.
Mig minut i serà un quart de dotze del migdia,
com cada dimecres aquí al matí de Tarragona Ràdio.
Ens curem en salut a través d'aquest espai
que fem en col·laboració amb la xarxa social i sanitària
de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla.
Avui, a més a més, dins d'aquest espai,
comptem amb una altra col·laboració,
perquè justament parlem d'una iniciativa
que sorgeix a fruit de la col·laboració de la pròpia xarxa
de l'Ajuntament de Tarragona
i de l'Associació Espanyola de Massatge Infantil.
Primer que tot, presentem el nostre convidat i convidades
i tot seguit els parlem d'aquest programa
que té un nom, però ho suggerem, Acaronam.
Ja és una pista del que ens ocuparà avui.
Ens acompanya Helena Martín,
és treballadora social de la xarxa,
concretament del Cap Llevant.
Helena, bon dia, benvinguda.
Hola, bon dia.
Mercedes González, educadora de Massatge Infantil.
Mercedes, bon dia.
Bens, benvinguda.
Didac Boix, educador social
de l'Institut Municipal de Serveis Socials.
Didac, bon dia.
Benvingut.
Parlem, primer que tot, presentem formalment
de què es tracta aquesta col·laboració,
què és aquest programa,
i després entrarem en detall.
A mesura que anem entrant,
jo crec que els oients trobaran
que la proposta que els fem avui des d'aquest espai
és molt interessant.
El projecte es diu Acarònam.
És aquí el nom de...
Jo dic que és prou indicatiu,
però bé, també podria ser el títol
d'una novel·la d'amor o d'una cançó d'estiu.
Podria ser moltes coses, però no.
És un projecte adreçat a la població en general,
però més concretament a pares,
mares, educadors, nens i nenes.
Per què sorgeix i en què consisteix?
Sorgeix una mica de la necessitat que,
des d'aquí, des de l'Institut Municipal
de Serveis Socials de Tarragona,
ja fa molts anys que treballem
els educadors socials en projectes
d'intervenció socioeducativa,
i a poc a poc, en aquests últims 15 anys,
anant variant una mica
les perspectives d'intervenció social.
A principis, els projectes eren molt acotats,
molt acotats a dèficits socials,
de vegades bastant marginals.
A poc a poc, l'evolució social
ha anat per un altre camí,
i la cosa és que els projectes d'avui en dia
s'adrecen a tota la població en general,
amb un caràcter obert.
Projectes de prevenció majoritàriament,
de posar eines per prevenir problemes posteriors.
És que apostem per la prevenció
com la forma més barata i més eficaç
del que després ens solen trobar
a les escoles i als instituts
amb les relacions pares i fills
ja molt deteriorades,
i apostem per en aquest tipus de projectes,
perquè moltes vegades
és una persona que vol fer alguna cosa
quan el crió té 10, 11, 12 anys
i pensem que ja és massa tard.
Quantes vegades no us venen
a l'Institut de Serveis Socials
o altres organismes i institucions
a dir, no sé què fer amb el meu fill,
quants anys té, 14 o 15?
Home, ja farem alguna cosa,
però estem una mica tard, no?
S'ha de començar des que neixen, pràcticament.
Sí, hi ha uns estudis psicològics
de fa molts anys
que està comprovat i demostrat
que el 80% dels esquemes afectius socials
de la persona humana
als 4 anys ja està tot configurat
en un 80%.
D'aquí la importància
de la posterior actitud
i la posterior relació
que tindrà esta persona amb el medi.
Passat a la història allò de
si no se n'enteren de res.
Això és totalment...
Això és el que molts pensem nosaltres.
Capten més que mai.
Sobretot quan neixen,
que diuen, no, nosaltres res,
no ho poden expressar,
però neixen totalment oberts
al món exterior,
totalment oberts.
S'ha apuntat una cosa
que creiem que és molt important
subratllar-la
i que estigui una miqueta
en la perspectiva
de la conversa que mantindrem,
que és que el tema
de la prevenció
i el risc social
no es limita actualment
a determinats perfils
socials i familiars.
Quan parlem de problemes,
dificultats de la relació
pares i fills,
només parlem de famílies
desestructurades,
famílies amb un baix
a poder adquisitiu.
Avui en dia,
aquests problemes de relacions
abasten tot l'art social,
tothom és susceptible
de patir aquesta problemàtica
de dificultats
per relacionar-se
amb els fills, no?
Sí, sí.
Això és molt important.
No, això és cosa dels altres.
Bé,
poc o molt tots
ens hi veiem implicats.
Sí, podríem dir
que és un projecte
que és un risc social
de caràcter no marginal
perquè són ítems
del nostre modus vivendi
actual,
de tota la població en general,
que no m'ho sabem ningú,
ni els que estem aquí,
i que ens afecta
molt més
del que ens pensem
allà termina.
I vostès diran,
i enmig de tot plegat,
en un tema tan transcendent,
important,
per què parlem de massatges?
Perquè parlem de contacte, no?
Estem parlant de contacte,
Mercedes,
d'un contacte directe,
de pell,
d'un tema que no estem parlant
d'una teràpia
per guarir una malaltia
o una dolència particular.
Parlem primer que tot
que és això del massatge infantil
que s'impulsa
des de l'Associació Espanyola
del Massatge Infantil.
La Asociació de Massatge Infantil
nace con una experiencia,
sobre todo de Vimala Schneider
que estuvo en la India
y ella es un poco
la que occidentaliza el massatge,
lo trae un poco a Occidente
y crea una base
para que los padres
y las madres puedan aprender
algo que, por ejemplo,
en la India
es absolutamente básico.
A partir de aquí
se estructura un poquito
todo lo que es el tema
de masatge infantil
y se entiende
como una manera
de estar con el bebé,
de estar con la criatura
de una manera íntima,
de una manera
en la que lo que estamos
realmente haciendo
es una nutrición afectiva
desde los primeros meses.
Desde el nacimiento
a partir del primer mes,
el contacto que tiene
la madre y el padre
con el bebé
que ha estado nueve meses
en el útero,
es fundamental
que haya este vínculo,
que haya esta nutrición afectiva,
que sea constante,
que sea a través del tacto
en el sentido de contacto.
Es comunicación no verbal.
Hay una comunicación no verbal
muy importante.
De hecho,
el bebé no tiene
este otro medio
y sin embargo,
sí que tenemos el llanto,
sí que tenemos las riallas,
sí que tenemos la mirada,
sí que tenemos el olor,
sí que tenemos la voz.
las nanas,
todo esto son elementos
que vinculan
al bebé
con la madre y el padre
o con la persona de referencia.
También hay muchos bebés
y no nos olvidemos
que no tienen
papá y mamá cerca
por circunstancias diferentes,
pero que sí que tienen
esta necesidad
de vincularse.
Han llegado a este mundo
y necesitan vincularse.
En los nueve primeros meses de vida
es muy importante
este contacto piel a piel.
Aquest contacte
que englobem
dins del que s'anomena
massatge infantil
té uns moviments
i estudiats pròviament
perquè a car una
agafar una criatura
hi ha un instint
que ja ens ho fa fer
d'una manera determinada,
però probablement
si afegim
un coneixement
d'una tècnica
podem proporcionar
benestar i plaer
a aquella criatura,
a més a més.
i d'alguna manera
és una forma
de poder estructurar
dentro de la societat
que ens hem montat.
No tenim temps
per a nada
i sin embargo
si podem fer
que el masatge infantil
forme parte
de nostra vida
com una cosa importante,
ese ratito
que podem
ni que sea poco
dedicar
de forma intensa
al bé
estarem d'un moment
d'un moment
en el curs
que es planteant
ara
en el CAP
un poco
el planteamiento
es aprender
los diferentes pases
de masatge infantil
las piernas
el abdomen
la espalda
la cara
están estructurados
que los papás
y mamás
puedan hacerlos en casa
que se pueda
poner otra vez
en el curso
al día siguiente
las dudas
o las reacciones
que haya podido
tener el bebé
en función del masaje
que se le ha hecho
y a partir de aquí
que se pueda
realmente aprender
que hay un vínculo
importante
que se puede alimentar
que se puede crecer
y que no tiene
límite de edad
tampoco
si comenzamos
desde el principio
mientras el bebé
cuando se haga grande
y sea adolescente
nos pueda pedir
masaje
que podamos tener
se llega
a crear una relación
además de hablar
puede que la relación
con el masaje
sea muy importante
a nivel familiar
nos toquen
nos toquen poc
en el bon sentit
de la paraula
avui en día
a las personas
y hasta las familias
hay familias
que son muy
de patonejarse
de tocarse
de abrazarse
pero hay otras
a veces
que se tocan poquet
que no quiere decir
que no se estimen
exactamente igual
pero que potser
nos costa
trencar
esta barrera
si no la han fet
desde que los nens
son pequeños
de patonejarse
un padre
y un hijo
que en muchas familias
es un efecto habitual
y hay otras
que tienen una miqueta
esta barrera
una manera de trencarla
el tacto es fundamental
para la salud afectiva
algú pot pensar
home
de fer massatges
al nadó
que acaba de néixer
aquestes problemàtiques
que em puc trobar
el meu fill
i la meva filla adolescente
vols dir que hi ha
alguna relació
d'IDAC
n'hi ha moltes
perquè hi ha
tota una sèrie
de problemàtiques
que vosaltres
heu detectat
des de l'Institut
Municipal de Serveis Socials
precisament relacionades
amb aquesta societat complexa
amb aquests hàbits
que tenim tots plegats
hi ha algunes
ho comentava també
la Mercedes
treballa el pare i la mare
hi ha poc temps
sí
a veure
és el risc social
que patim tots
en el modus vivendi
que portem
normalment treballem
els dos
la parella
treballem els dos
amb els pertinents
horaris laborals
ja sigui per necessitat
econòmica
o per realització
personal i laboral
també hi ha una escala
de valors prioritària
on moltes vegades
estem marcats
dins de l'èxit
professional
de l'econòmic
de l'estatus social
de l'American White Leaf
que poden criticar
molt els americans
però sembla que
agafem tots els seus models
de ritme de vida
de consum
som hereus naturals
quasi
del modus de vida americana
tot això
ens implica
que els pares
tenim
la majoria de vegades
poca disponibilitat
de temps
extralaboral
per l'atenció
al fill o a filla
llavors
les institucionalitzacions
primerenques
que fem
en escoles de sol
on els educadors
suplixen
durant moltes hores
les funcions maternes
estan bé
no són excloents
però no han de ser mai
un substitut
de la relació
pare-mare
no ho podran
substituir mai
està bé com a complement
però no ha d'escloure mai
una bona relació
pare-mare
perquè
abans
com parlàveu
en la Mercedes
del tema
de tocar
també hi ha
efectes molt positius
no tan sols
per la criatura
sinó també
per la mare
perquè
quan s'acarona
a un infant
li donem un massatge
efectiu
se l'abraça
però també
se desprèn
una hormona
que es diu
prolactina
que aquí entra
a la biologia
també
no és només
un tema
emocional
que no tan sols
és l'encarregada
de la producció
de la llet materna
sinó que és
la favoridora
de la conducta materna
o sigui
ens hem trobat
en situacions
de moltes mares
que este
este
de l'efectiu
però el fill
no el tenen
no el tenen
a través del massatge infantil
no tan sols
s'assegura
assegurar
els esquemes bàsics
de seguretat afectiva
del criopetit
sinó que també
s'assegura
que la mare
si no la té
reneixi
encara més
el seu instint matern
que és molt positiu
també en ella
com el criopetit
Sí, Mercedes, diga
Hay un tema
que me sugiere
esto que dice Didac
y es todo el tema
de los límites
por ejemplo
que a veces
puede ser una problemática
que también crece
con los años
es decir
cuándo se marcan
los límites
cómo marco
los límites
de mi hijo
hasta dónde
puedo trabajar esto
el tema de masaje
es un tema
muy físico
de límites
de contención
de límites
de escucha
de este llanto
por ejemplo
que el bebé
tiene a veces
que no sabemos
qué le pasa
que está limpio
ha comido
no tiene una necesidad
biológica aparente
y sin embargo
él sigue llorando
hay una parte importante
de escucha
de este llanto
de observación
de sus necesidades
más allá
de lo físico
y en el curso
un poco
aprendemos también
a ver aquí
qué es lo que le está pasando
igual lo que le está pasando
es que quiere simplemente llorar
porque tiene necesidad
de llorar
para descargar un estrés
o una tensión
que no sabemos
dónde la ha cogido
pero sí que puede haber sido
desde el útero
hasta el parto
hasta los primeros
días de vida
con el ruido
las luces
hay mucho estímulo
y a veces
acallar este llanto
le estamos haciendo
que acumule una tensión
pues que luego
si sigue acumulando tensión
la va sacar
pues bueno
a los siete años
siendo agresivo
o a los catorce
teniendo unas conductas
más de riesgo
se'ns fa insuportable
que un nadó plori
no?
quan realment
és la seva manera
de cridar l'atenció
i de comunicar-se
amb nosaltres
home hi ha uns límits
com sempre
no ens passem
però a la que plora
i és allò que parlàvem
abans de començar el programa
microfon tancant
de pares i mares primerencs
aquella angoixa
aquella inseguretat
plora segur que
és culpa meva
perquè estic fent
alguna cosa malament
a través d'aquest contacte
directe del massatge
podem aprendre
també
els moviments
del nadó
i saber una miqueta
ens dóna pistes
probablement
hay un trabajo importante
de observación
observación
tanto del tema
del llanto
como de los movimientos
como del balbuceo
que tiene el bebé
que
bueno
muchas veces
ya ha dicho
este tema
hablábamos también antes
no se enteran de nada
en realidad
no l'agafis
que si no es malacostuma
hay todo un discurso
un poco paralelo
que más bien
nos separa
de conocer
qué es lo que está pasando ahí
sí que hay una tendencia
ahora
de decir
no l'agafis
porque es malacostuma
deja el que plori
porque ha de dormir
las seves hores
encara no les toca menjar
per tant
fins que no les arribi
l'hora
no les donarem
de menjar
són teories
i tendències
evidentment
que nosaltres
no som ningú
per discutir
però vaja
que hi ha
una miqueta
com si hi hagués
un allunyament
de la pròpia naturalesa
en aquest sentit
jo crec que aquí
està la dicotomia
que estem
o sigui
els crios
quan venen al món
quan són fills desitjats
venen
per
aclimatar-se
a la nostra manera
de viure
on nosaltres
ens hem de aclimatar
les seves necessitats
i hi ha les teories
que els pares
desangoixen els pares
en la teoria
que per mi
és bastant
bastant qüestionable
de dir
no no
ells s'han d'adaptar
a la teua manera
de ser
els teus horaris
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
s'hauria de trobar
un punt mig d'equilibri
trobo no
ni una cosa ni l'altra
però evidentment
totes aquestes teories
on sembla que hi hagi un abandonament
per a altres parts
perquè hi ha un senyor metge
que ha dit que s'ha de deixar el cri
o per a dos mils
s'ha de deixar tot sol
i no s'ha de tocar
de l'obresol
penso que a vegades
és molt forn
perquè dius situacions
que dius
com que no
és com tot
hi ha un punt intermig
i aquí precisament
és on
doncs posem
emfasi
en aquesta iniciativa
no podem fer marxa enrere
tenim les situacions laborals
que tenim
hem construït la societat
en la que vivim
però probablement
sí que podem trobar
aquestes estones
per recuperar
aquest temps perdut
i de dir
escolta
marquem-ho
per què no ens expliqueu
com voleu vehicular
com voleu fer arribar
aquesta experiència
perquè els pares i les mares
doncs
es posin en pràctica
parlàvem de la implicació directa
que hi ha
des de la xarxa
i el que és més important
des de l'àrea bàsica
de salut
que és on detecteu
absolutament tot
jo crec que
sou allò
els observadors privilegiats
perquè
veieu a tota la població
i veieu totes les problemàtiques
que presenten
sí
és on t'arriben
diguéssim
és el primer punt
on te poden arribar
en aquest cas seria
clar
parlem d'infants
des de que neixen
fins als 3 anys
o coses així
llavors és amb l'equip de pediatria
i de la llevedora
on se detecten
tots aquests casos
i on els pares
no
doncs poden
pots detectar
o poden
expressar
no
les seves pors
els seus dubtes
i llavors
vam veure
doncs bueno
a dient
que es podia fer
la captació
des d'allà
podíem començar
a treballar
des del CAP
nosaltres fent
la captació
de
usuaris
de possibles candidats
i
difondre
el projecte
que ha fet
l'Institut Municipal
de Serveis Socials
de la part alta
llavors
ens en encarreguem
de
fer la difusió
d'organitzar els grups
i de coordinar-nos
amb ells
una miqueta
per
per tant
imaginem
en una revisió
pediàtrica
ordinària
doncs arriba
aquell pare
i aquella mare
escoltes
que això
són col·licos
del lactant
allò que diuen
quan els nens
ploren
i sembla que no
li acaba de caure
bé la llet
aquell tipus de coses
diuen
escolteu
a banda
que ho observarem
i tot plegat
per què no proveu
també
aquest tema
dels massatges
un cop vosaltres
heu informat
aquell usuari
del CAP
d'aquesta iniciativa
quin és el pas següent
el pas següent
és
o sigui
se'ls informa
ja pot ser
mitjançant
la consulta
que facin
a pediatria
tant a infermeria
com al pediatre
o bé que ho hagin
vull dir
perquè també s'ha fet
difusió
a nivell de pòsters
s'han penjat allà
i s'han repartit
també
a les escoles
de bressol
de la zona
diguéssim
de la zona
de cobertura
i llavors
una vegada
se'ls explica
si estan interessats
s'apunten
se formen els grups
de moment
estan
previstos
fer
en un
primer
projecte
de tres grups
i
ara s'estan muntant
el primer grup
ja el tenim
muntat
que són de 0 a 9 mesos
el següent
serien
de 9 a 18
i el tercer
de 18 a 36
no vol dir que
vull dir que
si hi ha
més demanda
es farien
més
més
més grups
imaginem que ja estan
els grups muntats
que fan
on van
on s'adrecen
com han d'anar
han de portar el nen
de casa
se suposa
no donaré uns ninos
per practicar
com fa de funcionar
tot això
llavors
una vegada
per exemple
el primer grup
ja està establert
ja tenim una data
d'inici
seran 5 sessions
i llavors
es fa l'activitat
del massatge infantil
es fa allà al cap
a l'aula
una aula que tenim
es fa allà
llavors la Mercedes
és la que fa
les classes
que no és
només
no es tracta
de tota l'estona
que dura
de fer massatges
sinó
fer un intercanvi
una miqueta
de feedback
de les
vull dir
les pors
té més forma de taller
no?
probablement
que no pas
de classe
allò
si patiu
amb la
massagista infantil
una mica
suposo que
en un espai
on tots els
on els nenos
estan acompanyats
en les mares
les mares
poc a poc
van soltant
les seues
les seus dubtes
van soltant
els seus diixos
i en este cas
la funció de massagista
per ensenyar els passos
propis del massatge
és crear una mica
de diàleg
crear una mica
d'interrogants
crear una mica
de desangoixa
la finalitat
ideal
seria poder formar
una escola de pares
amb aquests dos temes
però bueno
és un
de sempre
no és l'objectiu
que mai assolim
els projectes
sempre volem arribar
als pares
i que siguin ells
qui creen
una mena
de necessitat
de buscar un espai
per algun lloc
que es comença
també
hem de ser optimistes
hem de ser negatius
sempre
què passa en aquesta aula
quan arriben
dient mares
però
aviam
fora interessant
que fossin pares i mares
és fonamental
no?
ja sabem que la realitat
és una altra
la realitat
és més fonamental
que el pare
els primers
però en aquest cas
pel tema dels massatges
home
fora interessant
que estiguessin tots dos
o quan anessin alternant
en tot cas

que la pot
quitar
quitar un poquet
d'angústia
en aquest sentit
hi ha un equilibrio
hi ha un equilibrio
en el sentit
que el pare
toma más relevancia
de hecho
jo he tenido
experiencias
bonitas








diálogo






de la xarxa
social i sanitària
de Sant Pau
i Santa Tecla
Mercedes González
educadora de massatge infantil
i d'idac boix
educador social
dels serveis socials
de l'Institut Municipal
de Servis Socials
de l'Ajuntament
gràcies per venir
i enhorabona
per la iniciativa
adeu-siau