Aquí seguim amb tots vostès des del matí de Tarragona Ràdio
i pràcticament, coincidint amb el curs acadèmic,
tot i que aquest espai no té cap to acadèmic ni de bon tros,
sinó tot el contrari,
torna al punt de lectura en companyia de Jordi Tinyena.
Molt bon dia, Jordi.
Hola, bon dia.
Benvingut.
Continuem realitzant, cosa que agraïm molt,
aquest espai des del matí de Tarragona Ràdio,
que fem setmanalment, o fèiem ja,
i esperem continuar fent-ho, insisteixo,
amb la teva col·laboració directa com a professor de literatura,
com a escriptor,
però sobretot representant un col·lectiu d'aquí de casa nostra,
que és el col·lectiu d'escriptors del Camp de Tarragona.
Doncs sí, un col·lectiu molt variat i molt ampli,
que a través de la vostra habilitat
fa sentir la seva veu de tant en tant aquí.
Respallem una miqueta i després ja ho deixem córrer.
No, no, és veritat, és veritat.
No tothom es deixa, ocupa.
Doncs nosaltres encantats que ocupem aquest espai,
sobretot de llibres d'autors locals,
d'altres que no ho són,
però que criden la nostra atenció,
de moments literaris,
però no només de llibres,
sinó de tot allò que envolta el fet de llegir,
d'escriure, de publicar,
tot allò que ens suggereix el món de la literatura
i les lletres,
que és el que ens continuarà ocupant
en aquesta nova temporada del matí de Tarragona Ràdio.
Un col·lectiu molt actiu
i molt heterogènic alhora, no?
Sí, és un col·lectiu a tot arreu,
no només de Tarragona, no és cap excepció,
però és un col·lectiu que creix constantment.
Jo penso que aquest és un país que,
no sé si té molts lectors,
que això ens ho diran els que venen llibres,
però en tot cas sí que té molts escriptors.
Hi ha moltíssima gent que se sent lletra ferida,
que se sent tocada per l'impuls d'escriure.
i bé, la majoria acaben pertanyent al col·lectiu,
entre altres coses, perquè els hi posem.
Vull dir que el fet de no ser una associació,
de no haver de fer cap pacte d'afiliació ni res,
sinó de ser un col·lectiu
que està composat simplement per la gent que escriu
i que, com que no assumeix
cap tipus de responsabilitat
ni cap tipus d'obligació per ser-hi,
i és des del moment natural en què comença a publicar.
Nosaltres ja el considerem un dels nostres, per entendre'ns.
i, per tant, això fa que el grup sigui ampli,
que sigui molt heterogèni,
que sigui d'edats molt...
Heterogèni en quant a edat.
Heterogèni en quant als gèneres que es fan.
Hi ha gent que escriu teatre,
hi ha gent que escriu poesia,
narrativa curta, novel·la...
Hi ha gent que ha publicat molt,
hi ha gent que publica molt poc,
hi ha gent que ha guanyat molts premis,
gent que s'estrena o comença ara a publicar.
Per tant, en aquest sentit, sí que és molt heterogèni.
Home, i a més a més de tots aquests escriptors i escriptores,
hi ha molts aspirants.
De fet, n'estem parlant el matí de Tarragona Ràdio,
ahir es presentava l'Escola de Lletres de Tarragona,
que ha hagut d'incrementar l'oferta de places,
ha hagut de doblar espais, horaris,
sobretot que ara la gent més jove,
a partir dels 14 anys,
els tallers s'omplen de joves,
que volen expressar per escrit allò que volen explicar.
És una gran notícia,
que hi hagi molta gent disposada a escriure.
Això és un mèrit de la Lourdes,
de la Lourdes Malagat,
que porta molts anys treballant-hi
i que finalment ha aconseguit,
no finalment de quan,
sinó finalment de fa ja dos o tres anys,
ha aconseguit que això es rodi d'una manera constant
i d'una manera excel·lent.
I efectivament sembla que crea dicció.
Jo conec algun d'aquests nois joves
que estan escrivint
que s'hi apunten cada any.
És a dir, que no tenen prou amb un i que van repetir.
I curiosament,
això en parlarem amb la Lourdes,
però curiosament algú pensa,
sobretot si parlem dels estudiants
que s'apunten,
dels futurs escriptors més joves,
allò com la redacció de final de curs.
Jo m'he quedat absolutament parada
de veure la tècnica que és joves,
de com és possible
que una persona que en principi
no coneixia la manera de moure's en un paper
pugui arribar a fer aquests textos.
Sí, la veritat és que
són gent que té moltíssimes ganes de treballar
i que a més a més s'ho pren amb un entusiasme extraordinari,
perquè no només es troben
quan van a l'escola de lletres,
que a més a més la gent ha de saber
que està fora de l'hora escolar
amb unes hores que no són precisament bones,
perquè són sempre pel vespre, tard...
Doncs ells a més a més es troben fora d'aquí
i es troben per parlar de literatura
i per intercanviar-se textos.
A més a més la majoria o una gran part
participen també a l'Apill del Llavi,
que col·labora amb l'Ajuntament,
després als actes literaris.
Són gent d'un entusiasme
que contagia.
Ara que cara a la tardor literària
en parlarem diverses vegades
al llarg de la nostra programació
i des d'aquest espai també,
del que no hi ha dubte
és que s'està creant lentament
i tímidament una xarxa de gent jove
que està interessada en tots aquests temes
relacionats amb la cultura, amb la creació.
Molt interessant, eh?
Sí.
Caldrà seguir de prop
perquè a més fan moltes coses
i les ensenyen.
Moltes vegades es fan moltes coses
però queden tancades a les parets
i les ensenyen.
En fan tantes que, per exemple,
una de les joves que escriuen
i que està participant
en tot aquest tema
de la tardor literària,
de l'Apill del Llavi,
de l'Escola de Lletres,
com a alumna,
una jove escriptora
que està fent batxillerat,
sé que està fent un treball de recerca
que és justament
a l'entorn de la creació literària
i el fa escrivint,
creant literàriament
i després reflexionant
sobre el fet d'aquesta creació pròpia.
És a dir, que això...
Que bé, eh?
Sí, sí.
Que bé, sí.
Que bé fer un espai
de llibres,
de literatura,
sense queixes, eh?
Parlant de coses bones
i amb aquest caràcter optimista.
Aviam si el podem mantenir
una bona temporada, eh?
Jo crec que sí, no?
I tant, i tant.
No cal estar sempre queixant-se
abriant coses que...
No cal estar-hi mai.
És a dir,
amb el tema dels llibres,
quan la producció és tan gran,
no cal enfadar-se amb ningú.
És a dir,
tu tries el llibre que t'agrada.
I si no t'agrada, el deixes.
Ah, i si no t'agrada, el deixes.
No cal enfadar-se amb ningú.
Doncs avui no ens enfadarem,
sinó tot el contrari.
Ens encantarà parlar
d'un d'aquests escriptors
del Camp de Tarragona.
Moltes persones
que tinguin ja una certa edat,
no dic grans, eh?
Una certa edat,
segur que el recorden
per altra faceta històrica
a la ciutat
a través de les zones
del que era Ràdio Tarragona.
Parlem de Lluís Figueroa,
que a banda de ser
un locutor de ràdio
d'aquells de tota la vida
de la ciutat,
doncs també és escriptor.
Quan es va jubilar,
va ser potser que va començar a escriure.
Sí, va començar a escriure molt tard.
Lluís Figueroa, efectivament,
a Tarragona és una veu.
No sé si és una persona.
La seva fesomia,
no sé si la identificaríem,
però la veu sí.
És una veu molt coneguda,
perquè va estar molts anys
treballant a Ràdio Tarragona,
efectivament.
I a Valls,
que és on viu,
doncs home,
és una persona força coneguda.
Però va començar a escriure molt tard,
tot i que la seva relació
amb la literatura
ve de molt abans.
Clar, estem davant
d'una persona formada
en aquells temps de la ràdio,
on la ràdio ocupava
un espai literari
a base de dramatitzacions
de novel·les
o directament
de peces teatrals.
Clar,
Lluís Figueroa
l'escenari ha format
en aquella ràdio
una de les veus
que va donar vida
a moltes d'aquestes coses.
I al marge d'això,
ell ha estat un gran aficionat
al teatre
i un actor.
Sí, sí.
Un actor,
juntament amb la Dolor Joan Pere,
també,
que és, com sabeu,
vinculada a la Benxeta
i director de la Benxeta,
que, bé,
durant molt de temps
està treballant
en el món del teatre.
Ara, la literatura escrita,
la creació pròpiament dita,
sí que va començar
bastant més tard
pel partit de Lluís,
quan ja...
Mira,
el primer llibre
va ser de l'any 98,
és a dir,
que fa poquet,
relació amb el poquet,
tenint en compte
que Lluís Figueroa
vés nascut a l'any 30,
a 1930,
és a dir,
ara té uns 75 anys,
doncs, esclar,
ja estava jubilat,
efectivament.
I es va decantar
per la narració curta.
Sí.
Perquè té dos llibres publicats.
Dos llibres.
Un que es diu
Creu de Cames,
que va ser publicat
l'any 98,
i un segon,
Un galla Balmes,
que va ser publicat
el 2001.
Els dos són de narracions.
Narracions,
en general,
molt breus,
o bastant breus.
Llevat d'alguna,
n'hi ha alguna narració
una mica més llargueta,
però en general
són bastant llarguetes,
dos,
ai, curtes,
dos, tres pàgines
en el millor dels casos.
I algunes més breus i tot.
No sé si es correspon
a aquelles persones
que coneguin
Lluís Figueroa
la seva literatura,
les seves narracions
amb el seu caràcter
extrovertit,
allò de...
Com són
les seves narracions?
Jo crec que
entre línies
sí que se'l veu,
però sorprèn...
Almenys el primer llibre
és sorprèn una mica,
perquè efectivament,
tal com dius tu,
el Lluís Figueroa
és molt vital,
molt vital,
molt xerradó,
molt extrovertit.
I en canvi,
el primer volum
gira l'entorn
de finals tristos,
en general,
i de personatges
amb dificultats.
I on diu,
home,
ja m'esperava
a veure altra cosa,
però és només
en la primera aproximació,
perquè de seguida
es descobreix
la ironia
que batega
sota els relats,
que sí que és molt...
Un se l'imagina
quan el coneix
se l'imagina ràpidament
amb els seus somriures
darrere d'aquesta ironia.
Quins són els temes
que ve a tractar
Lluís Figueroa
en aquestes narracions?
Doncs fonamentalment
són temes
de la quotidianitat.
És a dir,
la narració curta
és una dels...
No sé si dir-ne compte,
però això és un tema
molt polèmic
ja dintre de la mateixa
teoria de la literatura,
però entre tots els gèneres possibles,
fantàstics,
en fet,
el que vulgueu,
les narracions
del Figueroa
s'inscriuen
en el marc
de la quotidianitat.
És a dir,
ell focalitza l'atenció,
focalitza el punt de vista
sobre un personatge
i és a partir d'un personatge,
no pas d'una situació,
sinó a partir d'un personatge.
Llavors,
aquest personatge
experimenta
un curt recorregut
de la seva vida
sempre amb un...
veia,
sempre,
quasi sempre
al voltant
de les dificultats
d'expressar-se.
És a dir,
contrasta molt
allò que assumia
el personatge
amb allò que en realitat
fa o és,
no?
No se li entenen?
La sensació
que no l'entenen?
No l'entenen?
Que es troba fora de lloc
al seu entorn?
No, no,
jo no trec
aquesta conclusió
que no l'entenguin,
sinó més aviat
que és molt difícil
que la vida imaginada,
l'imaginari personal,
acabi sent una realitat
i que normalment
entre allò que pensem
o desitgem
i allò que som capaços de fer
hi ha de vegades
una distància
que resulta insalvable
i llavors no ho fem,
simplement no ho fem,
és a dir,
no ho sé.
Poso per cas
la possibilitat
d'una persona
que doncs
se sent atret
per una altra
a la qual veu cada dia
i amb la qual comparteix
mitja hora cada dia
de transport
i que sempre està pensant
li diré,
li diré,
li diré,
no?
És mai capaç
de dir-li,
no?
I passa pel davant
ser una oportunitat
i sense haver estat capaç
més que de somiar,
desitjar-se
i després en tot cas
culpar-se
perquè un no és capaç
d'agafar el tren,
d'aprofitar-lo,
no?
Les contradiccions eternes,
no?
Sí, sí,
les contradiccions eternes.
Del que un vol,
del viure,
del viure,
del viure.
Sí,
això,
doncs,
s'alpebrà de vegades
sempre amb una punta d'ironia,
això ja ho he dit,
i s'alpebrà també de vegades
amb situacions sorprenents,
no?
Doncs de gent que està morta
i que no ho sap.
Tipo los otros,
eh?
No,
no exactament,
no?
No,
clar,
hi ha un conte,
per exemple,
d'un personatge
que puja en un tren
i comença a veure paisatges
que no coneix,
esclar,
tu vas seguint aquest personatge
que li passa,
que li passa,
que li passa,
i el que li passa
és que està mort,
no?
O, per exemple,
n'hi haurà altre
que s'aixeca un bon dia
i llegeix a l'esquela,
llegeix al diari
la seva esquela.
Jo se'm va indignadíssim
al diari
a veure qui li ha gastat
aquesta broma,
eh?
I,
bé,
en fi,
no us explico el final
perquè ja,
si teniu interès
ja el llegireu,
però són coses
d'aquestes de vegades
sorprenents
que permeten reflexionar
l'entorn de la vida.
Ho hem comentat
algunes vegades,
el tema del conte
i la narració curta,
afortunadament,
comença a tenir
el reconeixement
que li pertoca
en quant a la dificultat
o el nivell
que té l'autor.
No és fàcil
fer narració curta
per la capacitat
de síntesi
que has de tenir
en un espai reduït.
Moltes vegades
ens trobem amb novel·les,
tu has tingut
una experiència
d'estiu
de voluminoses,
de 600,
800,
mil pàgines
que realment
perden moltes lletres
i moltes pàgines
per no dir res
i a vegades
trobes narracions curtes
que són capaços
de despertar-te
molts sentiments
i moltes emocions.
No s'ha de manys
tenir mai
la narració curta
si està ben feta.
No, no,
en absolut,
és un gènere.
El que passa
és que és veritat
que des del punt de vista
de la literatura
i del comerç
de la literatura
i per tant
la creació d'opinió
a l'entorn de la literatura
s'ha posat
sempre més èmfasi
en la novel·la.
Això està clar
i la novel·la passa
per ser el gran gènere
de la narrativitat.
I jo em sembla
que és un enfocament
que no correspon
a la realitat
perquè no hi ha
un millor gènere
o un pitjor gènere
simplement
que és un paràmetre
que no serveix
per jutjar això.
Els dos gèneres
són absolutament
vàlids
i la valoració
d'aquest gènere
està en funció
de com
l'autor
és capaç
de conduir-lo
però no en funció
de la llargada.
Jo penso
que la narrativa
curta
és molt difícil.
Aquí passa
una paradoxa curiosíssima.
Quan escoltes
la gent
que escriu contes
o molt bona part
d'aquesta gent
sempre acaba dient
jo tinc un projecte
de fer una novel·la
sempre
pels escriptors
de narració
sempre
sembla que
si no escrius
la novel·la
no arribes a ser.
I en canvi
jo que escric novel·les
quan m'encarreguen
perquè
totes les narracions
curtes que he fet
o gairebé totes
són d'encarreguen
doncs quan m'encarreguen
una cosa així
doncs pateixo molt.
Pateixo molt
perquè no me n'acabo
jo no n'acabo
d'estar massa satisfet.
Jo penso
que és un gènere
molt molt
i molt difícil
perquè
un dels valors
de la narrativa
sempre és el ritme
sempre
és a dir
que es digui allò
que s'ha de dir
amb el temps
en què s'ha de dir
això és molt difícil
d'aconseguir
en una novel·la
perquè si se t'escapa
doncs s'obren moltes pàgines
però amb el conte
és essencial
si falla això
el conte
se'n sorra
sempre
i és un
en fi
una habilitat
molt difícil
d'aconseguir
Clar, passa una mica
com passa al cinema
que moltes vegades
el realitzador
que ha de fer
un llarg de metratge
ha de passar
pel curtmetratge
com si fos
un gènere menor
afortunadament
hi ha molts directors
i realitzadors
de curtmetratges
que la seva professió
i la seva opció
és el curtmetratge
no és el pas previ
al llargmetratge
com passaria
del conte
després passaria
a la novel·la
no, no?
són dues maneres diferents
i la categoria
professional
de cadascun
dels creadors
és la mateixa
sí, sí
són dues coses
hi ha excel·lents escriptors
que no han escrit
mai cap novel·la
sinó que han escrit
sempre narracions breus
o relativament breus
jo penso
que és un gènere
poc conegut
poc conegut
i prou
el que passa
que als lectors
que els agrada
classificar-ho tot
o que els donin
tot classificat
per saber
què s'han de trobar
estaran en un període
una mica de confusió
el relat curt
la novel·la
al monòleg
el recull
de premsa
d'articles
dius
bé
quan tinc el llibre
davant de què estic
no?
no saps ben bé
sí, però això és igual
que un vi
quan vols tastar
on vi és d'obrir
o els melons
has de treure el tap
fins que no l'obres
clar, has de treure el tap
has d'obrir el meló
és de dir
a veure si m'agrada
doncs amb els llibres
passa igual
jo sembla que
la narrativa curta
té el seu moment
de lectura
permet lectures breus
d'una tirada
permet
no haver
de seqüencialitzar
la lectura
com una novel·la
i per tant
és un gènere
que anirà més
jo a més a més
estic convençut
que anirà més
doncs ens atarem
moltes ampolles
molts melons
en aquest espai
del punt de lectura
de totes maneres
recordem aquests dos títols
de Lluís Figueroa
Jordi
sí
el primer es diu
Creu de Cames
i el segon
Un gall a Balmes
fàcils de trobar
sí
el primer és un títol
posat expressament
al volum
i per tant
no respon a cap compte
en canvi
el segon
Un gall a Balmes
correspon a un títol
d'un dels relats
tens constàncies
si Lluís Figueroa
continua escrivint
i té intenció
o
bé
el col·lectiu
d'escriptors
del Camp de Tarragona
Lluís ve de tant en tant
no sé si ara està escrivint
però ell s'hi sent
relativament vinculat
de totes maneres
ja saps que
està ocupat també
en un restaurant
i sempre està ocupat
bé
ja té 75 anys
però Déu n'hi do
continua amb una activitat
frenètica
doncs ens ha agradat
molt que ens hagis parlat
de Lluís Figueroa
i sobretot
estem encantats
de veritat
de reemprendre
aquest punt de lectura
al matí de Tarragona Ràdio
en col·laboració
amb el col·lectiu
d'escriptors del Camp de Tarragona
i amb la teva companyia
cada setmana
Jordi Tinyana
moltes gràcies
a vosaltres
Adéu-siau