.
Temps de tertúlia, amb aquesta sintonia saludem els contartulis,
a punt de prendre el cafè i a punt també de comentar
algunes de les notícies més destacades de la jornada.
Avui tenim l'Albert Vallbé, tirant d'alcalde de Cultura
de l'Ajuntament de Tarragona.
Albert, bon dia.
Bon dia.
Em sembla que li reclamen alguna cosa, no sé si és un got d'aigua.
Em sembla que és el got d'aigua.
Li reclama Lluís Hernández, un altre dels contartulis,
regidor del grup municipal d'iniciativa per Catalunya vers la plataforma.
Lluís, bon dia.
Molt bon dia.
I també amb cafè, no sé si cafè o tallat,
Rafael Muñoz, director de l'IES Torreforta.
Rafa, bon dia.
Bon dia i descafeinat.
Descafeinat, doncs.
I l'Albert, què prengui?
Descafeinat i la llet sense...
I també coincidim amb això.
Estem tots dos per la rastre, home.
Molt bé.
Doncs amb aquests contartulis,
avui comentarem algunes de les notícies de l'actualitat.
Avui tenim, en fi, alguns aspectes per comentar.
Podem parlar, per exemple, de la trobada que ahir
van celebrar els bisbes catalans amb el govern de la Generalitat,
encapçalats pel president de la Conferència Episcopal Tarraconense,
Jaume Pujol, l'arquebisba de Tarragona,
que avui fa justament un any que es va anunciar per part del Vaticà
el seu nomenament.
En fi, ha passat molt ràpid el temps, segurament,
però avui fa justament un any, el 15 de juny del 2004,
al Vaticà, per sorpresa,
perquè jo crec que va causar una certa sorpresa aquell nomenament,
doncs va anunciar que Jaume Pujol
seria el nou arquebisba de Tarragona
en substitució de Lluís Martínez VI,
que se n'anava justament encapçalat l'arquebisbat de Barcelona.
Tot i que després la pressa de possessió, recordem,
no es va fer fins al mes de setembre.
En fi, si els sembla, podem començar parlant d'això,
perquè la trobada d'ahir no ha donat uns efectes directes,
però, en fi, se celebra en un moment
en què, no cal dir-ho,
les relacions entre els poders polítics,
els governs de l'Estat i de Catalunya amb l'Església,
sembla que passen per una certa tensió.
Temes relacionats amb l'ensenyament de la religió
o també amb la llei
coneguda popularment com els matrimonis gais
i amb la manifestació, amb els rarafons de la manifestació
convocada pel proper dissabte a Madrid,
justament contra aquesta llei impulsada pel govern central.
A veure, aquí comença.
Com haurien de ser les relacions, creu en vostè,
entre la jerarquia eclesiàstica, catalana en aquest cas,
i els poders públics, les institucions,
el govern de la Generalitat?
Primer en tot, que és una correcció
històrica-administrativa.
Vull dir, no és el president,
no és la conferència episcopal catalana.
Vull dir, tant de bo fos una conferència episcopal catalana,
una altra...
Tarraconense.
Tarraconense.
No, no, perdó.
No, no, no, no és conferència episcopal Tarraconense.
Vull dir, tant de bo fos una conferència episcopal.
En tot cas, és una unitat administrativa
que algun dia esperem que tingui rang
de conferència episcopal,
perquè segurament les relacions serien més fluïdes
que amb la conferència episcopal espanyola.
Com han de ser les relacions?
Jo crec que l'Església és un poder important
en el món actual,
que té un paper també important
dintre de la diplomàcia
i dintre d'aspectes internacionals
molt significatius,
però també té una doctrina social
que té a qui impulsar.
Una altra cosa és
quan es fiquen en allò que en castellà
diguen camises d'once bares.
I jo penso que per acotar un tema
i per provocar, en tot cas polèmiques,
és el que s'ha de provocar,
el tema dels matrimonis gais.
Sense posicionar-me ni a favor
ni en contra d'aquests matrimonis,
hi ha una cosa evident.
En el moment en què l'Església catòlica espanyola,
o la jerarquia de l'Església,
admet el matrimoni canònic
de la Letícia i el príncep,
arguint que aquella senyora
està divorciada,
però que en qualsevol cas,
com que es va caçar pèl civil,
a l'Església no li afecta,
doncs, escolti,
allò que no li afecta
tampoc ho manifesti després.
No sé si m'he explicat
en tota claretat.
El argumento no tiene desperdicio.
En el moment en què tu dius
que a mi el matrimoni civil
i, per tant,
el subsegüent divorci d'aquesta senyora
no m'interessa
perquè era una qüestió civil,
doncs, escolti,
com si jo em vull caçar
contra la columna del davant.
En qualsevol cas,
és un tema de la legislació
en el qual s'ha d'intervenir.
En el tema de la religió
hi ha una posició diferent
i molt diferenciada
quan parlem de Catalunya
o quan parlem del reste de l'Estat.
La religió a les escoles
ens refereixo, eh?
El tarannà de Catalunya
sempre ha sigut molt més dialogant,
molt més d'arribar a acords
i no s'han produït
les animalades
que s'han produït
de la resta de l'Estat espanyol.
Per tant, per això dic
que a mi m'agradaria
tant de bo
que les relacions
continuïssin mantenint
en aquest sentit.
A veure,
més opinions, Albert.
Home,
jo estic d'acord
en part, evidentment,
no en tot
amb el que diu l'amic Muñoz.
la distinció que ell ha fet
que l'Església
intervingui
en temes de matrimonis
que han definit
que seran civils.
Però, bueno,
jo crec que l'Església
té l'obligació
de posicionar-se
i jo comprenc
que l'Església
estigui en compte
dels matrimonis homosexuals
perquè ja no sol és
la relació
entre dos homes
o dues dones
que a mi
això em sembla
absolutament correcte.
Vull dir,
jo crec que la relació
de persones
es té que respectar.
A l'Església
el que li preocupa
és,
jo suposo que seria
la seva manera
de pensar
respecte a la família.
Després del matrimonis homosexual
ve l'adopció de fills
i llavors la preocupació
de l'Església
preocupació,
ja dic,
jo comparteixo
d'una manera molt relativa
és el fet
que el fet
de la família tradicional
i diria cristiana
es trenca
amb aquesta qüestió.
És més
per el fora
que per el huevo.
Ja no dic
l'Església catòlica
sinó la postura
de moltíssima gent
perquè jo recordo
sempre
que el Parlament
de Catalunya
va fer la primera
llei novedosa
de parelles
de parelles
i de parelles
homosexuals
donant-los
ranc
de lei
i en conseqüència
l'únic que ara estem discutint
és a nivell de l'estat espanyol
perquè això de Catalunya
ja està resolt
és la qüestió
de si això és un matrimoni
o és una cosa diferent
de un matrimoni
però
és a dir
el que va fer
el Parlament de Catalunya
va ser
atacar
atacar
atacar en el sentit
de donar solució
amb un problema
que jurídicament
creava moltíssims problemes
una parella estable
d'homes
o de dones
quan se moria
un de la parella
l'altre no tenia
de cobrar l'habiduitat
ni a subrogar-se
amb l'arrendament del pis
ni a moltíssimes coses
doncs el govern
i perdoneu-me
va ser una consellera
de l'Unió de Democràtica
de Catalunya
que algun tindó
en de oreja
és la costó
precisament
de la conferència episcopal
però jo crec que aquest era
un problema social
que era evident
i que es tenia que resoldre
i ara l'únic que hi ha
és que
ara es despenya
els senyors de Madrid
amb aquesta qüestió
que em sembla
que està bé
que a nivell de l'estat
també s'arregli
però la qüestió està
si això és realment
un matrimoni
o és la cosa
que hi fes d'un matrimoni
i ja està
i per altra banda
estic d'acord amb l'amic Muñoz
en sentit
que hi ha un tarannà
molt i molt diferent
entre la conferència episcopal
espanyola
recordeu que això
ja li va costar el càrrec
al senyor president
perquè estaven
estaven molt radicalitzats
i a mi em fa la feina
que l'església catalana
té un tarannà
molt i molt diferent
i perdoneu-me
perquè hi sol parlant
de l'església
ahi vaig veure
el senyor Tardà
que crec que és un conspicua
d'Esquerra Republicana
de Catalunya
que va sortir amenaçant
però amenaçant
l'església
d'una manera
d'una manera
una mica l'arruxista
de dir
cuidado l'església
escolti mi l'església
es pot pronunciar
de la manera que vulgui
per altra banda
també estic d'acord amb tu
que l'església
ha de procurar
tindre excel·lents relacions
amb el poder civil
perquè en definitiva
en molts llocs
es troben uns i els altres
però ja dic
aquesta amenaça
una mica airada
del senyor Tardà
em va fer
jo no ho vaig viure
però em va fer
tornar a aquelles pel·lícules
de l'any 31
amb la República
i de l'any 36
i de l'any 39
a veure
Lluís
penso que
la pregunta inicial
que era
la trobada d'ahir
el govern
s'ha de reunir
amb els ciutadans
i amb els col·lectius
de ciutadans
que en aquest moment
sigui l'església
representada
per uns bisbes
sembla
un col·lectiu més
que s'ha de reunir
però clar
entrem en un altre tema
que és el debat
del posicionament
de l'església
davant de temes
socials o polítics
del foro
civil
diguem
crec que
com a col·lectiu
té la seva
propria ideologia
la qual ha de defensar
però dins del seu foro
el que jo no entenc
i no acabo d'entendre
ni crec que entendré mai
és que
es jugui a fer política
des de
des de les esglésies
les esglésies
estan fetes
per una altra
foro
per una altra actitud
per una altra
activitat
diferent
de la que és
l'actuació
de convocatòria
de manifestacions
vull dir
perquè és que
és un tema
parlem de lo
dels matrimonis
i és evident
a mi me molesta
com a ciutadà
com a
cristià
com a persona
el veure
dins d'una església
una convocatòria
o una manifestació
no té per què
no enquadren
aquests esquemes
penso que
la convocatòria
o una manifestació
s'ha de fer
en un espai
civil
fora
de la pluralitat
ideològica
que pot donar-se
en una església
sobretot
perquè el concepte
de
l'esquema
d'actuació
en un temple
és
una cosa
diferent
que s'aprofita
un foro
d'una creença
d'un altre
estatus
per poder-se
pronunciar
en un efecte
en un altre
el fer-ho
davant
d'un posicionament
en contra
d'unes lleis
penso que
no és
el que s'ha de fer
l'església
ha de respectar
les lleis
i
el legislador
ha de respectar
el ciutadà
perquè quan fa
les lleis
les fa
en funció
o creient
i així ha de ser
en funció
de l'interès
del bé comú
del màxim
beneficiat
i per tant
intentar
desdir
el que ha dit
l'administració
o el legislador
des del foro
eclesiàstic
no és
el més coherent
és entrar
en una polèmica
i en una postura
d'acritud
que després
provoca reaccions
com la del senyor
d'Esquerra Republicana
que a veure
que evidentment
fa les amenaces
però dins d'un context
de resposta
vull dir al final
acció o reacció
però amic meu
la balança
es decantava
però és que en el fons
jo ho entenc
la teva postura
que molesti
aquesta reacció
també per part
d'aquest senyor
d'Esquerra Republicana
però
la vull entendre
dins de l'esquema
de resposta
a una provocació
iniciada
des d'un altre estament
que no ha d'haver-se iniciat
no havia d'haver-se iniciat
i com que s'ha iniciat
doncs aquí estem
mira
un moment
arran d'això últim
que deia José Hernández
sobre la manifestació
creuen que això
que l'Església
la jerarquia eclesiástica
té dret
home segurament
sí que té dret
però enteren
que convoqui
i promogui manifestacions
com la del proper dissabte
si em permets
jo entenc una cosa
el que a mi no m'agrada
del que ha fet
la conferència episcopal
és sumar-se
o recomana participar
d'una manifestació
que ha fet el PP
evidentment
aquí sí que és
però lluïsta
jo també vull recordar
els que vau viure
vau viure
moments de repressió
que l'Església
i l'Església catalana
especialment va ser
es va posicionar
d'una manera contundent
en contra
és a dir
que l'Església
fora dels seus foros
sí que és veritat
que estava en una època
que no era democràtica
llavors una idea més remei
que actuar
era utilitzar un altre esquema
però que em refereixo
a l'Església
jo crec que es pot posicionar
i l'Església
s'està posicionant
en molts llocs
i inclús en aquest país
discrepant
del que diu
la jerarquia
però ha de ser respectuosa
que sí que sí
amic meu
és que estem d'acord
jo crec que estem discutint
un tema de matís
és a dir
en el fons estem d'acord
insisto
a l'anterior president
de la conferència episcopal
que tenia que repetir
de president
de repente
pam
es va trobar
amb un moviment
no preparat
i no el van tornar
a elegir
i en canvi
vam buscar un president
que realment
és el bisbe de Iubau
que ve del País Basc
que és un home
que des del primer moment
amb el tema d'aquest
ha sigut molt i molt curós
i vam pensar
aquí alguna cosa
canvia a l'església
i a mi ja m'agrada
que canvi
en aquest sentit
llavors aquí suposo
que hi devia haver
una pressió
de l'església
més ultramontana
i crec que
i ara potser
m'estic posant
un crínic
però crec que
l'anàlisi
és que la
l'Església catalana
va anar a parlar
amb el govern
de la Generalitat
parlem serios
doncs
suposo que posar
una mica
d'aigua al vi
en aquesta postura
tan forta
perquè si no
no veig
l'església catalana
ja ho han dit
mis superiors
jo callo
i jo
alabo
aquí matint
l'iniciativa
d'anar a parlar
amb el govern
de la Generalitat
perquè crec
com deies tu Lluís
que la relació
entre l'església
i el poder civil
ha de ser
extraordinària
quan no és bona
és quan se produeixen
aconteixements
des de res
hi ha dues qüestions
que no les podrien
deixar de banda
perquè si no
l'anàlisi fallaria
una
tot el
els processos
que se'n deriven
dels matrimonis
civils
entre homosexuals
recordem
que arrenca
en un moment
en què
Joan Pau II
està mort
encara no se l'agita
Benet XVI
i el Camarlengo
en aquell moment
és un espanyol
que és el bisbe Somalo
per tant
el coneixement
dels assumptes
intars
de l'estat espanyol
arriben al Vaticà
perquè en aquell moment
la màxima jerarquia
és un espanyol
jo estic segur
que si no hagués sigut
un espanyol
el Camarlengo
això hagués passat
desapercebut
perquè hi ha hagut
altres països
de tradició catòlica
en què s'han fet lleis
que també poden
atentar contra
els principis
ideològics
o morals
de l'església catòlica
i en canvi
no ha passat
absolutament res
per tant
aquest és un fet
que jo crec
que és important
perquè en aquell moment
va representar
la guspira
que va encendre
tot a cazó
que ha vingut després
i en el tema
de les manifestacions
home
no en el passat
vull dir
en el present
en el present
amb tot el tema
de la immigració
l'església catòlica
especialment a Barcelona
ha estat durant molt de temps
això producte
de refugiats
d'immigrants
de cultures
inclús
alienats a la religió
catòlica
com en focus
i col·lectius magrebins
en canvi
ningú no ha dit res
o quan el papa
Joan Pau II
es pronuncia
en contra de la guerra
de l'Iraq
és una manifestació
clarament política
que en canvi
és molt ben rebuda
des de l'esquerra
és a dir
el problema
no és tant
si l'església
s'ha de manifestar
políticament o no
sinó que es manifesta
en un moment determinat
en un context
polític determinat
i arran de la convocatura
d'un partit polític
determinat
i sorprèn
que d'altres vegades
en altres tipus
de manifestacions socials
no hagi
aquesta mateixa manifestació
és a dir
a mi m'hauria agradat
també com a cristià
de base
trobar un posicionament
de l'església catòlica
en el meu país
en contra de la guerra
de l'Iraq
molt més precisa
que el que es va fer
o en contra
de la injustícia social
o en contra
de l'explotació infantil
o en contra
de mil i un temes
que també són
d'octrina social
de l'església
alguna cosa més
sobre aquesta qüestió
evidentment
però no
no oblidem
no oblidem
que hi ha una història
en el nostre país
i l'església
va estar alineada
durant molt de temps
durant molts anys
amb una dreta radical
amb una dreta
que era la que havia
mantingut
la repressió
i bueno
dreta
o superdreta
no vull ara
tampoc
dir d'ara
de costat
la política
que es feia
amb els anys
de la repressió
però clar
va estar alineada
en aquell moment
amb aquest estat
i aquest estat
sense voler
la va
protegir
defensar
signar
una sèrie
d'acords
i per tant
es veu
com una mena
d'interès
mutu
en mantenir-se
tu eres
el fòrum
d'explicació
de la meva
creença
i tu
em dones
allò
que jo et demano
possibilitat
de fer
ensenyament
religiós
allà
on tu
no vulguis fer
posar diners
per poder
subsistir
tot allò
no deixa de ser
m'estic referint
al concordat
vull dir
que evidentment
és una cosa
que també
és qüestió
de posar sobre la taula
en un moment donat
i parlem
d'aquests
concerts
que s'estan fent
a veure si
realment és així
o no
i no és amenaça
vull dir simplement
posar tot sobre la taula
si vosaltres
església
parleu de política
parlem de tot
però
jo al Lluís
li he de recordar
que està a la seu
de Vidal i Barraquer
li he de recordar
que a Torrefort
hi va haver
capellans obrers
el xamari
i companyia
jo vull dir
potser l'església catalana
a veure
que tu ara diguis
que tota l'església d'aquest país
no
ja ho sé
i des l'any 39
estan entregats al poder civil
home jo crec
que hi ha
molts i molts episodis
de la nostra història
personal
que demostren
que l'església
a veure
és evident
que el cardenal
va firmar la carta col·lectiva
i se la va donar
amb la General
això
són fotos
que han fet molt de mal
però jo crec
que l'església
després ha tingut
una postura
molt i molt discrepant
amb el règim
el que passa
que clar
és a dir
jo recordo
a veure
Don Benjamín
que va ser un home injustament maltractat
perquè feia moltíssimes coses
tenia l'etiqueta
de que era franquista
jo crec que va fer moltíssimes coses
com deia l'amic Muñoz
en l'ordre social
i en l'ordre educatiu
que no s'ha fet mai més
i a partir d'aquí
quan va vindre
Ponigol
Ponigol era un home
de la resposta
catalanista
i política
al règim
el que passa que clar
el que podia fer
l'arquivista de Tarragona
era pronunciar
per la teoria de la llibertació
tampoc era el moment
però jo crec que després
sempre hi ha hagut
el propi
el propi concili
de la Tarragona
tenia també
un rerefons
de respecte
pels interessos de Catalunya
és a dir
jo Lluís
ja et dic
reconec
que l'any 38
a l'església
i tindríem que analitzar
per què l'església
firma la carta col·lectiva
i per què
perquè clar
és que va tancar penans
pel seu fet de portar sotana
bé
era una reacció més homologista
que després la iglesia
es va poder arropenjar amb el règim
jo diria que van ser els primers anys
després l'església
es desmarca
l'any 50
i encara estava arropenjada
amb l'alta jerarquia
però tu fes repàs
dels capellans
que tu coneixies
i hi hauràs com
de totes maneres
és història
exacte
deixem tornar a l'actualitat
per acabar amb aquest tema
un últim apunt
ho recordava al principi
de la tertúlia
la reunió
se celebrava ahir
avui fa justament un any
que Joan Pau II
el Vaticà
anunciava
el nomenament
de Jaume Pujol
com a arquivisme de Tarragona
i com a president
de la conferència
Episcopal Tarragona
encara que
el Rafael Muñoz
li posi un interrogant
un any després
en fi
com valoren
la gestió
si és que
la paraula és l'adequada
la gestió
de
de Monsenyor
Jaume Pujol
que els sembla
perquè recordem
que va estar envoltada
d'una certa polèmica
i un dia com avui
en fi
va esclatar la sorpresa
i va haver-hi molts sectors
eclesiàstics
de
de la xidiòcesi
que van criticar
clarament
la forma en què s'havia anomenat
i fins i tot
la procedència
perquè recordem
que Monsenyor
Jaume Pujol
ve de
de l'Opus
en fi
van sorgir
unes crítiques
ben evidents
un any després
que en pensen?
Jo ho he conegut
de prop
amb una certa relació
als tres últims
arquivistes de Tarragona
hem quedat amb el doctor Pont
sens dubte
per moltes qüestions
vull dir
no només
per la qüestió
catalanista
que deia abans
l'Albert
pel seu terrenat personal
però si haig de triar
entre el Lluís Martínez Sistach
i el Jaume Pujol
hem quedat amb el Jaume Pujol
Tampoc no cala això?
No
és un bisbe extraordinari
No, però ho vull dir
ho vull dir
perquè suposo que
que les connotacions
que va venir
en aquest home
a Tarragona
doncs bueno
eren unes connotacions
molt negatives
molt negatives
en canvi
el seu terrenat
ha demostrat
que és un home
de talant
dialogant
i jo crec que
dintre de l'Arcabisbat
està fent
les reformes
en el sentit
que fa la reforma
a les esglésies
vull dir que són reformes
d'un pas cada segle
però bueno
s'ha començat a moure
això no vol dir
que no es discrepi
en altres idees
Més
més minyons
A veure
per mi
per el que el coneixo
i el coneixo poc
el reconeixo
és una bona persona
per tant
les referències
en tot cas
amb l'anterior
totalment
discrepants
discrepants
és a dir
jo penso que
l'anterior
era una persona
que estava
com a molt
jerarquizada
i aquest senyor
per el que jo he vist
és més
més de peus a terra
malgrat tingui
tota una etiqueta
que és la que tenia
evidentment
de totes maneres
a mi
em sorprenen
també
certes
absències
per exemple
i és que
m'ha vingut al cap
fa
dues setmanes
ens va
visitar
a Tarragona
el
patriarca
de Jerusalem
creia que
o almenys
la meva
nota
que m'informava
d'aquest tema
era que venia
invitat també
per
el Bisba
i en l'Ajuntament
va haver-hi
escassa presència
també
de polítics
perquè
s'imposava
aquest senyor
que penso
que tenia
un mereixedor
mèrit
malgrat
la redundància
del seu posicionament
dins de l'Església
dins del foro
en què li toca viure
i no
no tenia presència
no tenia tampoc
presència
el Bisba
avui
per no sortir-me
del tema
cosa que a mi
em va sobtar
per tant
aquella absència
que segurament
està molt justificada
però
Lluís
jo què et recomano
i t'ho dic
amb l'efecte que te tinc
ja ho saps
que home
el diari va sortir
com el patriarca
de Jurema
el van rebre
a la catedral
l'arcabisbe
el decà de la catedral
mossèn
gallar
i mossèn
mossèn
martí
també
és a dir
que a la catedral
que era on li corresponia
rebre-la
el van rebre
amb tot tipus d'honors
el van portar
a poblet
també hi va anar
a la catedral
a veure
Lluís
el senyor
arcabisbe
el que passa
que té
una agenda
apretadíssima
perquè jo
la meva valoració
de l'arcabisbe Pujol
és que
és una persona
que s'ha de tractar
injustament
jo m'haig disculpat
perquè
jo com a magí
de l'estimbales
tinc responsabilitat
amb el seguir
si que es va fer
quan va arribar aquí
el dia 22 de setembre
a la vigília
de Santa Tecla
i allò va ser vergonyós
jo com a tarragoní
em vaig avergonyir
moltíssim
perquè
el que dèiem abans
si la gent
si l'església
que no
que no opina
determinades coses
hi ha gent
que tampoc tenen
que opinar
en termes d'església
jo no crec
no aniré a fer
una cacerolada
el dia que arriba
el senyor arcabisbe de Tarragona
m'assembla fora d'òrbita
i va ser
de ser una cerimònia bonica
i amb una tradició extraordinària
perquè des del 2014
està escrit
com s'arriba
els arcabisbes de Tarragona
doncs bueno
la va recuperar
a recassents
a més
estimat amic
res a dir
no ho deia
jo l'únic que dic
és que va ser
va ser
una rebuda
molt desagradable
ell és un esperit molt fort
això el dic
jo estic acostumat
al que convingui
jo aquí vivim a estimar
i tal
llavors jo d'esta caria
de l'actual arcabisbe
la seva proximitat
és a dir
és un home que
va arribar d'aquí
ha anat com una
com una llançadora
de taler
ha anat a tot arreu
a tot arreu
i si no
no puc anar en un dia
en un lloc
i va el dia anterior
excusar la seva absència
el dia després
llavors
jo crec que és una persona
que dèieu
és que té un cello
de l'opos d'ell
mira jo no soc de l'opos d'ell
i no
però trobo que cadascú
és a dir
hi haurà altres capellans
que seran d'una altra cosa
i per això
no estan exclosos
de poder fer una vida pastoral
com Déu mana
la meva experiència personal
és que és un home
que amb el poc temps
que porto aquí
ha recorregut
tota la diòcesi
tota l'arxidiòcesi
la major part
Lluís
la major part
i vull dir
i que no decideix
on va
amb raó
de la importància del lloc
sinó
de l'efecte pastoral
i que dic
que té
que té
que té
que té
ah i després
una altra cosa
moltíssima
moltíssima gent
gent inclús
que van firmar
cases al diari
tenien que fer
que suposo
que hi ha un fet
perquè són bons cristians
fer un acte
de la meva culpa
clar home
va haver-hi gent
que diu
a títol personal
però hi va sortir
a cap del diari
on hi havia
el veient millor
dels civils
que participaven
o dels likes
que participem
i crec que la gent
es van equivocar
però una milla llarga
llavors
jo suposo que
ja han hagut de fer
el seu acte de l'espira
molt bé
doncs amb aquestes valoracions
en general positives
de l'arquivisme de Tarragona
girem pàgines
si els sembla
per no fer un monogràfic
sobre temes eclesiàstics
avui estem clar i cal
aquí faltava
l'embre de Sant Martorell
en tot cas
parlem una miqueta
parlem una miqueta
de política
per una altra excusa
de l'actualitat del dia
que es va protagonitzar
ja el vespre a Tarragona
va haver-hi un líder
polític
de Catalunya
Carot Rovira
que va estar fent
una conferència
a la facultat
de Ciències Jurídiques
no parlarem
del que va dir
però sí que
aprofitem
aquests set minuts
que ens queden de tertúlia
perquè ell
clar
va parlar
sobretot del tema
de l'estatut
i del finançament
dels reptes
que té a Catalunya
que estem en un moment
realment
diu
únic
per la conjuntura política
en fi
vostès fan política
o parlen
i veuen
la política
de ben a prop
avui no parlem
doncs de qüestions
estrictament locals
però estem davant
d'una possibilitat
única
això
per reformar l'estatut
per tenir un nou finançament
per fer un saló
endavant
com a país
Lluís
què et sembla?
A veure
primer
referim a la
conferència d'ahir
jo penso que és una conferència
un acte d'un partit
no és un acte
institucional
del govern
al meu entendre
per tant
bueno
no sé
ni el que
es va a parlar
ni
ni el que es va a dir
Poso l'acte
com a exemple
i com a excusa
per parlar d'aquesta qüestió
en aquests minuts
el tema del finançament
de la
de la recuperació
de la capacitat
d'autogovern
d'una forma més plena
que és
penso que
el refer
l'estatut
penso que
haurien de caminar
bàsicament
fins a un nou
finançament
que és
la base
i la
la mare
de totes les qüestions
si no tenint
un finançament
propi
parlarem
d'un autogovern
minimitzat
i
sempre en dependència
de l'altre
que ens ha de donar
els cèntims
i creus que el tindrem?
Crec que sí
però
és més confiança
més fe
que
que elements
de criteri
vull dir
jo crec
que aquí
m'estic
creient massa
les coses
que no estic
veient la realitat
Estava pensant
en això de la fe
que ja veig
que realment
tota la tertulia
té aquest caire
molt
és més fe
que una altra cosa
a veure
Rafa com ho veus?
Jo també sóc
com he de fer
home
crec que hi ha
dues conjuntures
importants
una és
les lesions de Galícia
hem d'esperar
que passin
a veure què passa
i l'altre
serà
és a dir
que el finançament
i l'autogovern de Catalunya
depenen de les eleccions
a Galícia?
En certa manera
tot depèn de tot
avui en dia
avui en dia
tot depèn de tot
perquè la política
està interrelacionada
i els partits
són interdependents
per molt que es digui
el contrari
tots
alguns
inclús convergència
i Unió
continuen ser interdependents
a Unió depenem del Vaticà
no, no
tu dic
clar, d'on dies
d'aquí depenem nosaltres
doncs probablement
de convergència
que la seva vegada
pot dependre
d'altres factors econòmics
socials
o empresarials
que també tenen
la seva cosa
a dir
home no, perdona
amic Muñoz
aquí has patinat
la política
sempre ha estat
bueno
jo no parlo
de dependència general
perquè en aquest sentit
tampoc el PSC
evidentment no depèn
de ningú
iniciativa tampoc
suposo
no hi ha ningú
que depengui de ningú
però tot està interrelacionat
em respon a la pregunta
tindrem finançament
i nou estatut
creus
i la segona
vull dir
a veure
clar, si és important
perquè jo crec
que el que diria
el PP a Catalunya
serà important
és a dir
si de Catalunya
surt un estatut
consensuat
entre totes les forces polítiques
és molt fàcil
o relativament fàcil
que hi pugui haver
un finançament autonòmic
propi
si no hi ha un consens
entre les forces polítiques
de Catalunya
serà molt difícil
Albert
tu que ets independent
home
fem broma
i tant home
saps que a mi m'encanta la broma
home és que clar
l'amic Muñoz
ja s'ha assegurat
amb salut
i a dir
que aquí tothom
depenia d'algú
o sàpiga
nosaltres depenem
de molt poca gent
amb aquest sentit
que no home
que no
escolta
això
amic Muñoz
això
et pregaré
interrelacionats
interrelacionats
una cosa interrelacionada
l'altra és dependència
i et pregaré
aquesta broma
no me la facis més
perquè això em toca
molt fons
de bon rotllo
depenent dels ciutadans
evidentment
ho retiro
no home no
tu ho podem fotre
jo el que deia
és Carot
per mi Carot
és un
a veure Carot
era l'excusa
hi havia hagut un acte
i jo els hi preguntava
pel finançament
i l'autogovern
això ve a tot
però ve a tot
el que passa
que l'amic Muñoz
que és un punyetero
ja ha començat
a parlar del tema
és a dir
el tema de l'estatut
no oblideu
que s'ha de aprovar
al Parlament de Catalunya
on no crec
que hi hagi problemes
crec que inclús
el PP intentarà
fer algun gesto
penses si no
es quedarà molt sol
es quedarà patèticament sol
però després aquest estatut
es té a aprovar
per les Corts Generals
i aquí és on patina
el tema
i aquí és on patina
aquells
que teniu
dependència
més o menys
lligada
amb un partit
de l'Estat
espera Lluís
llavors què passa
que aquí es pot produir
es pot produir
una situació
molt i molt difícil
llavors jo demano
a la meva gent
de Convergència i de Munió
que d'això
no en facin un arma
perquè si el que volem
realment és tindre
un estatut com Déu mana
el que tenim que fer
és coadyuvar
és a dir
no posar
hi ha una cosa
amb el món de l'Estat
es diu
una condició diabòlica
una condició incomplible
si nosaltres
és a dir
que en definitiva
no oblideu mai
que Convergència i Unió
és la força
que té més diputats
al Parlament de Catalunya
una altra cosa
és el tipartit
bé
doncs jo crec
que s'ha de tindre
molt en compte
el que diu
Convergència i Unió
el que ha de tindre
és actuar
amb certes
que no dubto que ho fan
que no dubto que ho fan
i evidentment
tenim que apretar
però apretar
suficientment
perquè per mi no es trenqui
la qüestió
és a dir
per no enviar
un projecte d'Estatut
a Madrid
que a Madrid
sigui informable
per l'altra banda
també diuen
que davant d'aquella tesi
que el PSC
i l'iniciativa
i Esquerra Republicana
que aquests s'han convertit
en dependents
per allò
per l'adhesió
bé
què passa
que si teniu
que enviar
un Estatut
que no convingui
i diu que hi ha
el risc
que es pugui
desobrir
el Parlament de Catalunya
és a dir
que el tema
no és un tema
baladí
llavors jo
el que reclamo
a tothom
és que hi hagi
bon sentit
però evidentment
reclamo
a aquells
que van fer
durant tota la campanya
electoral
del Parlament de Catalunya
del tema
de l'Estatut
una bandera important
ara nois
si convé
trencar amb el PSO
i que tampoc passarà res
20 segons
per mi el risc
o el dubte
de fer
que puc tenir
estar més bé
en Madrid
com deies tu
Albert
sobretot
perquè hi ha
uns posicionaments
dits del Partit Socialista
que no acaben
d'aclarir
no se'ns acaba
d'entendre
fora de Catalunya
quina és
la nostra
és a dir
se'ns està veient
per posicionaments
de personalistes
d'alguns polítics
de primera mà
doncs
s'està veient
la mà negra
de l'Estat
i penso
que no ha de ser així
vull dir
al final
nosaltres
som els que
ens hem d'autogovernar
evidentment
però
som també nosaltres
els primers interessats
en mantenir
la cohesió
amb altres
vols dir alguna cosa
Rafa
per acabar?
res
que Jiménez dos Santos
és molt dolent
aquí està
mira mira
ho acabo de punta
no em parlen
d'altres emissores
d'altres mitjans
és molt roïn
com diuen a València
és que tornem a l'església
a parlar
un altre cop
a parlar de la copa
en fi senyors
de Jiménez dos Santos
s'acaba la tertúlia
Albert Ballver
Rafael Muñoz
Lluís Hernández
gràcies per compartir
aquesta estona
amb els ullens
de Tarragona Ràdio
propera
adeu-siau
bon dia
adeu-siau
bon dia