Un quart de català, l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Un quart de català, la secció com ara podíem escoltar que fem en col·laboració
amb el Centre de Normalització Lingüística de Tarragona
i el seu responsable és l'Enric Garriga.
Enric, què tal? Molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Benvingut una setmana més.
I ja en van 177?
Doncs sí.
L'Enric, vostès no ho saben, però l'Enric quan porta el guió de la seva secció
porta en un encapçalament on diu
setena temporada, programa número 177.
Que Déu-n'hi-go.
Que Déu-n'hi-go.
Aquest és el d'avui, sí, sí.
Què ens portes per avui, Enric?
Avui portem cosetes breus i també un parell de temes així més de gruix,
més de fons, allò que he estat recopilant els últims dies
de coses interessants o importants en diferents ja més junts.
en el tema de l'ús oficial de les llengües.
En el cas del català, en el nostre, els usos oficials a les instàncies oficials
tipus Senat espanyol, tipus Unió Europea, fins i tot tipus escoles judicials.
I un altre d'aquests temes així de gruix serà un tema relacionat amb televisions i llengües.
Principalment televisions insulars i llengües, és la pista que dona.
Després hi ha cosetes breus i interessants, o no.
Doncs vinga, comencem, si et sembla, per l'ús del català en les institucions oficials,
que em sembla que aquesta setmana tot ho hem pogut seguir una mica
per als mitjans de comunicació i hi ha un parell de punts interessants.
Sí, aquí hi ha una mica de cacau, bàsicament perquè hi ha moltes coses
que han passat aquesta setmana en diferents instàncies
i que tendeixen a barrejar-se.
A mi em costa separar-les i m'imagino que a la gent que no s'ho mira gaire
tot li sembla el mateix.
Aquesta setmana, dilluns, es van prohibir dos fets de tipus institucional
i d'ús oficial de les llengües importants.
Un, que per primera vegada es va començar a utilitzar les llengües dites autonòmiques,
en diuen així a Espanya, les llengües que en diuen ells autonòmiques,
que per primera vegada es van poder usar al Senat
en la, diguem-ne, famosa Comissió General de les Autonomies,
que era políticament famós per allò que durant vuit anys no s'havia fet, etcètera, etcètera,
però jo, de tot això que es va fer el dilluns del Senat,
només m'interessa l'aspecte lingüístic en aquest programa.
Evidentment, en altres és una altra història, no?
Però bé, el tema lingüístic és el que m'interessa a mi en aquest sentit.
El mateix dia, però, a no sé quin poble o capital, no sé què d'Europa,
el senyor Moratinos, el ministre de Fers Estrangers,
signava amb el president del Consell de la Unió Europea,
que actualment és el britànic Jack Estrou,
un altre tipus de document també relatiu a això de les llengües oficials,
de l'ús de les llengües oficials.
Si et sembla, parlem primer del tema espanyol i després del tema europeu.
Ens queda més a prop geogràficament parlant i després anem cap a Brussel·les.
Sí.
En quilòmetratge.
Geogràficament Madrid ens queda més a prop.
Sí, per quilòmetre sí.
Per quilòmetre sí.
A veure, el tema del Senat.
Com dèiem, el Senat, després de vuit anys que no es feia la Comissió General de les Autonomies,
ara es torna a fer aquesta sessió periòdica que es fa un o dos cops al mes.
I a partir d'ara, segons ho va explicar el president del govern espanyol,
es farà així, un o dos cops al mes.
I per tant, cada vegada que hi hagi aquesta Comissió General de les Autonomies,
els representants de les diferents autonomies podran utilitzar en tot moment i totalment
les llengües, diguem, que en diuen autonòmiques o vernàcules, en diuen ells.
És a dir, estem parlant de català, castellà, gallec i basc.
I llavors, fins aquí tot bé.
Però llavors hi ha una punxa, perquè hi ha una banya,
que és que també el valencià, com a idioma diferenciat.
Què vol dir tot això?
Bé, ja sabem que hi ha l'etern tema de la llengua, del nom de la llengua,
de la unitat del català i tot això, però com que resulta que hi comença a haver lleis
que diuen que l'idioma de la comunitat autònoma,
ho diuen així ells, no?
O sigui, Comunitat Autònoma Valenciana.
I a més ho diuen en castellà, ells.
Doncs tenen un estatut que diu que l'idioma seu és el valencià,
doncs clar, això és una llei, l'estatut és una llei.
Hi ha una llei que diu que és un idioma, perquè això és el seu sil·logisme.
Si hi ha una llei que diu que l'idioma de València és el valencià,
doncs ergo, valencià és idioma, amb un sil·logisme sospitós.
Però bé, a partir d'aquí passen les coses que passen ara,
que els llibres de text que utilitzen els nens de Salamanga o els de Val Bajete
apareixen que en les llengües espanyoles són català, castellà, valencià, eusquera i gallegó.
Passat aquí passa això, després arriba el Senat
i com que el Senat diu que s'han de parlar les llengües autonòmiques,
i com que hi ha un estatut d'autonomia que diu que aquell idioma és el valencià,
doncs el Senat ara han estrenat un equip de traductors simultanis,
persones, humanes, amb catni i ossos, que són els que fan la traducció simultània,
perquè de moment amb màquines encara no es pot fer.
I de moment només se n'han estrenat 11,
bé, alguns no es van a l'hi va estrenar perquè, per exemple,
els traductors de basc, com que a l'hi barretxe no hi va anar,
no van haver de treballar, però hi eren.
I en total seran 25, però de moment aquest primer dia
n'hi havia els primers 11 que van començar,
i la cosa més o menys, n'hi ha 3 per basc,
3 de gallec, 3 de català i 2 de valencià.
Els de català i valencià es podran intercanviar,
el dia que falti un que sigui malalt no tindran problemes per substituir-los.
Per exemple, la cosa té una conya marinera més llarga que això.
Perquè, per exemple, com que no existeix una titulació universitària
de filologia valenciana perquè no existeix en lloc del món,
doncs resulta que les persones que estan allà exercint
de traductors simultàniers de valencià,
la seva titulació filològica és de filologia catalana.
Per a més, INRI, diguem-ho així,
les proves que es feien els candidats en aquestes places
eren de traduir discursos de diferents idiomes.
Les proves que van fer els candidats a traductors de català
i les proves que van fer els candidats a traductors de valencià
eren les mateixes.
Hi havien de traduir un discurs del Jaume Matas,
Balear, parlant, no sé si el discurs que l'havien de traduir
era en mallorquí i l'havien de traduir en castellà o al revés, no ho sé.
Un altre de Francisco Camps, el del País Valencià,
que en diem nosaltres,
i un altre de Pels Colmevall de Catalunya.
Per tant, els 3 discursos que tenien,
els 5 filòlegs, tant els de traductors de valencià
com els de català eren el mateix, eh?
Això va aixir la cosa.
No n'hi do.
La cosa és aquesta.
Això és el que passa al Senat.
De moment es pot utilitzar.
Maragall va fer el discurs mig en català, mig en castellà,
ell mateix s'autotraduïa,
pobrets traductors simultanis,
falta d'acostum amb el temps,
i això s'ha de regla.
L'únic que va aprofitar totalment les possibilitats
va ser Tourinho, el gallec,
que sí que va fer tot els seus discursos en gallec,
i per tant els traductors van tenir feina
i no es van avorrir.
Els traductors de català es van avorrir bastant
perquè el Maragall va fer mig discurs en català,
mig en castellà,
i a més s'autotraduïa i tot això.
Els valencians, de dos que n'hi havia,
només se'n va estrenar un,
perquè com que el president Camps,
Francisco Camps,
només va fer un parell de frases en valencià,
la resta ho va fer en castellà,
doncs clar, no van tenir temps
ni de fer-se el relleu de torn
que fan cada 10 minuts els traductors simultanis.
I el Bas, doncs tampoc,
perquè l'Ibarretxe no hi era.
Això és el que passa al Senat,
el que passa a l'escola de...
Com es diu això?
L'escola judicial,
que és una escola on formen jutges,
això està a Barcelona,
i com que hi ha una llei
que es diu Estatut de la Comunitat Valenciana
que diu que l'idiome és el valencià,
doncs a l'escola judicial de Barcelona
fan classes de català
i fan classes de valencià,
separadament perquè, clar,
com que hi ha lleis que diuen
que això són idiomes diferents,
doncs fan cursos diferents.
Simplement atenent-se a la legalitat,
al marge de qualsevol consideració científica.
Només faltaria que l'escola judicial
s'atengués a la ciència
i no a la jurisprudència,
s'atenen a la jurisprudència,
al que diuen els documents legals.
De manera que la cosa és aquesta.
Les classes són voluntàries
perquè per als jutges és un mèrit
això de saber idiomes vernàculos.
No és un requisit, és un mèrit.
Llavors, resulta que els cursos només es fan
si hi ha prou demanda d'alumnes
i llavors a Barcelona
hi ha els professors de cada llengua,
vull dir, si hi ha, per exemple,
uns jutges que estiguin
a aquesta escola judicial de Barcelona
i tinguin previst demanar destinació al País Basc,
allà poden estudiar Basc a Barcelona.
Si hi ha prou alumnes, doncs pum.
I llavors, quan hi ha alumnes
i es vol fer un curs de Basc,
l'escola judicial demana a l'autonomia corresponent
que enviï professors,
o nomeni algú per fer de professor, etc.
En el cas dels professors de Valencià,
els envia la Generalitat Valenciana,
el professor de Valencià,
encara que científicament tot allò altre.
I després ja passem a l'altre aspecte.
El tema europeu és una mica similar,
similar en el sentit aquest,
que parlem d'un ús,
una possibilitat d'ús
d'anar a un centre en el català.
Clarifiquem, es preveu per primera vegada
l'ús del català a Europa,
això sí, és una mica pedaç
la corta que s'ha arribat.
No és que sigui allò una plena oficialitat
com els altres 25, sinó que és una mica un pedaç.
Això ja ho sabíem des que vam estar explicant
tot això l'any passat.
La temporada passada ja vam anar explicant.
La novetat ara és que aquest dilluns,
com dèiem al principi,
el Moradino es va firmar amb Jack Estrou,
el document,
un conveni
que és el que podem atreure això,
que es pugui utilitzar
al Consell d'Europa,
les llengües autonòmiques espanyoles,
els representants d'Espanya
puguin utilitzar-les.
Com que quan van aprovar això
el 13 de juny amb una votació
del Consell de Ministres Exteriors Europeus,
que eren els 25,
van votar,
sí, es podrà fer,
però s'ha de negociar
amb cada institució europea.
Per tant, ara estan fent això.
No es van fer una aprovació de sí global,
sinó va dir sí,
però condicionat a que es negociï
amb cada institució.
Ara és el que estan fent,
negociar.
De moment,
el Consell d'Europa ja ho han signat
i també s'estan preparant...
El Consell de la Unió Europea,
que no és el mateix que el Consell d'Europa.
Sí, aquí és on ve el que cau.
Consell de la Unió Europea.
Un altre organisme on s'està negociant
i aviat es filmarà algun acord semblant
és el Parlament Europeu
i un altre el Comitè de les Regions.
I segurament hi ha un munt d'organismes més d'aquests
que encara no sabem
que també ho hauran de fer.
La cosa no deixa de tenir...
de tenir...
no sé què,
que no puc dir alguna, eh?
Però per poder utilitzar el català,
el gallec, el basc o el valenciano,
a Europa s'haurà d'avisar,
els representants femenals s'hauran d'avisar allà
amb set set setmanes d'antelació.
Set setmanes.
O sigui, visca l'agilitat, vaja.
Tu ets un representant dedicat d'aquí,
per exemple, el Bernat Joan Balear,
que acostuma a fer discursos en català i en alemany,
i no se n'entenen allà.
Doncs, per poder parlar amb Balear,
ara ho podrà fer igualment com ho feia fins ara,
però sense bronca,
però ho haurà de dir set set setmanes abans.
Per tant, ja haurà d'haver d'agafar el calendari
i fer-se un quadrant amb previsió de set setmanes,
totes aquestes coses.
A més a més, tot això està condicionat
que sigui el govern espanyol
el que habiliti els sistemes de traducció,
es faci càrrec dels gastos,
despeses, perdó,
de les despeses, del material,
dels intèrprets, del personal tècnic,
de la maquinària,
tot el que sigui,
tot el que calgui perquè això funcioni,
ho ha de fer l'estat espanyol.
I per tant, fins que l'estat espanyol
no arbitri aquests organismes
o mecanismes de traducció i de tot això,
la cosa no entrarà en vigor.
Tanquem aquest capítol del català
a les llengües,
a les altres institucions,
que potser ens acabarem deprimint.
Parlem de l'Institut d'Estudis Catalans
i d'una injecció econòmica important
per part de la Generalitat.
Sí, això és un tema...
A veure.
Per cert, mentre l'Enric busca els papers,
que vostès no ho saben,
però l'Enric ve aquí amb una carpeta farcida de papers,
estiguin ben atents
que ves que la pregunta que fem cada setmana
per sortejar-la aquesta
no vagi per aquí.
Podria ser, podria ser.
Però sí, tenia pensada una altra pregunta,
però amb els temes que he trobat
aquest dematí,
així més recents,
l'he canviat
i l'he fet sobre això.
Només aviso.
L'Institut d'Estudis Catalans.
La setmana passada dèiem
que estrenaven seu a Alacant.
Avui podem dir que acaben d'estrenar seu a Lleida.
important perquè
és la primera seu
que l'Institut d'Estudis Catalans
té a Catalunya fora de Barcelona,
la de Lleida.
I atenció,
perquè cronològicament,
en el temps,
és la quinta que existeix al món.
Quines delegacions té?
La primera de tota la vida
des de 1907
és la de Barcelona.
Però en els últims anys,
l'Institut d'Estudis Catalans
ha obert seu,
ho diré en l'ordre en què l'has obert.
a veure si ho tinc...
Em sembla que no ho tinc malament.
Ho tinc correcte.
Primer va ser, evidentment,
la de Barcelona.
Després, bé,
la de Castelló.
Recentment es va obrir,
no fa massa,
la de Perpinyà.
La setmana passada,
la de Alacant.
I ahir,
em sembla que era ahir mateix,
la de Lleida.
Per tant, tenim cinc seus.
Per ordre cronològic,
Barcelona,
Castelló,
Perpinyà,
Alacant i Lleida
són les seus actuals
de l'Institut d'Estudis Catalans.
Però no les últimes.
Espera que n'hi haurà algunes més
en els pròxims anys.
Tarragona, per tant,
tindrà a mig termini
una seu de l'IEC?
No ho puc dir ni sí ni no.
Això no m'apareix per enlloc,
però podria ser,
encara que no ho sé.
Perquè com que n'hi ha una a Castelló,
i n'hi ha una altra a Lleida,
i n'hi ha una altra a Barcelona,
potser abans que a Tarragona
toca que n'hi hagi alguna
a les Illes Balears.
Com a mínim.
I abans que n'hi hagi a Tarragona,
a Girona,
que estem molt a prop de Barcelona,
potser no.
Lleida està físicament més o menys a prop,
però per mitjans de comunicació
està molt lluny de Barcelona,
perquè per anar a Lleida a Barcelona
amb transports públics
pots estar un mitja jornada.
Sí, no ho provint en trenc,
que és una autèntica odissia.
Aquí està, en canvi,
de Tarragona,
o és de Girona,
a Barcelona és un plis-plàs
amb transport públic,
i per tant,
si s'ha de fer gestions
a l'Institut de Ciutat Catalans
és factible.
En canvi,
potser sí que val la pena
una oficina o una seu a Palma.
Bé, dit això,
l'altra part del tema
és que el Govern de la Generalitat
acaba de signar
un contracte programa
per quatre anys
amb l'Institut de Ciutat Catalans,
pel qual li aporta
26,7 milions d'euros,
que això són molts milions,
són molts calés, diríem.
La diferència,
fins ara,
cada any,
el Govern de la Generalitat
feia un conveni anual
amb l'IEG,
això,
en l'opinió
del que explicava
el Consell Primer
ahir en l'assigna d'aquest conveni,
és clar,
això frenava
les possibilitats
de fer programes
a llarg del mini,
per això ara han fet
un contracte programa
a quatre anys
que permet que la institució
treballi amb més llibertat
de calendari
i amb tot això.
Llavors,
aquestes aportacions
se distribueixen
amb més de 5 milions d'euros
per enguany,
el 2006 seran 6,3 milions,
el 2007 7,3 milions
i gairebé 8 milions
el 2008.
Amb tot això,
el que s'ha de fer,
el que ha de fer
l'Institut de Ciutat Catalans,
ha de destinar
un 50% d'aquest pressupost
a assegurar
la visualització
com a acadèmia
en tots els terrenys,
és a dir,
l'Institut de Ciutat Catalans
no és només
el que fan el dicionari,
és un institut d'estudis
i hi ha la secció
de matemàtiques,
la secció química,
etcètera.
Hi ha una sèrie
de seccions científiques
i això és el que vol
que es faci evident
que la gent
no ho desconeix una mica.
Un altre 30%
d'aquest pressupost
ha d'anar
destinat a les tasques
de l'acadèmia
en el tema
estrictament
de normativa lingüística,
perquè sí que
no és l'única cosa,
però sí que és una
de les més importants
que fa l'Institut de Ciutat Catalans
des del seu origen
el tema de la normativa
lingüística del català
com a institució científica,
i després el 20%
de l'estat
se destinarà
a la projecció social
de l'Institut de Ciutat Catalans.
La intenció,
diguem,
gros resumida
ben i en global
és que fer
que efectivament
l'Institut de Ciutat Catalans
sigui un institut
de referència
per a qüestions
científiques
que afectin
els territoris
dels països catalans,
no només en termes lingüístics,
sinó també,
per exemple,
que si el govern
de la Generalitat
necessita uns estudis
mediambientals
de determinat tema,
doncs siguin
les seccions corresponents
de l'Institut de Ciutat Catalans
qui facin aquests estudis
i tinguin
aquesta autoritat científica,
etcètera.
Aquesta és la cosa.
Havíem promès
dos temes ferragosos,
anem despatxat un,
el del català
de les institucions
i ara, si et sembla,
anem per l'altre
ben ràpidament,
Enric,
televisió i català.
Sí,
bàsicament he dit
televisions insulars
perquè parlem de,
com es pot posar,
de la IB3,
la televisió
de les Illes Balears,
la televisió autonòmica,
atenció,
que es va posar en marxa enguany,
doncs bé,
amb els mesos que fa
que funciona,
ja hi ha,
bé,
des del primer moment
hi ha hagut
suspicàcies lingüístiques
perquè des del primer moment
van voler fer una televisió
en teoria bilingüe
que no fos estrictament
només en català
o només en català
sinó una cosa bilingüe
i tal.
Aquí hi ha marro.
Passats uns mesos,
les protestes
dels oients
i dels televidents,
les queixes,
especialment,
n'hi ha hagut bastantes,
per exemple,
en matèria
de la locució esportiva.
S'ha de matisar
en un informatiu,
tot està escrit
i els presentadors
ho tenen al teleprompter
i van llegint
i si allò està prèviament
ben escrit
es llegirà ben escrit.
Però en les locucions esportives
on s'improvisa
la transmissió d'un partit,
els dubutors
no poden tenir escrit
el guió patana,
allí s'improvisa molt
i allí es veu
que la cosa
és tremagunda,
fins i tot
perquè
jo he llegit avui
una carta d'un senyor
que després de veure un partit
es va quedar tan escandalitzat
que el següent partit
va dir
doncs el següent partit
m'asseure aquí
amb la llibreta
i m'ho apuntaré tot
el que diuen
perquè això és terrible
i un senyor
quan es filònia
és un mallorquí
com qualsevol altre
que queda escandalitzat d'això.
Bé,
dits d'aquests detalls...
En aquest sentit
que s'escapen moltes castellanades
per entendre'ns?
Sí,
és bastant terrible
i no només castellanades
sinó també errors de fonètic,
etcètera.
Llavors,
diguem que per una banda...
Com si un apunt
fer retransmissions
és molt complicat
i servir d'ho
apetitant
allò en can pròpia
i sap
de què parla
en qualsevol cas
el tema
de l'aspecte de la llengua
o això
que sigui complicat
fer retransmissions
no és excusa
per tenir cura de la llengua.
Per parlar malament.
No ho sé.
Per exemple,
dades sobre la llengua
de la televisió.
Hi ha unes dades concretes
fetes per...
Hi ha un estudi fet
que diu que
els percentatges
són els següents.
En castellà
es fa el 38%
de l'emissió
en general
i en català
el 42%
en general.
La resta
fins al 100%
és un 20%
que és l'emissió bilingüe.
Però
en horari de prime timer
o l'horari principal
o l'horari estelat
aquests percentatges
es varien
i el castellà
arriba al 54%
de presència de pandalla
el bilingüisme
el 16%
i el català
li queda un 30%.
Primera cosa.
Dit això
i vistes les queixes
i vistes les queixes
dels oients
el Parlament
de les Illes Balears
a finals de setembre
va aprovar
una proposició
en què insta
el govern
del Jaume Matas
a fer que el català
sigui la llengua
vehicular
de les emissions
de ràdio
i IB3
televisió
de la ràdio
televisió pública
balear.
L'instan
a que això
es faci.
Per altra banda
la COFUC
que és el Consorci
per Foment
i Ús
de la Llengua Catalana
a les Illes Balears
ja fa temps
que està fent
precisament
fa cursos
de català
als locutors
de la televisió
i ràdio balear
i no només fa cursos
sinó que també
tenen 17 assessors
que són els que fan
les correccions prèvies
i les correccions
posteriors
a cada programa
etcètera
i tot això
ho estan fent.
La cosa està així.
Per acabar
d'embolicar la situació
hi ha una altra cosa
a les balears
que són
les televisions
insulars.
És com les televisions
locals aquí
però allà van per illes.
Com que cada illa
té un Consell Insular
doncs estan en marxa
una sèrie de projectes
de televisions insulars.
Doncs bé,
la futura televisió
del Consell de Mallorca
amarrà tota la televisió
tota la presentació
pròpia en català.
Es presenta
com el contrapoder
de la televisió
autonòmica.
L'autonòmica
diguem que està
il·luminada pel PP
i la insular de Mallorca
està il·luminada
pel Partit Socialista
de Mallorca
i per tant
van a fer-se la guerra
justament també amb això.
La televisió
de la televisió
de Mallorca
signa convenis
amb TV3
etcètera
perquè intercanviar
productes
per a
tenen
verems per exemple
percentatges fixats
de música en català
etcètera
tot això
televisions
i encara
mentre les illes
fan això
a França
hi ha una televisió
que es diu
TV5 Monde
que és una televisió
que es veu
a 200 països
que la financen
els guants de França
Bèlgica
Suïssa
Canadà
Quebec
Burkina
Faso
i Senegal
i que
Déu-n'hi-do
quina combinació
arriben a 200 països
160 milions
de cases
i emeten en francès
però subtitulen
en un munt d'idiomes
fins ara
alemany, anglès, àrab
danès, castellà i portugués
entre d'altres
a partir d'ara
han anunciat
que també inclouran
altres idiomes
com per exemple
el català
cosa que
les televisions
de l'estat espanyol
no fan
i tenint en compte
també la poca sensibilitat
que han mostrat moltes vegades
el govern francès
sí
però també clar
aquesta és una tele
supra governamental
hi ha una sèrie de països
és internacional
etcètera
i encara
doncs això
i encara un últim apunt televisiu
seria
que aquesta setmana
el govern de la Generalitat
ha aprovat
les bases
d'un nou concurs
per a l'atorgació
de llicències
per a televisió digital terrestre
de canals privats
han de concedir
59 canals privats
la famosa
la famosa TDT
s'ha obert
un concurs privat
perquè
un concurs públic
perquè aquelles empreses privades
interessades en
obtenir una de les llicències
de canals locals
per exemple
aquí al Camp de Tarragona
n'hi haurà 3
de llicències
doncs
és aquest el concurs
doncs
sobre aquest tema
hi ha una cosa
que ens interessa
al quadre català
que és les clàusules lingüístiques
i les clàusules lingüístiques
d'aquestes llicències
són que
els nous operadors
hauran de garantir
un mínim
de 50%
de les emissions
de llengua catalana
això és important
a més a més
augmentant
pujaran punts
tindran més punts
per concedir llicències
si
quan més alt sigui aquest percentatge
el 50% és el mínim
a partir d'aquí
quan més n'ofereixis
més possibilitats tens
que et donin la llicència
aquesta és la cosa
un aspecte interessant
de la televisió digital terrestre
vaja
un munt de televisions
que ens arribaran ara
que possiblement
no ho tenim gaire present
però que res
això està a tocar
però serà 4 o no hi ha hagut res
en català
4 no
ni subtítols
vaja
tampoc els veus
segurament ni Antena 3
ni Tele 5
no
però com que a França ho fan
i a França tenen
la mala fama
que tenen lingüísticament
tenim com sempre
una queta
una d'aquestes
mascotes
com ho podem dir això
Enric
com la definim
l'aqueta
l'aqueta
és la boca que salta
però que més va
amb una ràdio
sota el braç
no té braços
però és igual
va amb una ràdio
entre les dents
com sempre
nosaltres
els posem a disposició
una d'aquestes
quetes
com l'han d'aconseguir
doncs
molt senzill
nosaltres els formulem
una pregunta
i hem de donar
la resposta correcta
trucant al
97724
4767
quina és la pregunta
d'avui
Enric?
la pregunta
com ja hem anunciat
era una pregunta
relacionada amb això
de l'Institut d'Estudis Catalans
la diem
no parlarem de quartos
parlarem de ciutats
la pregunta és
en quines ciutats
té seu
l'Institut d'Estudis Catalans
en quines ciutats
té seu
l'Institut d'Estudis Catalans
jo abans ho he remarcat
ara diré
les tres ofertes
que hi ha
tinc tres opcions
primera opció
Barcelona, Castelló, Perpinyà, Alacant
i Lleida
repeteixo
primera opció
Barcelona, Castelló, Perpinyà, Alacant
i Lleida
segona opció
Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona
i Vall d'Andorra
segona opció
Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona
i Vall d'Andorra
i tercera opció
Barcelona, Lleida, Madrid, València
i Palma de Mallorca
tercera opció
Barcelona, Lleida, Madrid, València
i Palma de Mallorca
em sembla que hi ha algú
que ja ho té claríssim
perquè ja tenim la trucada
que ens truquin
hola molt bon dia
bon dia
si no plou
el seu nom
Clemente Grisó
Clemente, què tal, com estàs?
mira, aquí estem
ja comença a ploure ara
quina de les tres opcions
que ha donat l'Enric
és la correcta?
Barcelona, Castelló, Perpinyà
i Lleida
ah, ens en deixem una?
se'n deixa una
però l'opció és la correcta
l'opció és la correcta
li falta Alacant
però és l'opció correcta
perquè a Madrid no n'hi ha
ni a Andorra tampoc
ni a Girona
ni a Lleida
i que fa les quatre
a Lleida sí a Tarragona no
molt bé, molt bé
Perpinyà
Barcelona, Perpinyà
Barcelona, Castelló
Perpinyà i Lleida
i Alacant
i Alacant que la van obrir
fa una setmana
la van estrenar
per això encara s'escapa una mica
molt bé
moltíssimes gràcies
tens aquí aquesta queta
que t'espera saltant
com aquell que hi diu
aquí a les instal·lacions
de Tarragona Ràdio
pots venir a buscar-la
quan vulguis
aquí a l'Avinguda Roma
número 5
és que la ve primer
primera, d'acord?
Sí, bon dia
Bon dia
Aquesta amb la ràdio
amb la ràdio incorporada
dins de la ràdio
i boca
Un parell de punts
molt ràpids per acabar
Enric
Sí, petita coseta
interessant bibliogràfica
El petit príncep
que tothom coneix
més o menys
més o menys
tothom sap què és
i més o menys
tothom li ha tocat llegir
o gaudit
quasi tothom l'ha llegit
S'edita en Aranès
Ja està
Més detalls?
D'acord
És la primera vegada
que es fa en Aranès
però és una novel·la
que està traduïda
a infinitat de llengües
i encara no s'havia
potser editat en Aranès
Atenció, Aranès
és el que parlen
a la Vall d'Aran
és un dels subdialectes
de l'Occità
només el parlen
un 57,7%
dels aranesos
i aquest llibre
s'ha fet una deducció
que a més inclou
les il·lustracions
que va fer
Antoine de Saint-Exupé
i l'original
i atenció
hi ha una web
on es pot veure informació
sobre diferents edicions
és una mica difícil
perquè és en Occità
esclar
en Aranès
la lletraigaré
Petit Prins
això es diu
3b.eth
Atenció
E-T-H
P-E-T-I-T
P-R-I-N-C-E
és a dir
Petit Prins
tal com sona
però l'article
del davant
és E-T-H
i punt com
i en aquesta web
trobareu informació
variada sobre aquesta edició
i sobre altres edicions
en altres idiomes
del Petit Príncep
i ja per acabar
parlem de SMS
aquests missatges de mòbil
al qual
molta gent
especialment jovent
i també
no només jovent
i estan
realment enganxats
escriuren missatges
d'SMS
aquells que
ho llegeixen
o que ho pateixen
doncs ja saben
que és
tot un món
i fins i tot
ja s'han editat
els primers diccionaris
d'SMS
però no només n'hi ha un
sinó que hi ha diccionaris
d'SMS
en quatre llengües
diferents
Enric
Sí
en paper
fa uns mesos
vam comentar
aquell que s'ha editat
d'SMS en català
d'edicions 62
d'un parell d'estudiants
balears
precisament
la Margarida
Margarida Conill
i Catalina Ganyers
doncs bé
ara
l'associació
d'usuàries d'internet
perquè s'ha de dir
perquè és en castellà
funciona
aquesta idea
des d'una entitat espanyola
han fet una web
en què
volen construir
un diccionari
SMS en línia
en les llengües
vernàcules
o autonòmiques
i per tant
aquí es tracta
que funciona una mica
com la Wikipedia
per aportació dels usuaris
tothom pot aportar la seva
i després ja hi ha un consell
que ho supervisa
i tria
i valida una opció
i una altra no
llavors
aquí també passa
allò que passa
de l'associacionisme lingüístic
i com que hi ha
documents legals
que diferencien
català de valencià
doncs aquí
tens l'opció
de castellano
català
eusquera
galego i valencià
a banda d'això
doncs està bé
la pàgina
la web
és molt senzilla
de trobar
l'adreça és
3B dobles
diccionarios SMS
tot junt
diccionarios SMS
tot junt
en castellà
punt com
i aquí trobem
la pàgina principal
en què hi ha
les explicacions
i podem dir
atall d'informació
que de moment
té
46.529 registres
11.237 termes SMS
i 13.272 significats
per tant
ja comença a tenir gruix
això i es tracta
d'utilitzar-ho
i fer-ho créixer
doncs
Déu-n'hi-do
Enric
moltes gràcies
per aportar-nos
una vegada més
totes aquestes novetats
al voltant
de la llengua catalana
que s'han produït
aquesta setmana
si tinguéssim més temps
ens extendríem més
a parlar dels SMS
perquè
Déu-n'hi-do
és tot un món
això
tot un món
i tot un gran tema
del punt de vista lingüístic
i hi ha molts joves
que escriuen
en terminologia SMS
i fins i tot
jo professors
que s'hi han queixat
i jo a vegades
tinc dificultats
per llegir segons què
amb segons quines variants
sí
això també
ja sóc antic
ens hem quedat
ens hem quedat
desfassats
Enric
moltíssimes gràcies
dimecres més