Sintònia de Tertúlia, matí de Tarraona Ràdio, matí de dimarts,
temps per comentar l'actualitat que ens deixa aquest primer dimarts del mes d'abril.
Avui amb la companyia d'un polític, el regidor de serveis públics i llicències
de l'Ajuntament de Tarraona, Santi Pallà.
Santi, bon dia.
Bon dia.
També ens acompanya un botiguer, el Ramon Civit.
Ramon, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Esperem el tercer convidat, és un periodista,
el company del diari de Tarragona, el Carlos Gossalvez,
company periodista també per comentar algunes de les notícies de la jornada.
Aquesta és una tertúlia que acostuma a tractar temes bàsicament locals,
però a vegades l'actualitat ens fa també abordar temes més generals
i que tenen una incidència evident també a la societat
i entre els ciutadans de Tarragona.
I avui hem de gairebé, de manera obligada, parlar del papa, de l'amor
i, en fi, de totes les repercussions que a nivell mundial
ha tingut l'amor del Sant Pare.
Ahir vam dedicar una part del programa,
a parlar amb gent d'alguna manera vinculada a l'Arquivisbat de Tarragona
o als col·lectius cristians que es mouen a la nostra ciutat
per valorar una mica la figura del papa
i fins i tot per preveure com hauria de ser el successor de Joan Pau II.
Però, en fi, avui, encara que no tinguem persones
vinculades directament amb l'Església,
sí que tenim ciutadans de Tarragona i amb ells comentarem una mica la mort del papa
i, en fi, totes les conseqüències que, sobretot a nivell mediàtic, està tenint la mort del Sant Pare.
Perquè feia 26 anys que no assistíem a un esdeveniment d'aquestes característiques.
És evident que en un quart de segle la societat del primer món, del món occidental, ha canviat moltíssim.
A nivell d'informació i de noves tecnologies, això és evident.
I, en fi, tenim Joan Pau II com a autèntic protagonista de l'actualitat.
Avui ja sabem que els funerals seran el proper divendres.
També sabem, en tota probabilitat, que dissabte hi haurà una altra missa funeral aquí a la catedral de Tarragona.
En fi, senyors, per cert, Carles Gossalvez ja ha arribat.
El saludem. Carles, bon dia.
Bon dia i perdoneu-me.
Ara comencem.
Així que s'està fent un gran massa amb l'amor de Joan Pau II en el sentit de l'espectacle mediàtic que s'està produint a l'entorn del Papa?
Com ho veuen?
Va, aquí comença, Ramon.
A veure, un gran massa, no?
Perquè, si ho mirem des d'un punt de vista civil, és, diguem-ne, el responsable d'una comunitat, si no com a mínim el responsable ètic i moral al guia, d'una comunitat de molts milions de persones.
Vull fer un gran massa? Evidentment que no.
Jo no sé si hi ha gaires governs, 1.300 milions de persones, jo no crec que hi hagi gaires països, si és que no sé si Aïn els té o la Índia els té,
que tinguin la importància i el pes tant en quantitat com de tots els nivells socials.
Des d'aquest punt de vista seria un líder mundial de primera magnitud?
Evidentment, evidentment. Com a tal persona. Jo, en els temes estrictament religiosos, doncs, jo no m'hi vull posar. Primer, per una senzilla raó, i me l'entendreu tots, és que no hi entenc.
Vull dir, no sé què dius en aquest sentit. Jo suposo que haurà fet coses bones, haurà fet coses dolentes.
Veig que hi ha persones de dretes que no el posen tan bé i persones d'esquerres que el posen molt bé.
En canvi, hi ha d'altres temes, doncs, com el tema de la participació de la dona dins de l'Església, jo crec que és un tema que és importantíssim.
No s'ha afrontat i em fa l'efecte que amb 27 anys de pontificat s'hauria d'haver tingut més valentia.
Temes com l'avortament, temes com l'eutanàsia, molts temes, doncs, que a mi em fa l'efecte que l'Església potser s'hauria hagut de posar una miqueta més al corrent del que és la vida normal i corrent.
Això ens porta al debat de si ha estat progressista o conservador, aquest papa.
Jo he tret una sèrie de temes, però avui no puc aprofundir amb ells perquè desconec el posicionament intern de l'Església i, evidentment, n'estigui o no n'estigui d'acord al respecte.
Santi.
Sí, jo penso que s'està donant la importància que es mereix.
A veure, és evident que durant aquest mes d'abril la principal notícia haurà de ser la mort del papa i després la seva successió.
I, per tant, penso que quan parlem que hi ha 1.300 milions de catòlics, estem parlant que, a més a més, estan per tot el món.
No estan concentrats, com pot ser 1.000 xinos a la Xina o a la Índia, sinó que, a més a més, estan extensos per tot el món.
Per tant, mediàticament, la importància dintre dels governs i de les polítiques que se generen a nivell mundial és cap d'alt.
Per tant, jo penso que sí que, evidentment, i a més a més, 26 anys, en uns moments de canvis polítics, jo penso que el seu paper ha sigut cap d'alt.
I ha estat positiu o negatiu?
Amb aspectes positius i amb aspectes negatius.
Jo també faré com el civit, aspectes positius.
Jo destacaria, en primer lloc, que la unificació d'Europa, en gran part, ve donada pel seu paper.
Hi ha països que estaven sotmesos a unes dictadures, de caire, en aquest cas, de l'òrbita de la Unió de Repúblicas Socialistes Soviètiques.
I, per tant, el seu paper ha sigut important perquè molts d'aquests països comencin a viure i a conèixer la democràcia.
No dic que hagin arribat a la democràcia, però que almenys que comencin a treballar i a viure en democràcia.
Per tant, això ha sigut important.
També destacaria la comunicació que hi ha hagut entre les religions.
Ha sigut un papa que s'ha obert al món musulmà, a altres religions, als jueus, etc.
I, per tant, això sempre, des del meu punt de vista, és important, donat que totes les religions tenen alguna raó de ser.
Arpetes que en els quals no coincideixo?
Doncs, dic diversos.
En primer lloc, una incerta incomprensió cap a les teories de lliurement, sobretot teories de l'Amèrica Llatina.
Jo que vaig començar en política amb un moviment de cristians pel socialisme, doncs, els anys 70, doncs, tenia una certa importància dintre del món del cristianisme, dintre del moviment catòlic,
i, doncs, aquestes teories de lliurement que el que feien era aproximar, diguem, els pobres a la religió, o, dit d'una altra manera, la religió voler treballar en la transformació de la realitat social
que és negativa a molts països del món, no?, sobretot en els més pobres, i, per tant, pensava i penso que l'església sempre ha d'estar al costat dels pobres.
M'assembla, em dóna la sensació que a vegades, en aquests anys, l'església s'ha allunyat, s'ha allunyat d'estar al costat dels pobres, no?
Aquest és un aspecte. Ja sé que pot ser mediatitzat, però, bé, jo penso que aquí hem recolat una mica.
També hem recolat, i això també coincideixo, amb el paper de la dona, no?
L'església, algun dia es tindrà que plantejar el paper de la dona.
No voldria fer broma, però la processó de Tarragona va començar a funcionar quan la dona se va incorporar a la processó.
La processó de Tarragona, el dimens de Sant, va començar a ser important quan la incorporació de la dona tarragonina va anar a la processó en massa.
Per tant, algun dia l'església haurà d'acceptar que el paper de la dona no ha de ser de submissió, sinó que ha de ser un paper igual que l'home.
I això l'església encara no ho ha assumit i aquest papa no ho ha afrontat.
De totes maneres, crec que això vindrà més endavant.
I en tercer lloc, per no allegar-me, jo diria que, malauradament, aquest papa, i és un problema de tota l'església de Roma i també de l'Espanyola,
no acaben de comprendre el fet nacional català, no?
I aquests anys s'han perdut en aquest aspecte, no?
Jo quan vaig visitar el govern andorrà, el petit parlament que tenen, em va sobtar que la fotografia que tenen allà era la del papa, no?
Cosa que vas a qualsevol govern del món i tenen les fotos dels reis, les fotos dels presidents del govern, no?
I en canvi, a Andorra, la figura principal per ells és el papa.
I dic, home, com pot ser que en un estat català, com és Andorra, de cultura i llengua catalana,
com a principal figura tenen el papa i el papa no sap reconèixer que un dels països més catòlics que parla i té llengua i cultura catalana
no li sap reconèixer la realitat cultural de Catalunya i d'Andorra, que és catalana, no?
Clar, això, doncs, per mi és incomprensible, no?
Com és possible que un papa, que és polà, que Polonia ha estat un país, diguem, perseguit com a nació,
i que ens ho diuen en l'Emili, que abans parlàvem de l'Emili i abans del micròfon,
doncs no ha entès que Catalunya és un país que necessita ser reconeguda des del punt de vista nacional.
I la seva església també, no?
A veure, Carles, com a periodista primer que res, ens estem passant una mica amb el tema del papa o no?
No, aviam, hi ha... al decurs de la vida hi ha determinats o determinades notícies
que tant pels creients com pels no creients, com per la gent inclús que pot estar...
no tenir cap interès per la informació del dia, hi ha acontecements que evidentment es mereixen un tractament,
i la mort d'un papa, no? I més quan porta tants anys de papat, doncs amb més motiu.
Si em preguntes si és lògic que Televisió Espanyola dediqui 24 hores consecutives,
penso que és excessiu, molt excessiu, que no és necessari,
i que inclús pot esgotar a l'espectador.
Una cosa que tampoc en periodisme també s'ha de tenir en compte.
Han començat a surgir algunes crítiques sobre la televisió pública,
tenint en compte que estem en un estat aconfessional.
Però en fi, digues, digues, Carles.
Sí, però jo ja no ho diria pel fet de si l'estat és aconfessional o no,
sinó des d'un punt de vista mediàtic,
qualsevol programa que duri 24 hores d'un mateix tema,
per molt que sigui important,
doncs pot arribar a esgotar a l'espectador.
I torno a dir que aquesta, la mort d'un papa,
és una d'aquelles informacions importants
que hi ha al llarg de la història dels humans,
d'un periodista o d'un lector o d'un radioïgent.
Això és una obvietat que no cal ni discutir.
I del seu puntificat destacaries alguna cosa en clau negativa o positiva
que t'hagi semblat especialment significativa?
Aviam, hi ha papes que deixen enrere, sí,
un rastre més important o menys important.
El Joan Pau II, sota el meu punt de vista,
ha deixat un rastre molt important.
A més, de lectures vàries,
perquè tot està en funció de qui vulgui fer l'anàlisi.
és un papa que no li han portat visitar un país comunista com pot ser Cuba,
i això té gent a favor i gent en contra,
i també és un papa que estava aferredament en contra de l'avortament.
Per tant, també tindrà un públic a favor i un públic en contra.
El que sí que ha aconseguit és que es parli d'ell,
i que es parli molt,
i que hi hagi molta gent aquests dies que està reflexionant sobre la seva obra.
Ha sigut el més mediàtic.
I que a més, sí, evidentment, ha sigut el més mediàtic.
Això es comenta molt, però és que és lògic que sigui el més mediàtic,
perquè mai...
Perquè s'ha fet una societat tan...
No, no, perquè mai havien viscut una societat tan mediàtica com ara,
i cap papa havia disposat, o havia viscut,
o havia coincidit amb una societat,
que hi haguessin tants mitjans de comunicació com hi ha ara.
Per tant, és obvi que ha sigut un papa mediàtic.
El que passa és que potser un altre papa ho hagués utilitzat d'una altra manera,
no ho hagués utilitzat, però per mi no té més importància
el fet que hagi sigut un papa mediàtic,
perquè penso que és la pròpia societat que comporta aquests fets.
En la balança d'aquests dies, analitzant el pontificat,
es posa a balança, potser a favor de la seva postura clara contra les guerres,
a favor de la pau.
En el cas de l'última guerra d'Iraq va ser un exponent clar,
a nivell mundial, de la seva posició pacifista contra la guerra,
contra la intervenció nord-americana.
En la balança negativa, molts consideren que en qüestions de moral,
l'Església està lluny, podríem dir, de l'evolució social,
en temes d'avortament, paper de la dona, homosexualitat.
Estarien d'acord una mica que hi ha aquests clars i oscurs?
En certa mesura penso que és el paper que ha de fer l'Església,
perquè l'Església és la tradició,
és una institució que aneix, com l'entenem ara més o més,
fa dos mil anys, i que al llarg de la història ha fet el que ha fet,
més o menys tothom ho coneixem, però sempre s'ha caracteritzat per la tradició.
Per això no, la lluny de l'evolució social?
En els moments actuals és possible, però ningú ens garanteix que d'aquí 50 anys no sigui el contrari.
Aquesta és una.
Ja ho veurem d'aquí 50 anys, perquè la societat també va canviant.
També hi ha moments de molt progressisme i després d'uns períodes de progressisme
venen uns períodes conservaduristes.
Això ha sigut sempre, no?
Al segle XX hi ha molts exemples d'això.
I per tant, doncs...
Sí, però hi ha temes que, per exemple, com el paper de la dona que...
No, havia...
Partint d'una situació que només no és de la religió catòlica.
Podem parlar d'altres religions, que també la dona està en un paper molt més secundari.
Per tant, jo penso que és una qüestió més cultural,
però que els cristians, en aquest aspecte, han d'aprofundir i han d'estar al costat de...
Jo penso que Santi ja estava bastant d'acord amb la teva intervenció anterior.
És a dir, per molt que sigui una entitat o una institució tradicional i tradicionalista,
que no pots és tancar els ulls a l'evolució de la societat.
I a la realitat.
Perquè al final sí que corres el risc de quedar-te sol.
Perquè la societat evoluciona i, a més, la nostra actualment evoluciona amb una gran rapidez.
I, per tant, es pot notar d'aquí no gaire temps un gran desequilibri
que això suposo que farà molta gent plantejar-se moltes coses.
I, per tant, potser el nou papa tindrà una de les seves tasques.
Ara, potser, reactualitzar o revisar determinades opinions de l'Església
respecte, per exemple, al paper de la dona dins de la mateixa Església.
Ramon, volies afegir alguna cosa?
Sobre això del possible distanciament de l'Església respecte a la societat actual?
A mi em fa l'efecte que avui per avui l'Església és la gran ONG universal.
Vull dir, ha de fer, ha de fer, jo crec que hauria de fer, no ho som ningú per dir-ho,
però és una opinió personal, hauria de fer el paper d'ajudar al desfavorit o desfavorida.
En tots els sentits, vull dir, allò n'hi hagi una desigualtat cap a un grup social,
cap a un grup pècnic, cap a un grup fins i tot religiós, més o menys vinculat amb ells.
Jo crec que el paper de l'Església hauria de ser el paper de l'ajuda a la persona.
independentment de... jo crec que em fa l'efecte que si ajudes amb una persona,
al final aquesta persona se'n dona compte de com ets.
Vull dir, l'Església, si estigués més en contacte amb problemes reals,
jo crec que també tindria una incidència molt més gran de la que encara té,
que jo crec que és important.
Però segurament hi ha moltes entitats vinculades a l'Església que sí que tenen aquesta...
Sí, sí, sí.
Estic pensant en càritas, no?, per exemple.
Sí, sí, sí.
Cap a la jerarquia eclesiàstica a vegades, en fi, estan en una altra...
I també hi ha religiosos i religioses que estan compromesos...
Congregacions de tota mena que treballen molt sols.
A vegades sembla que, diem-ne, la classe, entre cometes, dirigent de l'Església,
sembla que no vagi al mateix ritme de les bases.
Jo això suposo que passa a l'Església com passa en tots els països,
en els partits polítics.
Vull dir, els governs, siguin del color que siguin,
quan són a dalt van a un ritme i les bases del carrer van a un altre.
Per què? Perquè hi ha un encotillament
en quant a les direccions dels governs dels països,
en aquest cas de l'Església,
que és molt difícil, però no dir impossible,
que vagi al mateix ritme que va la gent del carrer.
Per mi em fa la feta que hauria de ser important,
que seria important que hi hagués aquest apropament de les bases,
perquè hi ha gent que està treballant molt i molt bé
dins de moviments religiosos,
siguin, en aquest cas, moviments de caire cristià.
i que jo crec que haurien de tenir
una correspondència més ràpida de reacció
amb els rectors de l'Església.
Molt bé. Alguna cosa més?
Sí, no, jo penso que...
Preument i canviem de tema.
Sí, sí, no, a veure,
el que hi ha és que evidentment les properes setmanes,
més que fer un anàlisi del papa que acaba de morir,
doncs ens haurem de plantejar...
Del que triï, no?
Del que triï. I amb això sí que...
Home, a mi sí que m'agradaria que el nou papa
doncs fossi una persona, sobretot, molt dialogant,
dialogant en tot el món,
siguin del pensament que siguin.
Estem un papa que sàpiga unir
i crear espais de convivència
entre totes les religions
i entre tots els estats
i entre totes les, diguem, ideologies.
Això és important.
I un papa, sobretot,
que estigui més a prop de les comunitats de base
i més a prop, diguem, d'una societat
que cada vegada ha de ser més justa
i més igualitària.
Penso que una part de l'Església
ja està en aquest camí,
però m'agradaria que també la part oficial
també anés cap a aquest camí.
I a vegades, quan llegeixes el currículum
de les persones que han de votar el nou papa
i, per exemple, m'estic fixant
en els currículums de les paps
de les persones que han de votar,
dels cardenals que han de votar,
que representen l'estat espanyol,
doncs no va per aquí el tema, eh?
Bé, són d'un tarannà
molt, molt excessivament conservador...
Ho diu pel cardenal Ricard Maria Carles,
ex-arqueviso de Barcelona.
Del sis que hi ha,
el tarannà és un tarannà
excessivament conservador
des del meu punt de vista
i excessivament, diguem,
allunyat del que a mi m'agradaria
que fos...
Ara, de totes maneres,
confio, confio que
les persones que han de votar,
que venen d'Àfrica,
que venen d'Amèrica Llatina
o que venen...
Doncs bé, espero que tinguin
un pes més important
en l'elecció del papa.
Carles, alguna cosa més?
No, res més.
En tot cas, puntualitzar
respecte al que deies
del govern andorrà
del retrat de la fotografia...
Sí, suposo que...
Suposo, eh?
No ho sé,
però deu tenir la seva explicació
tenint en compte
que el bisbe de la seu
és el copríncep del país, no?
Amb més motiu, encara, doncs...
I a més amb un papa
que ha sigut políglota, no?
Que ha parlat
centenars d'idiomes,
doncs que no...
En fi,
que l'Església catalana
s'hauria de defensar
d'altres esglésies,
perquè penso que s'ho mereixi.
S'ho mereix, no és un tema només
que ens digués una vegada
a l'any Bon Nadal
o que ens digués...
No, es tractava
d'un tarannà de reconeixement.
Un reconeixement...
Des del punt de vista de Catalunya,
de totes maneres,
la valoració sembla negativa, clarament, no?
Sí, sí.
Ahir, amb persones més vinculades
realment a l'Església
d'aquí de Tarraona
deien clarament
que en aquest quart de segle
de pontificat de Joan Pau II
no hi ha hagut cap abans
pel que fa al reconeixement, no?
De l'Església catalana.
I de l'Església catalana,
a veure, amb una autonomia
respecte a l'espanyola.
Jo penso que
per què no l'Església catalana
ha de dependre directament de Roma?
El fet diferencial
s'ha de respectar sempre, penso.
I no s'ha fet.
Crec que és el camí a seguir,
perquè si no,
dona la sensació
que estem parlant d'altres temps
que cap dels que estem aquí
volem que torni.
Molt bé.
Doncs deixem aquesta qüestió,
com que suposo que
de la successió del Papa
en continuarem parlant els propers dies,
encara que no sigui un tema
estrictament d'actualitat local,
ara sí que aportem notícies pròpies
de la ciutat de Tarragona.
Avui torna a ser notícia
en els mitjans de comunicació,
ja ho hem explicat
en els informatius de Tarragona Ràdio,
el tema del CAP Tarracó,
perquè s'ha produït
un segon trasllat
del personal sanitari
d'aquest centre d'atenció primària.
Recordaran els oients
que el personal sanitari,
per tant els usuaris,
van haver de traslladar-se
a l'antic ambulatori
del carrer Jaume I,
i ara ha caigut una part dels sostres,
s'han de fer unes obres urgents,
i hi ha un nou trasllat
fins al CAP Muralles,
el que hi ha al costat del Camp de Mar,
menys el servei de pediatria
que se'n va
al nou centre d'atenció primària
del carrer Jaume I.
Carles, com ho veus?
Semblava un genoglífic.
És complicat, eh?
És complicat, sobretot,
explicar-ho per ràdio.
Ja, en tot cas,
tinc entès que,
més que hagi caigut el sostre,
és el fals sostre,
per tant,
els fals sostres
acostumen a caure
al cap d'un temps
a molts llocs,
inclús a moltes cases,
però, en fi...
El cas és que això
obliga un segon trasllat
d'usuaris i de personal sanitari.
Sí, aviam,
però si ha caigut un fals sostre,
doncs penso que és la mesura
que s'ha de fer.
El que no pots fer
és que mentre estiguin les obres
estiguin la gent
i tant els usuaris
com els professionals
treballant.
Per tant,
si s'ha de fer un canvi,
per raons necessàries,
doncs què hi farem, no?
Ramon?
No, que està clar
que aquella casa
té un mal feng shui
de nassos.
Potser sí que seria interessant
amb el que ha passat
en els dos últims anys
que poguessin un tècnic
amb aquesta...
amb aquesta...
amb aquesta activitat
i que s'ho fessin
una mica mirar.
Home, evidentment,
bromes a banda.
No, no és broma.
És ser-ho,
el del feng shui, eh?
Sí, sí, no,
però vull dir que...
No, home,
vull dir perquè hi ha gent que...
Ja, ja, ja.
No, però a veure,
però el que està afectat
per la feina
o pel malalt que hi ha allí,
doncs això li pot semblar
una...
una frivolite.
A mi em fa l'efecte
que allí s'ho han de plantejar
d'una manera o d'altra,
vull dir que és el que passa
amb aquell edifici,
fer-ho bé de cap avall
i que...
de cap a peus
i que quan estigui solucionat
el tema
que torni a anar la gent.
Evidentment,
és una càrrega
pels altres centres,
pels altres centres
que ja de mena
ja van bastant...
van bastant col·lapsats,
però vaja,
és que si no hi ha altres remei,
el que sí que és clar
és que si no està
l'edifici en condicions,
evidentment,
els pacients
s'han de redistribuir.
A mi em dóna la sensació
que en aquest cas
els responsables
de la Generalitat
no s'ho estan prenent
en sèrio, això.
Em dóna la sensació
que després de tants de mesos
hi ha un govern
de la Generalitat
i hi ha uns responsables
de Sanitat
que no estan fent
la seva feina.
La prova és que
si ara preguntés
qui és el delegat
de Sanitat a Tarragona,
molt poca gent
ho sabria.
Molt poca gent
ho sabria.
Per tant,
està clar
que està allò
desapareixent.
I després de tants
problemes sanitaris
que hi ha,
i això també
ho podem parlar
d'altres departaments,
hi ha molts departaments
a la Generalitat
com pot ser el de Cultura,
etcètera,
que no són coneguts,
no es donen a conèixer,
no s'expliquen,
no donen la cara,
doncs bé,
en aquest aspecte
és un més,
no?
La Generalitat actual
no dona la cara,
no dona explicacions
i sempre dona...
La culpa ve d'abans,
ve d'abans,
escolti,
vostès ja porten
molts mesos governant,
donin solucions,
treballin,
que per això
se'ls paga
i per això
tenen la responsabilitat,
no?
I no estan fent la feina,
per tant,
aquí hi ha una responsabilitat
dels actuals partits
que estan al govern
de la Generalitat,
en el cas Partit Socialista
i Iniciativa Esquerra Republicana,
que no estan fent la feina
i quan se'ls demana
explicacions,
la culpa ve d'abans,
sempre,
clar,
vull dir,
així mai tindran responsabilitats,
em sembla que
persones que no saben assumir
responsabilitats
no es mereixen
estar governant.
Alguna resposta
en temes polítics?
Perquè Santi Pallas
evidentment considera
que aquesta és una qüestió política?
No,
és una qüestió
que no es dona resposta política.
A veure,
si hi ha una cosa
que està
en una mala situació
i depèn
d'un govern,
el govern que sigui,
és responsable,
és responsabilitat
d'aquest govern
posar fil a l'agulla
per solucionar el tema.
Independentment
que la cosa
vingui de lluny
o que no vingui de lluny,
l'important és que
allò
que el conte aquell
de si són galgos
o si són podencos
entre els uns i els altres
és això que no s'eternitzi
i s'estiguin
un o dos anys
o tres anys
col·lapsats
els altres centres
de Tarragona
per culpa que això
no s'hi posi fil a l'agulla.
Doncs s'ha de solucionar
i en aquest moment
n'hi ha el govern que hi ha
i ho ha de solucionar
aquest govern que hi ha
i si n'hi hagués un altre
diria exactament igual.
És que no hi ha volta de fulles.
No hem de discutir-nos
per aquest tema.
És que s'ha de fer.
Carles.
Jo no soc polític,
soc usuari.
Ara te n'ho va dir.
Ets afectat.
No, soc usuari.
Ets usuari del Cap Tarragó.
No exactament,
però bueno,
usuari de la sanitat pública.
De la sanitat pública,
i aviam,
a fi de comptes
depèn d'on tinguis
la teva casa.
Això d'aprendre d'un
o d'aprendre d'un altre.
Aviam,
com a usuari
el que demano és
que funcionin les coses,
que funcionin bé
i que...
i en fi,
i sobretot
que s'oblidin
les picabaralles
polítiques
i que treballin
amb independència
de les sigles polítiques.
És que jo crec
que a més
que la societat
cada cop,
sobretot quan rep els problemes,
el que menys li importa
és la sigla
dels partits polítics
que li estiguin governant.
El que demanen
i exigeixen
són solucions.
I llavors
les agraeixen
també amb independència
de les sigles polítiques
del partit
que ha posat
remei
amb una solució
que estaven demanant.
Per tant,
que se solucioni.
Molt bé.
Doncs a veure...
Jo que sí,
que soc polític,
el que he de dir
ben clarament
és que aquí
hi ha alguns responsables polítics
i que no estan donant solucions
i que estan amagant
el cap sota l'ala.
Doncs un altre tema
per acabar la tertúlia
també que afecta
els ciutadans,
els usuaris,
en aquest cas
de la carretera
i del que se'n parla
des de fa dies,
el tema de la mora
que no s'acaba de resoldre
perquè a més
els veïns ara
estan en plena ronda
de contactes
amb els partits polítics.
Ahir es van reunir
amb el Partit Popular
i la setmana passada
es van reunir
amb els socialistes
i amb Convergència i Unió.
Ells continuen tallant
la carretera
cada diumenge a la tarda
i en fi,
ja la sabem
de l'Associació de Benys
també que continua reclamant
l'inici immediat
de les obres.
A veure,
aquest tema
comença a ser un expedient X
perquè cada setmana
es parla de temes diferents.
El que una setmana
era vàlid
ara sembla que ha canviat
i en definitiva
jo com periodista
i a més que he seguit
el cas
aquest assumpte
tinc al cap
tantes idees
canviants
que la veritat
és que no tinc ni idea
de quin projecte és
de si s'ha aprovat
un tram
o no s'ha aprovat
el diari
ha fotut un liu
no, no, però és que
això és sèrio
i si preguntem al carrer
jo estic convençut
que la gent
tindrà tant liu
com tenim els...
No, jo,
tots els periodistes
que s'estima
a les rodes de premsa
hi ha una cosa molt clara
ara, perdona Santi,
un segonet
ara s'ha aprovat
resulta que no s'havia aprovat
hi havia partides
resulta que no
sí, sí, que hi ha
un pressupost
per l'any 2004
hi havia un pressupost
no, però resulta
que era pel sistema alemany
que es fa apagar
a final d'obra
potser que l'administració
convoqui
una roda de premsa
per explicar-nos
exactament
com està
la ciutat
en quin moment
està el tema
perquè ara
evidentment
pocs periodistes
jo crec
dels que assistim
almenys a les rodes
de premsa
i això es veu clarament
perquè sempre
preguntem el mateix
però escolti
per on passarà?
per on passarà?
aquesta és la pregunta
que fem
des de fa dos o tres anys
per on passarà?
que algú ho clarifiqui
d'una vegada
en aquest cas
aquest és el govern
de l'Estat
torna a amagar
el cap sota l'ala
ho enreda de tal manera
que ni els periodistes
saben com està
ni com estava
escolta
hi ha una realitat
molt clara
hi havia un projecte
hi havia un consens
i el que s'ha de fer
és aixecutar-lo
i ara com està la situació?
no
el que passa
que l'actual govern
de l'Ajuntament
tampoc no ho sap
no, no, no
sí que ho sé
el que sé
és que l'actual govern
de l'Estat
ho ha enredat
de tal manera
que ara
diguem-ne
ni fa
ni deixa fer
escolti
prengui decisions
o faci el que tingui que fer
o faci el que havia previst de fer
però que això
és el que volien els veïns
però curiosament
la setmana passada
es va aprovar
l'execució
dels dos enllaços
del Callà
i del Llorito
per 12 milions d'euros
o sigui imagineu
i cap a on van
aquests enllaços?
estan fent el menys important
i el més important
ho deixen per fer
connectaran amb algun lloc
no connectaran amb algun lloc
expedien X
Ramon
tu saps
alguna cosa
cal que alguna administració
ho clarifiqui
d'una vegada
amb independència
de manifestacions
i d'històries d'aquestes
però
que diguin d'una vegada
qui ho ha de clarificar
és en aquest cas
el qui té la responsabilitat
que és l'administració
de l'Estat
i l'administració de l'Estat
no està fent els deures
i hi havia
una planificació feta
i aquesta planificació
s'ha aturat
que expliquin
per què ho han aturat
que això no ho expliquen
i que ho expliquin
sobretot els ciutadans
si un professional
de la política
i un professional
de mitjans de comunicació
no ho saben
un humil amateur
no sé pas
què pot dir del tema
jo no ho sé
home
opinar sí que pots opinar
sí
jo crec que
hi ha una frase
que s'ha dit moltes vegades
i que cada vegada
me l'estic rumiant més
diuen que
els polítics
són aquelles persones
que es dediquen
a posar problemes
on hi ha solucions
i allí on no hi ha problemes
es dediquen a crear-los
vull dir
jo amb aquest tema
em fa la feta
que s'estan creant problemes
amb una cosa
que ja estava més o menys
encarrilada
o més o menys enfilada
estigués d'acord
o no estigués d'acord
la meva idea
sobre la variant de Tarragona
i ho he dit
jo em fa la feta
amb 34.000 tertúlies
que m'ha tocat venir aquí
doncs pràcticament
en 33.000 i escaig
jo crec que havia de ser
pel lliurement
de l'autopista
i fer un carril més
per l'autopista
vull dir això
ho he tingut clar
amb connexions
que podien ser
doncs no sé
a la banda
20 segons
a la banda
de Sant Pere i Sant Pau
on convingués
vull dir
res més
vull dir no
deixa'm dir-te
10 segons
que no
que s'acaba
que quedi clar
que els polítics
són aquelles persones
com ciutadans normals
que qualsevol ciutadà
pot ser polític
i que són precisament
aquelles persones
que posen solucions
als problemes
que tenen els ciutadans
això ja els explicareu
diuen les enquestes
que els polítics
i els periodistes
són els que estan
més mal vistos
així que avui
tenim les de part d'ara
aquesta tertúlia
que només guanya el Ramon Civit
ho tenim assumit
ens dedicarem a cultivar flors
s'acaba
s'acaba la tertúlia
amb Santi Pallà
Ramon Civit
i Carles Gossalves
gràcies
que vagi bé la jornada
fins la propera
bon dia
chò nacional much Okers
Bluetooth
llaman
serve llaman
l' patience
de ver
af
a
v
m'
i
ēm
el
?