En el temps que cada dimarts dediquem a parlar del món de les lleis
i de l'administració de justícia,
un espai que fem en col·laboració amb el grup de joves
del Col·legi d'Advocats de Tarragona.
Avui saludem Javi Terrés. Bon dia, Javi.
Bon dia.
I podríem dir allò que plou sobre mullat.
Avui és un dia plujós.
La previsió ja apuntava a primera hora del matí
que la pluja acompanyaria tot el territori català.
I esperem, això sí, que no plogui amb la contundència
que ho va fer la setmana passada,
sobretot a les comarques del nord de Catalunya.
Justament aquest és el punt de partida
del tema que tractem avui, estrictament lligat amb l'actualitat.
Parlem de les assegurances i del que passa a les persones
afectades per problemes com els que pateixen,
sobretot a la comarca del Baix Empordà,
després dels aigüats.
Què hem de fer, què no hem de fer,
qui tingui assegurança, qui no en tingui...
Com funciona tot plegat, Javi?
Realment és una situació molt puntual i molt peculiar
quan s'esdevé una situació catastròfica d'aquesta manera.
El que ens podem trobar és que molts immobles,
molts béns, ja siguin de caràcter fix com a movens,
que diu la llei, poden o no poden estar coberts
per una companyia d'assegurances.
El problema és que la dimensió de la tragèdia
és tan gran que per aquestes situacions
les companyies d'assegurances, una mica com a reclam
de tots els seus assegurats, ja des de fa temps,
dintre de totes les seves pòlisses,
van crear o van observar una petita quantitat
que havien de pagar els seus assegurats
per quan es donessin casos d'aquesta mina.
Si fem una mica de memòria,
haurem sentit que aquests dies,
a la zona aquesta del Vall d'Aro de Girona,
com es presentava davant de tots aquests ciutadans afectats
una mena de consorci d'assegurances
i com se reunien al buntant dels representants
d'un consorci d'assegurances.
A veure, això no és més que uns representants
que són les diferents companyies d'assegurances afectades
i que tindrien, potser, que cobrir els desperfectes causats,
que potser si fem fil per randa un estudi de la pòlissa
no tenen per què cobrir-los,
perquè el que són danys per força major,
com per exemple això,
Sí, els aiguats.
No són els aiguats,
doncs normalment les companyies d'assegurances no ho cobreixen.
És un risc, és un risc que se'n surt
dels que són els seus paràmetres
i dels que són els càlculs
i llavors no ho fan.
Llavors sorgeix aquesta mena de consorci
per arribar amb una mena d'acord
a veure les indemnitzacions que es poden portar a terme.
Clar, però en principi, si no es diu al contrari,
tret de que ho especifiqui molt,
però parlem que les pòlisses d'assegurances són estàndard,
vull dir, si davant d'un cas de pluja,
d'inundacions de tot plegat,
si no t'ho cobreix,
fins a quin punt pots exigir
que respongui la companyia?
Sí.
Si no ho especifica...
D'entrada, si no està cobert,
molt malament.
Ho tenim molt malament.
Inclús ens podem trobar,
encara avui en dia,
que si la vivenda forma part
d'una propietat horitzontal o vertical,
encara pugui tindre l'assegurança pròpia de l'edifici,
per allò que hi ha moltes persones implicades,
hi ha una llei que ho exigeix,
però moltes vegades,
i estic pensant en aquelles cases
o en aquells xalets individuals o aparellats,
doncs moltes coses deixes de tindre-les assegurades
i bé, després et ve una cosa d'aquestes,
com hem vist imatges,
i a veure qui t'ho paga.
És que per les imatges allà no només era una paret,
un terra, vull dir,
l'estructura de la pròpia casa,
sinó véns que hi havia allà,
llocs de treball,
aviam veies eines per treballar,
els propis mobles,
de primera necessitat d'aquestes persones...
Això, a més a més,
dintre del que són les pròpies pòlisses d'assegurança,
són termes molt jurídics,
però segurament que molts oients,
a l'hora de contractar-lo,
doncs els han explicat...
El continent i el contenidor.
Efectivament.
Moltes vegades la diferenciació concreta i definida
del que és una cosa i l'altra
i el que pertanyi a una cosa i a l'altra
doncs eren molts pleig dels que portem nosaltres.
perquè moltes coses del que és el contenido,
el contingut d'aquell edifici,
que són d'aquella casa,
que són béns dels més petits,
els més valuosos que tens dintre
i que normalment són mobles,
que tu els pots agafar i emportar-t'ho,
doncs potser no els has relacionat.
Per què?
Perquè no t'interessava que la teva pòlissa
cada mes pugés de diners.
I en canvi el que és el continent,
que és l'estructura,
tendeix a estar bastant més assegurat,
més que res perquè ets veí d'unes altres persones
i els possibles dents que puguin causar
doncs que no et repercuteixin a tu.
I bé, aquestes doncs sí que tenen
una mena de resposta.
Ara bé, tornem al mateix.
Són molt clars els casos de força major,
aiguats, incendis,
depèn de com,
atemptats, per exemple,
que és quan en el país es va generar aquesta situació
o en grans ciutats.
Esclata un artefacte
i els vidres de casa teva
doncs es trenquen tots.
Efectivament.
Molts afectats d'aquestos,
precisament una de les primeres problemàtiques
que tenia era
que les companyies d'assegurances
no els retrotornaven res.
Llavors, clar,
donada aquesta situació,
ja ha vingut d'un concepte molt europeu,
de la prima d'assegurança i de més,
i casos de força major,
es va crear això.
Que no hem de confondre
amb un altre organisme,
que és el Consorci de Compensació d'assegurances,
del Ministeri de Justícia.
Que és una cosa
que moltes vegades es barreja
i que nosaltres sentim als despatxos
i que no té res a veure.
A veure,
això és un organisme
del Ministeri de Justícia
i que ha agafat bastant relevància
quan,
amb tota aquella polèmica
d'aquelles motos
que hi ha aquells joves
que ningú els volia assegurar
per portar aquestes motos
perquè tenien un índex
de sinistralitat bastant important.
Llavors, aquesta gent,
clar,
se'ls hi estava una mica
paralitzant el seu dret
a poder conduir una moto
quan, bueno,
quan única i exclusivament
un criteri mercantil
d'una companyia d'assegurances
o de totes les companyies d'assegurances
no els volien cobrir
en el que eren
els seus desplaçaments a diari.
Llavors,
aquest consorci
va,
en certa mida,
doncs,
assegurar aquesta gent
perquè poguéssim circular,
però no és cap companyia d'assegurances.
El que passa,
aquest cas
és d'aquelles coses paradoxals.
la normativa t'obliga
a tenir una assegurança,
però no obliga les companyies
que t'assegurin.
És que, clar,
hi ha coses que costa d'entendre, eh?
Va ser exactament així,
va ser exactament així.
Les companyies d'assegurances
sembla que en un programa
el mes de maig van parlar,
tenen uns criteris molt propis,
tenen les seves llistes,
estan intercomunicades totes,
si no totes,
gairebé d'una manera bastant contundent,
i bé,
doncs,
el criteri era,
doncs,
certa edat,
cert vehicle,
certa sinestralitat,
doncs,
no et cobrim,
clar.
Era una cosa bastant transgressora.
Llavors va sortir
el que és el Ministeri de Justícia
amb aquest departament,
que el que permetia era,
almenys circular,
perquè quan causessin danys
a terceres persones,
doncs,
estiguessin coberts.
Ara,
ni molt menys tenia
tots els ets i iuts
i beneficis i serveis
que et pot donar
una companyia d'assegurances.
Però no ho confonem, eh?
No ho confonem
aquest departament
amb el departament
que està ara
propi,
privat,
de les companyies d'assegurances,
doncs,
fent les seves paritacions,
no?,
que és un altre tràmit.
Simplificant,
doncs,
aviam,
aquells que tinguin
una assegurança estàndard,
ja veurem
si poden cobrar
alguna cosa o no.
De moment,
quan són,
doncs,
moltes les persones
perjudicades,
a més hi ha
un ressòm mediàtic,
jo no sé
si intervé
o no intervé
alguna administració
per coordinar,
per intentar...
Crec que sí.
L'administració,
les administracions,
almenys la...
coneixem
de la Generalitat de Catalunya
que ha posat
els mitjans materials.
Clar,
evidentment,
substantivament,
no pot obligar a ningú,
són relacions privades,
són relacions privades.
El que sí que hi ha,
a vegades,
són partides
pressupostàries
pròpies de les administracions
per donar.
I quan s'aconsegueix això?
Aquí podríem parlar,
per exemple,
de persones que no tenen
cap assegurança
ni tenen una renda
que pugui...
Exacte.
Doncs,
aquestes situacions
és quan,
també molts ullents
ho hauran sentit,
és quan es demana
insistentment,
no només pels ciutadans
afectats,
sinó,
al millor,
per les administracions
locals...
O el propi municipi.
O el propi municipi,
la famosa zona catastròfica.
Per què?
Perquè llavors
és una situació,
ja jurídica...
I aquesta ajuda
també arriba als particulars,
si és declara
zona catastròfica,
és a dir,
no és només per arrenjar
allò amb el municipi,
que siguin béns comuns
de la comunitat,
sinó...
Tinc entès,
tinc entès,
no he viscut més
que una cosa
molt,
molt col·lateral,
però tinc entès
que amb les corresponents
justificacions...
Poden arribar
als particulars.
Sí,
i si no és una indemnització,
pot ser subvenció
per tornar una altra vegada
a enllegar X qüestions
o condonar
unes altres imposicions,
el que sigui,
però és per això
que es demana
amb aquesta insistència,
la zona catastròfica,
que moltes vegades
molts governs
no són molt llançats
d'un primer moment
i instantàniament
a declarar-la,
sinó que volen
conèixer la zona,
envien els seus tècnics
per conèixer
com ha quedat tot allò
i segons uns verems
que ells controlen
i que són a vegades
molt criticats,
doncs concedeixen
aquesta zona catastròfica
o no.
Evidentment,
una vegada
concedit això,
tot és molt més àgil
i el diner
pot arribar
d'una manera
molt més fluida.
És un tema molt complex,
hem posat d'exemple
les cases,
els habitatges particulars,
però aquí podríem parlar
de petites indústries,
de camps de conreu,
que tenen també
les seves assegurances
específiques,
i els cotxes,
perquè hem vist cotxes
pràcticament
a la platja,
totalment,
completament enterrats
amb la sorra,
cotxes que,
aviam,
jo no hi entenc de mecànica,
però dius,
és impossible
que torni a funcionar mai
aquest cotxe.
Aquest és un capítol a banda,
també,
com negocies
i que contempla
la teva polis
a tot risc,
no a tot risc,
aviam,
és...
És per això
que, bueno,
que s'encreen
aquestes situacions
i és precisament
perquè moltes persones,
moltes assegurats,
no poden ni,
ni potser han arribat
a preveure
aquestes situacions.
El fet de tindre
un daltabaix
tan important
doncs s'ha de comportar
a veure si mitjançant
aquests consorcis
s'arregla la situació.
Després quan diem,
mira,
tata la vida pagant
una assegurança
i ara no serveix de res,
no?
Sí,
però no la tinguis
i ja veurem què passa,
clar,
són aquelles situacions...
Nosaltres,
els advocats,
ara,
Jolanda,
perdona que torni a fer
corporativisme,
però a vegades
se'n s'escapa,
sempre a l'hora
de signar
aquests contractes
d'assegurança
que s'assignen
d'una manera,
doncs,
bueno,
com t'ho diria,
com si estigués esmorzant.
Perquè tots pensem
que és un formulari estàndard
i no parem compte
avui que nosaltres
podem fer esmenes
o acceptar
o no acceptar
determinades condicions.
El que sempre
doncs recomanaria
és que a més a més
li hem de deixar,
li hem de deixar
un clausulat
i un contracte
en tot moment
tipus
i vostè pot anar
davant d'aquella oficina
i dir,
miri,
deixi'm fer una fotocòpia
i jo demà,
demà passat o entre tres dies
vinc, no?
Doncs aprofitar,
vindre als despatxos
dels advocats,
el fem una ullada,
normalment
som tots iguals
amb certes qüestions
i nosaltres,
doncs,
potser els podem recomanar
d'insistir
en alguna modificació,
alguna cosa
que s'acostumi
i a vegades
tan sols
el que li podem fer
és traduir,
traduir aquella normativa
i aquell llenguatge
que...
És a dir,
això no li pagaran.
Exactament.
Això que diu aquí
és que no li pagaran
segons què.
No només això,
llavors,
doncs,
serà una visiteta
que em senzilla
en tot moment
i possiblement
estic més tranquil·la
perquè quan passa el sinistre
estic parlant ja
dels mateixos
assegurances de cotxe,
no fa falta
anar-se'n a coses
molt grans.
Doncs,
potser estàs més tranquil·les
i saps el que dir.
Moltes vegades
nosaltres
ens trobem
a, bueno,
a clients
que ens venen,
ens diuen
que han tingut un accident
i no han sabut
ni tan sols
quin document treure.
i en aquell moment
doncs agafen
el típic
al final
la matrícula,
la persona
i tal,
que a vegades
ens es porten sorpreses
també,
però és que no tenen
ni coneixement
del que els han dit
i el que ha servit.
Una mica d'informació
en aquest sentit,
no dic única i exclusivament
que la tinguem
que donar als advocats,
però si informar-se
doncs t'ajuda bastant
perquè després
a l'hora de reclamar
són gestions
que depèn de com
es fan una mica passades.
Doncs el tema
de les assegurances
i les persones
que han resultat
doncs damnificades
per aquests aigüats
al nord de Catalunya
ens han ocupat
com una qüestió
d'actualitat.
La següent també
està relacionada
amb l'actualitat
o no?
Perquè podríem dir
que és un clàssic
de la pràctica
jurídica quotidiana.
Collapsa els jutjats.
Què està passant
als jutjats de família?
Ja passava,
però sembla que ara
hi ha més collapsa encara.
Podria haver-hi més collapsa.
Sí, a veure,
els jutjats
que van sorgir
arrel d'aquesta nova llei
de la violència domèstica
doncs comportaven també
la creació
que en un dels arguments
per tirar endavant
aquesta llei
per l'actual partit
en el govern
va ser el gran índex
de denúncies
i de situacions
difícils
i contundents
que hi havia
en aquest aspecte
respecte a les dones.
A les dones maltractades
valgui la redundància.
Aquesta situació comportava
que fins que no s'havien creat
aquests jutjats
eren els jutjats de guàrdia
que hem conegut
totes les vides
els que somia
tota aquesta incidència.
els jutges
els secretaris
els personals
els advocats
diferents operadors
també els procuradors
van dir que ja era
una situació insostenible
perquè havia duplicat
i triplicat
el que era
un dia qualsevol
de guàrdia
de 24
o de 4 dies
o 5 dies
per als jutjats.
Es van crear
aquests nous jutjats.
per treure els casos
de violència
de gènere
o violència domèstica
dels jutjats
de guàrdia.
Es treuen
i els jutjats
de guàrdia
assumeixen
els casos
que tradicionalment
els hi eren
habituals.
Exactament.
A veure,
també hi havia
uns altres criteris.
Hi havia criteris
de poder
donar un tractament
una mica més
individualitzat
a la dona
maltractada
perquè efectivament
és així,
és la dona
de violència
de gènere
la que es protegeix
i que realment
en un jutjat
de guàrdia
no estaven preparats
ni física
ni materialment
ni a tots els mitjans
humans
que s'ha de fer
de protocol.
No hi havia manera.
Però què ha succeït?
L'avalanxa ha sigut
tan impressionant.
Imagineu-vos com és
la incidència
d'aquest tipus
de delictes
que els mateixos jutjats
de violència domèstica
ara han dit
que no poden més.
O sigui,
els jutjats nous
creats,
exprofers,
diuen que no poden més
i han tornat a demanar
l'ajut
dels jutjats
de guàrdia
antics.
Es tornaran a col·lapsar
si és que no ho estan.
Això
és una falta
de previsió
impressionant
perquè nosaltres
precisament
insistim molt
en aquestes qüestions,
en els
recursos materials
més que personals
i
ens veiem
que aquesta
situació
que s'havia
creat
una mica
a correcuita
per alliberar
de treball
amb uns jutjats
ja expressament
carregats
comporta
que s'ha fet
un camí,
un camí,
diguéssim,
una drecera
sense cap mena
de fi
que torna
una altra vegada
al mateix lloc.
Això és desbordant,
no es pot ser,
ni es pot crear
un jutjat
sense conèixer realment
com és la incidència.
si creen uns jutjats
potser en lloc
de crear un o dos
hem de veure
com està la situació
i potser crear quatre.
O si no,
no fer tot aquest
desplegament
perquè després
la situació
pot ser
molt més liada.
Jo entenc
que si torno
una altra vegada
això és en el jutjat
de guàrdia
ja per competències,
ja per com estava
plantejada la llei.
Però no es deixarien
aquests nous jutjats
sinó que...
Demanarien un ajut
i els jutges
de guàrdia
parles amb ell
o almenys
els que tenim
nosaltres constància
en la província
de Tarragona
i bé
quan van respirar
molt de scepticisme
però van respirar
quan els van dir
que crea un altre jutjat
perquè és que col·lapsava
tot el de més.
Tot el de més.
I ampliar aquests jutjats
de família
més jutges
i més espais.
Més espais
més béns materials
més edificis
més clíniques forenses
més servei d'atenció
a la víctima
que és un aspecte
molt important
i que això pot comportar
també que hi ha
més institucions
o més organismes
que tracten
aquestes persones
i que potser
doncs en l'enteix
és veritat
però és que ho reclama
és que potser ho reclama
Per tant aquesta llei
específica
per abordar
tota la problemàtica
de la violència
contra les dones
no es pot aplicar
com es va concebre
en el seu moment
una vegada més
per aquesta falta
de mitjans
que és evident
que no és un parlar
per parlar
sinó que hi ha hagut
un temps
un període
per veure
que realment
no es dona l'abast
efectivament
i si te'n recordes
i si te'n recordes
en aquest mateix programa
ho van manifestar
ho van manifestar
reiteradament
és aquesta la situació
i a part de fer
una llei substantiva
que pot ser
criticada
no criticada
et pots aderir
modificar
com s'ha generat
tot el debat
nosaltres sempre
d'una manera
potser
molt tossuda
i molt pràctica
que ens deien
bé
no us quedeu
en aquestes qüestions
incidien sempre
en el
en el que és
el
bueno
el repartiment
no
de totes aquestes qüestions
materials i físiques
i
la qüestió és que
en el temps
ens han donat la raó
torrem a estar igual
doncs
en el que és el tractament
jurídic
doncs per les últimes notícies
que tenim
sí
tenim una llei
una llei
que tracta
aquestes situacions jurídiques
però la pràctica
estem igual
però la pràctica
és terrible
això com es tradueix
en un cas
a una denúncia
en tot un procés
aquest col·lapse
que hi ha ara
als jutjats de família
doncs
una situació
que té que ser tractada
d'una manera ràpida
perquè efectivament
la violència
de gènere
ordres d'allunyament
aquest tipus de coses
reclama tot això
pot comportar
un atlentiment
i una situació
que se'ls pot escapar
als jutges
a l'hora de protegir
a l'hora de poder
doncs tindre
uns mitjans materials
perquè aquella persona
no torni a incidir
i bé
i sobretot
el que sempre s'aconsegueix
que és
o el que sempre
és l'objectiu final
i és que tot això
sigui enjutjat
d'una manera ràpida
perquè reclama
rapidesa
és molt difícil
treure
una persona
del seu ambient
habitual
quotidià
durant X anys
i que d'aquí
doncs puguis
tindre una situació nova
per tirar endavant
cada dia
és molt difícil
i que un jutge
amb el seu personal
sigui
l'iniciador
i l'instigador
de tot això
doncs encara
molt més
almenys
aconseguim
que tinguin
una situació
quan menys greu
possible
dintre de tot aquest aparell
judicial
és un reclam
que es fa
des dels diferents
operadors judicials
com dèiem
resposta que heu tingut
és aquesta
mirarem
que hem de derivar
cap a
un altre cop
als jutjats
de guàrdia
és una qüestió
d'actualitat
no vol dir
que sigui una qüestió
nova
però sí que és d'actualitat
perquè ja anirem parlant
em sembla
i caldrà parlar
i ens agradaria molt
algun dia
doncs poder dir
escolta
que sí
que han ampliat
i han augmentat
el nombre d'espais
i de jutges
per tractar
aquests casos
i d'altres
que també es perden
moltes vegades
en aquesta manca
de mitjans
que té l'administració
de justícia
Xavier Terres
gràcies per venir
a vosaltres
i si no hi ha novetat
ens retrobem el proper dimarts
fins al proper dimarts
gràcies
adeu-siau