Com que deu dimecres ens curem en salut aquí al matí de Tarragona Ràdio
des de l'espai que realitzem en col·laboració
amb la xarxa sanitària i social de Santa Tecla.
Una setmana més saludem el seu director gerent,
el doctor Joan Maria Zerà. Molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Benvingut. Avui ens acompanya també la doctora Maria Pino,
és neuropsicòloga. Bon dia, Maria.
Bon dia.
Benvinguda. Dilluns, de ben segur que vostès ho van saber
perquè els mitjans de comunicació se'n van fer ressó.
Era el Dia Mundial de la Malaltia de Parkinson.
coincidia que prèviament el papa Joan Pau II
havia mort una mica com a conseqüència de tot aquest procés degeneratiu.
És una malaltia molt complicada per ella mateixa,
pel trastorn que fa a la persona que la pateix,
el patiment que implica tot això,
però també al seu voltant crea una sèrie de problemes
que també m'imagino que sortiran al llarg de la conversa.
El Parkinson què és, exactament?
És una malaltia neurodegenerativa, que en diem nosaltres,
és una d'aquestes grans grups de malalties
que són conseqüència del tegit neuronal,
el sistema nerviós, i en aquest cas el sistema nerviós central,
doncs les neurones, que són les cèl·lules,
que porten les seves connexions entre elles,
ens fan tota l'activitat,
des de l'activitat cognitiva,
que és l'activitat conscient del cervell superior,
del còrtex cerebral,
hasta tot el que seria el més elemental, el més bàsic,
que seria el més antic del cervell,
que seria tota la part motora.
O sigui, com a éssers vius evolucionats,
el nostre esquelet del cervell
està des de les zones més primitives,
el paliocerebell,
el més com la paleontologia,
com el tema de les coses històriques,
és la zona més antiga,
i conforme va sortint cap a fora,
com un arbre,
s'ha anat afegint, afegint, afegint,
capes de tegits,
que són neuronals,
que són el que el cicle evolutiu ha anat fent,
i acaba amb el còrtex cerebral,
que són les fulles de l'arbre,
que seria el més evolucionat,
que és l'activitat nostra conscient, cognitiva, etcètera.
Això, els núclits,
la zona més interior,
de les més primitives,
hi ha malalties que es poden donar
a tots els nivells del sistema nerviós.
En aquest cas,
estem parlant d'una malaltia
que és neurodegenerativa,
per tant, que són degeneracions
d'aquest sistema nerviós,
però és basada
en què es van destruint
algunes d'aquestes cèl·lules,
una cosa que se'n diu
les zones negres,
el lúculos nígex,
les zones dins d'aquesta zona antiga,
i els van destruint,
i a més hi ha una manca
d'un neurotransmissor
que es diu dopamina,
que és un dels neurotransmissors
més...
n'hi ha molts,
però aquest seria una mica més general.
Aquesta deterior i destrucció progressiva
d'aquestes cèl·lules,
d'aquestes neurones,
va fent un procés
que no és d'un dia per un altre,
que és un procés
del cap de molts anys,
i que va provocant
que tot el que aquest sistema treballa
es vagi deteriorant,
provocant tot un seguit
de coses físiques
que nosaltres veiem,
simptomatologia que en diem,
que és el que veiem amb la persona,
que comença amb un tremolor,
i a poc a poc se va,
aquesta persona a poc a poc,
el seu sistema muscular
es va agarrotant d'alguna manera,
es va fent acabar més rígid,
de la mateixa manera que es fa rígid
els braços i les articulacions,
també la cara,
i acaben amb una cara
molt inexpressiva,
dius que és que no,
aquesta cara no és expressiva,
el problema que té
és l'agarrotament,
dit així,
fins i tot
de les articulacions de la cara,
i junt amb aquestes complicacions
que són molt externes,
com és el tremolor,
o és la situació
d'aquest agarrotament general,
la pèrdua d'equilibri,
i tenen una situació postural
molt característica
que s'han d'incorporar cap endavant
per poder mantindre el punt d'equilibri,
perquè si no cauen,
al mateix temps tenen cada cop més
un caminar més dificultós
i fan unes pessetes curtes
perquè si no sembla la sensació
que volen caure,
i amb tot aquestes coses
que veiem des de fora,
també lògicament
les articulacions
que tenen altres funcions,
com són les que fan
la deglussió,
engollir,
o bé fins i tot
el procés de respirar
i el procés d'estossegar,
totes aquestes funcions
es van deteriorant també,
i això ha sigut una mica
el que s'ha posat molt evident
o molt plàstic
amb el que ha estat
la via final
de la mort del Sant Pare.
i en alguns casos
fins i tot
si s'associa
amb demència,
no amb tots,
però n'hi ha un percentatge
d'aquestos casos
que a més
de tot aquest quadro
neurològic
o neuromotor
que estem explicant,
s'hi afegeix
a una demència.
Llavors,
el cicle evolutiu
sempre més o menys
és el mateix,
el que sí que canvia
és l'edat d'inici,
no és igual
amb totes les persones,
avui
estem parlant
d'unes 150.000
persones
afectades
a l'estat espanyol
aproximadament,
i el que,
a tall del que vostè deia
al començament,
hi ha un 15%
d'aquestes
de menys
de 45 anys.
Menys de 45 anys.
Menys.
el que no tinc
la dada certa
de si és veritat
que hi ha més casos
que debuten més joves
o se'n troben més,
o sigui,
es coneixen més.
Però sí que fa uns anys
es parlava
dels 50
i es parlava
d'un 8 o un 10%.
En aquests moments
les últimes revisions
que vam fer
és del 15%
de menys
de 45 anys
i això és molt poc.
És una malaltia
que en aquests moments
s'ha posat,
no només pel Sant Pare,
que ha sigut
el més recent
i cas a cas
coincideix amb el Dia Mundial,
les casualitats d'aquestes,
sinó, per exemple,
el Cassius Clay,
el va posar molt,
el va sortir molt
i va ser
d'aquells primers
americans
que igual
que va passar amb la sida
o va passar amb el càncer
que han sortit dient
escolti,
jo tinc la malaltia,
no passa res,
anem a fer un moviment,
anem a explicar-la,
anem a veure
com ho podem arreglar.
En el cas
del Cassius Clay
s'argumentava
que probablement
pels cops,
pels traumatismes
de repetició
de la boxa,
d'haver sigut
tants anys
boxejador,
doncs podria haver sigut
el causant.
Que sigui això o no,
jo crec que és impossible
de conèixer-ho.
Però en tot cas
va ser el primer
que ho va...
Se'n saben moltes coses
del Parkinson,
però probablement
hi ha moltes més
que no sabem.
És el que fa
que la malaltia
sigui tan terrible,
no només pels efectes,
són realment dramàtics
per les persones
que la pateixen,
sinó,
a més a més,
perquè no té cura
i probablement
aquest sigui
el gran drama
d'aquesta
com altres
malalties degeneratives,
no, Maria?
Sí, exacte.
Sí que hi ha uns
tractaments farmacològics
que ajuden
a tractar
els símptomes
com la rigidesa
o el tromolor,
però hi ha
tota una sèrie
de símptomes
o almenys
l'evolució
de la malaltia
no es pot frenar
de forma complerta,
no és reversible
com altres demències
i sí que també
es pot compaginar
el tractament
farmacològic
amb tractaments
no farmacològics,
doncs com comentava
el doctor,
serà el tema
de la deglució,
els problemes
de la parla,
es poden tractar
a nivell
d'un tractament logopèdic,
els trastorns
a nivell cognitiu
o de les funcions
mentals
es poden anar
mantenint
en l'estimulació
cognitiva
i és molt freqüent
que aquests pacients,
donat la seva
consciència
de la malaltia,
dels símptomes
o de les dificultats
que comporten
els símptomes
desenvolupin
o manifestin
símptomes depressius
llavors el tractament
psicològic
de suport
també és important
a l'igual
que el tractament
amb les famílies.
És fàcil
el diagnòstic
del Parkinson,
és a dir,
des del moment
que es manifesten
els primers símptomes
externament,
perquè m'imagino
que està latent
la malaltia allà,
però és quan comencen
a manifestar-se
els símptomes
que s'han de posar
els mitjans
per fer aquest diagnòstic.
En general,
la gent que coneix
o que ha tractat
molt en aquests malalts,
jo recordo
que jo tenia
un company neuròleg
que a més tenia
tenia cas i cas
i feia una juguesca
que veia algú
pel corredor
i deia
mira,
aquell té un Parkinson
si no el té,
ja veuràs,
no trigarà gaire
a vindre a la consulta
d'aquí un temps
perquè segur
que el desenvoluparà.
Aquí té hàbit
amb aquest tipus
de persones
abans fins i tot
del tremolor
i abans
d'aquestes coses
tan evidents
que abans
és molt clínicament
és bastant fàcil,
sota per la rigidesc
de la cara,
diuen que
la cara del Parkinson
hi ha
és una cara
que cada cop
és més inexpressiva,
té una forma
de cara
i una fàcies
que al cap dels anys
la vas reconeixent
amb molta facilitat.
Em refereixo
a que un no s'aixeca
un dia
i es troba
amb tota aquesta situació.
No, no, segur que no.
Deu començar
amb algun signe.
Quina podria ser
la primera alarma
perquè una persona
que pateix Parkinson
és
escolti, miri,
tinc,
no sé què tinc
però tinc alguna cosa
i a partir d'aquí
comença a manifestar-se
tota...
A veure,
el símptoma més freqüent
de manifest de la malaltia
és el tremolor.
El tremolor normalment
amb una banda del cor
i normalment amb les mans
que és com de comptar diners,
no?
Com comptant diners
seria el símptoma més...
el més freqüent
d'inici
dels símptomes
més visibles,
no?
Evidents.
Després s'hi van afegint
que és més rígid,
el moment d'aixecar-se
d'una cadira
li costa més,
el caminar
que comentava el doctor
caminant en passos
més curtets,
els trastors posturals,
no?
Canvia la postura,
però normalment
el més freqüent d'inici
o el que és més evident
és el tremolor.
Comentava abans
el doctor Azzerà
el cas de Casus Clay
que s'apuntava
a aquesta donada
de la seva activitat
a la boxa, no?
Que hagués causat
algun problema neurològic.
De fet,
s'han parlat també
de factors ambientals.
Sí.
Pot haver-hi un component
hereditari?
Sí.
Hi ha qui diu
que aquella persona
que té antecedents familiars,
home,
notables, eh?
No un cas aïllat
de 20 generacions enrere,
però que hi ha una prevalença
en la seva història familiar.
No és un únic factor
que s'apunta
com a causant
de la malaltia, no?
Sí, sí.
El factor hereditari
és conegut
i fins i tot avui
amb tot el que ha avançat
l'enginyeria genètica
s'associa
amb un locus
cromossòmic.
però no és una cosa
que sigui
en aquest moment
absolutament
ciència segura encara.
Des d'aquest desenvolupament
s'estan intentant
fer tractaments
o amb recerca
tractaments
que puguin anar
vinculats amb això,
però avui
en aquest moment
no hi ha res fet.
També és veritat
que en alguns casos
s'han associat
i també
des d'un avió
de vista epidemiològic
tampoc són casos
molt marginals
i caldria posar-ho
en suspens
o sigui
en dubte
és
amb factors
contaminants.
Hi ha hagut
unes sèries
publicades
llargues
americanes
que un grup
molt reduït
o sigui
es van trobar
grups de gent
que
debutaven
molt joves
he dit que
fins fa uns anys
una mica
sobretot
perquè el curs
de la malaltia
és molt lent
i progressiu
i segurament
se diagnosticaven
quan això
que hem explicat
ja és molt evident
quan això és tan evident
el veus pel carrer
i qualsevol de nosaltres
sospitaria
que aquella persona
sense ser
sense ser metge
o sanitari
que aquella persona
té una malaltia
a Parkinson
però clar
trobar-los
amb gent molt jove
i un nombre
un grup
de persones
nombrós
i un nombre
de persones
que han tingut
relacions entre ells
sobretot
en tema laboral
llavors
va fer sospitar
que hi pogués haver-hi
algun contaminant
químic
tipus
contaminant
químic
relacionat
amb pesticides
i coses
d'aquest estil
del món agrari
això no s'ha pogut
demostrar
no s'ha pogut
demostrar
i
hi ha hagut
altres
altres
publicacions
que fan referència
a coses semblants
per tant
és possible
perquè lògicament
el que estem parlant
és que
del que es tracta
és que hi ha unes
neurones
que es destrueixen
i què provoca
la destrucció
d'aquestes neurones
es provoquen
ser diferents coses
la conseqüència
és que hi ha unes
neurones
que estan mortes
que no fan
la seva funció
i hi ha un dèficit
d'un neurotransmissor
que és la dopamina
amb la qual cosa
segurament hi ha
tota aquesta diversitat
de factors
el problema que tenim
és que
no sabem la causa
per tant
difícilment
des del punt de vista
preventiu
podem fer res
i el segon problema
és que tenim
molt poc arsenal
terapèutic
o sigui
l'arsenal terapèutic
la medicació
aprendre
o què es pot fer
evidentment
de tractar
les simptomatologies
és una altra
ha millorat
això sí
respecte
sí però no massa
ha millorat
però
no és que hagi avançat
així com
altres
amb altres
malalties
neurològiques
segurament
sobretot
psiquiàtriques
ha avançat
moltíssim
la medicació
el món de l'esquizofrènia
no té res a veure
el de fa 10 anys
amb el d'ara
en canvi aquí
seguim estant
amb les primers
derivats
dels primers fàrmacs
que han anat millorant
però
seguim tenint
una tolerància
o sigui és un medicament
que
per això
amb alguns clínics
són de l'opinió
d'intentar
fins i tot
retrasar
l'inici del tractament
fins que
la simptomatologia
és prou evident
que ho fa necessari
és un equilibri complicat
de veure
quan l'has de començar
perquè hauràs de seguir
augmentant la dosi
de la medicació
la dosi
que avui
és suficient
d'aquí uns mesos
o un any
o dos
i això
no hi ha dues persones
diferents
no servirà la mateixa
per tant
has de ser
com que seran anys
el contacte
de la persona
amb el professional
i que aquest tingui
expertesa
i que aquest professional
n'hagi tractat
molts
i pugui realment
mesurar
totes aquestes
necessitats
i el lligam
amb el tema
neuropsicològic
i les dependències
de saber
com està
com se treballa
tot aquest món
de la necessitat
de la persona
per la seva activitat
de la vida diària
com se l'ha d'ajudar
quines són
les seves possibilitats
de rehabilitació
fent fisioterapia
etc.
que apaivaguin
tot això
i intentar jugar
amb la menys medicació
possible
sobretot per tindre
aquest arsenal
durant molt de temps
és un
tot és
tot
és el món
que tutelen
aquestes persones
i que com sempre
en aquesta
emisora
nosaltres
insistim
que això
s'ha d'aportar
per professionals
no és
un problema
que pugui fer
un sol especialista
és un problema
que s'ha d'abordar
des del punt de vista
multidisciplinar
perquè totes aquestes coses
que acabo d'explicar
totes són necessàries
no s'arregla només
amb pastilles
aquesta medicació
no es pot arreglar
la beligerància
amb la qual
actua sobre les persones
que la pateixen
i com a malaltia
invalidant
actua exactament
igual
és a dir
dues persones
malaltes
de Parkinson
en 10 anys
fan la mateixa
evolució
no
com moltes
malalties
neurodegeneratives
tot i que
al mig
hi ha una sèrie
de símptomes
com a característics
de la malaltia
tant l'evolució
com la manifestació
de diferents símptomes
en diferents moments
és diferent
per persona
llavors
sempre cada malalt
és diferent
la situació
tant a nivell
de malaltia
com familiar
com personal
de la persona
davant de la malaltia
sempre és diferent
ens podem trobar
casos de persones
que més o menys
amb unes certes limitacions
poden tirar endavant
la seva vida
professional
familiar
etc
i d'altres
que no poden fer
absolutament res
en aquest mateix
període de temps
exactament
inclús hi ha casos
que debuten
amb trastorns
psiquiàtrics
llavors
clar
l'afectació
que això pot tenir
a diferència
d'una altra
que només té
el tremolor
ja és prou
important
però comparat
amb l'altre
potser seria
una cosa menor
però el fet
que hi hagi
uns símptomes
més invalidants
que altres
també afecta
a nivell personal
familiar
i de qualsevol tipus
els trastorns
psiquiatris
serien similars
als que provoca
l'Alzheimer
per exemple
no
d'un altre tipus
a veure
normalment
els trastorns
psiquiatris
que apareixen
solen aparèixer
al final de la malaltia
com a conseqüència
del tractament
farmacològic
són símptomes
de tipus
al·lucinacions
o idees delirants
o obsessives
però
normalment
els canvis conductors
freqüents
al llarg de la malaltia
i que no són
tan invalidants
seria per exemple
l'apatia
o la manca d'iniciativa
de fer coses
que la família
normalment la família
et comenta
que abans
li agradava sortir
fer això
tenia aficions
tocar els amics
i ara està
assegut al sofà
i no vol fer res
és l'apatia
que moltes vegades
apareix
juntament
de vegades
amb simptomatologia
depressiva
en el moment
d'afrontar
que es té
una malaltia
degenerativa
que provoca
una invalidesa
a llarg termini
però bueno
que allí està
la malaltia terrible
si jo recordo
que en algun cas
ja dic
que hi ha alguna gent
molt experta
fins i tot
expliquen
del coneixement
previ
d'algun depressiu
i que després
al cap del temps
comencen
les manifestacions
neurològiques
del Parkinson
no és que
no és que
una seguida
conseqüència
però que
el debut
d'alguna de les fórmules
clíniques
de simptomatologia
de la malaltia
doncs pot ser diferent
i en alguns casos
deien
que l'associació
sobretot la depressió
aquesta apatia
que explicava
sobretot la depressió
fins i tot
el plor
una persona
que arriba a la consulta
molt sovint
amb aquella cara
típica
amb aquell tremolor
aquesta és la foto
del Parkinson
hi ha
amb els ulls tremolosos
i que segons
què li dius
doncs està plorant
i es posa
a plorar immediatament
i li sempre té
el llagrimeig
aquesta associació
de la depressió
llavors aquesta
associació
també s'ha de tractar
aquesta associació
de la depressió
amb la malaltia
és molt molt
molt freqüent
i les fórmules
que en
les fases finals
doncs
arriben fins i tot
en aquest quadre
de demència
aquestes no són
universals
però hi ha un percentatge
important
que hi són
i en els casos
com dèiem abans
per exemple
doncs en el cas
del Sant Pare
tots els que coneixem
una mica
l'evolució
com a malaltia
quan va començar
amb els problemes respiratoris
i que vam haver de fer
la tracheotomia
la tracheotomia
no era perquè no pogués
hagués sigut un tap
de secrecions
era perquè no podia respirar
era perquè el mecanisme
de la respiració
de les articulacions
que fan aquest procés
estaven
estaven
ja sabíem tots
que no era una cosa aguda
que si
necessitava una tracheotomia
per facilitar
la via aèria
que era el problema
d'obrir una nova via aèria
perquè l'articulació
de la via aèria
estava
començava a paralitzar-se
això seria irreversible
vull dir que
no era possible
o sigui
el fet de fer-ho
era perquè
perquè ja havia arribat
en aquest punt de paràlisi
i que darrere d'això
hi anava
no només la via aèria
sinó hi anava
la deglució
i totes les articulacions
que fan
aquest mecanisme
tan complex
que és respirar
i engollir
respirar
i engollir
doncs totes aquestes articulacions
ja havien arribat
a un punt
de deteriorar gran
i en canvi
doncs donava
almenys
per un temps
molt proper
donava
la visió
de mantenir
les facultats mentals
correctes
per tant
les diferents manifestacions
de la malaltia
poden anar
amb més intensitat
o amb menys intensitat
amb més
abans
o després
amb diferents persones
en diferents moments
sense que tinguem
informació
de per què això és així
el que a mi em dóna la sensació
i vostè ho ha comentat
al llarg de la conversa
és que sí que tenen
un denominador comú
aquests malalts
i malaltes de Parkinson
que és que són persones
molt longeves
generalment
no, bueno, l'ongeves sí
però quan li dic dels 45 anys
la persona que ha debutat
en els 45
tindrà aquest procés
de 8 o 10
quan es tracti
quan arribi als 60
estarà en aquesta situació
però generalment
les que es manifesta
que és el gran percentatge
a partir dels 60
60 i escaig d'anys
normalment són persones
que viuen molts anys
vull dir que
la malaltia
no accelera
la seva mort
ni el seu envelliment
o sí?
no sé
jo no m'atreviria a opinar
hi ha molts interrogants
sí, jo crec que
o sigui, a veure
les malalties neurodegeneratives
excepte algunes
que van associades
probablement amb altres coses
que no coneixem
lògicament
tenen relació amb l'edat
no?
perquè són de generació
i per tant
d'alguna manera
podríem parlar
simplement d'un envelliment
i ja està
a l'igual
o un envelliment
diem-ne
uns uns se'ns envelleix
primer el cabell
els altres
la vista
i el deterioro
de la vista
doncs el sistema nerviós
tot ell
doncs pot ser perfectament
que hi hagi
un envelliment
en aquesta zona
i que
i per tant
és un envelliment
prematur
o més exceptuat
en aquest punt
jo crec
que en algun dia
trobarem
algun factor
sigui més hereditari
o què
un factor
coactiva
no?
un factor
que ho proposa
sigui víric
sigui
perquè per molt
que hi hagi
en aquest cas
per molt que hi hagi
una genètica
que ho predisposi
avui l'únic
que hem trobat
és una genètica
que ho predisposi
per tant
d'alguna manera
no és una malaltia
hereditària
causa-dependent
estem parlant
que probablement
per les estudis
genètics
i epidemiològics
diguem-ne
de veure
els arbres
de les persones
les famílies
estem parlant
d'uns certs factors
que ho predisposen
ara
en totes aquestes malalties
el problema
serà veure
què és el que desencadena
si és que hi és
però què
és el que desencadena
què és el que dona
el tret de sortida
que llavors comença
una destrucció accelerada
d'aquesta zona
en algun moment
jo crec que trobarem
aquesta causa
a partir d'aquesta
clar
vist des d'aquesta perspectiva
l'habitual
l'ho més normal
és que llavors
aquest tret de sortida
es doni
coincidint amb l'avelliment
com l'osteoporosi
com d'una sèrie
d'altres coses
i partit
d'una edat
diguem-ne avançada
el que passa és que
les edats avançades
fa no sé quants anys
i avui ja no són tan avançades
i gent dels 70 anys
com estem dient
que seria
un bon promig
que això comencés
60 i escaig
contra 60 i 70 anys
clar
és que tens moltíssima gent
en aquests moments
dels 70 anys
que fan la volta al món
vull dir
clar
se'n dona aquesta gran contradicció
per tant
els punts de referència
se'ns estan
se'ns estan
se'ns estan
se'ns estan
canviant una mica
del que no hi ha dubte
és que s'han fet
grans avenços
en investigació
i tractament
en malalties terribles
com l'acida
o el càncer
però les malalties
neurodegeneratives
sembla que són
més rebels
tant a la investigació
i a conèixer
les causes
que les provoquen
justament
per trobar
aquesta solució
150.000 persones
en aquest país
és un nombre
important
de persones
que la pateixen
i el Parkinson
encara continua
sent una malaltia
molt desconeguda
però no només
pels investigadors
sinó
pels malalts
i sobretot
per l'entorn
del malalt
què passa
quan a una persona
al seu metge
li diu
vostè té Parkinson
en principi
no deuen saber
ben bé
què és
la primera reacció
és de por
perquè normalment
quan penses
en una malaltia
de Parkinson
ho associes
potser
en fases
ja més terminals
tots tenim
la imatge
del papa
últimament
amb dificultats
per respirar
o inclús
per parlar
llavors
l'associar
Parkinson
amb aquestes
dificultats
tan greus
fa que la persona
s'espanti
has d'informar
i formar
tant el pacient
com la família
que és un procés lent
que donarà
unes limitacions
sobretot a nivell motor
que poden haver
algunes dificultats
a la llarga
a nivell de la memòria
però que
normalment la persona
ja sol ser conscient
i sobretot
tranquil·litzar-lo
en el cas
que sigui necessari
dir-li que
existeixen associacions
de familiars
que poden informar
i a nivell de grups
de suport
tant a nivell individual
com de família
el pot ajudar
i que també
a més del tractament
farmacològic
que porta el metge
existeixen altres tractaments
que també ajudaran
a pal·liar una mica
els símptomes
però són persones
que han d'estar
sempre molt pendents
d'anar calmet ja
com aquell qui diu
se'ls ha de fer un seguiment
o un cop
se li ha diagnosticat
vull dir
hi ha una pauta
molt general
i...
Bé
el que dèiem abans
de la medicació
que
la resposta
a la medicació
serà variant
en el temps
nosaltres aconsellem
que a partir
del començament
no s'abandoni
aquesta persona
sobretot
tots aquests
tractaments
fisioterapèutics
que són
no mèdics
o sigui
no mèdics
des del punt
no farmacològics
vull dir
són molt importants
ajuden molt
i com més es fa
més el seguiment
i pots estalviar
molt més la medicació
i per tant
l'estàbil de la medicació
és una garantia
que puguem tindre
molts més anys
aquest arsenal
terapèutic
jo voldria
donar un crit
d'esperança
amb les noves tecnologies
no?
les noves tecnologies
de...
en general
amb totes
les noveties
aquestes
neurodegeneratives
però també
en el cas
del Parkinson
sobretot
de les cèl·lules
mare
hi ha una oportunitat
que no tenim
encara
absolutament
demostrat
però que
se lliga
amb el que estem
dient
és que tot allò
que
que és una malaltia
provocada
per una destrucció
d'unes cèl·lules
si ets capaç
de tornar
a posar cèl·lules
i que tornin
a...
que puguin
proliferar
i puguin
tornar a fer
aquell tejit
que s'ha destruït
doncs això
és la gran oportunitat
d'un tractament
per aquest tipus
de malalties
està evidentment
en fase
d'investigació
però
serien
els grans
grups
de malalties
que tindrien
expectativa
amb aquest tipus
de tractament
doncs és una bona
manera
de posar
el punt
i final
el programa
amb aquesta
esperança
en l'àmbit
de la investigació
els agraïm molt
la seva companya
doctor Joan Maria
Zerà
doctora Maria
Pino
gràcies per venir
avui a la ràdio
i comentar-nos
els detalls
d'aquesta malaltia
de la que
tots ens sentim
parlar
però de vegades
no som conscients
de com afecta
persones que podem tenir
en el nostre entorn
moltíssimes gràcies
fins al proper programa
gràcies a vosaltres