Donem pas a una nova edició del Punt de Lectura,
l'espai que realitzem al matí de Tarragona Ràdio
en col·laboració amb el col·lectiu d'escriptors del Camp de Tarragona
i en particular amb la col·laboració de Jordi Tinyena.
Molt bon dia, Jordi.
Hola, bon dia.
Benvingut.
Avui parlem de literatura, però parlem de moltes altres coses
perquè també parlem de mitjans de comunicació
en el sentit més ampli de la paraula.
En definitiva, el que ens proposes avui
és fer com un repàs o un itinerari
per diferents llocs on ens podem mantenir informats
i al dia amb tot allò que té a veure amb el fet literari.
Sí, de fet, un només coneix allò que se li posa davant dels ulls.
Aquest és el punt de partida.
Hi ha molts llibres i molts autors
dels quals, si els mitjans de comunicació massius no en parlen,
doncs difícilment tindrem coneixement.
Llavors, bé, es tracta de conèixer quins recursos tenim a l'abast
d'una manera senzilla i fàcil
per tenir informació dels autors,
conèixer el que van publicant,
saber si un llibre existeix, etcètera.
Aviam, mitjans de comunicació massius, literatura,
semblen dos conceptes que siguin antagònics, no?
Per l'experiència, si més no.
Sí, per l'experiència.
No perquè ho hagin de ser.
No, com a mínim no ocupen...
Sí que hi ha alguns espais, ara ho comentaré,
hi ha alguns espais a la televisió,
però, vaja, no són amb hores estrelles, per suposat,
i quan hi ha diversos canals són sempre en el canal secundari, no?
Això és una obvietat.
Tot i que diuen que la gent no llegeix,
cosa que jo ja no em crec,
aquestes estadístiques i aquestes coses ja no me les crec,
en principi, proporcionalment hi ha més lectors
que no pas a programes o espais als mitjans de comunicació
dedicats al món de la literatura.
Sí, sí, sí.
Hi ha més lectores, jo diria.
Lectores, sí, perquè diuen que són les dones
o les que llegeixen més.
Sobretot.
Per què deu ser això?
No ho sé, no ho he pensat mai,
però és curiós que realment siguin més dones
que més les que llegeixen.
Fem una mica de repàs, doncs?
Fem una mica de repàs i comencem per la televisió,
que és l'estrella.
I ja dèiem ara, comentàvem,
que no hi ha un programa estel·lar
i que normalment no són amb hores de gran audiència,
però existeixen alguns programes,
i alguns programes molt ben fets.
Jo en porto avui tres de triats
que tenen abast diferent en funció de la televisió.
El primer, i és el que té més gran abast,
és de TV3, en concret del Canal 33,
del Canal el segon,
i és l'Alexandria,
un programa que ja fa temps que dura,
que el fa el Mario Serra,
i que es fa els divendres a les 9 de la nit.
I està molt atent a l'actualitat literària sempre, no?
Sí, aquest és un programa d'informació literària
dedicat a l'actualitat literària.
Normalment el que apareixen són llibres novetat,
generalment i sobretot en català,
però no necessàriament d'autors en català.
Pot ser que hi van autors d'altres literatures,
això sí que tinguin traducció del català, no?
Però és un programa pensat amb un punt de vista bastant ampli, no?
I molt bé fet.
La veritat és que molt bé fet.
Mario Serra és un home que es pren la feina molt seriosament,
que coneix molt bé el tema,
i que té dots de comunicació.
És un programa que no pretén ser de crítica,
per tant no hi ha mai fent males vibracions amb els escriptors
perquè no hi entra,
sinó que és un programa de divulgació.
Bé, doncs ens posa davant dels ulls un gènere,
ens posa davant dels ulls un llibre,
ens posa davant dels ulls un autor.
Abans comentaves que tu li has notat
que abans de parlar malament d'un llibre
millor no en parla i ja està.
Clar, clar, no hi ha pretensió crítica
de dir jo s'entaré càtedra d'aquí,
d'aquí és bo i que és dolent.
Cosa que és d'agrair, no?
És molt d'agrair, és molt d'agrair,
perquè, a veure, hi pot haver-hi autors
que se sentin molestos
perquè el Mario Serra no parla d'ells mai
i no presenta un llibre seu,
però això és infinitament millor
que de vegades el que passa amb els diaris
que no són així
i que entren a sac amb algun llibre
i el fan bocins.
També, com a característica,
no sé si estàs d'acord comentar
que aquest programa és un programa
de divulgació molt planer
i molt a l'abast de tothom.
És d'aquells programes crítics, estranys,
per entendre el que diuen, coses...
No, no és un programa...
No, no, és un programa senzill,
directe, de conversa
amb un conductor, que és el Mario Serra,
molt amè, que parla molt bé,
que parla d'una manera molt clara
i és un gran xerrador,
és un gran conservador,
en privat i en públic,
i per tant és un programa molt distret.
Molt bé, doncs ja tenim una...
Aquest és el programa millor.
Un programa millor,
una nota positiva respecte a aquest tema.
Més televisió?
Més televisió.
Hi ha un programa, un altre programa,
que el que passa és que aquí no el veurem,
a Tarragona no el veurem,
perquè l'emet Barcelona Televisió.
Bé, aquest és un altre programa,
es diu Saló de lectura,
i també és un programa del mateix estil,
una mica una tertúlia,
i es veu, no?,
Saló de lectura,
una mica una tertúlia amb escriptors
i amb lectors qualificats
a l'entorn de llibres i d'autors.
Amb actualitat literària.
Amb actualitat literària.
Sí, aquest fa un repàs també de l'actualitat,
de les novetats que es publiquen.
I qui el fa?
Algun autor?
No, no, no, el fa un periodista,
el fa un periodista.
No és conegut especialment.
És que hi ha tendència molt, no?,
a programes literaris que els facin
no periodistes, comunicadors,
sinó escriptors.
Clar, però això és...
Hi ha aquesta tirada.
Clar, però això és el resultat
d'una mancança,
d'una mancança,
perquè, esclar,
si la literatura i la cultura en general
fossin...
A veure,
tinguessin un abast més gran de públic,
hi hauria periodistes especialitzats,
com n'hi ha d'esports.
És a dir,
se li acuta a algú
que un programa de ràdio
o de televisió o d'esports
l'hagi de fer un jugador de futbol?
No.
Un jugador de futbol està al costat.
Està al costat.
Però qui el fa és un periodista.
Ara, és que allò vent,
té molt de públic
i, per tant, hi ha un professional.
Amb el món de la cultura
i del llibre en concret,
doncs això no és possible,
perquè no hi ha possibilitat
que un periodista
es especialitzi en això,
perquè això no interessa tant
als mitjans
com per pagar-li perquè ho faci, no?
Per tant,
acaba sent patrimoni
de professors
o patrimoni d'escriptors,
és veritat.
Tenim més programes de televisió?
Tenim un altre programa, sí.
On?
El situem?
Aquest s'emet una mica per tot,
perquè és d'aquest
Consorci Local i Comarcal
de Televisió.
No sé si hi ha 64 emissores
que emeten programes d'aquests
produïts pel Consorci.
I aquest el volia remarcar
perquè el fa una persona
que té molta experiència ja
amb aquest tipus de coses,
que és el Jordi Llevin.
Jordi Llevin havia estat sent
molt de temps a Catalunya Ràdio
un programa que es deia
Fundestampa,
un gran programa.
Segurament el primer programa
seriós sobre literatura
als mitjans de comunicació
que es feia a Catalunya.
Malauradament desaparegut
des d'aquesta temporada.
Quina llàstima, no?
Sí, no sabem per què.
Encara ningú no ha explicat
com és que s'ha suprimit
de la graella de programació
aquest programa.
Bé, el cas és que
ell feia ja alguns anys
que feia el Fundestampa,
era un programa molt consolidat,
parlàvem molt de llibres,
novetats, etcètera.
Aquí sí que hi havia
un pèl de sentit
i espai crític, no?
Sí, però el Jordi Llevin...
Però no fent sang, eh?
No, no, mai.
El Jordi Llevin és molt persona, també.
Molt, molt, molt persona.
Quan jo dic que és molt persona,
vull dir que és...
Que no critica gratuïtament.
Clar, és a dir...
El Jordi Llevin és molt de criticar.
A veure, jo...
Hi ha una comparació
que servirà ràpidament.
És a dir, imaginem-nos
que portem un ruc a la plaça
i llavors hi ha una persona allí
que s'encarrega de criticar
els animals que van sortint
i diu
és un cavall amb orelles llargues,
corre poc, camina sense gràcia,
és tossut.
I li dius
ei, és que no és un cavall, home.
és a dir, clar, és un ruc,
doncs critica'l com a ruc,
no el critiquis com a cavall, no?
Doncs bé,
el Jordi Llevin és dels que sap
què és un cavall i què és un ruc
i, per tant,
què li pot demanar a cada producte,
a cada llibre,
li demana allò que li pot demanar,
allò que li dona el llibre.
Clar,
hi ha crítics que no ho entenen, això.
I que llavors,
davant d'un llibre,
volen que siguin tots
o parteixen de la base
que tots són obres mestres
de la novel·la.
Escolta, perdona,
però això,
segurament l'autor
ni ho ha volgut, tampoc.
O sigui que deixa-ho a pau, no?
Bé,
això també ja pertany
al grup de persones
que quan parla de llibres
parla dels llibres que li agraden,
és generós,
orienta el lector
i deixa que el lector
després digui si li agrada
o si no li agrada.
Bé,
aquí m'ha acabat.
Això és positiu
perquè això engresca la lectura.
Clar.
De l'altra manera,
doncs,
dius,
escolta,
quasi que no perdo el temps
ni em gasto els diners
en compra,
això crea poc esperit.
Clar,
hi ha algunes crítiques,
això,
a veure,
amb televisió no passa,
amb ràdio passa poc
i això on passa
és als diaris.
Després parlem una mica
dels diaris,
però als diaris sí que passa
que hi ha autèntics carnissers
a les pàgines de crítica literària,
no?
Alguna persona que dius
no li agrada res,
o sigui,
no hi ha manera de trobar
una setmana
que parli bé d'un llibre,
no?
No li agrada mai res.
Tot ho esquartira.
És veritat,
i s'hi guanya la vida.
I s'hi guanya la vida.
És el que és curiós.
Abans de continuar,
i perdona Jordi,
jo ara he de confessar
que no sé si encara el fan,
jo em penso que ja no el fan
aquest programa,
però jo alguna vegada
i en cap de setmana
havia pescat un programa
dedicat al món de la literatura
que m'agradava molt
en el sentit
que volia seguir la línia
dels coneguts ja clubs de lectura,
és a dir,
a partir d'una obra literària,
podia ser des d'un clàssic
del segle XVIII,
una obra contemporània,
autors catalans,
autors estrangers,
autors espanyols,
partien d'una obra
i aleshores persones
de diferents estatus,
edats,
posició cultural,
econòmica,
feien un comentari
al llarg de tot el programa
amb un format molt modern,
molt dinàmic,
sobre aquell llibre.
Donaven la seva visió,
sempre entusiasta,
la majoria de vegades,
sobre una obra literària.
Era un programa
d'aquells de petit format
que passaven desapercebuts
i que realment
donaven molta vida
al fet literari.
Era una fórmula diferent
i crec que ja no ho fan.
A més no,
jo l'he perdut
de la graella de programació.
És que la ràdio
és molt difícil de seguir.
Dic a la tele,
al Canal 33.
Ah, bé, no,
allò va desaparèixer, sí.
Va desaparèixer.
Era una fórmula
molt interessant.
El Canal 33
ha intentat
diferents formats
de programes de llibres,
fins i tot el més petitet,
una cosa que feia
el Jordi Teixidor
ja fa bastant de temps,
que donava notícia
brevíssima
de sobre un llibre
cada dia.
Sí, sí,
allò sortia
i era una parta només.
Hi ha hagut intents
de tot.
Però no sé si recordes aquest.
No, no el recordo.
Doncs aquest era un programa
que sortia,
no em facis dir l'hora
perquè ni ho recordo,
però agafava una obra literària,
qualsevol autor,
com si tota una sèrie de gent
l'hagués llegit
i anaven donant la seva opinió
a través d'una sèrie d'imatges,
molt bé,
i acompanyava una miqueta
amb el que era la biografia
i una mica d'explicació
de l'obra i de l'autor.
Molt planer també,
molt dinàmic,
molt assequible
per al públic en general
i molt entretingut,
cosa que és d'agrair.
Doncs aquest que fa ara
el Jordi Llavina,
que el fa en col·laboració
amb una altra persona,
es titula
El Buc Insignia.
És un títol buscat així,
perquè a Buc l'escriuen
a l'anglesa
com a llibre,
no?
Buc.
Clar,
en català sona...
És el joc aquest de paraules.
Sí,
en català sona
El Buc Insignia.
I és un programa
amb el mateix estil
que feia ja
el fum d'estampa
a la ràdio,
però molt respectuós,
molt amable
de factura.
Bé,
molt bé.
Doncs això li dona un valor
a les televisions locals,
el fet que una persona
com aquesta
faci un programa literari
a la xarxa
de televisions locals.
Sí,
no sé si més TV
té alguna intenció de...
Perquè en fa algun
d'aquests programes
del consorci
en fa algun,
en passen algun,
però no sé si té intenció.
Aquest en particular?
No, no, aquest no,
però no estaria malament
que...
Els que s'animin
els responsables de més TV.
Sí,
n'estaria més.
No estaria de més,
no.
Més coses.
Bé,
la ràdio la deixo de banda
perquè la ràdio
és tan difícil de seguir,
és impossible,
hi ha tantes emissores
que és impossible
que, com no t'ho digui
un especialista
que faci el rastret...
Digue'm el nostre, Jordi,
no estia a banda,
ja està, no sé,
què hem de dir.
Digue'm el nostre.
Després hi ha els diaris.
Ui, aquí...
I t'atreveixes
d'entrar en aquest jardí?
Sí, sí.
Que valent que ets.
No, perquè jo
també em comportaré
com el Jordi Lleida.
Molt bé.
Tot t'agrada.
Tot t'agrada.
No com d'altres
que no ho volem dir.
Tot també és molt bo.
El que passa és que
tenen un plantejament
una mica diferent.
Clar, els programes de televisió
que s'adrecen
a un públic majoritari
de tot tipus,
doncs, esclar,
el que busquen
és informar
i volen, doncs,
enganxar
d'alguna manera,
almenys les persones
que el fan,
el que volen
és fidelitzar
una audiència
que no marxi espantada
o és de llibres tanco.
No?
Si no dir bé
escolteu,
parlem un moment
i ja està.
En canvi,
els escriptors
o els crítics de diari
dels suplements culturals
dels diaris
en tenen tots.
És a dir,
que es pot trucar
a la crítica literària
al País,
a la Vanguardia,
al Periòdico,
a l'Avui,
a l'ADC,
jo què sé,
absolutament a tots els diaris.
I tots tenen
algun dia a la setmana,
el dijous,
el dimarts,
que hi ha suplements
de cultura
i hi ha pàgines literàries
de novetats,
sempre de novetats,
això.
Però estan orientats
sobretot
a la crítica literària
i llavors vol dir
que el crític
decideix
quin llibre
o el cap de cultura
de la secció
decideix
quins llibres
o quins llibres
s'hauran de criticar
i qui els haurà de criticar
i aquest senyor
tant si li agrada al llibre
com si no,
doncs hi entra a sac.
Aquí és on abunden
les falsificacions,
ho hem de dir
amb tota sinceritat
i llavors
cada lector
ha de veure
amb quin crític
coincideix
per saber si se'n pot fiar o no.
És a dir,
en principi no ho saps
si pots enfiar d'un crític,
doncs bé,
agafes un llibre
que ell hagi llegit
i que ell hagi valorat
i l'agafes tu.
És millor no llegir la crítica abans,
és millor que tu llegeixes el llibre
i després una vegada
tu tens un criteri
sobre aquest llibre
comparar-la amb les crítiques
fins que arribis a la conclusió
de qui és fiable,
qui coincideix amb tu,
vaja,
qui té el mateix.
Això és molt perillós
perquè moltes vegades
hi ha llibres,
obres que són extraordinàries
i com que no toca
parlar d'aquest llibre,
la possible lector
que es nodreix
des del punt de vista
de tenir informació
d'aquests suplements,
aquest llibre
li passa desapercebent,
no el coneix,
però li venen quadres
perquè ara toca de dir
que la novel·la
de misteri europea
està de moda,
vinga, va,
aboquem autors,
fem reportatges,
fem monogràfics
un darrere l'altre
i de puntetes
passa un llibre
probablement molt bo
que mesos després
te'l pots trobar
en un aparador
o algun crític
generós
que dius
calla que parlarem
d'aquesta obra
que és tan maca.
Bé, això és absolutament
inevitable.
Passa amb els llibres
i tant,
passa amb els llibres
i passa amb tothom,
amb tots els gremis,
vaja,
amb el cine,
amb la política,
amb tot,
clar,
tu pots jutjar
allò que es publica,
allò que surt,
allò que no surt
pertany al món de l'oblid.
Per amb això que dius
dels diaris,
l'única manera
jo imagino que és
llegir-los,
llegir l'obra que critiquen
i aleshores dir
a partir d'ara
d'aquest senyor,
d'aquesta senyora
no me n'enfiaré mai més.
Clar,
quan has fet
unes quantes vegades
saps
de qui et vols fiar,
de quin crític et refies,
no?
Perquè esclar,
ja ho he comentat abans
i és veritat,
hi ha algun crític,
algun que no direm noms
però n'hi ha algun,
però tots sabem
de qui es tracta.
Que no li agrada res.
O sigui,
és de veritat,
et fa mal el cor
llegir les seves crítiques
perquè esclar,
agafa un llibre
que és el resultat
d'un esforç importantíssim
i amb ell pot ser
que no li agradi,
però esclar,
de no agradar-te
a fer-lo a quartés...
O de no agradar-te a un,
a no agradar-te a cap...
Clar,
no,
i a treure-li la pell,
és a dir,
escolta,
tu,
un llibre és el resultat
d'un esforç intens
i per tant
la pell no se li ha de treure
a cap llibre,
és a dir,
tu pots dir
aquest llibre no m'agrada
per això.
I punt,
aquí s'acaba
la teva orientació
del lector
i després...
Però hi ha un punt
de crueltat
moltes vegades
en aquestes crítiques,
és a dir,
anar a fer sang.
Carnicer,
hi ha algú
que és que un carnicer.
Estan prou identificats ja.
En el món literari sí,
en el món literari sí.
Penso que ja s'han fet
populars
en el seu entorn
més immediat.
Tots els diaris,
en quant a revistes
especialitzades
tampoc no n'hi ha tantes,
però bé.
No n'hi ha,
no n'hi ha gaire.
N'hi ha alguna,
a lletra hi ha...
Però, en fi,
n'hi ha poquet.
És qüestió d'anar al quiós
i anar mirant,
mirant aviam si en trobem alguna.
El que le era,
en castellà,
s'ocupa molt poquet,
molt poquet de literatura catalana.
En castellà sí,
novel·la estrangera també,
en parla molt.
Sí, sí,
és la revista de llibres
per excel·lència,
el que le era,
que passa que pel que fa
a literatura catalana
té una presència molt petita.
I en quant a literatura catalana
poca cosa,
per no dir res.
de revistes poca cosa.
Les pàgines culturals
d'algunes de les revistes
més consolidades,
el Serra d'Or,
hi ha una secció
de...
De literatura.
...de informació
sobre llibres.
El Temps
té també una secció
sobre llibres,
però, vaja,
sí,
revista especialitzada.
El programa de les revistes
en català
és un programa bastant trist.
No només en aquest tema.
No només en aquest tema,
perquè n'hi ha molt poques.
N'hi ha molt poques.
En els últims anys,
a més a més,
han fracassat intens
de tenir
magazines semanals.
En fi,
hi ha algunes que es mantenen
amb força com ara sàpien,
que és de les que estan
aguantant-li molt bé,
a més a més.
Hi ha algunes que sé.
Molt bé.
Internet.
Aquí què?
Internet.
Aquí també tenim...
A veure,
això és un bosc,
com sempre.
Internet ja ho sabeu,
que és on hi podeu trobar de tot
i on és més difícil trobar-ho.
És com anar a buscar bolets
o autòfones.
Sí,
com no hi hagi un criteri,
o estigui un bon recercador
d'informació
o un criteri molt fes.
De totes maneres,
avui us portava
tres suggeriments
per tenir sobre la tauleta de nit
quan un bon informació
és sobre llibres.
El primer és neutre,
és informació,
és a dir,
és com tenir una insulopèdia
sobre literatura a casa,
però a través d'internet,
és gratuït
i és una pàgina
que depèn,
està feta
i depèn
de la Universitat Oberta
de Catalunya.
La pàgina és...
Bé,
és www.uoc.com
Universitat Oberta de Catalunya
uoc.com
barra lletra.
Llavors bé,
amb aquesta pàgina de lletra
dintre de la UOC
el que hi ha
és doncs
una...
És com un catàleg.
Una base de dades,
no, una base de dades
d'informació resumida
de tots,
de la majoria
dels autors
i de tots els temps
i de les obres
més importants
de la literatura.
De manera que tu cliques
un autor
i et sortiran
una mica
la seva biografia,
la seva obra,
el que ha fet,
el que no ha fet
i tal,
i si cliques
un títol d'un llibre
i, en fi,
no hi són tots,
com és obvi,
però n'hi ha molts,
moltíssims,
doncs et sortirà
quan va ser escrit,
qui l'ha escrit
i una mica
un judici crític d'això.
Per què?
Doncs perquè,
en realitat,
Lletran el que fa
és volcar
i deixar en públic
a la xarxa
el diccionari
de la literatura catalana
de 1662.
Tot el diccionari
íntegre.
De manera que hi és tot.
Per tenir una notícia
d'un autor
o d'una obra,
és una pàgina,
és gratuïta
i, per tant,
hi pot entrar
amb tota tranquil·litat.
I té tota la garantia,
està feta
per professionals.
Home,
hi haurà errors
com a tot arreu,
però, vaja,
és una fàgina
molt interessant.
Després,
pel que fa
a la informació
general de la literatura,
autors,
pàgines d'autors,
premis,
coses relacionades
amb la literatura,
novetats,
presentacions de llibres,
que està al dia,
la pàgina de capçalera
és la de l'Associació
d'Escriptors
de Llega Catalana.
Aquesta és
www.escriptors.com
Llavors,
bé,
l'accés a aquesta pàgina,
que és la de l'associació,
doncs hi teniu de tot,
és un portal,
és un portal literari
i llavors hi ha de tot,
hi ha el noticiari
de cada dia
sobre notícies culturals
relacionades amb el món
de la literatura,
l'agenda,
que preveu,
doncs,
des de presentacions
a anuncis de publicació,
en fi,
les novetats de tot,
i després hi ha
unes seccions fixes
que són les pàgines
dels autors,
vius i morts,
és que dels vius
cadascú es fa la que vol,
esclar,
i els morts
l'associació s'encarrega
d'anar-les fent,
de manera que ara ja hi ha
un grapat importantíssim
de pàgines
en les quals es pot trobar
informació d'aquests autors
a partir de la pàgina
dels escriptors.
I després hi ha
tot tipus de recursos,
és a dir,
premis literaris a Catalunya,
i són tots,
perquè hi ha un buscador
que depèn de la Generalitat,
amb un enllaç aquí,
editorials,
quines editorials
treballen a Catalunya,
quines adreces tenen,
és a dir,
hi ha un munt d'informació
de recursos d'aquests.
És a dir,
com que hi ha les pàgines
de totes les editorials,
és obvi que tu també pots entrar
des d'allí
a les mateixes editorials
i a les seves catàlegs
i a la seva informació,
vull dir,
és un portal bàsic
d'entrada al món de la literatura.
I després un tercer lloc
de capçalera,
que aquest ja és més especialitzat,
perquè no conté informació
tan variada,
és la pàgina
del Ministeri de Cultura
de l'ISBN.
Explico una mica
què és això de l'ISBN.
L'ISBN,
o sigui,
agafeu un llibre,
el que sigui,
veureu que la primera
o la segona contrapàgina
hi teniu
el que són els crèdits del llibre,
quin ha editat,
quin és l'autor,
el copyright,
el dipòsit legal i tal.
Entre els números que hi ha allí
n'hi ha un que és el dipòsit legal
que posa l'any
i la lletra de la província
on s'ha publicat el llibre.
Això és d'ús espanyol.
Però a sota
trobareu
l'ISBN
i un número.
Aquest és un número internacional
de registre,
que és el que garanteix
que cada llibre
està protegit
per unes lleis
anticòpia
i anti de tot.
Allò que parlàvem l'altre dia,
no?
Sí,
és l'ISBN.
És clar,
com que hi ha un registre
de l'ISBN
de cada país,
doncs,
els llibres estan protegits.
Però això també permet,
òbviament,
saber quins llibres
s'han publicat a Espanya
o a qualsevol país
i quins no.
A la pàgina del Ministeri de Cultura,
que és la que gestiona
l'ISBN,
nosaltres tenim l'opció
de conèixer
si un llibre existeix
i no existeix,
quants llibres hi ha publicats
d'un autor determinat a Espanya.
Només cal picar el nom
i et sortiran llistats
tots els llibres
que tenen l'ISBN espanyol.
De manera que tu dius,
o no,
és que m'interessa un llibre,
m'han parlat d'un llibre
d'aquest autor.
doncs anem a veure
on està.
Et connectes a la pàgina
del Ministeri de Cultura
de l'ISBN.
Pots saber si està descatalogat.
Clar, clar, clar.
Et donarà l'editorial.
Dirà, aquest llibre
es va publicat a l'any
per aquesta editorial.
Si no apareix,
no es va publicar mai,
perquè t'han enganyat.
I si apareix,
doncs es va publicat a l'any
i està a l'editorial.
Bé, doncs busca el teu.
Aquesta és imprescindible,
doncs aquesta pàgina.
Aquesta és imprescindible
si busques llibres, sí.
Perquè és la constatació
de l'existència del llibre.
I són tots,
perquè naturalment
l'editor abans
quan ha de publicar un llibre
ja demana
al Ministeri l'ISBN
i llavors
el Ministeri li diu
a l'editor,
home, no ho fan llibre a llibre,
ho fan per temporada, no?
Li agafen a l'editor
i li diuen
mira, tu quants llibres publiques?
30 a l'any?
Doncs mira,
d'aquest número a aquest número
a quin tens 40?
Quan el gastis
no el tens de demanar.
I aquests són teus.
Llavors cada llibre que treu
ell col·loca un d'aquests números
i comunica al Ministeri
a quin llibre correspon.
Estan tots sensats.
I també és naturalment
un servei del Ministeri de Cultura
i és gratuït
i s'hi pot.
I com,
quina és l'adreça?
Ministeri de Cultura?
Sí, no recordo ara.
És
BBB
MC
Ministeri de Cultura Espanyola
MCUE
o alguna cosa així
punt és
i dintre
llavors ja has d'anar
a la pàgina de l'ISBN
que està allí.
Vull dir,
un dels enllaços
és l'ISBN espanyol.
I llavors una vegada accedeixes
el que hi ha és
un buscador
que permet diferents opcions.
Buscar per títol,
buscar per editorial,
buscar per any,
buscar...
I llavors dir,
bueno, doncs...
Molt bé.
Doncs escolta,
hi ha més possibilitats
per assabentar-nos
d'aquest cou
en el món de la literatura
que no pas les que es...
Clar,
sempre tenim cap allò
que dèiem la televisió
o la ràdio
però hi ha altres opcions
ben interessants
sobretot per mantenir-nos informats.
Algunes són molt neutres
perquè, esclar,
les que hem dit de la crítica
sempre hi ha uns ulls
que jutgen per tu
i aquestes
hi ha algú interposat.
Però, esclar,
la informació simple
que s'obté a través de l'ISBN
o la informació que s'obté
a la pàgina de lletra
o la que s'obté
a la d'escriptors
és una informació neutra.
És a dir,
la d'escriptors,
per exemple,
no entra entre col·legues,
naturalment,
no entra a jutjar els llibres,
simplement et diu
escolta,
acaba de sortir aquest llibre
que va deixar
i el presenten demà.
No, no,
però cada situació
requereix una cosa
en un moment determinat
podem precisar
doncs una crítica
més o menys objectiva
i altra vegada
només aquella informació puntual
del moment.
Per tant,
totes elles les trobem
prou útils.
Hem pres bona nota.
Si algú no ha pogut prendre nota
que ens truqui aquí a la ràdio
que estarem encantats
de tornar a repetir
aquestes adreces electròniques.
Jordi Tinyena,
gràcies una vegada més
i si no hi ha novetat
ens retrobem la propera setmana.
Adéu-siau.
Adéu-siau.