I aquí seguim amb tots vostès curant-nos en salut.
Com cada dimecres, el matí de Tarragona Ràdio,
i com cada dimecres, en col·laboració amb la xarxa sanitària i social
de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tegla,
una setmana més ens acompanya el seu director gerent,
doctor Joan Maria Atzarà.
Molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
I saludem també la Dolça Cortés,
l'exdirectora de la unitat d'atenció a l'usuari de la xarxa.
Dolça, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies per venir.
Si fan una miqueta, només una miqueta de memòria,
recordaran que ahir dins de l'espai dedicat al món de les lleis
parlàvem de tota la qüestió de l'eutanàsia,
com es diu així de forma planera,
una figura que no consta en el nostre Codi Penal,
però sí la d'auxili al suïcidi.
Partint d'aquesta base,
comentàvem els darrers esdeveniments relacionats amb aquest tema,
amb el cas d'aquesta noia nord-americana,
parlàvem del cas de Ramon Sant Pedro,
el cas d'aquest hospital de la Ganés,
que s'havia enregistrat una precipitació de defuncions
de persones que estaven malaltes de caràcter terminal.
En fi, de tot plegat,
vam intentar parlar des del punt de vista jurídic,
tot i que apuntàvem que aquest debat,
que està permanentment obert a la nostra societat,
s'ha d'abordar des d'altres vessants,
ètiques, però també i sobretot sanitàries.
I justament aquesta és la vessant que abordem avui,
la sanitària.
De tot això que crea molta confusió,
que crea debat, discussió,
i probablement si esgarrapéssim una miqueta de temps,
seguéssim, escoltéssim i reflexionéssim,
posteriorment potser treuríem l'aigua clara.
Sobretot jo crec que s'han d'evitar
amb el màxim possible els problemes o el conflicte,
que evidentment tots no es poden estalviar,
però que quan s'hi trobin en aquestes circumstàncies,
doncs aquesta reflexió que vostè apuntava
s'hagi fet amb tranquil·litat
i anteriorment amb reflexió serena
i sense trobar-nos amb la violència
i del problema per entre ells
quan es puguin donar aquestes circumstàncies.
Jo voldria enviar un primer missatge,
claríssimament i contundentment,
sobretot per l'afer d'aquest deleganés i això.
No passa, no existeix,
el que en els nostres dispositius sanitaris
hi hagi eutanàsia activa.
No és veritat, no passa i no existeix.
Primera reflexió contundent.
i diferenciar el que són les cures pal·liatives,
l'ajudar al vent morir,
diferenciar-lo absolutament del que és una eutanàsia
com el cas de la pel·lícula aquesta...
Ramon Sant Pedro.
Ramon Sant Pedro,
on una persona se l'enverina perquè es mori.
Això és un enverinament d'una persona perquè es mori.
justificat o no, no seria el motiu...
Jo crec que no és el motiu del debat d'avui.
No es tractava en aquest cas nosaltres de plantejar això
perquè no entenc que no és un problema sanitari,
sinó que és un problema en tot cas jurídic, judicial,
i la juridicatura dirà el que li sembli.
En el nostre cas, de la nostra organització,
jo crec que és una visió molt...
pràcticament universal,
fins i tot en els valors que tenim escrits
i que estan en tots els documents de la nostra organització.
Jo crec que totes les organitzacions s'han d'anar acostumant
a posar en els seus documents i en les seves presentacions
la missió, la visió i els valors.
La missió i la visió ja va avançant molt,
però els valors també.
hi ha una frase que diu que la nostra organització
ho documenta i publicita, ho fa públic,
el respecte a la vida i a la mort amb dignitat.
Aquesta és una frase que està en els nostres valors
i que donem sempre en tots els nostres documents.
Què vol dir el respecte a la vida?
Jo crec que queda clar el que és el respecte a la vida.
I el respecte a la mort amb dignitat seria en tot cas
el debat d'avui, no?
És a dir, de la mateixa manera que nosaltres
defensem que tothom té dret a la vida,
defensem que la vida s'ha de viure amb salut
i s'ha de viure amb dignitat.
I viure-la amb dignitat vol dir sense patiment.
Això no vol dir escurçar la vida.
El que vol dir és que en aquelles persones
que pel seu procés d'envelliment,
pel seu procés de malaltia,
pel deterior de la seva salut,
pateixin dolor
i estiguin en situació de...
Sobretot, per exemple, en el cas més concret
és el cas del càncer,
però hi ha altres malalties,
com va ser el cas dels gran nombres de llits de sida
que es van obrir
quan va haver-hi el gran boom del sida
sense tractament, avui fins i tot s'han anat...
Però segueix havent-hi les cures pal·liatives
que en diem nosaltres en el cas
de les malalties del càncer.
Es tracta que avui,
des del punt de vista ètic,
ningú té que patir per morir.
Morir és un traspàs.
Ha de ser un traspàs dolç
de l'estat
de ser conscient i viu
el traspàs que és amb la mort.
La mort ha de ser un procés natural
que, malauradament,
doncs ja ens arriba a tots,
però la nostra obligació
és que aquest traspàs es faci
sense patiment.
És la nostra obligació.
Hi ha un altre element anterior
en aquest procés,
que jo crec que aquest
estaríem d'acord pràcticament tots.
I això no vol dir en absolut
que s'avanci la mort,
vol dir que s'han de fer les coses ben fetes,
s'han de fer en llocs
que ho sàpiguen fer bé,
amb unitats especialitzades,
com la que li comento,
dels hospitals,
els hospitals de crònics,
de cures pal·liatives,
o bé els hospitals generals
conduïts pels equips professionals
que ho saben fer,
de la medicació,
i com mantindre el màxim possible
la consciència,
però estalviant el dolor,
perquè són dues coses diferents,
i anant acompanyant
a tota aquesta persona
en el dolor
i en el patiment
psicològic,
que també es pot donar,
perquè es donen
en moltes circumstàncies
amb gent jove,
que veu la mort al costat,
i veu el que deixa al darrere,
i veu moltes coses passar,
i per tant,
aquest també s'ha d'haver un ajut,
i, escolti,
molt més en Setmana Santa
no ens oblidem
del patiment espiritual,
que també el suport espiritual
també és una obligació
que li hem de donar a aquestes persones
perquè faci aquest acompanyament
amb totes les màxima dignitat,
amb la dignitat possible,
per això deiem dignitat.
Però hi ha una altra història,
que és,
quan un està malalt,
i que està malalt
d'una patologia greu,
perquè ha pogut tindre un accident,
o ha pogut tindre un càncer,
o ha pogut tindre un problema,
seriós,
fins a on un està disposat,
però això ja és un dret individual,
a que se li apliqui
al màxim,
o sigui,
se li faci la prolongació
de la vida artificialment.
Artificialment,
i moltes vegades també agressivament.
Agressivament.
Llavors,
ja en aquest moment
el que considera
la societat,
i dic la societat
perquè en aquestes conclusions
s'arriba a través
d'un conjunt importantíssim
de,
no només de la sanitària,
per tant,
de consens ètic,
de grups d'opinió,
etcètera,
etcètera,
és que la persona
té el dret a escollir.
La persona,
tots,
tots nosaltres,
tenim el dret
a escollir
si davant d'una situació
d'aquest estil,
d'una malaltia terminal
d'aquest estil,
volem o no volem
que se'ns apliquin
mesures agressives
per al manteniment
i algú que pensa
artificial
més enllà
del que seria natural
de la nostra vida.
I aquest sí que és un problema
difícil de resoldre
des del punt de vista mèdic
perquè la tecnologia hi és
i per tant
necessitem
saber
per poder respectar
la voluntat de la persona
quina és la seva voluntat.
No hi ha dubte
que s'ha avançat molt,
això no ho pot negar ningú
en quant a les cures pal·liatives.
Aquí a Catalunya
hi ha una certa experiència.
De totes maneres
l'Organització Mundial
de la Salut
apuntava i alertava
fa un quant temps
que els països
de la Unió Europea
encara quedava molt de camí
per recórrer en aquest sentit,
que s'han fet passes
però que encara
se n'han de fer més
justament per a pa i vegà
aquest final
de les persones,
fer-lo com a més planer
i més dolç.
I en el tema
d'aquest hospital de Madrid
que ha aixecat
tanta polèmica,
aquest matí llegia
un article al diari
que explicaven
tot el procés
d'investigació
que s'estava fent
i un dels professionals
d'aquell centre
deia
i entrecomillaven
les declaracions
que feia
diu
aquí no hem fet
cap pràctica
ni legal
ni res dolent.
Pensi en vostès
que si tens al costat
un malalt terminal
que saps que és terminal
que està cridant de dolor
no dosifiques
el calmant
perquè el dintell
del dolor
també és molt personal
i molt particular
per tant
aquella dosi
que per una persona
li pot calmar
el seu dolor
per una altra
no és suficient
per tant clar
són molts paràmetres
que s'ha de tenir en compte
els responsables
que facin
les investigacions
que facin
i els ciutadans
que fem
les nostres reflexions
particulars.
Jo per això feia
l'absoluta distinció
o sigui
entenguem
què vol dir
administrar una substància
per acabar
amb la vida d'una persona
això què vol dir
i a més en el cas
de la pel·lícula
i ho dic
de la pel·lícula
perquè no sé
si és veritat
o mentida
però en tot cas
és el que diu
la pel·lícula
del Sant Pietro
és que li van donar
arsènic
o sigui
això no és cap calmant
això és
donar una substància
a una persona
perquè es mori
ara parlarem
del tema que ens ocupa
però en aquest sentit
en doctor
et serà
una altra qüestió
els qui
s'escandalitzen
o no veuen
amb bons ulls
en aquesta administració
de calmants
davant d'un dolor
absolutament greu
i radical
diuen
és que ja se sap
que quan s'administra
una determinada quantitat
en d'un calmant
això pot accelerar
la defunció
de la persona
no
no
és important
que ho expliquem
això també
hi ha tres
efectes
de diferents fàrmacs
però que actuen
sobre
sobre la persona
des d'aquesta
una
són els analgèsics
que calmen
el dolor
i d'analgèsics
sí que hi ha uns analgèsics
que poden
donar
una certa
subnolència
però d'altres
que no
i això calma
el dolor
uns altres
són els anestèsics
que
són
els que
eliminen
el nivell
de consciència
perquè quan
una persona
va a un quiròfan
li han d'obrir
una panxa
jo necessito
les dues coses
amb l'anestèsia
sol no en tinc prou
necessito
l'anestèsia
per dormir-lo
que és
treure el nivell
de consciència
jo puc treure
el nivell
de consciència
d'una persona
amb un anestèsic
ara
5 minuts
i despertar-lo
i no fer-li res
i aquesta persona
el que hem fet
és dormir-la
i l'hem despertada
llavors
treure el nivell
de consciència
amb més o menys
mesura
però és un anestèsic
un inductor
a l'anestèsia
altra cosa
és el dolor
que és l'analgèsia
i altra cosa
és la sedació
que és
el tipus sedació
que és
baixar
l'angoixa
l'ansietat
que és
el que dóna
a una persona
quan està
rebaixar el nivell
d'estrès
que provoca el dolor
el nivell d'angoixa
i d'ansietat
perquè normalment
es donen les tres coses
i el problema
moltes vegades
del dolor
és que la pròpia ansietat
la pròpia angoixa
encara fa
que aquest umbral
que vostè deia
l'umbral del dolor
no és sempre igual
amb totes les persones
ni tan sols
de no ser igual
amb totes les persones
depèn molt
del que estava vostè explicant
depèn
en gran mesura
d'aquest angoixa
i aquesta ansietat
si no
si no baixem
el nivell d'ansietat
i d'angoixa
i provoquem
una certa sedació
necessitarem
unes dosis altíssimes
d'analgèsia
per a vegades
fins i tot
no aconseguir
calmar aquest dolor
per tant
el bon professional
el que fa
és que
analitza la persona
i en funció
de la persona
del pes
de la malaltia
de tot un seguit
i un munt de variables
fa aquest
tabarrege
de diferents substàncies
per aconseguir
un dintell
l'ombral
diem-ne
el marge
de
que volem
que no pateixi
aquesta persona
que no pateixi
per un costat
primer que no pateixi
i perquè no pateixi
trobar-li
aquell nivell
de consciència
que sigui
el màxim possible
però ha de ser
el que es pugui
per aconseguir
que no pateixi
Clar, això no sempre
ho podem fer
perquè la malaltia
ens pot portar
a un moment
d'inconsciència
que no podem
prendre decisions
i l'han de prendre
els altres
i Déu-n'hi-do
el problema
que es planteja
a les persones
que estimen
aquell malalt
per això
hi ha una cosa
que podem fer
Sí, però jo voldria
fer aquesta distinció
des del meu punt de vista
que aquí
cadascú
des del nostre criteri
quan parlem
de les voluntats
estem parlant
que algú decideixi
si vol
que
tindre
una
actuació
agressiva
per tant
jo li estic
demanant a vostè
que m'expliqui
ara
i ara estem parlant
tots dos
que si en situació
de salut
i normalitat
em digui
que si en algun moment
està molt terminal
vol o no
que
li posem un respirador
que li posem
un respirador artificial
que li feu
que li prolonguin
la vida artificial
que li prolongui la vida
això és
una prolongació
d'una vida artificial
que no sabem
ben bé
si anirà bé o malament
però és una actitud
agressiva
davant d'una persona
que ella sap
que té una malaltia terminal
que ella sap
perquè en reflexió
com fem vostè i jo ara
li podem explicar
que el Parkinson
quan avanci cap a la demència
hi haurà una rigidesc
catatònica
i que estarà rígid
i que arribarà a un punt
que no podrà respirar
què fem en aquest punt
i vostè ja estarà inconscient
per tant no pot decidir
en aquest moment
exactament
això és
les voluntats
altra cosa
que jo crec que no depèn
de les voluntats
perquè l'ètica mèdica
obliga
és l'altre
que és a dir
l'ètica mèdica
obliga
des dels principis
dels primers tractats
de medicina
obliga
que la primera obligació
del metge
és curar
o
estalviar el patiment
si aquest és
el jurament hipocràtic
el jurament hipocràtic
diu això
diu
la obligació
del professional
és
intentar fer tot allò
que estigui a la seva mà
per curar
i si no pot
estalviar el patiment
tant estalviar el patiment
que no vol dir
avançar la mort
vol dir
estalviar el patiment
és una obligació
del professional
de la medicina
que no depèn
de cap voluntat
perquè
ni que algú no vulgui
menjar
jo tinc
en tot cas
demanar
auxili a algú
que el convenci
que faci
no sé què
perquè aquesta persona
fa una actitud irracional
per tant
una persona
la meva obligació
com a professional
de la medicina
és fer
ben fet
tot el procés
d'acompanyament
a la mort
i estalviar el patiment
perquè és una obligació
tanta com curar
per tant
a nosaltres
i era important
tota aquesta introducció prèvia
el que abordem avui
és aquest document
de les últimes voluntats
que el que contempla
és que no se'ns perllongui
la vida artificialment
si no és necessari
i això
està
escrit
i això
podem fer-ho
si estan en un estat
de salut òptim
que mai
mai ens haguem de trobar
però com que això
no saps què pot passar
dolça
doncs val la pena
que quedi escrit
per nosaltres
i pel nostre entorn familiar
que els hi traurem
un problema de sobre
realment
si arriba un mal moment
sí, sí
això és el que
aconseguim
això té un nom
que és un document
que és el document
de voluntats anticipades
que podríem explicar
a grans trets
què és el que contempla
qui ho pot fer
com s'ha de fer
si ja ho podem fer
et sembla?
sí
doncs bé
el document
de voluntats anticipades
es va elaborar
a través de
bueno
mitjançant
la direcció
bueno
el Departament de Sanitat
i Seguretat Social
i el Comitè de Bioètica
de Catalunya
quin era l'objectiu
d'aquest document
era contribuir
a la humanització
de l'assistència sanitària
mitjançant
el respecte
de l'autonomia
del pacient
la dignitat
de la persona
i la responsabilitat
de la pròpia salut
llavors aquest document
és un document
a veure
consisteix
en unes instruccions
o orientacions
més o menys concretes
depenent de la situació
sanitària
d'aquest pacient
que si per exemple
ja se li ha diagnosticat
una malaltia
que sabem
que tindrà
unes complicacions
posteriors
es poden especificar
amb cada situació
que tindrà
què és el que volem
que es faci
amb nosaltres
llavors també
el document
és molt important
perquè anomenes
un representant
que aquest representant
el que fa
és interpretar
el document
i defensar-lo
quan el pacient
ja no té
ja no pot dir
la seva opinió
aquest representant
pot ser un familiar
directe
pot ser un familiar
un amic
un metge
fins i tot
si tens confiança
sí
però no hauria de ser
el mateix metge
un altre
el mateix
el metge
de capçalera
no hauria de ser
ni tampoc
l'especialista
o sigui
el metge
pot ajudar
la redacció
d'aquest document
però el representant
hauria de ser
o un familiar
o una persona
que no tingui res
a veure
llavors el representant
es pot fer un representant
i a part un substitut
pel cas
que li passés
alguna cosa
al representant
llavors
aquest document
és lliure
té un format lliure
el pots
el pots escriure
pots fer un escrit
tu mateix
el que passa
que hi ha uns models existents
que ja estan
un està fet
pel comitè de bioètica
de Catalunya
que és el que tenim
ara aquí damunt
però també n'hi ha
un altre
del secretariat
interdiocessà
de l'observatori
de bioètica
o el pots fer
el notari
però és molt
recomanable
perquè és anar
omplint
com un formulari
com aquell que diuen
tenim un aquí
que ens ha portat
a la dolça
aquí damunt la taula
que no és un full només
especifica tot molt
perquè estem parlant
d'un document
molt important
per tant
ha de preveure
casos singulars
o particulars
que es poguessin produir
el que passa
que clar
és difícil preveure
tots els casos
llavors
per això és important
el representant
perquè el representant
és el que coneix
el malalt
i sap
el que haurà parlat
i defensat
sap el que vol
o el que no vol
o sigui
que a part
que aquí
per exemple
en aquest document
especifica
unes situacions
sanitàries
ja concretes
per exemple
malaltia irreversible
que ha de conduir
inevitablement
a un termini breu
a la meva mort
o estat vegetatiu
crònic
doncs
si passa aquesta situació
quines instruccions
dono
sobre les actuacions
sanitàries
per exemple
aquí posa
no prolongar
inútilment
de manera artificial
la meva vida
mitjançant
tècniques
de suport vital
com
ventilació mecànica
diàlisi
reanimació
cardiopelmonar
aquí estan
per exemple
el doctor
que se'n suministrin
els fàrmacs
necessaris
per pal·liar
al màxim
el malestar
al patiment
psíquic
i dolor físic
que em ocasiona
la malaltia
clar
si tu ja ho deixes
clar aquí
i amb quines
circumstàncies
perquè tu pots dir
que se'm suministrin
això
en el cas
que ja estigui
un estat avançat
de la malaltia
que ja no es pot fer res
doncs
pots especificar
molt bé
en quines situacions
vols que es faci
una cosa
o una altra
preveu la donació
d'òrgans
també
pel que veig
aquí al final
del full
el tema
importantíssim
també
en el cas
que la persona
sigui una dona embarassada
també
doncs
deixa
clar
i dona informació
respecte a aquesta
circumstància
que es pugui
es produir
deia que preveia
casos particulars
tots evidentment
no
i això que deia
la Dolce també és important
perquè hi ha un momentet
del document
que diu
en cas de dubte
en la interpretació
del document
vull que es tingui en compte
l'opinió del meu representant
és molt important
el consellable
és que
nosaltres també
ho recomanem
a l'hospital
i als nostres centres
és que quan una persona
ve a urgències
o ingressa molt malament
que nomeni
quin és el seu representant
o sigui
que digui al personal
o al professional
en cas que passi alguna cosa
jo vull que aquesta persona
sigui la que decideixi
per mi
en el cas
que jo no tingui
no pugui fer-ho
com ho hem de materialitzar
perquè parlaves ara
de servir d'urgència
a una persona
que arriba
en circumstàncies
doncs difícils
però des de la salut
des del ple coneixement
de les coses
com ara estem nosaltres
també ho podem fer?
Sí
a veure
l'ideal és que aquest document
de voluntats anticipades
el fem en un moment
que estiguem bé
no es pot fer
en un moment
que anem a urgències
que no tenim
en aquell moment
estem nerviosos
no podem decidir coses
que després
ens podem retraure
tot i que
aquest document
sempre el podem modificar
però l'ideal
és que això ho fem
doncs ajudats
o per la nostra infermera
o pel nostre metge
o per un amic
però que
el metge és la persona ideal
perquè el metge capçalera
és el que coneix
les nostres patologies
el que està més proper
a nosaltres
ens ajudi a redactar aquest document
i a dir
en el cas
que no tinguem res
o sigui
no tenim cap malaltia diagnosticada
doncs sí que podem donar
unes
per exemple
la mort digna
que no som subministrin
fàrmacs necessaris
i tal
tot això ho podem dir
però en el cas
sobretot
que tinguem
el diagnòstic
d'una malaltia greu
que sabem que té
en un termini de temps
tindrem unes complicacions
doncs això sí
que amb calma
ho hem de fer
amb el metge capçalera
o amb la infermera
que ens ajudi a redactar-ho
el document
el tenim a tots els centres
pot demanar informació
a totes les unitats
d'atenció a l'usuari
de tota la primària
i aquest document
es redacta
hi ha d'haver
tres testimonis
a part del metge
hi ha d'haver
tres testimonis
que dos
no poden ser familiars
ni tindre una relació
patrimonial
amb el pacient
i un pot ser
un familiar
aquestes persones
poden atendre els DNIs
demostrar
o signar un paper
que conforma
que no tenen
cap relació familiar
s'omple el paper
i aquest paper
el guardem
a la història clínica
des de la mateixa consulta
de l'àrea bàsica
de salut
diguem
que si tot aquest document
l'omplim
en el nostre metge
de capçalera
ja queda allà
vull dir
que hem d'anar
amb els testimonis
com si diguéssim
a la consulta aquell dia
o portar-los
o portar-los
o sigui portar signat
el paper
amb el DNI original
farem una còpia
amb els testimonis
i aleshores
des d'aquella mateixa consulta
aquell document ja queda
i ja segueix el seu procés
no cal que fem una
no
aquest document
en el cas dels nostres centres
que estan connectats informàticament
i per tant la història es pot veure
des de qualsevol lloc
i a part tenim un circuit intern
aquest document
el disserem dins de la història
però a part
tindrem informat
en un lloc ben visible
perquè ho posa així
les recomanacions
del Departament de Sanitat
que
perquè si ve aquest pacient
tots puguem saber
guardant la
la confidencialitat
el metge responsable
del pacient
o en aquell moment
que està assistint
el pacient
pugui tenir coneixement
que aquest pacient
ha signat un document
de voluntats anticipades
i per tant
tenir accés amb ell
al document
hi ha un codi
una marca
en la història clínica
informatitzada
que alerta
que s'ha de consultar
el document
de voluntats anticipades
davant d'una situació
que això ho requereixi
i que va un registre general
no?
aquest document
no resta només
en el que és
en aquest cas
parlem de les xarxes
sinó que a més
va un registre general
de tot Catalunya
o sigui
en teoria
bueno en teoria
el que és
és que
s'ha de guardar la història
no?
ha de tenir accés
els metges que el veuen
el que a part es pot fer
si el pacient vol
és que
amb un altre paper
a part d'aquest document
amb un altre paper
es sol·licita
el pacient
que quedi registrat
en un registre central
de tota Catalunya
conforme que aquest pacient
té un document
de voluntats anticipades
perquè si aquest pacient
té un accident
a Girona
doncs
si l'assisteixen
a l'hospital
de Girona
puguin accedir
sol els metges
a través d'un codi
del col·legi de metges
poden accedir
amb aquest registre
i comprovar
si hi ha un document
és un document
només invàlid
per a persones
majors d'edat
els menors
no fan
perquè els responsables
són els seus pares
o tutors
en aquest cas
són els pares
els que decideixen
i en el seu defecte
doncs ja seria
un tema judicial
i a la immensa
majoria dels casos
el que
nosaltres
recomanem
que es faci
perquè
moltes d'aquestes
circumstàncies
i estem parlant
torno a dir
estem parlant
de les circumstàncies
de
posi el redactat
que sigui cadascú
de les voluntats anticipades
però estem parlant
bàsicament
de
fer servir o no
tot un arsenal
agressiu
i terapèutic
per prolongar
una vida
que s'acaba
això
amb totes les seves variants
són el que
la persona
si ho escriu
diu
i mana
això sí
i això no
soluciona
molts d'aquests problemes
com el que
estan passant avui
als Estats Units
que
no hi ha
qui decideixi
si desconnecten
o no
de ventilació mecànica
en aquella persona
o d'alimentació artificial
nosaltres
recomanem
que es faci
perquè
sí que
molta gent
el que fa
és que la cartera
ho té
i qui són
les persones
que normalment
ho tenen
o ho busquen
en aquelles que
com el que jo
un cas
com el que l'he explicat abans
sobretot
aquelles persones
que tenen
una malaltia crònica
aquella persona
i que coneixen
i que ho coneixen
sí, sí, sí
clar
jo
jo sóc el malalt
i
en el meu decurs
de la malaltia
en relació amb vostè
m'explica habitualment
el meu procés
el meu avenç
quina medicació tenim
quina medicació està passant
i jo sé perfectament
que l'any que ve
o d'aquí dos anys
d'aquí tres
amb el que dongui
això de marginalitat
aniré entrant
cada vegada
amb més incapacitat
i més incapacitat
i això
anirà portant
fins i tot
un procés de demència
perquè
n'hi ha
algunes d'aquestes
malalties
que van per aquí
i que a més a més
estarà rígid
que no podré menjar
que no podré respirar
no podré beure
aquesta persona
que ho sap
en avançada
que en aquell moment
no serà conscient
i no existeix
haurà entrat
en una demència
amb una inconsciència
pot avui
sense cap pressa
i pensant-ho
i amb el temps
que vulgui
i parlant amb els familiars
orientar
els professionals
que s'hi trobin
en aquell moment
quina és l'actitud
terapèutica agressiva
o no
que s'hagi d'utilitzar
en aquell moment
això allibera
és una informació
una ordre
no és una informació
és una ordre
que dones tu
per l'endemà
i vols com
se't sigui tractat
però si no ho fas
algú del teu entorn
pot decidir
si això no consta
aquí comencen els problemes
aquí comencen els problemes
i a més
jo li diria
que comens
hi ha un representant
tu no has fet aquest document
aleshores
aquesta persona
no ha estat previsora
és que clar
ser previsor
per aquestes coses
entenem que és difícil
però val la pena
per això en parlem avui
aquella persona
no ha fet aquest document
però clar
diguem-ne que ho ha dit
però dir-ho no
hi ha una altra cosa
que és
que també
sol
sol
ser
efectiu
que és
si realment
els familiars
immediats
en el decurs
de la vida quotidiana
aquesta ha estat
una conversa
que s'ha tingut
entre la parella
o amb la família
i un ha manifestat
la seva opinió
i que no l'hagi escrita
doncs si un ha manifestat
i és públic
bueno
si és
hi ha algú que dóna fe
i és una família
immediat
des d'un punt de vista
pràctic
s'hauria de considerar
tan vàlid
com el testimoni
directe
d'un
d'un pare
amb un fill
no?
un responsable
diguem-ne
totó
que diu
el que
el que
li ha dit
l'altre
i ens l'hem de creure
aquesta persona
en la seva vida
ha manifestat
això
igualment
com
amb les donacions
d'òrgans
no?
és una
la família
també se li pregunta
sempre
a pesar
que en aquest país
avui
ara
afortunament
i per defecte
si ningú diu que no
hauria de poder ser donat
tothom
però
tot i que
s'és així
i la llei
diu això
sempre es pregunta
a la família
perquè no fos el cas
que algú de la família
es negués
o algú de la família
manifestés
una opinió en contrari
o que manifestés
que hagués sentit
l'opinió en contrari
del propi afectat
en aquest
si no hi ha res escrit
aquestes voluntats
aquest coneixement
per part de la família
de la família
del que hagi pogut dir
o pensar aquesta persona
també és important
el problema està
quan llavors
en l'entorn familiar
no hi ha acord
que és el problema aquest
d'Estats Units
perquè si hi ha acord
en principi
s'aplica allò
d'aquella persona
si el marit vol una cosa
i els pares en volen una altra
llavors els professionals
estan al mig
i aquesta és una situació
que es pot donar
perquè en principi
diguem-ne
jo no dic que
no sé si la paraula
és correcta
no és que hi hagi
un protocol
però en principi
si no hi ha res
en contra
la idea no és
no per allongar
artificial i agressivament
la vida de la persona
en principi
des del punt de vista
sanitari i mèdic
jo crec que aquest és
un risc important
que tenim ara
en funció
de com
això es manegui
és clar
des del punt de vista
legal
dels metges també
queden una miqueta
en l'aire
aquí hi ha un problema
o sigui
si això no és debat
jo crec que
la nostra aportació
d'avui
petita
és no amagar el cap
i que aquest tema
en tants programes
com es pugui
i amb el debat social
que toqui
s'ha d'abordar
amb tota la naturalitat
perquè la vida
i la mort
són naturals
no ens n'escaparem cap
per tant
és un debat
a abordar
amb tota naturalitat
i s'han de clarificar
les coses
però tenim un risc
amb el que vostè
que ha posat el dit
a la llaga
que una de les coses
que em preocupa a mi
aquests dies
és a dir
si
si comença
una
judicialització
de persecució
al professional
en el sentit
que el professional
estigui atemorit
de la seva llibertat
amb el seu bon criteri
i la seva bona ètica
professional
a l'aplicació
de les mesures
en funció del marge
risc-cost-benefici
pensant en la persona
pensant absolutament
en la persona
que és l'ètica mèdica
altra cosa
és que com jo
comentàvem abans
estem valorant
la policia
o sigui
un policia
que és un lladre
aquell és un efecte
individual
d'aquella persona
no de la policia
casualment
és policia
però
he d'entendre
que
el 100%
de la policia
quan exerceix
de policia
ho fa
en benefici
de la protecció
del ciutadà
el personal sanitari
tot el seu global
i els metges també
apliquen la seva ètica
com li he dit abans
la seva ètica
i el jurament hipocràtic
que és des de l'inici
de la medicina
que diu això
no estem parlant
ara de fets novedosos
però d'alguna manera
quan va començar
la medicina
a fer-se una mica
com un cos
de coneixement
es va posar
aquest aforisme
aquest jurament hipocràtic
perquè devia ja ser
un problema
escolti
quina és
l'obligació seva
des d'aquella època
l'obligació
del professor sanitari
ètica
és a posar
tots els seus coneixements
en benefici
del malalt
per curar-lo
o per eslleugerir-li
el patiment
aquest és l'únic
aforisme
jurament
que hi ha
de la medicina
per tant
si ens posem
d'alguna manera
a sospitar
a posar por
i temor
en els professionals
que no exerceixin
el seu coneixement
en benefici
sempre del seu
del malalt
tenim un problema
que pot ser
el fet
que davant
entrem
en una medicina
de cobertura
d'una medicina
d'autoprotecció
escolta a mi
escolta
sí sí
però a mi
com a metge
qui m'allibera
per tant
escolta
no hi ha problemes
pel broc gros
m'entens
i
i aquell
benefici
es pugui
es pugui traslladar
a un
excés
exigerat
de cel
que acabi
aconseguint
el contrari
del que es preté
tant jo crec
que aquest és un tema
que el tractament
periodístic
i a mi
escolti
jo vaig veure
no sé què és
n'hi ha de veritat
ni mentida
però el flash
mediàtic
de l'hospital
aquest de l'Eganès
és
miri
indignant
des del punt de vista
del professional
d'yo mateix
escolti
indignant
no
es pot fer
les coses
d'aquesta manera
ni anant
perquè
el risc que correm
davant
d'exportar
possibles situacions
indignals
que jo no dic que no hi siguin
escolti
aquell senyor
també el van matar
aquest de la pel·lícula
i no estem parlant
de res de tot això
no sé si es vol dolent
els titulars
projectaven una pràctica
que resti a veure
amb aquesta realitat
que nosaltres estem intentant
reflectir
per això li voldria fer
aquestes diferències
tan brutals
una cosa és que
donar a verir
amb algú
perquè es mori
això és una cosa
que la justícia dirà
el que hagi de dir
una altra cosa
és tractar el dolor
i el patiment
de la persona
amb el que la ciència
mèdica pot fer
perquè la vida
i la mort
siguin dignes
i una tercera cosa
que és
una mica
perquè és
allò dels Estats Units
que una persona
que està mantinguda
artificialment
si això
que aquesta persona
ja no és viva
conscient
si això
s'ha de seguir fent
o no
o si es tenia
que haver començat
i en aquest tercer element
de debat
amb malalties
que esclar
tothom ho pot fer
perquè tots podem
tenir un accident
aquesta tarda
però
independentment
de l'accident
aquesta tarda
hi ha malalties
conegudes
que van avançant
cap aquí
i en aquest cas
la nostra recomanació
per estalviar problemes
a tothom
per no posar
en el bret
i la família
per no entrar
en aquests conflictes
familiars
que a vegades es donen
i no posar
ja en una situació
que ja hi ha
un xoc emocional
la família decidirà
però fixi's
que tot el rato
m'ha estat dient
que es faci
en un moment reflexiu
ara
ara
molt bé
quan això es produeix
i diem
escoltarem la família
no estan en un moment reflexiu
estan sota un xoc emocional
i li farem decidir
en aquella família
en un moment
de xoc emocional
una cosa
que tot el rato
estem dient
que s'ha de fer
en un moment
d'un xoc emocional
per tant
tots aquests elements
són la veritat
de la vida
a mi m'interessar
avui
les tres coses
separar
l'eutanàsia
del tractament
del dolor
i la cura pal·liativa
i dignificar-lo
i valorar-lo
amb el gran esforç
que això representa
i la dignitat
de l'ofici
d'atendre els malalts
que és el nostre
del sanitari
i després
ajudar-nos
aquest instrument
jo crec que és un bon instrument
a prendre decisions
en els moments
en què
es puguin donar
situacions
crítiques
com són aquestes
finalment
Dolce
s'han interessat
no parlem numèricament
però hi ha un interès
allò com un degoteig
de persones
és d'aquelles coses
que fem sempre
ja ho faré
ja ho faré
hi ha interès
però probablement
no ho materialitzem
de moment
he comprovat
els que teníem
i en teníem
tres
imagina't
el que passa
que potser
tot i que s'ha fet
una publicitat
s'ha fet formació
s'han fet unes jornades
des de la direcció
des del departament
de sanitat
sí que la gent
pregunta
però que ho materialitzin
el document
o sigui preguntar-ho
sí
des dels metges de capçalera
sí que ens han dit
que hi ha un interès
creixent
ja vindré a fer-ho
però fer el document
ara n'he portat
un d'exemple
tetxant noms
i tot això
però en tenim tres
n'hi ha més
hi ha gent
que potser
no ens ho ha fet
a nosaltres
però ho ha fet
per altres vies
però clar
l'important
és que ens ho doni
nosaltres
perquè ha d'estar
la nostra història
però jo professionalment
és molt senzillet
el document
és que el tenim aquí
i és que estem tips
d'omplir formularis
tan senzills com aquest
vull dir que no té més
no té més
hi ha altres
o sigui
jo aquest en la conselleria
però jo he viscut
personalment
com a metge
més d'una vegada
la consulta
i persones
i ara en recordo
una que no va fa pas gaire
i m'ha vingut
el flaix
de la persona al cap
que m'atreia la cartera
i m'ensenyava
una targeta blanca
que portava ell
a la seva
la cartera
on posava
a tots els que puguin
veure això
que sàpien
que jo tinc un manifest
d'últimes voluntats
i una targeta
de plàstic
clarament identificada
que deia
que era una persona
que tenia un càncer
un antic càncer
metastatitzat
que ja estava molt avançat
que estava en procés terminal
anava pel carrer
i ve
però sabia que li quedaven
molt pocs mesos de vida
i ho va fer
i venia a veure'm a mi
a la consulta
bueno
a preguntar-me
una sèrie de coses
i em va dir
escolta
recorda
i em va vindre expressament
i diu
recorda
que jo tinc això
ho dic
perquè si en algun moment
es donés
aquesta circumstància
vull que ho sàpigues
i m'ho va vindre a dir
s'ha de reflexionar
individualment
col·lectivament
i hem de posar les coses
al lloc
del que hi ha un dubte
és que aquests dies
molta gent surt de viatge
i fan l'equipatge
intentant portar-ho tot
ben posadeta la maleta
tancar el gas
el llum
l'aigua
tancar bé la porta
per fer un viatge
tan important
com és el de
deixar la vida
abandonar la vida
val la pena també
marxar amb l'equipatge
amb la robeta ben plegada
i deixar tot a puesto
probablement aquesta és
la millor manera
morint amb dignitat
i si no pensin
que tot el dispositiu sanitari
tots els que treballem per això
treballem
per fer vàlid
el nostre jurament
que és alleugerir el patiment
o curar
no una altra cosa
intueixo que haurem de tornar
a parlar d'aquesta qüestió
tantes vegades com calgui
sempre que sigui
en benefici de les persones
moltíssimes gràcies
doctor Atzaram
Dolça Cortesa
moltíssimes gràcies per venir
fins la propera
adeu-siau bon dia