.
Aquesta és la sintonia de la tertúlia,
la tertúlia del matí de Tarragona Ràdio,
aquest dimarts 15 de febrer,
amb els quatre contartulis ja a punt.
Avui ens acompanya el senador de Convergència i Unió,
Lluís Badia. Lluís, bon dia.
Hola, molt bon dia.
També el periodista Tomàs Carot. Bon dia, Tomàs.
Bon dia.
El regidor del grup municipal socialista Pau Pérez. Bon dia, Pau.
Bon dia.
I el president local d'Esquerra Republicana aquí a Tarragona,
Quim Vendrell. També, Quim, bon dia.
Hola, bon dia.
Doncs amb aquests quatre convidats
comentarem algunes de les notícies de la jornada.
Avui i aquesta setmana sembla que continua sent notícia
el tema del carrer Comte
i en general la situació dels habitatges de la part alta.
En fi, els testimonis de guis que s'havien posat
fa uns dies a les escartes del carrer Comte s'hauran de repetir.
Els tècnics municipals van reconèixer ahir
que no s'havien fet de forma correcta
i això sembla que allarga encara més
el desallotjament d'aquesta trentena de béns
a diferents immobles del carrer Comte.
En fi, és un cas
doncs amb l'abassant tècnica i l'abassant política
i se'n parlava per cert en un ple extraordinari
que va haver-hi a l'Ajuntament de Tarragona.
Se'n parlava d'aquest cas
i la preocupació dels béns és que tot això,
ja ho comentàvem la setmana passada en altres tertúlies,
s'estengui a altres carrers, a altres habitatges
que es trobin en mal estat de diferents punts,
de diferents zones de la pròpia part alta,
del casc antic de la ciutat de Tarragona.
Hi ha alguns partits o alguns grups
que consideren que s'ha de plantejar clarament
un pla integral de reforma
o que afecti, que s'apliqui en tot el conjunt de la part alta.
Però em sembla que, en fi, tenim uns béns encara
per uns dies fora de casa seva.
Com veuen el tema?
S'allarguen accés?
Qui comença? Tomàs?
Jo, d'entrada, el primer que se m'acuta
és de dir que Joan Eregio tenia raó
quan deia que els procediments s'havien de revisar,
perquè lògicament una cosa tan elemental com aquesta,
si s'ha fet així, corre cuita,
és evident que s'han de revisar
i alhora implícitament
en les responsabilitats que puguen haver associades,
perquè, esclar, si una feina es fa malament
és que hi ha un responsable
que ha donat la instrucció als paletes.
És a dir, hi ha una responsabilitat tècnica
o de l'arquitecte, dels arquitectes?
No sé de qui seria, però hi ha una responsabilitat,
evidentment.
Què més?
Potser amb aquest tema de tenir raó,
el que no acabo d'entendre
és com s'estan negant a fer un pla.
O sigui, parlar d'aquest pla,
Planillos Planetes,
no sé com ho acabava de dir
ahir l'alcalde de la rueda de premsa,
i negar-se amb el plenari
quan tothom està d'acord
en fer una partida especial,
no ho acabo d'entendre.
Això és el...
Des del nostre punt de vista
és que no acabo d'entendre
per què negar-se a fer un pla.
i si tots estem d'acord
que aquesta part necessita una actuació específica i especial.
Què més?
Quim?
L'actuació política relacionada amb l'afectació humana
i amb aquest cas per als veïns,
que en definitiva molts ja estan rebent tractament psicològic,
perquè en definitiva el que costa d'entendre
és que després de tants dies
encara no s'hagi trobat el perquè de tot plegat.
A hores d'ara resultarà que els veïns
tindran un estudi geotècnic
del que està passant al subsol del carrer del Comte,
perquè ho han encarregat ells.
A hores d'ara els veïns
amb els seus tècnics hauran avançat molt més
que no pas la mateixa administració.
I això realment,
diguem-ho,
i parlarem en plata,
deixa el cul a l'aire a l'equip de govern.
No pot ser que hi hagi tan poca celeritat.
Dèiem que en presses no es pot actuar.
A veure, una cosa és actuar en presses
i l'altra amb celeritat,
perquè en definitiva tampoc ens oblidem
que això afecta ja no només a les cases,
sinó a persones que allà hi viuen.
I que en aquests moments
aquesta inestabilitat de la vida quotidiana
realment els està afectant moltíssim.
I el que interessa saber,
per dir-ho d'alguna manera,
és saber de quin mal han de morir.
És a dir, si s'han d'estar dos mesos fora,
s'han d'estar 15 dies més fora,
quants de dies s'han d'estar fora de casa seva,
perquè molta gent és casa seva
i a més a més alguns és el seu taller,
la seva forma de guanyar-se la vida.
Per tant, aquí hi ha, podríem dir,
un drama humà que l'equip de govern
no s'ha vingut solucionar amb la celeritat
que correspon a aquests moments.
Que la part alta està deteriorada
pel que és el cantó que podríem dir dels pagesos,
és cert que no es vulgui fer un pla,
un pla i veure què està passant
al subsol de la part alta,
a mi em sembla una solemne bestiesa
que no es vulgui emmetre
que a la part alta li està passant alguna cosa.
que no només és el problema del clavegaram,
és a dir, les cases no cedeixen
perquè el clavegaram que passa pel mig del carrer
estigui malament,
les cases estan cedint
perquè alguna cosa està passant al subsol.
Podria ser problema del clavegaram?
Podria ser,
però és que en aquest moment
encara estem en conjetures 15 dies després
de què és el que està passant a la part alta.
I escolta, a mi el tema
em sembla que és prou greu
com perquè s'hi posi
tots els mitjans
per saber què està passant,
quina solució s'ha de donar
i sobretot els veïns
quines repercussions té això
en la seva vida quotidiana.
I estem,
el més calent està l'aigüera.
Lluís.
Bé, jo crec que aquí hi ha dos parts diferenciades,
clarament.
Una, la part social,
que és tot això que deia el Quimi,
que jo estic plenament d'acord
que els veïns,
evidentment, qui viu allà
i que té aquestes repercussions personals,
doncs és molt greu.
I una altra, la part tècnica.
Home, m'assembla frívol
intentar solucionar el tema
dient que s'ha de solucionar
en 15 dies o en 3 setmanes.
Mira, jo no sé si s'ha de dir un pla,
s'ha de dir...
El títol no fa el que s'ha de solucionar.
El que és evident
és que aquí tenim un problema greu,
un problema que s'ha produït
per molt de temps
i per moltes situacions alienes
a qüestions polítiques
i que el que hem de fer
és posar fila d'agulla.
Per tant, jo, per una part,
veig que la situació social dels veïns
és una situació molt complicada
i que se li ha de donar resposta
i que d'alguna manera
s'ha de donar la cara.
Jo crec que per part de l'equip de govern
s'ha fet no solament sentença
parlant amb ells,
estant permanentment directament amb ells,
no com s'ha fet amb altres puestos
a prop de Tarragona,
sinó que també, a més,
amb la qüestió tècnica
i amb profunditat
s'ha de, evidentment,
fer un estudi
i no sé si ja durarà 15 setmanes,
15 dies o 3 dies.
Jo crec que el problema
és que es faci i que es faci bé.
El que espero i desitjo
és que aquest tema,
que és un tema sobrevingut,
però que en tot cas
podem tenir la sospita
que es pot produir
en una zona molt complicada,
el que és bosc ho fem seriosament.
I repeteixo,
el problema no és el títol que hi posem,
el problema és que es faci
i estic segur que
amb aquests temes han d'estar tots d'acord.
Jo parteixo de la base
que quan hi ha un problema tècnic
com és aquest,
un problema amb repercussions socials,
el que s'ha de fer és buscar les solucions.
I com deia el Tomàs,
també jo estic d'acord,
escolteu,
jo crec que ha arribat el moment
dels responsables tècnics
si no compleixen demanar responsabilitats
i no tindrà cap problema
en demanar-les.
Si és que hi ha hagut irregularitats
s'han de demanar
i escolteu,
aquí cada un ha d'assumir
la seva responsabilitat
i ha d'assumir
la seva mancança
en determinats temes
i jo crec que això és una cosa
per aprofundir
i per avançar
en els temes
que d'alguna manera
afecten la gent.
Més...
No, només una cosa,
a veure, Lluís,
jo el que he dit
és que en 15 dies
s'hauria de saber el per què.
La solució,
possiblement,
en 15 dies,
ni en 15 dies més la tindrem,
però si més no,
el per què.
I sabent el per què
saps la temporització
de tot plegat,
és a dir,
si s'ha d'injectar formigo,
però no és qüestió
de parlar d'això
perquè en definitiva
tot són conjectures.
Jo no sé d'això,
tot són conjectures
i...
No, però jo és que
jo estic d'acord
amb la filosofia,
amb el tema.
En 15 dies
s'hauria de saber el per què
i en 15 dies
hauríem de saber
la temporització
de tot plegat.
No, no,
ho han de dir els tècnics.
Sí,
però a veure,
és que els tècnics
han estat cada dia allí
i el més calent
està a la lligua,
això és el que lamento jo
amb aquest aspecte.
Perquè vivim en una societat
en què sempre es demanen
responsabilitats als polítics
i mai als tècnics,
això acostuma a passar,
evidentment,
siguin del color que siguin,
a vegades això passa
i segurament
la pròpia connotació
de la societat
i que els polítics
deuen ser els responsables
de tot,
a vegades ens oblidem
que a través dels polítics
hi ha uns senyors tècnics
i vull dir,
bueno,
jo no vull trencar cap llança
ni a favor ni en contra
dels tècnics municipals
ni molt menys.
Ara, evidentment,
aquí s'hauran de posar
les coses en clar,
com s'hauran de posar
a Barcelona
i com s'hauran de posar
segurament a Madrid
amb la situació
que s'ha produït.
Escolteu, vull dir,
jo crec que les coses
parlant clar,
la gent se li ha d'explicar
les coses clars.
El que passa
que no podem anar
amb aquest cúmul
de declaracions,
de confusions,
de guerres polítiques
quan resulta
que les qüestions
són tècniques formalment.
Escolteu,
l'accident de Barcelona,
hi ha una qüestió tècnica,
escolteu,
els polítics ja entraran
en el seu moment
i ja demanen responsabilitats,
però vull dir,
el que hem de fer
és solucionar la qüestió tècnica.
Amb el tema de Madrid,
escolteu,
ell llegia determinades declaracions
i determinats editorials
de determinats missatges de comunicació
que deien que,
era un problema polític,
escolteu,
però aquí hi ha una situació
que es produeix un accident,
que es produeix una situació
anàmola,
que es produeix una situació
de perjudici a la societat,
que deia el Quim,
i vull dir,
ningú hi ha resposta
i sembla ser que l'única resposta
és que no hi ha de haver responsabilitats
al polític de torn,
sigui del color que sigui,
que amb això ja estarem tranquils.
I jo estic segur
que els ciutadans
de Barcelona,
de Tarragona,
de Madrid,
que es veuen perjudicats,
se'ls hi han fot
el que tingui la responsabilitat política.
El de fons és que,
escolti,
a mi em soluciono el tema,
em soluciono el més aviat possible,
m'adon garanties
que això es solucionarà
i m'adon garanties
que tindré alguna repercussió
econòmica
per salvar-me de la situació
que es veu.
A veure,
amb això ja estem d'acord.
No, amb això ja estem tots d'acord.
L'únic problema
és posar-se una vena
i no dir
que si falta alguna cosa més.
Amb això hem estat tots d'acord
i hem estat allà
col·laborant amb l'equip de govern
i parlant amb els veïns.
El tema tècnic
està claríssim.
Ara,
igual que vam dir ahir al plenari,
o sigui,
mirem altres parts de la ciutat.
A part baixa també
el Serraio,
i la coneixes molt bé,
pot tenir situacions similars.
Sí, Pau,
però siguem conscients
que el que no podem fer
és crear problemes feïts.
És a dir,
escolteu,
perquè al final
tots són calés,
el problema és dir,
escolteu,
el pressupost municipal,
quin és?
Tenim calés per fer això?
Escolti,
si tenim calés
o això creiem que és prioritari,
haurem de dir,
a partir d'ara,
com és prioritari això,
renunciarem a fer allò.
Perquè el problema al final
són calés
i els ciutats
que els hi demanem.
Per això ho vam dir ahir tots.
Jo és que crec que amb això
potser ens falta
el pas més endavant
dels polítics
i a tots,
vull dir,
de dir,
escolteu,
hi haurà determinats temes
que haurem de fixar-nos segurament
i dir,
escolteu,
quan anem a unes eleccions
i anem a dir,
escolteu,
el pressupost municipal que són,
100 euros,
el gastarem,
en vez de gastar amb això,
ho gastarem allò.
I ho direm clarament tots.
I a partir d'aquí
actuarem transparentment,
perquè repeteixo,
el problema és que al veí
què li ha passat això?
Escolteu,
li importa tres pitos,
el problema és que té un senyor
que la botiga no li va,
que no pot anar a casa,
que se li ha quedat allò,
que té un problema social
de nassos
i no li resolvem
i estem amb el debat
purament polític.
Tomàs.
Jo volia assenyalar,
parlant d'això
de les responsabilitats,
de la paradoxa
de quan és l'administració,
sigui la que sigui,
la que està implicada
en responsabilitats,
resulta que no aplica
el que obliga a aplicar
quan passa en l'àmbit privat.
És a dir,
si la botiga,
que ara està afectada,
pateix el que sigui
i té una inspecció,
l'obliguen d'immediat
a resoldre el tema.
Llavors,
quan és el contrari,
que està l'administració implicada,
o, u, a,
el que diem ara aquí,
no?
Llavors, clar,
es parla credibilitat
amb l'administració
i amb els tècnics,
perquè, esclar,
quina,
quina,
quina credibilitat
pot tenir
un tècnic que diu
no passa res,
posarem aquí,
no sé què,
i després resulta
que el que ha posat
està malament.
Llavors,
què hem d'anar?
Els tècnics privats
perquè els públics
no tenen credibilitat.
Llavors,
que els fotin fora.
Llavors,
aquí,
per a mi,
rau l'essència
del problema
i anar remenant
i fent...
A més,
aquesta crisi
del carrer Compte
ha coincidit
amb el tema del Carmel,
molt més greu.
Sembla que hagi creat
una sensació,
no?,
una mica de perplexitat,
d'incertesa,
fins i tot de por
en algunes zones
i no sé si això
pot afectar
o, com a mínim,
això ho veiem
i ho escoltem
aquests dies
en els mitjans de comunicació
d'altres veïns
de la part alta, no?,
que reclamen,
perquè diuen que, en fi,
que l'estat del clavegram
a tota la zona
del casc antic
pot estar molt deteriorada.
Hi ha raons, realment?
Creuen que,
un cop solucionat
el tema del carrer Compte,
s'ha de fer
una intervenció?
A veure, naturalment,
i a veure,
qui dirà que no
amb això?
Jo tinc...
Hi ha una persona
que diu que tot això
ve dels efectes
del tsunami.
O sigui, penseu.
Ja.
Jo crec que sí,
que caldrà fer alguna cosa.
O sigui, ja,
ara mateix
estem tots d'acord
amb això.
Per això
aquesta preocupació.
Ahir era tema
de pressupostos
i ahir era un moment
per posar-nos d'acord
de fer una partida extraordinària
com han fet a Barcelona,
com han fet a altres puestos.
Vull dir,
no era un mal moment
per fer-ho,
però no es va voler fer
i es va dir
que no s'havia de fer pla.
I a més es va dir,
per mi seria molt fàcil
fer un pla
i sortiria molt bé.
Doncs fes-ho.
O sigui,
fem-ho, estudiem-ho.
El que passa és que van confondre
el fet de fer
una dotació econòmica
per fer un pla
amb fer un pla nul.
Es va confondre
la terminologia.
Es va confondre
la terminologia.
De totes maneres,
Lluís,
el que deies tu
i el que deia en Tomàs,
a veure,
sí que per un cantó
hi ha una responsabilitat tècnica
en quan les coses
es posen malament,
però sí que hi ha
una responsabilitat política
quan estem parlant
que aquell senyor
no pot tirar endavant
el seu negoci
i se li ha de donar
resposta ràpida.
Això sí.
Però bé,
com diria aquell polític
tan nostrat,
ara no toca el tema
de les responsabilitats polítiques
sinó que el que toca
és que es vegi
què ha passat,
com se soluciona,
què passarà
i després ja parlarem
de les responsabilitats polítiques
si cal.
De tota manera,
diuen que
el nostre antecedent
de racionalisme
és els grecs,
és a dir,
de fa uns 23 segles.
El racionalisme en política
mai,
més ben dit,
mai l'hem aplicat.
Hi ha una moció de censura
l'any 1989,
aquesta moció de censura
fot fora en Requesens
i en Requesens
tenia un pla especial
per la Peralta.
El pla especial
per la Peralta
s'atura
quan més o menys
tothom
podíem intuir
què és el que estava passant
a la Peralta,
que la Peralta
possiblement no estava bé
i s'havia de dignificar,
en tant quan
també és un dels llocs
on hi ha més turista
o més gent
que va visitar
tots els monuments
i si va donar
un tomet per allí
doncs Déu-n'hi-do
el que està veient.
Però bé,
la racionalitat
no s'aplica
com que fem plegar
un alcalde,
en posem un altre
i aquest altre,
doncs bé,
el que ha fet l'altre
ja no es mira
si es veu dolent,
si es pot donar continuïsme
i aquí s'atura
el pla especial
de la Peralta.
Bé,
aquestes són les conseqüències
de moltes coses
que dia a dia
ens estan passant.
Però ja que el Quim Vendrell
parla d'això
i que els socialistes
reclamaven recuperar
aquest pla
de l'any 86,
20 anys després
té sentit recuperar...
Actualitzar.
Actualitzar.
Actualitzar sí que té sentit
en aquests moments.
Tomàs?
Jo crec que hi ha una feina feta
evidentment d'estudi
que en aquell moment
era molt important
i el que sí s'hauria de fer
és actualitzar.
Però allò no es pot desestimar
i en qualsevol cas,
clar,
per exemple,
les tecnologies
han evolucionat tant
que potser ara
el diagnòstic
seria molt més simple
d'aplicar-se,
no?
Per a fer aquesta radiografia
del que és l'estat
de la part alta.
El pla
pot ser vàlid
en un X% determinat
o fins a determinat punt
i després modificar-se
per a aquella feina.
Per exemple,
tot l'alçat
i els dibuixos
i tota la documentació
històrica,
gràfica i tal,
això
és qüestió
de posar-ho al dia
i prou
i no repetir feines.
Lluís?
No, no,
jo estic d'acord,
escolta,
que tot el que s'aprovia
d'aprofundir
en el tema
que es faci,
però vull dir,
tocant de peus a terra
i sent conscients
de la realitat
i finalment
tot passa per pressupostos
i a part de l'abesant social
que s'ha parlat aquí
que s'ha de resoldre
i s'ha de resoldre
d'emergència,
tot el que més és discutible,
però jo repeteixo,
al final,
escolteu,
podem fer plans,
podem fer projectes,
podem fer,
però és el de sempre,
escolti,
projectes,
pressupostos
i termines de tirar-los endavant
i això es reflexa
amb els pressupostos,
escolti,
vull dir,
posem-se d'acord
amb els temes fonamentals,
posem-se d'acord
amb els pressupostos de futur
que ha de tenir aquestes ciutats.
A veure,
diguem,
escolti,
què és prioritari?
Això i allò del serrallot,
molt bé,
què deixem de fer?
Allò i allò altre?
posem-se d'acord,
el que no pot ser
és que uns ejecutin una cosa
que creuen oportuna,
els altres diguin una altra cosa
i jo crec que aquest és el tema
que no,
que evidentment causem
aquesta situació de descontrol
perquè per l'altra banda,
amb la qüestió dels tècnics
que en parlàvem abans,
escolta,
els tècnics són els mateixos
amb els recassens,
els mateixos amb el Nadal
i els mateixos amb els que vinguin,
vull dir,
això no ha canviat,
per tant,
escolta,
escolti,
i segurament és un plantejament bo
i hi ha altres models polítics
que això no és així,
per tant vull dir,
escolteu,
la situació és la que és,
el que hem de fer
és donar solucions
al tema del drama social,
una vegada solucionant aquest tema
hem d'aprofundir amb els altres,
jo no sé si no estudien profunditat,
s'ha de veure
i s'han de fer 14.000 cates,
jo no ho sé,
escolteu,
jo no soc tècnic
ni tinc vocació de ser-ho.
En fi,
deixem aquesta qüestió
perquè segur que del carrer
compta continuarem parlant
en propers dies
en altres tertúlies.
Altres notícies de la jornada
fan referència,
per exemple,
al tema del Tadi,
ja la setmana passada
se'n va tornar a parlar
de Treball i Indústria,
Josep Maria Ranyer.
Ahir l'alcalde es va tornar a referir
després de la Junta de Govern municipal,
va dir que l'Ajuntament
vol col·laborar
amb tot el que sigui,
que la prioritat,
evidentment,
seria que no tanqués la fàbrica,
però que si tanca
cal buscar solucions
pels treballadors.
Fins i tot va anunciar
la disposició de l'Ajuntament
o de l'equip de govern
a contractar
un grup de 25 treballadors
amb daltadis
quan tanqui aquesta fàbrica
aquí a Tarragona.
I tot amb la perspectiva
que en el futur
l'actual edifici
que ocupa la tabacalera,
l'antica tabacalera,
el Tadis,
doncs pugui ser
l'asseu del futur
Museu Nacional Arqueològic
de Tarragona.
Com veig en tot plegat?
Estaríem d'acord
en que fins i tot
l'Ajuntament
es comprometés
en contractacions laborals
d'actuals treballadors
del Tadis?
Tomàs?
Home,
a veure,
jo el problema que veig
és que
el mes vinent
tanca qui tanquin
l'Ajuntament
i dir, escolta,
contracti'm
perquè em quedo
sense feina.
Vull dir,
potser el cas
de Tabacalera
és molt singular
per moltes coses,
però d'entrada
la primera lectura
és aquesta,
no crear
el que seria
jurisprudència,
no?
No és jurisprudència,
però és un president.
de l'Estat
se pot fer
el mateix exemple.
Jo crec que
s'han de buscar
condicions
per reinserció,
que és com si fos
un tema de reconversió.
Jo crec que anem a veure,
el tema del Tadis
és un tema fonamental
en què l'Estat...
Primer que ressenyés
contertolís,
el tema del Tadis
està acabat
en el sentit
que tanca la fàbrica segur.
Jo crec que aquí
s'ha de dir molt clar,
del Tadis
un dels socis
encara importants
és el govern de l'Estat
i el govern de l'Estat
haurà de dir alguna cosa
perquè, clar,
abans els socialistes
no se creien
que el Tadis
un dels socis importants
i no sé si té encara
allò que deien
l'elecció d'or...
Only share.
Encara la té
el govern de l'Estat.
Escolta,
haurà de dir alguna cosa
el govern de l'Estat
respecte a aquest tema?
Segon tema,
el que diu el Tomàs,
a partir d'ara,
escolteu,
jo veia el Senat
en una intervenció
quan hi havia
tot el tema
d'Ither
amb tota la problemàtica
que hi havia,
que s'estava plantejant
la possibilitat
que aquells senyors
tinguessin un dret
respecte d'altres
a l'hora de buscar treball.
A mi em sembla perfecte
que els senyors d'Ither
que els senyors d'El Tadis
que n'hi ha alguns
que són molt amics meus
trobin el seu problema
però i aquell senyor
que treballava a l'empresa
Papito S.A.
i que es quedés sense feina
no té els mateixos drets
que té el senyor d'Ither
o el senyor d'El Tadis.
Aquest és un altre tema
que també han d'afrontar.
Escolteu,
si resolvem-ho més políticament
els temes que són estrella
o que surten als diaris
jo crec que no estem fent
una política general
i repeteixo
la crítica també al meu partit
si fa falta.
La situació és dir
tenim un problema d'atur
plantejat
un tema emblemàtic
com és el tema
de Tabacalera
amb la responsabilitat
d'El Tadis.
Escolteu,
intentem posar-nos d'acord
si resulta que això
ho intentem posar
com a arma política
de grups polítics
doncs escolteu,
els treballadors d'El Tadis
seguiran tinguent el problema
els senyors d'Ither
seguiran tinguent el problema
o la plaçaran una setmana
o quinta dies
o sis mesos
però la situació és la mateixa
i el que diu el Tomàs
està molt clar
escolteu,
tant dret té un senyor
que se queda matur
d'una empresa
que no té el potencial
d'El Tadis
com el senyor d'El Tadis.
Què més?
Pau?
Tim?
En qualsevol cas
sí que hi hauria
el canvi de talent polític
perquè abans que Convergència
tenia suport del PP
el PP tancava radicalment
i ara com a mínim
es parla de futur, no?
No, s'està lluitant
el que passa és que
els números
seran els que seran
jo crec que s'està treballant
en la línia que diu Lluís
el que passa és que
és molt complicat
i també estic d'acord
que s'ha de posar
que és un problema genèric
i que s'ha d'actuar
en polítiques de reinserció
i potenciar coses
com el servei
que tenim aquí d'ocupació
i coses d'aquest tipus
però no com han dit ells
és que no puc dir res més
el que no es pot fer
és dir ara alça
que farem nosaltres
i entrar a l'Ajuntament
perdona
així no anem bé
Quim?
No, només saltant el tema
que estic d'acord
amb el que dèieu
però
des de fa temps
que s'especula
amb el Tadis
i la finalitat
que tindrà la fàbrica
de tabacalera
és a dir
El tema del museu
i el de cinema museu o no?
Aquí ja
igual que a la chart 3
hi haurà opinions a Dojo
i a més no poguer
a veure
jo crec que
hauríem de fer un
en tot cas
a través
dels portaveus
del grup
intentar buscar
un element de consens
perquè realment
cada un dels edificis
es pogués dir
què és el que volem
que sigui per la ciutat
i no començant
cadascú a fer
la nostra especulació
i dançar
doncs mira
jo el museu arqueològic
no
jo vull que sigui això
el camp de futbol
no el camp del nàstic
l'altre
i cadascú
no doni idees
sí
no no
espere
l'especulació mai millor
exacte
és a dir
que ens posem tots d'acord
per dir quines finalitats
perquè tenim això
tenim la chart 3
tenim l'edifici vell
de l'edifici vell
de la universitat
de lletres
etc
el banc d'Espanya
el banc d'Espanya
i hi ha un munt d'edificis
o un munt de terreny
que ha de ser municipal
i que en definitiva
ens hem de posar d'acord
i a més a més
escolta'm
i que hi hagi acord de plenari
que després l'alcalde
quan se'n pugui anar
davant de la Generalitat
davant de l'Estat
digui
jo porto un acord de plenari
de 27 consellers municipals
que m'estan dient
que això ha de ser
per l'Ajuntament
i ha de ser per això
però que no comencem
nosaltres cadascú
amb la nostra guerra
dient
i presentant els projectes
i no sé què
i no sé què més
perquè al final
l'únic que estem fent
és marejar el personal
i marejar-nos
a nosaltres mateixos
com filosofia
això em sembla perfecta
però el que no pot ser
com s'ha fet en aquesta ciutat
és que l'equip de govern
que en tot cas
és l'equip de govern
perquè la majoria
diu una cosa
i l'oposició
va per la seva compta
i diu una altra
i no ho faig a títol de crític
no, no, no, Quim
que jo estic d'acord
amb el plantejament
però jo crec que això
és una mala pràctica
jo estic d'acord
aquí en aquesta ciutat
hi ha 7 o 8 temes
que són vitals
perquè hi ha una qüestió
no, no
perquè hi ha una qüestió
molt simple
és a dir
el nostre interlocutor
és la premsa
i actuem a base
de fer manifestacions
a banda de la premsa
i després a contestar-les
i a la rèplica
home
jo crec que hi ha una junta
de portaveus
que es pot reunir cada 15 dies
que pot abordar els temes
i no es fa
senzillament és això
i a veure
i escolta'm
i si anem a buscar
el màxim de consens
si algú es despenja
doncs mira mala sort
xiquet
què hi farem
però s'ha d'anar a buscar
el consens
però és que el nostre interlocutor
a tots els nivells
és la premsa
i la premsa
fas una roda de premsa
i l'endemà
t'ha de contestar l'altre
i vinga i fot-li
i això sembla una sanfai
tu que ets el periodista
de la tertúlia
jo crec que s'ha de canviar
la dinàmica
i en definitiva
si hi ha una junta
de portaveus
aquesta junta de portaveus
s'ha de dinamitzar
i realment posar els temes
damunt la taula
i dir que volem per la ciutat
i ja t'ho dic
l'alcalde jo crec
que hauria de buscar el consens
un acord de plenari
i després s'hi ha de negociar
ell sol
que hi vagi tu
però que porti el consens
dels 27 consellers municipals
sud del Bras
i dir
escolti'm
jo vull això
per aquesta finalitat
i porto l'acord
d'unanimitat del plenari
i ja està
aquí ja ho tenim el consens
ja està clar
el Tomàs encara no ha dit res
el nou estil judista
és el nou estil
de fer política
en el qual m'identifico
és a treballar per la ciutat
al cap i a la fi
que tothom es presenta per això
per això és utòpic
però deixa
a veure
passem a la real política
i fem les utopies realitat
que també
per això lluita la gent
i sí que és cert
que els mitjans
fan bullir l'olla
amb això
i arribem a
desvirtuar
el que és
la informació
i la realitat
perquè llavors
el polític
confon també la realitat
amb el que surt als mitjans
i la gent
pot arribar a confondre
i ens trobem també
en les paradoxes
que avui un polític
pot dir blanc de mà negra
i tothom tranquil
i ho diu un altre
i ho diu
aquell paio
que no sé què
i va dir
això és patètic
senzillament
a nivell de...
En el tema de la tabacalera
però com a mínim
els quatre contartulis
estarien d'acord
en el tema del museu
que seria...
Això jo crec que no
Ja no parlem
No, és que prefereixo
opinar
perquè en definitiva
és que és marejar la partiu
despistar el personal
i despistar-nos
a nosaltres mateixos
jo crec que
escolta'm
s'ha d'anar a buscar
el consens
i qui està governant
té l'obligació
d'anar a buscar-lo
en primer lloc
és el que té l'obligació
No, no, no, no
no ens podem enganyar
és a dir
com no hi ha consens
no tirem endavant
Això no pot ser
No, no, no
Això està passant
Però el consens se pot buscar
Si no es troba
és a dir, el consens
Escolteu
amb l'Estatut de Catalunya
tenim un tema
que és el consens
El consens què significa?
Que farem cas
al que diu el Partit Popular
perquè clar
si no tenim els Partits Popular
dintre
no tenim consens
Home, és un exemple clar
Per tant, escolteu
home, seria molt bo
que tots els grups polítics
del Parlament de Catalunya
ens posessin d'acord
en tirant endavant
un estatut concret
però està clar
perquè aquest estatut
tiri endavant
ha de tindre el visiplau
de tots els grups polítics
inclòs el Partit Popular
amb tots els respectes
del Partit Popular
i els seus plantejaments
que sigui d'entrada això
però està clar
que a vegades el consens
és impossible
i per tant
hem de baixar la realitat
el que diu el Tomàs
una cosa és la teoria
i una altra és la realitat
i aquest és el tema de fons
no ens enganyem
Doncs en comptes de parlar
de consens
quan es busca el consens
sempre arribaràs
amb una majoria social
que és la que donarà suport
i si algú es despenge
es despenge
és un mala sort
No podem anar a buscar
en tots els casos
en aquest cas de Tarragona
els 27
pot ser que algú es despengi
doncs mala sort
no hi podem fer més
Més coses
Tenim un referèndum
el proper diumenge
encara que no ho sembli
Avui tenim aquí
tres polítics
i un periodista
a la tertúlia
però no sé si fan
gaire campanya
els polítics
El cas és que
tenim un referèndum
i sembla que
la gran incògnita
és on estarà
el nivell de participació
i fins a quin punt
doncs això
la baixa
o alta participació
si és que es produeix
en fi
pot garantir
un resultat
que després
es pugui considerar
legítim
de cara al conjunt
d'estats europeus
l'estat espanyol
recordem
que és el primer
que planteja
l'aprovació
del tractat
de la Unió Europea
Com ho veuen
el tema
de la participació
el proper dimensió
Pau?
45%
Jo m'he jugat
fins a un sopar
amb el Quim
45%
no seria molt optimista?
És que jo soc optimista
de mena
jo crec que sortirà
el sí
i que serà
per damunt del 45%
I això quina imatge
ens dona?
Si és que ens dona
alguna imatge
positiva o negativa
és que la situació
kafkiana
que és aquest tema
i mirat
des de fora
d'una persona
que no estigui
en el dia a dia
resulta que la primera
força política
del govern de Catalunya
el Partit Socialista
i la primera força
de l'oposició
estan d'acord
amb el sí
les altres dues forces
que formen
el govern de Catalunya
diuen que no
amb el marxing respecte
jo no soc com el senyor Montilla
que deia que els condemna
pel foc a tard
no ho deia això
els que defensen
una política social
com és iniciativa
amb tots els meus respectes
resulta que els sindicats
majoritaris
diuen que sí
és a dir
estem en una situació
escolteu
que ha deu respectar
els seus posicionaments
molt complicada
estan convidant els ciutadans
a que no vagin a votar
potser no
jo crec que no
però vull dir
és complicat el tema
el tema
amb els posicionaments
és complicat
perquè tu deies
que Comissions i UGT
estan a favor del sí
però bé
l'altre dia
hi havia una roda de premsa
del sector esquerre
de Comissions i CGT
que estaven propugnant
per el no
és a dir
no es pot fer
calendari ideològic
del vot que es farà
en aquests moments
naturalment
ni es poden fer comparacions
d'aquestes tan
tan socoses
com la que ha fet
algun personatge
aquests dies
no ni per un cantó
ni per l'altre
per tant
a veure
aquell que es tracta
és de convidar la gent
el màxim de gent
que vagi a votar
i bueno
cadascú amb el seu posicionament
i ja està
però a veure
el gran problema
serà convidar la gent
a que vagi a votar
el gran problema
serà aquest
Tomàs
tu que has viscut
unes quantes eleccions
i també algun referèndum
professionalment parlant
sí
doncs es nota
la desacceleració
de la emotivitat
cívica
i potser aquest és el problema
a veure
l'important és
en qualsevol cas
democràticament
seria
anar a votar
perquè el que ens ha costat
aconseguir-ho
com a mínim
no perdre-ho
i cadascú que vota
en consciència
i si no
potser és el que vota
en blanc
o el que sigui
però almenys l'abstenció
això seria la primera reflexió
anar a votar
i a veure
jo encara no m'he jugat
cap sopar
però almenys
per dignitat
que es veia
és que l'estat espanyol
la gent creu
en la democràcia
en la participació
i ja està
i llavors
també
a més participació
més pluralitat
i per tant
també seria un reflexe
millor
del que és
sociològicament
el país
més aproximat
de totes maneres
un 40%
o menys
de participació
seria
però bueno
aquí jo crec que també
s'ha de valorar
la responsabilitat
o no d'haver convocat
aquest referèndum
els altres països
no convocaran ni referèndum
per tant
vull dir
aquí hi ha moltes forres polítiques
que hem estat
perquè es convoqués
aquest referèndum
i en tot cas
com diu el Tomàs
el que és important
és que es vegi
votar
es voti sí
no en blanc
o el que vulgui
jo crec que aquest és el tema
de fons
però està clar que
amb un tema tan important
com aquest
que en tot cas
i modestament
i jo que defenso el sí
des del primer moment
encara que a casa meva
hi havia plantejaments diversos
vull dir
jo entenc
que aquesta situació
millora l'anterior
per tant
això sí que és una qüestió objectiva
ara ja m'està fent campanya
en qualsevol cas
sí que
a veure
toc d'atenció
per als polítics
hi ha hagut
nula pedagogia
de la Constitució
i el que s'ha fet
és propaganda descarada
del sí
a veure
jo crec que hi ha
gairebé totes les campanyes
es basen en elements mediàtics
bàsicament
però jo hi ha estat
naturalment
nosaltres no hem fet mítings
hem fet xerrades
i s'ha intentat
ser el màxim pedagògic possible
d'acord que ets partidista
naturalment
ets partidista
però intentes fer la pedagogia
amb molts articles
que hi ha dins la d'això
i em sembla que
algun partit polític
més d'un també ho ha fet
una altra cosa
és que tot és mediàtic
a veure qui la diu més grossa
això és una altra història
perquè escolta'm
se n'han dit
d'aquelles
de l'alçada d'un campanar
i
perquè és un sí o un no
però en definitiva
quan arribes a eleccions
on hi ha una candidatura
on hi ha llista
on hi ha un nom de persones
aquí hi ha
la dialèctica
i la sortida de to
pot ser impressionant
però jo crec que
en moltes ocasions
i crec que
ja t'ho dic
des d'un sentit partidista
els mítings
aquestos tancats
petits
etcètera
que s'han anat per pobles
jo crec que ha estat
bastant pedagògic
cadascú naturalment
defensant la seva opció
una última qüestió
és que ens queda només dos minuts
una pinsellada
aquest vespre
en clau de previsió
aquesta tarda
hi ha reunió dels òrgans directius
del Consorci del Camp de Tarragona
és la primera trobada
dels òrgans
d'aquest temps
després que algunes veus
hagin dit en els últims temps
que no estaven d'acord
com funcionaven
i recordo per exemple
manifestacions especialment dures
des d'un dels membres
com és el sindicat UGT
moment de redreçar el Consorci
Tomàs
breument
el Consorci
jo sempre m'he declarat
a favor
no del Consorci
sinó de la Supremunicipalitat
per tant
és també
qüestió de consens
tirar endavant
de manera irreversible
Lluís
jo crec que
a casa nostra
el que està clar
és que hi ha un dèficit
d'infrastructures important
i crec que
l'objectiu del Consorci
era d'alguna manera
tindre el concès general
de tots
perquè aquestes infraestructures
que són culpa
de molts governs
de tots els colors polítics
que no s'han portat
a casa nostra
hi hagués projectes
pressupostos i terminis
ha passat un temps
vull dir
haurem de donar confiança
però està clar
que això no avança
per les raons que vulgueu
de cadascú
dins de qualsevol
plantegement polític
hi haurà una raó diferent
però l'estat clar
és que no avança això
i per tant
haurem de buscar
les solucions
perquè avanci
perquè repeteixo
això és el que dèiem abans
a la gent
el que li importa
és que se solucionin els temes
i si no solucionen
escolti
busquem les solucions
que hagin de buscar
Pau, Quim
ràpidament
jo crec que estic d'acord
que no avança
que no és molt
que sembla
que estigui inànim
i li hem de donar una empenta
doncs no ho sé
tampoc
has de dir el que vols
i m'ha recortat un calendari
si no fas això
no es farà res
l'únic que serem
seran batalletes
d'un alcalde
amb un altre
i ja està
per tant
metodologia
és dir
què és el que volem
i quin calendari
ens proposem
i qui ha de fer això
i punt
i aquí s'acaba tu
d'aquesta reunió
del Consorci
dels òrgans Directius
en parlarem
evidentment
en els espais informatius
de Tarragona Ràdio
d'aquest vespre
i de demà
sabrem els resultats
d'aquesta trobada
acabem així
la tertúlia
que avui hem compartit
amb Lluís Badia
Tomàs Carot
Pau Pérez
i Quim Vendrell
a tots quatre
moltes gràcies
i fins la propera
adeu-sia
bon dia
i Quim Vendrell