.
.
Obrim el temps de la tertúlia en aquest matí de dimecres,
aquí a la sintonia de la ràdio de la ciutat.
Temps per comentar algunes de les notícies
que ens deixa aquest dimecres 20 d'abril.
Avui amb la companyia de la regidora del grup municipal d'Esquerra Republicana
a l'Ajuntament de Tarragona, Rosa Maria Rossell.
Rosa, bon dia.
Hola, bon dia.
També ens acompanya el president del Col·legi de Metges de Tarragona,
el doctor Josep Maria Soler Poblet.
Doctor, bon dia.
Bon dia.
I el tercer convidat, esperem que arribi d'aquí uns instants,
és el periodista, company del diari de Tarragona, Joan Maria Piqué,
per comentar també algunes de les notícies de la jornada.
Una, no cal dir-ho,
encara que aquesta sigui una tertúlia normalment de temes locals,
n'hi ha coses aquelles que passen de l'àmbit estrictament local
i ens afecten d'alguna manera a tots, d'una manera o altra,
i avui, sens dubte, la notícia, la figura, el nom que surt a tot arreu,
a les televisions, les ràdios de tot el món
i a tota la premsa a nivell internacional,
és el del cardenal alemany Josep Ratzinger,
que des d'ahir a la tarda és el nou papa,
el papa Benet XVI,
amb tot el que això ha provocat de comentaris,
de reaccions i de valoracions en les últimes hores.
Després, al matí de Tarragona Ràdio,
parlarem amb el vicari general de l'Arcabisbat de Tarragona,
mossèn Miquel Barberà, segurament des d'un punt de vista
de molt més coneixement d'aquest nomenament,
però en fi, a vostès, senyora Rossell i senyor Soler,
què els sembla el nomenament?
A l'Avemus Papa?
A l'Avemus Papa.
La veritat és que jo estic una mica decebuda,
perquè precisament,
i ara estic parlant una mica a nivell particular,
perquè des d'Esquerra Republicana som una gent molt liberal
i hi ha llibertat d'opinió total en aquests afers,
però m'esperava que els senyors cardenals
fessin una altra elecció, la veritat.
Quan aquests dies passats,
que només sentíem parlar de l'elecció,
parlàvem precisament d'aquest cardenal,
és allò que deies,
mare de Déu, mare de Déu,
que tenim aquí un hereu de la Inquisició,
que és un immobilista.
Bé, han escollit aquest cardenal,
doncs a partir d'aquest moment
li donarem un vot de confiança
a veure per on tira, no?
La veritat és que jo m'he quedat molt
amb l'opinió que va donar ahir la tarda
el bisbe Casaldàguila
i la veritat és que encara
em vaig afirmar més amb l'opinió que en tenia, no?
Però respecte total
i a veure per on surt el papat d'aquest senyor.
Doctor.
Doncs jo crec que l'elecció del ex cardenal Ratzinger
i actualment bisbe de Roma, també,
quasi res,
doncs d'alguna forma,
ha sorprès,
és possible per la rapidesa,
els dos dies i poc més que ha tardat
el conclave en decidiu,
però tampoc ha sorprès perquè de fet
era una de les possibilitats,
la que es considerava més probable
era l'elecció del cardenal Ratzinger.
Jo crec que hi ha dades que són significatives
des del meu punt de vista.
Una, de fet,
tots intuïm que el cardenal Ratzinger
era qui governava l'Església
ja fa temps,
no ara,
simplement des de la mort del Sant Pare.
Abans de la mort del Sant Pare
i en el decurs de la seva fase final,
de la seva malaltia,
probablement el cardenal Ratzinger
ja era qui governava l'Església.
Segona,
l'edat del Sant Pare.
té 78 anys
i jo crec que els cardenals,
jo no sé si és un bon criteri o un mal criteri,
ni m'atreviria a jutjar o això,
doncs han escollit un papa que duri poc
o que duri menys,
teòricament.
Com si fos de transició.
Exactament.
I que d'alguna forma
mantingui aquest curt papà teòric,
escolti,
allò de l'edat,
això és molt relatiu,
perquè avui dia...
Com que els metges cada cop fan més coses
per allargar-nos la vida.
Però en teoria 78 anys són molts anys,
comparat amb el 58
que tenia el papa Boitila
quan va ser escollit.
Doncs són molts anys,
un intueix que una de les vies
sigui la de buscar un papat més curt
i probablement el que es diu
un papat de transició,
és a dir,
a l'espera de moviments socials i laics,
probablement dintre de la pròpia Església.
Jo crec que aquest és una mica el missatge.
Què és més retrógrada
que el propi Joan Pau II?
Doncs miri,
jo crec que hi ha coses que sí
i hi ha coses que no.
Socialment,
o sigui,
en aspecte social,
jo crec que el papa Boitila
va ser un papa avançat,
entre cometes,
però avançat,
i discrepava del cardenal Ratzinger.
I en temes de ciència,
científics, etcètera,
el cardenal Ratzinger
està bastant més avançat
que el papa Joan Pau II.
Per tant,
doncs una de cal i una d'arena.
I per tant,
és possible que aquesta teoria,
que es va explicar per aixec,
no me l'acabo d'inventar jo,
que sigui un papa de transició
i que esperen,
sembla ser que un papat curt,
pugui ser una de les teories reals
del que ha anat,
o pel que ha succeït això.
De fet,
si ell governava l'Església allà,
sembla que la forma més fàcil
de posar,
de consensuar un candidat sigui
agafar aquell que ja ho estava fent
i diuen,
doncs esperem a veure
què passa dintre de la pròpia Església,
com s'ho mou tot això,
i a veure què passa.
Salutem el tercer contartuli,
el company periodista del diari
terrenat Joan Maria Piqué.
Joan Maria, bon dia.
Hola, bon dia.
La notícia, en fi,
no cal dir-ho,
més enllà de les qüestions
estrictament locals...
Jo crec que no sap de què parlava.
Sí, s'ha incorporat ara
i pensava,
de què Déu no està parlant, no?
Ahir li vam dedicar moltes hores
en aquest assumpte,
ja us ho podeu imaginar,
nosaltres estàvem al diari
i vam sortir tard.
Jo crec que és una...
Jo crec que és una bona notícia,
perquè per les notícies que en tinc,
Ratzinger no és l'home
que ens han venut, no?
Jo ahir vaig tenir l'ocasió
d'entrevistar,
surt avui publicat
al diari de Tarragona,
el traductor que va tenir
durant quatre dies,
quan la Universitat de Navarra
va fer doctor honoris causa,
o sigui que va estar quatre dies
amb ell
pràcticament tot el dia, no?
Tot i que Ratzinger entén el castellà,
però
li vam posar un traductor
alemany perquè s'està
completament segur, no?
i va parlar d'una persona
bellíssima, molt senzilla,
molt natural,
molt normal,
una persona sense cap tipus de pretensió,
tot i ser
una de les intel·ligències
més importants d'Europa
en el camp de la teologia,
que això és una cosa que li reconeixen
fins i tot els seus rivals, no?
Que té una capacitat de treball
i és una persona
molt intel·ligent,
molt brillant
en el seu camp, no?
Un dels grans teòlegs del
Consell de Vaticà II,
un dels arquitectes
del Consell de Vaticà II
amb els seus documents,
que al final són dues coses
que en queden, no?
I després em va dir
altra gent
amb la qual vaig parlar
que havia estat amb ell
durant aquells dies,
potser hi ha alguna gent
que sap, jo vaig estudiar
a la Universitat Navarra
i tinc molts amics allí, no?
I ràpidament vaig recordar
que l'havien fet doctor honoris causa
i vaig trucar per veure, no?
Gent que l'hagués tractat personalment,
per tenir una font directa, no?
Sense intermediaris.
i tothom coincidia
i aquest matí he vist,
mentre venia sentint,
anava fent zapping
per les ràdios,
veure què es deia,
destacaven la seva capacitat
d'escoltar,
la capacitat d'escoltar
de Ratzinger, no?
Jo crec que això
és molt important,
perquè avui en dia
no és fàcil trobar
trobar gent
que tingui capacitat d'escoltar.
Hi havia una coincidència
bastant una.
És una persona
que preguntava molt
i que escoltava molt
i jo crec que això
també és una mostra
d'intel·ligència
i de respecte, no?
No sé,
no sé si durarà poc
o si durarà molt,
no sé si s'ha de transició,
perquè també hi ha hagut
d'altres papats
que en teoria
havien de ser de transició.
Ahir citaven
el cas de Lleó 13, no?
Que un seu pare
que havia de durar pocs anys
i em va durar quasi 20.
Tot i ser metge
deixo la vida
en mans de la divina
però bé
exacte,
doncs em va durar 20
i va ser el
va ser el
Sant Pare
que va fer
les encícliques socials,
no?
Lleó 13
i va durar molt
i això
és una mica
i pot ser fins i tot
un papat curt
però deixar petjada
pròpia
i important, no?
No sigui,
potser les valoracions
primeres que s'han fet ràpides
serà una simple continuïtat
de Joan Pau II
i potser sí
però potser també marca
amb un estil propi
encara que, en fi,
sigui un papat de 8, 10 anys?
Jo el que crec
és que quan un governa
les idees que té
abans de governar
són unes
quan governa
és una altra història
això és una realitat
pel Paula
passa a tothom
el moment que tu
mentre estàs de segon
o ets el tapat
o com vulguis dir-li
doncs
però reconeixereu
que pot un currículum
a l'esquena
important, eh?
Si els col·lectius progressistes
la veritat és que
ho han valorat
bastant negativament
Quins col·lectius progressistes?
Doncs els col·lectius
considerats progressistes
dins de l'església
Què vol dir progressista?
Bé, clar, sí
es podria dir
què vol dir conservador
i progressista
en qualsevol àmbit
de la vida
Home, jo el que crec
és que
ell que comparteixo
estic d'acord
que és un teòleg
extraordinari
i molt preparat
però
jo el que crec
crec, eh?
és que
l'església
en general
hauria de tocar
de peus a terra
és a dir
ho diré d'una altra forma
perquè això
ho has dit claríssim
apropar molt més
els problemes reals
de la gent
i el moviment de la gent
i
a més a més
no pot ser la mateixa
església a Europa
que a Llatinoamèrica
ni la mateixa església
a Llatinoamèrica
que a Àfrica
ni la mateixa
església a Àfrica
que a Índia
i molt menys
la mateixa església
d'Índia
que a Xina
per exemple
i aquesta és una situació
que és complexa
dificilíssima
perquè hi ha de governar
una
una
una empresa
entre cometes
o una entitat
que té
mil milions
de socis
vull dir que
té una diversitat
i una fenya
per davant
que jo no li envejo
gens ni mica
això ho dic sincerament
vull dir
jo crec que al papa
doncs
se li planteja
una afanyada
algú deia
que
no tindrà ni el benefici
dels 100 dies
perquè com que tothom
ja ha decidit
qui és i com és
doncs
sí però
a veure
aquest senyor
aquest senyor
és prou conegut
i veure
de la mateixa manera
que doncs
a tu
perdona
però és això que et deia
al començament
és a dir
tots hem conegut
o som coneixedors
de qui era el cardenal
Ratzinger
ara estem parlant
del papa Benet
sense que potser
canviarà el panorama
és una mica el que he dit
al començament
donem-li el benefici
del dubte
de veure com actuarà
aquest senyor
el que passa és que
aquest senyor
fins i tot
en l'humilia que va fer
en la missa abans
del concle B
què va dir?
què va dir?
mira
tu mateix aquí
en el diari
de Tarragona
hi ha una mica
hi ha una mica de resum
del que ell
va estar el que ell
va estar dient

tindre fins a tindre
fins al dia d'ahir
penses?
penses doncs que serà
que serà immobilista
que diguem-ne
diguem-ne
portarà la mateixa línia
portarà dos milions de persones
del seu funeral
jo d'això no ho qüestiono
jo estic qüestionant
estic qüestionant
si en aquests moments
a ple segle XXI
necessitem l'església
que hem tingut
fins ara
o necessitem
que aquesta església
toqui de peus a terra
l'església que hem tingut
fins ara no
l'església dels últims 30 anys
no
l'església dels seminaris buits
no
l'església de les parroquies buides
no
i aquesta és l'església progressista
no ho crec
perquè en aquests últims 30 anys
jo sí que ho crec
no s'ha permès
no s'ha permès
no, no, no
mira
ara ens hem de discutir
preu per no fer un monogràfic
de la tertúlia
no, no, no
clar, que ens posem a fer
és el divertit de les tertúlies
que hi hagi debats
si tots estiguéssim d'acord
seria molt avorrit
i la vida també seria tristíssima
no, jo el que vull dir amb això
és que quan s'hi diu
que l'església no connecta
amb la gent
jo francament no ho veig així
perquè jo he tingut l'oportunitat
d'entrevistar gent
bueno, els que heu seguit
del diari de Tarragona
que han estat fent cua
14 hores seguides
per acomiadar-se del Sant Pare
i això no es fa
no es fa pel Bob Dylan
també van a veure el Lenin
i també fan 14 hores de cua
ningú fa 14 hores de cua
avui en dia
per veure el Lenin
i això ho saps tu Rosa
i no cal fer demàl·loge
no hi ha anat
ho sento
no les he fet
no hi ha anat
no les fa ningú
això és una realitat
que ens transcendeix
aquí hi ha una cosa
que nosaltres no entenem
una cosa és la imatge mediàtica
que pugui tindre el Sant Pare
i l'altra
la imatge mediàtica
no pot enganyar
o sigui, si hi ha un milió de persones allí
és que hi són
i són per alguna cosa
no se'ls pot menysprear
no, no, jo no menyspreu ningú
i a més amb tot el respecte
ho estic dient
l'església
jo no sé si té capacitat
de connectar amb la gent
però no conec cap altra institució
ni tan sóc l'Esquerra Republicana
que tingui capacitat
de portar
tanta gent a un lloc
ni tanta gent jove
jo vaig estar
el 2003 a 400
a Madrid
i allí hi havia
750.000 persones
i tots eren joves
i això avui en dia
no ho fa ningú
o sigui que
la capacitat de connectar amb la gent
home
deixeu-me que jo digui
i com és que no hi ha vocacions
i com és que els seminaris estan buits
és que sí que n'hi ha
i sí que estan plens
a molts llocs del món
els seminaris estan plens
a on?
a països de l'est
i a moltes províncies d'Espanya
els seminaris estan plens
què passa?
que els països de l'est no valen
o que són menys plens que nosaltres
i tant
i val l'Àfrica
i val el sud-est asiàtic
i val
val tot
però jo estic
a veure
jo el que dic
és que
crec que es necessita
una obertura i un canvi
vull dir
a ple segle XXI
no es pot estar dient
que el preservatiu és pecat
o no es pot estar dient
que els homosexuals
són una desviació
o una malaltia
o no sé quin disbarat
es va dir últimament
en relació amb això
vull dir
és que no és aquesta la qüestió
si avui en dia surt el cardenal
si el sant pare
Benet XVI
que algun dia ens acostumarem
no li direm res
diuen que és Benet XVI
li direm Benet XVI
si el sant pare digués ara mateix
que es poden fer ses biblios
observatius
tu aniries a missa
no
però pensaria
que és una persona més actual
aquest no és el problema
no té res a veure
la missa
aquest no és el problema
si la missa
perdó
si la missa
la digués una dona
tu aniries
doncs potser
hi aniria
per veure com és
el fet
que faci la missa
una dona
hi aniries dos dies
estàs parlant
amb una persona
que no és practicant
jo ho he reconegut sempre
és que l'església
parla a la gent
que no és practicant
perquè l'església
el que vol fer
és convèncer
la gent
que no és practicant
de la manera
que està funcionant
l'església
no em començarà
aquest partit
de tenir-se un moment
amb això el que et vull dir
és que aquest no és el problema
aquest no és el problema real
el problema real
està en un altre lloc
el problema real
està en explicar
bé la fe
el problema real
està en explicar
què és l'església
quin és el missatge
de l'església
de quina forma
fem la catequesi
de quina forma
fem les coses
no si les dones
s'ordenen
o si es pot fer
ser viu preservatiu
perquè això
no és el problema
perquè si demà
el Sant Pare digués
que barra lliure
i que es pot fer
totes aquestes reivindicacions
tan progressistes
que suposadament es diuen
perquè escolta'm una altra cosa
hi ha esglésies al món
que han aplicat aquest programa
víctimes de la pressió social
la pressió mediàtica
la pressió de lo políticament correcte
l'església de l'encana
ordena dones
ordena homosexuals
permet l'ús de preservatius
i l'església de l'encana
està buida
a veure un moment
doctor
és que per acabar
si vols afegir alguna cosa
i canviar de tema
és que és molt interessant
segueixo sent aquí
i que volia
volia afegir
perdó
perdó
no
no
constato que el doctor
Solano ha marxat
de l'escola
era molt interessant
no no
el debat era molt interessant
jo l'únic que vull dir
vull fer dos apunts només
jo crec que
a veure
estem parlant
i fins ara hem estat parlant
d'allò que em sembla
que no
que serem immobilisme
que no sabem
jo només vull dir
el que a mi em sembla
que s'ha de fer
primer
l'església
des del meu punt de vista
ha d'aclarir d'una vegada
per totes
quin és el paper del laic
dintre de la pròpia església
cosa que no hem aconseguit
aclarir hores d'ara
i que sempre tothom
va reconeixent
dient que el laic
és molt important
però després no li deixen fer res
per tant
això és un repte
que sí té
el papa Benet
setze
o setze
com vulgui
més igual
aquesta és una qüestió
segona
el paper de la dona
dintre l'església
també l'ha d'aclarir
i això no significa
que necessàriament
hagi d'ordant a les dones
però poden fer
altres papers
tenim
monges
amb una dedicació
i amb una vida espiritual
molt important
i que poden fer
i participar
de la vida de l'església
i compartir
amb el poble
planer
la seva activitat
i tenim gent laica
dones laiques
que també es dediquen
al servei de l'església
i que ho poden fer
i aquest és un paper
que també s'ha d'aclarir
una mica
la resta
home
el que no podem demanar
al Sant Pare
crec jo
és que se salte
la doctrina
perquè si se la salta
el Sant Pare
ja podem plegar
llavors
jo crec que en aquest sentit
tampoc no se li pot demanar
des de la màxima autoritat
de l'església
i no volem que l'església
és l'única monarquia
absoluta
que persisteix
encara
bé no
n'hi hauré alguna amagada
però no és igual
però important
i que vull dir
que el Sant Pare
sí que té veu
que s'ha d'escoltar
vull dir
que no és que
l'opinió del Sant Pare
sigui
una més
no no
és l'opinió del Sant Pare
i això pesa
i molt
per tant
home
hi ha qüestions
que
que té
problemes sobre la taula
difícils
que el Sant Pare
tindrà molta fenya
i que evidentment
si el Sant Pare
es desvies
de forma
clamorosa
del que és
la doctrina de la fe
llavors
l'església
potser sí que
seria el moment
que desapareixeria
el que sí que és cert
i he de dir
que en el seu
en la seva humil·lia
en la missa
que obria
el conclava
d'alguna forma
sí que va parlar
i va dir molt clarament
que preferiria
una iglesia més petita
i més forta
que en una gran església
amb què la fe
queda molt diluïda
que potser
tampoc no està tan equivocat
en fi
si em permeten
ho deixem
canviem de tema
per no fer una tertulia monogràfica
sobre el Sant Pare
entre altres coses
perquè del Papa
continuarem parlant després
en el programa
parlem de qüestions
no sé si dir-ne més terrenals
o les tenim molt més properes
o més terragonines
trial a l'amfiteatre
sí o no
perquè en fi
saben que aquest cap de setmana
hi ha la prova
del mundial de trials
una de les proves
s'havia de fer
a l'amfiteatre
amb tota la protecció
però al final
l'Ajuntament s'ha fet enrere
perquè la Generalitat
li havia dit
que no
la Generalitat
i altres estaments
havien dit que no
en un monument
patrimoni mundial
tot i que
en fi
tenia totes les garanties
i fins i tot
la Real Societat Arqueològica
tarragonense
havia dit
que sí
que es podia fer
en fi
motiu de polèmica
consideren que
ha estat bé
fer aquesta marxa enrere
jo crec que sí
opció personal
per cert
he de confessar
que m'ha anat sabent
en aquest moment
d'aquest tema
perquè he estat
bueno
tinc altres problemes
que m'envolten
que m'han aïllat una mica
però
si la Real Societat Arqueològica
de Tragán
ha dit que es podia fer
és que es podia fer
punt número 1
punt número 2
a nivell personal
home
jo prefereixo
que no s'hi faci
i per tant
em sembla bé
que la Generalitat
hagi dit que no
i que l'Ajuntament
s'hagi fet enrere
ja està
Rosa
a mi el que no em sembla bé
és que la Generalitat
hagi dit que no ara
a veure això és una cosa
a última hora
efectivament
això és una cosa
que s'està remenant
des de fa molts mesos
molts
que la societat arqueològica
n'ha parlat molt
això Rosa
perdona
per dir-ho als oients
es va decidir
evidentment fa temps
que Tragón acolliria la prova
i que es faria una de les proves
a l'amfiteatre
jo diria que fa
quasi quasi un any
que s'està
perquè a més un mundial de trial
no es fa d'un dia per l'altre
que s'està remenant
i precisament
una de les coses
per les quals
l'organització mundial
d'aquests trials
va escollir Tarragona
precisament va ser
per la innovació
que l'Ajuntament
proposava
a l'hora de fer
totes les proves
de fer-les a l'escollera
de cara al mar
i el fet
de poder fer
una de les proves
dintre d'un monument
patrimoni mundial
efectivament
jo crec que
a veure
la primera vegada
que ho vaig sentir
a mi se'm van posar
els pèls de punta
i vaig dir
com han d'entrar
les motos
dins l'amfiteatre
però és que
al cap d'una estona
mirant el projecte
veient com
serien les rampes
veient que allà
res tocaria
ni una sola pedra
doncs dius
per què no
jo penso que els romans
estarien contentíssims
si sabessin
que al cap de dos mil
i pico d'anys
doncs es fa una prova
un espectacle
doncs evidentment
no de lleons
que se'ns mengen
sinó de motos
carreres de quàdrigues
que es feien
efectivament
llavors jo penso
que a veure
si tenim una herència
i una pedra romana
l'hem de conservar
però és que també
l'hem de fer servir
per alguna cosa
perquè és que si no
els monuments
diguem que els tindrem allí
com peces de museu
a l'aire lliure
que és que no podrem
ni posar-hi la mà
i no crec
que sigui això
a més jo penso
que el projecte
tenia
totes les condicions
de seguretat
perquè aquesta prova
es pogués fer dintre
sense malmetre
absolutament res
és que no tocava
ni la sorra
perquè hi havia
les plataformes
les peces al damunt
vull dir
hi ha un estudi fet
correctament bé
que la Generalitat
ara
a quatre dies
d'aquest trial
diu que no es pot fer
perquè és un monument
perquè no sé què
perquè no sé quantos
la meva opinió particular
penso que hi ha petaleta
pel mig
qüestions personals
sí, sí
jo crec que sí
perquè és que si no
no s'entén
que davant d'una prova mundial
a quatre dies
diguin que no
és el tema
de la bicapitalitat
de Catalunya
vull dir
pensava que ara
se va trair un altre tema
no, no
és el tema
de la bicapitalitat
de Catalunya
a veure, Joan Maria
sí, jo estic
totalment d'acord
amb el que ha dit la Rosa
jo ara
mentre sentia
els comentaris
dels meus companys
d'Artúlia
pensava exactament
el mateix
el patrimoni
s'ha de preservar
i s'ha de conservar
això està clar
però ha de tenir vida
perquè és que si no té vida
és mort
jo no estic a favor
d'aquest conservacionisme
que és
no toquem
no fem
no
busquem uns usos
respectuosos
amb el que la cosa és
i estic d'acord
també amb el doctor
si la creològica
de reconènsia
va dir que es podia fer
és que es podia fer
o sigui
sempre parlem
de la participació
de les entitats
de l'associacionisme
però al final
això queda
pel folclore
a les decisions
importants
sembla que les entitats
no tinguin que tenir
no no
aquí es fa
el que les administracions
públiques
o els polítics
o el que els partits
acaben volent
i les entitats
doncs mira
que serveixen
pel folclore
i per fer vermut
hi ha una cosa
que tinc un dubte
i la veritat
és que no ho sé
si la Generalitat
realment tenia poder
a dir que no es podia
fer la prova
a l'auditori
sí
pel fet de ser patrimoni
pel que sabem nosaltres
sí
i per això
l'Ajuntament
per evitar la polèmica
suposo que ha decidit
fer marxar enrere
de fet la prova
es farà al costat
al part de les granotes
fins i tot
diuen que
des d'un punt de vista
fotogràfic i visual
allò que surt
per les teles
es podrà veure segurament
les motos
i el fons
l'amfiteatre i el mar
doctor
volia dir alguna cosa
sí
no jo volia dir que
en el fons
els problemes
de l'Església
que comentàvem abans
són paral·lels
dels de la política
tots dos
l'Església
i els polítics
viuen a escena
dels laics
des de les ciutadans de peu
les ciutadans
no pintem res
paguem
i votem
i prou
estic d'acord
estic d'acord amb la meitat
amb els polítics
jo venia
del trial
això
jo sabria una altra polèmica
del trial
alguna cosa més
ja està tot dit
busquem una altra polèmica
doncs per acabar la tertulia
entre Generalitat i Ajuntament
ahir en parlàvem
en la tertulia
sembla que tenim uns dies
de polèmiques
el tema de la
xartresi
i de l'escola oficial d'idiomes
perquè en fi
no ens posem d'acord
no hi ha manera
la setmana passada
sabíem que la Generalitat
cedia per cinc anys
l'ús de la xartres
l'Ajuntament ho assumeix
diu que està bé
encara que
clar
voldria tenir-ho segurament
en propietat
però aquesta setmana
ens hem despertat
amb el fet
que ara
ensenyament
diu que
si no rep
els terrenys
de l'avinguda d'Andorra
dels quatre garrofers
perquè la gent ens entengui
per fer l'escola oficial d'idiomes
que recuperaran la idea
de portar l'escola
a la xartres
Joan
com a periodista
un trec de closques
d'aquells que
aquest és una de les grans històries
que proporciona Tarragona
i em pregunta si els romans
ja devien intentar
muntar una escola d'idiomes
no sé
grec llatí
i no se'n devien sortir
perquè això
a veure
jo
era dels ciutadans
que pensàvem
que això
estava resolt
que amb el famós
aquell terreny
la Rosa
deu estar més a sobre
de l'intringulisme municipal
però
a què ve ara
de repente
canviar de lloc
a veure
jo suposo
jo suposo
que ensenyament
se li omplert
i al nas
ja no pot més
vull dir
evidentment
que mantindre
l'escola d'idiomes
en el local que està
és que no pot ser
vull dir
és urgent
canviar el lloc
què passa
que portem
des de l'any 2000
penso que
des del 2000
que si l'escola d'idiomes
ha d'anar
en els terrenys
de l'Institut Martí Franquès
que si ha d'anar a la Jartrés
que si ha d'anar
a 50.000 llocs
què passa
que al final
sembla que l'Ajuntament
proposa
els quatre garrofers
però és que els quatre garrofers
hi ha una part del terreny
que no és municipal
senyors
que és d'un senyor
és d'un particular
i s'ha d'expropiar
i s'ha d'expropiar
o aquest particular
ha de vendre
o ha de decidir
o ha de decidir
vull dir
a veure
el que tu no pots fer
és oferir
com a Ajuntament
uns terrenys
a la Generalitat
perquè faci l'escola d'idiomes
si tu no n'ets propietari
vull dir
jo penso que aquí
l'Ajuntament
es va equivocar molt
i en aquest moment
doncs
els senyors d'ensenyament
estan amb tot el seu dret
a dir
volem recuperar la Jartrés
que la puguin recuperar o no
això ja
ja veurem què passa
al cap i a la fi
el conveni de sessió
encara no està signat
o sigui
es va parlar
amb la consellera
l'Ajuntament
va parlar amb la consellera
primer la sessió
havia de ser per un any
després van considerar
que un any
era molt poc
que era millor cinc
vull dir
els papers han arribat
fa una setmana
a l'Ajuntament de Tarragona
una setmana i mitja
jo no tinc coneixement
que s'hagi ja firmat
i s'hagin posat
els agells corresponents
en aquest acord
doctor
jo ho trobo penós
com tot
o com quasi tot
home tot
no sé qui tan negatiu
políticament
quasi tot
però és que és trist
aquesta situació
i aquesta és una situació
que només es dona
a de tot Catalunya
aquí
i
és patètic
que tinguem un enfrontament
a la ciutat de Tarragona
o que tingui
una
és a dir
que pagui peatge
d'alguna forma
a la ciutat de Tarragona
i ho trobo
bastant vergonyós
estic d'acord
amb la Rosa
els terrenys
dels quadragarrofers
és un conflicte
difícil de resoldre
perquè encara que l'Ajuntament
exercin el seu dret
a expropir
això acabarà
als tribunals
no se sap quan acabarà
tot l'estat
aleshores
jo el que pregunto
és una mica
com el de
si ara teníem
un acord
en el que per 5 anys
s'acedia
a la xar 3
per l'escola
a què ve
ara
de repent
altra vegada
i no
mira ara que ja tenim
l'acord
doncs ara no
ara torno a publicar les garrofers
escolti
el dels 4 garrofers
ja es n'anirà fent
deixo-ho estar
però mentrestant
comencem a treballar
i fem-ho
i deixem-se d'històries
i tercer
perdoni
la xar 3
ha de ser per la ciutat de Tarragona
ni generalitat
ni històries
Tarragona
és un edifici singular
un edifici que
és cert que el va restaurar
la Generalitat
en el seu moment
i em sembla molt bé
que cal reformar
i que ha de quedar
pels ciutadans de Tarragona
però és que hi ha una cosa
que és un discutiu
i disfrut dels ciutadans de Tarragona
i de ningú més
i que es deixa
i aleshores l'escola d'idiomes
on la posem
la propietat és de la Generalitat
i per tant
ara mateix
la Generalitat
el que ha de fer
és cedir-la a la ciutat
que és el que toca
quin problema hi ha
un munt de milions
que estan penjats al mig
d'aquella cosa
que jo
no sé com se n'hi diu
que és una mena d'hipoteca
de la mateixa forma
que se li ha d'exigir
a l'anterior govern
que fos municipalista
i que fos generosa
també s'ha d'exigir el nou
sí, sí, no, no
perdona
però és que el nou
s'omple la boca
dient que és municipalista
i home
deu ser per segons
que és municipalista
això és el que jo
volia dir al principi
però
a veure
el que dic jo
sí, sí, ja ho sé
que s'acaba el dia
però a veure
si ja havien arribat
a un acord de 5 anys
cedit la xerteria
per a l'escola oficial
doncs de moment
posem l'escola oficial
d'allí
què és el que cal
el que es necessita
de forma imperiosa
i mentrestant
hi ha 5 anys
per treballar
no podem continuar
em sap greu
perquè també
el debat semblava interessant
avui hem tingut
una tertulia ben variada
amb 3 qüestions
d'actualitat
així que gràcies
als contartulis
Joan Maria Piqué
Rosa Maria Rossell
Josep Maria Soler Poblet
a tots 3
gràcies
fins la propera
bon dia
gràcies
bon dia