.
Mig minut seran dos quarts de 10 del matí.
Aquí seguim amb tots vostès des del matí de Tarragona Ràdio,
iniciant el temps de la tertúlia,
que avui compartim amb Montse Grisó.
Bon dia, Montse.
Benvinguda, és la presidenta de l'associació Leura.
Elisenda Pujol, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda.
L'Elisenda, empresària?
Les dones que treballeu així, amunt i avall,
i que no tenia horari, com us hem de dir, empresàries?
No, a mi no m'agrada gens,
perquè a part jo sempre m'he sentit molt treballadora.
Té connotacions.
Companya de les meves companyes.
Trobes que té connotacions això d'empresària encara una mica...
Home, sí, evidentment, tu notes, tu notes,
dintre de la societat, evidentment que tu notes.
Però jo, ja t'ho dic, com sempre m'he sentit molt treballadora
i molt... amb els meus afers diaris, diguem-ho així,
ahir precisament vaig estar amb un sopar a Lleida,
amb unes companyes,
parlant, doncs, del tema
de conciliació de treball familiar,
perquè, doncs, evidentment,
és un tema que ens afecta moltíssim.
És un clàssic.
És un clàssic, però que s'està portant un projecte a terme
molt maco, precisament,
per, a veure, doncs,
posar-li una mica fil a l'agulla amb aquest tema, no?
Perquè hi ha moltes empreses, avui en dia,
en la qual el nombre de treballadors que tenen
és superior al 50% de dones,
en la qual es troben amb una problemàtica molt grossa,
perquè hi ha moltes separades,
en la qual tota la responsabilitat cau per elles,
ja sigui per nens, ja sigui per gent gran,
i és un projecte en el qual, doncs,
entra una mica aquesta ajuda
que es necessita
perquè realment, doncs,
la dona pugui continuar treballant
i els seus afers, evidentment, particulars
no es quedin apartats, no?
Està molt bé.
El tema de la conciliació de la vida familiar
i la vida laboral,
jo tinc la sensació que és d'aquells temes
com a recurrents,
que de vegades se'n parla, es deixa de parlar,
ara es torna a parlar,
però el problema continua allà.
Saludem, Roser Lozano.
Bon dia, Roser.
No arriba a estar, eh?
Jo he començat molt puntuals avui, no?
Aquesta dona és tan estricta,
hem començat molt puntuals,
no arriba a estar,
i per cert arribes amb una cara de fred,
que Déu-n'hi-do,
fa fred al carrer, eh?
Sí, sí.
Està frisqueta,
un hivern molt llarg, trobo.
Bé, és hivern, eh?
Encara estem sota l'hivern astronòmic.
Roser Lozano, recordem,
que és la directora de la Biblioteca Pública,
i bé, ens disposem a comentar una actualitat
que passa, doncs, jo no sé,
evidentment ha de passar per l'àmbit polític
després del debat que va haver-hi ahir
al Parlament de Catalunya.
Si voleu, posem aquest tema damunt la taula,
l'esvendim i passem a altres qüestions, no?
Molt bé.
Perquè alguna cosa sí que segur que teniu a dir, no?
És un tema prou complicat
com perquè en uns moments, no?,
es pugui dir o parlar.
Jo treballo a l'administració,
sí que estic en un nivell tècnic,
per tant, tot aquest tema, doncs,
no em toca directament.
Però sí que puc dir que hi ha hagut,
a vegades, doncs, algun comentari,
doncs, d'alguna persona i tal,
doncs, que t'ha donat a entendre
que sí que hi ha alguna cosa, no?
No sé a quin nivell,
no sé si tampoc és molt generalitzat o no, no?
Però jo penso que no estaria més
que s'intentés fent l'administració més transparent
però tots implicats,
no? De dir, és que tu, és que jo...
Bueno, una mica confusió amb tot, no?
És com un repartiment de culpes, no?
Sí, sí.
Hi havia qui té la culpa més grossa
i havíem...
L'administració, treballar amb l'administració
és complicat, també,
perquè moltes vegades et poden dir
oh, és que se tria treballar amb uns industrials
i els altres no.
És que no tothom vol treballar amb l'administració,
comencem per aquí, també.
El tema del pagament...
Exacte.
I dels costos baixos
sempre s'ha d'adjudicar el més barat,
el més barat no sempre el que ho fa bé...
Això diuen que a partir d'ara es revisarà, no?
No, jo espero,
perquè, clar, treballar amb qualitat
i treballar amb el més barat
a vegades no és compatible,
a vegades sí, però a vegades no.
Llavors, clar,
és com una mica complicat.
I la gent que tenim
al servei directe al ciutadà,
quan a vegades també en els contractes
ja adjudicats simplement
per una qüestió de preu,
veus que en el preu,
en la rebaixa de preu,
hi ha també una rebaixa de qualitat immensa,
sí, jo suposo que s'hauria de revisar
un plantejament general
de lo que és l'administració,
lo que és la política,
però no pensem que aquesta política
després recau en l'administració
i en serveis directes al ciutadà.
El tema del Carmel, de fet,
ha estat un exemple, no?
Unes decisions que s'han pogut prendre
a nivell polític,
que després passa per una administració
i que al final han estat els ciutadans.
Tota la política,
tots els actes polítics de metapolítica,
en alguna o en altra manera,
al final passen per una administració
i recauen al ciutadà.
I llavors això,
el que tindríem que tenir clar.
Això és cert,
i l'altre dia,
tens tota la raó del món,
l'altre dia em va fer gràcia
perquè parlaven de l'edifici Windows
de Madrid,
parlava l'alcalde Gallardón
i una de les coses,
i jo, evidentment,
no hi predico amb ell,
però una de les coses
que sí que em va agradar
és que els polítics
només han de fer política
i els tècnics
han de fer la seva feina.
Això és així.
De veritat és que vaig pensar,
no pot ser que ho digui ell,
i de veritat,
perquè és que amb ell
li demanaven explicacions
de coses que ell desconeix,
en la qual diu,
jo no puc parlar,
diu,
o si parlo,
diu,
no podré dir la veritat
i no podré fer-me càrrec
d'una cosa
que jo no ho entenc.
Diu,
jo per això tinc els meus tècnics
i són ells els que m'han de dir
què és el que he de fer.
Jo penso que aquesta és
l'assignatura pendent
de l'administració.
Molt bé, molt bé.
Llavors,
tothom ha de fer el paper
que li toca
i no posar-se al terreny
de l'altre,
que aquí és un...
Els càrrecs intermitjos.
Molt bé.
Perquè el que és molt clar
és que un polític
és un polític
i, a veure,
hi ha un administratiu
o un subalter
és un administratiu subalter.
Però després hi ha
tot un seguit
de càrrecs intermitjos
que és el que realment
fa funcionar
a l'administració.
Això hem de tenir clar.
Aquests càrrecs intermitjos
que són cap de servei,
subdirectors,
directors generals...
Tot allò
de diran
no, no,
això està molt estructurat
legislativament.
Sí, sí,
jo ja ho sé
com està estructurat
legislativament.
Però també sé
com s'aproveixen
aquests càrrecs.
I sé perfectament
quan una persona
l'agafen,
després tu t'acomodes aquí,
mantens el nivell,
te programem uns cursos,
després traiem allò,
depèn del perfil
que volem.
Bé,
aquesta manera de provir...
La cadena és massa llarga?
Que quan arriba
el producte final
ja, diguem-ne,
que s'ha discursionat
aquella decisió,
aquella cosa...
Els polítics
s'han d'acostumar
a treballar
amb no amics,
és a dir,
amb persones
que no són
de la seva confiança
i no passa res tampoc.
Si tu ets un bon tècnic,
tu has de saber
que estàs a disposició
dels polítics...
Mani qui mani.
Mani qui mani.
Mani qui mani.
O sigui, tu ets com un mercenari
del servei públic.
I això es confon.
I això es confon.
I llavors agafen
la gent de confiança
que, clar,
la seva cadira
està a disposició...
Els hi va el sou.
i els hi va la cadira.
Per tant,
si el polític
els diu cap aquí,
doncs ell,
encara que vegin coses
que no estan ben fetes,
diuen cap aquí.
I tu,
com a polític,
com a tècnic,
hauries,
amb tot el respecte del món,
sobretot en temes
realment difícils,
dir,
miri, no,
és que aquí ens la juguem.
No només vostè i jo,
ens la juguem també
amb els ciutadans.
Jo penso que aquest
a cadira,
aquest us mandos
intermitjos,
de veritat,
penso que és el gran...
la gran deute
que hi ha avui
en les administracions.
Jo també reivindico
el papel de los técnicos
que no el papel
de confianza
de políticos,
perquè el papel
de confianza
lo tiene
una persona
que no és técnica,
un cargo
que no és técnica,
que luego,
a la hora
de ejecutar,
de operativizar
una normativa,
una ley,
siempre
es como si fuera residual
y lo cristaliza
a través
de un punto de vista
no técnico.
Y eso se nota.
Y eso lo puedo decir
como trabajadora social,
que hace unos años,
en los años 80,
a nivel de municipios,
los técnicos
tenían mucho que decir
en este aspecto.
Y entonces
se notaba mucho
la planificación
y el desarrollo
de esas políticas sociales.
Y de unos años
a esta parte,
esos cargos
técnicos
han quedado
dilucidados
y han sido
políticos.
Y eso se ha notado
mucho en el desarrollo
de políticas sociales.
es prenen decisions
en función
de los criterios
de estas personas.
Y agradas
para no ser enfadado,
no has de ser enfadado
con un político.
Los políticos
serveixen
para marcar
las directrias,
que por eso
guanyen las elecciones
y ellos han de tener
respecte.
Y eso lo tengo clarísimo.
Para tener respecte
no quiere decir que
si no estás d'acord
con unas decisiones
que se han hecho
No, no,
les decisions polítiques
s'han d'acceptar
sempre.
Jo,
des del meu punt
de vista tècnic,
parles des de les persones
que treballen
per l'administració.
Pensava que parlaves
de la ciutadania
en general.
Parlem dels tècnics,
que treballen
en l'administració.
Hi ha uns polítics
que et marquen
unes directrius.
Hi ha una jerarquia
i una manera de treballar.
I tu realment
t'agradin o no t'agradin
aquelles directrius,
has de seguir
aquelles directrius
perquè per això
estan manant
i per això
han guanyat les eleccions,
no les he guanyat
jo com a tècnica,
però evidentment
allò on s'implica
el segon pas.
Les directrius
que tu em manes
han de tenir
un desenvolupament tècnic.
Què vol dir això?
Ben fet.
Ben fet.
Si això tu em dius
que en dos anys
perquè he d'inaugurar,
doncs no.
I jo com a tècnica
et dic que no pot ser
m'has de creure.
I m'has de creure
perquè aquí
pot passar això,
pot passar l'altre.
No.
Llavors què passa?
Normalment
pot haver una excessiva
supeditació
dels tècnics
als polítics.
Justament per això,
perquè són càrrecs
en què se'ls va
a la cadira,
diria jo.
I això és una mica,
jo penso que és un escoll
que tenim a les administracions.
I si tu treballes
a l'administració
també t'ho deus trobar, no?
Sí, sí.
No, yo en la administración
trabajo esporádicamente,
pero sí que estoy completamente
Però t'has relacionat molt
per la feina.
Molt, molt, molt.
Entonces hay aquí
dos vertientes.
La una,
el que trabaja como técnico
en una administración,
que estoy de acuerdo contigo
en que son los políticos
los que tienen que marcar
esas directrices,
que no tiene nada que ver
con hacer una faena bien hecha,
no tiene nada que ver
y otra es desde la parte civil
que ahí sí que se tiene
que empujar
hacia unas directrices
más sociales,
más de todos,
que no tiene nada que ver
con el partido político
que esté.
Por las dos partes.
Por eso es importante
la sociedad civil
porque también puede marcar
al político
A prendre una directriz
o a la otra.
Exacto.
Sí, però voleu dir
que en aquests moments
al polític li fa molt cas
a la ciutadania?
El ple del Parlament d'ahir
aviam,
després les tertúlies
i els comentaris
que es feien
deien
home,
tothom es barallava,
tothom es discutia
políticament
i les persones afectades
per tot el tema del Carmel
estaven com una mica perplexes,
no?
Aviam,
però bé,
de què estem parlant aquí?
Estem fent política de partidus,
estem parlant
d'aquesta problemàtica,
no?
Això ha sigut de vergonió,
jo la veritat,
jo no sé qui és la responsabilitat,
per això és exactament allò
de dir
que en algun moment
es van prendre decisions incorrectes
i jo penso que això
s'ha de quedar clar
en quin moment
es van prendre
aquelles decisions incorrectes
perquè no és normal
no és normal
que una obra
que és tan tècnica
des del seu punt de vista
de planificació
hagi hagut errors
tan enormes
i això...
una obra d'aquesta magnitud
d'aquesta magnitud
evidentment
i això sí que crec
que s'hauria de saber
perquè no torni a passar, eh?
Però és una opinió, no?
El Carmel
sale a la luz
però jo penso
que és un poco
como la punta del iceberg
ha pasado esto
pero estamos
en un momento
en que se están produciendo
muchos Carmels
en muchos sitios
y que puede además
producirse muchas situaciones
d'estas características
de cómo se hacen las cosas
que se hacen muy mal
de prisa, corriendo
bajo presupuesto
lo de la calidad
que decía Rosé
pedimos mucho
pero a bajo precio
entonces eso
a la corta
o a la larga
va a tener una respuesta
y esa respuesta
no nos va a beneficiar
a ningú
Per desgracia
la memoria
és molt feble
perquè aquí
el tren
d'alta velocitat
tot...
És que clar
un tema
solapa l'altre
i oblidem les coses
però que continuen allà
en la tens
hi ha coses que dius
home
però si vostè no
perdoni
però és que jo no hi entenc
jo no sé
és vostè qui ho ha de fer
jo potser no ho hauria de dir
però suposo que el problema
moltes vegades
no és que busquis
el pressupost més barat
ni molt menys
home
en això hi ha molta transparència
això sí
normalment se li donen
el més barat
sí, sí
el que ara diuen
que cal plantejar-se
jo ja no entenc
ja si després
doncs
a un li diuen
mira fes-ho més barat
o perquè entres
jo aquí
no entenc
jo les adjudicacions
que he vist
sincerament
sempre
sempre primat
el tema
de les diners
i ara el que es diu
precisament
és que el criteri econòmic
no ha de ser l'únic
que ha de determinar
que un treball
se li doni
una empresa
o una altra
si tu treballes
en qualitat
i et demana
que tu treballes
en qualitat
els teus proveïdors
han de treballar
amb un mínim de qualitat
si no
el servei final
no pot ser en qualitat
i no te poden demanar qualitat
si és que és així de clar
la cadena de la qualitat
és una cadena
que d'anar pujant
el que cal esperar
és que
disbordadament
coses com aquestes
com a mínim
faci que es plantegi
totes les normatives
que hi ha
no només
a nivell del govern català
sinó municipal
i tot
perquè clar
després
les subcontractacions
de les empreses
que subcontracten
i subcontracten
és tot un sistema
una mica complex
i que potser
sí que cal revisar-ho
home mira
a mi l'aire condicionat
no és d'obrir-me
a la biblioteca
amb una subcontractació
d'aquestes
que subcontracten
i subcontracten
i al final
no saps qui és
doncs va ser una empresa
de Còrdoba
que va venir
vostè no té personal
ni té
doncs vostè és garraf
no ho fa
no ho fa
que has d'anar a Còrdoba
a Còrdoba
va ser una cosa
clar
és unes obres estatals
és un exemple
sí sí
correcte
fetes des del ministeri
seguint tots els passos
el més barat
evident
perquè això no va haver dubte
d'aquí van sortir
unes subcontractes
van tornar a donar-se
uns altres subcontractes
no sé quantes
i era el més barat
i havia de pagar
cadascuna de les empreses
que anaven subcontractant
amb la qual cosa
imagina tu
la qualitat final
de l'empresa de Còrdoba
que ens va venir
un bano
doncs no sé
ara
tots els problemes
que hem tingut
a l'aire condicionat
evidentment
després se les ha hagut
de carregar
a l'administració
i això s'ha perdut
més temps
perquè a més
no ens van explicar res
clar qualsevol cosa
que no te poden venir
a arreglar absolutament res
no m'enteniment
és un edifici molt gran
però és un petit exemple
de com funcionen
les coses a l'administració
seguint la legalitat
o sigui res del que es fa
ningú està dient
que es faci res il·legal
exacte
seguint el que era
la legalitat
et poso un exemple tonto
és a dir
després hem tingut
que gastar
moltíssims més diners
en arreglar
tots els errors
i la manca de qualitat
que hi havia
d'aquella instal·lació
tot i així
jo una mica
com a empresari
només un incís
ens demanen
moltes vegades
quan fem una oferta
en aquest cas
apostem per una oferta pública
tothom vol treballar
i tothom en té moltes ganes
però et demanen
que rebaixis tant
que evidentment
tu tens una sèrie de costos
que són ineludibles
ineludibles
ja no és per enriquir-te
doncs dèiem-ho així
perquè evidentment
per no perdre
és per no perdre
correcte
tu vols donar
un servei
una qualitat
jo sempre dic
el mateix
avui en dia
està tot inventat
però
l'únic que ens pot destacar
unes de les altres
és un servei
amb una qualitat
no hi ha res més
i eficàcia
perquè doncs
ja t'ho dic
avui en dia
no hi ha res més a dir
però
te volen apretar
tant
que és impossible
apretar tant
és impossible
jo
moltes vegades
he tingut que posar fre
perquè
fins i tot
l'administració
ens obliga
que entre nosaltres mateixes
ens tinguem
unes competències
de preu increïbles
en la qual
tu no pots donar
aquella qualitat
que t'estan exigint
i ha arribat un moment
que jo dius
aquesta és la meva
aquesta és la meva tarifa
jo treballo
per aquests preus
no per guanyar
o sigui
per guanyar-me la vida
però no per enriquir-me
que te l'has de guanyar
exacte
perquè evidentment
jo treballo
per això
si tens una empresa
sí però no és d'aquest el cas
tens una empresa
per guanyar diners
perquè no et deixen
el concepte és muy bonito
ella dice
para ganarme la vida
y entrequisme no
pero el concepte
es muy bonito
es decir
no para enriquecer-me
de una manera sorbitada
sinó de una manera ètica
inclús
i perdona
això ja t'ho dic
que ens fa
que ens portem
amb unes competències
en la qual
quan volem treballar tots
vinga va a veure
quins preus donem
treballem amb uns preus
reventats
i ja t'ho dic
jo no ho faig
vull dir jo em vaig posar uns marges
en la qual
és allò
o lo tomes o lo dejas
perquè
després
et paguin
quan ells volen
sí
això s'ha guanyat molt
també
durant aquests anys
s'està guanyant molt
jo ara particularment
potser
jo recordo d'èpoques
que eren any i pico
any i pico després
de fer el servei
ara ja s'està
a menys de la generalitat
jo penso que dins del marge
dels tres mesos
això fa que les empreses petites
no optin moltes vegades
aquest tipus d'oferta pública
perquè només poden aguantar
aquest retard en el pagament
les grosses
doncs aquí estem
vull dir que
ens demanen unes exigències
que nosaltres
hi ha moltes vegades
que no les podem assumir
jo particularment
soc empresària
però soc una pima molt petitona
no les puc assumir
perquè després
aquells interessos
que jo estic perdent
perquè al meu
i els meus proveïdors
com tot és empresa privada
diem així
el proveïdor
que jo tracto
és l'empresa privada
me fan pagar el comptat
en la qual
jo els estic fent
de financera
a l'administració
si no sé
de què va
el tema
per això et dic
aquesta qualitat
que estem demanant
un exemple
que a vegades
amb pressió
i expliquen bé
i amb una mica
de ganes
de fer de l'administració
a vegades
es poden fer moltes coses
i un exemple
que puc posar
una mica
de com ha canviat
és l'exemple
de com nosaltres
comprem a la biblioteca
a la biblioteca
abans
compravem editorials
les editorials
són grans estructures
de fora
donaven uns preus
uns marges i tal
llavors ens vam plantejar
que potser
no era l'ideal
perquè compraves
una o dues vegades
a l'any
tenies uns slots enormes
si t'evinien novetats
entre mitjans de l'any
no les podies comprar
no estaves al dia
no estaves al dia
però tampoc podien comprar
a les llibreries
de la ciutat
perquè no podien aguantar
aquesta càrrega
d'un any i pico
realment
ben plantejat el problema
i amb bona voluntat
per part de Barcelona
perquè a vegades
hi ha bona voluntat
i ho analitzen
no ho estic dient això
vam aconseguir
una cosa increïble
que és
un procediment d'urgència
perquè a tots
els llibreters
de la ciutat
els paguin
amb el màxim
doncs me sembla
que és de 15 dies
o un mes
a partir que generen
la factura
generen una factura
proforma
i després nosaltres
anem a comprar
al llarg de tot l'any
a càrrec
diguéssim
d'una factura

minuts o un quart d'hora
però fixa't una cosa
es va arribar
amb bona voluntat
i diàleg
amb
no sé com ho has dit
no sé què
d'urgència
sí sí
és un procediment
d'urgència
efectivament
està parlant
del cas de la biblioteca
que encetes unes converses
això a mi em fa pensar
si per una cosa així
ja s'ha d'obrir
un període excepcional
s'ha de buscar
sempre
la sortida
és a dir
tens la sensació
que l'administració
és com una gran mole
enorme
i que per fer una passa
es fa molt lentament
i molt lentament
i que tot
hi ha molts carris
en burocràcia
cadascú ha d'entendre
cadascú ha de veure
que aquell servei finalista
que està a Tarragona
i que no sap
que els hi parlen
entens
perquè tu
això
en el meu cas
clar
depèn de Barcelona
és una macroestructura
i al fin del compte
tot això dependrà
d'un interventor
d'un interventor
que li cauen
moltíssimes coses
no m'atreveixo
a preguntar per què
jo
de tots els departaments
i que la biblioteca
de Tarragona
som
no res
una minudesa
que està allà
perdut
i que si a ell
li implica això
doncs canviar
les serveis estructures
fer més paperer
o més feina
doncs igual dirà
no
i amb el no hi ha
i llavors
jo penso que això
és el que avui en dia
cal a les administracions
cap regirar-los una mica
i posar els serveis finalistes
realment com a objectiu
de la seva activitat
l'interventor no serà
com el jutge
que encara són els
de la vieja escola
i que realment
potser ha de canviar
aquesta mentalitat
jo penso que
tot cal
és una cosa social
cal
a la seva administració
no, jo no dic que no cal
jo dic la mentalitat
de l'interventor
és a dir
que jo penso
que hauríem de pensar més
en els serveis finalistes
simplement és això
és a dir
els serveis que directament
van després a l'usuari
què és l'important per aquest servei
com puc jo tenir els procediments
d'aquesta administració
perquè allò
se treballi en qualitat
i no a la inversa
mira, aquestos tenen els procediments
i quan arriba tu
tu només pots treballar així
tu dius
ostres, però si jo treballo així
això és un desastre
no?
és una mica el canvi de filosofia
obrir-se
agilitzar-se
sí, però tot i així
reestructurar
en definitiva
per donar un millor servei final
perquè a mi
la Roser
quan parlem de la biblioteca
hi ha una cosa
que m'agrada molt
que diu
som un servei públic
però no som un servei gratuït
perquè això ho paguen els ciutadans
a través dels seus impostos
per tant
no estem regalant res
a ningú
i aquest és un concepte
que potser a vegades
oblidem
quan parlem de sanitat
d'ensenyament
de dir
és gratis
no hi ha res gratis
no, no, no
hi ha res gratis
tot costa molts diners a tothom
jo tinc clar que cada persona
que m'entre a la biblioteca
una part
encara que sigui petita
del seu sou
ens l'ha pagat
per tant
l'hem de tractar
com a un client
això m'agrada molt
que ho diguis
i l'altra cosa
el que heu dit
de Tarragona
jo com a empresària
de Tarragona
reivindico molt
que a casa
tenim una bona qualitat
i un bon servei
i no tinc
que anar-lo a buscar a fora
i jo és una cosa
que estic reivindicant
moltíssim
a través del Convenció Moró
per exemple
que jo soc sòcia
de que evidentment
nosaltres sempre som
els provincians
sempre som els pobrets
i que nosaltres
no ho sabem fer
i això no és cert
jo estic acostumada
a treballar
crec que intento ser
molt bona
evidentment em puc equivocar
però intento tindre
una qualitat
dintre de la meva professió
i jo estic cansada
encara hi ha aquesta mentalitat
una mica provínciana
de que els de fora
és millor
jo estic cansada
que en vinguin
empreses de fora
empreses en aquest cas
de Madrid
Barcelona
inclús de l'estranger
que no se n'enfien
de la meva feina
no se n'enfien
en la qual
però això
és l'ordre del dia
t'estic dient
que això em va passar
abans d'ahir
no és una cosa
de fa 10 anys
jo sempre els dic
el mateix
com jo no puc demostrar
no tinc res tangible
perquè és la meva feina
és el meu servei
jo sempre els dic el mateix
prova-ho
i després parla
i doncs evidentment
hi ha moltes vegades
que gràcies a Déu
que s'han portat
una bona impressió
a mi m'encanta treballar
amb proveïdors locals
doncs és el que t'estic dient
i qualsevol responsabilitat
després els tens allí
molt bé
jo he de menjar a la casa
jo estic cansadíssima
que vinguin gent de fora
amb uns aires impressionants
que no coneixen la ciutat
no coneixen la meva infraestructura
i no coneixen casa meva
i s'equivoquen cada dos per tres
no et volen fer cas
i llavors allò és un desastre
però cansadíssima
i de dir
com vaig aquí
com vaig allà
i dius
fes-me cas
és casa meva
si jo tinc tant d'interès com tu
que això surti bé
aposta per mi
però els mateixos de casa
moltes vegades
els mateixos de casa
evidentment
és els que no apostem
per això
però és una reivindicació
que se tiene que hacer
des de aquí
i no quedar-se aposentados
i quedar
com un poco sedentarios
a siempre percibirlo
de fuera
se tiene que
mobilizar mucho
la persona
i és un esfuerzo
muy grande
i jo lo noto
és un tema d'autoestima local
també
que la gent pensi
que a casa teva
ja té coses
que estan mentes
però és un esfuerzo
muy grande
jo quan fui presidenta
del Colegio de Catalunya
de Trabajadores Sociales
el tiempo
que a mi me llevava
Barcelona
era como una esponja
que absorbía todo
sin embargo
yo decía
Jolín
a Tarragona
es que no llega nada
y todo tiene
son como una especie
de intermediarios
que yo no sabía por qué
o sea
reivindicar también
el territorio
reivindicar sobre todo
Tarragona
tenim que reivindicar molt
l'altre dia
estàvem comentant
una mica
la sensació que tenim
a nivell cultural
que és Barcelona
i una mica Girona
miren al nord
ara tot el que es mira al sud
no sé
sembla com si no existís
gaire
crec que haurien de fer
un lobby
de les comarques del sud
jo com a putel
yo me apunto
porque además es necesario
para sentirse ciudadano
de
porque te sientes
como
un poco
como que te estás guiando
desde otra parte
que además
tú no controlas
que tú no controlas
y pienso que tenemos
primero
desde donde estamos
ser dueños
de lo que hacemos
y después
todos juntos
pero no sentirnos
como parte
subsidiaria
de
y fundamentalmente
para tener
las mismas oportunidades
que puede tener
cualsegual otra ciudad
que visca
un otro punto
del país
las empresas
funcionan
realmente
el éxito de las empresas
son las personas
y personas
con inteligencia
con capacidad
se encuentran a Barcelona
se encuentran a
Tarragona
se encuentran a Tortosa
se encuentran a Reu
se encuentran a París
y a Londres
y eso es realmente
lo que a veces
la gente no entén
no?
no es ben veritat
yo a los americanos
por ejemplo
no he predicado
mitjans
pero l'únic que siempre
els admiraré
es la seva manera
de vendres
son genials
y nosotros
no nos sabemos vendre
allo que
de las criaturas
somos los mejores
no?
somos los mejores
pero como ellos
están tan convencidos
que son los mejores
ellos se venen
el propio producto
y eso es una cosa
que siempre
los envejaré
en el buen sentido
de la palabra
porque nosotros
no sabemos hacer
y son los pitjores
del mundo
son los pitjores
del mundo
en muchos aspectos
i resulta
que nosotros
que intentem
ser
yo creo
que estoy muy coherente
en muchas cosas
no lo sabemos hacer
no lo sabemos hacer
no tenemos
por de cridar
tenemos por
de vender
el nuestro producto
y tenemos por
de enseñarnos
a la sociedad
y eso es una cosa
que realmente
que te lo digo
que puedes equivocar
evidentemente
que puedes equivocar
todos somos humanos
pero realmente
hay gente muy buena
como tú estás dient
dentro de casa nuestra
muy buena
eso dentro de una cultura
que deberíamos
analizar en el subconsciente
de por qué
nosotros escuchamos
a los demás
que eso además
es un dato positivo
y los americanos
no primero
ahora desmóntales
a ellos
que son los peores
menudo tiempo
llevas ahí perdiendo
que no puedes
claro
es cuestión de tiempo
de l'àmbit local
porque al final
ya está bien
ya está bien
que se en parla
no he deudir
porque es una noticia
molt destacada
y una mica
llegada
al tema
de serveis socials
y al tema
de serveis
y de todo plegat
el que esta semana
es está hablando
y se en parla
en los propers días
es del que diuen
que será la marxa
de la residencia
de bis
de la germaneta
de los pobres
es diu que
les formes
porque
deían que no
marchaban
pero sí que marxan
que marxan
cap arreus
des de l'Ajuntament
s'ha dit que
allò són equipaments
sanitaris
que no es requalificaran
els terrenys
de cap manera
per fer qualsevol
altre tipus
d'habitatge
o del que sigui
i des de l'Ajuntament
també s'ha dit
que en el proper
plenari del dia 8
que tots els grups
municipals
equip de govern
oposició
exigeixin
que això no passi
que no marxin
perquè hi ha una mancança
important de places
geriàtriques
a la ciutat de Tarragona
no sé si heu estat
una mica el cas
de tot plegat
del que primer
va sorgir
com un rumor
però que sembla
que es confirma
que és la marxa
d'aquest centre
cap arreus
probablement
a veure
jo sí que l'he seguido
perquè me toca
de centre
tots estos temes
a mi me llegan
no conozco
el procediment
si los grupos políticos
dicen que consideran
la no marxa
eso seguramente
estará dentro
de algún tipo de convenio
que yo no lo sé
és de l'Església
és d'un amic privat
podríem dir
si ellos han tomado
esa decisión
me imagino
que lo habrán tomado
con toda potestad
de tomar esa decisión
otra cosa
es
los recursos
y servicios
que la Yen Grant
necesita
que Tarragona
no tiene lo suficiente
necesita
como a nivel nacional
a nivel autonómico
a nivel local
muchos más dispositivos
de ayuda
en relación al volumen
de Yen Grant
que tenemos ahora
si se nos va
este recurso
quiere decir
que necesitamos
todas esas plazas
pero no solamente
estas
necesitamos muchas más
yo sé
que a partir
de este año
va a salir
el mapa
de planificación
de recursos
que se necesitan
territorialmente
que antes no se tenía
sobre necesidades
de Yen Grant
yo confío mucho
ya no te digo
a nivel local
que esto
pues sí que es
distorsiona mucho
y tenemos carencia
de estos recursos
no lo sé
qué pasará
pero sí que necesitamos
Tarragona
sobre todo
a nivel
no solamente local
sino provincial
y habrá que tomar medidas
a nivel municipal
a nivel autonómico
de esta carencia
de recursos
que tenemos
Desde la Conselleria
s'apuntava ya
desde el inici
de aquel nou govern
que no era un tema
de falta
de places
si parlem
d'atenció
a les persones grans
sino de mala distribución
en el territori
no ho sé
això vosaltres
que treballeu
en el tema
pero claro
ahora actualmente
es mala distribución
en el territorio
y falta de plazas
y eso que es un problema
que creo que cada día
socialmente
será mucho más importante
porque es un tema
de que
si tot va bé
i esperem que vagi bé
tots arribarem allà
pues es això
es que sembla que
si hay un problema
que la gente gran
sigui un col·lectivo
abans
grans
amb una mica de sort
ens farem tots
jo diria que tot el contrari
que abans només
hi anaven 4
i ara hi anirem 100
vull dir que
evidentment
com això ha canviat
pero no solamente
en el tema de plazas
estamos acostumbrados
a plazas residenciales
no, no
hi ha altres fórmules
hi ha altres maneres
centres de dia
exacto
ayuda a domicilio
que eso se tiene que potenciar
mucho y bien
y eso es una tarea
a ver
muy difícil
que le está tocando
a este gobierno
el todo
normativizar
regularizar
y luego operativizar
va a costar
porque es un tema
muy complejo
que no se ha llevado
ha salido
como si fuera un boom
porque no se planificó
en su día
como otras tantas cosas
no solamente estas
y ahora nos encontramos
con todo este pastel
bueno pues yo creo
a ver si tenemos
sueltes
que no saps ben bé
no s'acaben d'abordar
perquè jo crec que ningú
sap com agafar-ho
perquè influeixen
molts factors
factors personals
emocionals
socials
econòmics
però a més jo penso
que el que ha dit
ella té raó
això no es va planificar
en el seu moment
i aquí
tornem a insistir
en els serveis públics
la importància
d'haver bons tècnics
bones planificacions
bones visions de futur
cap a la santa
les necessitats
etc
jo vull entendre-ho
el que passa
que si tu estàs veient
que és una realitat
en aquest moment
posa-li fil a l'agulla
ràpidament
no fem aquella cosa
burocràtica
que això es vagi allargant
i no posant-se d'acord
els estudis de població
ja han dissenyat perfectament
quin serà el futur
la piràmide
com això ja se sap
no entretinguem-la
per dir
hem tingut l'arribada
d'immigrants
que això era una cosa
no massa prevista
i que ha fet
canviar molt la balança
que això també pensem
us en recordeu
quan se deia
és una dada molt positiva
a vegades la gent
que està tan en contra
dels immigrants
gràcies als immigrants
segurament podrem cobrar
les nostres pensions
o sigui que això
ho tinc molt clar al cap
us recordeu fa uns anys
que us comentava
que realment
les pensions
no arribarien
i que no podrien
i que tothom
s'ha fes
i en canvi ara
ja s'està dient realment
que la seguretat social
està tenint actius
gràcies a les aportacions
dels immigrants
i dels fills dels immigrants
ho hem de deixar aquí
com aquests temes
no els acabarem
quan torneu a la tertúlia
segur que no els han solucionat
podrem tornar
a parlar
Montse Grisó
Elisenda Pujol
Rosel Ozano
gràcies
bon cap de setmana
les deu les notícies