Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Gr 열�à!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
necessitaris apropar-nos a la gent, als fumadors, als no fumadors,
a la gent que vol deixar de fumar, els que encara no s'ho han plantejat.
Llavors el que farem aquest any, i des d'aquí volem invitar
a tots els tarragonins que hi participen,
és que muntarem un stand a la Rambla Nova, a l'altura del Teatre Metropol,
en què hi haurà tot de material d'ajuda per a la gent que vulgui deixar de fumar,
es donarà consell personalitzat a la gent que s'apropi,
es faran coximetries, que per la gent que no estigui molt familiaritzada,
és la mesura del monòxid de carboni amb l'aire expirat dels fumadors,
que ens dona una idea d'en quina mesura la sang d'un fumador
està contaminada pel fum del tabac.
Es donarà material informatiu, també farem una mena de concurs
en què hi podrà participar tothom, que l'hem titulat
Mil raons per deixar de fumar, tothom estarà invitat a escriure
alguna raó, el més original possible, per deixar de fumar.
Després, tota això, la idea és publicar-ho i dir,
mireu, això és el que diuen els tarragonins sobre les raons per deixar de fumar.
I bé, nosaltres estarem allà a l'estand de la Rambla Nova,
més o menys de 5 a 8 de la tarda, de 5 a 8 i mitja,
i invitem a tothom a que passi per a llim.
S'aplicaran d'aquí poc temps,
no n'hi adonarem, tota una sèrie de mesures legals,
que restringiran l'ús de tabac en determinats espais,
i s'ampliarà les restriccions que hi ha ara en l'actualitat.
Aquest és un tema que ja en parlarem quan toqui.
Les lleis estan, en principi, per complir-les,
i aquesta, sobretot, quan es tracta de respectar l'espai de l'altre, també.
Però nosaltres quasi que parlem al voltant del que és
deixar el tabac, les campanyes, les maneres,
deies de raons i mètodes per deixar de fumar.
Quants mètodes no hi haurà, Cinta?
Doncs, hem de dir, i això si voleu,
avui podríem aprofitar per comentar-ho,
que si mirem enrere del que disposàvem,
sobretot els sanitaris, per ajudar la gent a deixar de fumar,
que bàsicament era suport psicològic,
molt suport psicològic,
molt de seguiment, molta atenció,
avui en dia ja disposem de bastants fàrmacs,
i s'està parlant, inclús, d'una vacuna
que està en fase experimental.
Una vacuna per deixar de fumar,
que el que faria seria que el cos
produís anticossos contra la nicotina.
I això s'han publicat, hi ha alguns estudis,
però hem de dir que això està encara en fase experimental.
De fet, un cop el fumador ha pres la decisió,
i per això avui en dia encara no hi ha cap fàrmac,
i això és lo fonamental,
sempre és una decisió lliure i conscient
del fumador que vol deixar de fumar,
per determinades raons,
i aquí les motivacions són molt variades,
cada fumador té les seves.
Un cop el fumador ha pres aquesta decisió,
el que pot estar segur
és que en els professionals sanitaris
trobarà tot el suport
i se li facilitarà aquest procés,
perquè deixar de fumar és un procés,
de vegades més o menys llarg,
de vegades més o menys costós,
un procés en el que es contempla
que hi ha recaigudes,
això forma part del procés
de deixar de fumar.
Un cop el fumador ha iniciat aquest procés,
pot estar segur que avui en dia
disposem de moltes mesures,
inclús farmacològiques,
per deixar de fumar.
Són bastant populars els pegats de nicotina,
els famosos parxes.
També disposem avui en dia
d'un fàrmac que és el bupropió,
el nom comercial és del cintabac,
i als Estats Units ja s'ha comercialitzat
un altre fàrmac,
molt semblant al bupropió,
que sembla que encara
tindria millors resultats que aquests,
però això aquí al nostre país
encara no ha arribat.
De totes maneres,
l'experiència ens diu
que al final el deixar de fumar
és cosa d'una,
i que tot l'altre és un suport,
però en cap cas és cap fórmula meravellosa.
Mira, que graciosa,
ara ens descobrirà la sopa d'any.
No, no descobrim res.
des de l'atenció primària,
quantes vegades,
quantes vegades en allò d'educar
en hàbits saludables
no aconselleu,
hem de deixar de fumar,
deixar de fumar,
persones que tenen determinades malalties
o que no en tenen cap?
I sempre jo m'imagino
que la resposta, Josep,
és la mateixa.
És que em costa molt,
és que no puc.
No, no, si jo no fumo gaire,
un paquet cada dia,
coses d'aquestes, no?
Aquest és el...
Ens autoenganyem, generalment.
La jornada d'enguany
està plantejada,
i la plantegem amb un doble objectiu
i aquest és el fet de l'estàndard allà.
Un,
com és una jornada
que l'OMS planteja
respecte al professional sanitari,
hem sigut de les professions
més fumadores
fins fa no gaires anys,
ara ja no,
ara ha disminuït
l'índex de fumadors
dintre de la professió sanitària,
però fins fa no res era així.
Per un costat
és l'autoconcienciació
del professional sanitari
de que
som treballadors
que hem de donar exemple
respecte al tabaquisme.
Hi ha un altre costat
d'explicar a la gent
que deixar de fumar
és possible,
i és possible
mitjançant
d'una sèrie
d'ajuts
que estan a l'abast
del professional sanitari,
i puguem explicar
al tarragoní,
a la ciutadà,
que pot acudir
al seu metge de capçalera,
a la seva infermera,
que ben segur
pot enfocar
una teràpia
i pot ajudar-lo
en tot el procés
de deshabituació
del tabac.
Però no ens enganyem,
ho acabes de dir,
deixar de fumar
és possible,
però ningú diu
que sigui fàcil.
No, no, no.
I això s'ha d'assumir
des del primer moment.
Cadascú té
el seu grau de dificultat
perquè cadascú
administra la seva addicció
com pot, no?
Sí, sí,
és una addicció,
és una addicció
molt important,
i tots els processos
que porten
a la deshabituació
són molt variables,
no?
I hi ha
moltes,
hi ha molts factors,
així com hi ha
pocs factors
que ens porten
al fet de fumar,
hi ha molts
que poden fer
una persona
plantejar-se'l
deixar de fumar.
I jo crec
que abans comentàvem
amb tu
alguns d'ells,
no?
I entre d'altres
hi hauria
la possibilitat
de tractaments
farmacològics
i de suport psicològic
que pot trobar
en les consultes
dels seus metges
i infermeres,
no?
Però per suposat
hi ha diferents factors
que poden fer
variar l'actitud
d'un fumador
cap a voler
deixar de fumar
i aconseguir-ho.
No és una empresa
senzilla,
compensa,
a la curta
i a la llarga.
I jo no sé
si, clar,
hi ha una miqueta
la resposta
de la persona
que resisteix
una mica
a deixar de fumar
tot
i que vol fer-ho.
Diferents.
No, no,
és que es dona
un cert síndrome
d'abstinència.
Sí,
però no a tothom igual
i de la mateixa manera,
no?
No,
com totes les addiccions.
El món de l'addicció
és un món
que,
com deia abans,
depèn de molts factors.
i evidentment
la manera de viure
la deshabituació
és molt diferent.
També és diferent
la dependència.
La dependència
que un addicte
al tabac té
és diferent
d'una persona
a l'altra
per també
diferents motius.
Alguns coneguts
i d'altres
no tan coneguts.
I,
per tant,
les síndromes
d'abstinència
també són diferents
i són viscudes
de forma diferent
per cadascú
de nosaltres.
Un altre dels arguments
avui
que m'engreixaré molt bé
doncs ja ens aprimarem,
no?
Sí,
això,
a veure,
també hem de dir
que quan a un fumador
se li planteja
has de deixar de fumar
automàticament
ens recita
tota una sèrie
de motius.
El decàlac?
No,
perquè no sé què...
No, no, no.
Bueno,
això
i a més
és que
s'ho saben com a...
s'ho tenen com a molt ben après.
Home,
han de sustentar una miqueta
i argumentar aquesta edició,
no?
Evidentment,
sempre es poden donar motius
no perquè és que...
Tu parlaves de mil raons.
N'hi ha més per deixar-ho
que per continuar fumant.
Jo crec que sí.
Està claríssim.
Pensem que sí,
que de fet sí.
De la mateixa manera
que un té els seus motius
per continuar fumant,
que de vegades
no són més que motius
per continuar-se autoenganyant
o autosustentant
una conducta
en la que a vegades
no s'està molt d'acord.
També
els motius
que té una persona
per deixar de fumar
també són molt personals
i també
s'ha de partir molt
això
als metges
que treballen
dia a dia
amb pacients fumadors
saben que
una de les primeres coses
que cal fer
és explorar la motivació
del fumador
per deixar de fumar.
És molt important
saber quins motius
té una persona
i perquè si les motivacions
no són importants
i realment
un està molt convençut
per més que el professional sanitari
li doni suport
allò no té moltes possibilitats
de tirar endavant.
Hi ha motivacions
relacionades estretament
amb la salut
aquelles de persones
que fumen
i escolti
és que no em trobo bé
vull dir
em fa mal el pit
tu us o tinc problemes
de salut reals
que els noto ara
imagino que
quan parlem de deixar el tabac
per problemes de salut
és quan algú
veu evident
que el tabac
li fa mal
si ho plantegem
a mitjà o llarg termini
escolta
d'alguna cosa
hem de morir
que és una altra
de les úniques respostes
sí, d'alguna cosa
hem de morir
que donem
els fumadors
això
a veure
a mi em crida molt l'atenció
quan
quan els fumadors
t'hi diuen
bé, escolta
no ens amarguesseu la vida
que d'alguna cosa
ens hem de morir
no?
les morts
pel tabac
són morts
que estan
perfectament
acceptades
i s'entén
que entra dins
de lo normal
eh?
vol dir
hi ha una categoria
de morts
que em sembla
que és normal
i ja m'ha arribat
a acceptar
que és normal
que
per exemple
a la província de Tarragona
cada any
morin
al voltant
d'unes 730 persones
a causa
directa del tabac
730 anualment
a la província de Tarragona
730 anualment
eh?
i això
és normal
bastant més
bastant més
que els accidents
de trànsit
bastant més
mireu que els accidents
de trànsit
que són molts també
sobre els que comença a haver
hi ha una certa
intolerància
en estes morts
a nivell de Catalunya
són uns 600 a l'any
eh?
uns 600 morts
a Catalunya
a tot Catalunya
eh?
pels accidents
de trànsit
clar
sobre el tema
dels morts
per accident
de trànsit
ja comença a haver
molta intolerància
vol dir
a ningú
davant de la mort
que no ens deixa freds
no
vol dir
davant de la mort
d'algú
sobretot
persones joves
per un accident
de cotxe
ningú se li acudeix
dir
bé
d'algú s'han de morir
si algú
si algú
avui en dia
ens digués
això dels accidents
de trànsit
bueno
ens miraríem
en una cara
i ja no en parlem
de tot el tema
de la violència
de gènere
eh?
a l'estat espanyol
moren cada any
unes 72 dones
per violència
de gènere
que és unes 72
a tot Espanya
a l'any
vosaltres imagineu
que cada vegada
que al diari
surt una mort
d'una dona
per violència
de gènere
algú se li acudís
dir
bé
d'alguna cosa
s'ha de morir
però vos imagineu
l'escàndol
que això suposaria
eh?
doncs bé
hem entrat
i amb el tema
del tabac
clar
tot el tema
del tabac
fa aflorar
molts altres temes
que estan latents
a la societat
en la que vivim
com el tema
de
fins a quin punt
hi ha morts
que acceptem
i fins a quin punt
hi ha morts
que no acceptem
i fins a quin punt
la societat
hi ha coses
que ha arribat
a tolerar
d'una manera
bé
com a molt normal
i fins a quin punt
hi ha coses
que s'han anat fent
intolerables
jo penso que
la veritable lluita
o la veritable consciència
amb el tema
del tabac
està començant
des del moment
en què siguéssim conscients
que hi ha coses
i hi ha morts
que no es poden tolerar
avui en dia
no podem tolerar
que a Tarragona
morin
730 persones
a l'any
la majoria
relativament joves
és a dir
gent que es quedava
encara molta vida
per endavant
o que a Catalunya
morin aproximadament
16.000 persones
o que a l'estat espanyol
morin aproximadament
cada any
50.000 persones
això
no ho podem acceptar
com
una cosa normal
quan de fet
no ens enganyem
darrere de tot això
si la gent fuma
només és perquè
hi ha una indústria
tabaquera
que mou
molts de mils
de milions
de dòlars
o d'euros
o
bueno
molts diners
aquest és un punt important
també
jo recordo
tradicionalment
fa unes quantes dècades
es començava a fumar
d'adolescent
de jove
perquè això
donava un cert prestigi social
a través de tota la informació
i les campanyes
que de forma reiterativa
assistim
en els últims temps
tampoc no tants
el fumar ja no té
aquell prestigi social
sinó que comença a ser
a tenir un cert
desprestigi social
malgrat aquestes campanyes
de les grans tabaqueres
que ara en parlarem
que és molt important
però també es comença
a mirar socialment
fixa't que es dona
aquesta paradoxa
que no ens impressionen
aquestes morts
però
encara no prou
és a dir
probablement
la part més feble
que és el menor
l'adolescent
el que s'inicia
en el futur
en el pròxim futur
en la vida adulta
està sotmès
a una pressió
moltes vegades
subliminal
de la publicitat
on jo recordo
haver estat fent
nosaltres
coses
amb adolescents
haver treballat
al cap de Torredembarra
o de l'Arbós
o del Vendell
haver treballat
amb adolescents
durant un període de temps
i aquell inici d'estiu
haver atrebat
l'actuació
d'un grup musical
patrocinat
pel Ducados
clar
en la
ja va
això ràpidament
ho tanquem
i ja està
cap problema
doncs
és el que tenen els mitges
que sempre han d'estar
punts
doncs
tot això
se'ns va venir a sobre
és a dir
no servia res
segurament molt poc
havia sigut
tot el que havíem fet
només en una actuació
d'un grup musical
molt conegut
entre el jovent
i els adolescents
que va portar
probablement a Norris
tot allò
que nosaltres
ens havíem empenyat
a fer
probablement
tot això
ara últimament
tota la influència
d'algunes marques
de tabac
amb el Fórmula 1
això de la Fórmula 1
és que
jo el que al·lucino molt
i perdoneu
és el tema
de legislació
publicitat
tanta restricció
publicitària
i després
la Fórmula 1
que ha estat
en dels espectacles
que ha vist més gent
en aquest país
tant en el circuit
com a través dels mitjans
de comunicació
jo no sé
fins a quin punt
hi ha una restricció
publicitària
a les teles
respecte a la venda
de tabac
si us fixeu
tot el que era
el patrocini
de l'esport
en general
o de la música
com deia el Josep
però amb el tema
de l'esport
perquè fa uns anys
un dels lemes
de l'OMS
era tabac i esport
juguem net
i anava una mica
de tot això
llavors
si nosaltres
us fixeu
en el que són
els partits
de futbol
de bàsquet
enlloc
se veu publicitat
de tabac
només queda
l'últim reducte
inclús amb els carreres
de motos
que també
ja no es veu publicitat
de tabac
per enlloc
l'últim reducte
que li queda
a la publicitat
del tabac
és el món
de la fórmula 1
i sembla que hi ha
com una mena
de moratòria
vull dir que hi ha
això
d'aquí uns anys
això que tenen
els dies comptats
en aquest sentit
sembla que sí
una de les qüestions
que toca
la nova llei
de prevenció
del tabacisme
que seria
la protecció
al menor
i el fumador
passiu
són dos qüestions
molt interessants
de debatre
i molt importants
amb el tema
de tot això
de l'agressivitat
de les campanyes
de la indústria tabaquera
sobre els adolescents
és com si
mireu
nosaltres agafem
els nens petits
i els comencem
a vacunar
vull dir a partir
d'una de
ara els dos mesos
ja
es comencen a posar
les vacunes sistemàtiques
quan se posen
les vacunes
amb els nens petits
se'ls posa
en aquest moment
que se sap
que són més sensibles
a infectar-se
d'un determinat
microorganisme
llavors en aquell moment
el que es fa
és protegir-los
li posem una vacuna
doncs en els adolescents
tot just en el moment
més vulnerable
que són
més vulnerables
vol dir
el moment de l'adolescència
on
una
una persona
en desenvolupament
vol dir
és més vulnerable
els missatges
sobre la teva
llibertat individual
sobre la teva
independència
sobre el desig
de fer-se adult
tot just en aquest moment
és quan els matxaquen
això seria
com si agaféssim
un nen
petit
i sabem
que just en el moment
que és més susceptible
de tenir el sarampió
el posem en contacte
amb el microorganisme
del sarampió
posem els adolescents
estem fent justament això
just en el moment
més vulnerable
de la vida
d'una persona
per adoptar
determinats hàbits
perquè això
no ens enganyéssim
un
o comença a fumar
d'adolescent
o
o recient
pasada
jove
perquè als 40 anys
poca gent es posa a fumar
per primera vegada
diríem que gairebé ningú
vull dir
això
o has començat
a aquesta edat
o després ja no comences
llavors clar
mirem
la paradoxa
que per una banda
intentem protegir
al màxim
els nens i els joves
però per altra banda
en alguns aspectes
els estem
exposant
precisament
de manera
indiscriminada
els factors de risc
tant de bo
però a més
estigui plantejant
la gent
l'adult
se'l plantegi
abans
deixar de fumar
o plantegi
que té un problema
amb el tabac
molt abans
que antigament
però també és veritat
que la incorporació
de l'adolescent
també és cada vegada
més temprana
la incorporació
al tabaquisme
però en tota la
parlem 12-13 anys
sí
12-13 anys
probablement
hi ha cap a les 12
moltes vegades
tota la força publicitària
de la indústria tabaquera
ha anat dirigida
precisament ha anat dirigida
en aquest món
al món
de l'adolescent
i s'anar traslladant
en els països
en vies de desenvolupament
on la incorporació
al tabac
el tabaquisme
està per fer
aquí tenen un mercat
encara
no, no, està per fer
s'està fent
i ja s'està fent
allà
diuen
bé, bé, vosaltres
la gent que viviu
els països rics
tranquils
que trobarem altres víctimes
i tant
naturalment
escolteu una cosa
no es tracta de ser optimista
de mena
però hi ha qui diu
tanta campanya
tanta campanya
tot el dia
repetint el mateix
les campanyes
estan funcionant
si mirem per exemple
10 anys cap aquí
el canvi
que hi ha hagut
lentament
d'acord
però vosaltres
teniu la sensació
que s'ha millorat
en aquest sentit
que realment s'ha arribat
mínimament a la consciència
de molts fumadors
de la societat en particular
tenint en compte
doncs allò que apuntaves
de les 700 morts
i escaig anual
etcètera
etcètera
la incorporació dels joves
cada cop més joves
al món del Tàbac
però tot i així
les campanyes
estan funcionant
quina perspectiva
teniu vosaltres
bueno
jo crec que sí
el que passa és que
segurament
seria un
si només fos per això
segurament
servirien de molt poc
juntament amb tot
un conjunt de coses
una informació
cada vegada més a l'abast
de tothom
tota la
la influència
que els
que els sanitaris
poden o podem exercir
respecte a la gent
que veiem contínuament
que la
la cultura
general
els mitjans de comunicació
o altres mitjans
de culturals
poden fer arribar
la gent
és algo
que
probablement
la capacitat d'informació
la informació
que disposa
la persona adulta
avui en dia
és molt important
jo suposo que tot això
és conegut
la influència
sobre la
sobre la malaltia
és coneguda
i acceptada
per tothom
i no
és una cosa
ja discutida
segurament
aquestes campanyes
són un
un ajut
en aquest tipus
de
de
conscienciació
és un
un reclam
moltes vegades
que
això es continua
estant allà
que es va avançant
cap en algun sentit
crec que no
per si soles
no serien
no tindrien
gaire més valor
si no fossin
juntament
amb moltes altres coses
sempre parles
d'una perspectiva
personal
quan no parles
d'estudis epidemiològics
que és el que realment
dona mesura
a una campanya
i em té la sensació
que
jo mateixa
al meu entorn
jo tinc la sensació
companys de feina
cerca d'amistats
que hi ha molta gent
que ha deixat de fumar
coincideix també
per un tema generacional
com abans apuntaves
no dic que això
tingui valor estadístic
però que
hi ha molta gent
que s'incorpora
al món del treball jove
però també hi ha
moltes persones
o tinc la sensació
que hi ha persones
que en la maduresa
abandonen el tabac
a veure
les dades
ens diuen
que realment
respecte a lo que fa
els adults
la prevalença
de fumadors
que a vegades
és menor
i la quantitat
de gent
que se planteja
deixar de fumar
i que ho aconsegueix
que a vegades
és més gran
a veure
jo diria que
des d'un punt de vista
local
local
parlaria de
no sé
de Catalunya
de l'estat espanyol
inclús dels països
de la Unió Europea
les perspectives
són molt optimistes
s'està començant
de manera
lenta
passet a passet
però jo diria
que inexorable
això és un camí
que ja no té
tornada
cap a la creació
realment
d'una societat
sense fum
lliure de fum
una societat
més lliure
en aquest sentit
en canvi
si parlem
i la lluita
del tabac
sempre s'aprendeix
a un nivell global
si parlem
a nivell global
jo no seria
tan optimista
les companyies
tabaqueres
continuen sent
molt
molt
poderoses
costa pensar
que aquestes grans
companyies
que tenen tants
beneficis
renunciïn sense lluita
podríem dir-ho així
a continuar
tenint aquests
beneficis
és que ens agrada o no
les coses que donen diners
funcionen
vosaltres creieu
que aquestes alçades
encara
parlem del nostre entorn
com tu deies
l'entorn de la Unió Europea
jo ho he sentit
algunes vegades
algun comentari
esporàdicament
però vosaltres creieu
que amb tanta informació
encara pot haver-hi
algun fumador
que pensi
que realment
no és dolent
això de fumar
des del punt de vista
sanitari
em costa creure
perquè realment
la informació
que s'ha d'unar
a veure
jo no sé si heu conegut
amb altres addiccions
també passa això
és una espècie
d'autoengany
és una manera
de mantindre
una addicció
sense plantejar-se
res més
perquè això
li suposaria
plantejar-se
situacions difícils
per la persona
però jo he vist
amb altres addiccions
això
el negar-se
que pot acabar malament
que això
acabarà malament
i probablement
estigui repetint
el que passa
amb altres addiccions
importants
com el tabac
és una addicció important
i aquest autoengany
segurament sí que és veritat
que existeix
alguna persona
però evidentment
no és per manca d'informació
crec que d'informació
n'hi ha
no, moltes vegades
no hem presentat
que el saber
i el fer
van junts
és a dir
que si sabem una cosa
actuarem en conseqüència
però això
la majoria de vegades
no és així
vull dir
sabem
que una cosa
és estar informat
i l'altra cosa
és estar disposat
a actuar en conseqüència
i en el cas del tabac
és claríssim
i és clar que els fumadors
saben els efectes negatius
del tabac
i moltes vegades
perquè els viuen
en pròpia car
vull dir
perquè ho noten
però de tenir informació
a actuar
o canviar hàbits
bueno
va tot un camí
que bueno
que els sanitaris
poden ajudar
a fer
els fumadors
i aviam
en tot això
és molt important
que el fumador
no es culpabilitzi
que no se senti
ni pressionat
ni perseguit
perquè estem parlant
d'una addicció
per tant
ja sabem
això és el que representa
per tant
i això que plantejaré ara
de veritat
que ningú es pensi
que ho fem
amb ànim
que ningú se senti culpable
però clar
hi ha una segona part
que és el fumador passiu
que pateix les conseqüències
del tabac
al voltant
i no d'una forma esporàdica
que un dia vas a sopar
i escolta
és una nit
no cal exagerar
però sí de forma reiterada
a la vida quotidiana
al domicili
l'entorn
del fumador
la fumadora
els nens
la parella
tot l'entorn més immediat
que també està fumant
bé
aquesta és una de les raons
tot el tema
de protegir
els no fumadors
del fum del tabac
és una de les raons
de la llei
tan restrictiva
que hi ha
sobre els espais llibres de fum
sabem que és una llei
que entrarà en vigor
probablement l'any que ve
però a les cases
això evidentment
no es pot legislar
això s'ha de legislar
l'espai públic
per tant dic que potser
més consciència
que no tant
culpabilitzar
no?
sí
la tolerància
al fumador
és una de les bases
de qualsevol plantejament
d'ajudar
la persona que fuma
el que passa
és que la tolerància
s'acaba
en els llocs públics comuns
llocs on
es pot perjudicar
una persona
en l'àmbit privat
ja no s'hi pot fer res
evidentment
i després el tracte directe
amb el fumador
ha de ser amb tota la tolerància
i respecte
que mereix
evidentment
jo crec que en general
això és una cosa
que ens repetim molt
nosaltres
i tenim molt clar
quan parlem
del tabac
o tabaquisme
com a malaltia
i quan plantegem
l'ajuda al fumador
la base de la tolerància
és fonamental
però evidentment
l'aparició
de la llei
el que recull
és que la tolerància
només
arriba fins als espais comuns
els espais públics
que són comuns
continuarem parlant
del tabac
i jo no sé
si seguirem reiteratius
i la propera cita
parlarem del mateix
no sé si m'hem fet
alguna aportació nova
tant se val
no perquè a més
penseu que tot
el desplegament
de la llei
que bueno
hi haurà
hi haurà tema
a debatre
tant de bo
el que és interessant
és que es pugui debatre
que es faci
de forma clara
oberta
que tothom
s'hi senti implicat
fumadors i no fumadors
i el respecte
a les llibertats
en plural
però sempre partint
d'aquests paràmetres
i el que és important
també és recordar
que el dia 31
dia mundial
sense tabac
a la Rambla Nova
davant del Teatre Metropol
cap allà a les 5 de la tarda
estareu allà
farem la festa
del dia sense fum
poden anar fumadors
no fumadors
exfumadors
tothom
futurs fumadors
aquells que se senten temptats
també
important que s'acostin
i els que tinguin grans idees
també
tothom ja està convidat
i els que han deixat de fumar
home
per dir que continuem sense fumar
que això és molt important
és importantíssim
és molt important
l'exemple de la persona
de la gent que ha deixat de fumar
com tu Iolanda
i que es pot
costa molt
també és veritat
no els facin cas
quan els diuen els metges
que no costa
costa molt
però val la pena
hi ha metges que sí
però compensa
però compensa
molt bé
doncs us agraïm molt
la vostra companyia
esperem que vingueu
tantes vegades
com considereu oportú
és un tema de salut pública
en definitiva
i ens ha agradat molt
com sempre
la vostra companyia
Cinta Daufí
Josep Vitria
gràcies per venir
gràcies
jo la adeu-siau
Gràcies