Al matí de Tarragona Ràdio, com cada dimecres,
aquí a la sintonia de la Ràdio de la Ciutat,
ens conem en salut, en col·laboració amb la xarxa social i sanitària
de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla.
Saludem el seu director gerent, doctor Joan Marietzarà.
Molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Avui ens acompanya el doctor Jordi Requesens,
que és el cap de Servei de Trauma.
Doctor Requesens, bon dia.
Bon dia.
Benvingut.
Alguna vegada hem parlat en aquest espai,
en aquella mena de llista de garantia,
més que de llista d'espera.
Sí, llista de garantia.
Llista de garantia, més aviat.
Que s'ha molt relacionat, justament, amb aquesta àrea,
amb aquest servei de traumatologia.
De fet, la trauma és una d'aquelles especialitats
que incorpora bastantes de les malalties del temps de garantia.
Curiosament, aquesta setmana passada vaig estar convidat a Galícia
en unes jornades que organitzava la Conselleria Gallega de Salut.
I com a novetat explicaven això,
que volien estar en parlant de posar el lli Castell a la Manxa,
estàvem parlant de posar com a novetat,
i on estarien les pressions o no,
alguns dels temps de garantia.
Llavors, em cridava l'atenció
que nosaltres fa uns quatre anys, si almenys, o sis,
ja que aquí a Catalunya hi ha anat sent cada cop més,
es va començar, doncs, amb unes quantes malalties,
d'aquestes que nosaltres diem prevalents, molt prevalents,
que vol dir que n'hi ha moltes, no?, que afecta molta gent,
o dit d'una altra manera, que és molt freqüent.
Hi ha una sèrie de, des de les barius, en alguns casos,
les cataractes, també, de diferents especialitats,
però qui s'emporta, jo diria, que el pes més gruixut
de les malalties que estan en temps de garantia
és l'especialitat de traumatologia.
Això de temps de garantia vol dir que, donat que n'hi ha tant,
és tan freqüent, i no vol dir que sigui molt més greu,
que una altra cosa, que és, diem, la sanitat,
el Departament de Salut, dona un espai de temps
i diu, miri, quan aquesta persona ja ha estat diagnosticada,
està inclosa dins de la llista i se li han fet totes les proves
i el diagnòstic és segur i correcte,
doncs n'hi ha diferents en funció de les especialitats,
per les pròtesis, és un altre temps de garantia més llarg,
però en aquestes més senzilles, com una bariu, una cataracta,
doncs estaríem al voltant de sis mesos.
Per tant, vol dir que a tots els ciutadans
se li incorpora la llista d'esperes,
se li diu aproximadament en quina data serà operat,
i el que pretén la sanitat pública
és que aquesta persona pugui ser resolt el seu problema
abans de sis mesos.
Si això no es dona, per la raó que sigui,
perquè en un centre hi ha una gran concentració de malalts,
d'aquesta especialitat,
i en un altre no,
doncs fins i tot ho ha pogut anar
i realment aquest temps és superior
al que li és necessari per a aquesta persona,
el Departament de Salut el pot conduir en un altre centre,
intentant sempre mantenir aquest temps de garantia.
La veritat és que es dona molt poques vegades, afortunadament,
jo crec que la majoria de les nostres institucions,
ja després d'aquests anys d'expertesa i de gestió de malalts,
això s'ha anat reconduint molt,
i està la majoria en uns temps molt, molt, molt, molt correctes.
Llavors, dins d'aquest grup,
hi ha alguns diagnòstics que criden l'atenció,
i en canvi són molt freqüents,
i jo diria una altra cosa perquè ens passa amb una certa facilitat,
que hi ha un diagnòstic que li diuen el síndrome del túnel carpià,
que és el que volíem parlar avui,
i el que és més curiós és que és molt desconegut,
és curiós perquè la majoria d'aquest llistat de diagnòstics,
tothom els coneix,
jo li parlo, dic, d'una cataracta,
és conegut, que la gent diu,
escolta, ja sap, i la cataracta, i tot això.
En canvi, el que és el túnel carpià és molt desconegut,
hi ha moltes persones que patin aquest problema,
perquè, ja l'hi dic, que és molt freqüent,
per tant, ha d'haver-hi molta gent que el pateix,
arriben a la consulta massa tard, o molt tard,
perquè, a més, la compressió del síndrome del túnel carpià del nervi
fa molt bé un nervi que després pot trigar molt a recuperar-se.
Llavors, una mica el missatge d'avui era explicar què era,
i dins de parlar d'aquestos,
sobretot en aquest aspecte,
perquè, curiosament, una malaltia molt freqüent
arriba molt tard a la consulta
quan l'entrenament és relativament senzill
i les conseqüències d'arribar tard
són d'una atròfia del nervi
que després, a vegades, pot ser que no recuperi.
I, per tant, era parlar d'això.
I això ens convidava amb el cap de servei de trauma,
el doctor Requesens,
que això de la cirurgia de la mà,
més a més, és el que a mi li agrada.
I la cirurgia de la mà,
això tan petitó que tenim aquí
fa sempre una mica de neguit,
però, bueno, hi ha gent molt experta
que ho fa molt bé.
En general, doctor,
ens ara ja pensaran d'entrar a parlar,
aquesta llista de garantia es va complint, no?
Sí, sí, sí.
Jo li he dit que hi ha alguna excepció,
i sobretot hauríem d'excepcionar les pròtesis,
però les pròtesis és un tema molt complicat
que n'hem parlat alguna vegada en aquest programa,
i podem tornar a parlar un altre dia,
perquè les pròtesis,
entre la indicació, el cost,
el temps de consum,
la recuperació de cara a una d'aquestes persones,
el fet que molt alegrament moltes vegades es diu
que es posi fins i tot en gent molt aviat,
i quan es posa molt aviat alguna com de maluc,
saps que al cap dels anys s'haurà de treure
i tornar a posar,
i això ja no és el mateix.
O sigui, una cosa és la primera vegada
i la segona intervenció,
que és un, com li dieu, Jordi?
Un recanvi de la pròtesis
que quan és gent jove,
segur que als 15 anys
o probablement li pot caure,
s'ha de donar tot sempre amb molta prudència.
O sigui, una pròtesis de cadera de maluc,
no estem parlant de fer una patologia de les barius
ni una altra cosa d'aquestes,
per moltíssimes circumstàncies.
Aquest grup,
encara que a vegades pels mitjans de comunicació
és una mica esbarat de dir
oh, miri, que no sé quant de temps,
quan li falta.
Jo crec que, a més,
que sí que s'està més o menys amb temps,
s'ha de prendre molta prudència.
La síndrome del tunnel carpià,
quan el doctor Batzerà deia
si sortim al carrer i preguntem
què és una cataracta,
jo estic convençuda
que tot sabríem la resposta.
Si vostè ara em fes un examen
i em preguntés
què és la síndrome del tunnel carpià,
és que no sé ni què és el tunnel carpià.
Per tant, doctor Requesens,
em penso que avui hem de donar
una explicació molt àmplia del tema,
sobretot tenint en compte
que és una patologia
que afecta a moltes persones,
més de les que ens pensem.
Sí,
l'afecta habitualment
a moltes persones
i la gent també
quan hi parles
i li preguntes
a la consulta
per què ha tardat en vindre
sempre et diuen
no,
com se'm dormen les mans
sempre és un problema
de les cervicals.
Habitualment,
si els dits de les mans
se poden endormir
per les cervicals
però habitualment
és el menys estrany.
Habitualment sempre és
el síndrome del tunnel carpià.
El síndrome del tunnel carpià
consisteix en una compressió
d'un nervi
que es diu mediar
que passa
pel palmell de la mà
en el tou
en el tou de la mà.
Entre aquests dos
bunyets que tenim de carn
entre mig
hi ha un túnel
que està format
per l'estructura
dels ossos
del canell
que formen
una forma
com de semiesfera
i al damunt
hi ha un lligament
que és el lligament
anterior del carp
que fixa aquesta posició.
Aquí hi ha un espai virtual
per on hi passen
tots els tendons
que tanquen
els dits de la mà
i entre mig
d'ells
hi passa
el nervi.
L'augment
de pressió
d'aquest
canal
per múltiples
causes
per això es diu
una síndrome
perquè vol dir
que això pot provocar
diverses causes
provoca
sobretot
bàsicament
l'adormiment
de tres dits
de la mà
del dit gros
del segon
i del tercer
dit
de la mà
però
episodicament
o moments puntuals?
No, habitualment
la clínica
habitualment
comença
a la nit
la gent
es desperta
a la nit
amb la mà
adormida
i arrampada
és el primer
que solen dir
me desperto
a la nit
se'm adorm la mà
he de moure la mà
poso la mà a terra
en coses fredes
moc
se'm desperta
i me torno a dormir
i això és una
manera insidiosa
va passant el temps
a temporades utents
a temporades no
Pots pensar que és una mala postura
a l'hora de dormir
sembla que és una mala postura
habitualment
tots tenim una mica
de tendència
a dormir
en els canells
doblegats
això és
per a nosaltres
el diagnòstic
encara que no ens ho sembli
ho fem
sí, sí, ara quan ho deia jo dic
sí que és veritat
el diagnòstic clínic
hi ha un signe
que és el signe de Fallen
que és això
és tindre el malalt
30 segons
en la mà
en la màxima flexió
sense que tingui dolor
i això li desencadena
el formigueig
dels tres dits de la mà
o sigui que
habitualment
dormim tots
en una tendència
a la flexió
a la flexió dels canells
per això
un dels tractaments
de principi
quan el síndrome
del tunnel carpià
és molt lleu
pot ser unes canelleres
per mantindre
quan dorms
la munyeca
en extensió
hi ha altres símptomes
que ens poden fer sospitar
que patim
d'aquesta síndrome
bàsicament
el síndrome fonamental
és això
el dolor
i els dits adormits
i això
va progressivament
és un nervi
un nervi
és per entendre's
una tuberia
que porta
informació
de la sensibilitat
però passen tots els cables
podríem dir
exacte
és una tuberia
en passen molts cables
i bàsicament
porta
en aquest nervi
al mediar
la sensibilitat
que al principi
seria aquesta
petita sensació
de formigueig
i posteriorment
pot donar
una pèrdua de tacte
hi ha gent molt gran
gent que ha tingut
tota la vida
aquelles padrines
de tota la vida
que no han anat mai
al mig i tot això
que venen
i quan agafen
l'agulla
per exemple
per cosir
que és un signe molt típic
no poden
perquè no tenen tacte
en els dos dies
de la mà
i finalment
quan ja és molt gran
existeix una atròfia muscular
en una pèrdua de funció
sobretot
del dit polse
però
habitualment
gràcies a Déu
no hi arribem aquí
es donen les dues mans
o es pot donar
en una només
es pot donar en una
però també es donen les dues
és habitual
que la gent
primer s'opera d'una
la gent
com sempre
els fa més por
s'operen de l'esquerra
perquè la dreta
com és la que
fan servir
tothom diu
primer m'opera l'esquerra
i després
quan veuen el resultat
que no es desperta la nit
venen
i es venen a operar
a la llarga
és força invalidant
a la llarga
pot ser força invalidant
mentre no passa això
es pot anar desenvolupant
més o menys
la feina
quotidiana
que fan les persones
que no parlem
de feines manuals
d'alta precisió
parlem de persones
que no treballen
amb les seves mans
no, no, no
això
jo crec que hi ha molta gent
que ho té
i que no consulta
per aquesta problemàtica
perquè de principi
el ser molt insidiós
i començar
bàsicament a la nit
et despertes a la nit
dos, tres cops
això
després comences a moure
com per aquest canal
que hem dit
passa els tendons
a la mínima
que tu mous
les mans al dematí
i t'he lleves
es mobilisa tot
i aquest augment
de pressió
que hi ha a dintre
disminueix
i la clínica
va desapareixent
el dia
si doctor
no, no
el problema
és que
hi ha molta gent
que ho desconeix
que una mica
era el motiu
més aviat
de parlar
curiosament
jo crec que és
de les malalties
més desconegudes
dins de les més freqüents
és una cosa curiosa
que havent-ni tanta
no s'ha explicat
prou probablement
però sí que és veritat
que veiem
i a més
a vegades et sorprèn
perquè gent
de nivell cultural
alt
i que està contínuament
en relació
que per qualsevol altra cosa
de la medicina
per exemple
la seva revisió
és geològica
el seu d'això
és habitual
de fer seguiment
i el fa
la prevenció correcta
i doncs aquesta persona
et pots trobar
i t'hi trobes
que arriben
ja amb graus
que no han pogut
fer un botó
fer-se el botó
de la fandilla
o fer-se el botó
de la blusa
i ja els hi costa molt
perquè han perdut
la sensibilitat
i tenen atròfia muscular
i clar
relacionar això
aquesta situació
amb un procés
tan simple
o tan complex
com és
l'atrapament
del nervi
a nivell
de l'entrada
del canell
a la mà
que és el que
dona el problema
aquest atrapament
doncs
no ho relaciona
curiosament
i això
és una cosa
que és també
molt curiosa
i jo no sé
si el doctor
Gassens
ens sabrà
explicar el motiu
a vegades
es dona
com a complicació
de l'embaràs
les persones
que
després d'un
embaràs
acaben
debutant
amb un síndrome
i la relació
i la relació
entre un
i l'altre
parles
de segrestació
de líquids
en el tema anterior
que també
comentava
el doctor
Atzerà
de principi
quan a la consulta
diària
ve una persona
que li fa mal
i tu
comences a explicar
si li fa mal
el ginoc
el turmell
i al final
quan preguntes
i alguna cosa més
et diuen
les mans
se m'adormen
o sigui que
en la relació
vull dir que
la gent
no li dona
la importància
que això pot acabar
tenint
i li dona
sense importància
i llavors
potser tu comences
clínicament
a interrogar més
per l'1 de la mà
6 a la nit
6 a un costat
6 a 2
i tot això
sí, sí
però a mi em fa mal
el ginoc
però el ginoc
ja saps més o menys
per l'edat
que pot tindre una mica
de desgast
i tot això
i ja saps
com acabarà
l'1 de la mà
doncs
s'ha de investigar
una mica més
i en el segon
comentari
que fer el doctor
serà
doncs
la causa
pot ser molt
és relativament freqüent
en treballadors manuals
en senyores
probablement
perquè
es fan servir
molt més
les mans
en deportistes
per exemple
en gent que va
amb bicicleta
en mountain bike
gent jove
que t'explica
quan això
i té tots els dits
dormits
i tot això
i una de les causes
també és l'embaràs
probablement
per un
augment de líquid
retenció de líquid
en totes les estructures
el canal
es tindria que veure
però vull dir
quan el tallem
és com una estructura tensa
que talles el lligament
i s'obre
i potser s'obre
entre dos
o tres centímetros
d'ample
o sigui
que allò està
totalment
en una pressió
molt important
com vostè
com vostè deia
al començament
són moltes
les causes
que poden
provocar
i també
molts
els perfils
dels candidats
a patir
aquesta síndrome
perquè es mentava
joves
dones
treballadors
manuals
és a dir
que no discrimina
ni edat ni sexe
no
ni edat ni sexe
la gent gran
potser és més freqüent
perquè hi intervé
també
el desgast
que li diem
l'envelliment
de les estructures
el ser menys
menys elàstiques
les estructures
no toleren
tan bé
l'augment
de pressió
però
gent jove
treballadors
manuals
és relativament
molt freqüent
el que volia comentar
a tall del que ho dèiem
al començament
però voldria insistir-ho
la diferència
per nosaltres
és important
entre aquest genoll
que deia abans
que em fa mal
el genoll
i que la malaltia
és que
moltes de les consultes
són aquestes
és que
escoltes
que gairebé
no puc caminar
i em fa mal
i ves
el genoll
uns mesos
mesos
menys
menys
segurament
estarà
dins el procés
degeneratiu
i com l'he dit
abans
segurament
fins i tot
més val
prendre-se
amb molta prudència
abans d'anar a abordar
qüestions invasives
i agressives
com pot ser
una pròtesis
o una intervenció quirúrgica
allí
amb una articulació
com aquesta
i per tant
diem-ne
tots els principis
de temps
són una mica
relatius
allí
però
quin és el problema
de la complicació
en aquest canal
carpeà
que nosaltres
el que estem fent
és
atrapant un nervi
i això es pot donar
per exemple
en altres situacions
una vèrtebra cervical
un pinçament
cervical
que agafés un nervi
com
tipus
o bé
l'asiàtic
el nervi ciàtic
que seria
tres quarts de 15
quan atrapem un nervi
i el fem patir
el nervi
hem dit moltes vegades
que és un tipus de cèl·lula
que té un tegit
que té una vida
és molt finet
o sigui
dins de l'escala
de l'escala filogenètica
de la
de la natura
les
el muscle
l'os
o sigui
el que més vida té
sense
i aguanta les agressions
és l'os
després el muscle
i després
tot el tegit
de lligaments
i quan arribem
al sistema nerviós
sobretot el central
però també el perifèric
en aquest cas
és un nervi
és una cosa
és com una nineta
és molt
és molt sensible
a l'agressió
el que aguantaria
un muscle
o una ferida
o un os
o un altre tipus
de tegit
el nervi
ho aguanta molt malament
i la seva recuperació
és molt lenta
i molt difícil
per tant
quan nosaltres
agafem un nervi
i el fem patir
que és quan
l'escanyem
que és el que
de qui es tracta
escanyar un nervi
clar que se'n ressenteix
perquè fa molèstia
però el nostre problema
serà després recuperar-lo
perquè no tindrem
cap mitjà més
que el temps
i descomprimir això
i a poc a poc
ell soleta
espontàniament
aquell nervi
que ha estat patint
durant temps
es recuperi
per tant
el fet
que ja em passarà
en aquest cas
no ens ajuda a res
sinó que
a la llarga
la recuperació
sigui molt complicada
clar
ja ho ha dit
el doctor
els recesents
diverses vegades
que arriben massa tard
arriben massa tard
si arriben d'hora
la solució
és senzilla
relativament senzilla
a veure
el tipus de tractament
és el mateix
que és obrir
el tunnel carpià
tallar un lligament
sempre s'ha de fer
s'ha d'intervenir
quirúrgicament
de principi
quan hi ha
una clínica
per dir-ho
entre cometes
amb una pastilleta
no ho soluciona
és una cirugia preventiva
en relació
amb el que
el doctor
descomprim un nervi
perquè no pateixi
aquest nervi
però
la cirurgia
sol ser molt
agraïda
ara
també s'ha de tindre en compte
que hi ha gent
amb patologia de base
diabètics
o altres malalties
que poden
emmascarar
o que poden
tindre una mica
de problema
en la relació
a això
del nervi
a vegades
li expliques al malalt
li compares
com un tubo
de plàstic
però d'un plàstic
d'aquells
fet molt bé
que tu
quan el comprimeixes
i el deixes
no torna
a la seva
no té elasticitat
no té elasticitat
més o menys
és aquesta idea
nosaltres
quan operem
aquests
nervis
mitjans
tan petits
hi ha
una visió
que li diuen
en rellotge
d'arena
perquè
veus el nervi
veus
l'estrató
tan important
i una altra vegada
el nervi
i quan ho veus
a vegades
penses
que patirem
que patirem
perquè això
se recuperi
Com és la intervenció?
Miri
la intervenció
avui en dia
és en cirurgia
major ambulatòria
o sigui
que és una cirurgia
sense massa
problema
i consisteix
en fer una cicatriu
perdó
una ferida
sobre el palmell
de la mà
sobre el canell
d'aproximadament
5 centímetres
caus
directament
sobre el lligament
es fa una incisió
del lligament
s'obre
com ho he explicat abans
no més obres
s'obre tot
i es tanca
i ja està
amb anestèsia local
perquè això també
la gent té molta
a veure
nosaltres usem
el que diem
una expressió
o sigui
posem
com
el que seria
un aparato
per prendre
l'atenció
perquè no tinguem sang
i puguem veure
però per sota mateix
del lligament
i el nervi
el nervi
és el que no podem lesionar
llavors ens interessa
una visió
i llavors hi ha
el que diem
operar sense sang
per entendre
si a vostè
li prenen la pressió
i tarden una mica
veurà que allò fa mal
llavors
habitualment
se fa
una petita sedació
per aguantar
la pressió
del manegot
que li diem
i llavors
una mica
d'anestèsia local
o una mica
d'anestèsia
és suficient
per tant
és una intervenció
relativament senzilla
sempre que parlem
d'intervenció
ja sabem
doncs
el que implica
però relativament senzilla
cirurgia majorambulatòria
amb la qual cosa
podem anar a casa
tranquil·lament
i el temps de recuperació
després
depenent sempre
del pacient
de l'edat
de les seves característiques
però en general
en general
és ràpid
com hem dit
tallem un lligament
i si hi ha un lligament
per algú
hi és
llavors la recuperació
ràpida
el malalt
a la primera nit
ja no se li adorben la mà
i això
ho nota molt
el malalt
està molt agraït
després
la recuperació
del formigueig
del dit
és pel latín
en el mes
en els mesos
dependrà
del grau
que el nervi pateixi
i l'activitat
del canell
doncs
nosaltres
a casa nostra
deixem un parell de setmanes
un envenat
hi ha llocs que en deixen 3
hi ha gent que no en deix
hi ha molta varietat
la mà
es pot fer moure de seguida
però
la recuperació
d'aquest lligament
a vegades una mica llarga
o sigui
el malalt pot estar una mica
en capacitat
per certs moviments
molt determinats
obrir un pot
d'aquests tan durs
que hi ha
pressió
totes aquestes coses
li pot costar
segons quin tipus de moviment
li pot costar
però progressivament
això es recupera
després normalitat absoluta
amb les seves mans
si no tenim cap mena de problema
de principi
normalitat absoluta
i es pot reproduir
aquesta síndrome?
sí
per sempre és massa temps
sempre en tot
sí
es pot tornar
perquè en el temps
aquest lligament
torna a tancar-se
més ampliat
en una cicatriu
pot tornar
però habitualment
no és lo freqüent
pocs vegades
veiem
li dèiem recidives
quan tornen a vindre
pot ser algunes en el temps
a vegades
com la cirurgia
cada vegada
també volem fer
incisions més petites
i totes aquestes vegades
el lligament
a vegades tanqueixes
i es té que fer
però vaja
de principi
no hi ha
no hi ha massa problema
aviam
la racionalitat
és el que ha d'imparar
sempre quan parlem
de salut
i de malalties
si se'ns adormen la mà
aquesta nit
perquè hem tingut
una mala postura
no n'hi ha prou
per anar al metge
a dir
escolti aviam
si tinc la síndrome
del túnel carpià
és a dir
ha d'haver-hi
tota aquesta sintomatologia
una mica continuada
el diagnòstic de certesa
i el diagnòstic
també
que mesura
el que deia abans
el patiment d'aquest nervi
ho fan els neuròlegs
el neurofisiòleg
que fa unes medicions
d'un aparell
que es diu
que fa una electromiografia
que en diem nosaltres
que és
que es posen uns cables
aquí a la mà
i el neuròleg
veu el traçat
i la conductibilitat
d'aquest nervi
o sigui
el que fa
és que mesura
la velocitat
en què circula
l'electricitat
per aquest nervi
amb la qual
té una dada objectiva
que es pot quantificar
igual que en un tubo
quin cabal d'aigua
hi passa
doncs nosaltres
podem quantificar
quina és la conductibilitat
d'aquest nervi
si aquest nervi
està
al grau d'afectació
del nervi
es pot aconseguir
amb aquesta tècnica
mesurar-lo
diu
escolti
és que està
molt afectat
menys o poc
fins a quin nivell
està afectat
per tant
això sí que també
després determina
a més a més
de la clínica
el que dèiem abans
a més
de la clínica
diguem-ne
la simptomatologia
i les seqüeles
que té la persona
prèviament
o sigui
paral·lelament amb això
es pot tindre
una dada objectiva
i aquesta dada objectiva
que és la mesura
m'adir-ho
fa que a vegades
la llista
de la
dic del lloc
que dèiem abans
del clariment
no
a medicina
nosaltres
hi ha un arregle d'or
que és que
no és com la plaça
moltes vegades
sempre discuteixo
això en els temps
d'espera
a tot arreu
tant de les patologies
programades
com les que no
escolti
és que allò
de dir
que em toca la tanda
això sí que es pot
fer fins a un cert punt
perquè
desgraciament
hi ha persones
que estan més greus
i que n'en estan menys
i hi ha una certa dosi
necessària
de solidaritat
que hem de tenir
en què
el clínic
que és el que realment
l'únic interès
que té
és curar les persones
i poca cosa més
és el seu ofici
doncs ha de
mantindre
les dues
l'equitat
en el temps
d'haver-s'incorporat
en una espera
però també l'equitat
en la gravetat
i per tant
la persona
que
en el supòsit
que està
més greu
perquè encara que ha arribat
més tard
resulta que
es mesura
i es pot veure
i es fa un
electromiograma
i veus que allò
està realment crític
aquesta persona
s'ha d'intervindre
pràcticament d'urgència
o bé
amb les properes setmanes
no es pot
tenir
molts mesos
enrere
això
ens hi trobem
de tant en tant
amb situacions
conflictives
a l'hora
d'intentar explicar
que
jo estava tant
i he conegut
el papito
que li han fet abans
o
amb totes aquesta
jo demano
en aquest sentit
una mica
no és freqüent
que vingui la gent
amb això
però
ja que estàvem
parlant del tema
ho treia
de dir que
els nivells
de gravetat
amb totes les malalties
no són iguals
amb totes les persones
o bé perquè un s'ha despertat tard
o simplement
perquè aquest
ha tingut un procés
evolutiu
més ràpid
que també es dona
diguem-ne
s'està deteriorant
més ràpidament
que un altre
per tant
el metge
el clínic
la seva obligació
fonamental
és posar-hi
el seu ofici
en aquesta
teòrica racionalitat
que és anar-se apuntant
un darrere de l'altre
però l'obligació
del traumatòleg
és prioritzar
i prioritzar
en funció
no del
ja que aquí ja
no hi juguem diners
sinó
no hi ha de quin té
ni quin no en té
que això ja està superat
en aquest país
sinó en funció
que és primer
aquell que més ho necessita
entenent-ho tot
però
aquest és un tema
de racionalitat
és evident
que en aquest cas
hi ha altres patologies
que es puguin tractar
el criteri
de gravetat
sigui el que
precisi
d'una urgència
en l'atenció
és que és de sentit comú
probablement
el que passa
que a vegades
quan un és la persona
afectada
costa d'entendre
doncs ja
ja podem apuntar
una altra patologia
que desconeixi
a la llista
la síndrome del túnel
carpià
desconeguda pel nom
però probablement
però molt coneguda
per la simptomatologia
i sobretot
tenint en compte
la quantitat de persones
que la pateixen
moltíssimes gràcies
una vegada més
per acompanyar-nos
avui al matí
de Tarragona Ràdio
el doctor Joan Mariet Serà
director gerent
de la xarxa social
i sanitària
de l'hospital de Sant Pau
i Santa Tegla
i doctor Jordi Requesens
al cap de servei de trauma
gràcies
molt bon dia
bon dia
bon dia