Por cierre y traslado de nuestras tiendas de Torreforta,
liquidación total de existencias desde el 50, 60 y hasta el 70% de descuento.
Sofás a solo 300, 200 y 100 euros.
Sillones a 80, 70 y 60 euros.
Sofás cama a solo 300, 200 y 125 euros.
No pierdas esta magnífica oportunidad.
Son piezas únicas.
Además, gran cantidad de mueble auxiliar de teca a precios de Indonesia.
Y ya sabes, si no lo encuentras en Don Tresillo, es que no existe.
Don Tresillo, la tienda más grande de Cataluña.
Te esperamos en Las Gavarras, junto a La Bolera.
En Torreforta, autovía de Tarragona-Reus.
En Reus, calle San Bernal Calvo.
Y en Villanóvila-Geltrú, Ronda Europa 60.
Don Tresillo, porque somos fabricantes.
Ven a visitar nuestra nueva tienda en Olot.
Próxima inauguración en Blanes.
Promociones José Luis.
45 años de experiencia y servicio nos avalen.
A Promociones José Luis siempre nos tendrá el su servicio con la máxima calidad y garantía.
Ahora construimos por usted a Paísos Catalans, a la zona Universitat y la Vall de la Rebessada.
Som a la Avinguda Roma número 6 y Vall de la Rebessada, carrer Josep Carné número 3.
Promociones José Luis.
Fem Ciutat.
Xana, t'obre les portes a un món màgic i misteriós.
A la nostra botiga trobaràs objectes singulars de civilitzacions antigues,
amb una gran riquesa cultural, com els egipcis, els azteques o els incas.
Entraràs a una altra dimensió de la realitat, plena de fades, fullets i bruixes,
que ballaran per la teva bona sort.
Una dimensió plena de màgia i bons sentiments,
destinada per una persona com tu, que no oblida el seu nen interior.
La sabidoria ancestral i la màgia s'han fet un lloc a Tarragona.
Xana, ens trobaràs al número 1 del carrer Higiene Anglès i al telèfon 977-24-09-01.
977-24-09-01.
Xana.
Atenció a tots els estudiants amb assignatures pendents.
Ara, si voleu aprovar-les, només necessiteu conèixer una suma.
Insuficient més Aula Magna, igual notable.
Aula Magna.
Us ofereix recuperacions des de primària als darrers cursos de la universitat,
amb grups reduïts.
A més de la preparació pels accessos a cicles formatius
per a majors de 17 i 20 anys
i per a majors de 25 anys a la universitat.
Plaça Alcalde de Lloret número 1.
Darrere el diari de Tarragona.
977-22-22-77.
22-22-77.
I al costat del campus de Salades, Aula Magna.
Aquest és un missatge d'Anna.
Banderes d'artesania.
La bandera és la publicitat viva.
A la resta d'Europa ho tenen molt clar.
El fet de rebre un empresari amb la bandera del seu país
garanteix la venda del producte.
Per més informació, truqueu al 977-225-760.
22-25-760.
Anna, Banderes d'artesania.
La bandera que representa la seva prosperitat.
Sastreria Pizarro li ofereix la moda de la nova temporada primavera i estiu.
A Sastreria Pizarro trobarà la moda més actual,
assessorament personalitzat i la millor qualitat al millor preu.
Pari atenció, tenim vestits a partir de 170 euros.
Som especialistes en mires grans, vestits i americanes des de la mida 44 fins a la 80,
pantalons des de la 36 fins a la 80 i camises fins a la mida 54.
Portem més de 30 anys vestint l'home actual, elegant i modern.
Amb la compra d'un vestit li regalem camisa, corbata, mitjons i cinturó.
Ens trobarà al carrer Mallorca 1, cantonada en plaça Ponent, telèfon 977-21-3617, Tarragona.
Sastreria Pizarro. Són professionals.
Vols convertir l'aventura de viure, estimar i aprendre?
L'espai de convivència Jordi Toneu i Cuc a Rosselló volen que dediquis un temps només per tu.
I et proposen tota una sèrie de consultes, classes i tallers.
Teràpies corporals.
Amb quiromassatge terapèutic i esportiu, drenatge linfàtic, gimnàsia energètica i zen shiatsu.
Psicoenergètica del comportament.
O com aconseguir la màxima cooperació entre pensament i sentiment.
I altres teràpies naturals.
Amb consultes, classes i tallers d'educació, pedagogia, motivació, intel·ligència emocional, lideratge, meditació, reiki i self-healing.
Per més informació, truca a l'espai de convivència Jordi Toneu i Cuc a Rosselló de Tarragona.
9.77.29.13.96.
29.13.96.
El matí de Tarragona Ràdio.
És un quart de dotze del migdia i dos minuts.
Aquí seguim amb tots vostès.
Dimarts ja saben que tenen una cita amb el grup de joves del Col·legi d'Advocats de Tarragona.
Dimarts passat no vam realitzar aquest espai perquè, si us recordem, els vam oferir un programa especial
des del teatre al magatzem amb motiu del Dia Internacional de la Música.
Però avui tornem a la normalitat d'aquest espai que no tanca per vacances
perquè això de la justícia tampoc no tanca per vacances.
Javier Terres, bon dia.
Bon dia.
No tanquen els jutjats, ho hem comentat més d'una vegada.
No, el que passa és que durant el mes d'agost el que no hi ha són terminis, plaços.
Llavors per nosaltres és quasi com unes vacances pagades.
Allò que vas més tranquil però vas fent, vas fent.
Avui la veritat és que donat el panorama, en Javier Terres pensava millor tocar alguns temes d'interès puntuals
que estan en sintonia amb l'actualitat que no pas fer un tema més monogràfic.
Quatre punts damunt la taula que creiem que serà del seu interès.
Aquest mes de juny ja es va anunciar que es posarien en marxa aquests enjutjats de violència de gènere específics.
De gènere i no de família, que com vostès saben cal fer aquesta diferència.
Quan parlem de violència en l'àmbit familiar ens referim a persones grans, nens, dones i homes
que també poden ser víctimes i objecte d'aquesta violència.
Quan parlem de gènere parlem de violència cap a les dones.
I en aquest sentit, aquest mes de juny està previst que entrin en funcionament.
Sí, és el que teníem nosaltres una mica comunicat.
El que passa és que la data exacta no la coneixem.
Era una implantació que es volia fer a nivell de tota Catalunya per igual
perquè s'han creat aquests jutjats.
El seu espai físic, per exemple, ja està previst.
I bé, estem esperant la notícia de quan començaran a funcionar.
Fa molts anys que s'hi treballa en el tema.
Què els hem d'explicar a vostès?
Si els mitjans de comunicació van plens dels intents,
i diem intents, des del moment que no s'ha pogut erradicar
aquest gru problema de la nostra societat,
intents s'han fet des de l'àmbit judicial,
de l'àmbit de la sociologia,
de l'atenció a la dona, de l'atenció a la víctima,
de l'atenció a l'agressor...
En fi, es fan coses però no ens en sortim.
Ara s'aposta per crear aquest itinerari únic
adreçat a la violència de gènere.
Aviam si hi ha més fortuna, no?
Sí, és fruit d'una situació que aquest govern darrer,
potser també l'anterior era més sensible en aquest aspecte,
però ha sigut aquest govern actual
qui d'una manera directa ha legislat a favor de les dones,
i així de clar, perquè ha sigut una llei de protecció a la dona,
a la dona maltractada,
i que per consonància també han hagut de crear
uns jutjats de caràcter especial
que tracti aquest tipus d'assumptes.
Més que res perquè, com hem conegut
per als mitjans de comunicació avui mateix,
per exemple, van augmentar les denúncies per maltractaments
gairebé durant l'any 2004 en un 30%.
Això són moltes denúncies en aquest aspecte,
on també van lligades una sèrie d'aplicacions,
una sèrie de mesures,
com són les mesures famoses d'allunyament,
o de protecció,
que són d'un caràcter molt notori i molt seriós,
i que implica també una capacitat
per arbitrar l'administració de la justícia
a aquesta convivència trencada
en el món de les parelles,
ja siguin matrimonis o inclús de nuvis,
bastant important,
que requereix una necessitat humana de personal
i també dels membres de la justícia bastant important.
Aviam, una mica per simplificar,
fins que no porti un cert rodatge,
aquest tipus de jutjat segur que es pot parlar
des de l'experiència,
però en principi, amb aquesta implantació,
quina diferència podem dir que es pot trobar
aquella dona que inicia el trist camí
de la denúncia per maltractament
abans d'aquests jutjats i a partir d'anar amb aquests jutjats?
Sí, el bàsic i fonamental és que
quan succeïa algun tipus d'agressió d'aquesta mena,
o maltractament,
ja fos físic o psíquic,
i diem psíquic perquè moltes vegades
dintre del que és la societat,
doncs ens oblidem que els maltractaments també són psíquics,
i així està recollit en el nostre codi penal
i en les lleis aquestes de violència de gènere.
Els maltractaments també poden ser psíquics,
no fa falta estomacar,
no fa falta donar una bufetada,
sinó també s'han d'entendre,
i així s'enjutgen els maltractaments de caràcter psíquic.
Doncs la diferència fonamental és que abans entraven per al jutjat,
diguéssim, de primer ordre,
i que en aquell dia estava de guàrdia,
els famosos jutjats de guàrdia,
que tracten tota mena d'il·lícits penals
que s'hagin pogut cometre,
que encara no estan clars,
però que comencen a fer les diligències d'instrucció
i investigació, doncs, habituals.
Aquí, donat el col·lapse que es produïa,
perquè aquest augment, aquest 30% d'augment
de les denúncies en maltractaments,
és un número molt considerable
per poder tractar d'una manera tranquil·la,
d'una manera, doncs, també assistencial correcta,
com moltes vegades des d'aquest programa hem dit,
i adulterava el trànsit i també el ritme habitual
de qualsevol institució judicial,
com és un jutjat de guàrdia.
És a dir, el col·lapsava encara molt més.
Tenint en compte que un jutjat de guàrdia,
a part d'aquest tipus de denúncia,
podia haver-hi qualsevol altre, com hem dit,
i també tenia que tramitar els famosos judicis ràpids,
que impliquen un nivell de precisió
i, sobretot, de temps,
que moltes vegades és impossible trobar-lo.
És habitual, més que mai, avui en dia,
sortir dels jutjats de guàrdia a altes hores de la vesprada,
cosa que abans no era tan així en un cas concret,
podria ser, però tots els operadors de la justícia,
ja siguin jutges fiscals, advocats i procuradors,
estem sortint gairebé 3-4 de la vesprada
per un dia normal de guàrdia en un jutjat de guàrdia
i per qüestions de judicis ràpids.
Clar, no podíem, no podíem, si volíem garantir una seguretat,
una tranquil·litat amb una dona maltractada,
no podíem seguir rebre-les en un jutjat de guàrdia.
Era una cosa inaudita, no podia ser.
D'això que, juntament amb la iniciativa governamental,
perquè realment és així,
hi ha hagut un espenta bastant important per part del govern,
actual en l'estat espanyol,
es va crear primer aquesta legislació
i en segona conseqüència,
aquests jutjats, que el que faran és,
una vegada s'arribin aquestes anúncies,
directament ells tractaran de l'assumpte
i podran, amb una sèrie de mesures,
garantir aquesta primera situació de desemparament,
amb bèstia, en els que es troben moltes dones.
Entenem, doncs, que als jutges hi haurà uns jutges
que es dedicaran exclusivament a temes de violència de gènere,
amb la qual cosa també estem parlant d'especialització.
Molta, molta especialització, fins al punt...
Que era alguna cosa que sempre també s'havia trobat a faltar,
en aquest sentit, no?
Sí, perquè molts temes de...
Els criteris no eren molt unitaris.
Clar, és que tinguem en compte que ens hem adonat
que, a diferència d'altres delictes,
tots els delictes tenen, a part del que és el seu il·lícit,
del que és la seva comissió,
tenen una sèrie de situacions auxiliars, no?
Que també es tracten.
Què passava?
Que una dona maltractada, doncs,
moltes vegades per la seva situació
dintre del que és un nucli familiar,
o amical, o d'amistat,
perdia moltes coses.
I el desemparament,
no sóc el primer en explicar-lo,
era molt evident.
Què succeia?
Que aquí intervenien molta gent.
No intervenia només un jutge,
en els tràmits normals i habituals
de qualsevol denúncia,
sinó que intervé també,
moltes vegades, doncs, per exemple,
els assistents socials,
psicòlegs, metges,
no tenen cap buda,
era molt difícil encaixar-los amb tot això, no?
Des d'aquell, des d'aquest programa,
hem denunciat moltes vegades
que fins i tot
els departaments
sensibilitats per tractar aquesta gent
en moltes administracions
o palaus de justícia
eren infrahumans,
eren pitjor que qualsevol sala d'urgències
que trobàvem en un hospital.
Això avui en dia,
en l'any 2005,
i senten europeus,
encara que hi hagi crisis constitucionals,
doncs, no es podia aguantar de cap mena, no?
Això va provocar que els jutges
s'especialitzessin,
que intentessin, doncs,
no únicament i exclusivament
tramitar aquells assumptes
amb l'urgència de la guàrdia que requerien,
sinó també que anessin més enllà.
Això implica, també,
per altra banda,
no solament una capacitat formativa dels jutges,
sinó implica també uns mitjans materials.
I aquí és on els advocats
hem de fer una crítica,
perquè estem expectants...
Sempre va passar el mateix,
sempre estem cansats de sentir-ho.
Les lleis en si estan bé,
però després, clar,
s'han de posar diners.
Exactament, estem expectants
perquè la llei
de violència de gènere
és molt ambiciosa,
és també molt criticada,
i ho vull dir també,
per una sèrie de qüestions
de discriminació positiva.
Això, cadascú,
que l'entengui com vulgui.
Però, bueno, és molt ambiciosa,
i veiem que en molts aspectes
en la pràctica
no es podran portar a terme.
En converses particulars,
amb els diferents mitjans del govern,
també del govern de l'estat espanyol,
s'han fet ressò en aquest sentit,
i bé,
quina ha sigut la nostra sorpresa
que fins i tot ells mateixos
es qüestionen,
moltes situacions d'aquestes
que es podem trobar.
A veure,
a veure aquesta implantació,
com es desenvolupa.
Malgrat la manca de mitjans,
conegudes de tot,
no volem ser escèptics,
sinó tot el contrari.
En aquest programa intentem ser optimistes de mena
i esperem que el resultat sigui bo.
Seguirem molt atentament l'evolució.
Vosaltres, que esteu al peu del canó,
cada dia,
disfrutadament,
tractant molts d'aquests casos.
Parlem d'un altre tema ben diferent,
d'aquells que també són clàssics
i que preocupen a la societat en general,
la compra i venda de pisos d'immobles.
Aviam,
s'han parlat molt en un sentit
o en un altre.
Sembla, a vegades,
que cada cop que parlem de comprar
o vendre un pis
ens hagin d'enganyar.
I no és veritat,
perquè hi ha grans professionals
que fan la feina molt ben feta.
Hi ha d'altres que no són tan escrupulosos
com en altres professions.
Parlem, en tot cas,
de quatre ítems
que hem de tenir en compte
ja a l'hora de comprar o vendre un pis.
Sí, sobretot ara que comença
l'època d'estiu
i que molta gent s'ha previst
comprar o tenir en propietat
algun tipus de casa a la costa
o a la muntanya
com a segona residència.
Ens estem trobant
que darrerament
prolifera
una mena de persones
que fan de mitjancers
en les compres-vendes
que no ho són tant
o bé la seva pràctica
és una mica irregular.
És a dir,
són els comissionistes...
Ratllen la il·legalitat
sense caure en el delicte, no?
Exactament.
A veure,
tots coneixem
que hi ha
importants institucions
i empreses
al nostre país
que es dedican a la compra-venda
i que fan la seva feina de meravella
però també
d'una manera paral·lela...
Sí, amb el boom immobiliari
s'ha apuntat molta gent al carro
podríem dir-ho així.
Hi ha una altra sèrie
no podria dir-los professionals
perquè no sé exactament
si ho són o no
que fan de comissionistes
fan de mediadors
fan del que en la llei
es diu de corretaje
i amb unes condicions
que en tot moment
són de caràcter basiu
tant si al final
es fa la venda
com s'havia pactat
com si no es fa.
Però aquests comportaments
poden implicar
un perjudici
pel comprador
o el venedor.
Efectivament.
I és més
depèn de com
moltes vegades
quan
per les raons que siguin
no s'ha portat a terme
aquella venda
amb aquell senyor
sinó potser
amb un altre
o d'una manera directa
aquests mediadors
reclamen
la seva participació
els seus honoraris
i bé
doncs no és tan així
s'ha d'informar bé
la gent.
Jo el que voldria fer
des d'aquestos micròfons
és una crida
perquè realment
no únicament
i exclusivament
són els advocats
que entenen aquests temes
hi ha una professió
que són els agents
de la propietat immobiliària
que coneixen molt bé
aquest tema
que estan col·legiats
i que en tot moment
doncs
els poden donar
una garantia
a l'hora de
realitzar
aquestes competències.
s'ajusten a la mateixa
però paral·lelament
a aquests grans professionals
hi ha uns altres
que anem amb compte
sobretot
anem amb compte
amb una cosa
que ens estem trobant
a veure
quins són els casos
aquests
que hem de vigilar
ja
entrem en el terreny pràctic
sobretot
el que es nomena
els contractes
de comissió
corretatge
d'exclusiva
aquí hi ha molta polèmica
perquè ens estem trobant
que molta gent
està
per assentança
com a mitjancer
i els fan signar
aquestes persones
que volen comprar
un contracte d'exclusiva
un contracte d'exclusiva
en la venda
que vol dir
que només ells
poden vendre
aquella casa
no poden donar
altres
exactament
què passa
que quan de cop i volta
doncs aquesta gent
per A o per B
troba un altre comprador
al marge d'aquesta empresa
com si diguéssim
doncs aquests dos altres
bueno
han de cobrar
els seus diners
perquè encara
ells fens a la venda
com ells tenien una exclusiva
és a dir
reclamen la comissió
tot i que no hagin intervengut
pervingut en la venda
a veure
si hi ha un contracte d'exclusiva
som forts
en la seva pretensió
anem amb compte
anem amb compte
i sobretot
quan signem algun paper
amb una altra persona
perquè venguin
comprin una casa
que ens interessa
a la costa
ara a l'estiu
anem amb compte
i el primer que tenim
que dir
escolti'm
jo no li estic fent
un contracte
o no vull fer-li
un contracte d'exclusiva
és a dir
vostè
com a persona
que coneix possibles clients
me'ls va a buscar
però si jo
també tinc
alguna altra persona
que pot
doncs trobar
molts clients
que estiguin interessants
en aquesta casa meva
o en aquest cotxe meu
doncs en tot moment
també vendrem ell
deixem-ho clar
perquè després
aquest contracte d'exclusiva
ha d'estar signat en paper
efectivament
el pacte verbal
no serveix de res
el que passa
és que sempre
a l'hora de demanar
un munt de papers
també
cola
pot colar
llegim aquesta relació
professional
amb aquest mitjencer
perquè no llegim mai res
mira que insistim
i ens deixem per llegir
no només la lletra petita
a vegades la lletra grossa
i tot
exactament
l'altra cosa
és que sí que tinguem
aquest interès
que només sigui
una entitat immobiliària
la que em vengui
però hem de saber això
o la que em compri la casa
però hem de saber
que si ho venem
per una altra via
aquelles persones
ens poden reclamar
la comissió
fins i tot per via judicial
si no acceptem pagar-la
no, no
i tindran un dret
bastant fort
i assentat
anem amb compte
ens trobem ara
època de compres
de cases
o de pisos
en època d'estiu
anem amb compte
amb aquesta dada
que és l'única
que volia una mica
materialitzar
dit això
fem un cop d'ull
a un aspecte
que alguna vegada
vostès ja ho saben
que ens interessa
per la professió
fa un parell de setmanes
fèiem esment
de la quantitat
de joves
que acabaven la carrera
que volien exercir
explicàvem
les grans dificultats
que tenien
per introduir-se
de fet
hi ha alguna novetat
o hi ha alguna informació
d'interès
sobre la llei
d'accés
de col·legis
professionals
d'advocats
doncs precisament
el que us puc comunicar
als estudiants
de dret
o a les persones
que tingueu en ment
dedicar-vos
a aquesta professió
que el Parlament
ens ha donat tràmit
al Consell General
de l'Advocacia Espanyola
i a tots els col·legis
d'advocats d'Espanya
perquè fem
les alegacions
oportunes
amb un projecte
de llei
d'accés a la professió
que es vol aprovar
dintre ja
de finals d'aquest any
principi del saldo
regularà la passantia
regularà la passantia
però d'una manera
una mica escasa
he de dir
segons mi que
no us fa el pes
vaja
també doncs
el que són els criteris
per poder
assolir
l'exercici
de la professió
com a advocat
amb els exàmens
o cursos
obligatoris
que s'ha de seguir
i bé
el que us volia comunicar
és que els col·legis
d'advocats
tant com altres institucions
a nivell col·legial
i de representació
dels advocats joves
per exemple
estan fent
la nostra participació
i el que us podem dir
és que encara queda molt
per desenvolupar
hi ha moltes coses
que veiem
que no es coneixen
que no
reflexen
sobretot
una realitat
del que és el jove advocat
quan
quan s'inicia
però també us vull dir
que hi ha un precepte
d'origen europeu
i és que la regulació
a l'accés a la professió
al final
i per fi
doncs
quedarà establerta
quedarà establerta
i
no serà
no serà ni molt menys
tan placentera
o tan fàcil
com era fins ara
això sí que és un avís
de navegants
doncs que volia alegar
que aleghi ara
o que galli per sempre
perquè ja no hi serà temps
el fet
exercir d'advocat
aquesta professió
guanyar-se la vida
fent d'advocat
és una professió
que té molts aspectes
hi ha un altre vessant
que és la pedagògica
l'educativa
i en aquest sentit
ara que s'ha acabat
el curs escolar
a mi m'agradaria
que avui el Javi
ens parlés
això no estava molt preparat
però jo l'agafo així
una mica desprevingut
i que ens parli
d'un aspecte
que ell ha anat tractant
darrerament
que és que has anat
als centres d'ensenyament
sobretot alumnes d'ESO
i batxillerat
a parlar
als joves adolescents
i postadolescents
de la llei del menor
una mica
perquè està bé
que els joves sàpiguen
aviam
igual que sàpiguen
com és allò
el desconeixement de la llei
no és eximeix
del seu compliment
doncs això
és per als adults
però també
per a aquells que no ho saben
perquè hi ha una llei
específica del menor
molt criticada
moltes vegades
ningú està content
amb aquesta llei
les seves coses tindran
però és la que hi ha
i s'ha d'informar
als joves
i això és el que has fet
als instituts
jo no sé
aquesta experiència
de parlar amb els joves
de lleis
de límits
de normes
sí
a veure
això ha sigut una iniciativa
de certs professors
amb associacions de pares
doncs és l'oble
sí
que veien efectivament
que
els seus fills
donat una legislació
que els podia afectar
en un cert aspecte
doncs protegir
però uns altres afectar
doncs volien
que els informessin
volien que els informessin
de les situacions
que podrien trobar
perquè bé
no és una cosa
desconeguda
per ningú
trobar-se
moltes notícies
en els mitjans
on molts delictes
no estan comesos
pels majors d'edat
sinó pels menors d'edat
bé
doncs la manera
en com això
es podia tractar
era en les aules
en les aules
on diguéssim
hi ha un petit braçol
de les conductes
humanes
dels menors
i allà vam anar
amb una experiència
molt curiosa
perquè
la comunicació
com sempre
doncs
és bastant difícil
i bé
hem tret unes conclusions
d'entrada
jo no sé com poden
rebre
un grup de joves
a la seva aula
un advocat
què pinta aquí un advocat
què ens ha d'explicar
nosaltres un advocat
molta gent
doncs mira
al principi
no tots
però al principi
fins i tot
havia d'explicar
que era un advocat
perquè
és com una mena
d'entalequia
per molts
i després ho associen
directament a les pel·lícules
els advocats
els jutges
i fiscals
que guanyen molts diners
tenim una gran porta oberta
amb el cine
i amb la televisió
perquè sortim molt
fan moltes sèries
jo més que una porta
diria que és d'aquells miralls
de les fires antigues
te'n recordes
que distorsionen
jo diria que més aviat
fan aquest efecte
què més voldríeu
també
i bueno
al final
el que realment
ens ha
una mica
doncs
arribat més
a l'ànima
és veure
com
el concepte
del que està bé
i el que està malament
el que existeixi en una llei
amb l'objectiu
de regular
una mínima convivència
doncs és molt desconegut
i no arriba
als menors d'edat
tenies la sensació
donava la sensació
que s'escoltàvem
com si allò
no anés amb ells
com si això
de les lleis
fos cosa
d'adults
i que ells no s'han d'assenyar
a determinades normes
tenies aquesta sensació
directament
i fins al punt
que quan els parlaves
dels càstigs
estan generalitzant
sí
per suposat
que hi ha
joves
encantadors
i amb una capacitat
i una
una maduresa
també
molt impressionant
però com a nota
diguéssim general
o com a nota
que potser
ens va copsar
hi havia aquesta
que fins i tot
quan els parlaves
d'aquesta situació
deien que
que es castiguessin
els culpables
i quan tu els deies
no
és que potser
sense voler
volent
tu et veuries involucrat
per exemple
què opines tu
de la propietat
què opines tu
de la llibertat
què opines tu
de la llibertat sexual
o sigui
eren conceptes
que sempre pensaven
per al dolent
de la pel·lícula
quan els dèiem
que hi havia
una llei
que s'havia fet
per possibles conductes
antijurídiques
dels menors d'edat
i que en certa mida
s'havia fet
en un primer moment
per protegir-los amb ells
perquè si les apliquen
el codi penal
és molt greu
llavors diguéssim
s'havia tractat una mica
per suavisar aquella conducta
però que s'havia tractat
i s'havia fet
doncs es quedaven una mica
doncs com ferms
no?
és difícil
avui en dia
per al que veiem
arribar a transmetre
primer aquest valor
que s'ha de respectar
que hi ha un mal
i un bé
és molt difícil
veiem que la línia
aquesta divisòria
cada vegada
és més difícil
és molt més difícil
és a dir
alguns tenien els deures
per fer des de petits
exactament
exactament
em comentaves
l'anècdota
del telèfon mòbil
sí
és una anècdota
és que clar
és que no volem generalitzar
no volem que es pensi
que nosaltres som d'aquils
ni de bon tros
però bé
sí que és un indicador
i no som els primers
que ho diuen
parlaràs del tema
del robatori
si no hi ha cap problema
si te'n regalen molts
amb no sé quants punts
no?
sí
això va ser
a vegades
posem exemples
una mica
per posar-los en situació
o sigui
quan es produeix
alguna detenció
per alguna policia
d'algun menor
doncs
has de treure el motiu
i a vegades
doncs ho expliques
perquè
d'entrada
el primer que et diuen
però per aquesta tonteria
la qüestió era evident
era el robatori
de telèfons mòbils
que també
és una habitualitat
dintre del món dels menors
hi ha un comerç
de telèfons mòbils
i tal
i un robatori
que és increïble
no sempre
però bueno
llavors quan li dèiem
que a un senyor
o a una senyora
li havien robat
aquell mòbil
i tal
i que això
estava penalitzat
és a dir
hi havia una llei
que ho castigava
de seguida
un d'ells va dir
bueno però
un telèfon mòbil
no és cap cosa greu
perquè total
amb els sistemes
de punts
que avui en dia
pots tindre com 4 o 5
dius
per tant no és delicte
perquè pots tenir uns quants
com és que això
es recull per una llei
i com és que això
té un càstig
sisplau
això no té cap mena
de transcendència
de cap mena
dius doncs no
perquè és una transgressió
de la propietat
violenta és una altra persona
la poses en perill
i bueno
imagina't tu
potser les dades
que té allà
o el que sigui
sí que és un menors que
per molt que en la teva escala
no ho vegis
aquest bé
i aquest mal
no el vegis
però per aquella persona sí
bueno
ha sigut una cosa
molt positiva
per nosaltres
amb els professors
i amb els pedagots
hem tret moltes conclusions
i jo ja els hi vaig
comentar
que estava
a la seva disposició
perquè trobo
que és una tasca
molt important
i que ens ajudarà
una mica
a apropar
el que és el món
de les lleis
a l'adolescència
i al col·legi
a l'escola
que penso
que no s'ha tractat molt
jo alguna vegada
parlant
en una entrevista
si no recordo malament
amb un jutge
d'aquí de l'Audiència
de Tarragona
comentava
i a més sense embuts
que no estaria gens malament
i ara els mestres diran
clar tot cap a l'escola
no els mestres
però que es contemplés
un mínim
de nocions jurídiques
als joves
això una miqueta
per aquí
que seria interessant
per tenir aquest sentit
d'organització social
que regula les normes
etcètera
en fi
en això estem
i per suposar
dir que hi ha joves
amb una projecció
i amb una entresa
com a persones
impressionant
que també
hem quedat bastant copsats
per això
Javier Terrés
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
si no hi ha novetat
ens retrobem
amb tu
o amb altres representants
del grup de joves
del Col·legi d'Advocats
de Tarragona
la propera setmana
la justícia
no fa vacances
ja ho dèiem
el mes d'agost
doncs
s'enlenteix una miqueta
el sistema judicial
però els nostres advocats
continuen aquí
amb la calor i tot
moltíssimes gràcies
a vosaltres
com sempre
adeu-siau