Víctor Roca, molt bon dia.
Molt bon dia.
Benvingut.
Obrim el temps que cada dimarts dediquem a parlar
d'alguns dels aspectes relacionats amb el món de les lleis,
de l'administració de justícia.
Un espai que pretén ser didàctic en la mesura del possible,
útil i pràctic,
que Déu no vulgui, que ens haguem de trobar,
però aviam, amb temes judicials no només ens podem trobar,
vostès ho saben, per temes greus,
sinó a vegades per petites coses que fan necessària o no
la presència d'un advocat.
Justament d'això en parlem avui, no, Víctor?
Molt bé.
D'alguns d'aquests aspectes, de quan és necessària,
no necessària però recomanable,
perquè algú pensa que només traspassar la porta d'un jutge
dius o porto un advocat de la maneta o què serà de mi.
Bé, això cal explicar-ho i és això el que farem avui
perquè hi ha diferents que si citacions,
que si petites declaracions,
diferents situacions que ens posen en contacte amb la justícia
i que hem de saber si necessitem un advocat
però sobretot i el que és fonamental als nostres drets.
D'entrada dir que quan qualsevol persona rep
algun tipus de citació o notificació
o se li planteja qualsevol problema,
ja no a nivell de rebre alguna notificació judicial,
el primer que té que fer,
home, diria que anar a veure amb un advocat, no?
Mira, ja es combra cap a casa, doncs...
No, bueno, és que és així.
A veure, és que si no sap què fer,
has d'anar, doncs, a orientar-te amb un professional, no?
O fer un intensiu de dret.
Però, clar, treu-nos la carrera...
Però és una miqueta just, una miqueta just.
Per això jo crec que surt més a compte anar a un advocat.
És una miqueta just,
encara que aquesta carrera que hem estudiat nosaltres
algunes vegades es diu que el que no val
se'n va cap a dret, no?
Bé, com a mínim dos, tres o quatre anys d'estudi
i després d'experiència professional no van malament, eh?
Més que 15 dies de curset intensiu.
Home, és allò que sempre dieu vosaltres
i crec que tothom està d'acord,
que és la cosa aquella preventiva.
M'arriba una citació,
m'arriba un document del jutjat,
ho entenc a primer cop de vista, d'acord,
però si tinc algun dubte, millor consultar-ho.
Em puc estalviar molts problemes posteriors.
L'advocat, o alternativament,
perquè l'oient no consideri
que estic aquí fent una apologia excessiva,
el Col·legi d'Advocats té un servei,
servei d'orientació jurídica,
absolutament gratuït,
amb el qual es van aquí les dependències
del Palau de Justícia,
del Col·legi d'Advocats de Tarragona,
n'hem parlat alguna vegada,
el qual el ciutadà es pot dirigir,
no ben bé perquè li resolguin una consulta
d'un tema concret i determinat,
com a qüestió de fons,
sinó que aquest servei que es presta
de 10 a 12 de dilluns a divendres,
demanant cita prèvia,
et dona la possibilitat de parlar
amb un advocat, precisament,
no expert en aquella matèria que a tu
s'ha de preludir aquesta citació, aquest dubte,
i aquest advocat, aquest company,
et dirigeix a qui et tens que...
on tens que anar,
on tens que dirigir, valgui la redundància,
per poder plantejar una miqueta
la qüestió de fons d'aquest problema.
És un pas prèvi de dir,
vaig a un advocat i calla,
que potser no és necessari,
vaig al SOH, com li dieu a vosaltres,
al servei d'orientació jurídica,
que és gratuït,
completament gratuït,
si t'ha previ, escolti,
rebota aquest paper.
Vostè creu que em convé, doncs,
anar a un advocat i que m'ho porti ell?
Doncs miri, francament, sí,
perquè això és una mica complicat,
o miri, no cal perquè això és una cosa de rutina,
només anirà allà,
firmarà un paper i ja està.
Molt bé.
Això és el pas previ a decidir-nos
per contractar els serveis d'un professional.
Pas previ i optatiu, no?
Algú ja pot tenir el seu advocat de confiança,
però hi ha molta gent que potser no s'ha trobat mai
amb cap tema judicial,
però s'ho acostuma a passar,
i llavors insisteixo prèviament
a acudir amb aquest professional,
doncs pot acudir amb el servei que otorga
o que dona gratuïtament,
insisteixo, al Col·legi d'Advocats de Tarragona,
en aquest cas,
dependències del Palau de Justícia
entran dintre mà esquerra,
hi ha les dependències del Col·legi d'Advocats,
i sol·licitar hora.
Se li donarà pel cap d'uns dies,
també depenent de l'urgència del cas,
però bé, normalment dos, tres, quatre dies,
amb una hora que li vagi bé de 10 a 12,
i allí, com a mínim, li diran on té que anar.
En alguna ocasió s'ha produït la circumstància
de donar una solució
amb aquell problema,
el que ens diu consulta resolta, diguéssim.
Però bé,
bàsicament el que es pretén allí és orientar.
Òbviament, en la majoria dels casos,
s'aconsella anar amb un professional del dret,
és a dir, amb un advocat.
Bé, en parlarem en general, eh?
Ja sabem que hi ha casos particulars,
i si comencem a analitzar amb lupa
aquells casos on és necessària, imprescindible
o obligatòria la presència d'un advocat,
ens deixaríem.
Per tant, parlem en un sentit molt general.
No sempre que entrem en contacte amb la justícia
és obligatòria la presència de l'advocat?
No.
Rotundament no.
Insistim, recomanable sí,
però necessària o obligatòria no.
Hi ha molts temes amb els quals
no és obligatòria la intervenció d'advocat.
Això ho fixa la llei,
amb assuntos civils en funció de la quantia,
amb assuntos penals, dependents si són faltes o es delicte,
judici de faltes o instrucció per delicte
i posterior procediment abreujat o sumari, etc.
Donant alguns exemples que costumen a succeir a la pràctica,
comencem pel tema penal.
Es produeixen situacions, n'hem parlat aquí,
que s'anomenen faltes,
situacions d'escassa entitat
que són lesions lleus,
insults,
danys de poca gravetat,
un furt,
en castellà,
també d'escassa quantia.
Aquestes petites reteries
que a vegades per una és un gran problema,
insisteixo, sempre ho hem dit aquí,
no volem treure transcendència...
No, no, una persona que no té cap problema,
una persona amb una vida absolutament normal
en un moment determinat,
en un incident perd els nervis,
insulta o agredeix una persona
i decideix denunciar-la.
Mal fet, naturalment, que sí,
però els nervis els pot perdre qualsevol.
És una cosa menor,
però, escolta, acabes el jutjat.
No, a més, insisteixo,
són temes amb una transcendència subjectiva
remarcable,
perquè ve com a autor d'aquest fet
o ve, sobretot, com a víctima o perjudicat,
doncs, clar, li pot causar un gran trasbals.
Això no vull treure d'intrescendència.
Quan parlem amb aquest micròfon d'escassa entitat,
parlem des del pla objectiu,
és a dir, que la pena i el càstig
i la quantia d'allò,
objectivament, és poc.
Però, insisteixo,
una petita falta,
vista des d'aquest punt de vista,
pot ser un gran problema personal
per qualsevol persona,
sobretot a la gent que no està acostumada
a aquestes coses,
perquè s'ha d'anar a judici,
la toga, el d'advocat, el jutge, el fiscal...
Bé, llavors, en aquests casos,
no és obligatòria o perceptiva
la intervenció d'advocat.
Què ha de fer el particular?
Pot anar-hi sol, ja ho diu,
o quan ens referim a això,
ja ho donem sobreentès.
Pot anar-hi sol.
Però pot és una facultat,
una potestat,
no una obligatorietat,
no una qüestió perceptiva.
Què ha de fer el particular?
Si té temps per preparar-s'ho,
insisteixo,
i opta per anar al servia de dirigència jurídica,
amb un advocat,
amb un professional del dret,
llavors aquest l'acompanyarà.
Però es pot donar una circumstància
que passa molt sovint
amb els judicis ràpids, actualment.
Amb un senyor el citen per anar al judici
perquè l'han denunciat.
És a dir, com ha denunciat,
no per declarar com a testimoni.
Pot passar com a denunciant.
Com a denunciant.
Però imaginem,
fins i tot com ha denunciat.
Algú l'ha denunciat
i el citen a declarar.
Sí, perquè si és com a denunciant,
es produeix menys o menys.
Clar, perquè qui posa la denúncia
ja busca un advocat.
Exactament.
Perquè la posa allò per anar...
Un cop és obligatori, eh?
Però el busca.
Perquè la ja va més preparat, eh?
Però qui rep una denúncia
que a vegades no s'assabenta
fins i tot el moment
que et notifiquen la denúncia.
Si aquesta denúncia
que t'han posat,
quan et citen el jutjat,
aquest jutge,
el magistrat jutge,
considera
que no és constitutiva
presuntament,
perquè estem parlant allà
de presunció,
hasta que no hi ha sentència
no hi ha ningú.
Només faltaria, clar.
Doncs que aquella denúncia
no és constitutiva
presuntament d'un delicte
i és una falta,
potser et diuen
escolti, miri,
vostè li atribueixen
la comissió d'aquests fets.
El judici serà
d'aquí mitja hora,
tres quarts, una hora,
una hora i mitja.
Vostè pot venir amb advocat
o pot venir sense advocat.
Es troba allí
solo en té el peligro.
I ara què faig?
No conec cap advocat,
vull l'abogat d'ofici.
Si té un abogat particular
li recomano que el truqui,
però és possible
que tampoc el localitzi.
Clar, lògic, estem parlant de coses...
L'ofici aleshores
el designen en aquell moment?
Llavors, clar,
abogat d'ofici,
advocat d'ofici,
molt bé.
La llei diu
que no és perceptiva obligatòria,
insisteixo,
la intervenció d'advocat,
amb la qual cosa
que se li otorgui
en aquella persona
advocat d'ofici
a vegades és un tema
que depèn d'unes qüestions formals,
però no és possible
que no li donguin.
Lògic.
Lògic, en part.
Encara que sempre
intentem abogar
perquè se li dongui
a tothom un advocat,
encara que no sigui perceptiva
la seva intervenció,
doncs, moltes vegades,
per qüestions administratives
de funcionament
de la comissió
d'assistència jurídica,
del tort d'ofici en general,
et diuen
escolti,
no és obligatòria
la intervenció d'advocat,
llavors vostès
té que pagar un advocat
i buscar un advocat particular,
no?
Però clar,
tota aquesta explicació,
clar,
el justiciable
ja es troba allí...
Tot això es fa
amb el rellotge en marxa.
Correcte,
amb el rellotge en marxa
i encara,
imaginin-se
que
és tant el professional
per allí
amb aquest rellotge en marxa,
ja et trobes
bastant accelerat,
imaginin-se
una persona,
un ciutadà,
el que diem nosaltres,
és un justiciable allí,
pendent de judici
sense saber què fer.
Hi ha vegades que...
Que ni tan sols saps
a lo millor
de què t'acusen,
no?
Tens dret a saber-ho,
però encara que ho sàpigues,
clar,
tu què has de fer.
A més,
la gent ha de saber
que el denunciant
que, òbviament,
coneix
el contingut
i pot anar amb advocat,
segons
quin tipus de falta sigui,
ara tampoc insistirem,
o anirem a la casuística,
però segons quin tipus de falta sigui,
intervendrà el Ministeri Fiscal.
El Ministeri Fiscal,
que és l'acusació pública,
amb independència
que el denunciat
porti o no porti advocat,
i aquest Ministeri Fiscal,
òbviament,
és com un advocat
de l'Estat,
entre cometes,
que està d'una manera tècnica,
traspassant
el pla tècnic,
jurídic,
les pretensions
del denunciant,
o el contingut de la denúncia,
ens està demanant,
doncs, escolti,
l'otípic,
600 euros d'indemnització,
una pena de multa
de 200 euros
o 300 euros,
esclar,
un està allí
com ha denunciat
i es queda garretivat.
I no sap ben bé
què està passant al seu voltant,
no?
I llavors el problema,
molt sovint passa,
acaba el judici,
perquè a vegades
pràcticament
començant a entrar,
és que, insisteixo,
el sistema
és inexpugnable,
hi ha una dinàmica,
no?
I és difícil de controlar,
jo li diria a la gent
que digui,
escolti,
vull que s'esperi
el meu advocat,
vull suspendre el judici,
però, clar,
és un peix que es mossega la cua
i té difícil solució,
perquè,
com,
és difícil aconsellar,
diguéssim,
perquè,
efectivament,
com no és perceptiva
la intervenció d'advocat,
moltes vegades et pots trobar,
clar,
que no trobis el teu advocat de confiança,
que l'advocat d'ofici
t'hi diguin
que no poden intervenir.
I del que es tracta en principi
és de guanyar temps
per poder parlar amb un advocat
en condicions.
Sí,
mirin,
jo,
realment,
potser la solució
d'emergència
és dir-li
amb l'advocat
que estigui per allà
de guàrdia d'ofici,
escolti,
miri,
jo vull que vostè
m'intervingui,
encara,
miri,
escolti,
amb el cas...
I que intervingui
en el sentit de guanyar temps
per una mica preparar...
Bé,
però jo no per guanyar temps.
Mira,
moltes vegades
el tema és el següent,
si tu vols que t'assisteixi un advocat,
que no és obligatori
que hi assisteixi,
doncs parles amb l'advocat
que, insisteixo,
entri pel tort d'ofici,
etcètera,
però si no es pot aconseguir
perquè es considera
que no és perceptiva
la intervenció d'advocat,
doncs,
mal que mal,
dir-li amb aquest advocat,
escolti,
si és necessari,
jo vull entrar
protegit i assistit
o amb assistència lletrada,
jo li pagaré
el que tingui que pagar-li,
escolti,
com faria amb el meu advocat particular.
Clar,
llavors,
si l'advocat
parla ben clar
i t'explica tot això,
que normalment els companys,
doncs,
la majoria ho fem,
ho fan,
llavors,
tu ja pots,
tens dret a escollir
i dir,
escolti,
vull entrar sol,
no vull entrar sol,
difícilment li suspendran
aquell,
com dius tu,
guanyar temps.
Llavors,
està en l'elecció
del justiciable
ben explicat
i ben entès
el fet d'escollir
on escollir,
però són situacions
sobrevingudes,
no?
I llavors es produeix
el mal
dèmic
de tota aquesta situació.
Tens una sentència,
potser,
a vegades no,
però potser
condenatòria
i van a l'advocat,
escolti,
recórri-la.
Oh,
però per preparar el judici
han aportat vostès proves
o hi he entrat sol.
Com hi he entrat sol
jo no en tinc ni idea
de tot això.
Jo tenia una prova,
un testimoni,
oh,
però vostè l'ha aconsellat algú,
no he pogut parlar
amb ningú,
cap advocat.
Clar,
llavors,
desfes-li
el tema,
recórrer a la sentència
i realment no tens
gaires garanties
que això tiri endavant.
És a dir,
no és obligatori
però sí,
molt recomanable.
És recomanable.
El que passa és que
en aquest cas,
hem explicat un cas extrem
que es produeix a la pràctica
perquè,
insisteixo,
potser és a l'extrem
de la...
Clar,
perquè Víctor,
i ara,
aviam,
entén-me en quin sentit
ho plantejo.
En molts casos pot ser així
i en altres casos
he dit,
calla, calla,
que aniré a buscar l'advocat
i Andres i diu,
ui,
per fer això ho hagués fet jo.
Sí,
però escolti,
no ho ha fet vostè,
per tant.
Clar,
és que és aquella cosa
de dir,
davant del dubte
val la pena assegurar-se.
Jo,
a veure,
hi ha una qüestió
que jo sempre plantejo...
Cada casa és diferent.
Jo sempre plantejo
de la següent manera
quan...
o em plantejo,
no?
I crec que es tindria
que plantejar així
és el meu punt de vista.
Et faig arribar
als comentaris
que se sent.
Correctament.
Llavors,
crec que la qüestió
s'hauria de plantejar
de la següent manera
si realment val la meva opinió.
Comentar-li el justificiable,
sempre dir-li el particular,
o posar-li damunt de la taula
d'una manera planera,
no?
Com intentem fer
també amb aquest programa.
Escolta,
miri,
no és obligatori
que jo intervingui.
Si jo interving,
òbviament,
vostè com a mínim
tindrà una assistència
d'un professional
i jo segurament,
segur,
que tractaré temes
des d'un punt de vista
més tècnic
que a vostè se li escaparan,
proves que es puguin plantejar,
l'informa
en un judici de faltes
al final de tot,
no?
És a dir,
al final s'informa
i s'intenta fer el contrapès,
no?
Del que ha dit l'acusació.
És a dir,
tot un seguit de coses
que quan vostè va sol,
sí,
li preguntaran
si vostè té que dir alguna cosa,
però vostè no ha estudiat lleis
ni ha viscut
desenes de procediments
com els advocats,
no?
Llavors,
clar,
vostè vol fer això
o
vol entrar sol.
Si jo entro al judici
no li garanteixo
el resultat del mateix,
simplement li dono
la possibilitat de,
bueno,
n'ha de dir de gaudir,
tampoc és un gaudiment,
però de tenir
els meus serveis,
el seu càrrec,
la seva continuïtat
a canvi d'un preu
moltes vegades,
lògicament,
tenim que cobrar
per fer la nostra feina,
però mai li garantiré,
nosaltres tenim
el que se'n diu
una relació
de rendament de servei,
no de resultat.
Això sí,
el que sí que li garanteixo
és que vostè
tindrà
una protecció
d'existència lletrada
i òbviament
no té res a veure
d'entrar sol,
entrar amb un advocat
que pot fer el contrapès
al Ministeri Fiscal
i a l'abogat
de l'acusació,
diguéssim,
del denunciant
i crec que moltes vegades
només el que et fet
ja mereix
aquests honoraris
o pagar aquests honoraris,
com a mínim aquest fet,
a l'independència del resultat.
Òbviament hi ha més possibilitats,
com es diu plenament,
de guanyar-ho,
si vas amb advocat
perquè tocarà temes
que potser se li escapen
en el particular
que poden ajudar
a un bon resultat
del judici per tu,
pels teus interessos.
Continuem parlant
des del punt de vista
molt general,
en quin casos
sí que necessitem
un advocat
de situacions
més o menys
posem cometes quotidianes
que ens podem trobar.
Ho dic en el sentit
de començar a parlar
una miqueta
del tema
de l'advocat d'ofici.
Situacions,
circumstàncies
que dius
que necessitem
un advocat,
perquè la tele
ha fet molt de mal,
la típica persona
que no m'ha llegit
els meus drets,
és que no cal que...
M'entens?
Moltes vegades
estem molt influenciats
per la ficció
i pensem
que quan entrem
en un procés determinat
hi ha tot un ritual
que no s'acompleix
i ens sentim desassistits
i els meus drets
i en quins casos
necessitem un advocat?
A veure,
jo crec que utilitzen
la paraula necessitat...
No necessitat,
estar obligada
a l'assistència
d'un advocat,
exacte.
A veure,
hi ha molts casos
en els quals
és perceptiva
la intervenció d'advocat.
Quan parlo
molts casos
torno a el que deia
al principi
de la meva intervenció.
Hi ha el plànol civil,
hi ha el plànol penal,
hi ha el plànol administratiu,
hi ha el plànol laboral,
hi ha el plànol etcètera.
Llavors,
dintre de cada matèria,
dintre de cada branca del dret
hi ha casos
en què és perceptiva.
Amb dret penal
és sempre perceptiu,
excepte,
o obligatori,
són sinònims,
perceptiu,
obligatori,
pràcticament,
sempre és perceptiu,
excepte amb les faltes.
Compte,
i excepte amb el denunciant,
el perjudicat,
que pot anar sense advocat.
El que és el denunciat,
quan ja passa a ser imputat
per un delicte,
té que declarar
per un presumpte delicte
i després té que arribar a judici oral,
és obligatòria
la intervenció d'advocat.
sense advocat,
no pot anar a un judici.
I si no vol un advocat particular,
li posaran d'ofici.
I no es pot practicar,
en principi,
no anava a dir cap diligència,
no,
però almenys la seva declaració,
la seva intervenció davant del jutjat,
com a mínim,
sense la intervenció d'un advocat.
Això,
és el plànol penal.
El plànol civil,
la intervenció de l'advocat
i procurador,
però en principi
estem parlant d'advocat,
és obligatòria
depenent
de la quantia
del procediment
i del tipus de procediment.
I dic de la quantia
perquè
hi ha unes quanties determinades
que s'enxamplen
segons quin tipus de procediments.
És el que es va
proclamar molt en veu alta
quan entrava en vigor
la llei d'enjuïdament civil,
que fins a 5 milions de pessetes
no faria falta
la intervenció d'advocat,
el famós judici monitori
de reclamacions de factures,
etcètera.
De totes maneres,
estem al que deia.
No és obligatòria
la intervenció d'advocat
en molts procediments,
però, a veure,
quan un es juga
a les garrofes,
als quartos,
a veure si no anirà
a buscar un advocat.
Parlem de l'advocat d'ofici,
si et sembla.
Correcte.
L'advocat d'ofici.
L'advocat d'ofici,
per definició,
és l'advocat
que intervé
que la persona
que ha sol·licitat
l'assistència jurídica
gratuïta...
És com l'advocat del seguro,
com si diguéssim.
Sí, molt bé.
Fem una miqueta de broma.
Mira, m'has estalviat
aquesta intervenció.
Sí, sí,
l'advocat del seguro.
El que passa és que,
per demanar advocat d'ofici,
requereixen
una sèrie de documentació
que es té a presentar
al Col·legi d'Advocats
perquè,
si excedeixes
com a particular
d'uns ingressos,
d'un doble
del salari mínim interprofessional
i, a més a més,
gaudeixes d'una sèrie
d'events
en propietat,
compte,
hi ha la petita trampa
de l'advocat d'ofici
que tot demana,
perdó,
del particular
que demana advocat d'ofici
tot ho té nom,
com se diu vulgarment,
de la dona
o de l'home,
no siguem masclistes.
I ell demana
advocat d'ofici
i està vivint
amb un xalatàs
i arriba amb el Mercedes,
no?
Llavors,
això s'ha donat,
i es dona.
El tema de la justícia gratuïta.
Correcte.
Advocat d'ofici,
a veure,
demanar advocat d'ofici
és demanar un advocat
en unes llistes.
Jo en això
et volia fer una pregunta,
en aquell que aquella persona
diurà,
no, escolti,
vostè ara
ha d'actuar amb un advocat,
no en tinc,
no en conec cap.
Clar,
aquella persona
en principi d'ofici,
tot i que,
no sé,
o tot és el...
Justícia gratuïta,
advocat d'ofici,
en una primera instància,
aquella persona
es pot veure assistida
per un advocat d'ofici,
però si econòmicament
té una posició
que pot assumir
la despesa
d'un advocat privat,
vull dir,
però en principi,
en primera instància,
si en aquell lloc
no coneix cap advocat,
imaginem que és un senyor
que té un problema
en una ciutat
que no és la seva,
no coneix cap advocat,
aquella primera atenció
la pot fer un advocat d'ofici
independentment
de la seva renda.
Sí,
però això és problemàtic
i els advocats,
en principi...
Acaba que fan les pàgines grogues,
doncs,
els advocats hauríem
o hem
d'intervenir
de la següent manera.
Quan assistim
amb algú
autor d'ofici penal
que en principi
li prens les dades,
tu les passes
al col·legi d'advocats
perquè el col·legi d'advocats
investigui
els béns d'aquell senyor
o quan intervens
amb un judici civil
amb el qual
tu reps
al despatx
una designació
però ja la reps
un cop ha presentat
aquest senyor
la documentació
al jutjat.
Però sigui quan sigui
que intervinguis
en un procediment
i informis
amb una persona
que pot tenir dret
a assistència jurídica gratuïta,
si aquell senyor
diu
no, escolti,
jo el vull a vostè d'ofici
o vostè m'ha tocat
designat d'ofici,
els advocats
s'avisem
o s'hauria d'avisar
amb aquella persona
i dir-li
escolti,
vagi amb compte
perquè vostè
a mi no em coneix
i jo ho faré
estupendament
perquè en principi
això sí que
hi ha el mite
que l'advocat d'ofici
no és el teu
i no treballa
el que tindria que treballar
voldria trencar el mite,
pot ser que sigui cert
en alguns casos
però és com la seguretat social,
escolti,
això doncs
es fa millor
del que sembla
però clar,
se'l té que avisar
del següent,
si vostè
a un moment determinat
la comissió
d'assistència jurídica
gratuïta
tant del col·legi
com provincial
que estudi
el seu expedient
patrimonial
dels béns
que vostè
pugui tindre
o gaudir
decideix
que no té dret
a assistència jurídica
gratuïta
arribarà un moment
que jo
hauré començat
a intervindre
que li diran
escolti,
aquest senyor advocat
se'l té que pagar
pot ser el mateix advocat
que t'han assignat
d'ofici
perquè tu veus
que el cas
te'l porta bé
dius
bé,
a partir d'ara
deixa de ser
d'ofici
i és la mateixa persona
que li puguem
no?
efectivament
partim de la base
que llavors
ja intervindria
com un advocat
de pagament
o particular
que si ja
el client
arriba en un acord
amb aquell
advocat
particular
o de pagament
doncs
cap problema
endavant
com si fos
un advocat
normal
però
quan hi ha
una persona
per exemple
si jo assisteixo
en una declaració
penal
i aquell senyor
me diu
escolti miri
jo em guanyo
molt bé la vida
doncs jo li diré
escolti
si li intervinc
jo
jo presentaré
el seu expedient
de justícia
gratuïta
però segurament
li denegaran
si li deneguen
m'atindrà vostè
que pagar
si vostè
m'agafa a mi
per no pagar
vagi a buscar
el seu advocat
de confiança
si vol
pas que hi ha gent
que diu
no en tinc
no en trobo cap
oh
doncs llavors
conformis
amb mi
o
de totes maneres
Víctor
jo no sé
si això és veritat
o no
justament per això
t'ho pregunto
però jo tinc entès
que realment
per enrebre
allò que s'anomena
la justícia
gratuïta
has d'estar
en una situació
pràcticament
de pobresa
vull dir que no estem parlant
de rendes baixes
sinó rendes
pràcticament mínimes
sí
és el que tinc entès
no sé si és cert
a veure
això està
ja ho s'hi dit
quantificat
per la llei
i desenvolupament
de la llei
d'assistència jurídica
gratuïta
reglament que el desenvolupa
hi ha molt de tràmit
burocràtic
a més a més
sí
hi ha molta paperassa
quan
a veure
els advocats
exactament
no ens dediquem a això
però
a saber què es necessita
però com hem estat
al SOG
i tal
doncs més o menys
qui més qui menys
sap el que fa falta
llavors et demanen
tot tipus de certificats
certificat de béns
de l'Ajuntament
certificats d'isenda
de les declaracions
declaració jurada
del que tens
nòmines
admiren la vida laboral
etc.
és a dir
que et demanen
una certa documentació
per verificar allò
a priori
he de dir
que per tenir dret
a assistència jurídica
gratuïta
es demana
que no s'accedeixi
del doble
del salari mínim
salari mínim
no sé exactament
són uns 450-500 euros
em sembla
500 i escaig
perquè
bueno
sí
mil euros
anem a redonir-ho
no sé
no pots guanyar
més de mil euros
al mes
si accedeixes d'això
ja
ja més val
que turís
el procés
perquè no
és a dir
pobresa
home
avui en dia
no no
jo per això
t'ho preguntava
i llavors
t'averiguen
els béns
que puguis tenir
tu pots guanyar
900 euros
però tenir
10 pisos
cobrant rentes
d'aquells pisos
és a dir
lloguers
pot passar
o pots tenir
no ho sé
4 cotxes
i pots tenir
4 cases
o pots tenir
només el pis
on vius en propietat
que això no deu comptar
per res
a veure
llavors
et miren
si tens el pis
hipotecat
si tens un
és a dir
et miren tot
per veure
si realment
clar
si tu tens càrregues
tu pots tenir un pis
i
l'assistència
perdó
la comissió d'assistència jurídica
gratuïta
dir-te
escolti
vostè té un pis
però clar
si aquell pis
està comprat
estàs pagant una hipoteca
o estàs pagant una hipoteca
tens persones al teu càrrec
menors
o discapacitats
tot estem en compte
per això et deia
que el llindar de la pobresa
a veure
jo tinc que dir
que
és subjectiu
també
això un dia portarem
companys del col·legi
que es dediquen a revisar expedients
i pot ser bo
compartir amb ells l'experiència
doncs home
trobo que és interessant
per als nostres oients
saber exactament
en quins casos
es pot demanar
la justícia
a veure
jo
sense participar
però haver parlat amb ells
alguna vegada
m'ha constat
que pot haver-hi
algun cas de picaresca
de gent que intenta
colar
òbviament
si tens l'abugat
gratuïtament
t'estalvies uns calarons
també he de dir
que
la comissió d'assistència jurídica
el que està greu
és que persones
que poden actuar en picaresca
que segur que això
perjudiquen indirectament
aquelles persones
que actuen de bona fe
i que no tenen
aquesta oportunitat
perquè bé
perquè s'ha hagut de
de filar molt prim
a l'hora d'atorgar
aquest dret
i que té necessitat
i és el tema
que deia abans
sempre
quan hi ha alguna conferència
o parles entre companys
d'aquesta problemàtica
doncs
el cas que he posat abans
el senyor
que arriba al despatx
doncs
amb un cotxe
amb un Mercedes
i té propietats
o està vivint
amb un xalatàs
però clar
tot va a nom d'un altre
aquest senyor
té dret
a assistència jurídica
gratuïta
però clar
i aquell senyor
se'n pot aprofitar
ningú l'hi nega
però ja entra
dintre de la consciència
de cadascú
el fet d'aprofitar-se
d'aquest servei
amb el qual té dret
i des del moment
que té dret
jo com a advocat
tinc que defensar
aquell dret
però
hi ha una cosa
que accedeix
al plànol jurídic
que és el plànol
moral
o de l'ètic
o de consciència
de cadascú
i clar
és el que dius tu
escolta'm
potser una altra persona
que ho necessita
li diran
que no
no és que li diguin
que no
però està perjudicant
indirectament
i el ciutadà
que és qui paga
i qui nosaltres
cobrem de la generalitat
la casuística
és molt amplia
tornarem a parlar
d'aquest tema
si et sembla
ja per finalitzar
en tot cas
imaginem
que aquesta comissió
diu que sí
que aquella persona
té dret a l'advocat d'ofici
a la justícia gratuïta
i després de tot un seguit
d'actuacions
aquella persona
no està satisfeta
amb la feina
del seu advocat d'ofici
bueno
a veure
qualsevol persona
pot passar
igual que
tant pot ser de pagament
o no
pot haver-hi
que li digui
escolti
jo no estic d'acord
com porta el meu procés
aquesta persona
qualsevol persona
té dret
en un moment determinat
a renunciar
amb el seu advocat
perquè no estigui content
dels seus serveis
òbviament
si és particular
i el pagues tu
però si el tens d'ofici
també
es renuncia
es va al col·legi d'advocats
i manifestes
el per què creus
que
aquell advocat
no està fent
la seva feina
o no t'ha defensat
el cas
amb les garanties
o amb el mínim
de garanties
que tu et mereixes
però també voldria dir
una altra cosa
i realment ho penso
encara que
a vegades
doncs que sí
que no
que el torn d'ofici
a veure
al torn d'ofici
hi ha grans professionals
els mateixos professionals
que actuen
quan van de pagament
i a veure
la motivació
és a dir
que la gent
no es pensi
que l'advocat
per assistir d'ofici
no està motivat
sí que estem motivats
òbviament
corre per aquí
el mite
que clar
com cobren
molt menys d'ofici
que cobren de pagament
d'acord
però que sàpiguen
que molts professionals
del dret
molts
potser algun no
no ho sé
però molts
a tots els col·lectius
exactament
a tots els col·lectius
hi ha de tot
però que sàpiguen
que els advocats
s'esmeren molt més
del que la gent
es pensa
i que lluiten molt més
del que la gent
es pensa
insisteixo
generalitzo
i crec que puc
generalitzar
encara que
en algun cas hi hagi
però també pot passar
amb el tema particular
el que passa és que
particular
som així
en general
jo el primer
que receles
o pots recelar
escolti doncs aquest senyor
com no el pago jo
escolti
defensem els casos
amb prou
dignitat
i almenys
com esmero
per poder
tirar endavant
tot aquell assunto
d'ofici
jo realment
ho crec així
perquè ho veig
ho veig dia a dia
amb molts companys
que hi posen
molta dedicació
en els assuntos
d'ofici
doncs continuarem
parlant
en altres moments
d'aquest aspecte
i d'altres
que en definitiva
són els que
nosaltres com a ciutadans
podem experimentar
en la nostra relació
amb l'administració
de justícia
davant d'alguns dubtes
insistim
al Col·legi d'Advocats
i ho diem a més a més
perquè aquest espai
el fem en col·laboració
amb aquesta entitat col·legial
doncs té tota una sèrie
de mecanismes
que d'entrada
si vostès tenen
algun dubte
sobre l'actuació
que pot fer aquest professional
d'ofició particular
doncs el mateix col·legi
té uns mecanismes
els atendran
i d'altra banda
aquest servei
d'orientació jurídica
que és
de caràcter gratuït
i que està obert
a tothom
sí
i ja que em dius
això insistiré
que el servei
d'orientació jurídica
està
en el Palau de Justícia
aquí
a l'Avinguda
President Companys
davant de l'Església de São Paulo
Entren a mà dretes
ha dit abans
o era?
Entren a mà esquerra
a mà dretes hi ha el registre civil
no, no, doncs cap a mà esquerra
si entren i van a mà dretes
el màxim que els hi donen
un certificat de deixament
o de matrimoni
llavors a mà esquerra
hi ha les dependències
del col·legi d'abogats
són unes dependències allí petites
tenim allí
doncs hi ha dos mostradors
ja els indicaran
en quin o l'altre
es pot sol·licitar ara
per al servei d'orientació jurídica
allí es tramiten
els expedients
d'assistència jurídica gratuïta
almenys es formula
la petició en allí
de totes maneres
si tenen algun dubte
tenim una altra seu
que és l'ubicada
a l'altra banda de l'església
que és el col·legi d'advocats
i de farmacèutics
també estan allí
que és un edifici tot modern
que hi ha just davant
del diari de Tarragona
molt a prop d'aquí
de Tarragona Ràdio
i que sàpiguen
que el col·legi d'advocats
està al servei del ciutadà
i que a qualsevol moment
doncs em consta
que els atendran
doncs el millor possible
per poder orientar-los
o intentar
posar el fonament
per intentar solucionar
el seu cas
Víctor Roca
moltíssimes gràcies
per venir com sempre
i si no hi ha novetat
ens retrobem la propera setmana
Gràcies a tu
Adéu-siau
Adéu-siau