3 minuts i mig, un quart d'un any.
Ja saben allò que diuen, que la realitat sempre, però sempre, supera la ficció.
I nosaltres en tenim un exemple, perquè David Serra avui no ha pogut venir a la ràdio,
i no dirien mai per què.
Doncs sí, els seguidors fidels d'aquest espai l'han encertat,
perquè torna a tenir paletes a casa.
David, molt bon dia!
Bon dia, bon dia.
Benvingut.
És increïble.
Sí, sí, no, no, jo no m'ho puc creure.
Jo estic pensant...
Fes una pel·lícula, per favor, fes una pel·lícula.
Tinc la pel·lícula, tinc una peça teatral,
tinc material per fer, no una pel·lícula, una sèrie.
Una sitcom, de tot, de tot podries fer.
Exacte.
Aviam, em sembla que sigui un fenomen estrany
que en dos anys una persona estigui convisquent frec a frec diàriament amb els paletes,
però és cert, hi ha persones que es troben amb aquesta situació,
i un exemple és el David Serra.
La confiança que tenim amb el mateix David i amb els oients,
doncs ens fa que expliquem aquesta anècdota, podríem dir.
Sí, sí.
Que no sigui res, David, eh, ànim.
Tard o d'hora marxaran.
Tard o d'hora marxaran, de veritat, i s'aniran a casa seva, algun dia.
De fet, més no n'obrim una altra habitació, una anècdota al pis, per evitar-ho.
No, no, jo al final tindreu un efecte, una estimació entre vosaltres,
que...
Hi ha un carinyo.
Es farà difícil, la separació.
En fi, no ha estat un obstacle perquè hagis pogut assistir a alguna preestrena,
per tant, de les pel·lícules que s'estrenen avui a la ciutat de Tarragona,
d'algunes, no de totes, perquè avui, aquesta setmana també trobem alguna que altra absència notable,
la cartellera tarragonina.
Com dèiem, algunes d'aquestes pel·lícules ja estan vistes,
i una d'elles...
Et sembla que comencem per una que jo crec que ja ens vas fer algun comentari,
però així superficial, quan la vas veure al Festival de Sitges.
Estem parlant de la pel·lícula El Grito,
aquesta versió nord-americana que han fet del que,
del que se'ns dota, va ser un èxit del cinema japonès.
Doncs sí, home, podem comentar-la perquè, de fet, és una pel·lícula
que jo, que soc un fill de l'amant de les pel·lícules del cinema fantàstic,
de tot el gènere, però el fantàstic ja saps que tinc certa estimació,
inconfessable,
doncs la veritat és que a tota la...
Jo crec que a tota la gent que vam presenciar el remake,
perquè es tracta d'un remake de la pel·lícula La Maldició,
que és clar, o sigui, La Maldició, hem tingut una i dues en poc temps.
Penso que no arriba a tres anys hem tingut dues versions,
i aquesta nova versió, que està dirigida pel mateix director,
entre Kashi i Shimizu,
però que ha variat, ha variat en l'elenco actoral,
doncs ara tenim la Bàfica de Vampirs,
que és l'actriu Sarah Michael Gellar,
i que, bueno,
sent una de les actrius favorites
dels amants del cinema fantàstic,
per aquesta sèrie molt divertida,
que és Bàfica de Vampirs,
doncs jo penso que és l'únic elicient
que un espectador que ha vist les altres pel·lícules pot provar.
Perquè és idèntica.
Sí, David, però per què fan versions americanes,
per raons d'indústria?
Jo suposo que és un tema de comercialitat.
Ja.
Pull dur, eh?
O sigui, és, tornem a fer el mateix,
aquesta vegada ens portem al director,
perquè hi ha dues opcions,
o bé busquem un director nostre
que pugui fer el mateix que fa aquest japonès,
o bé directament el comprem.
I llavors la versió aquesta que es diu el Grito,
doncs, sincerament,
la gent van sortir del cinema com una mica estafats,
perquè es va donar la sensació
que ja ho havíem vist tot.
O sigui, no hi ha gaire sorpreses,
per no dir que no hi ha cap.
O sigui, hi ha petites variacions argumentals,
però són tan mínimes
que ara mateix, de memòria,
em costaria comentar-te alguna.
Però és la mateixa pel·lícula?
No, no, no, és la mateixa pel·lícula,
però del primer minut fins a l'últim minut,
fins als títols de crèdits.
Canvia els actors.
Són actors nord-americans,
dirigits pel creador d'aquesta saga,
que evidentment la primera era La Bona,
o sigui, la primera pel·lícula d'allò,
hem parlat que La Maldició en dos...
La primera et va agradar, amb força.
La primera sí, perquè, en certa manera,
reflectia, això que hem parlat moltes vegades,
del punt de vista que tenen els orientals
sobre el món del fantàstic,
sobre el món dels fantasmes.
I era una pel·lícula, si més no, interessant.
A partir d'aquesta pel·lícula
s'han tornat a fer moltes versions,
pel·lícules molt similars.
Última llamada, per exemple,
la pel·lícula aquesta que vam dir...
No, trucada perduda, perdona.
Llamada perdida,
doncs aquesta pel·lícula també veu
de les fonts de la maldició.
Però vaja, a veure,
cadascuna té els seus elicients.
Jo és que ara mateix, t'ho dic de veritat,
jo, és de les pel·lícules que jo dic,
si no han vist la pel·lícula japonesa,
doncs bueno, hi ha un passe.
Però si has vist la pel·lícula japonesa,
tornar a pagar pel mateix,
sincerament,
no estem parlant d'una peça teatral
o d'una pel·lícula magnífica,
estem parlant de tornar a veure
els mateixos efectes,
els mateixos crits,
els mateixos fantasmes,
si més no.
I què ve a explicar aquesta pel·lícula?
Una mica qui no és l'argument.
El grito és una història,
perquè no la conegui aquí,
és una història de fantasmes.
El que passa és que aquests fantasmes orientals
tenen molta mala bala.
No són com els d'aquí,
no són com els fantasmes escusesos
dels castells amb cadenes i això.
No, no, no,
no tenen res a veure amb el fantasma de Sir Timoteo.
Més aviat,
són entitats que volen fer mal,
han patit una gran tragèdia
quan eren vius,
quan eren éssers vius,
i llavors a partir d'un cert moment,
quan ja són ectoplasmes,
qualsevol persona que té relació amb ells,
doncs fan una mena de venjances
que són molt rebuscades.
Són dolents.
Són molt dolents.
D'un nen que està horrorífic
i una mare que encara és pitjor.
Més fan més por els fantasmes de nens,
dolents, que no d'adults, eh?
Fixeu-hi.
No, no, no, a veure,
és una pel·lícula,
jo ja t'ho dic,
si no has vist la pel·lícula original,
la pel·lícula arriba fins i tot a fer por,
que ja és molt.
Però, clar, a veure,
quines són les variacions?
No n'hi ha cap variació,
o sigui, no és dir,
tornem a fer el mateix o millorem o...
No, no, no, no.
Fem el mateix guió,
copiem la pel·lícula plano a plano,
que ja funcionava,
i ja està.
Home, no ho sé.
No sé com ho veus tu,
però per mi és una estafa.
Jo no ho veig de cap manera
ni la veuré tampoc, m'entens?
Està en la línia d'aquelles pel·lícules
que sóc incapaç d'anar-hi a veure,
les ho sento.
I mira que em fa ràbia,
que ja m'agradaria
poder parlar amb tu d'aquestes pel·lis,
però impossible.
També has vist Closer.
Sí, Closer, a veure,
és tot el contrari del que hem parlat fins ara.
Closer és, potser,
el regal cinematogràfic de la setmana.
Closer és una pel·lícula
que s'ha beneficiat
de tindre un substrat,
una base teatral molt potent
d'una persona, d'un dramaturg,
que a més és el seu guionista,
que és Patrick Márbar,
i és una història que ens parla
de la relació d'uns adults
amb unes circumstàncies, diguem-ne,
una mica moguts per l'assar,
però que, en tot cas,
aquest és un lloc de parelles,
perquè m'entenguis.
a veure, pensem una mica en les sobres teatrals
de los hermanos Quintero,
però traspassats a l'altre costat.
Una comèdia d'embolics, comèdia d'embolics.
Comèdia d'embolics, exactament.
Però és una comèdia d'embolics
que, a partir d'un cert moment,
quan se comença a embolicar tots els elements
d'aquestes parelles que s'han creuat,
la cosa apunta malament.
O sigui, fins i tot arriba el punt
de ser tragèdia.
O sigui, passem de ser una comèdia
amb una tragèdia.
Què és el millor de la pel·lícula?
Evidentment, els diàlegs,
els personatges.
Jo destacaria el personatge del Cliff Owen,
que és un actor que, bueno,
que, a més de...
Jo penso que apunta als Oscars,
perquè, a més, acaba de guanyar
el Globus d'Or.
I el director de la pel·lícula, Mike Nichols,
que és un dels directors emblemàtics de cinema,
doncs no ha deixat aprofitar l'oportunitat
i ha fet una pel·lícula que, sincerament,
jo la destacaria per damunt
de qualsevol de les altres estrenes que tenim.
Potser me la vellaria,
en alguna banda, el Costurica.
Fins i tot.
Però és una pel·lícula que està francament bé.
Actors, la Julia Roberts,
que diguem-ne que és el puntazo mediàtic
de la pel·lícula,
o sigui, l'actriu per tots coneguda.
La Natalie Portman,
que precisament està molt bé
perquè és el personatge
de més profunditat de la pel·lícula
i, a més, dintre de poc,
la tornarem a veure
amb el final de la saga
de la Guerra de les Galàxies.
Recordem que és l'amant
o l'enamorada del personatge
que serà el pal de Luke,
d'Arc Vader.
O sigui, són actors
que estan de moda,
que funcionen molt bé
i és una pel·lícula,
doncs, sincerament,
a veure, feia temps que no veia
una pel·lícula en tant diàleg
i tan ben construïda.
A les sales comercials
arriba una pel·lícula de Costurica,
com deies,
en aquest cas,
La vida és un milagro.
Sí.
Imaginem allò una explosió d'alegria,
de música,
d'aquella balcànica, no?
Home,
el Costurica,
jo ja,
en certa manera,
també tenia ganes
de tornar a veure
una pel·lícula de Costurica
perquè té aquesta facilitat
per parlar de les tragèdies
però, a la vegada,
donar una visió,
jo no et diré optimista,
però sí,
amb molta fe amb l'ésser humà.
O sigui,
la mir Consturica
té aquest punt, no?
Potser és la música
a l'alcànica,
no ho sé,
però és un director
que a mi m'agrada.
Aquesta pel·lícula,
malauradament,
no he pogut veure-la,
no he pogut assistir,
és el que ell defineix
com a tragicomèdia,
és a dir,
una pel·lícula
en què hi ha molta tragèdia
i, evidentment,
hi ha una banda de música,
hi ha animals,
hi ha, com sempre,
el que seria
el perill de la guerra imminent,
estem parlant de Sèrbia i Bòsnia,
i estem parlant
d'un poble fronterer,
o sigui,
que està al vell mig
d'un univers
que està a punt
de ser destrossat
per l'home.
Llavors,
la mirió de Costurica
sempre són els seus personatges.
També és el tipus de pel·lícula
que jo sempre aconsello
anar a veure-la
d'entrada,
perquè si la primera setmana
no fa una bona recaudació,
és molt probable
que les sales
se desempeñeguin
una miqueta
d'aquest tipus de pel·lícula
que, malauradament,
encara es qualifiquen
pel·lícules d'autor,
pel·lícules d'adressatge.
De totes maneres,
David,
estem de sort
que s'hagi estrenat
a Tarragona,
perquè si la passada setmana
aquí no va arribar
la de Cazando Patos,
aquesta pel·lícula mexicana
que s'havia estrenat
a tot l'estat
amb una gran campanya publicitària,
també aquest cap de setmana,
aquest divendres,
s'estrena
a gairebé
totes les ciutats
del país
una pel·lícula africana
que també està tenint
molt d'èxit,
que és una manera
de trobar-se
amb el cinema
de l'Àfrica Negra,
si és que alguna vegada
ens havíem trobat
i no la tenim a Tarragona.
Tu l'has vista?
Quina és?
Ah, vale, vale, vale.
Estàs parlant
de la pel·lícula
de...
Maral?
No.
Salvados?
No, una pel·lícula africana.
Africana.
Ah, Madame Bruets.
Saps què estava pensant?
Com més viva de la mexicana
ja m'estava passant.
Doncs sí.
Aquest és el tipus de pel·lícula
que jo sempre dic que...
estrenen fantàstic
i si no la van a veure
doncs no passa res.
Madame Bruet
és una pel·lícula
que a més és curiós
perquè està ambientada
amb el Dakar
i el seu director
dins de la publicitat
ens comentaven
que és un senegalès.
Però aquí no l'estrenen,
no, no, no, no, no.
I és curiós perquè
a veure,
ha tingut una estrena
bastant...
Amb molta publicitat.
Amb cinemes
a l'àmbit nacional.
I és una mirada
absolutament imaginativa,
colorista,
optimista,
però és el que dèiem abans
de directors
que no només ens fan plorar
sinó que a la vegada
saben donar-nos
doncs elements
de, bueno,
diferents
del seu àmbit.
I a més és curiós
perquè
està construïda
sota
el quadran
argumental
d'un thriller.
És a dir,
que veure un thriller
ambientat al Dakar
amb tot l'exotisme,
el colorido,
o sigui,
tota l'ambientació
del món africà,
doncs,
és sorprenent,
és una pel·lícula
irregular
però és una pel·lícula
valenta
i, home,
és una llàstima
que no hagi arribat
a les nostres pantalles.
Doncs no ha arribat
però sí que han arribat
altres títols
com ara
Joves,
Salvados,
L'último Golpe,
Són tres títols més.
Posem parlar una miqueta
molt ràpidament
perquè aquestes
dues les he vistes.
Jo, en primer lloc,
parlaria de L'último Golpe
perquè és la típica pel·lícula
d'un guionista
de prestigi.
En aquest cas,
és el guionista
de la pel·lícula,
les pel·lícules d'Spilbert
Atrapami si puedes
i la Terminal
i que, bueno,
aquest últim Golpe
en certa manera
és una paròdia
del cinema
dins del cinema.
És,
la història és molt,
molt,
molt bonica.
és l'FBI
o la FIA
per atrapar
alguns terroristes
o uns narcotraficants
el que fan
és crear una pel·lícula
i intentar
que aquests mafiosos
entrin a treballar
dins de la pel·lícula.
O sigui,
munten
tota una parafernàlia,
enganyen
a un director
que està passant
paredes baixes
i l'involucen
en un projecte cinematogràfic
que ell creu
que és l'oportunitat
de la seva vida
quan tota la pel·lícula
és una tapadera
per una operació policial.
A veure,
jo,
el que te puc avançar
és que m'han comentat
que la pel·lícula
va apuntar als Estats Units
que ell es creia
capacitat
precisament
com a guionista
per dirigir una pel·lícula
i que si que la història
funciona
el que no ha funcionat
ha sigut precisament
la direcció.
Ara tenim,
doncs bueno,
el personatge protagonista
és l'Alec Baldwin
i tenim el Matthew Broderick
i la Carista Flohart
que bueno,
que són al·licients
actorals
per una pel·lícula
que pot ser curiosa
i inclús podria ser
arribar a ser divertida,
fins i tot divertida.
Hi ha producte nacional
també aquesta setmana
amb la pel·lícula Joves?
Joves m'ha fet molta
ja m'havia
no pogués parlar-ne d'ella
perquè és una pel·lícula
que sincerament
tenia moltes ganes.
És l'obra prima
de Ramon Termens
i de Carles Torres
amb intèrpretes destacats
com el Jordi Daudé,
el Roger Coma,
el Pau Roca,
l'Aïda Clotet,
Oriol Villa,
etcètera,
i que precisament
ens parla
d'aquests joves
que arriben a un punt
de desequilibri
de la seva vida
i que és una pel·lícula
que ha sigut rebuda
tant per la crítica
com el públic
que l'ha pogut veure
en altres festivals
francament bé
i que, bueno,
a mi m'han parlat
m'han parlat
com una pel·lícula
que sorprèn
perquè les òperes Primes
sempre són complicades
i que és una pel·lícula
que funciona
funciona tant
per als personatges
com per la direcció
com per el guió
així que possiblement
serà la pel·lícula
rescatada aquesta setmana
I Salvados
doncs tampoc
no l'has vist aquí
tant
No, bueno,
és una curiositat
jo és una pel·lícula
que tinc poca informació
sé que és una pel·lícula
que parla precisament
d'un col·legi
ultrareligiós
on precisament
tots els seus alumnes
són una mica fans
de Jesucrist
i que entre els seus
protagonistes
està el Macalai Culkin
aquest nen prodigi
de
solo en casa
i que ara feia temps
que no el vèiem
a les pantalles
Però deu ser gran ja
Sí, ha crescut
Ja no deu fer paper de nen
deu fer paper de xic
o de senyor
o alguna cosa així
Sí, no ho sé
No fa tants anys
però suposo que ja ha passat
l'adolescència
Jo diria que sí
Com a mínim
deu tindre 7 o 18 anys
Ja ho veurem
Ja ho mirarem
Ja ho mirarem
Jo encara el tinc visualitzat
amb la cara de nen
Bé, David
alguna cosa més?
Doncs res
Jo en tot cas comentaria
que l'Aviador
doncs està funcionant
força bé
i l'Alejandro Magno
ha conquistat
l'ànima
de tots els espectadors
que han corregit
te recordes
que van comentar
que ara feien descans
a les sales
doncs ho han corregit
no fan descans
totes les sales
la passen
d'una sola passada
el qual és normal
perquè la pel·lícula
no és ni de bon tros
tan llarga
i que en tot cas
també està funcionant
molt bé
de l'Obsens 12
tot i que tothom
quan surt de la pel·lícula
la posa a pari
t'ho diric de veritat
o sigui
tothom parla malament
d'aquesta pel·lícula
però és de les pel·lícules
que més cartelleres
estan fent
i suposo que és
per la tirada
dels actors
i en tot cas
que el cinema
pel·lícules
doncs bueno
ja ens ha dit adeu
la pel·lícula
d'una sèrie
de catastròfiques
desvitxes
i que
Los Increíbles
encara es manté
en cartellera
i que és l'última
pel·lícula familiar
juntament amb
Los Niños del Coro
que encara es podria salvar
i es podria veure
molt bé
doncs escolta
no està malament
el panorama
d'aquest cap de setmana
des ni mica
David gràcies
per acompanyar-nos
records
aquests
senyors
que tens instal·lats
a casa teva fa temps
és una experiència
i com que ja comences
a tenir una certa confiança
jo crec que divendres
vinent els pots deixar sols
jo penso que inclús
me poden acompanyar a la ràdio
també
que vinguin a la ràdio
i els coneixerem
perquè ja formen part
d'aquest programa
també
una representació
com a mi
gràcies David
bon cap de setmana
adeu-siau