.
Les 11 del matí, 10 minuts, encetem doncs aquest temps
que setmanalment ens reservem al matí de Tarragona Ràdio
per parlar d'algunes qüestions que pensem que poden ser d'utilitat
per a tots vostès, esperem que no els hi calgui,
però mai se sap en aquesta vida.
Com dèiem, a parlar de temes relacionats amb l'administració de justícia,
ens acompanya Víctor Roca. Bon dia, Víctor.
Molt bon dia.
Benvingut. Avui el títol, perquè hi posem títol,
és el temps i els processos judicials.
Sembla una paradoxa a vegades, no?
Dius, vols dir que hi ha uns temps, doncs sí, hi ha uns temps segur
que marca la llei i després el desenvolupament en funció del tema
que tractem és un o és un altre, no?
Quan ens referim al temps i als processos judicials,
a què ens referim exactament?
No que la justícia sigui lenta i tot allò que sempre estem comentant,
no és una altra cosa aquesta.
Home, indirectament hem de parlar de la lentitud de l'administració de justícia,
que és evident que moltes vegades hem criticat...
Però que no descobrim res, dient això.
No descobrim res, l'hem criticat,
perquè òbviament quan es dona un servei
i la justícia no deixa de ser un servei al ciutadà,
sempre vols donar-lo de la manera més àgil, ràpida i possible,
ajustada a la legalitat.
Però, bueno, siguem realistes,
el que succeeix a la pràctica és que es dilata i es demora.
Però crec que avui no és tan poc motiu de tornar a parlar un cop més
d'aquesta dilació, que indirectament sempre acabem parlant-hi,
perquè òbviament sempre que estem aquí volem comentar qüestions
també per millorar, per intentar millorar,
o si se'n permet, recolzar aquestes iniciatives
per poder tenir una justícia millor
des del punt de vista d'aquestes dilacions,
d'aquestes dilatacions temporals.
De totes maneres, crec que avui el que volia comentar
és precisament, potser ho enfocarem des de dos punts de vista.
Partint d'un criteri d'una base.
Legalment, normativament,
pràcticament totes les actuacions o activitats
vinculades al món jurídic
tenen uns terminis, un temps dins del qual es tenen que desenvolupar.
Aquí hi ha una casuística bastant àmplia
i contemplada a la llei i a la normativa.
Hi ha molts tipus.
de terminis.
El primer punt de vista, o el primer prisma,
és el punt de vista de quan una persona pot reclamar.
Ja no només judicialment,
sinó amb el pas previ que a vegades hem comentat,
o el pas alternatiu,
de reclamar extrajudicialment.
Hi ha uns terminis.
Jo, per no condensar massa, perquè n'hi ha moltíssims,
n'hi ha normalment, per exemple,
amb el dret civil,
ja hem parlat moltes vegades aquí,
amb les relacions entre particulars,
doncs hi ha uns terminis que oscillen bastant.
Després ja comentaré els més generals.
Però després, clar, també n'hi ha el dret penal.
vinculats al dret civil,
n'hi ha el dret mercantil.
Clar, perquè, perdona, Víctor,
dius reclamar,
però també entenem si parlem de terminis,
reclamar si, clar,
de seguida se'ns va al cap cap al dret civil.
denunciar també té uns terminis?
Correcte.
Ens passa alguna cosa al temps que passa des del fet
fins que denunciem?
També és important?
Correcte.
A veure, en termes generals,
insisteixo,
parlaré d'aquests dos grans pilars del món jurídic,
del món judicial.
Després també tenim el tema laboral,
el tema administratiu,
aquí ho complicaríem més,
però des del punt de vista...
Sí, va, vull parlar amb una cosa molt general.
Molt general, molt general.
A veure, dret civil.
Bàsicament,
amb moltes excepcions i alternatives,
hi ha dos tipus de terminis
per interposar demandes
o reclamacions extrajudicials.
A vegades,
tampoc ho vull reiterar i reproduïn aquí,
però enviant un burofax
i interroma aquest termini
que es diu de prescripció,
normalment.
Bàsicament són un any
per reclamar
presumptes o possibles responsabilitats
extra contractuals,
ara explicaré a veure què és,
i 15 anys
per les responsabilitats contractuals.
Molt senzill.
Dos exemples
perquè quedi ben clar.
Si jo rebo un cop amb el cotxe
d'un altre vehicle,
aquell...
Jo, civilment,
tinc un any per reclamar
el vehicle de darrere,
les companyies segures.
Per què?
Perquè aquell senyor
que m'ha donat el cop
i jo no tenim cap contracte signat.
És un fet,
allò que passa,
no tens previst que passi,
i per tant...
Sí, però jo amb aquell senyor
no tinc més vincle
que aquest cop que m'ha pagat.
Jo no he signat amb ell un contracte.
En canvi,
si tu, jo i Holanda
firmem algun tipus de contracte civil
i jo et tinc que reclamar...
Podria ser una compra-venda,
per exemple.
Sí, o una deute,
o algun tipus de reconeixement.
És igual,
de deute, exactament.
Una compra-venda.
En principi,
partim d'un principi general,
insisteixo,
hi ha 15 anys
per reclamar-ho.
15.
Són les seccions personals
que se'n diuen.
N'hi ha molts més.
Que ens tens per pensar-t'ho, doncs, eh?
Sí.
Si vols reclamar o no.
Sí.
És més,
el Codi Civil sempre diu
que les accions
que no estiguin previstes
amb altres articles
d'aquest Codi Civil
prescriuran els 15 anys,
llavors,
aquesta és l'acció personal.
Cuidado,
entraríem en una casuística,
n'hi ha de 3 anys,
n'hi ha de 5 anys...
I en funció del cas,
és el que tu dius.
En funció del cas,
però m'agradaria dir
això en general,
tampoc tindrem massa temps
per estendre'ns,
perquè la gent sàpiga
que té uns terminis
i que espavili i pregunti.
Que no s'esperi.
Alguna vegada ens hem trobat
amb un accident de circulació,
recordo un cas concret,
que el dia abans
estàvem interrompent la prescripció,
també de casualitat,
perquè si aquella persona
ve dos dies després,
no tenim pràcticament res a fer.
Sí, però, per exemple,
en aquest cas de l'accident de trànsit,
que és el que disortadament
ja hi ha més casos,
aviam,
la gent no s'espera
ni 6 mesos
per reclamar generalment,
quan parlem d'un accident
que no revesteix gravetat,
el copet que deies tu,
generalment, com que de seguida
ens atabalem,
ui, ràpid, ràpid, no?
La tendència és aquesta,
de ràpidament,
per l'assegonança,
pel no sé què.
No dilates tant en el temps
la reclamació,
fins a un any.
Normalment no.
En general.
Normalment no, és cert.
Però també tinc que dir
que hi ha algun cas,
com el que he comentat abans,
que, a veure,
realment,
el particular,
el ciutadà,
doncs,
posa en coneixement
aquest petit cop.
A vegades,
home, si són cops de més entitat,
ja de seguida reacciones.
però aquests petits cops
que es poden produir,
parlo amb la companyia
a veure si m'arreglen,
amb la meva companyia.
I allò,
com diuen en castellà,
l'un ho parà l'autre,
la casa cimbarrera.
És a dir,
un dia tal,
si escolta,
bueno,
esperis,
ara li paguem,
no li paguem,
arreglis el cop
i després li reclamarem,
pam, pam, pam, pam,
i no et dones compte
i et passa l'any.
Alguna vegada ha passat,
poques,
però és d'aquelles coses
que la deixes en un calaix
que algú li donarà,
escolta,
prou coses
he de fer jo
per preocupar-me
d'aquest cop.
Ja, mira,
el tinc arreglat,
m'ha costat 600 euros,
300 euros,
escolta,
ja el tinc arreglat,
ja m'ho solucionarà
la companyia.
Mira,
espavilem.
Òbviament,
les teves companyies
tenen un servei jurídic,
la companyia d'assegurances
que et té que informar
una mica,
però clar,
jo sempre recomano
que estiguis en contacte
amb la companyia
o bé que t'assessoris
d'un advocat.
Si no,
la pròpia companyia
no et satisfà
amb el servei
que et dona
un advocat extern
per estar previngut
si realment
vols reclamar-ho.
Tens dret a fer-ho,
eh?
Però a vegades
el temps passa molt ràpid.
Òbviament,
als 15 anys costa més.
Bueno,
també podria ser, eh?
Però als 15 anys
també què vas a reclamar?
També hi ha hagut
algun cas,
encara que sembli mentida,
després de 10-15 anys
reclamar alguna cosa?
Que hi hagi gent que,
doncs,
per exemple...
Home,
jo entenc allò
d'un dia per l'altre,
però posem 12 anys,
als 12 anys
s'han reclamar un fet.
Ja,
però a veure,
imaginem,
doncs,
que una persona
compra un,
no ho sé,
una parceleta
al camp,
no?
Una parcel·la.
I la compra
amb escriptura pública.
I a vegades,
sense tu saber-ho,
a veure,
el que es tracta
és que sempre
complimentis tot
el que tens que fer,
però,
per exemple,
que no s'inscrigui el registre
i que al cap de
8 o 10 anys
t'encengui la llum
i diguis,
ostres,
això no està al registre civil inscrit.
Perdó,
al registre de la propietat inscrit.
Clar,
aleshores,
reacciona de pressa,
a veure,
per inscriure el registre,
potser aquella finca,
algú de mala fe,
no ho sabem,
s'ha anat venent amb altres persones,
s'ha inscrit el registre
a nom d'un altre,
pot passar.
Vull dir,
hi ha vegades
que potser
de manera involuntària...
Sí,
explicat així sembla que no,
però que passen,
no?
Sí, sí,
a veure,
òbviament passen esporàdicament,
però es donen.
Jo només volia exposar
que,
ja per tancar una miqueta
el tema de dret civil,
civilment,
hi ha aquests dos grans camps
amb moltes excepcions,
i que la gent s'assessori,
que no s'esperi.
Hi ha accions
que tenen terminis
molt més curts,
en temes,
doncs,
de vicis ocults,
sis mesos,
hi ha qüestions més curtes.
Amb el tema de la construcció
és un tema a banda,
també,
no?
Perquè,
Déu-n'hi-do,
aquí ja hauríem de mirar
amb lupa,
pràcticament,
perquè després ve la discussió.
Sí, sí.
No,
i després,
vinculat amb el dret civil,
és el que deia abans,
també parlant d'una manera
molt genèrica.
si hi ha algú
que sigui comerciant
i normalment
les accions,
quan dic accions
és la reclamació,
eh?,
des del punt de vista tècnic.
Les accions
o els terminis
per interposar accions
o reclamar
amb dret mercantil
encara són més curts.
Pel tema
dels principis
del tiempo a sort
o la celeridad
del mercadero,
del comerciante,
com diu el Codi de Comerç,
són més curts.
El mercadero,
li diu el Codi de Comerç?
Sí,
a vegades sí.
Mercadero.
Bueno,
pensem que el Codi de Comerç
espanyol
és de l'any 1885,
copiat
d'un Codi de Comerç
del 1829
que alhora
pràcticament
reprodueix
els principis
dels codis
napoleònics.
Vull dir que...
No és d'estranyar
que la terminologia
que s'apliqui
encara sigui aquesta.
No és el moment.
Un dia,
si un cas,
explicaré anècdotes
de qualsevol Codi,
però en concret
del Codi de Comerç
hi ha articles
que crec jo
en vigor,
que són totalment
arcaics i obsolets.
Costa a vegades
canviar la llei.
Bueno,
dret civil.
Tenim una altra
gran branca,
que és el dret penal.
Tornem al tema
de l'accident
de circulació.
Per reclamar
penalment
en un accident
de circulació
tens sis mesos.
Òbviament,
tothom pot denunciar.
És la denúncia.
Sempre hem dit
que civil
demanda,
penal,
denúncia o querella.
Per què sis mesos?
Això en casos
d'accidents
de circulació?
no només.
Anem a veure.
Un accident de circulació,
si es tramita
per la via penal,
qualsevol pot posar
denúncia,
però aleshores
el jutge valora
si realment
aquella denúncia
pot o té
visos de tirar
de seguir endavant
o es té
que arxivar
perquè no
revesteix
responsabilitat penal.
Per saber si és penal
o civil,
un breu parèntesi,
normalment
és penal
quan
els danixi lesions,
sobretot les lesions
ja revesteixen
una certa gravetat.
Requereixen
unes lesions
patides
en un accident
més d'una primera
assistència facultativa.
Si hi ha responsabilitat penal
o si jo reclamo penalment,
després el jutge
ja veurem
si ho arxiva o no ho arxiva,
un accident de circulació
es tramita
com a falta.
Les faltes,
ja hem parlat aquí
de faltes
i delictes,
les faltes
prescriuen els sis mesos
des que han succeït
els fets.
És a dir,
que si en sis mesos
ningú fa res,
hi ha silenci total i absolut,
si passen sis mesos
només podré anar
a la via civil.
Ja hem dit
que qualsevol
assumpte penal
pot comportar
responsabilitats civils,
indemnitzacions
i et queda oberta
la via civil
d'un any,
de 15 anys,
el que sigui.
Però amb dret penal
les faltes
tens sis mesos
per reclamar-les
via denúncia.
Els delictes
depèn.
Hi ha delictes,
per exemple,
les calúmnies i injúries
que tens un any,
si tu et injúrien
o et calúmnies.
Si m'injúrien
puc esperar-me
fins a 8 mesos
a presentar la denúncia.
Molt bé.
Però normalment
els delictes
prescriuen,
depèn,
el Codi Civil
fa una enumeració,
fins i tot a vegades
fins i tot
he vist discussions,
no?
Segons delictes
menys greus,
més greus,
clar,
depèn,
no?
per exemple,
l'altre dia
vèiem,
encara que sigui un cas
a nivell de dret internacional,
potser servirà d'exemple,
no?
Ahir sortia a la tele
imatges
que es reprenia
el judici
contra en Saddam Hussein
a l'Iraq.
Per uns fets
succeïts
a l'any 82,
hi ha delictes
que pràcticament
no prescriuen,
tots aquests
de genocidis
i terrorisme
i tal,
no?
O a vegades
etarres
que se'ls jutja
després de 25
o 30 anys.
A veure,
en canvi,
vam tenir un cas
que fa poc vam comentar,
crec que m'entena,
també d'actualitat,
que era el del Ramon San Pedro,
que la seva germana
que s'hi havia prescrit
el delicte,
perquè havia passat
més d'uns anys
sense que s'havés fet res.
Això,
aquesta prescripció
és el termini
que tens tu
per reclamar
per aquests fets.
Si algú,
abans d'aquests terminis,
3 anys,
5 anys,
10 anys,
20 anys,
a vegades pràcticament
indefinits,
doncs,
si passen més
d'aquests terminis
ja no pots reclamar-ho
prescriu,
pots anar
en unes altres vies.
Jo soc víctima
d'un robatori
i per diferents circumstàncies
no ho denuncio,
però 3 mesos després
decideixo denunciar-ho.
I a d'entrada
és com estrany, no?
Bé,
hi ha una cosa
que ja no és
la submissió
a la llei,
els terminis,
sinó és una cosa
que els jutges,
això és una recomanació.
Clar,
que després poden dir
escolti,
per què va trigar 3 mesos
a denunciar això?
Aquí hi ha una doble intenció,
no?
Molt bé,
però ja no estem parlant
de terminis de prescripció,
tu tens tot el dret,
estàs legitimada legalment
a acudir
en 3 mesos
o en 8 en 10.
Però després el jutge
ho interpretarà
d'una manera o una altra,
no?
Fa poc amb unes lesions,
a veure,
és el que passa,
no?
Una senyora rep unes lesions,
doncs amb una baralla,
i no va al metge
fins al cap d'uns dies,
sempre és bo anar-hi
de seguida,
a urgències,
encara que no t'hagi fet molt mal.
Si tu vols reclamar,
reacciona i ve a urgències,
perquè si no després
t'hi diran que
pot no ser coetàneo
i pots haver fet aquest mal
o una altra,
però llavors ve el tema
de denúncia.
Per què ha tardat tant
vostè en denunciar?
Per què no ha denunciat abans?
Home,
pot ser que per desconeixement,
per por,
per una sèrie de motius
que poden justificar
aquesta denúncia extemporània.
Jo recomano sempre,
òbviament,
que es faci tot de seguida,
si fa falta que es vagi
al professional i es pregunti.
Però com molt bé dius tu,
Jolanda,
clar,
aquest lapse de temps
que hagi pogut transcorrer
des del moment
que van succeir els fets
fins al moment
que plantegis
la denúncia,
la reclamació,
fa que el jutge
a vegades
doncs et digui
no és motiu directe
per no admetre-ho
o per no tirar endavant
aquest assumpte,
però,
òbviament,
a vegades comporta
doncs
segons quins dubtes
o segons quins
comentaris
per part dels jutges
en el sentit
que, clar,
hi ha un lapse de temps
perquè en Sant Aquem
té la mateixa força
però perd una miqueta
de caliu.
És que des de la mirada profana
pots entendre
que dins del dret civil
sí que es donin
aquestes circumstàncies
que una reclamació
es faci
mesos i fins i tot
anys després
de l'operació
d'això que deies
d'una compra-venda,
uns terrenys,
una parcel·la.
Ara,
dins del que és
l'àmbit penal,
de seguida
tots ens ve al cap
l'accident de trànsit,
el robatori,
l'agressió.
La primera inclinació
és denunciar-ho
pràcticament
de forma
imminent
després de produir-se
el fet.
Per això,
de morar,
aquesta denúncia
fa dir,
home,
el jutge és lògic
que en un moment determinat
pensi que hi hagi
alguna raó oculta.
Sí,
però,
a veure,
anem imaginant-se
un cas
molt desgraciat
i que es dona,
perdó per la redundància,
per desgràcia
en moltes ocasions,
que pugui ser
un noi,
una noia
de menor d'edat,
12, 13 anys,
11 o 14,
que es pateixi
algun tipus de maltractaments
per part de son pare,
de sa mare,
d'algun familiar,
d'algú,
fins i tot
alguna violació,
algun acte...
Quan és gran
és quan es decideix
a denunciar.
A veure,
hi ha vegades que per por,
a veure,
un menor d'edat pot denunciar,
el que passa és que,
bueno...
Hi ha una pressió psicològica,
i que tu arribi un moment
que decideixes fer-ho.
Això seria una causa
més que justificada
i, òbviament,
seria un delicte perseguible.
I val la pena
que no prescrigui,
que hi hagi un marge de temps
perquè pugui...
Efectivament.
Normalment,
en qüestions tan greus,
els terminis de prescripció
són molt més llargs.
Per això,
o una dona maltractada,
Iolanda,
com em passa
desgraciadament
tan sovint
i l'altre dia ho vèiem,
celebrar-se
el dia de la dona maltractada,
que també és
llàstima
que tinguem
que...
Bueno, he dit celebrar-ho...
Comemorar o posar una data.
Sí, comemorar-ho.
He utilitzat una mala expressió.
Perfectament.
Però, bueno,
et donaves compte
que hi ha dones maltractades
que potser per por
no denuncien
i que s'estan molt de temps
i que tornen
amb el marit.
Bueno,
la muller
no vam ser unisex,
però, bueno,
normalment
ja hem parlat
d'aquest tema
també amb antena, no?
Aleshores, clar,
tardes temps
en fer-ho,
doncs per por,
doncs per desconeixement,
per pressions
i pots anar-hi
després.
Òbviament
és el que he dit.
Es té a veure
cas per cas.
El temps,
per essència,
no treu
credibilitat
ni força
en aquell procediment
judicial
que s'insta.
Però,
en alguna ocasió,
com has dit abans,
doncs,
aquestes lesions
que he dit petites,
escolti com és que no va anar
vostè a denunciar-ho de seguida
o no ho sabia.
O aquestes coses
de les calúmnies
i les injúries,
escolta,
que és penós, no?
Tot això que contemplem
a vegades
que la gent s'insulta
i després es denuncia
en sis mesos després
perquè potser els convé
per la raó que sigui.
De totes maneres,
bueno,
també s'ha de veure,
encara que hi hagi
un tema penal
o possiblement penal,
doncs què s'ha fet, no?
Està el moment de denunciar
i a vegades
que potser
doncs s'ha parlat
o si realment
s'ha tingut un contacte
i una negociació
de, per exemple,
escolta,
m'has insultat
però si
dónes una quantitat
econòmica
i em rescabales
el dany
que m'has causat
doncs
realment
ho podem arreglar
i no et denuncio.
Cuidado,
estic parlant de negociar
i hi ha vegades
que quasi que
es pot barrejar
aquest rescabalament
i el xantatge.
I el xantatge.
Compte,
vull dir,
no estic aquí
dient a la gent
que,
escolti,
m'has insultat,
paga'm.
No.
Però hi ha algunes vegades
que,
o si s'ha produït
algun tipus de dany
que potser
dius,
no denuncio
si em repares
el dany
que m'has causat
o el que sigui.
Lleig tot plegat,
però bé,
és el que hi ha.
No,
però no només
per les injúries,
no,
però jo et diria una cosa,
si jo agafo
Yolanda
i,
doncs,
amb un rampell,
doncs,
vinc a casa teva
i et destroso el cotxe
i,
a cop de martell
i et caus uns danys.
O et puc denunciar
o arribem a una cosa
i dius,
calla,
que et compraré un cotxe nou.
Molt bé,
si estem negociant,
tu me dius,
doncs mira,
no et denuncio
si en tres mesos
m'arregles el cotxe
o,
òbviament,
això són causes justificades.
I tant,
i a més,
aquella persona prou generosa,
no?,
de donar l'oportunitat
de rectificar allò que...
Però, clar,
el millor,
de totes maneres,
els danys,
a partir de 400,
és que el canvi
em sembla que són 400 euros,
ara,
el canviar de pessetes euros
primer en 50.000 pessetes
després s'ho van augmentar.
Si els danys
excedeixen d'aquesta quantia,
són delicte,
si són menys quantia,
això és com els furts,
com els surtos.
Aleshores,
clar,
tu saps que si jo et genero
uns danys de 600 euros,
tu em pots denunciar
per un possible delicte de danys
i això ja no només comporta
una possible indemnització,
sinó una possible pena
o condemna.
Si tu,
crec que amb bon criteri,
dius,
mira,
escolta,
aquest senyor,
doncs,
li va agafar un atac
de bogeria
o d'allò,
doncs,
miri,
escolta,
si vostè em paga
ja puc trucar
i demanar excuses,
molt bé.
I arribar a un acord raonable.
Molt bé.
Podria justificar-se
aquesta dilatació,
aquesta demora.
Capítol,
la banda,
que en tot cas ja
ho tractarem un altre dia,
les qüestions del temps
de les prescripcions
en l'administració.
Això ja és un altre
univers,
que regeix d'una forma
molt diferent
a tot això
que hem parlat,
no?
Sí,
a més a més,
crec que avui
potser serà objecte
d'una altra xerrada.
Pràcticament hem pogut
parlar dels terminis
des de la part
que interposa l'acció,
des del ciutadà,
des de les parts
en un procediment.
Després,
quan hi ha,
mentre,
això seria,
potser avui ho anticiparem
per qüestions també
de temps,
però ja vindria
la segona part.
L'administració de justícia
amb els processos,
amb el procediment,
està supeditada,
també sotmesa,
amb uns criteris normatius
de temporalitat
per poder dictar resolucions
o per poder emetre
un dictamen,
tu amb un procediment
més enllà
d'aquests terminis
de prescripció,
doncs,
potser et donen
tres dies
per recórrer
i tu ajustes
els tres dies
des que tu notifiquen.
però l'administració
de justícia
té també uns terminis.
El jutge
té deu dies
per dictar sentència.
Normalment,
degut
a una sèrie
de factors,
bàsicament,
doncs,
a la quantitat
i un dels motius
de la demora
de l'administració de justícia
no és que la llei
estigui mal feta,
també tenen terminis,
però,
òbviament,
no es poden complir.
Tu com a ciutadà
no pots reclamar,
dius,
escolti,
em van dir
que en deu dies
dictarien sentència
i n'han passat més.
És que diran
que degut
moltes vegades
perdó una cosa
molt significativa.
En un judici penal,
el jutjat de l'Upenal,
aquí a Tarragona
m'ha succeït
en més d'una ocasió,
des que es qualifica
la causa,
és a dir,
un escrit de conclusions
provisionals
i sobre la fase
de judici oral,
hi ha uns terminis
perquè celebri el judici,
però hi ha vegades
que el jutjat de l'Upenal
t'envia
una notificació
dient que degut
a l'estat
de col·lapse
del jutjat
del penal
i el gran número
de causes pendents,
doncs ens demorarem
o hi haurà alguna demora,
etcètera,
etcètera.
Això també passa
no només
en l'administració
de justícia,
sinó,
com dius tu,
en procediments administratius
amb els quals
l'administració
a vegades treu resolucions
expressament per dir
escolti,
no m'ha donat temps
d'ajustar-me
als terminis
que se'm recullen
a la llei
de procediment administratiu
o altres normatives
de l'administració,
també passa
en temes laborals,
això s'extensiuen a tot
i et dicten
aquesta resolució
dient-te precisament
que no s'ajustaran.
Normalment,
jo és que juraria
que poquíssimes vegades,
a no ser que et dictin
sentència in boche,
és a dir,
allí mateix a la sala
et diguin
escolti,
dic tu sentència,
cosa que es pot fer
amb segons quins procediments,
jo diria que
els terminis
processals
i administratius
no s'acompleixen
pràcticament mai.
Aviam,
aquest espai no prescriu,
però el temps sí que passa,
Víctor,
ho deixem aquí,
però bé,
continuarem parlant
del temps
i l'administració
de justícia.
No serà la propera setmana
que, com saben,
és festiu,
sinó ja a l'altra.
Passarem l'aquaducte
i tornarem aquí.
L'aquaducte,
i mai millor dit,
aquesta setmana vinent
és aquaducte,
no pont.
Moltíssimes gràcies,
Víctor Roca,
i en cas que puguis fer
aquesta obra d'enginyeria,
que et vagi molt bé.
Bé,
intentarem fer alguna cosa.
Gràcies.
Adéu-siau.
Adéu, bon dia.