.
Dos minuts serà un quart d'una,
és el temps de fer un cop d'ull a la cartellera
a comentar algunes de les pel·lícules que s'estrenen
avui a les sales tarragonines.
Disjortadament no tenim el David aquí als estudis,
però sí que el podem tenir a través de la línia telefònica
una urgència de darrere.
Ara no ha fet possible que arribi als estudis,
però tot i així no volem renunciar tenint en compte
que la cartellera, com que ve un període de vacances,
doncs es renova i força amb la incorporació de nous títols.
David, bon dia.
Bon dia.
Et sentim bé, eh?
A veure si ens arribarà bé el soci.
De moment ens arriba perfectament, tot i que estàs una miqueta lluny.
Has vist ja algunes de les pel·lícules que s'han estrenat?
Sí, sí, he vist unes quantes, penso bé.
Tenint en compte que comencen les vacances escolars,
primera referència, robots, o robots, no sé com ho hem de dir.
Robots.
Robots, ja està.
Què vols saber de robots?
Tot.
Tu conto tot.
Tot el que vulguis explicar.
Doncs que és una magnífica pel·lícula d'animació,
és una pel·lícula de l'equip tècnic de l'edat de Lielo,
del mateix director, que aquesta vegada comparteix direcció,
cosa curiosa, amb un altre director,
que és un tema que em va sorprendre,
tinc que confessar,
que es diu Carlos Aldanya,
i Chris Wetz i Carlos Aldanya
han perganyat amb un equip d'animació,
de dibuixants,
amb uns guionistes extraordinaris,
una faula d'un món, evidentment,
habitat per aquests humanois de robots,
que farà les delícies tant dels nens com dels adults.
Una mena d'univers en el qual importa molt l'expecte
i els robots, doncs, es han de reciclar,
han d'estar guapos,
per dir-ho d'alguna manera.
És una pel·lícula estupenda.
És una pel·lícula que de veritat compleix
el que vam dir en el seu moment de l'edat de Lielo,
que era una pel·lícula que es defensava
pel seu guió extraordinari,
pel seu ritme trepidant,
per la seva simplicitat,
i aquesta que visualment crec que és un...
han recreat un univers fascinant,
i vers semblant,
doncs jo penso que és una de les grans recomanacions,
sense cap dubte, de la setmana.
A tu t'ha agradat, doncs, eh?
Mira, jo ja saps que tinc debilitat
pel cinema d'animació,
doncs...
jo i la meva petita Flàvia,
doncs anirem a veure-la
a les vegades que convingui.
Per cert, que et val a dir que aquesta,
tal com ens comentava l'Enric Garriga
l'altre dia un quart de català,
es projecta en català, eh?
Les còpies en català
també arribaran a la ciutat de Tarragona,
cosa que encara no sabíem del cert,
doncs es veu que sí,
que tindrem en versió catalana
aquí a la ciutat de Tarragona.
En un lloc absolutament distant
trobem una altra de les pel·lis
que s'anuncien
Assalto al Distrito 13.
L'has vista, aquesta?
Sí, sí, sí.
Home, aquesta és un clàssic
revisitat moltes vegades
per diferents directors.
Diguem-ne que la pel·lícula original,
la que dona peu a aquest Assalto
a la comissaria del Distrito 13,
va ser una pel·lícula,
un western,
una pel·lícula del Howard Hughes,
al Río Bravo.
Sortia el Dean Martin, no?
Correcte.
Que després va fer una altra versió
que va ser molt posterior,
que es va tornar,
va canviar el títol,
es va titular El Dorado,
que la va dirigir
el mateix Howard Hughes,
i que un director
amb una gran capacitat
de fagocitar temes aliens
i reconvertir-los
en històries originals
com és el John Carpenter,
va fer una pel·lícula de sèrie B
honesta i extraordinàriament imaginativa,
que era
L'Assalto a la comissaria
del Distrito 13.
Una pel·lícula magnífica,
molt entretinguda.
Doncs bé,
es tracta d'aquesta pel·lícula.
L'Assalto a la comissaria
del Distrito 13
és la pel·lícula
que el Jean-François Richet
ha adaptat
amb una mancança
d'imaginació total,
perquè a més
malogra
els resultats
de l'original.
És una pel·lícula
que l'únic
que podien destacar
és la interpretació
de l'Orient Fisburg,
del Gabriel Byrne,
que és un especialista
en fer papets
de dolents
i personatges demoníacs,
i que té
un gran,
un greu problema.
I és que precisament
una de les parts
principals
de la pel·lícula,
o una de les coses,
diríem,
que distingui aquesta pel·lícula
de la resta,
era la seva
claustrofòbia.
és a dir,
la història
d'un xèric
d'una presó
que en un moment donat
doncs
té que protegir
aquesta presó
amb
els propis presos.
Aquesta és la idea,
la perversió.
Però la situa
en l'època actual?
Totalment actual.
Però a més,
bueno,
desvirtua
totalment
el punt,
bueno,
és una època actual,
digués,
és un present futur,
per al que m'entenguis.
Però el que és important
és que és
la mateixa història
treballada sense
contemplar els aspectes racials
que eren molt importants
a la pel·lícula
de John Carpenter
i el que fa
és malograr
el resultat final
perquè en un moment donat
doncs ja no transcorreix
a la comissaria
sinó en l'experiode
de la comissaria.
Com que has obert
la línia negativa
afegim un altre títol
que jo sé que tampoc
no t'ha agradat gens,
després passarem a altres títols
que sí,
que t'has mostrat
més entusiasta.
Com és el dia de la boda?
Dius que és insuportable,
no?
Mira,
es venia com una mena
de continuació
d'emigrant boda griega.
Per favor,
aquella és molt bona
i molt divertida.
És molt bona,
exactament.
Més que res
perquè hi ha part
de l'equip tècnic
o els productors
que van estar darrere
d'aquesta estupenda comèdia.
Doncs,
què et puc dir?
És una comedieta
que no funciona
per en joc,
que els actors
estan
defensant
lo indefensible,
la història
no té cap mena de gràcia.
I, bueno,
jo penso que
ha begut una miqueta
de totes aquestes pel·lícules
que treballen el tema
del noviazgo,
les bodes.
Ara me ve al cap
la petit woman,
me ve al cap
la boda
de mi mejor amigo
o aquella magnífica pel·lícula
també,
per què no dir-ho
de quatre bodes
i un funeral,
que és dir,
com podem embolicar
la troca
utilitzant la boda
com a pretexte.
L'únic que et puc dir
és que és un despropòsit,
és una pel·lícula
que al quart d'hora,
als 20 minuts,
comences a mirar
cap a la porta
de sortida
i ho sento,
això si ets educat,
si no t'aixeques
i marxes directament.
Jo no l'hi vaig trobar,
de veritat,
penso que he vist
molt de cine
i m'agrada molt
el tema
de la comèdia,
no l'hi vaig trobar
cap de gràcia.
A tu és que de fet
David t'agrada tot,
perquè també ets
un gran entusiasta
del cinema aquell
que jo mai podria veure
i en això
també tenim una estrena,
segons tu,
magnífica,
que és el Sou.
Sí,
Sou és un,
a veure,
Sou relativitzaré
molt el de magnífic
perquè jo penso
que el magnífic
és la capacitat
que ha tingut
el seu director,
el James Wan,
i això comentàvem
al Festival de Sitges
quan la vam veure,
que aquesta sí
va ser una de les pel·lícules
que es va poder contemplar
enguany
al Festival de Cinema Fantàstic
de Sitges.
Dèiem-ho intel·ligent
que és fer un producte
econòmic,
com és aquest,
que pràcticament
el 60 o el 70%
de la història
transcorreix
en un lavabo abandonat.
Què dius ara?
En un entorn.
Sí,
sí,
la majoria de la pel·lícula,
jo diria que
el cop fort de la pel·lícula
transcorreix
en un espai únic.
És una pel·lícula
que està feta
en quatre duros
i que a més
als Estats Units
ha funcionat molt bé
i ha recuperat calés,
bueno,
de tal manera
que inclús
el seu director,
el jove James Wan,
està pensant seriosament
fer una segona part.
És una mica
tornar a revisitar
l'univers de Seven.
En aquest cas,
amb la perversió
que és un
psico-killer
que no es taca
les mans
ell personalment
de sang.
Són els altres,
les seves víctimes,
les que fan
el treball brut.
És a dir,
com s'ho fa
el socialitx
psico-killer
per convèncer
a la desesperada,
a les seves pròpies víctimes,
a fer la feina
bruta
ells mateixos.
Coses tal,
teniré una,
que no és descobrir res,
perversitats tal com,
per exemple,
posar-te,
estar encadenat
i posar-te
una serra
d'aquestes
de carpinteria
al teu costat
i dir-te,
bueno,
això no podrà
cortar el ferro
de la teva presó,
del teu encadenament,
però sí,
te pot tallar el peu.
Tu decideixes.
Si no ho fas,
la teva mort
serà pitjor,
perquè potser tens
una bomba
instal·lada
en el teu cap,
perquè m'entenguis.
O sigui,
és una pel·lícula
truculenta,
ha de ser terrible,
eh?
No, no,
és terrorífica,
perquè, clar,
el joc sempre és el mateix.
T'he posat
una situació
en la qual
tu tens
que realment
cometre el delicte
per sortir-te,
perquè si no ets
som amor.
Què faràs?
T'has de matar
el teu millor amic
perquè és una qüestió
de supervivència.
Coses molt perverses.
És una pel·lícula
fosca,
és una pel·lícula
absolutament
d'Eudora
de l'estètica
7,
és una pel·lícula
que,
gràcies,
el que comentàvem
abans,
a vegades
diguem-ne
que és el punt
de la inversemblança.
No cau
directament,
però a vegades
dius,
bueno,
i què?
De totes maneres,
és un producte
que puc assegurar
que passes una mala estona,
pels que vulguin
passar una mala estona,
per suposar,
i que està resolt
amb bastant,
diguem-ne,
intel·ligència.
Doncs jo intueixo
que seran molts
els que passaran
una mala estona
i en tot que
divendres vinent
no tindrem espai
que és festiu,
però l'altre divendres
mirarem aviam
com va de públic
aquesta pel·lícula.
Molt bé, molt bé, perfecte.
Ni que sigui per curiositat.
Canviem radicalment
de registre cinematogràfic
perquè també hi ha
una altra pel·lícula
adreçada al públic
més infantil,
la de
Hefalump,
que és una cosa així
tipus Disney
i de dibuixos animats.
Ah,
les noves aventures
com un elefant
de color morat,
no sé,
una bestiola així.
Bé,
doncs d'aquesta,
a veure,
radicalment,
no tinc cap notícia,
però els productes
d'Aiguiri de Pú
doncs són una mica
per a aquests nens
amurats.
Sí, per a aquells
que els agrada,
ja està,
no té més.
Amb un altre personatge.
Hi ha dues pel·lícules més,
una d'elles,
m'has dit que no l'has pogut veure
perquè ja has vist
totes les altres,
que és Abana Blus,
de Benito Zambrano.
Abana Blus,
perquè és la pel·lícula
de Benito Zambrano
després de molts anys
de silenci cinematogràfic,
no televisiu,
però penso que és una pel·lícula
que,
pel que hem vist al tràiler,
doncs té una visió
de l'Habana
absolutament deliciosa,
crítica,
musical
i vital.
Benito Zambrano
és un director
sorprenent.
Soles va ser un producte
majoritàriament
ben rebut
per tothom.
Jo penso que és una persona
amb una mirada fresca,
encara que ja te deia abans,
que fa molt de temps
que no es posa darrere
d'una càmera,
però ell va estudiar
a l'Escola de Cinema
de l'Habana,
és una persona sensible,
en les entrevistes
se li nota precisament
que estava enamorat
d'aquesta idea
i no l'ha volgut acelerar,
precisament perquè,
deien,
per la seva pròpia responsabilitat,
volia fer el millor homenatge
al que li va portar
a Cuba,
a la seva vida,
i ha fet una història
agredolsa,
una història
de personatges
al límit,
com dirien gairebé
tota la gent
que sobreviu
o viu
en aquest univers
que és l'univers
de l'Habana
i que són capaços
de treure la poesia
de les mínimes coses,
de disfrutar
la vida
al màxim,
de la vida,
de l'amor,
del sexe,
de la música,
de tot.
Tenim una cartellera
plena de contrastos
perquè un altre títol
també molt afalagat
per la crítica
que arriba a les pantalles
també de la ciutat
és terriblement real.
Les tortugues
també en vuelen.
Home,
la pel·lícula
que va ser premiada,
va ser guanyadora
de la darrera divisió
del Festival de Sant Sebastián,
no?
A veure,
no l'he vista,
però bueno,
és una pel·lícula
que tracta un tema real,
que és la de les nens
que es han de guanyar la vida
recullint les bombes
entre persones
i que,
bueno,
i això evidentment...
I les venen a l'ONU.
I les venen a l'ONU,
sí,
i a més és jugar a la vida
per fer aquesta labor humanitària.
És una història
que també tinc ganes de veure-la,
que evidentment
és de les antípodes
de tot el que hem parlat
i que per suposat
que té que deixar...
O sigui,
realment té que deixar impressionat
a les persones...
Ara estava pensant
en el Hotel Ruanda.
Veus per on?
Pel·lícules
que parlen de fets
però poc coneguts
que es deurien conèixer
i que ho fan
utilitzant precisament
aquest mitjà
de un fabulós
que és el cinema.
Que moltes vegades
si no fos
per aquest testimoni
documental
o fins i tot
en forma de pel·lícula
que no és ficció,
doncs difícilment
les coneixeríem.
Aquelles pel·lícules
que a tu t'agrada molt
qualificar i encertadament
necessàries.
i que han de ser
a la cartellera.
David,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
i que hagi estat
a través del telèfon.
La propera setmana
fem una mica de festa
si et sembla.
Estupendo.
I l'altra setmana
ens retrobem.
Esperem que així sigui
aquí a la ràdio.
Moltíssimes gràcies
i bones vacances
si és que en fas.
Gràcies.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Vinga, adéu-siau.
Adéu-siau.