És un quart de dotze del migdia a l'estiu.
No fan vacances de ràdio.
En principi és el grup de joves del Col·legi d'Advocats de Tarragona
que ens continuen acompanyant al matí de Tarragona Ràdio.
Avui saludem Víctor Roca. Bon dia, Víctor. Benvingut.
Bon dia, Iolanda. Gràcies.
Dic com a entitat, a nivell particular, poc o mal una miqueta de vacances.
Què podreu fer, no? O s'intentarà, com a mínim?
Intentarem. Intentarem.
El cas és que avui, precisament, una de les qüestions
que comencen a ser obligades de cada any que tractem avui
està relacionada amb el tema de les vacances.
fem recordatori d'alguns d'aquests aspectes que hem de tenir en compte.
Tant de bo que no passi res...
Toquem fusta.
Però pot passar que marxem i, quan tornem,
veiem que hem tingut una visita a casa i no de la família, precisament, no?
Parlem de robatoris que es poden produir en aquesta època de l'any.
Sí, encara que sembla ser...
Això és una cosa que és una roda i una incògnita el que pot passar,
però sembla ser que l'estadística ha baixat una miqueta.
Segons llegíem l'altre dia hi ha hagut algun tipus de detenció
d'alguns presuntes.
Anem a parlar amb propietat.
Autors, comitents de certs robatoris últimament o darrerament,
fins i tot sortia un individu, recordo quin dia el diari,
un individu que havia desvaliat, no sé, un munt de pisos.
Llavors, clar, és una època que...
Hi ha una modalitat, perdona, Víctor, que jo no l'havia sentit mai.
No sé si també que a través dels mitjans sempre ens assabentem d'aquest tipus de coses.
i és també on es bateixen moltes vegades determinades tècniques
o maneres de fer els lladres silenciosos.
Aquests no ens deuen referir a aquests que entren quan ets a casa
i no te n'enteres, no?
Bé, jo la veritat és que no sé si és una modalitat
o és una característica de segons quin tipus de lladres.
Tu pots ser lladres sorollós o lladres silenciós.
Bé, bueno...
Depèn de l'aparícia de cadascú.
Ja no a nivell professional.
Conec, suposo que tots, poc o molt,
hi ha hagut vegades que tothom té algú directe o indirectament.
Doncs mira, m'han entrat a casa, per desgràcia,
fins i tot algun cas que han entrat estant allí i de dia,
durant el dia.
Es pot, o s'ha pogut donar.
El lladre silenciós, m'hi imagino que serà el que entra a la nit
i d'una manera silenciosa...
I dir plenament que no te n'enteres.
I després que utilitzen segons quin tipus d'instruments,
tipus spray o tipus...
Això no són llegendes urbanes, això de bo es fa, sí?
Es fa.
A veure, com tot...
Home, no passa cada dia a cada casa.
Molt bé.
En mesura.
Bueno, passa.
Passa.
A veure, jo no conec ara,
no tinc d'aquí davant cap estatística per poder valorar,
però m'imagino que d'aquestes estatístiques
que roben una casa cada equi temps,
doncs es donen, no?
Avui en dia tot aquest tipus de control
es fa a tot nivell.
Llavors, bé, en quant a mesures preventives,
jo soc advocat
i potser no soc el més autoritzat
per poder aconsellar la gent,
començant perquè prou feines té un
per assegurar casa seva.
Casa seva.
Llavors, bé...
Jo, sinó el Víctor,
i perdona, ja que estem adoptant un to
de desdramatitzar el tema,
que val la pena desdramatitzar-ho
per no obsessionar-nos.
Efectivament.
Jo crec que al final
el millor sistema és creuar els dits
i que no et toqui.
Efectivament.
Perquè amb alarmes,
sense alarmes,
amb gossos,
sense gossos,
i al final acaben entrant
i dius, calla,
tocaré fusta,
creuaré dits amb l'altra mà
i esperem que no ens passi.
Sí, esperem que no ens passi.
Poc professional, d'acord.
que no es collin casa nostra
perquè, bé,
això és una miqueta
una loteria.
El que està clar
és que si es prenen mesures
sempre hi ha,
jo no sé si són consideracions
massa tècniques
o massa professionals,
per exemple,
fer aquella que diu
si tens una enganxina
conforme aquí hi ha una alarma,
s'ho pensen dos vegades
i entren abans a la casa del veí.
Sí, però hi ha qui es posa
només l'enganxina
i aquests lladres també ho saben
o que es posen una mena
de carcassa de trezo
simulant que hi ha una alarma
i no hi ha alarma.
Aviam, siguem seriosos,
o posem les mesures
o no les posem.
O resulta que amb aquella urbanització
tothom té l'enganxina,
llavors tens que escollir
la de l'empresa que no...
Bé, per bromes a part
i, com deies tu,
intentant ser frívols,
exactament,
ser especialment frívols
en un tema molt seriós,
realment les mesures
d'assegurar
o d'intentar evitar
o prendre mesures preventives
de tota aquesta qüestió,
doncs influeixen.
Però les deixarem a banda,
insisteixo,
no soc professional del RAM.
Què succeeix
quan te trobes
que han robat a casa teva?
Doncs bé,
el primer que has de fer
és comunicar-ho
a les autoritats.
A veure,
com sempre diem,
des d'aquests micròfons,
quan un presenta una denúncia
per qualsevol fet,
ens pot resultar igual
anar a la policia,
a anar al jutjat.
Arribem a casa
i trobem que ens han entrat
i hi ha signes evidents
que ens han entrat.
No toquem res?
Procurem no tocar res.
Truquem per telèfon immediatament?
Immediatament.
I en aquest cas,
també depenent
del dia de la setmana que sigui,
però,
òbviament,
si és festa
a la policia,
perquè els jutjats de guàrdia
també funcionen,
però
funcionen 24 hores al dia,
però sabem que la policia...
A més,
ja no només pel dia de festa,
ho dic perquè
és molt possible
arribar un diumenge a la nit,
per exemple.
Allò que passa,
arribo de vacances
o arribo de cap de setmana
i arribo el diumenge a la nit.
Però la policia científica
òbviament és la que pot
dur a terme
una sèrie de proves.
algunes són molt pel·lículeres,
el tema de les empremtes
o la policia científica
que entra a casa teva
i pot...
I pel modus operandi
poden saber,
doncs,
quina mena de...
Si és la banda dels peruanos
o dels croates
o dels espanyols
o del que sigui,
no?
I totes aquestes nomenclatures
que adopten totes aquestes bandes
doncs,
que duen a terme
aquestes accions
o si ha sigut
fulana de tal.
Això es pot.
Com a mínim
tindrem més pistes.
Clar,
després de donar aquest pas,
doncs,
s'obre del procediment judicial,
t'ho reclames,
dones part al seguro,
això és molt important.
Aquest és un altre tema
que si et sembla
ho guardem aquí.
Ah, ho desplossem.
El tema de l'assegurança.
L'assegurança.
Molt bé.
Llavors,
bé,
des del punt de vista
de les perspectives
policial-judicial,
doncs,
si ens té un procediment
presumpto
robo
con fuerza en las cosas
que és la denominació
que adopta.
A partir d'aquí,
se'n citaran a declarar
i buscaran
els presumptes autors
d'aquests fets.
Si no el troben,
doncs,
mira,
aquí.
De totes maneres,
a veure,
tinc que dir que si realment
el troben,
la repercussió pràctica
en molts casos
és que
el procediment
tirarà endavant.
Pot ser una compensació moral
com a molt,
però res més, no?
Bé, exacte.
A veure,
el que està clar
és que la pràctica,
el procediment
segueix endavant,
la fase instructora,
la fase instructora
que ja sabem
que serveix
per
averiguar o verificar
qui ha sigut l'autor,
què és el que ens falta,
qui pot haver intervingut,
com es pot haver comès,
per averiguar
tot el que envolti els fets.
Es pot seguir,
no aprofundiré tampoc
la via del judici ràpid
o la continuació
per la via,
anem a dir,
lenta
des del punt de vista
profà.
Llavors, bé,
arriba el moment
amb el qual
se'n sobra
tota la fase
de judici oral,
si normalment,
per motius obvi,
si es localitza
la persona,
persones autores,
si no hi ha autor,
doncs és impossible fer-ho,
i hi ha judici.
I he anat tan de pressa
perquè
quan es produeix
moltes vegades
la queixa
o els comentaris
que tu a terme la gent,
moltes vegades
ve gent al despatx
i et diu,
escolti,
miri,
resulta que m'han entrat
a robar a casa,
puc haver cobrat
o no,
però escolti,
què puc treure
jo d'anar al judici?
M'han citat a judici
i jo no havia tingut
intenció de reclamar,
vaig dir que no reclamava,
si no reclamo
que he de fer el judici.
Normalment se't cita
com a testimoni.
Clar,
hi ha molta gent que diu,
escolti,
jo no he vist res,
és òpid que no has vist res.
I ha arribat a casa i no...
Però si et citen
ja has d'anar,
en principi la llei t'hi obliga.
Hi ha vegades
que és el Ministeri Fiscal
el que fa l'escrit de qualificació,
l'acusació pública,
perdó,
és potser
l'única part personada,
excepte,
òbviament,
l'imputat
i el seu advocat,
però l'única acusació personada,
ni tu mateix,
que ets el perjudicat,
has reclamat formalment
i aleshores,
clar,
et citen per anar a judici,
escolti,
jo no vull res,
jo sé que no recuperes res,
que aquesta persona
és insolvent
i em fa por.
A veure,
en principi s'hi ha d'anar.
A tu t'han citat un judici
i a la gent...
S'has obligat a anar-hi.
A veure,
partim d'una premissa.
A veure,
jo això sempre ho dic
i insisteixo a tothom.
Quan una persona
és citada
a declarar en un judici,
bé sigui com a testimoni,
bé sigui com a adjudicat,
bé sigui com a imputat,
òbviament,
perquè aquí sí que...
Aquí no és com una qüestió
de voluntat
que vulguis anar-hi o no.
No,
el agafaran de les orelles
i el duran a la força,
si s'escau.
Però el que està clar
és que qualsevol persona
està obligada legalment
a anar-hi.
O s'opena
que si no hi va
se'l pot sancionar o multar.
Clar,
però fixa't això que dius.
És important saber-ho.
Una cosa són les lleis
i una altra cosa
doncs allò que dius,
home,
a sobre que t'han robat,
tot plegat,
que tu dius
no en treuré res
i jo m'he de trobar
cara a cara
amb aquella persona
que ha entrat a casa meva,
que a banda de robar-me,
que això és important,
però sobretot
ha violat la meva intimitat,
el meu espai vital,
i si no vull retrobar-me
encara puc ser objecte
d'una sanció,
jo que no he fet res,
al contrari,
que soc la víctima.
A veure,
òbviament estic...
Faig la lectura
que probablement
fan molts ullets.
Però anem a veure,
aquí com a advocat
o com a jurista
moltes vegades
doncs
o normalment
estàs obligat
o tens que exposar
o dir
el que la llei disposa,
com és aquest cas.
És a dir,
es té que anar a judici.
Clar,
després arriba un moment
que hi ha gent que pràcticament
vol
o intenta
que tu li diguis
però escolta,
no fa falta que hi vagi.
Si no hi va,
pot
veure's
immers
incorre
amb una
actitud
sancionable
que alguns jutges
poden considerar
que tenen que sancionar
i altres no.
També estem
en compte
amb un judici
per part del fiscal
que és qui ha demanat
aquesta prova.
El que demana la prova
disposa,
diu,
vull o no vull
que aquest senyor
o aquesta persona
vingui.
a vegades
doncs el propi
Ministeri Fiscal
pot dir,
escolta,
doncs si aquesta persona
sembla ser
de lo que he vist
a les actuacions
que no he vist res,
doncs rebutjo
o renuncio
amb aquest testimoni.
Que no cal que ningú.
Molt bé.
Però, a veure,
a priori,
jo el que tinc
que dir en aquest micròfon
és que la gent
està obligada
d'anar a judici.
Pot recórrer
a demanar
la protecció
al biombo
perquè no se li vegi
la cara?
Perquè clar,
algú pot dir
escolti,
aquest senyor
també he de tranquil·litzar
la gent
i la majoria de casos
per no dir
pràcticament tots
el delinqüent
no pren represàlies
contra ningú
perquè n'hi ha alguns
que...
Diguem que no té res personal,
era feina,
podríem dir-ho així.
Era una qüestió de feina.
Amb molta ironia.
Però bé,
que tampoc
tot això
que prendrà represàlies
si la vendeta i tal,
tampoc.
Però insisteixo
i com a colofoni
reiteració
d'aquesta idea,
s'ha de col·laborar
amb la justícia
perquè si no,
no funciona.
I potser el nostre testimoni
té una transcendència
més gran
o pot aportar
la meva declaració
fets o circumstàncies
que siguin molt importants
pel final d'aquell judici
i jo,
que no soc professional
del dret,
ho ignoro.
I realment
m'hi poso allà
davant del tribunal
i em fan dir
o expressar
una sèrie de qüestions
que són importantíssimes
pel resultat
d'aquell plet
per activa o per passiva.
Bé,
dit aquesta idea
he fet una breu
anàlisi.
Bé,
l'acabament
o la finalització
és que amb aquella persona
la poden absolve,
la poden condemnar
si es demostra o no.
Imaginem que es demostra
condemnat.
Ja està.
i aquesta condemna
doncs clar,
molt bé,
vostè
té que anar
un any de presó
per robament
amb força
i
té que pagar
la responsabilitat civil
si aquella persona,
aquell perjudicat
no ha cobrat.
Llavors ve el tema
de la insolvència.
El maleït tema
de la insolvència
que en la majoria
de casos
el que comet robaments
no acostuma a ser solvent.
com a mínim
no té patrimoni
reconegut.
Els lladres
d'aquestes pel·lícules
de lladres
Ladrones de Guante Blanco
doncs
no algun món.
Són pel·lícules,
tu ho has dit,
són pel·lícules.
Exactament,
són pel·lícules.
Amb el tema
de l'assegurança,
Víctor,
hi ha persones
que són molt curoses,
molt organitzades
i tenen ja
des de la primera factura
de la primera televisió
que es van comprar
a la seva vida.
Generalment,
avui en dia
poca cosa guardem
amb això dels ordinadors,
amagatzemem allà
la informació
i moltes vegades
determinats béns
que tenim a casa
no els podem justificar
a l'hora de cobrar
l'assegurança.
Clar,
les assegurances
les fas
per una quantitat
molt concreta,
en funció d'això
pagàs la quota,
però jo no sé
fins a quin punt
si pots demostrar
o no demostrar
aquell contingut
que tenies a casa teva
i que t'han robat,
penso,
joies,
per exemple,
però que fossin
d'herència familiar
no tens una factura
d'una peça de jolleria
que potser té 80 anys
i que, òbviament,
ni l'àvia
la va guardar
aquesta factura.
Com demostres
com justifica
tota aquesta pèrdua
del teu patrimoni material
si no tens
unes factures
i uns rebuts?
A veure,
normalment
el procediment
que s'utilitza
és la paritació
o tassació.
Normalment,
doncs,
és un pèrit
o un tassador
de la companyia
d'assegurances
que té que pagar
o amb la que s'ha escrit
tu la pòlissa
que cobreix
les contingències
en aquest cas
d'arrobament.
I com tu me'l has dit,
com pots provar?
a veure,
en comptes de tenir factura,
primer has de demostrar
o provar
que aquella tele
i aquell model
el tens a casa teva.
Clar,
és que d'entrada,
aquí tenia una televisió,
per si ja no hi és.
Els de la companyia,
a veure,
tu poses una denúncia
i ve la policia
i aixeca...
A veure,
si tu...
Anem a imaginar
que és un diumenge a la nit
i el diumenge a la nit
no localitzes ningú
de la companyia d'assegurances,
encara que també estan
24 hores,
7 dies a la setmana,
però 902
o 906
o el que sigui,
no?
Llavors,
resulta que va ser la policia
i la policia,
doncs bé,
la policia científica
i tu a la denúncia
és convenient
que intentis fer constat
tots els desperfectes
que tens.
Com a mínim,
hi haurà constància
i,
home,
un policia no és un fedetari,
tampoc faràs venir un notari,
home,
sí,
pots fer venir un notari de guàrdia,
però tampoc val la pena,
anar a aquest extrem,
ho dic,
efectes de prova.
però a veure,
si tens,
és que també
en aquell moment
és difícil reaccionar fredament,
però hauríem de tenir en compte
si el desperfecte
és molt o és poc.
De tota manera,
tu dius,
normalment,
si tu vas a la companyia d'assegurances,
dius,
escolta,
mire,
m'han robat
i vaig posar una denúncia,
a la pròpia denúncia
ja posa que hi ha
8 o 10 o 15 o 30 efectes
que s'han malaurat
o que s'han fet malbé
i jo el reclamo.
Factura,
a veure,
es poden obtindre duplicats
de les factures,
te'n vas allí
on has comprat
la televisió
i dius,
escolta,
i quant me va costar això?
O, perdó,
la factura l'he perduda,
vaig comprar això
fa dos anys
i a vegades
tenen un duplicat.
Però si no,
a veure,
també hi ha un altre fet,
potser és una televisió
que té
3 o 4 anys
i ara comprar-se
una televisió igual
no ens ha pujat de valor,
no és el mateix preu
que la factura d'abans.
Bé,
llavors tu li portes
el segur
un pressupost,
te'n vas
amb una tendència
i poses pressupostos.
I l'aproven
o no l'aproven, no?
Llavors,
si demostres
que allò
t'ho han robat
o t'ho han fet molt bé
i demostres
que allò val tant,
ja no es tracta,
a veure,
en principi
no té que ser
una prova massa intensa,
la companyia
hauria de ser transigent,
però
també pots
veure't immers
en un conflicte
amb la companyia
d'assegurances.
Evidentment,
les companyies
d'assegurances
són negocis
que es munten
per guanyar diners
i per donar un servei,
però primer
per guanyar diners
això és cosa sabuda.
Hi ha determinats
aspectes
que cobreixen
les assegurances
en les que generalment
no hi ha mai
conflicte
ni problemes,
són faves comptades,
hi ha una informació
objectiva,
es paga
i no hi ha cap problema.
En els casos
aquests de robatori
generalment
és més dificultós
arribar a un acord
per l'experiència,
t'ho pregunto.
o en general
és d'aquells aspectes
que més o menys
s'ha solucionat
amb una facilitat.
A veure,
jo crec que és difícil
generalitzar,
perquè és com
el que dèiem abans
i tornem,
l'exuística,
aquesta paraula màgica
que utilitzem constantment.
Però,
a veure,
la pràctica,
jo crec que
en temes de...
A veure,
no vull atorgar
a les companyies
d'assegurances
una sensibilitat
que normalment
no tenen,
perquè actualment
les grans
empreses i companyies
són d'una sensibilitat
relativa.
Deixem-ho així.
És generós.
Soc generós,
molt bé.
Soc diplomàtic.
No,
però,
de fet,
tampoc té per què ser
sensible,
home,
es té que tenir en compte.
Però potser
és un altre robament.
Dèiem que estan
per guanyar diners.
Estan per donar
un servei,
però bé,
de totes maneres
potser amb els robaments,
a veure,
si haguessim
que fer una estadística
difícil,
perquè hauríem
d'agafar molts i molts casos
que se'n van molt més
enllà de la pràctica
personal
del qui parla,
però realment
potser són
alguna cosa més
considerats,
no?
De totes maneres
es té que criticar
o es té que
potser a vegades
recriminar-los
i les companyies
que no,
però també
tinc que dir,
anem a ser ara
una miqueta advocats,
no?
Que hi ha picaresca.
Que hi ha picaresca.
El que deies tu abans,
sobretot amb vens,
a veure,
potser una tele
és més escandalosa,
també pot ser,
però clar,
joies,
i a més tenia un DVD
i un lector
de no sé què
i potser no hi era
tot allà,
no?
A veure,
també a l'hora
de subscriure
la pòlissa
d'assegurances
doncs es poden...
Clar,
tu ja també
quan subscrius
la pòlissa
ja fas una valoració
general
d'aquells
materials.
Hi ha gent
que especifica
que tingui això
o vol assegurar
una peça concreta.
Que val la pena
fer-ho també,
o especificar-ho
quan contractem
l'assegurança
per qualsevol contingència.
Però que no resulti
que, clar,
jo sempre utilitzo
una expressió
en tots els afers
que se't puguin plantejar,
no?
De qualsevol
branca,
civil,
penal,
els béns mobles
els emporta el vent.
Mira,
un bé moble,
quan dic bé moble,
a veure,
anava a dir-ho.
Un efecte material.
Sí, sí,
qualsevol efecte material,
vull dir,
un bé moble
cotxe,
home,
també pot venir
una bona bufada,
allò,
un ciclón d'aquells
que ve.
Però,
a veure,
un bé moble
se'l pot emportar el vent
i pot desaparèixer
i pots dir,
escolta,
miri,
això se m'han emportat,
se m'han endut.
Oh,
escolta,
i com acredita
vostè que jo ho tenia?
A veure,
amb robaments,
si la globalitat
del que dius
que t'han robat,
clar,
has de negociar-ho
amb la companyia
d'assegurances
i tens que intentar
arribar a un acord,
però clar,
escolta,
dir, miri,
això se m'han endut,
o què,
com puc saber jo
que això ho tenia vostè
en el seu poder
i que això era seu,
no?
Oh, miri,
li porto la factura,
home,
si portes una factura
datada,
sí que pots demostrar
que això ho tenies,
però això ho pots haver
vengut o ho pots haver
regalat amb un cosí,
eh?
Llavors,
insisteixo,
vull fer el contrapès
d'aquesta postura,
torno a dir-ho,
freda,
a vegades,
impersonal,
de les companyies
d'assegurances,
però que xoca molts cops
amb la picaresca
del ciutadà,
i també es donen casos,
també es donen casos.
A banda d'aquestes
qüestions tradicionals
de l'estiu,
ja saben que des d'aquest espai
sempre que és possible
repassem o fem un cop d'ull,
ni que sigui de forma breu
algun dels aspectes
relacionats amb l'actualitat,
i aquests dies
se n'estava parlant molt
i amb tota polèmica
del futur centre penitenciari
del Camp de Tarragona,
que s'ha de construir
a Mas, Enric,
ja saben vostès
que hi ha, doncs,
una certa polèmica
entre la Generalitat,
l'Ajuntament de Tarragona,
col·lectius de veïns
que estan d'acord,
d'altres que estan en desacord,
evidentment no és un tema
que haguem de tractar
aquí al programa,
el que sí és cert
és que quan el govern català
va presentar
el seu pla de presons,
es va apuntar
que a banda d'aquest centre penitenciari
que es vol fer a Mas, Enric,
la ciutat de Tarragona
contemplaria també
un centre en règim obert,
i això és el que ens agradaria
que ens expliquessis,
exactament,
que és un centre en règim obert,
i que diferencia aquest centre
del que es pugui construir
a Mas, Enric.
Home, un centre de règim obert
ja d'entrada
ho diu la paraula,
crec que més o menys tothom
tampoc entrarem a aprofundir
en idees
més que res
perquè sigui entenidor,
el règim obert
és per les persones
que per exemple
van només a pernoctar
al centre penitenciari,
que tenen atorgats
segons quins graus penitenciaris.
Però hi ha centres
que són exclusivament
de règim obert?
Bé, això és el que es pretén fer.
És el que es pretén fer,
perquè fins ara
el règim obert
es practica en presons ordinàries.
És que actualment,
a veure,
precisament si s'ha desenvolupat
aquest pla de presons,
el qual conec una miqueta
per la meva professió,
però tampoc amb la profunditat
suficient com per dir-vos
escolta,
tantes presons hi ha
i tantes,
però en general
la de Tarragona,
que és la més propera.
Tarragona,
ho hem dit diverses vegades,
és un centre penitenciari
que hem vist
per presos preventius,
els que estan esperant judici.
Aquí, no sé,
fa poc llegia
i veia unes estadístiques
arrel de tota aquesta novetat.
Sí, gairebé doble
la població reclusa
amb la seva capacitat.
Llavors, clar,
aquí hi ha de tot.
Per què?
Perquè fan el que poden.
Precisament,
insisteixo,
aquest nou pla
és per descongestionar això.
Ja no parlo de
Can Brians
o la Roca del Vallès
o de Lleida
o de...
Llavors,
clar,
fer una presó
de règim obert
és
fer una presó
lògicament
acomplint
les mesures
de seguretat pertinents,
però
encaminada
a presos
reclusos
que van només a dormir
que es troben
en un altre grau
o que tenen
segons quin tipus
de...
En principi,
el tercer grau
règim obert
és anar
per noctar a la presó,
però bueno,
els que tenen
segons quin tipus
de...
Abans,
per exemple,
ara fa poc
tota aquesta qüestió ha canviat,
hi havia el tema
del arresto
de cap de setmana,
arresto de fin de setmana
que últimament
va canviar
amb la reforma
i en principi
estaria...
Ara no existeix,
insisteixo,
però seria encaminat
a tot aquest
reclusos
que no estan...
Bueno,
anava a dir
amb règim tancat,
és a dir,
doncs,
amb compliments de pena
inicials
amb un grau penitenciari
que no s'ha atorgat
i que,
bé,
en principi sembla ser
que la presó va...
Sembla que es vol diferenciar
una miqueta,
diuen allà baix.
També volia fer un grau comentari
sense entrar,
doncs,
a donar una opinió
perquè, certament,
doncs,
tampoc és la meva intenció.
Però el que està clar
és que una presó
com tot,
com un centre comercial
o com un centre
del que sigui,
té opinions
per tots els gustos
i hi ha els detractors
i hi ha els defensors
i hi ha dades
com, per exemple,
la que escoltava
aquest matí
a primera hora
a la ràdio
que deien
que sempre
ha generat
una riquesa
als barris
o als pobles
al voltant
d'aquesta presó
i milloren
infraestructures,
també diuen.
Un increment
molt més acusat,
segons sentia,
del preu del sol
dels immobles,
dels pisos,
el que és símptoma,
home,
òbviament,
d'una acusada inflació,
com està passant,
però el que és símptoma,
òbviament,
d'una
bonança econòmica,
hi ha diner,
la gent paga més,
no?
Llavors,
això és la repercussió positiva,
la negativa,
òbviament,
una presó,
doncs,
bé,
també pot portar,
bueno,
potser,
a vegades s'esmitifica
una miqueta,
eh?
El tema de que hi ha
una presó
i allí allò
començarà a ser,
doncs,
el Bronx,
no?
No té per què.
Més seguretat,
encara,
si us volgui
més vigilància.
Sí,
bueno,
es pot donar
aquesta paradoxa,
però que tampoc
es pensi la gent
que posar una presó,
home,
és desagradable,
aquí,
està al centre de la ciutat,
hi ha molta gent
que ha viscut
al costat de la presó,
molt tranquil·la.
l'altre dia a fer un reportatge
i la gent ho tenia molt assumit
i deien que mai
havien tingut cap problema,
però, en fi,
això ja és una qüestió
de, com tu deies,
de criteri personal,
el que no hi ha dubte
és que necessitem
d'aquestes infraestructures.
Indiscutiblement.
Ningú les vol
al costat de casa seva,
ningú vol res
que considera
que molesta casa seva,
però, al final,
doncs,
en algun lloc
s'han de posar les coses
sense entrar
si aquest o un altre
és el lloc més idònic,
però tots hem de pagar
la nostra quota,
podríem dir social,
de determinats serveis,
i està clar
que les presons
són absolutament necessàries
i per intentar,
òbviament,
per el motiu clar
que és recloure
les persones
que siguin condemnades
per un delicte
o per una falta
i, en segon lloc,
doncs,
bé,
pel fet
que aquesta sobressaduració
i aquesta situació actual
doncs,
desemboquen
no només
en què estan,
com deies abans,
i una miqueta,
amb certa ironia,
apretats,
hi ha el doble
de reclusos
del que et pertocaria,
doncs,
en aquest cas,
en aquest cas,
doncs, clar,
actualment,
aquesta saturació
porta efectes secundaris,
com per exemple,
doncs,
que de tant en tant
s'escapa algú,
sempre ha passat
i sempre passarà,
és inevitable
que a vegades
algú pugui aprofitar
algun permís
o alguna situació
de tercer grau
per fugir,
però,
a veure,
si es fan,
si es construeixen
presons noves,
crec que es pot
pal·liar bastant
el problema,
ho veurem per això.
Interessant el tema aquest
de centres de règim obert
per descongestionar
aquells que tenen
interès de la forma,
diguem-ne,
més ordinaria.
Continuarem parlant
perquè el tema
no es resoldrà
ni en 15 dies
ni en un mes,
sinó que el tema
va per llarg
i per tant caldrà
sentir més opinions
i conèixer-me
una miqueta
com ha de quedar
tot aquest pla
pel que fa
al camp de Tarragona.
Víctor Roca,
com sempre ha estat
un plaer
la teva companyia,
t'esperem en
algun que altre
proper programa
perquè em prens
que una mica
de vacances
sí que em faràs.
Que vagin molt bé
i fins la tornada.
Gràcies.
Adéu-siau.
Adéu.