Saludem ja Sònia Navarro, psicòloga clínica.
Sònia, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Continuem parlant de les relacions sexuals,
un aspecte de les relacions de parella
que vam iniciar la passada setmana
des d'aquest racó psicològic.
Avui dediquem bona part d'aquest temps
a parlar del que s'anomenen trastorns o disfuncions sexuals
que afecten els homes i les dones.
Afecten des del punt de vista psicològic i emocional,
perquè partim de la base que nosaltres ens ocuparem sobretot,
bé, en aquest cas tu t'ocuparàs sobretot
d'allò que té a veure amb aquest terreny més psicològic,
no pas que hi hagi algun problema fisiològic,
que aleshores ja és un altre tema, no? Sònia?
De fet, a veure, la majoria de disfuncions sexuals,
el gran percentatge és per qüestions psicològiques,
ja parlem de la que sigui, que ara després les comentem.
El que sí que hem de tenir en compte
és que abans de començar un tractament,
a una teràpia a nivell psicològic de qualsevol disfunció sexual,
hem de descartar sempre
que no hi hagi cap patologia orgànica a nivell real,
és a dir, que no hi hagi, per exemple,
amb la dona que hi hagi algun quiste,
o amb l'home que hi hagi un problema de pròstata,
o que no hi hagi alguna malaltia, per exemple, com la diabetes,
o algun tema de cor,
que a vegades afecten amb el que és tot el funcionament a nivell sexual.
Primer, sempre s'ha de descartar.
Un cop descartat, que a nivell mèdic no hi ha res,
doncs llavors sempre hem d'anar al tractament psicològic,
que és el 90% o 95% dels casos.
Clar, perquè potser jo ara apunto una obvietat,
però no està de més també comentar-la.
una persona pot tenir una vida sexual sana des d'aquest punt de vista,
rica, satisfactòria,
i de cop i volta deixar de tenir-la,
o diguem-ne que aquella persona que des de les seves primeres relacions sexuals
ja té algun problema,
ja es detecta alguna dificultat,
diguem-ne que si no hi posa solució.
És a dir, de cop i volta podem perdre aquesta relació sexual satisfactòria?
Pot aparèixer una disfunció?
Per suposat.
A vegades, bé, perquè portem tota una història a nivell educatiu,
a nivell de com hem viscut el sexe,
que ens ha produït alguna disfunció,
moltes vegades la persona ha portat una vida sexual normalitzada
i plaentera per ell o per ella,
i en un moment donat de la seva vida,
doncs té algun problema, alguna disfunció,
per diferents causes, eh?
Vull dir que aquí sempre som psicològiques,
a no ser que hagi aparegut una malaltia posterior, per exemple, no?
Però perquè, per exemple, la disfunció erèctil
en molts homes pot ser una causa d'agudar a la diabetes.
Llavors, si de cop s'ha detectat una...
Doncs podria ser, però si no,
també és real, doncs, que en un moment donat
aquest home pot tenir una mala experiència puntual
d'una nit amb una persona
i a partir d'aquí no poder tenir una erecció
i a partir d'aquí obsessionar-se amb el tema
de què m'ha passat, això no m'havia passat abans...
Això en els homes és una gran preocupació, no?
Sí, sí, és una de les coses que més preocupa,
però aquí li hem de posar molta normalitat.
En realitat, tots els homes,
en algun moment de la seva vida,
poden tenir un moment en què no tinguin una erecció
i no passa res.
De fet, totes les dones podem tenir una relació
en què en un moment donat no l'hubriquem el suficient
i en realitat això passa a totes les dones
i no fem...
No ens preocupem, més enllà, doncs,
a la pròxima relació,
si en aquesta no hem l'hubricat el suficient,
doncs a la següent ja l'hubricarem.
En general, homes i dones,
diguem que assumeixen o veuen aquestes disfuncions
de forma diferent, amb més o menys obsessió?
O hi ha de tot?
No, no, igual, eh?
Igual.
Per exemple, concretament en això que jo estic comparant,
el tema que en un moment l'home no pot tenir una erecció
en una situació en què la dona no pot lubricar,
perquè, de fet, que ell no pugui tenir una erecció
dificultaria el coit,
però que la dona no l'hubriqui també dificulta el coit.
Llavors estic comparant això.
En aquesta situació l'home ho viu amb molta més angoixa,
però quan és la dona la que té una disfunció sexual,
ho viu exactament igual, eh?
Amb la mateixa angoixa.
Aquí es viu.
Perquè, sobretot, es viu amb molta culpabilitat,
perquè un és estrany, perquè jo soc diferent,
perquè em passa, no faré feliç a la meva parella...
Llavors hi ha una preocupació i una culpabilitat
tant per ell o per ella
com per l'altra part de la parella, no?, moltes vegades.
Llavors, doncs, bueno...
Hi ha disfuncions o trastorns comuns a l'home i la dona,
però després l'home i la dona, òbviament,
en funció de la seva fisiologia,
també tenen trastorns a diferents particulars.
Comencem parlant d'aquestes disfuncions
que manifesten els homes?
Sí, mira, per exemple,
les disfuncions pròpiament de l'home
serien la disfunció erèctil,
és a dir, la incapacitat per tenir una erecció,
l'ejaculació precoç
i l'ejaculació retardada.
Encara que som ni una mica estrany,
n'hi ha pocs casos,
però n'hi ha alguns casos d'ejaculació retardada
que també produeix molta angoixa.
Cadascuna de les tres disfuncions
obeixen a causes diferents
o poden obeir-hi a causes diferents?
Per suposat.
A veure, de fet,
o a vegades es van relacionant.
Per exemple, la disfunció erèctil,
el que deia, en un moment donat,
pot ser per alguna malaltia...
Que és la incapacitat de tenir una erecció.
Sí, sí, sí.
La incapacitat de tenir una erecció, exacte.
O, primer, pot ser que no n'hi hagi d'erecció
o que no hi hagi la suficient erecció
com per poder arribar a la penetració.
Perquè a vegades no és que no hi hagi gens d'erecció,
sinó que no hi ha la suficient erecció.
Llavors, aquesta disfunció
és una de les més comunes dintre de l'home.
De fet, ara s'ha posat una mica més de moda,
a partir de l'anunci, a partir de la viagra...
Perquè té a veure amb l'edat, o no necessàriament?
No necessàriament.
Què passa?
Que és veritat que l'home va perdent capacitat.
L'home està en el seu moment més àlgid
a nivell de potència sexual en l'adolescència
i en la primera etapa de la joventut.
I després, a partir d'aquí, va perdent potència,
però perdent, a veure, entre cometes, no vull dir...
La vida sexual, com vaig dir la setmana passada...
Canvia, canvia el seu ritme, com si diguéssim.
Canvia, però hi ha possibilitat d'haver-hi vida sexual
al llarg de tota la vida i a totes les edats.
Llavors, sí que és més comú en els homes a partir dels 40 anys.
O sigui, o tenen més probabilitats a partir dels 40 anys.
Però això no vol dir que nois molt més joves,
en un moment donat, no puguin tenir una disfunció erèctil.
Què és el que passa?
Moltes vegades és que hem pres alguna medicació.
Per exemple, els antidepressius o els antihipertensius
també realment poden provocar en un moment donat
que l'erecció no sigui el suficientment forta.
però la majoria de vegades una disfunció erèctil comença en un moment
que l'home o està molt cansat o ha begut una mica més
o ha pres algun tipus de drogues puntual
i puntualment aquell dia no s'ha excitat el suficient.
Però és episòdic en aquest cas, per aquestes causes d'ingesta d'alcohol...
És que sempre comença de forma episòdica.
És que el tema que la disfunció, quan és a nivell psicològic,
que és el 95% dels casos,
sempre comença amb una situació puntual.
Què és el que passa?
Que aquesta situació puntual fa que l'home s'angoixi
i comenci a pensar per què m'ha passat...
És una bola de neu.
I llavors aquí és l'angoixa la que manté el trastorn, en realitat.
És a dir, a partir d'aquí l'home es comença a preocupar
i cada vegada que inicia una nova relació
comença a pensar em tornarà a passar, no em tornarà a passar...
I augmenta la dificultat per tenir una erecció
a mesura que va augmentant aquesta angoixa?
Per suposat.
És que, de fet, es manté la disfunció,
no tant perquè en aquell moment puntual va existir,
sinó perquè l'angoixa que cada vegada anem pensant
crea un cercle viciós en el que, al preocupar-me,
estic tan pendent que si tinc erecció o no tinc erecció
que deixo d'estar pendent de les meves sensacions,
de gaudir, de la relació de parella, de la meva parella...
O sigui, deixo d'estar pendent de tot el que és la sexualitat al complet
i recordem que la setmana passada vam dir
que la sexualitat al complet està a tota la pell...
Clar, no era un tema genital exclusivament.
...està a la fantasia i llavors el que es fa aquí
és que s'obica absolutament tot en si el penis té erecció o no té erecció.
Per tant, la solució és òbvia, no?
Bé, la solució...
No fàcil, però òbvia.
La solució passa moltes vegades per realment explicar i desangoixar
que tots els homes ho expliquin o no ho expliquin.
Això també és evident.
Poden tenir en algun moment de la seva vida un episodi de disfunció erec,
una dificultat puntual per tenir una erecció,
que com funciona a nivell l'angoixa,
com funciona a nivell mental en aquest moment,
i sobretot per desfocalitzar.
És a dir, en lloc d'anar a centrar-nos en els genitals,
ens hem de centrar en la relació, en el plaer,
en el que sentim, en tot el cos.
I l'erecció arribarà com a conseqüència
d'aquesta altra manera de gaudir de la relació sexual.
Això, dit així, sembla molt fàcil.
En la persona no ho és, és tot un procés,
però realment sí que vull dir
que totes les disfuncions a nivell sexual tenen cura.
És a dir, el gran problema a vegades és que la gent arriba molt tard
quan aquesta disfunció s'ha cronificat,
o quan ja porten molts anys i realment ja no saben què fer ni com.
I llavors, clar, el nivell d'ansietat ja és elevadíssim.
I el nivell de creença que no són unes persones normals,
que per què els passa...
Només em passa a mi.
de baixa autoestima, en aquest cas ja estan en un nivell alt.
El cas de l'ejaculació precoç i l'ejaculació retardada és diferent.
Sí, sí, sí, per suposat.
A veure, l'ejaculació precoç seria aquell home
que realment té un orgasme
i ejacula més ràpidament del que ell desitja.
i vull dir que aquí no s'ha de comptar el temps.
Saps el que t'anava a dir?
Subratllar aquesta segona part de la frase
més ràpidament del que ell desitja,
no del que és normal.
Perquè normal és allò, és molt relatiu.
És que normal és tot.
Llavors, perquè moltes vegades es mesura en temps.
És a dir, el control que pugui tenir sobre la seva pròpia sexualitat.
Exacte, és a dir, si l'home en aquell moment desitja
tenir una ejaculació més ràpida,
doncs controla que la vol tenir més ràpida,
perquè hi ha moments de situacions de relacions sexuals més ràpides.
Que desitja que vol esperar
i que vol trigar més temps
o que vol que primer sigui la dona la que tingui l'orgasme
o que sigui el que controla a nivell mental.
I aquí, perquè això se sent molt a nivell de carrer,
el fet que si dura 3 minuts, 4, 5, 10...
L'home realment, en un moment donat,
perd el control.
Hem de dir que l'ejaculació precoç
moltes vegades es dona a homes
que han après o que les seves primeres relacions sexuals
han estat de forma molt ràpida.
Ja sigui perquè, per exemple, els homes que s'han iniciat
o que com a norma s'inicien amb la prostitució,
doncs clar, evidentment, és un servei
i la prostituta intentarà que la cosa vagi ràpida.
Vull dir, per situacions, perquè és amb el cotxe,
per l'horari, perquè és a casa,
però poden arribar pares, en fi...
que tot es va ràpid.
Llavors, què passa?
Doncs que l'home s'acostuma moltes vegades
a ejacular ràpid,
aprèn a anar ràpid.
Altres vegades passa que,
precisament quan la dona té anorgàsmia,
que ara en parlarem,
què passa? Doncs que com que la dona no sent,
ja li va bé que l'home acabi abans.
Per tant, moltes vegades són aquestes dues disfuncions,
s'alimenten l'una a l'altra.
I és molt habitual trobar-te amb una parella estable
quan l'home té ejaculació precoç
que la dona tingui anorgàsmia.
Per tant, la reacció de la parella és fonamental.
Per suposat, no?
Perquè, de fet, amb la majoria de disfuncions sexuals,
sempre que hi hagi parella estable,
és molt més fàcil el tractament i molt més ràpid.
No és que no es pugui fer quan un està sol,
es pot fer,
però també és veritat que el tractament
és una mica més lent, no?
Perquè no podem, bueno,
practicar certes coses amb la mateixa assiduitat.
Llavors sí que és veritat que segons quins trastorns
s'alimenten l'un a l'altre.
Llavors, moltes vegades és això,
perquè ha après i té un concepte d'anar ràpid,
o perquè ha après...
I moltes vegades ha passat que l'home
simplement no s'ha preocupat en accés...
Ara parlaria d'un sector concret
de si la dona gaudeix o no gaudeix.
És a dir, no ha tingut en compte aquest factor,
llavors ha anat una mica al seu plaer.
Per tant, el seu plaer és ràpid.
Hem de comptar amb els diferents ritmes
de l'home i de la dona.
L'home és una persona que ràpidament,
de les quatre fases que vam parlar la setmana passada,
del desig, l'excitació, l'orgasme i la resolució,
l'home, el desig i l'excitació són molt ràpides
i l'orgasme també.
I de fet, la resolució arriba molt ràpidament,
és com un pic, diguem.
En canvi, en la dona, la fase de l'excitació,
del desig i de l'orgasme és molt més lenta.
Llavors, evidentment, l'home és més ràpid
per arribar al seu orgasme.
En general, parlem, també hi ha dones
que arriben molt ràpidament a l'orgasme.
A vegades és que la dona que arriba massa aviat
també es preocupa perquè, com que no és el que marca
la societat com a norma.
Llavors, hem de tenir en compte això,
que l'home realment com a norma és més ràpid,
però què passa?
Quan aquest home normalment no s'ha preocupat,
la dona, doncs, igual tampoc no ho ha tingut en compte
o no ho ha demanat,
i en un moment donat de la seva vida,
aquest home canvia de parella,
i es troba amb una altra parella,
doncs, que sí que es coneix a si mateixa,
que sí que gaudeix del sexe,
i que sí que no gaudeix, sinó que vol gaudir.
I llavors aquí hi ha un nivell d'exigència més alt.
I és en aquell moment quan l'home se n'adona
que poder té una disfunció,
poder ejacular més ràpidament del que...
Però a vegades passa...
En principi pot ser ignorant d'aquesta dificultat, no?
És que realment hem de dir
que no totes les persones que poden tenir una disfunció sexual
consulten, en absolut.
De fet, no se sap ben bé
quantes persones pot haver-hi
amb disfuncions sexuals,
perquè si la parella ha arribat a la seva homeostasi
i entre ells pensen que ja arriben
i ja són feliços,
doncs, clar, aquí no hi ha res a tractar.
I molts homes els passa que detecten
la seva ejaculació precoç amb un canvi de parella
en un moment donat.
Clar.
Perquè aquesta segona parella
és més exigent a nivell sexual
que no pas la primera.
I llavors és aquí quan ells
doncs se senten una mica
que alguna cosa passa, no?
I podent no s'ho havien plantejat.
Doncs comencen a qüestionar
que potser tenen algun problema.
En el cas de l'ejaculació retardada,
de què estan parlant?
L'ejaculació retardada és...
Aquell són casos comptats.
Realment això no és una disfunció molt habitual.
Però vull comentar-la perquè a vegades,
precisament perquè no és habitual...
No se'n parla mai.
...la persona que ho té,
doncs realment no sap ben bé què fer, no?
I és quan realment l'home té molta dificultat
per expulsar el semen a l'exterior.
I llavors realment és un home
que té la fase de desig, d'excitació,
inclús pot arribar a l'orgasme,
però, o sigui, pot arribar a l'orgasme
com a nivell de sensacions,
però no expulsa el semen, no ejacula.
Clar, això pot produir una sèrie de dolors
i una sèrie de malestar,
ja no només psicològic,
sinó també físic, no?
Llavors sí que és veritat
que és una disfunció molt poc habitual,
però que existeix
i que també té un tractament.
I les causes normalment
també poden ser de caràcter psicològic i emocional.
Sí, també.
El que passa és que aquí encara
molt més s'ha de descartar
el tema d'alguna patologia
a nivell d'oretra
o a nivell del penis, no?
Que no hi hagi res.
El que passa és que ens afecta
posteriorment a nivell psicològic
perquè aquí sí que l'home
se sent molt estrany
i molt diferent a la majoria.
No sé si entrar ja a parlar de les dones,
anem més justos,
més justes de temps,
que et sembla, Sònia,
ho podem enllestir?
Sí, sí, perquè generalment són...
Si vols, parlem del vaginisme,
que és pròpiament de la dona
i ens quedarien els que són comuns,
perquè hi ha disfuncions...
La inhibició del desig, un d'ells?
Sí, l'inhibició del desig,
la dispareunia o coit dolorós
i el que és l'anorgàsmia,
que és molt important.
Doncs perfecte.
Deixa'm parlar la propera setmana
perquè són temes comuns
a homes i dones
i parlem del vaginisme
que afecta exclusivament
i òbviament a les dones.
Sí, mira, el vaginisme és la dificultat
perquè hi hagi una penetració.
És a dir, és quan la dona
realment té molta dificultat...
Bé, té molta dificultat, no.
O sigui, és incapaç
d'introduir res,
absolutament res,
a la vagina.
I quan dic res,
vull dir que, per suposat,
davant del penis
hi ha un tancament dels músculs
importantíssim,
però fins i tot són dones
amb una dificultat, doncs,
d'introduir-se un tampó
o un dit.
És a dir, realment,
doncs, és que tanquen, no?
O sigui, no sol haver-hi
cap patologia a nivell orgànic.
Però és el primer que...
On pot pensar, no?
Que amb aquestes dificultats,
no només en la relació sexual,
sinó en qualsevol altra activitat,
fins i tot des del punt de vista higènic,
que no pugui haver-hi
aquesta introducció a la vagina,
pot fer pensar
que és una causa física,
una patologia.
Com a norma,
no hi ha cap patologia física.
Com he dit abans,
sempre primer el genocòleg
ha de descartar
que no hi hagi
cap patologia física,
però és un 5%
o menys
les dones
que poden tenir
alguna patologia
a nivell físic.
Però
és que no és gaire bé
gens habitual.
Què és el que passa aquí?
Que la dona,
davant
de pensar
que el penis
està a punt
d'entrar a la vagina,
el que fa és
tancar els músculs,
és a dir,
llavors ho fa ella inconscientment,
a nivell mental.
això sol passar molt
quan hi ha
una educació religiosa
molt estricta,
quan tenim uns conceptes
de sexe
molt erronis,
quan tenim
molta por
a l'embaràs,
en alguns casos
doncs hi ha hagut
violació
o hi ha hagut
abús sexual,
arribar
a tenir
un plaer,
doncs pot ser
perdre el control
i perdre el control
pot ser mostrar
una part d'ella mateixa
que no ha de mostrar,
llavors fins i tot
clar,
aquí entra
tot un aspecte
molt a nivell educatiu
i de personalitat,
no?
Llavors,
com que no volen
perdre el control,
han d'estar
tota l'estona
pendents
i això implica
que moltes vegades
doncs
realment,
bueno,
és una situació
una mica nova,
sobretot
quan és
les primeres relacions
o els primers intents,
doncs té por
que hi hagi dolor,
té por
que,
ara et diré
una cosa
que potser
sembla en aquest moment
estrany
però
continua passant,
no?
I és
que si se la veurà
diferent,
si la gent
se n'adonarà,
no?
A partir d'aquell moment,
parlo
en les primeres
més de...
Les primeres relacions.
No?
Llavors,
clar,
hi ha un concepte
molt tancat
de la relació
de parella,
no?
Aquesta persona,
aquesta dona,
en concret,
doncs en les primeres
relacions,
doncs simplement
pot dir,
bueno,
quan em senti
més còmode,
quan porti més temps
amb la meva parella,
fins i tot,
doncs quan em casi
i llavors,
ja com que serà establert,
doncs ja sorgirà.
El gran problema
és que,
clar,
precisament per l'ansietat,
com he dit abans,
que igual es mantenia
el tema de la disfunció erèctil,
doncs cada vegada
el que és
la relació sexual
provoca més ansietat,
ja només de pensar
que hem de tenir
la relació sexual
i que en un moment donat
arribarà la intenció
que hi hagi la penetració,
clar,
cada vegada
el nivell d'angoixa
és més alt,
amb la qual cosa
tanquem
els músculs
de la vagina
molt més aviat.
Una pregunta,
apuntaves casos
que són evidència
en dones
que per la seva educació
determinades experiències
que al llarg de la seva vida
si no hi posen remei
doncs sempre sigui així,
però també apuntaves
aquestes primeres relacions sexuals
que dins de tot
és raonable
pensar que hi hagi
doncs
aquesta contracció,
aquest impediment
de la penetració.
Intuïm que
després d'aquestes
primeres relacions
la dona
a mesura que es vagi
fent gran
i tenint més experiència
li pot passar
d'una forma natural
o ja si a les primeres edats
es manifesta
aquesta dificultat
per la penetració
ja és un problema
o diguem
que les primeres vegades
ens a dins del que anomenem
normal
tot a dona
en les primeres relacions
o en la primera relació
si algú molt jove
ens escolta
que tampoc no pensi
que...
en la primera relació
tots podem tenir
angoixa
no?
és a dir
perquè de fet
entrem en un món
que fins aquell moment
ha estat desconegut
però
a veure una cosa
és que la primera relació
et pugui costar
això no seria
un vaginisme
simplement perquè
estàs més tens
perquè
doncs
bueno
tens una mica
de por
el vaginisme
seria
quan la persona
realment
a l'intentar introduir
no hi ha manera
però no hi ha manera
ni la primera vegada
que ho intentem
ni la segona
ni la tercera
perquè cada vegada
augmenta el nivell
d'ansietat més alt
és possible
que amb una noia
joveneta
en un moment donat
doncs la primera vegada
que ho intenti
no pugui haver-hi
la penetració
perquè s'ha posat nerviosa
perquè hi ha un moment
que ha perdut
el desig
perquè s'ha concentrat
tant
en si entrava
o no entrava
que ha perdut el desig
l'excitació
i llavors ja
aquí ja no
la relació fracassa
en aquest sentit
exacte
que el penis
entri
però sí que
en un moment donat
aquesta parella
ho continuarà intentant
i simplement
hi haurà un moment
en què realment
estarà molt excitada
molt lubricada
i el penis
entrarà dintre la vagina
sense cap problema
que potser
ho hauran d'intentar
diverses vegades
però això no seria
vaginisme
parlaríem de vaginisme
quan realment
la dona
intenta
i passa un temps
i passa un temps
i fins i tot
conscientment
té la voluntat
però no hi ha manera
també podríem
mirar-ho des d'aquest punt de vista
que hi ha una voluntat
de tirar endavant
el coi
de manera satisfactòria
però que
inconscientment
no ho pot realitzar
no hi ha un tancament
no hi ha un tancament
dels músculs
per molt excitada
que estigui
quan una dona
està molt excitada
no hi ha un tancament
dels músculs
a nivell conscient
ni inconscient
com a norma
en aquest cas
doncs
és una dona
que normalment
és que ja tanca
també
moltes vegades
s'ajunta
que precisament
com que està angoixada
per la possibilitat
de la penetració
no està deixant
que la fase
de l'excitació
segueixi
el seu curs
i no l'obrica
el suficient
perquè ja
quan comença
a entrar
en aquesta fase
hi ha desig
tenen ganes
de tenir una relació
però quan entrem
en la fase
de l'excitació
com que estan
més pendents
de si
l'home ja començarà
i intentarà
la penetració
o no
doncs
que llavors
precisament
no es l'obriqui
perquè no s'està concentrat
en la fase
d'excitació
té solució
per suposar
per on passa
així breument
Sònia?
doncs
primer passa
per desangoixar
a nivell
o sigui
les primeres coses
que ha de fer la parella
és deixar de banda
el que és el coit
i centrar-se
en el cos
en què les fases
de desig
i d'excitació
realment estiguin
en el seu moment
que centri la relació sexual
exacte
i llavors
després passa
perquè poc a poc
aquesta dona
també s'autoconegui
perquè la majoria
de dones
en aquesta situació
són dones
que moltes vegades
no s'han masturbat
llavors
que comencin
primer que es coneguin
que es masturbin
que elles mateixes
puguin introduir-se
a poc a poc
un dit
puguin introduir-se
un tampó
puguin introduir-se
dos dits
que després
sigui l'home
és tot un procés
molt gradual
que després sigui l'home
el que introdueix un dit
coneixement del propi cos
primer
exacte
i després
quan ja veu
que realment
un dit
entra
dos dits
també
no hi ha problema
per tant
la vagina
és un múscul
que s'adapta
a totes les mides
llavors
posteriorment
començarem
pel penis
però
sí que
primer
hem de desangoixar
i de centrar
el que és la relació
en els genitals
aquest exercici
de centrar
el que és la relació
en els genitals
és a dir
de realment
fer el que anomenem
focalització sensorial
que és
centrar-nos en tot el cos
menys en els genitals
és el primer exercici
per totes les disfuncions
perquè gairebé totes
la persona està angoixada
i centrada
en el que són els genitals
és ignorar
aquella part del nostre propi cos
perquè de forma natural
i instintiva
la pròpia naturalesa
doncs
fàcil que hagi de fer
és que de fet
és el primer
i és el primer per tots
i a partir d'aquí ja
cadascun afegirem
segons la disfunció
es pensaven que no hi havia
més problemes
n'hi ha
que no hi havia
més disfuncions
també
en parlarem la propera setmana
però el que és més important
és que van haver de conèixer
els problemes
i les seves causes
també coneixem
les seves solucions
ho deia la Sònia
molt fàcil de dir
però no tan fàcil
de solucionar
però qui ha dit
que hagi de ser fàcil
però té solució
per suposat
i això és el més important
Sònia Navarro
psicòloga clínica
com sempre ha estat un plaer
la teva companyia
si no hi ha novetat
t'esperem el proper dijous
doncs vinga
fins dijous que ve
adeu-sia
adeu-sia