Com cada dimarts aquí al matí de Tarragona Ràdio
fem un cop d'ull aquella pràctica jurídica
més o menys quotidiana
i en la qual, Déu no ho vulgui, que diria que ell,
ens podríem trobar algú de nosaltres.
És el temps que dediquem a parlar del món de les lleis
i l'administració de justícia
en col·laboració amb el grup de joves
del Col·legi d'Advocats de Tarragona.
Saludem, Víctor Roca. Bon dia, Víctor.
Molt bon dia.
Benvingut. Després de l'estiu, Víctor Roca s'incorpora
un cop més a aquest espai.
Quan parlem de col·lectiu és ben cert
perquè la feina d'advocat té aquestes coses,
que no tens ni un horari ni una agenda fixa,
es pot convocar una vista, pot haver-hi...
Per tant, tenim la sort de comptar
amb diferents col·laboradors d'aquest col·lectiu
i avui és el Víctor Roca qui ens visita.
Ben trobats, després d'aquest llarg estiu.
Llarg estiu, sí, sí.
Encara que no plenament vacacional, però llarg estiu.
I és cert, tenim una feina, doncs,
en part la majoria de nosaltres liberal,
però supetitada a assenyalaments
que poden ser els dimarts a les 11
o els dimecres a les dues de la tarda.
Hi ha un grup, una part de l'advocacia
que té potser una feina menys vinculada als jutjats.
Més de despatx, no?
Més d'oficina, més de pertany a l'assessorament
o al grup d'assessoria jurídica d'una empresa.
Jo crec que la majoria d'advocats,
qui més, qui menys, ha xafat algun jutjat alguna vegada.
N'hi ha que pràcticament no,
perquè es dediquen més a la tasca,
no diré intel·lectual,
perquè el tema d'acudir al jutjat
també requereix la preparació necessària i adient,
però més de despatx, d'assessoria.
Per entendre'ns, no?
Sí, no, i el que és indiscutible és que,
això és com tot,
hi ha metges que els hi costarà
o els hi farà una miqueta més de respecte
anar al quiròfan a operar,
jo ho comparo una miqueta amb aquest símil,
però hi ha altres que estan disposats a operar la primera.
Nosaltres és algú semblant.
Hi ha gent que li fa més respecte,
o li causa més respecte acudir als jutjats,
però que la gent no es pensi que fer d'advocat
és únic i exclusivament actuar en una sala de judicis,
sinó que hi ha molts plets i moltes situacions
que requereixen, al 99 o al 100%,
una gran preparació de despatx o al despatx,
i hi ha advocats que es dediquen a fer pràcticament això.
Doncs parlem justament d'aquest fet
de trobar-se en una sala, en una vista o en un judici,
perquè avui parlem de la representació processal,
els diferents aspectes que envolten aquest fet.
La pròpia expressió ja ho diu,
però anirem desgradant els diferents aspectes
que envolten aquesta representació processal.
en definitiva, qui i com ens ha de representar a les persones
quan necessitem, doncs, justament,
posar-nos davant d'un tribunal de justícia?
En diverses ocasions, no diré moltes,
el particular pot dirigir-se en persona.
El que a vegades a l'escrit posa, doncs,
el senyor X amb nom propi,
o actuant amb nom propi, o representació pròpia,
pot acudir davant del jutjat.
Normalment, per plets de petita quantia,
els famosos processos monitoris,
són una especialitat al cobrament de factures,
una sèrie de procediments.
Normalment, són pocs els casos,
normalment són plets que puguin tenir
una consideració, des del punt de vista objectiu, menor.
Menor, si ho comparem amb judicis de molta quantia,
o amb judicis ja d'un raonament jurídic més complicat.
Aleshores, és preceptiva, obligatòria, en molts casos,
la intervenció de lletrat advocat i procurador.
I remarco la figura del procurador
perquè el real representant processal,
o representant de l'individu,
davant de l'administració de justícia,
és el procurador.
I no l'advocat?
I no l'advocat.
L'advocat és el director.
Per llei és el procurador.
Ho diuen claríssimament les lleis processals.
És a dir, que hem de necessitar els serveis d'advocat
i procurador, les dues coses.
A veure, segon quin procediment,
per exemple, quan hi ha un imputat en un procediment penal,
en un procés penal,
és a dir, un acusat,
requereix obligatòria,
perceptivament, l'assistència d'advocat, de lletrat.
Però no de procurador.
No, perquè en aquell moment és una assistència.
És cobrir o donar-li a aquell acusat
la garantia o les garanties dels drets constitucionals, etcètera.
Són els drets recollits a l'article 520
de la llei d'enjuçament criminal.
Quan qualsevol persona,
encara que no sigui detinguda,
només se l'acusa d'algun procediment
i se la cita a declarar davant del jutjat
com imputat o acusat,
pel fet de declarar amb aquesta condició,
se li llegeixen els seus drets.
Tiene usted derecho a guardar silencio.
Ja, a tener la assistencia de abogado
i si vostè, perdó que ho diguin en castellà,
però és que quasi sempre ens ho llegeixen en castellà,
i si vostè pot escollir l'advocat que vulgui,
però en cas que no ho faci,
se li designarà d'ofici.
Aquesta és una intervenció
o una actuació del lletrat,
però no és ben bé el seu representant.
Sí que reculls notificacions en nom del client,
però un cop personar-se en un procediment
es té que fer amb procurador.
N'hi ha en alguns que és perceptiu, obligatori,
n'hi ha en altres que no.
A veure, tindríem que anar a la casuística.
Per exemple,
amb un plet d'una quantia considerable,
és necessària la intervenció de procurador.
Sense procurador no pots anar al jutjat,
diran que et designis un.
Amb una separació-divorci,
si acudeixes, la part que acudeix,
ha d'anar amb advocat i procurador.
I remarco, insisteixo,
la figura del procurador perquè
quan tu apoderes,
ara veurem les maneres de fer-ho,
ho has de fer amb un procurador.
El procurador té d'altres atribucions,
en tot cas, un dia ja convidarem...
Digue'm materialista,
però algú pot pensar,
home, això és doble gasto, no?
Perquè deu ser una de les primeres coses que us diuen.
Quan comenteu a un client,
escolti, hem de buscar també procurador, no?
A veure, el que ara diré,
òbviament, no vull que creï cap tipus de polèmica
amb els procuradors,
als quals jo respecto absolutament la seva tasca,
i tenen una tasca a fer,
perquè a l'advocat no arribaria tot,
totes les notificacions.
Tinc que dir que en alguna ocasió,
a veure, també podríem dir de la figura d'advocat,
però és diferent, no?
Perquè l'advocat és més el director,
el garant jurídic.
Però el procurador, alguna vegada,
hi ha hagut algun fòrum
amb el qual s'ha pogut discutir la seva tasca,
encara que molts cops és més important
de la que pugui semblar una simple representació,
una simple notificació.
El procurador és el que recull les notificacions,
per exemple, del jutjat,
el que du a terme una sèrie de tràmits,
per exemple,
intervé amb tramitacions de penjar addictes
o de portar addictes a publicar.
És a dir, fa una sèrie de qüestions
que a l'advocat no hi arriba
i té una funció específica i determinada,
que comporta doble gasto.
A veure, d'entrada,
i tampoc és cap secret que desvetlli això,
els honoraris del procurador
acostumen a ser inferiors als de l'advocat,
no perquè sigui menys important o més la seva tasca,
sinó per tasca realitzada, diguéssim.
Però, a veure, el tema de doble gasto,
crec que de parlar multiplicat per dos no es pot parlar.
I de moment, òbviament,
la figura del procurador està així instituïda.
Crec que després de l'última reforma
de la llei d'enjuïciment civil de l'any 2000
es va reforçar, fins i tot,
perquè es crea un servei de notificacions entre ells
amb els quals fa pràcticament indispensable
aquesta intervenció, però...
Això també garanteix que no hi hagi un error
en el procediment o que algú digui
no, no, és que no m'ha arribat això, no m'ha arribat allò altre.
Garanteix que tothom digui
escolti, vostè està més que avisat
i tal dia havia de ser aquí, no?, per exemple.
Efectivament.
El procurador té un...
Cada tasca o cada feina té uns problemes, no?
Doncs un dels problemes que té, per exemple,
el procurador, com tu dius,
i et refereixes, és que quan rep una notificació
la té que posar en coneixement
de l'advocat, perquè aleshores ho transmetin
al client si s'escau, perquè hi ha uns terminis determinats.
I aquesta fixació de terminis implica
una subeditació als mateixos
i si et donen tres dies, el procurador
té que comunicar a temps perquè puguis
acudir al jutjat a fer alegacions
o a compareixer en tres dies.
Si no ho fa, té el risc
que, bueno,
pugui haver-hi, doncs, fins i tot
incórrer amb algun tipus d'imprudència
una diligència professional,
perquè la seva tasca és aquesta,
comunicar, entre d'altres,
comunicar, doncs...
Les diligències, no?
Sí, sí, notificar les diligències.
Aleshores, clar, normalment,
un advocat,
a veure, és difícil fer
una comparativa a nivell numèric,
però imaginem que un advocat
porta 10 assuntos,
doncs potser el procurador
en porta 40 o 50 o 100,
entre altres coses,
perquè a Tarragona
hi ha 4, 5, 10 vegades més
advocats que procuradors,
n'hi ha molt menys.
Però la tasca del procurador,
si algú es troba algun dia
un procurador pel jutjat,
el veurà voltant molt,
aquests sí que xafen el jutjat,
així com abans he dit
que hi ha advocats que no,
i els veureu amb una,
cada u porta, doncs,
amb una carpeteta,
amb un munt de procediments
apuntats, doncs,
per mirar, per notificar-se,
per assistir al judici,
han de normalment assistir
a les vistes.
Bé, una sèrie de qüestions,
potser n'aporten 10, 20, 40, 50 o 100,
quan potser un advocat
en un dia té 1, 2, 3, 4 assenyalaments.
És diferent la tasca d'un i de l'altre.
Com s'accedeix a la professió de procurador?
De la mateixa manera que la d'advocat.
Pràcticament.
És a dir, títol de llicenciat en dret
fa bastants anys,
no m'aventuraria,
si 40, 50, 60,
Déu-n'hi-do,
un procurador
no necessitava
estar llicenciat en dret
i diria que menys,
perquè hi ha algun procurador
que potser no ha acabat la carrera
i pot estar exercint
en aquests moments de procurador.
I actualment no.
Actualment no.
Has d'estar llicenciat en dret.
Insisteixo.
Un dia m'agradaria
convidar amb algun procurador
que vingués
i expliqués
amb molt més rigor que jo
que jo faig
la seva feina, no?
La coneixeran millor.
Nosaltres la coneixem indirectament
perquè hi treballem constantment dia a dia.
Però
té que ser llicenciat en dret
i
té que col·lejar-se
com a procurador.
A diferència de l'advocat,
hi ha un col·legi de procuradors
i un col·legi d'advocats.
Hi ha un col·legi de procuradors
amb el seu degà,
l'Àngel Fabregat en aquest moment,
si no m'equivoco.
Hi ha un col·legi d'advocats
amb el seu degà,
l'Antoni Vives,
que a vegades l'heu sentit.
Són independents.
poden tenir molts lligants
i molts vincles
per motius obvius.
Som cosins germans,
però són dos col·legis diferents.
Amb la col·legiació,
en principi,
que jo sàpiga,
insisteixo que algun dia
vingui un procurador
i em rectifiqui,
si estic equivocat,
però és suficient
per poder exercir de procurador.
Començar a fer publicitat
i que advocats
se't passin assuntos.
Hi ha una paradoxa,
per això voldria això
i voldria remarcar-ho.
Legalment,
el que tindria
en moltes ocasions
que anar informant,
que anar tenint contacte
amb bastant assiduïtat
amb el client,
hauria de ser el procurador
en una sèrie d'aspectes.
Normalment,
a la pràctica,
això no succeeix així.
Hi ha molts clients
que el procurador,
no ho dic que estigui,
és una situació
a la qual s'ha desenvolupat,
s'ha arribat així amb el temps.
Normalment,
el que va a veure l'advocat,
tu vas a veure l'advocat,
no el procurador.
La gent,
pel boca a boca,
es recomana un advocat
que l'assessora.
Això no vol dir...
Evidentment,
l'assessorament
el té que portar l'advocat,
però algunes,
per exemple,
està estipulat,
el pas que no es fa mai,
doncs que, per exemple,
a l'hora de passar la minuta,
el que té que cobrar,
el que tindria,
parlo en condicional,
que cobrar-li o passar-li la minuta
el client seria el procurador.
I ho fa l'advocat.
Precisament perquè
amb qui té relació el client
és amb l'advocat,
no passa amb el procurador,
normalment.
Fins i tot hi ha clients
que hasta el dia de la vista
el procurador no el coneixen.
Tu, si parles del procurador,
si expliques qui és...
La feina que està fent,
clar.
Clar,
entre altres coses,
perquè el procurador
té que cobrar la seva feina,
lògicament.
I clar,
després no aniràs
al final de procediment
i dir,
escolta,
miri,
el meu és això,
però veu,
aquí hi ha un altre senyor,
qui és aquest senyor?
Perquè la tasca del procurador
moltes vegades
de cara al client
és desconeguda.
O pot ser desconeguda.
Jo crec que tots els advocats
hauríem de dir ben clar
des del principi
que intervindrà un procurador,
explicar-li
i, òbviament,
dir-li si és obligatori,
preceptiu,
no és preceptiu
i que aquest senyor
també hauria de percebre
uns honoraris
tan ben aguanyats
o malaguanyats
com els que tingui...
com ho hagi fet l'advocat,
diguéssim.
Per tant,
és un altre dels elements
de la nostra representació processal
al procurador
juntament amb l'advocat
i pel que has explicat
no sempre és necessària
la seva presència,
però hi ha la mateixa llei
que ens determina
en quins casos
hem de també
de tenir procurador
per estar representats.
De totes maneres,
matizo i insisteixo una cosa,
el representant
davant del jutjat,
del client,
l'individu,
és el procurador,
no l'advocat.
L'advocat és
el que en diem
el lletrat director,
el director del procediment.
Jo, a vegades hem comentat
que no necessàriament
jo he de tenir un advocat
quan vaig a judici,
que es recomana...
O un procurador.
O un procurador.
Pot ser recomanable,
però el que assessora
el client
és l'advocat,
acostuma a ser l'advocat.
El procurador
és el que compareix,
el que es persona
en nom del client
al jutjat.
El que passa és que
l'advocat normalment
treballa amb una sèrie
de procuradors
i ja et remet.
Li diu al client
escolta,
treballarem amb tant procurador
perquè en aquest cas
pot ser o bé
recomanable
o bé obligatori.
Hi ha dues maneres,
bàsicament,
de designar procurador.
Una,
fent un poder
notarial
per a plets.
Dugues,
fent una compareixença
apotacta
davant dels...
És una expressió llatina,
davant del jutjat,
del secretari judicial.
Què vol dir
poder per a plets?
Poder per a plets
significa anar al notari
a fer un document públic,
una escriptura
de poder per a plets
amb la qual es digui
jo,
fulano de tal,
atorgo poder per a plets
i hi ha infinites facultats
per representar,
per transigir,
per aplanar,
per un munt de...
Això es fa habitualment.
Es fa.
Tu li dius
al meu client
quan arriba
escolti,
miri,
té que fer poder per a plets.
Molt bé,
què significa això?
Doncs miri,
té que gastar-se equips,
doncs,
30, 40,
50 euros,
el que sigui,
fer un poder per a plets.
Tal dia i tal hora
anirem al notari
a fer poder per a plets
i hi atorgarem.
Doncs diversos procuradors
de Tarragona...
Normalment,
el que es procura fer
és designar-ne
de diverses localitats.
M'explico.
Perquè un poder per a plets
serveix per sempre
i perquè,
bé,
a veure,
amb aquell senyor
espero que no tingui
cap problema més
amb la seva vida,
però imaginem
que avui
li tinc que portar
un plet de Tarragona
i demà té un,
no sé,
un accident
o un problema arreus.
Doncs,
normalment,
dels 3 o 4 partits judicials
colindants
s'acostuma a fer
perquè tingui
diversos procuradors.
I després,
els de Barcelona
per si és d'arribar
al Tribunal Superior de Justícia
o els de Madrid
per si és d'arribar
al Tribunal Suprem.
Jo ja,
aquí,
ja és una qüestió
de tema
d'honoraris
dels notaris,
no?
Però,
crec que
aquest cert número
de procuradors
et val el mateix.
Em sembla que arriba un moment
que ja si accedeixes
de no sé quants procuradors
dintre dels poders,
aquest excès de fulles
es cobra una miqueta més.
Però,
un poder per a plets,
i que no em diguin res
als notaris,
però crec que
a partir d'uns 30-40 euros
val,
però val per tota la vida.
Però hi ha gent que diu
escolti,
se'm passa del pressupost,
no vull gastar-me aquests diners.
Hi ha la possibilitat
de demanar al jutjat
i dir
escolti,
aquest senyor compareixerà
davant del jutjat
a apoderar el procurador.
I et criden
i et diuen
tal dia vingui.
I aquell dia,
davant del jutjat,
es fa el mateix,
però designant només
aquell procurador
per aquell procediment.
És a dir,
només val per aquella vegada.
avantatges,
és gratuït.
És a dir,
aquest apoderament apotacte
és gratuït.
No et costa res.
Inconvenients,
doncs bueno,
potser perquè el poder notarial
va per tota la vida
i aquest és
únicament
per aquell aspecte.
I per últim,
que la gent sàpiga
que el que és el notari,
el notari és un fedetari públic,
el que dóna fe,
escriptures,
poders,
al jutjat hi ha una figura,
i ho lligo amb això que comentava,
que és el secretari judicial,
que no deixa de ser
un fedetari judicial,
el que dóna fe pública judicial,
és a dir,
no deixa de ser
un petit apoderament.
D'acord?
Llavors,
dic petit
perquè és per una vegada
només,
és per aquell plet en concret.
I el secretari judicial
és el fedetari públic judicial,
el que dóna fe pública
d'aquell senyor,
doncs,
aquell senyor
està donant poders
a un procurador,
en aquest cas.
Són aquestes dues.
És igual,
fer-ho d'una manera o d'altra,
tu li dius a un client
i si el client,
quan coneix exactament
els avantatges i inconvenients
de cada un,
es cull i si vol gastar-se
els 30 o 40 euros
se'n va al notari
i si vol anar al jutjat
tal dia i tal hora
no tinguin convenient.
Doncs,
aquest matí mateix
vinc de fer un apoderament
en apotacte
i perfectament
va ser allà davant
i punt.
Qui més ens ha de representar
o amb l'advocat,
el procurador i tot allò?
Home,
processualment no busquem figures.
Això dic.
No busquem de més.
A veure,
això és el que se'n diu,
a veure,
representació processal,
els professionals del dret,
no busquem gaires més figures
perquè una altra cosa
és la representació legal.
A veure,
una empresa,
quan compareix amb un plet,
és diferent.
I envia,
doncs,
el gerent,
el director general
o el president
del Consell d'Administració
o el senyor...
És a dir,
en el món jurídic
hi ha moltes maneres
d'apoderar la gent.
I si una persona
que ha d'anar al jutjat
per un tema
de discapacitat física
no es pot desplaçar,
no pot assistir
a una vista
o a diverses vistes
continuades
que s'han de fer
en tot un procés,
qui representa
aquella persona
o com es fa tot això?
Bé,
a veure,
hi ha dues maneres
de fer-ho.
Òbviament,
no diré infinites
perquè sempre hi ha
certes limitacions.
Crec que tampoc
és bo precisar massa
perquè a vegades
fins i tot depèn
d'un criteri del jutge.
però avui en dia
es pot apoderar
a quasi tothom
o a quasi tot.
És a dir,
jo et puc fer-te
un poder especial
per anar a comprar,
a vendre,
a fer tal.
Aleshores,
hi ha la possibilitat
d'apoderar amb algú
per poder-te representar.
El que passa
és que moltes vegades
si la diligència
a practicar,
és a dir,
aquella declaració
d'aquella persona,
clar,
si una persona,
per exemple,
doncs,
ha vist o sentit
alguna cosa,
tipus testimoni
o tipus demandant
o demandat
que se li té
que preguntar
a ell
d'una manera
personal
intransferible
perquè,
òbviament,
per molts poders
que faci
amb una altra persona,
si jo he vist
o he sentit
alguna cosa
transcendent
pel plet
i et fa hipoter-se'n a tu,
a veure,
que et tinc
d'explicar tot
amb ets i uts
i amb pèls i senyals,
és difícil,
no?
En moltes ocasions
el jutge
opta
fins i tot
per desplaçar-se
al domicili
a prendre declaració.
Això s'ha trobat,
per exemple,
a vegades
amb gent gran
que ha sigut necessari,
doncs anar al domicili
i això ho pot fer
també el jutge.
Per això dic
en persones,
per exemple,
discapacitades
o pràcticament immòbils
encara que...
A veure,
té que estar molt malament
aquella persona
perquè jo recordo
un cas
molt mediàtic
que va ser
el del Ramon Sant Pedro,
sembla que era
una persona
amb un grau
molt alt
de discapacitat
i recordo
les imatges,
ja no ho dic
per la pel·lícula,
però les imatges
reals
que el traslladaven
al jutjat.
I òbviament,
a veure,
parlem de discapacitat física.
Un altre aspecte,
ja ho hem parlat aquí,
és el tema
d'incapacitat.
No, no,
discapacitat física.
La incapacitat
ja és un altre procés
a banda.
Exacte,
que no es barregin.
Però el tema
de discapacitat física,
sigui per motius d'edat
o per motius
d'alguna malaltia,
home,
a veure,
segons quins casos
sí que es pot permetre
l'apoderament,
no?
Si tu has demanat,
per exemple,
quan tu ets demandant,
tu reclames alguna cosa
i la demanda
tampoc comporta
gaire complexitat.
El que passa que,
Víctor,
el fet de donar
poders a algú
perquè d'alguna manera
et representi,
no parlo del procurador
o l'advocat,
ara parlo que diguis
no, no,
aquesta persona
no et deixa una miqueta,
és a dir,
a partir d'aquell moment
tu pots esmenar
alguna decisió
que prengui
aquella persona
a la qual
tu li has donat poders?
Home,
a veure,
és que s'aqueta la qüestió.
Hi ha un límit,
no?
És que s'aqueta el problema
de la inconveniència
o la no pertinença,
pertinencia,
perdó,
és a dir,
que no sigui bo
i que alhora
el jutge no ho accepti,
no?
És aquest el problema
perquè tu imagina't
que després,
a més a més,
com sempre,
els advocats
tenim fama
de ser molt retorçats,
molt capciosos,
segons com,
i tu imagina't
que aquell advocat
se n'en dóna a compte
i comença,
o el jutge
o el fiscal,
és igual,
qui sigui,
la part que sigui,
comença a estirar-li
de la llengua
i resulta ser,
clar,
fins a quin punt
aquesta incongruència
entra en dues posicions,
no?
A veure,
jo volia posar un exemple
que no té per què ser així
perquè també es pot complicar,
no?
Però, per exemple,
hi ha un judici
normalment bastant estàndard
com és el desnonament,
el desahucio.
Quan tu actues
com a demandant,
com a persona
que diu
aquest senyor
no em paga els lloguers.
A veure,
normalment la llei
és bastant taxativa,
bastant estricta.
Bàsicament,
les causes
perquè aquest senyor
es pugui quedar
és que pagui
i que es quedi.
I si no paga,
al carrer.
Pot haver-hi derivacions,
pot haver-hi
a vegades
algun defecte,
però són casos
bastant estereotipats,
d'acord?
Clar,
per exemple,
en un desnonament,
si tu poses una demanda
i després no pots venir
al judici,
apodrar amb una altra persona,
adonar-li apoder-se
a una altra persona
perquè vingui al judici
a dir,
doncs miri,
escolti,
em ratifico amb la demanda
perquè en principi,
a priori,
no hi té que haver
gaires complicacions
perquè tampoc té
gaires possibilitats
la part demandada
per...
Sí que pot oposar-s'hi,
però hi ha molt poques causes
d'oposició
i en aquests casos,
segons com es desenvolupi
el ple,
pot ser.
Jo ho encardino
dintre de l'oposible.
Després pot venir el jutge
i no acceptar-t'ho
i pot dir,
no, no,
això és impossible,
no es pot...
Bé,
ho respectarem,
no?
Diferent és ja
quan entres en judicis
de plena discussió,
però per exemple,
un desnonament
és o caixa o faixa,
amb derivacions.
Però aquest senyor
en deu tres mesos,
escolti,
si no paga,
se'n va.
Sí que hi ha
mitjans de discussió.
Escolti,
aquest contracte
no li signen dió.
Oh, escolti,
aquest contracte
és fals.
Oh, escolti,
però bàsicament
la taxativitat
de l'assumpte
pot fer més possible,
no diré convenient o no,
la pot durar
una altra persona
perquè aquell senyor
o aquella senyora...
De totes maneres,
normalment,
la incomparissència
d'algú,
en preferència,
més que permetre
aquests apoderaments
per acudir a judici,
tu dius el jutjat
i si ho justifiques
et suspendran
el judici.
Si no tens clar
qui t'ha de representar,
millor agafar aquesta opció.
Però has de ser
per causa justificada.
Òbviament,
un altre dia
hi entrarem a valorar
si et suspenen els judicis.
I quines són
les causes justificades.
Clar.
Molt bé.
En parlarem un altre dia,
si et sembla.
Víctor,
avui hem dedicat
aquest temps a conèixer
el que s'anomena
la representació
processal
el proper dia
o en propers capítols
abordarem altres qüestions
relacionades
amb aquesta pràctica jurídica
des de la vessant
que ens pot interessar
més els ciutadans.
Víctor Roca,
moltes gràcies
per acompanyar-nos.
A vosaltres.
Molt bon dia.
Adéu-siau.
A propera, adéu-siau.
Adéu-siau.