Un quart de català, l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
És el temps d'un quart de català amb Enric Garriga,
tècnic del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona.
Enric, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Benvingut. Avui tenim un programa faigero.
A les falles parlem del País Valencià.
Sí, però no és faigero.
De manera monogràfica.
No és faigero.
Home, ja sabia jo que era una bona manera...
És punyent.
Punyent d'actualitat, rabiosa actualitat.
Sí, a més, tanta ràbia que ells mateixos es posen d'acord.
Per això.
Bé, comencem, abans de deixar més comentaris que podien desvirtuar l'espai d'avui.
Informacions diverses, però primer em permeto recordar als oients
que val la pena que estiguin atents perquè sobre el que aquí es parli,
a la meitat de l'espai farem la pregunta, la qüestió que plantejarà avui l'Enric
i que de premi tindrà com cada setmana l'aparell de ràdio i la queta,
una ràdio petita d'auriculars per donar corda al català i la queta, la boqueta, per donar corda al català.
Això arribarà d'aquí uns minuts perquè ara ja comencem molt ràpidament amb el repàs
de diverses informacions relacionades amb l'actualitat de la llengua.
La primera informació té a veure amb els actes de l'Ain Coromines.
Sí, i com que després tot el que s'explicarà en aquest quart de dades seran coses relacionades amb la llengua,
a la nostra llengua, al País Valencià, la situació, enquestes de coneixement i us que s'enverdeixen ment,
qüestions de l'Acadèmia Valencià en la Llengua, qüestions de premsa digital en Valencià
i tot aquest tipus de coses, fins i tot les publicacions que comentarem al final són coses del País Valencià.
Monogràfic avui.
Sí, fem un dossier especial monogràfic en la situació d'això i cada temporada en faig un d'aquests,
si he dedicat al País Valencià, un altre a les Balears,
algun altre a la Catalunya Nord i a la França i tal,
i com que últimament hi ha hagut bastantes novetats del País Valencià
i com que venim d'un llagarpon i tot això, hem agafat nevera, fons del mari
i hem fet un monogràfic per explicar totes aquestes coses
que de fet són coses de les últimes dues setmanes
i clar, vull dir, no són d'avui totes, però són totes de les últimes dues setmanes
i val la pena dedicar-hi un quart, si més no, un quart.
Doncs vinga, comença.
Però el breu, abans d'entrar en matèria i amb tot això,
volia fer un petit comentari, un petit apunt,
perquè a més això sí que és d'ahir mateix o d'abans d'ahir
que ho vaig treure de l'avantguàrdia, per exemple,
que diu que la Universitat de Chicago crea una càtedra Joan Cormines.
Per què ho explico això?
I què té a veure Chicago amb nosaltres?
Home, té a veure Joan Cormines, com a mínim,
ens ha de sonar perquè justament fa una setmana,
demà fa una setmana vam fer l'acte inaugural del curs 2005-2006
del Centre de Normalització Lingüística,
i va consistir en una conferència del catàtic Joan Solà
sobre la figura de Joan Cormines,
del qual en guany se celebra el centenari del naixement.
En guany és l'any Cormines,
tot i que, curiosament, per diversos motius,
el gruix d'actes d'aquest any Cormines
tindrà en lloc més aviat durant l'any 2006
que no pas aquest any 2005.
Però, de tota manera, doncs, sí que...
I una de les coses que, si es va a la web especial,
que hi ha una web sobre el tema,
que ara no diré, però hi és...
Però per alguna raó no ho diràs, o...?
Simplement perquè no la tinc a mà.
Però posant...
Però la raó és aquesta.
Poseu Joan Cormines a qualsevol buscador
i ho trobareu de seguida a la web.
I allí hi ha els actes i tot això, per exemple,
a la web de la Generalitat hi ha un ampli dossier,
el web de GenCat,
el Departament d'Universitat,
Recerca i Societat de la Informació,
i això és fàcil, GenCat.net,
i aquí deu el Departament d'Universitat,
i aquí hi ha tot un dossier
de tres pàgines impreses amb lletra del set,
per tant, bastanta tela,
amb tots els actes previstos per a l'any Cormines,
els que ja estan realitzats, que són molt poquets,
com els previstos que són moltíssims.
I estem al novembre, per tant, ja ho dèiem,
el 2006 el gruix d'actes en guany poquets,
però s'ha començat.
Un dels poquets i principals ha sigut el nostre, per exemple.
Bé, doncs tot això per dir que,
ja estava previst que durant aquest any
s'inaugurés aquesta càtedra de Joan Cormines a Chicago.
I per què a Chicago?
Perquè a Chicago, l'Universitat de Chicago,
és un dels llocs on,
quan Joan Cormines es va exiliar,
després de la Guerra Civil, com tots altres,
es va exiliar a Sud-amèrica,
concretament a la Argentina,
però després va anar canviant de països,
i durant el seu exili lluny de Catalunya,
un dels llocs on va estar treballant,
i vivint, i investigant,
va ser a la Universitat de Chicago,
on donava classes.
I per això la Universitat de Chicago,
ara, durant aquest any,
aquest any Cormines,
encara que serà l'any que ve,
crearà aquesta càtedra Joan Cormines
a l'Universitat de Chicago.
Chicago, que en català, per cert,
s'escriu en VIX.
Chicago.
Clar.
I es pronuncia, doncs...
Depèn.
Si ets de Tarragona, dius Chicago.
Si ets de la senyora,
has de dir Chicago.
Chicago.
Molt bé.
Doncs ara sí, ja comencem amb aquest monogràfic,
dossier especial dedicat a la llengua,
al País Valencià,
les informacions que va deixant anar l'Enric cada setmana,
fa pensar que realment la cosa no està gaire bé.
Però pels més descreguts hi ha dades,
vull dir, perquè vegin que no és un tema subjectiu
d'aquelles persones que sempre li troben la punta.
No, no, hi ha dades objectives,
com ara aquesta enquesta del 2005,
sobre el coneixement i l'ús social del valencià,
l'ha fet la Conselleria de Cultura, Educació i Esport
de la Generalitat Valenciana.
Una dada, a modus d'introducció,
l'ús social del català cau 6 punts en 4 anys.
Aquesta és una dada significativa.
Sí, estic d'acord amb una cosa,
que de la qüestió lingüística al País Valencià
sempre en parlem malament.
Home, sí, perquè som així.
Però que no és un caprici.
No és per caprici,
és perquè la realitat és la que és
i la política lingüística al País Valencià
és la que és.
De totes maneres,
no tot és desgràcies i mala sort.
De les coses que expliquem avui,
hi ha unes quantes de noves que són positives,
algunes altres que són negatives.
Es vendim les negatives, primer, et sembla.
Sí, a veure, per exemple,
jo de l'enquesta aquesta no puc explicar gran cosa
perquè és una enquesta de desenes de pàgines,
dades, taules, etcètera,
però podem destacar 3 o 4 cosetes
i el que sí que podem dir és a qui l'interessi
on pot trobar aquesta enquesta completa.
No és fàcil de trobar, no és fàcil.
Primer anem a l'adreça principal
de la Generalitat Valenciana,
al Departament de Cultura de la Generalitat Valenciana,
que és les 3b2.cult.gba.gba.gba.es.
Tornem a dir 3b2.cult.gbba.es.
Aquí és la pàgina de la conselleria de,
què dèiem, cultura, educació i esport.
A la pàgina principal que acabem d'obrir
tenim tres opcions, cultura, educació i esport.
Anem a la part de cultura
i d'allí se'ns obre una altra pàgina.
I allí veiem política lingüística.
Cliquem política lingüística.
Ara ens s'obre una altra pàgina.
A l'esquerra tenim una columna
amb coses sobre política lingüística
i una diu, un dels ítems és
situació social del valencià.
Això ens queda l'atenció.
Mirem aquí i efectivament aquí dintre
trobem una altra llista de coses
que hi poden haver
i una és enquestes i estudis.
I quan cliquem aquí
o mirar que la imàgia
ens apareix
finalment ens apareix
una icona
amb la portada d'aquesta enquesta 2005
de Coneixement I.U. Social del Valencià.
Molt bé.
No és un laberint però quasi.
És un camí s'ha d'anar amb moixilla
i ben preparat.
Però si s'hi vol anar
es pot trobar.
Una bona excursió.
Dit això, efectivament
una de les dades que alarmen de tot això
és aquest descens de quatre punts
que s'ha produït en els últims quatre anys
sí, en els últims quatre anys
ho diem bé
quan a l'ús social del català.
A veure, aquesta enquesta
dèiem
és una enquesta
que ha realitzat
la Conselleria de Cultura, Educació i Esport
durant els mesos de juny i juny de l'any passat
han fet 6.666 entrevistes
a persones majors de 15 anys
i els resultats són els següents.
Grosso modo.
93,6% dels encastats
entén
a la valencià.
Quan diu entén
pot ser una mica
bastant bé
o perfectament.
llavors després veurem
que aquesta dada
de la pèl·la de punts
és dels que diuen
que saben això
perfectament.
Si agafem tots els que una mica
bastant o molt
surten
percentatges més grossos.
93,6% dels encastats
entenen el català.
El valencià
o català
diguem-li com vulguem aquí.
77,6%
el sap parlar
una mica
bastant o molt.
Un 78,6%
el sap llegir
i un 50,8%
el sap escriure.
això és el gruix.
Ara,
si anem a mirar
amb detall
els que diuen
que saben
parlar
perfectament
és aquí on apareix
aquella dada.
Amb aquesta enquesta
d'ara
un 52,1%
de valencià
ens diuen
que saben
parlar
perfectament
al valencià.
El 52%.
L'any 91
eren
el 58,5%.
Saber-ho vol dir
que l'utilitzen?
No, no.
Que tenen coneixement.
Sí, a veure,
l'enquestes de coneixement
i d'ús social.
Després hi ha molts aspectes,
hi ha molts apartats
per zones,
regions,
grups d'edat,
grups de nivell d'estudis,
tot això,
sexes i tal,
d'aquest coneixement
i d'aquest ús.
Doncs en les enquestes d'ús,
per exemple,
sempre hi ha la dada
d'ús
en l'àmbit privat.
Ús a casa,
en quin idioma
utilitzes?
Amb les relacions
d'un entorn d'amistats.
Fora de les amistats,
en les teves...
L'àmbit laboral.
L'àmbit laboral,
l'àmbit de com a consumidor,
quan vas a comprar,
aquest tipus de coses
són les que hi ha
en aquesta enquesta.
Evidentment,
hi ha moltíssimes
d'informacions d'aquestes
i jo destaco les principals
perquè el coneixement
tampoc no el tenim mai massa clar.
Doncs el coneixement és aquest.
Llavors,
deia,
aquest 52%
dels que saben perfectament
parlar en català,
l'any 2005,
l'any 91,
a veure com era això,
sí,
diu,
ha passat un any ja.
Sí,
potser sí.
Mira,
l'any 91
hi havia un 61,5%
de la població
que sabia parlar
perfectament en valencià,
l'any 91.
I l'any 2005
són 52,1%
i fa 4 anys,
4 anys d'anè,
l'any 2001
que eren les últimes dades
que tenien,
eren el 58,5%.
Aquí és on hi ha
aquesta pèrdua de 4 punts.
Molt bé.
Si mirem,
aquí l'estudi fa
allò que dèiem,
l'estudi de coneixement
i usen dades de coneixement
el grup d'edat
que més domina
tots els coneixements
de desentendre
parlar i escriure
és el grup
d'entre 15 i 24 anys
i també hi ha
un altre tipus
de classificació
per regions,
regions lingüístiques,
de manera que
els percentatges més alts
es donen
a la regió de València,
regió de València
que no ciutat de València
ni àrea metropolitana
de València
que això són dues àrees
diferents,
que aquestes estan al final
de tot.
Primer de tot,
però,
la regió al voltant
de l'àrea metropolitana
de València
és la que té
millors dades,
millors resultats,
la segona és
la regió del Coi Gandia,
la tercera la regió de Castelló,
la quarta,
l'àrea metropolitana
de València
i la quinta,
la regió de la Can
i les comarques
castellans
perquè al País Valencià
ja n'hi ha.
Totes aquestes coses
són les que,
si voleu saber
dades concretes
per a les regions
i tot això,
anar a la web
es pot veure.
Això,
aquest informe,
aquestes coneixements
es va presentar
el dilluns
de 24 d'octubre,
d'acord?
Doncs el 25 d'octubre
l'Acadèmia Valenciana
de Llengua
va presentar
el seu llibre blanc
de l'ús
de l'idioma valencià.
que això ja sona
una mica estrany.
Però una banda,
la conselleria
fa la seva enquesta
i les presenta
les dades.
L'endemà,
l'Acadèmia Valenciana
presenta
el seu llibre blanc
que ha estat elaborant
els últims mesos
o un parell d'anys
en què també
hi ha unes dades
d'una enquesta d'ús
d'una enquesta d'ús
que s'ha fet
per encàrrec
de l'Acadèmia Valenciana
de Llengua
el llibre blanc
sobre l'ús del valencià
i aquí
s'han fet
6.755 entrevistes
etcètera
vull dir
són dos estudis paral·lels
per sort
però per sort
les dades
els resultats
són bastant coincidents
són bastant coincidents
i això
no cal entrar en detall
qui vulgui mirar
ho pot mirar
a les webs
tant de l'Acadèmia Valenciana
de la Llengua
com la de la Generalitat
en l'Apartiment de Cultura
en tot cas però
aquest llibre blanc
de l'Acadèmia Valenciana
de la Llengua
el que fa
després de posar
les dades
també doncs
per coneixement
i ús
per regions
per edats
per situacions
i entorns socials
etcètera
també fa una llista
de 38 recomanacions
que dirigeix
evidentment
a qui té capacitat
reguladora
és a dir
a la Generalitat
perquè faci
passos
promulgui decrets
etcètera
i entre aquestes
recomanacions
hi ha la de
coordinar-se
ho direm
que està llavors
que és una cosa textual
diu
coordinar-se
con las comunidades
autónomas
de nuestro ámbito
lingüístico
per potenciar
i enriquecer
la lengua
que compartimos
és a dir
que es posin d'acord
d'una vegada
amb la Generalitat de Catalunya
i amb el Govern Balear
per exemple
com a mínim
per establir
dinàmiques comunes
per poder millorar
i potenciar
l'ús del Valencià
etcètera
perquè aquesta caiguda
constant
dels últims
8 o 10 anys
que es constata
cada vegada
en el coneixement
i en l'ús del Valencià
doncs es freni
i es pugui recuperar
una mica
una d'aquestes coses
que l'acord
és això
jo recordo
que existia
una cosa
que es deia
Institut Ramon Llull
que ja tenia
aquesta intenció
però això va desaparèixer
això ara només
és una institució
estrictament
de Catalunya
i no té
de les a veure
però potser
aquí hi hauria
una via
de bones relacions
de fet ja n'hi ha
de contactes
entre l'administració
però clar
entre l'Acadèmia Valencià
de la Llengua
i la Conselleria
de Cultura
Educació i Esport
de la Generalitat Valencià
entre els mateixos
sempre estan a la granya
no sé com a mirar
molt bé
doncs escolta
ja que has obert la porta
parlem de coses bones
perquè hi ha informacions
positives
respecte a l'ús
del Valencià
del català
és que ja ens fem
una mica de molt
és igual
que se'n parli
del català
o del Valencià
la Generalitat Valenciana
ha decidit potenciar
l'edició digital
en català
dels diaris
les províncies
levante
i informacion
repeteixo
les províncies
levante
i informacion
i per què repeteixo
vostès mateixos
més endavant
se sabrà
no gaire més endavant
de seguida
efectivament
dintre
ara
de moment hem parlat
de dades
i tal
i estirar i arrons
entre Acadèmia
i Departament de Cultura
però ara anem allà
al bloc de coses positives
una de les coses positives
que hi ha de moment
és que la Generalitat de València
acaba de firmar
acords
amb dues empreses
de mitjans de comunicació
diferents
una és la que ha dit
el diari
les províncies
i una altra
és la que ha dit
els diaris
levante
i una altra
que es diu
informacion
han fet convenis
amb aquestes dues empreses
perquè aquests tres diaris
dic tres diaris
són les províncies
levante
i informacion
en la seva versió
en la seva versió digital
incorporint
a partir d'allà
o així que ho tinguin
muntat
tecnicament
tecnològicament
això necessiten
programes
de traducció
automàtica
sortir a l'edició
en bilingüe
almenys
a les webs
puguis trobar
aquests diaris
en valencià
els diaris
són
les províncies
levante
i informacion
i no ho tornem
a repetir
perquè
ho han dit
prou
d'altra banda
una altra bona notícia
l'Acadèmia Valenciana
de la Llengua
farà classes de català
a la localitat
murciana
de Llegla
i això
algú dirà
i què pinta
tot això
amb tot aquest tema
que estem dient
sí que pinta
perquè resulta
que a Morcia
hi ha una zona
que és el Carxe
que és una comarca
en què
des del segle XVIII
es parla valencià
per un efecte
de repoblació
en què això
durant un parell de segles
havia quedat despoblat
i el segle XVIII
es va repoblar
amb famílies
i famílies
i pobles
en cés
de gent
de la zona
del Baix Vinalopó
que se n'anaven
allà
en aquella zona
perquè hi havia
terres de cultiu i tal
total
que hi ha una zona
hi ha una zona
que és el Carxe
que hi ha una sèrie
de municipis
i pedenies
d'aquests municipis
en què encara
perviu
i sobreviu
el valencià
o el català
i resulta
que algun ciutadà
d'aquella zona
concretament
un senyor
d'una pedenia
de Iec
la que es diu
Raspai
va demanar
es va adreçar
al cíndic de Greuges
de la comunitat valencià
dient
escolti
que aquí
parlem en valencià
i ningú ens ajuda
i volem
que ens facin classes
i a veure
si ens poden ajudar
total
això es va tramitar
i això s'ho dit bé
i l'acadèmia valencià
de la llengua
està oferint cursos
de 60 hores
concretament
en fan
a la pedenia
de Raspai
d'on era aquell senyor
que ho demanava
i també
a la localitat
d'Iecla
estan fent cursos
de català
per a la valencià
o parlants
d'aquelles pedenies
però també
qualsevol persona
que vulgui
s'hi pot apuntar
i això és positiu
doncs mira
una altra bona notícia
a l'Institut d'Estudis Catalans
avui obre
la seva delegació
d'Alacant
justament avui
ja he dit que
hi havia coses
de fa 10 dies
però coses d'avui mateix
això és d'avui mateix
avui a les 7 de la tarda
a la ciutat d'Alacant
concretament
el carrer Ramon i Cajal
número 4
l'Institut d'Estudis Catalans
el d'aquí
perquè ens entenguem
aquell
el que tothom coneix
l'Institut
el carrer Ramon i Cajal
d'Alacant
el Ramon i Cajal
el d'Alacant
no el d'aquí de Tarragona
s'obre la seu
la delegació d'Alacant
de l'Institut d'Estudis Catalans
per tant
i sabent
precisament
acabo de dir
que la zona
geogràficament
la zona d'Alacant
és on pitjor
està l'ús
i el coneixement
del català
o del balançà
digueu-li com vulgueu
doncs
que l'Institut d'Estudis Catalans
obri una seu allà
pot tenir uns efectes
més o menys
com a mínim
jo crec que
negatius no ho poden ser
seran polius
alguna cosa s'avançarà
molt bé
doncs
aquestes són les primeres informacions
ara és el moment
de fer una petita
pausa
i de plantejar
immediatament
la qüestió
aquella pregunta
relacionada amb un tema
que hem tractat
ara fa uns moments
i que pot fer
que vostès
a través del telèfon
guanyin
aquest aparell
de ràdio
de la campanya
de donar acord
al català
i la queta
que no hi pot faltar
fem la pausa
i l'Enric
planteja la qüestió
immediatament
has oblidat
el títol
el títol
del llibre comentat
no has pogut
apuntar
a la web
on trobar
aquell programa
informàtic
en català
t'has perdut
el telèfon
o l'adreça
electrònica
que t'interessa
no pateixis
envia un missatge
a e-garriga
arroba
c-p-n-l
punt
o-r-g
o truca
a l'Enric Garriga
al 977
24
35
27
i t'ho tornarà
a repetir
per correu
o per telèfon
no t'ho perdis
un quart de català
et respon
977
24
47
67
és el telèfon
que han de marcar
i contestar
correctament
a la qüestió
que planteja
l'Enric
abans de plantejar
la qüestió
hi ha algú
que vol participar
li donem
passar abans
de la pregunta
Enric
què et sembla
sí
vinga
valents
hola bon dia
bon dia
amb qui parlem
Maria del Carme
què tal
Maria del Carme
què més
Pinyol
Maria del Carme
s'atreveix
sense saber la pregunta
doncs vinga
Enric
quan vulguis
la Maria del Carme
és tota orelles
Maria del Carme
és facileta
té trampa
com sempre
però és fàcil
hem dit 20 vegades
quins diaris valencians
tindran edició digital
en català
pròximament
o ja l'estan
traient
o ja hi són
o de seguida
la tindran
Oferta A
Les Provincies
Levante
i Información
Oferta 2
Vila Web
Parlem
i Levante
Oferta 3
Les Provincies
El Temps
i La Razón
Amb quina ens quedem?
Tomo a repetir
les opcions
la pregunta és
quins diaris valencians
tindran edició digital
en català
pròximament?
1
Les Provincies
Levante
i Información
2
Vila Web
Parlem
i Levante
3
Les Provincies
El Temps
i La Razón
Quina diries que és?
Jo però la primera, no?
La primera
Les Provincies
Levante
i Información
Doncs sí
Doncs sí senyora
Si ara no us acostumeu
a que l'Enrique
és molt generosa
i sí que sembla tan seriós
No, no, no
diu, calla
que donarem moltes pistes
però quan estigui això rodat
veuràs tu Maria del Carme
Ho posarem difícil?
Diré que
les trampes eren senzilles
perquè a la 2
Vila Web
és un diari
que justament és en català
i no existeix en castellà
Parlem
el nom ja ho indica
és de català
i Levante
Levante sí que és en castellà
és un d'aquells
però Les Provincies
també és un d'aquells
però El Temps
és una revista
i és de sempre
i la Razón
és un diari
que ni és valencià
ni crec que existeixi mai en català
Molt bé Maria del Carme
doncs enhorabona
tens l'aqueta
per donar corda al català
i a aquesta petita ràdio
Ep, poca broma
perquè aquesta ràdio
només la poden aconseguir
els veïns d'un guarda català
Molt contenta de la ràdio
Ets conscient d'això
que seràs de les poques privilegiades
que tindran aquesta ràdio
D'acord?
Tantíssima
Jo en tinc moltes de ràdios a casa
però en tinc una a cada habitació
Doncs aquesta és d'aquestes petites
d'auriculars
que no caldrà que la moguis
de lloc
Te la poses a la butxaqueta
i apa
a escoltar la ràdio
Vinga
Aquí la tindràs
Maria del Carme
Gràcies
Adéu-siau
Bon dia
Gràcies a tu
Adéu-siau
Adéu-siau
Doncs sí
Perquè això
calla
mira que es fan els xulos
Doncs sí que ens fem una mica els xulos
perquè realment aquesta ràdio
només la poden aconseguir
en aquest concurs
d'un guarda català
a Tarragona Ràdio
i gentilesa
del Centre de Normalització Lingüística
de Tarragona
Com que ens han trucat immediatament
Molt ràpidament
passem a comentar
un parell de novetats
editorials i informàtiques
que també tenen a veure
amb l'ús de la llengua
al País Valencià
Doncs una de bona
i una de dolenda
Comencem per la bona
Un llibre que es diu
Valencià en perill d'extinció
que arriba a la seva segona edició
és un llibre d'un enginyer
que es diu Eugeni Reig
que és un senyor
que és enginyer
i no és filòleg
però que té molts coneixements
No era el mateix senyor
de la pedania aquella de llec
No, no
Aquell de llec era un altre
I tampoc és cosida
la bateria dels pets
Tampoc
Encara que es digui Reig
Aquest senyor
és valencià
Aquest senyor
l'any 97
va fer una primera edició
d'aquest llibre
que es diu
Valencià en perill d'extinció
després de constatar
que moltes expressions
frases fetes
gits
locucions pròpies
que ell coneixia
de la seva comarca
dels seus aparents
i de tota la vida
la gent jove
actualment no les utilitza
I això el va portar
a fer aquest diccionari
diguem-ne
diccionari
aquest recull d'expressions
sota el títol
de Valencià en perill d'extinció
Aquella primera versió
de l'any 97
tenia 863 pàgines
no perdó
tenia 718 pàgines
i 836 entrades
doncs bé
això
que ell va fer
perquè li interessava
i perquè no anava a la gana
i fins i tot
s'ho va editar ell mateix
pagant-ho ell
perquè a les autorals
no els interessava
resulta que va tenir
tant d'èxit
que es va exaurir
es va haver de rellençar
etcètera
i ara
ha tingut suficient èxit
perquè l'autor
s'hagi vist amb corda
fent-la una nova edició
en la qual
totes les que ja hi havia
a la primera
s'han revisat i actualitzat
i a més a més
ara té 863 pàgines
i 1.440 entrades
totes funcionen
de la mateixa manera
hi ha una cosa
molt planera de llegir
molt intel·ligible
i molt explicativa
primer hi ha la definició
de la paraula
o l'expressió
que consta
i després
hi posa
tres tipus
de paquets
de sinònims
útils
uns en valencià
valencià
sinònims
i coses que volen dir
el mateix en valencià
un altre
sinònims
en català
estàndard
que poden ser
de qualsevol zona dialectal
i una tercera
de les equivalències
o sinònims
en castellà
aquesta era la bona
i la dolenta
la dolenta
és una altra
que és una enciclopèdia
que seria l'equivalent
a la gran enciclopèdia catalana
que tenim aquí
doncs als anys 70
al País Valencià
hi va haver
la enciclopèdia
de la Regió Valenciana
que era una cosa
no sé si
direm que
paral·lelament seria comparable
això es va exaurir
i ara
l'empresa
que fa el diari Levante
ha comprat els drets
d'aquesta enciclopèdia
amb intenció
de reeditar-la
actualitzada
etcètera
i com que avui en dia
tot és digital
doncs també existirà
més d'en paper
i en CD-ROM
però la pena és que
si en aquella època
es va fer exclusivament
en castellà
ara tornarà a fer-se
exclusivament en castellà
no està previst
en principi
no està previst
que sigui bilingüe
ni que s'utilitzi en català
però això
per les webs
ja hi ha una campanya
diguem de demanar
a les empreses
i organismes implicats
que no són altres
que la Generalitat
mateixa valenciana
eh
Generalitat valenciana
València, Terra i Mar
consumi
fins i tot
la Universitat de València
també està
de l'era del projecte
de reedició
i com a mínim
la Generalitat de València
i la Universitat de València
haurien de
preocupar-se
que això es pugui
en valenciar també
però de moment
no és així
i amb això
acabem
no hi ha res més
bé home
però la setmana que ve
sí no?
doncs ja ens retrobarem
el proper dimecres
aquí al matí
de Tarragona Ràdio
un quart de català
amb Enric Garriga
tècnic del Centre
de Normalització Lingüística
de Tarragona
gràcies Enric
dimecres més
adeu-siau