenen a la biblioteca, no me'l compro.
Hi ha gent que es passeja per les llibreries
i hi ha gent que es passeja per les biblioteques
per veure, per mirar allò de què parlen
i com està el llibre, potser el comencen a llegir.
Hi ha molta gent que et demana
que teniu fullotons de novetats que sortirà per Sant Jordi
i que no sortirà...
I després la gent de sempre, que dius
a veure, aquest autor m'agrada o aquest llibre està molt bé,
però jo me'l compraré.
En canvi, hi ha molts altres que et poden agradar,
però no tens el neguit de comprar-lo, no?
Bé, doncs jo el primer que he portat
és el nou llibre del Tom Wolfe,
que és Jo Soc la Charlotte Simons.
A veure, aquest llibre a mi em fa molta gràcia
perquè el Tom Wolfe és un senyor que té molts anys.
És un senyor gran.
Ell i els seus vestits blancs, no?
Sí, jo exactament l'edat no l'he mirat,
però deu tenir quasi 70 anys, potser.
És gran, és gran, és gran.
Sí, hi ha un senyor madur, madur.
Clar, i m'ha fet molta gràcia perquè ha fet un llibre...
Sobre sexe a la universitat, va, no?
Sí, sobre jovenets a les universitats americanes.
I dius, i aquest senyor, com se li acut?
Però, bé, suposo que s'haurà documentat
i deu tenir contactes a les universitats.
És un retrat, ell sempre fa retrats, no?
Aquells retrats del món dels llupis
que va fer a la fuguera de les vanitats.
Doncs ara ha fet un retrat
de les universitats americanes, però més d'elit.
Però també en forma de novel·la.
Sí, sí, és una novel·la.
O sigui, la noia aquesta és una noia d'un poble...
De l'Amèrica profunda.
De l'Amèrica profunda, de Carolina del Nord.
Un poble que, a més a més, te'l descriu
com un poble purità.
O sigui, un poble allò pitjor que et puguis imaginar
de l'Amèrica profunda.
I llavors, però és molt bon estudiant
i li donen una beca.
Li donen una beca per a una universitat d'elit.
De l'Amèrica menys profunda, més a més.
Exacte. Llavors, ella va amb unes expectatives
i arriba allà i es troba un món ple de sexe,
de drogues, de classisme,
de molts prejudicis.
I s'embolica una mica tot això, no?
I per això fa el retrat.
La veritat és que, no sé si pràcticament
té com a quasi mil pàgines el llibre.
Ja els fa gruixodets, eh?
Sí, sempre.
I agrada, eh?
Perquè aquest home és un home molt llegit
i són llibres que es venen molt bé.
Sí, sí.
Llavors, bé, doncs per a la gent
que li agradi el Tom Wolf,
doncs té la nova,
que ha sortit en català i en castellà
al mateix temps.
I la veurem a Les Paradetes,
a Sant Jordi, aquesta novel·la, amb seguretat.
Sí, segur, segur.
Molt bé.
Un altre que volia comentar
és un que ja fa uns mesos
que ho tenim a la biblioteca,
però no l'havíem comentat
i a mi particularment em feia una gràcia especial
parlar d'aquest llibre
i és un llibre que es diu
Ciudadanos de la Tierra.com.
És una novel·la.
L'autor és el Joaquín Lorente,
que és un tio que és conegut
en el món de la publicitat.
I ha representat moltes marques conegudes
i a més ha sigut assessor personal
de Pasqual Maragall,
de Jordi Pujol,
de Filipe González,
que el món de la política,
diguem que el coneix per dins.
El coneix per dins.
I ell,
la trama és
un moviment ciutadà
que es munta a través d'internet
i el que volen fer
és canviar el món.
Està molt bé, no?
Sí, sí.
És allò...
Com a novel·la de ficció.
Sí,
és una novel·la de ficció,
que és una utopia,
allò dels ciutadans ens unim,
per això internet ens ofereix una...
De fet,
els teòrics d'internet,
una de les coses que posa més a favor,
doncs clar,
coneix gent de molts llocs
que tenen un interès comú
i que no necessiten tenir
ni una disponibilitat horària
ni una disponibilitat geogràfica,
i que realment les comunitats virtuals
que s'estan muntant
poden arribar a tenir molta força.
quan ja porten un temps
i estan consolidades.
Per tant,
és una visió idílica
d'un possible futur
que és això,
o sigui,
el moviment es diu
Ciutadanos de la Tierra.com
És curiós, sí.
I llavors,
bueno,
arriben a controlar els governants,
arriben a canviar la democràcia.
Imagina't.
Ells volen canviar
i fer una democràcia real.
I no virtual.
exacte,
fer la democràcia.
No és que governem els ciutadans,
doncs anem a fer-ho,
no?
I es munten la història
per fer-ho.
I la curiositat
que té aquest llibre,
també,
és que han muntat
una pàgina web
que es diu
Ciutadanos de la Tierra.com
on pots entrar,
pots...
No hi ha un foró de discussió,
no pots discutir,
però hi ha penjades,
tu pots...
Hi ha un lloc que posa,
doncs,
utopies,
què t'agradaria,
quins problemes creus
que es podrien tractar,
no?
Llavors ja,
no ho sé,
des de temes de política,
de religió,
del tercer món,
dels socials...
Però l'autor ha volgut anar
una mica més enllà
de la seva novel·la
i vols dir
que no vol una miqueta,
doncs,
copiar els seus protagonistes?
Sí, sí,
o sigui,
el mateix llibre t'ho diu,
escolta,
que se senti,
no?,
la veu dels ciutadans,
hem muntat una pàgina web
on pots anar
i exposar les teves idees,
no?
Llavors,
el web no l'ha fet ell,
l'ha fet una altra persona,
però diu que són dues persones
que tenien aquesta idea,
no?,
de la possibilitat
de canviar el món
via un moviment
ciutadà virtual
i llavors,
doncs,
allà la pàgina,
de moment,
no està molt desenvolupada,
veus que fa poc
que hi és,
però bé,
ja hi ha forces intervencions,
hi ha problemes,
ja et dic,
des del Fons Social Europeu,
qualsevol cosa,
tu la pots penjar
i a partir d'allà,
doncs,
de les que ja n'hi ha posades,
tu pots entrar,
mirar i opinar,
si creus que és correcte
o no,
o, per exemple,
això no serviria de res,
pots opinar,
després hi ha molts links
a altres pàgines
que tracten temes socials,
hi ha molts articles
de revistes virtuals,
especialitzades d'aquest tema,
ja està bé,
i tot això a partir d'un llibre,
no?,
d'una novel·la,
ben curiós,
ciudadanosdelatierra.com,
Joaquín Lorente,
molt bé,
d'acord,
un altre títol,
un altre,
a veure,
aquesta vegada,
no és de ficció,
aquest,
es diu
Una breva història
de quasi tot,
de Bill Brison,
es diu,
aquest llibre
ja fa unes setmanes
que està entre les llistes
dels més venuts
de no ficció,
i pots pensar
una breva història
de quasi tot,
de què,
no?,
llavors,
clar,
el títol està molt encertat,
però no és que expliqui
moltes coses diferents,
sinó que explica la història
de per què
el naixement de la Terra,
el naixement de la vida,
el naixement de la civilització,
no?,
llavors,
aquest senyor
és un senyor
que és un escriptor
de llibres de viatges
anglès,
es dedica a viatjar
i després explica,
tipus l'Espinàs,
el que passa que a nivell més...
de la cosa britànica.
És més cosmopolita,
no fa recorreguts més,
la Índia,
però es veu que és un senyor
que és molt reconegut,
doncs ara,
la curiositat va anar cap a,
bueno,
què fem aquí,
com és que estem aquí,
i durant tres anys
s'ha dedicat a investigar,
doncs,
química,
geologia,
física,
les grans idees
que s'han mogut,
la teoria d'Einstein,
d'aquest home.
Sí,
tres anys,
tancat a casa,
després de viatjar tant,
investigant això,
no?
Llavors,
ha fet aquest llibre
que li han donat
inclús un premi
que també té
l'Stiffen Haukin,
el premi Aventis,
que són llibres
de divulgació científica,
i llavors parla d'això,
o sigui,
des del naixement de la vida,
el naixement de la Terra,
la teoria del Big Bang...
Fa les grans preguntes,
eh?
Sí,
l'únic que realment
ho fa des d'una manera amena,
com que ell no és químic,
ni físic,
ni biòleg,
ni geòleg...
Ha fet l'aprenentatge
com a persona,
diguem-ne,
que no és especialista
en aquests temes.
Intenta fer l'esforç
de jo recopilo tot això
i ho explico
per gent com jo
que no entenem
les grans teories
tal com ells les expliquen,
no?
Llavors baixem el nivell,
a mi que m'ho expliquin ells,
jo faig el procés
d'elaboració
i jo ho explico
d'una manera més planera,
no?
I realment,
jo mirant trossos
del llibre,
si veus,
dius,
ostres,
ho entenc,
ho entenc perfectament,
no?
Sí que també és un llibre
considerable,
de com a de 600 pàgines,
però clar,
li fa un repàs
per tot,
no?
i és molt curiós,
està força bé
perquè aquests llibres
de divulgació científica
que surten moltíssim,
realment,
la gent s'ha agafat molt
també a la,
parlem molt de la novel·la històrica,
doncs que el llibre
de divulgació científica
surt moltíssim
perquè són coses
que dius,
clar,
jo aquest senyor
no l'entenc,
no?
Que va ser un dels esforços
que va fer l'Steven Hawking,
no?
Que per molt intel·ligència
d'acostar al gran públic
aquestes grans idees
de la humanitat,
està molt bé,
doncs una altra tipus.
Tots podem entendre
la teoria de la relativitat,
o tots podem entendre...
Bé,
Anabel,
no sé què dir-te,
a veure,
intenten explicar-nos-ho,
no?
Sí,
això és l'esforç
que ells fan,
no?
Després ho entenem o no
i és una altra cosa.
Molt bé,
després,
dues novel·letes més,
una novel·la,
novel·la,
l'última del Juan Mercè,
també per Incondicionals
de Juan Mercè.
Que té molt bona pinta.
Que té molt bona pinta.
Molt bona pinta.
La seva línia.
Sí,
que té...
La prosa és típic...
És que te'n mires una pàgina
i dius,
és ell.
La seva Barcelona
i ell,
Barcelona,
no?
Llavors,
el llibre es diu
Canciones de amor
en el Lolitas Club.
Llavors,
la trama
és,
doncs,
Barcelona,
un club d'alterna
a la perifèria
de Barcelona,
un policia
borratxo
que és supervivent
d'un atemptat
a terra.
Llavors,
està allò,
ja ho ha perdut tot,
només li queda la vida.
Llavors,
tota la trama
de...
Aquest senyor
torna a la casa familiar
i el germà Besó,
que és deficient,
està enamorat
d'una colombiana
o una equatoriana
que treballa...
Que exerceixi la prostitució,
no?
Que treballa
en aquest club,
no?
Llavors,
és tota la trama.
Per tant,
és més de la seva Barcelona,
no?
I la Barcelona aquesta,
que està,
que existeix
i que la retratat,
trobo que jo
la retratat molt bé.
Sempre l'ha retratat molt bé,
no?
Molt bé.
O sigui,
que ja tenim el nou
del Juan Mercè.
Que molts lectors
esperaven la novel·la
d'aquest autor,
no?
Sí.
Que ha estat molt de temps
allò...
Sí,
i encara...
Espera,
sí,
perquè crec que l'últim
que va fer
és el de Rabos de la Gartija,
que li van donar
molts premis i...
Bé,
de fet ha fet un llibre de cinema,
que també és molt,
molt curiós.
Jo no l'he mirat,
l'he vist,
el tenim a la biblioteca,
però potser ha estat treballant
més amb aquest...
Amb el del cinema
que no pas a la novel·la.
I potser per això
s'ha esperat a treure això.
Però la novel·la també ha sortit ja?
Sí, sí, sí.
A la biblioteca
i a les llibreries,
evidentment.
Sí, sí.
Després,
els dos últims,
l'últim de l'Empard Moliner.
En la seva línia divertida.
Sí,
en la seva línia d'humor.
No és novel·la,
és allò que fa ella.
Relat breu, no?
Sí,
relat breu,
dues pàgines com a molt,
molt cínica
i molt crítica.
I bé,
des de
Menjadors Socials
a Barcelona.
El llibre es diu
Busco senyor per amistat
i el que sorgeixi.
Ja és prou eloquent
el títol, eh?
També és d'aquells
que han sortit
paral·lelament
en català i en castellà.
i bé,
és ella.
O sigui,
no té...
No descobrirem res.
No,
és la seva línia,
no?
Molt divertida,
molt...
A veure,
l'Empard Moliner
o t'agrada o no t'agrada.
És d'aquella gent
que no deixen...
Trobo jo
que no deixen diferent,
no?
Pot no agradar-te gens
i diuen
aquesta senyora
que explica,
no?
Perquè té aquella manera
d'escriure
exactament com parla.
Explica vida quotidiana
però amb una gràcia,
que és el que deies,
que pot agradar més o menys,
però que la gràcia la té,
no hi ha dubte.
Sí.
Et pot agradar més aquest estil
o no,
però la gràcia i la ironia
no li treuen ningú.
És a dir,
això es passeja
per molts llocs de Barcelona,
des de menjadors socials,
explicar la seva experiència,
com va a dinar
i el personatge...
Sí,
i fent-se passar
per segons qui també,
no?
Un convent de monges
que dóna feina
a noies sud-americanes
que han arribat aquí
de les maneres
més insospitades possibles.
Una mica de tot.
fa un passeig per l'Ikea.
Que no t'he desperdíssim.
Que no t'he desperdíssim.
El passeig de l'Ikea
és divertidíssim.
Bé,
a mi és que jo...
A mi em fa gràcia.
Realment a mi em treu
el somriure,
no?
Aquest personatge.
Però reconec
que té una manera d'escriure,
que és la mateixa manera
que té de parlar,
que hi ha gent
que no li veu la gràcia
o que la troba
fins i tot agressiva,
no?
És el que t'anava a dir,
que moltes persones
la veuen així
amb una certa agressivitat
la seva manera de fer,
no?
Però forma part de...
Això ja és gustos personals.
A mi personalment
si em fa gràcia
trobo que és molt crítica
i que ens cal
una mica de crítica
realment
que això
de tanta política correcta
arriba un moment
que dius
bueno,
basta.
Algú que cridi.
I escolta,
Nabel,
no només has portat allò
coses per alimentar
l'esperit,
sinó també podríem dir
l'estómac
perquè ens has portat
un llibre que es diu
Com era en l'oficina
i és molt xulo
com a llibre,
és molt bonic.
Sí, té moltes il·lustracions
i està així
molt curioset.
Jo, clar,
llibres de cuina
no en portem mai
perquè llibres de cuina
estan sortint
també el que vulguis,
però aquest
el vaig trobar
realment molt curiós,
que és allò,
com era en l'oficina,
dius,
a veure,
hi ha un munt de gent
que porta la Carmeñola
i tant.
Exacte.
Doncs aquesta,
a veure,
aquesta persona,
la Mercedes Cucurni,
tenen com de plat exòtic
i tot ella.
Sí, doncs,
ella és relacions públiques,
diu,
a mi no m'agrada cuina,
o sigui,
ja ho dic,
a mi no m'agrada cuina,
però, clar,
si jo haig de menjar,
per la meva professió
m'he vist obligada
a menjar fora constantment
i si em preocupa
la dieta equilibrada.
Per tant,
fa un seguit
de recomanacions
de com,
malgrat haver de dinar
fora de casa
i haver d'anar
amb la Carmeñola,
doncs,
tot i així,
pots fer no plats elaborats,
o sigui,
són plats realment senzills,
no vol dir
pa amb tomàquet
i...
però són senzillets,
o sigui,
no fa grans complicacions,
però és allò de...
Els pots transportar.
Sí,
per muntar-te
i una dieta equilibrada,
malgrat hagis
de dinar fora de casa,
no?
Llavors,
te dona una sèrie de...
Són 120 receptes,
no està malament,
i llavors,
a més a més,
explica,
doncs,
combinacions d'aliments,
menja d'això,
no mengis d'allò,
si aquestes setmanes
has menjat d'això,
i que també és una...
Ella realment
no li agrada cuinar,
però sí s'ha preocupat
per la dieta equilibrada.
Per una dietètica correcta,
eh?
Per una...
Sí.
Tot i que ella,
doncs,
de dietètica
no sap res,
però sap si la vida...
Però ha fet com
el senyor dels viatges,
s'ha informat,
eh?
Com si diguéssim...
A veure,
jo fa molts anys
que dino fora,
i a mi això...
L'experiència em diu
que hi va...
S'ha de menjar equilibrat,
si ella s'ha preocupat
de buscar informació
com per menjar equilibrat,
doncs ha decidit...
Escolta,
és que els llibres de cuina
a mi no em solucionen res
perquè jo no tinc
aquell temps
per fer-me aquells dinars
que hi ha aquells llibres
fantàstics de cuina,
no?
Doncs,
alguna cosa més...
Més per la gent
de peu,
no?
A més,
poca broma,
eh?
Perquè és un llibre
molt senzillet
de receptes,
amb dibuixos,
sembla fins i tot
com un llibre
de cuina infantil,
gairebé,
és a dir,
per aquelles persones
evidentment
que no saben cuinar
pràcticament gens,
primers plats,
segons plats...
És que ella ho diu,
a mi no m'agrada cuinar,
per tant,
el que busca és
una dieta equilibrada
però no plats elaborats.
Però mira,
aquí ara jo,
a l'atzera he obert una pàgina,
Anabel,
no és per criticar,
eh?
Però clar,
una sopa de peix
que em posa aquí
a l'oficina,
no sé jo,
el termosià
si has de traginar
tant d'andròmina,
no sé jo,
eh?
depèn,
depèn de...
Una sopa,
bé,
ja després hi ha...
Bueno,
també hi ha coses
que sí que es poden...
Bé, bé,
el donem per bo,
et sembla?
Sí,
sí, sí,
no...
A més és molt bonic,
eh?
La veritat és que és molt boniquet
aquest llibre.
És bonic i és curiós,
no?
I és allò que dius,
ah, mira,
doncs per regalar,
si coneixis algú
que ha de dinar sempre
a l'oficina...
Doncs és un regalet maco,
no?
Però clar,
ja et dic,
hi ha una sèrie de consells,
no?
allò que sempre diem
i que tothom diu
que l'esmorzar
és molt important,
has d'esmorzar bé,
després pràcticament
no ho fa ningú
o la gent que...
Si la teoria
la sabem tots,
perfecte, eh?
El que ens costa
és la pràctica,
com a tot.
Però clar,
i és veritat
que cada vegada
hi ha més gent
dinant fora,
no?
I bé,
i el llibre és mono,
per regal és mono.
Molt bé.
Doncs l'Anabella
ens ha portat
una petita mostra,
un tast,
ja que parlàvem
de llibres de cuina,
d'algunes de les novetats
que s'han incorporat
al Fons Sant
de la biblioteca.
La biblioteca dissabte
al matí estarà oberta
com sempre,
tot i que imaginem
serà un dia
molt tranquil,
que també us ho mereixeu,
perquè tota la gent amant
i no tan amant dels llibres
estarà pel carrer,
no hi ha dubte,
és el dia.
Sí,
nosaltres per Sant Jordi,
el dia de Sant Jordi
és un dia bastant tranquil,
és el dia d'abans
que és apoteòs.
El divendres,
el divendres.
Que en aquest cas
s'ajunta que és divendres,
que també és un dels dies
amb més afluència,
clar,
la gent ve a buscar
coses pel cap de setmana,
no?
I realment
és un dia
de gent,
doncs aquest divendres
ja,
no sé,
ens prepararem mentalment
i cap problema.
I cap problema,
ja passarà
i llocs de la normalitat.
No, no,
que estigui la biblioteca plena.
Tu, quin moviment de llibres
que hi haurà divendres
a la biblioteca.
Sí, sí.
Anabel Lambea,
com sempre ha estat un plaer,
gràcies per acompanyar-nos
i bona diada de Sant Jordi,
bon dia.
Igualment a tothom.