Un quart de català, l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Ja el tenim entre nosaltres, Enric Garriga, tècnic del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona.
Molt bon dia, Enric.
Bon dia a tothom, per fi, sí, bon dia.
M'ha de fer això el temps, només el temps.
No fa fred, fa sol i tot això.
Fa bo, no?
Abans hem parlat amb unes oients que han participat al concurs i ens ho han dit, que feia un dia magnífic.
Però nosaltres donen el solet, aquí estem de meravella, fantàsticament.
Bé, portes bones notícies avui?
Jo és que mira, ni miro el guió, digue-m'ho tu, i després ja me'l miraré.
Jo no hi havia pensat, però si ara miro ràpidament el guió i faig un balanç...
Has vingut com el temps.
Sí, no sé què ha passat, però dona el cas.
A veure, de coses negatives sempre en tinc.
Però mira, avui no sé com ha sortit, que la tria de temes per al dia són tots de signe positiu.
Fenomen estrany, tenint en compte que l'ha fet l'Enric Garriga, el guió.
Tots, fins i tot la llengua en perill que parlarem avui és una llengua que, tot i ser en perill,
és una llengua que viu molt bé i que està molt bé.
Encara que és molt minoritària, molt aïllada,
viuen perfectament, no s'han de preocupar.
Comencem parlant de la campanya d'on acorda el català.
Oh, sí, ja heu parlat, sí, però és que hi ha novetats,
i justament com que són novetats, doncs les comentem des d'aquest espai.
L'altre dia aquí, no sé si el temps de la tertulia, si no m'equivoco,
va sortir el tema de la campanya.
Algú deia, oh, és que aquella boca és horrible, és que allò és lleig,
és que doncs a mi m'agrada, a mi no m'agrada,
i algú va dir amb molt bon criat, i diu, escolta, agradi o no agradi,
tot el moment parla, i d'això es tracta, que se'n parli,
de que se'n parli en tots els sentits.
I sembla que sí que se'n parla, no?, d'això d'un acorda al català.
Sí, jo no vull...
L'altre dia vaig dir que havia fet una...
No, jo no en pronuncio, eh?
No, jo no en pronuncio, l'únic que diré sobre la qüestió,
és que l'altre dia ja vaig dir que no havia trobat
encara articles carregant-se a la campanya
des de cap punt de vista.
Ara ja sí, n'hi ha algun.
no és que s'ho carreguin,
però sí que ja hi ha alguns articles en aquest to,
de dir, home, és que...
No podien haver triat una altra cosa.
És que estèticament això, és que estèticament allò,
és que no està clar qui és el destinatari,
és que a mi, jo, jo sóc cada vegada per l'altra de la vida,
i a mi no m'afecta, i jo no m'hi trobo identificat,
i bueno, potser no va per vostè, això.
Bé, ja comença a haver-hi algunes discrepàncies,
però de totes maneres, sí,
hi ha certes discrepàncies,
però ho he dit, no hi ha cap gran polèmica,
ni cap gran estripada de camisa,
ningú s'ha estripat la camisa, ni aquestes coses...
No, tothom ha expressat opinions diferents, però bé.
Exacte, i si més, no, doncs és això,
que d'una manera o d'una altra tothom en parla,
sigui perquè li agrada, sigui perquè no li agrada gaire,
sigui perquè troben que la boca dents aquesta és com a ridícula,
i que veig quina cosa que hagin d'anar a fer un fet a Xina
per impulsar el català.
Però bé, jo l'altre dia feia la lectura en clau positiva d'això,
que tenim el manual d'instruccions en català...
I és el primer producte que veiem fet a Xina i no made in Xina.
I està fet a Xina, però tot i està fet a Xina,
ens ve des de Xina etiquetat en català,
cosa que demostra que aquí no etiquetan en català
és perquè no vol, per exemple.
Sí, perquè si els xinesos ho poden fer...
Si els xinesos ho poden fer i des de Catalunya
podem anar a comprar bocadents salterines a Xina,
doncs tot un món és possible.
Hi ha una dita molt nostra,
cantant, pagant Sant Pere Canta.
Pagant Sant Pere Canta i de fora vindran,
que de casa ens trauran.
i jo què sé.
És igual.
Parlem de les novetats de la campanya.
Qui té boca s'equivoca, no?
També és ben cert, eh?
També és ben cert.
Això.
Doncs bé, les novetats,
abans de tota la petita...
La filosofia una mica domèstica, però en fi...
Eh, els afrets domèstics del pupurri i de tot això,
novetats concretes i tangibles són,
per exemple,
que ja puc dir que qualsevol persona
que vulgui una boca saltadora d'aquestes,
una boca dents que salta,
que diu dóna-li cor del gradà,
pot venir al Centre de Normalització Lingüística
i l'hi donarem.
Així, sense cap recomanació de ningú ni res.
Sense vals de descompte,
sense haver de portar cupons,
sense haver de comprar el diari
que et retallin un trosset del diari,
com ho es fan quasi tot.
No, això, senzillament,
vostè ve a la nostra oficina,
a la plaça del Pallol,
i diu, hola, vull una boca d'aquestes que salten.
I ja està.
Ja està fet.
Més endavant,
hi haurà altres productes d'aquesta campanya
que fins ara jo no sabia,
però que m'han explicat avui
que està previst també,
a banda de totes aquestes boques
i de les pròximes remeses
que ja ve dèiem l'altre dia,
que s'han encarregat no sé quants milers més
de cara a Sant Jordi,
tot això per poder fer aquell rècord
aquí,
no és de gent donant corda a la màquina.
A part d'això,
hi ha previst també l'edició de samarretes,
l'edició de motxilles,
no sé si grans, petites,
d'aquelles que van creuades,
ja ha previst per tant això,
també uns cartells
amb els tres lemes de la campanya,
Parla Sense Vergonya,
Parla en Català, etcètera,
els tres lemes,
i de tant,
de tot aquest material en tindrem,
ara encara no en tenim,
però qualsevol persona
que estigui interessada
a m'obtenir, per exemple,
penso ara,
perquè ja ens han arribat
alguna petició d'entitats
o de col·legis
o de centres d'esplai,
o sigui que ens vulguin demanar,
tant si són material,
diguem, de divulgació
com les boques,
com quan n'hi hagi samarretes,
quan n'hi hagi mochilles,
i sobretot,
el que sí que hi haurà aviat
són cartells,
cartells de la campanya,
amb aquests lemes,
amb les imatges de la campanya
que es poden veure a la web
on hi ha la web
de la Secretaria Política i Lingüística,
on hi ha la informació de la campanya,
des de la qual qualsevol persona
pot veure l'anunci de la tele
o sentir la musiqueta,
la cançoneta,
per estar en MP3,
i està bastant bé,
vull dir,
la qualitat d'aquest MP3,
es pot sentir molt bé.
Tot això,
ens poden també enviar missatges
a l'adreça del Centre de Normalització Lingüística,
que és tarragona.cpnl,
que és la sigla de Consorci,
parla de la normalització lingüística,
punt o rg,
en aquesta adreça,
qualsevol petició d'aquest tipus de cartells
o boques,
etcètera,
ens ho poden adreçar,
que en la mesura que els anem tenint,
que anem tinguent tot això,
doncs ho anirem repartint
i podrem dir-li a la gent,
poden passar quan vulguin a buscar
els seus 25 cartells
o les seves 30 boques,
o això parlo, per exemple,
amb esplais o centres així grans,
o una persona particular que li faci gràcia
tenir un cartell perquè els col·lecciona,
doncs també l'hi donarem.
Molt bé.
Tot això ho poden fer,
les peticions per correu,
ja les poden començar a fer,
per telèfon no cal que truquin,
perquè per preguntar
escolti, que puc venir?
No, no, ja li diuen que sí, ja hi ha pols.
Ja ho dic jo ara,
no cal que truquin per dir que si poden venir,
vinguin, demanin
i tindran les boques que salten,
si això sí, se'ls hi dona a corda.
Mentre hi hagi existències,
que es diuen aquest tipus de campanya,
que n'hi ha moltes,
però també...
N'hi havia 50.000...
Milers de milions, de boques, d'aquestes totes...
De milions no ho sé,
però parlàvem a l'altre dia de 50.000
i probablement més.
Segurament ningú s'haurà de quedar sense la boca.
Per cert,
mira, mentre passem a l'altre tema
vaig a posar una en marxa.
Sí, avui volíem fer un concurs,
volíem fer un rècord avui que era de...
Però jo no m'hi he trobat en forces.
És que només som dos.
Només som dos i...
I no donarem a l'abast.
He portat boques per omplir la taula de boques
saltant d'anar al programa,
però seria massa feina
i no podria concentrar demà...
Ara posarem una per enviatar-nos una miqueta.
Posem-ne una.
Poqueta estona, eh?
Tampoc no cal que ens passem més del compte.
I com que és una boca que parla i fa un sorollet,
parlarem d'una cosa per parlar.
Per ser, ja amb la confiança que tenim amb els oients,
Enric, jo crec que em pots respondre una pregunta.
T'has comprat telèfon mòbil al final?
No.
Encara no?
No.
I quan penses comprar-te'l per comprovar tot això que explica?
No penso comprar-me'l mai un telèfon mòbil.
Perquè avui partes d'una tercera marca
que incorpora el català als menús dels telèfons mòbils
i jo et vaig sentir un dia a dir
bé, si la cosa es posa així,
al final me'l compraré per comprovar si és veritat o no o no.
No, vaig dir que jo espero que a mesura que creixi l'oferta
les probabilitats que algú me'n regali una
i llavors no me'n pugui escapar, creixen.
Bé, de moment no tens telèfon mòbil.
Però jo, així, voluntàriament,
no entraré a comprar-me'n una botiga.
Però si algú me'l regala,
si algú té intenció de regalar-me'l,
sobretot que sigui en català,
perquè si no, tampoc no el voldré.
Parlant de les mòbils en català,
la novetat, mira, una boca que m'amenaça,
m'amira malament.
Va cap a tu, eh?
Potser perquè dirà algú dels mòbils.
Sí.
Hi ha una empresa que, a més a més,
té mèrit perquè és una empresa francesa
i ja sabem com són els francesos
amb això dels idiomes que no són
l'idioma oficiola.
Doncs és una empresa francesa de telèfons
que es diu Sagem
i que no se sap ben bé per què,
però el cas és que han vist la llum
i han decidit que des d'ara
incorporen el català
els menús dels seus aparells,
els models de telèfon mòbil nous
que acaben de veure l'MYX2M,
que té terminal en pantalla de color MMS,
els que sàpiguen de què va tot això
ja ho deuen entendre,
i un altre model que és l'SG341i
amb càmera fotogràfica de tecnologia i mode,
d'aquests dos models,
ja incorporen els menús en català.
L'empresa, que per a fer això
ha comptat amb el suport
de la Generalitat de Política Lingüística,
perdó, de la Secretaria de Política Lingüística
de la Generalitat de Catalunya,
per tant, aquí ja hi ha un suport institucional,
i potser gràcies a aquest suport
se n'ha acabat de decidir,
ho han fet, a més a més,
amb el compromís per part de l'empresa fabricant,
que a mica a mica això anirà en creixement,
a tots els nous models ja hi apareixerà,
també els manuals d'ús,
els manuals d'instruccions d'aquests
que gairebé ningú es llegeix
de com funciona aquest aparell,
que aviat seran quasi enciclopèdies,
perquè amb tot el que fan aquests aparells
cada dia són més gruissuts els manuals,
i aviat semblen mini enciclopèdies de butxaca,
però aviat necessitarem una motxilla,
com aquestes que es faran de donar-li corda al català,
per donar-li corda al manual del mòbil, també.
Tot això en marxa ja...
Jo, de fet, com que no conec gaire la cosa,
no sé si aquesta marca de telèfons ven gaire per aquí.
No ho sé.
Però existia, existeix.
És la tercera ja, és el tercer fabricant,
però ara que ningú em pregunti
quins són els altres dos.
Un era Nokia, amb els models SG65 i no sé què,
això me'n recordo,
però l'altre no me'n recordo quina és.
Si algú se'n recorda que ens truqui,
l'hi regalarem, no ho sé...
Una boca, va.
Avancem al futur.
Que la pot anar a buscar
al Centre de Normalització Lingüística,
i si no truca tan bé, també la poden anar a buscar, recordem-ho.
Exacte.
Més coses.
Doncs les més coses que tenim respecte a l'actualitat de la llengua
fa referència a les novetats editorials informàtiques.
En parlem després de fer l'habitual pausa.
Has oblidat el títol del llibre comentat?
No has pogut apuntar a la web
on trobar aquell programa informàtic en català?
T'has perdut el telèfon
o l'adreça electrònica que t'interessa?
No pateixis.
Envia un missatge a
e-garriga
arroba c-p-n-l
punt o-r-g
o truca a l'Enric Garriga
al 977-24-35-27
i t'ho tornarà a repetir
per correu o per telèfon.
No t'ho perdis.
Un quart de català et respon.
Parlem, doncs, de novetats editorials i informàtiques.
Actualitat del català a la xarxa,
el baròmetre del WICAC.
Sí, bé,
em poso en situació.
D'això ja n'he parlat.
Periòdicament parlem d'aquest baròmetre del català a la xarxa.
I el que vull fer avui és, diguem,
una explicació de com està la situació ara,
a principis d'any 2005,
després que les últimes setmanes no hem parlat gaire d'internet,
ni de webs, ni d'aquestes coses,
perquè estàvem parlant més de català a Europa,
de coses per comprar de cara a Nadal,
que fos, sobretot, que fos en català,
el tema de la campanya, etcètera.
I l'apartat informàtica l'hem tingut una mica descuidat,
a banda del que fos estrictament actualitat nadalenca i tot això,
però, doncs, ara, resituem-lo.
Com que és canvi d'any,
també els comptadors i recomptadors acostumen a fer balanços,
i per això ara parlem de com està la cosa,
ara a finals de gener,
amb el baròmetre de l'ús del català a internet,
que és aquell informe que des de l'any 2002
estan fent els webmasters independents en català
de cultura i àmbits cívics.
Que és el que vol dir WICAC.
La web dels quals ja vam presentar fa temps,
i des d'aleshores, periòdicament,
anem explicant com està això.
El resum, bàsicament,
és que el percentatge global d'ús del català
és del 46,51%,
cosa que encara es considera baixa.
Atenció, un 0,45% inferior
era el més anterior, que era el desembre,
que estava en un 46,96%.
De totes maneres,
això encara és, diguem,
malgrat que encara es considera baix,
ho consideren baix perquè,
segons el seu verem,
l'escala de criteris de classificació
de resum d'ús del català que utilitza WICAC
és la següent.
Molt baix, menys del 30%.
Baix, entre el 30 i el 50%.
Clar, com que no diguem la segona manera,
diu que és baix.
Mitjà, entre 50 i 65%.
Alt, entre 65 i 80%,
i molt alt, 80%.
La mitjana és baixa
perquè hi ha sectors que són nefastos,
però també hi ha sectors
que són terriblement catalanitzats
o magníficament catalanitzats,
com és, per exemple,
i sempre surt el debat de totes
el sector universitats,
dels quals de 21 webs
d'universitats
dels països catalans,
20 són totalment en català.
Per tant, un 95,24%
de les webs de les universitats
són totalment en català.
I vol dir que segurament
la que falta
senzillament no és que no estigui en català,
és que no ho és totalment,
però també ho està.
En canvi, entre això
i l'extrem contrari,
que són el sector de l'automoció,
per variar,
el sector de l'automòbil,
de l'automoció,
el sector de l'automòbil
és el que de 46 webs estudiades
no n'hi ha ni una
que tingui res en català.
I dintre del sector negatiu
direm quins són els més negatius,
que és una de les coses
que fan aquest resum.
Sectors negatius,
el pitjor de tots
l'automòbil,
que té un 0% de webs en català.
També hi ha el dels actors domèstics
i fotografia,
amb un 4,8% de català,
neteja, perfumeria i cosmètica,
7,8%,
moda, roba i perruqueria,
11,6%,
grans empreses i multinacionals,
només un 15,94%
de les grans empreses i multinacionals
tenen la web en català.
Surt el tema alimentació,
el sector de l'alimentació?
No, tot això surt al sector positiu.
Al sector negatiu hi surten
tots aquests que estigui en grans empreses,
missatgeria, transports,
laboratoris i farmàcies,
òptiques,
institucions de l'administració,
evidentment no catalana,
empreses de treball temporal...
Posat la síl·laba tònica aquí,
amb força, eh?
Sí, perquè clar,
perquè és panta,
jo l'administració,
home, però si la web de l'Ajuntament,
de la Generalitat,
bé, és de la faixa de l'administració
que no és local
ni de la Generalitat.
I l'últim dels sectors negatius
és les immobiliàries i la construcció.
A la contrabalança,
al sector positiu,
al més, ja hem dit,
el 95,2% universitats
amb 20 webs sobre 21,
també totes les coses culturals
és on més presència té el català,
teatre i dansa,
fires i salons,
caves i vins,
caves i vins, per exemple,
un 87,8% de les webs
estan en català.
Tinguem en compte
que hi ha el tema
de l'etiquetatge de les ampolles,
les etiquetes és un tema
on sovint apareix
com a problemàtic
amb el tema
de les denominacions d'origen
i totes aquestes coses,
però, en canvi,
les webs,
almenys un 87,8%
estan en català.
Les webs de ràdio i televisió,
hi ha un 82,8%
per 86% en català,
29 sobre 35.
Hem de tenir en compte
que no és que tinguem 35 canals,
però sí que hi ha
canals digitals
i també hi ha webs de programes,
webs de programes propis,
webs de televisions locals,
etcètera.
Vull dir que aquí,
quan parlem de 35 webs de ràdio i televisió,
hi ha de tot.
L'Església està bastant catalanitzada,
amb 82%,
19 de 23 webs en català,
cercadors i directoris,
les ONG,
les webs de música,
les webs de diaris,
revistes i agències,
d'atenció,
com que això és un sector
que toca directament
el sector dels mitjans de comunicació,
un 70,3%
té les webs en català,
38 de 54 webs.
I si parlem de webs concretes,
les que estan pitjor,
la llista negra de WICAC són,
començant per,
el cot d'anglès,
seguim per Nestlé,
Espanya,
Danone,
Grupo Roca,
Fomento del Trabajo Nacional,
El Defensor del Pueblo,
que no sé com ens defensarà,
jo no em puc de deixar
amb un defensor
que no m'entengui en el meu idioma,
Seat,
Grupo Nutrexpa,
Puig Beauty and Fashion Group,
o sigui,
Puig,
la de Puig.
Les colònies de tota la vida.
Puig,
com tothom sap,
és un cognom anglès,
per això s'escriu
P-U-I-G,
Puig.
Jo pensava que era frisó.
Frisó.
Mira què t'anava a dir.
Després ho sabrem,
si no és,
ves que no sigui frisó.
Telefònica,
veure que telefònica
també és de les webs
a la llista negra.
I a la llista blanca,
els que spoten millor
i que ho tenen en català,
atenció perquè a més apareixen webs
estrangeres aquí,
de països estrangers,
que no tenen el català per enlloc,
quasi.
Visit Britain, Espanya,
com el nom diu,
ja és una web anglesa.
Ryanair,
la companyia de vols,
que té vols per aquí,
com que vola per aquí,
doncs tenen la dignitat
d'adreçar-se a nosaltres
amb la nostra llengua
a la seva web.
Le Monde Diplomatique,
que ja vam parlar fa temps
que existeix l'edició en català.
Llet Nostra,
com que és una ostrava,
una marca de llet.
Capravo,
Mas i Mas,
Calvet Electrodomèstics,
Universal Mediterrània,
atenció,
el que abans se'n deia Porta Aventura.
MRB baixa la dels transports,
les forconetes aquelles
estan en català,
mira que bé.
I Bwellinger Lines,
m'agrada perquè
d'aquestes 10 webs,
3 són d'avions,
de viatges i tal,
i són estrangeres,
però tenen l'esma
i tenen la pesca
de dir,
si volem captar clients,
adrecem-nos-hi amb el seu idioma,
com no fa Iberia,
per exemple.
I encara podíem dir
algunes novetats més de WICAC
són que apareixen
coses interessants,
per qui li vulgui
furgar una mica aquí,
3 nous apartats.
Un,
les webs de fora
dels països catalans
amb versió en català.
N'hi ha 40,
de moment.
No vol dir que siguin les unes.
Són les primeres 40
que han entrat
en aquest recompte de baròmetre.
Webs de Catalunya Nord
amb versió en català.
66 webs.
Això també és bo
per nosaltres,
és positiu.
I encara hi ha
un altre apartat interessant
que és el històric
dels resums de situació
del baròmetre de l'ús del català
d'internet
des de l'agost del 2002
que és quan van començar.
I el que dèiem al principi
que es queixen els de WICAC
diuen que estem malament
perquè no li vam ni al 50%.
Bé,
però si fem una mica
d'observació
de la situació històrica,
a l'agost de l'any 2002
només el 40,71%
dels webs estaven en català,
ara,
a gener de 2005,
el 46,51%.
Home,
dius,
amb dos anys
no hem avançat gaire bé,
però hem avançat.
Però hem avançat
i ens ho hem de mirar
des d'aquest punt de vista.
Hem avançat
i poques vegades
hem retrocedit.
Anem avançant
perquè d'aquí uns moments
hem d'anar fins al pretori
perquè ens expliquin
algunes coses
i no volem perdre de vista
altres informacions
interessants
dins del capítol
de novetats editorials
com és la publicació
de les històries de Catalunya,
la primera temporada
en el format de DVD
i el llibre guia.
Ja està,
són 13 capítols
que ja està a la disposició
del públic en general.
Sí,
estava buscant els meus apunts,
però no els heu,
és igual,
és això.
Dient el preu
i que ja està a l'abast de tothom,
doncs...
La història és de Catalunya,
aquest programa de TV3
de documentals
sobre la història de Catalunya
basada en fets concrets,
històrics i documentats
que surt cada setmana,
ara s'està fent
la seva temporada,
però va aparèixer
ja fa temps
la primera temporada
en forma de DVD
als quioscos,
valia 230 no sé quants euros
i ara la novetat
és que això ara surt,
ho edita també al Punt
i no cal ser subscritor al Punt
però ho podem reservar
a través del Punt.
El que passa
és que com que he perdut la xuleta
doncs no puc dir el telèfon
per fer-la a la selva,
però vaja,
qualsevol persona
que pot mirar el diari
al Punt
i ell hi trobarà el telèfon
per fer-la a la selva,
ja està.
O truquen al centre
demanant per l'Enric Garriga
que li farà molta il·lusió
perquè no rep
les trucades
que ell esperava.
Atenció,
la diferència
són els 13 primers capítols
de la primera temporada
i el preu és molt interessant
perquè són 72 euros
per una persona
que no sigui subscritora
de cara d'això
als 230 i tants
hi ha diferència
i destaco aquesta edició
primer perquè
és un producte
de normalització
lingüística i cultural
perquè es fa en català
perquè és la història
de Catalunya
en diferents aspectes
i entre altres coses
ja un d'aquests capítols
està dedicat
precisament a la llengua
i explica
diferents moments
històrics de la llengua
la d'enmitja
la renaissència
i el principi del segle XX
etcètera
i tot això
és un producte interessant.
Afegim un altre producte
i és l'estrena en català
de la pel·lícula d'animació
del Bob Esponja
sí
que aquesta cosa
els que tenim criatures
ells ho saben
ells ho saben
fins i tot
sense tenir canals digitals
ni amb antenes parabòliques
a casa
els meus fills saben
què és això
qui és Bob Esponja
Bob Esponja és un personatge
de dibuixos
que fan amb alguna cadena
d'aquestes de pagament
o de semipagament
o alguna cosa així
que se n'ha fet
una pel·lícula
diguem llarg metratge
t'agrada molt
tinc entès
aquest personatge
jo amb aquestes coses
detecto
detecto l'èxit
o el fracàs
segons la reacció
de la canalla
que tinc més a prop
jo que tens el termòmetre
a casa teva
i veig que els nens
quan fan el trailer
a la televisió
d'aquesta pel·lícula
tots dos em diuen
que volen anar al cine
a veure aquesta pel·lícula
cosa que no se me n'ha passat
no totes les pel·lícules
que no volen veure
i no els podran portar
perquè la podran veure en català
i com que la fan en català
i s'ha estrenat justament
aquesta setmana
doncs la podem anar a veure
no he tingut temps
de comprovar
si aquí
els cinemacs
de les Gavarres
que és on acostumen
a fer les pel·lícules en català
i és
però jo suposo
que sí que li deuran fer
i mira
tot és qüestió
de n'hi
Bob l'Esponja
Bob Esponja
la pel·lícula
i molt ràpidament
fem un cop d'ull
a la situació
del Frisó
deies que
del Feruès
ara
clar
tu has perdut el teu guió
i prens el meu
jo t'hi tinc el Frisó
i el Frisó
és el que vam fer
la passada setmana
trobo que
donant corda
donant corda
jo estic perdent el fill
o
el llegí ens farà perdre
l'escriure
la corda
ens fa perdre el fill
a cada vegada
un llençol
oi
bé
doncs no
no és el Frisó
és el Feruès
és la llum
que es parla
les illes Feruès
són unes illes
que paten
ja en l'estat de Dinamarca
però que estan
més a prop d'Islàndia
que de cap altra cosa
sòlida
continental
i tot i que Islàndia
no és un continent
és una illa
bastant gran
les illes Feruès
són molt petites
tenen
ja
diria jo
que
tenen els mateixos habitants
que parlant
té el Feruès
perquè tothom
parla Feruès
són 47.000 persones
ja dèiem abans
que és una llengua
molt minoritària
però en canvi
tot i ser molt minoritària
està molt bé
perquè des de mitjans
del segle XX
tenen un estatut
de semi-independència
i encara que paten
a l'estat de Dinamarca
des de l'any 48
són semi-independents
i tenen
la legislació pròpia
amb la qual cosa
l'idioma oficial
el que tothom utilitza
i el que a més a més
es transmet de pares
de fills
és el Feruès
que és un idioma
que té una llarguíssima
tradició oral
però la qüestió escrita
la normativització escrita
és molt més recent
és de finals del segle XIX
de mitjans del segle XIX
i com que inicialment
per a fer la versió escrita
d'aquest idioma
que no tenien tradició
gaire
van agafar el model islandès
durant molt de temps
es va pensar
que era un dialecte
de l'islandès
però no ho és
el que sí que passa
és curiós
és que entre l'islandès
i el Feruès
s'entenen
així com dèiem l'altre dia
que entre els dialectes
del frisó
entre ells no s'entenen
aquí
tot i ser idiomes diferents
el Feruès
entén l'islandès
i l'islandès
entén el Feruès
cosa que no passa
amb l'escandinau
estàndard
això per exemple
i dèiem doncs
que viuen molt bé
tenen un bon estatus
sociolingüístic
i amb la seva situació legal
també
tot es publica
les publicacions oficials
diguem
a nivell oficial
existeixen mitjans de comunicació
les lleis es redacten
en aquesta llengua
tots els nivells
es parla feruès
i es pot viure
cosa
atenció
es pot viure
només en feruès
a les illes Feruès
cosa que no podem dir
no necessiten cap altra llengua més
no
tu pots viure a les illes Feruès
només en feruès
cosa que no podem dir
de Catalunya i el català
però cosa que seria un problema
si nosaltres anéssim a viure allà
els primers dies
perquè hauríem d'aprendre aquest idioma
l'aprendríem ràpidament
si no
home
si és l'idioma que va
i que funciona a tot arreu
i no cal donar-li corda
perquè hi ha en D
doncs ja està
et veig en forma Enric
la setmana que ve més
la setmana que ve
donarem més corda
el proper dimecres
més
i recordin
si volen boquetes
per donar corda al català
només cal que es presentin allà
al centre de normalització lingüística
a la plaça Pallol
a l'antiga audiència
i estaran encantats
d'obsequiar-los
amb aquesta boqueta
per donar corda al català
gràcies Enric
que tu te'n pugui dir
aquesta boca és meva
però