Sintonia de Tertúlia, matí de Tarragona Ràdio, matí de dimecres,
temps per comentar algunes de les qüestions de la jornada.
Avui tenim dos regidors de l'Ajuntament de Tarragona,
Alejandro Fernández, del Partit Popular,
tinent d'alcalde de l'Ajuntament.
Alejandro, bon dia.
Bon dia.
Un altre regidor, en aquest cas Esquerra Republicana, Sergi de los Rios.
Sergi, bon dia.
Hola, bon dia.
Ens acompanya també el president del Col·legi de Metges de Tarragona,
el doctor Josep Maria Soler Poblet.
Doctor, bon dia.
Molt bon dia.
I esperem un quart contertúlia encara.
Esperem que s'incorpori de seguida,
que és el president del Gremi de Llibreters, en aquest cas Pitu Rovira.
Amb ell també volem convertir aquesta estona tertúlia
per comentar algunes de les notícies de la jornada.
Un primer titular, perquè a més és notícia avui de portada en alguns diaris,
i nosaltres també l'hem destacat prou en els informatius,
és un estudi de la Confederació d'Empresaris de la província de Tarragona
que posa en evidència aquella desigualtat
de la que tant es parla dels salaris de les dones tarragonines.
Cobren un 30% menys que els homes de la demarcació.
És un estudi que detecta que el salari mitja per hora de les dones
equivalen a un 64% dels sous, dels salaris dels homes.
Una diferència que en el cas de Tarragona és força més important
que la resta de Catalunya.
Diuen, entre altres factors, que aquí les dones tenen una presència majoritària
en els treballs, en les feines, a temps parcial.
Potser perquè el sector serveis, el sector turisme, té un grau prou important.
No sé si els sorprenen o no aquestes dades, però en fi...
Aviam, no és que sorprenguin perquè, en definitiva,
quan es parla d'aquesta mena d'estudis ja fa molt de temps
que les xifres s'acostumen a anar en aquesta direcció.
De tota manera, i ni que sigui per posar una mica d'optimisme en això,
una de les coses que podria canviar l'orientació d'aquestes xifres
seria el fet que precisament les dones, cada cop més,
i fins i tot ara més que els homes, cada dia arriben amb més qualificació
i estudien més titulacions de grau superior.
Això podria comportar, de cara al futur, que les xifres canviessin una mica,
però, evidentment, les veiem amb certa preocupació.
Sergi.
Sí, realment són unes xifres que no només a les dones tarragonines,
sinó que, en general, arreu del país es reproduirien
en unes xifres més o menys semblants.
Aleshores, aquí s'ha de tenir en compte, això és una mitjana,
per tant, està calculat el total de dones que treballen
per les diferents graus de responsabilitat.
El que seria realment preocupant, que no sé si aquest estudi ho diu o no ho diu,
és el fet que per igualtat de responsabilitat
estiguessin cobrant exactament el mateix que un home.
És a dir, una alta directiva ha de cobrar el mateix que un alt directiu
i un PO ha de treballar el mateix, tant si és home com és dona,
ha de cobrar exactament el mateix.
És a dir, jo crec que és en aquest punt, en igualtat de responsabilitat,
on realment han de cobrar el mateix.
Aleshores, el fet que cobren el 30% menys,
considero que és una mitjana,
i aquí ens trobem diferents en homes i dones.
Evidentment, si la mitjana és inferior és que en aquests llocs d'alts directius
hi ha més homes que dones.
Clar, perquè també està el tema de...
Aviam, jo no he vist tampoc l'estudi sencer
i només el que surt amb els diaris,
però també s'hauria de contemplar factors com ara
que potser incrementen aquesta xifra,
com on estan treballant les dones immigrants,
que potser també és un dels factors...
És a dir, jo no he vist completament l'estudi,
de manera que determinades conclusions
també seria una mica precipitat formular-les.
Doctor.
Jo és que sóc escèptic amb aquesta classe d'anàlisis i d'estudis que es fan,
o que es publiquen, més ben dit,
perquè això és com a la cara oculta de la luna.
Hi ha una part d'aquest estudi que no sabem,
i no sabem com s'ha fet,
ni exactament què és el que està aquí contemplat.
Jo el que dic és que a mi em sembla que,
homes i dones som iguals,
així hem estat concebuts i així s'ha de reconèixer,
i és cert que el rol històric, el paper,
el rol històric de la dona,
l'ha portat a una discriminació en aquest sentit,
i que això, les polítiques socials dels països més avançats,
han d'anar corregint a poc a poc,
i que no canviarà d'un dia per l'altre.
I, dit això, el que a mi em sembla és que home i dona,
qui ha de guanyar la vida i qui se l'ha de guanyar millor,
és aquell que està més preparat,
amb independència de sexe, edat, ideologia i de més.
És a dir, jo crec que, en aquest sentit,
el directiu, sigui home o dona,
que sigui un bon directiu,
ha de tindre un sou reconegut,
el metge, sigui home o dona,
ha de tindre un sou que, per cert,
els metges cobren el mateix els homes que les dones,
malament, però cobren el mateix.
Doncs això, això és el que té que ser.
I el que més, tot això és, no ho sé,
jo crec que té un cert grau de teatralisme
que no ens condueix a res.
El que deixaria clar, segurament, aquest estudi,
és que encara estem una mica lluny de la igualtat,
en molts camps, no?
També era aquest, també en el...
Però això no necessitem cap classe d'estudi,
això és d'una evidència tan absoluta
que ho tenim tots molt clar
i només cal passejar pel carrer
perquè un se'n doni en contra d'aquesta situació.
I, afortunadament, això va canviant,
però tampoc podem pretendre
que una societat que porta segles
amb aquest paper de la dona en la societat,
el canvi d'un dia per l'altre,
perquè és impossible.
El que és desitjable és que no hi hagi d'haver...
No sé com explicar-ho,
però a mi el que m'empiba molt és quan diuen
escolti, un partit polític, X,
el que sigui, ha decidit que les llistes
han de ser 50% homes i 50% dones.
Jo això ho trobo ridícul.
És a dir, per què no 100% dones,
si en aquell moment són les més qualificades en aquell moment?
Totalment d'acord.
El que ha de ser la dona és fer exactament el mateix paper
i els mateixos drets i estan en igualtat amb l'home i punt.
i el que més són històries.
I és que el que s'ha de reconèixer és que la persona més qualificada
i la més preparada és la que té que estar al capdavant del que sigui
amb independència absoluta del seu sexe.
I el que més és teatre.
Una de les coses que diu l'estudi és que justament hi ha un percentatge més gran
de dones amb títols universitaris que no pas els homes.
Jo això no ho he vist, però fa un moment ho deia
que ja sabia d'aquestes xifres perquè fa temps
i que això de cara al futur podria invertir la tendència.
Jo és que estic molt d'acord amb el que han comentat els dos companys,
però del tot, fins i tot algunes opinions políticament més incorrectes
que jo subscric perfectament i que no m'atreviria a dir
per determinades circumstàncies, però que estic totalment d'acord.
Com a metge no tinc cap política en aquest moment.
Però estic totalment d'acord sobre el que s'ha comentat,
que això sí que fins i tot ho puc dir,
que estic totalment d'acord de dir als partits polítics
quins candidats han de posar.
Això és negar la igualtat d'oportunitats
i substituir-la per una suposada igualtat de resultats
que en el fons és discriminació.
Perquè és discriminació, és partir d'un fet discriminatori.
I també estic molt d'acord amb el que ha dit el Sergi
que de tot el més important
ja no és tant xifres sobre determinades circumstàncies
com si per una mateixa feina, exactament igual,
de les mateixes responsabilitats, estan cobrant més o menys.
Aquest és el rovell de l'ou del problema.
No si és dediquen...
Això és el que no diuen les enquestes.
Exactament, que això és més complicat de valorar-ho.
En fi, l'actualitat del dia ens deixa altres notícies.
Podem tenir una tertúlia força vària de comentaris.
Avui, per exemple, també és notícia a qüestions turístiques,
perquè ahir es presentava un pla de dinamització turística de la ciutat
per part de l'Ajuntament, amb una inversió prevista d'un milió i dos cents mil euros,
però amb la recerca, i aquí segurament és el més important,
amb la recerca de les ajudes del suport econòmic
de les institucions supramunicipals, Generalitat i Estat.
Ho presentava el tinent d'alcalde Francesc Enricomà,
i en fi, ara són els governs de Catalunya i els de l'Estat
els que han d'avaluar el projecte, la proposta,
i decidir si li donen suport econòmic.
D'alguna manera el pla pretén donar una empenta gran, forta,
a totes les possibilitats, a tot el potencial turístic de la ciutat.
No sé si els contartulis consideren que tenim un potencial prou ja explotat,
o que encara queda molta feina per fer,
i que aquest pla, o un pla, o una proposta com aquesta,
és interessant i fins i tot necessària.
A mi si m'ho he preguntat el teu tema és que parlin els polítics,
parlaré com a ciutadà.
Jo crec que Tarragona i les seves comarques,
tot el que és la històrica província de Tarragona,
té un potencial, jo crec que turístic, extraordinari.
Gaudim d'un clima privilegiat,
un clima mitjà durant tot l'any que és privilegiat,
d'una costa que és extraordinàriament molt per damunt superior a la resta de Catalunya,
molt per damunt superior a la resta de Catalunya,
i a més a més gaudim d'una història que ja voldrien moltes ciutats i molts països tenir.
Per tant, el potencial turístic de Tarragona és extraordinari.
Dos, o segon, en segon lloc,
el tenim suficientment explotat?
Ni de bon tros, ni de bon tros.
Estem en mantilles, com diuen.
A les basaroles.
A les basaroles.
I tercer, home, jo crec que els governs de Catalunya i el govern de l'Estat
té l'obligació i el deute moral d'ajudar en aquest tema de Tarragona.
El deure, sobretot.
El deure.
Tarragona i les comarques de Tarragona
és probablement de les províncies espanyoles
que té més elements arquitectònics i històrics, evidentment,
que van fer que fos declarada patrimoni de la humanitat, patrimoni mundial.
A mi em sembla bé que l'UNESCO,
quan declara patrimoni del mundial,
et posi obligacions i no et doni res a canvi,
perquè l'UNESCO, com a donar, no dona res, ni un duro.
Però, aleshores, sí que el govern de l'Estat i el govern del país de Catalunya
té l'obligació de col·laborar en el manteniment millora
i millora i explotació, justament, d'aquesta qualitat de ser patrimoni mundial.
Per tant, el que seria absolutament inversemblant des del meu punt de vista
és, un, que l'Ajuntament intenti fer un esforç pressupostari
per posar diners en promocionar turísticament a la ciutat,
però que no fos correspost tant pel govern de l'Estat
com pel govern de Catalunya.
Sí, sí.
A veure, en primer lloc, felicitar-nos tots plegats,
perquè hi ha un pla, hi ha un pla de dinamització,
crec que feia molt de temps que era necessari.
De fet, el turisme en el global del país
aporta el 12% del PIB, aproximadament.
Per tant, estem parlant d'un sector,
des d'un punt de vista econòmic, importantíssim.
Importantíssim.
Per tant, també a Tarragona és molt important,
com a desenvolupament econòmic de la ciutat,
tenir aquest sector molt ben cuidat
i saber cap on anem.
Per tant, aquest pla era necessari,
és un pla que jo encara no l'he vist,
de fet, la resta de grups,
els que estem a l'oposició,
encara no han tingut l'oportunitat d'analitzar-lo,
però, si més no,
el que sí deu establir són
quins són aquells punts febles de la ciutat,
i quins són els punts forts,
i quines són les oportunitats,
allò del típic anàlisi,
el DAFO, que s'anomena,
i les oportunitats i les amenaces.
Per tant, des d'aquest punt de vista,
ja era hora de tenir un pla d'aquest asil donat,
que és un sector
que té uns components econòmics importantíssims.
A l'hora, és potencial?
Moltíssim, moltíssim.
Que s'ha avançat, sí,
però potser calia un full de ruta,
per saber cap a on teníem d'avançar en aquest aspecte.
Col·laboració d'altres administracions, evidentment.
Quan estem parlant,
moltes vegades en aquesta mateixa tertúlia,
hem parlat de diferents grans projectes per a la ciutat,
i quan estem parlant de grans projectes,
l'Ajuntament de Tarragona,
en solitari,
des d'un punt de vista financer,
de finançament,
no ho pot portar endavant,
perquè són plans i projectes
que superen l'àmbit municipal.
Per tant, crec entendre que aquest pla,
ara ens ho aclariran,
aquest pla ha estat presentat a la Generalitat,
diguéssim, i també a l'Estat,
exacte, perquè es doni una aprovació, etc.,
i pugui tirar endavant
i, aleshores, poder tenir aquest finançament.
Però jo crec que és fonamental.
és un aspecte que encara podem créixer moltíssim.
En general, quan parlem del turisme,
sempre s'anomenem allò que si està en crisi o no està en crisi
el model aquest del sol i platja.
Més que el model sol i platja
i buscar-ne un d'alternatiu,
considero que el sol-platja
és un element nuclear,
però aquest element nuclear
s'ha d'anar vestint d'altres elements al voltant.
Només sol i platja no anirem enlloc.
Ara, el sol i platja,
que és el principal atractiu,
amb altres components forts al voltant,
que el complementin és realment
el que fa la fórmula guanyadora,
i Tarragona té les condicions per fer-ho,
com abans es deia.
Té l'element de la situació,
té l'element del clima,
té l'element cultural,
l'element històric,
l'element d'aquesta...
Tarragona també estem molt a prop de l'interior,
i, per exemple,
molt connectats amb el que podria ser
la ruta del Císter,
per exemple,
que ho tenim aquí al costat mateix.
Per tant,
en definitiva,
donar-ho enhorabona
i ja era hora
que tinguem un pla d'aquestes característiques.
Alejandro.
Sí, per posar una mica fil a l'agull
algunes de les idees soltes
que, per exemple,
ha comentat el Sergi.
Aviam,
sol i platja,
en el cas de Tarragona,
si fem una mica de perspectiva,
l'aposta és per turisme de qualitat,
basat sobretot en el turisme cultural.
És a dir,
sol i platja,
tenim platges,
però platja pot ser Cambrils,
platja pot ser Salou,
però a Tarragona,
en aquest cas,
l'aposta fonamental
és turisme de màxima qualitat
en l'àmbit cultural
i seria al revés.
La platja és el complement
al fet del turisme cultural.
Si fem una mica de perspectiva,
ja dic,
les potencialitats del turisme a Tarragona
són evidents
i amb això
ho tenim tots claríssim.
El que és evident
és que des de l'Ajuntament de Tarragona
i concretament
en aquest cas
nosaltres
ens vam encarregar
de la promoció de la ciutat,
hi ha dades
que reflecteixen clarament
que hi ha hagut
una aposta forta
pel turisme a la ciutat
des del punt de vista
de l'administració local
de l'Ajuntament.
Des de l'any 2000
que ens vam fer càrrec
de la promoció de la ciutat,
s'ha multiplicat
per quatre
el pressupost
del patronat de turisme.
Per quatre,
que es diu abans.
Aviat.
Després resulta que,
per posar un exemple,
prou claridor
que no té res a veure
amb l'Ajuntament
però que és curiós.
Ningú construeix un hotel
per arruïnar-se
i resulta que a Tarragona
s'ha multiplicat
per dos els hotels.
Això ja és
provar clara
que ha millorat
la capacitat d'atracció
de Tarragona
com a destinació turística.
En concret,
sobre el tema
del pla turístic
que es va presentar
precisament ahir.
Jo crec que,
primer,
la col·laboració
de les altres administracions
és fonamental,
això és evident.
Aquest pla,
sobretot el que fa
és,
com es comentava abans,
una diagnosi,
però també línies d'acció.
Primer,
per ser capaços
de millorar
el paquet turístic
que té Tarragona
amb creació
de noves rutes,
com el que s'ha comentat,
és a dir,
oferir un paquet turístic
més complet
aprofitant els actius
que tenim.
Després,
buscar vies,
que és una de les assignatures
pendents
que té Tarragona
de col·laboració
entre l'àmbit públic
i l'àmbit privat.
i després mesures
que és importantíssim
en el camp
de la sostenibilitat.
En definitiva,
és com es deia abans,
un full de ruta
que Tarragona necessitava
i pel qual
s'ha estat treballant
durant aquest temps.
El que dona la sensació,
perdonim un moment,
és que,
a part que a les administracions
també s'ha d'implicar
la societat civil,
hi ha vegades
pot donar la sensació
que no ens ho acabem
de creure gaire,
això de les grans
potencialitats turístiques
de Tarragona.
Els hi pregunto,
no ho sé,
segurament sí,
cada cop més,
però fins i tot potser
es construeixen hotels
i són les empreses
de fora, evidentment,
les que pensen en Tarragona
i potser la societat civil,
el teixit social de Tarragona
no s'ha acabat de creure
fins ara
o fins fa relativament poc
la potencialitat turística
i l'atractiu turístic
de Tarragona.
Ho veuen així o no?
Com evident.
No ho sé,
jo ho pregunto, eh?
Jo estava escoltant
i amb interès,
de veritat,
perquè es deien coses
força importants,
parlàvem del turisme
de qualitat
de la ciutat de Tarragona
o de les nostres comarques,
amb el que deia el Sergi,
etc.
A mi em sembla molt bé,
però no ha estat així històricament.
Tarragona va ser turisme
d'Esperdenya.
Deu ser la província d'Espanya
que té més càmpings
de nivell
més aviat baix
de l'estat espanyol.
Això és el turisme
que aquí es va explotar.
I trencar aquesta tendència
costa.
El turisme de cuneta
i de menjar el plàtan
i la tomàquet
a peu de carretera.
Aquest era el turisme
que va arribar
en aquesta zona.
I aquest turisme
costarà moltíssim
que el puguem erradicar
i que es pugui transformar.
Això no vol dir
que no ho hagin de fer.
Això, per un gató.
En segon lloc,
des del punt de vista
de la societat civil
en què he tingut
el plaer
i la satisfacció
i el goig
d'haver-hi participat
i de seguir participant
encara i molt
a banda d'altres activitats.
home, la percepció
que nosaltres tenim
és que Tarragona
la província
com a província
és la ignorada.
És la ignorada
per les administracions
històricament.
És a dir,
nosaltres
hem de ser els primers
i amb això
s'ha de fer un esforç col·lectiu
de creure'ns
que som els millors.
Perquè si nosaltres mateixos
no som els que ens ho creiem
ja anem malament.
Però també hem de fer
l'esforç
de fer que els altres
creguin en nosaltres
i que hi col·laborin.
I home,
jo crec que en aquest moment
disposem d'un govern
a Catalunya
i d'un govern a l'Estat
que són del mateix color
i que tenim l'oportunitat
de que les forces polítiques
de la nostra terra
influeixin una mica
en aquest sentit
i puguin ajudar més
a la ciutat
i a la província.
No hem d'oblidar,
seria també una equivocació
que féssim plans
estrictament localistes.
Això seria un error.
S'ha de tenir més ambició
i més visió de futur.
i després,
home,
el que s'hi ha de fer
l'administració pública
tarragonina
és acabar
d'un cop
per sempre
amb aquesta història
permanent
de la dicotomia
indústria-turisme
i la baralla permanent.
Això és inacceptable
des del punt de vista
de gent del carrer
perquè és que
el que estem fent
és marejar la perdiu
i el que estem fent
és donant la imatge
que aquí
les coses no funcionen,
que estem enfrontats
permanentment
i tirant-se els trastos
pel cap cada dia.
Això és el que no pot ser també.
A mi em semblen molt bé
plans amb inversió
però plans
amb culturització
de les persones
que estan al capdavant
representatives
de la gran dicotomia
que viu la província de Tarragona
i que
no ens enganyem
el futur
perdó
el futur passat immediat
és de creixement
i ho ha estat
mercès
a la indústria
que ha vingut
a la nostra ciutat
i això
s'ha de reconèixer
s'ha d'acceptar
i s'ha d'entendre
i també
és obvi
que aquesta és una província
on s'ha fet
una aposta turística
molt important.
Tenim el Port Aventura
aquí al costat
que és un motor
una màquina de tren
que es tira molt
i que porta
gran quantitat
de moviment
de gent
cap aquí
i que
d'alguna forma
nosaltres hauríem de ser capaços
que aquest moviment
també arribés
a Tarragona
i rebotés
després del Port Aventura
a la visita cultural
de les nostres
capacitats
i possibilitats
que tenim
per tant
jo crec que
és important
un pla
estratègic
un pla d'inversions
en el que
necessàriament
hem de comptar
amb les administracions
nacional
i supranacional
és a dir
estatal
Catalunya
Espanya
i finalment
políticament
s'ha de combatre
aquesta
seu d'enfrontament
que no és que sigui
un enfrontament
visceral
i viscut diàriament
però de quan
va sortint la notícia
que jo crec que
fa més mal que bé
de tant en tant
molt sovint
jo
això ho he dit
jo no m'ho he traït
ho deia perquè
agafant el fil d'açult
que deia
no sé si
els altres
contartulis estarien d'acord
que a vegades
aquesta dicotomia
permanent
ja aquest debat permanent
ens acaba de fer mal
amb una imatge
amb això estaria d'acord
el Sergi i l'Alejano
fa molt de mal
fa molt de mal
perquè a més a més
a veure
és que va en contra
del que aquí
hem sabut compatibilitzar
les persones
que vivim a Tarragona
històricament
no?
de dir
escolta'm
és absolutament compatible
tenir una indústria química
potent
com la que tenim
i la que hem anat tenint
i la que tindrem
i alhora
doncs
poder potenciar
zones
de la Costa Daurada
és que estem venent
la marca Costa Daurada
a l'hora de tenir
un polígon
petroquímic
per tant
amb aquesta convivència
vaja
jo tinc 35 anys
i he viscut
i he nascut
i hem prosperat
exacte
jo he nascut
ja amb aquesta convivència
al meu interior
i estic convençut
que la majoria
de tarragonins i tarragonines
hi estan
en aquest punt
només m'agradaria
una petita
o soprallar
un tema
que crec que
el senyor Soler Poblet
ha tret
i d'una manera
encertada
que és
el fet
d'aquests plans
turístics
no fer-los
estrictament
des de l'àmbit
local
és a dir
sí des de l'àmbit
local
però
absolutament
coordinats
amb l'entorn
perquè
quan
es produeix
una atracció turística
cap a les nostres comarques
també
és allò
aquell petit exemple
que posava
sobre el tema
de la ruta del Císter
per exemple
o per exemple
abans que parlàvem
de la província
de Tarragona
doncs per exemple
a finals de l'any 2004
es va donar
el pla d'excel·lència turística
a les Terres de l'Ebre
per tant
amb aquesta línia
ja s'ha treballat
i crec que és molt important
gent que ve
no sé
d'Holanda
o d'Alemanya
doncs quan
li posem
uns bons atractius
com el de Tarragona
com el de les Terres de l'Ebre
estem fent uns atractius
perquè vinguin
cap a les nostres comarques
i en definitivament
tots
tots ens beneficiem
d'aquest aspecte
gent que va
directament a Port Aventura
a Salou o a Camils
que vinguin aquí
amb això
em referia jo abans
al sol platja
complementat
i als vols de baix cost
que tenim ara
fa pocs dies
va sortir un altre informe
un estudi
encarregat pel Patronat
de Turisme de la Diputació
que realment
parlava de l'impacte econòmic
d'aquests vols
exacte
jo quan deia el sol platja
em referia
imagineu-vos Tarragona
com la tenim
però que
tingués un clima
com el que tenen
a Dinamarca
per exemple
estic convençut
que la cosa
no podríem estar parlant
amb els termes
que estem parlant
no ara
per tant
hi ha un nucli
que és natural
que és el del clima
que tenim
que això
està molt bé
per ell mateix
però que
evidentment
necessita uns
uns puntals
fortíssims
per poder-lo acabar
d'explotar
parlant
en clau
més tarragonina
de ciutat
i ja que parlàvem abans
i també s'ha tret
encertadament
el tema de la dicotomia
i de la dialèctica
química-turisme
jo el que crec
és que Tarragona
és l'hora del turisme
i això no significa
en cap cas
a Tarragona
ciutat
no significa
en cap cas
que no sigui
l'hora de la química
la química
en quant a extensió
ha arribat
a uns límits
raonables
i potser
el següent pas
que ha de donar
és cap al valor
afegit
la capacitat
de ser sostenible
en el futur
perquè la necessitem
i en el cas
de Tarragona
del que es tractava
perquè no ho teníem
perquè no ho teníem
era tenir molt clar
el model
de turisme
que volíem
per la ciutat
de Tarragona
i finalment
sembla que ho tenim
més consensuat
que és el tema
d'apostar
per el turisme
de qualitat
cultural
nosaltres a Tarragona
jo crec que
turisme massiu
de sol i platja
no el volem
això és evident
perquè això afectaria
la nostra qualitat
de vida
i segurament el podríem
tenir
la competència
aquí al costat
i jo crec que
és una de les
perquè després
es poden fer valoracions
sobre si s'ha tret
més o menys
profit a la candidatura
a Tarragona
a Patrimon i la Humanitat
aquestes coses
que es diuen
des del conflicte polític
i demés
però el que és evident
que és una de les tasques
que en aquest cas
el Quico Ricomà
la Mercè Martorell
han fet més
durant aquests darrers anys
és una tasca
de pedagogia
hem arribat
a consensuar
un model de turisme
anem a apostar
per aquest model de turisme
i si mirem
la seqüència del temps
del que s'ha fet
jo crec que els resultats
són raonables
clar els instruments
tenim clar
que és necessària
la col·laboració
entre l'àmbit públic
i privat
tenim molt clar
que necessitem millorar
els paquets turístics
que tenim
i el paquet en general
de tota Tarragona
i comencem
a posar fil a l'agulla
amb aquests objectius
i jo crec que és una tasca
que ha sigut
raonablement satisfeta
Un sector turístic potent
i un sector industrial potent
necessiten bones infraestructures
ho dic perquè
en els últims minuts
de la tertúlia
els hi proposo
comentar unes declaracions
que feia ahir
el subdelegat
del Govern Central de Tarragona
Joan Maria Balló
ara fa un any
que està en el càrrec
va parlar de seguretat
va parlar d'immigració
va fer balanç
de la tasca feta
i va parlar d'infraestructures
i d'infraestructures
va dir que creu
que en el termini
d'entre 4 i 8 anys
en un període
entre 4 i 8 anys
tota l'àrea del Camp de Tarragona
s'haurà posat
d'alguna manera
al nivell
en el qual
hauria d'haver estat
des de fa anys
i nomenava el tema
de l'autovia de Montblanc
nomenava el tema
de l'autovia del Mediterrani
és a dir
l'A7 o antiga
o en fi
el que coneixem tots
com la 340
amb totes les seves variants
parlava de la circunvalació
de Tarragona
parlava de l'AVE
de la velocitat
de la posada a punt
de l'aeroport de Reus
entre 4 i 8 anys
massa optimista
doctor Soler
no
aquelles vegades
que parlem d'infraestructures
per mi poc
encara
peca de defecte
és a dir
Tarragona
si volem
realment
que les nostres comarques
i parlo ja
en plan més provincial
per entendre
la demarcació
és la demarcació
encara és provincial
i a més
jo crec que
tampoc és tan dolent
que sigui provincial
en aquest sentit
és bo
perquè
la diversitat
que té Tarragona
no la té
molt poques altres
ciutats
o províncies
o espais
ho disposen
això
nosaltres tenim
unes platges riquíssimes
tenim una muntanya
extraordinària
tenim un riu
i tenim
elements
per atraure turisme
i a més
una riquesa
històrica
increïble
vull dir que això
és un conjunt
que s'ha de valorar
home
jo crec que
Tarragona
el que necessita
és
si volem
que tot això
funcioni
que el turisme
funcioni
i
que el ciutadà
tingui la sensació
que té
o disposa
d'una certa
seguretat
pel tema
de la química
són
les comunicacions
com li calen
i com hi ha calients
fa molts anys
per tant
qualsevol cosa
que s'assembli
el que fa
10 anys
que necessitàvem
ja arriba tard
és a dir
tot això
ha d'estar superat
nosaltres necessitem
una comunicació
a través
del nostre port
necessita
una comunicació
extraordinària
l'aeroport
necessita una comunicació
la petroquímica
necessita
aquesta comunicació
i els ciutadans
també tenen dret
a poder circular
per carreteres
com Déu mana
i no per vials
que fan riure
i si pot ser
sense pagar peatges
no no
si pot ser
no
home
ja toca
ja toca
que portem
a veure
que queden
només 3 minuts
aquestes previsions
4-8 anys
un període
d'allò
per posar-nos a punt
en temes infraestructures
i aquestes mateixes
paraules
que deia ahir
el senyor Balló
els havia sentit
prèviament
amb el diputat
d'Esquerra
al Congrés de Madrid
el Josep Andreu
de Montblanc
això vol dir
que s'ocupien
les frases
per fi el tripartit
es comunica
ja fa
no
el tripartit
està a Catalunya
a Espanya
realment
no hi ha tripartit
senzillament
és encara pitjor
és encara pitjor
el desgavell
és encara pitjor
no no
però jo t'ho deia
per algunes reunions
el Josep Andreu
el diputat d'Esquerra
a Madrid
crec que de poc temps
sí
és el responsable
dins el grup parlamentari
dels temes d'infraestructures
i realment
quan van votar a favor
dels pressupostos generals
de l'estat
ara al desembre
del 2004
doncs ell va ser
precisament la persona
que va estar negociant
tots aquells punts
que s'incorporaven
des d'Esquerra
per als pressupostos generals
de l'estat
i per tant
que ens van permetre
votar a favor
i quan va acabar
tota la negociació
realment
allò que feia
el comentari
de dir
escolta
el camp de Tarragona
en 4 anys
pot fer un salt
amb infraestructures
que no l'ha vist mai
evidentment que ve d'un retard
però pot fer un salt
important
i en aquest aspecte
doncs
ja ho sé
que a vegades queda de lleig
allò de penjar-se medalles
però des d'Esquerra
i en concret
el Pep Andreu
ha tingut molt
molt a veure
Sí
jo
aviam
no tinc cap problema
en creure amb el subdelegat
però amb una mica de por
que no faci un exercici
de voluntarisme polític
perquè si hem de mirar
l'any que porta
el govern central
doncs si resulta
que teníem
per posar un exemple
en Clau Tarragona
un projecte de variant
ja aprovat
de la legislatura anterior
i hem tingut
que passar un any
marejant-la per 10
per finalment
acabar
amb el mateix projecte
que teníem
doncs és evident
que les perspectives
no són massa bones
i no ens conviden
massa a l'optimisme
ara bé
torno a repetir
jo per exercici
de voluntarisme polític
i optimista
segurament
no em guanyarà ningú
però hem de reconèixer
que les coses
no s'estan fent bé
ja estem a que no tinguin temps
perquè ara el debat
ens portaré a dir
si en fi
amb això que està previst
per entre 4 i 8 anys
tenim prou
o ja fem tard
com deia el doctor Soler
és evident que no
a més
escolti
en política
mai s'ha de dir
ja estic d'acord
ja en tinc prou
perquè llavors
estàs fet seguda
per vida
sempre s'ha de demanar més
en fi
s'acaba el temps
s'acaba la tertúlia
d'infraestructura
segurament podrem parlar
un altre dia
i en moltes altres tertúlies
avui hem comentat
alguns assumptes
de l'actualitat local
d'aquest dimecres
amb 3 convidats
finalment ens ha faltat
el Pitu Rovira
president del Gremi de Llibreters
en fi
això vol dir que la venda
de llibres va bé
o no
no sé
igual sí
hi ha alguna novetat
editorial important
en fi
disculpem l'absència
de Pitu Rovira
com a president
del Gremi de Llibreters
i agraïm la presència
del president
del Col·legi de Metges
Josep Maria Soler Poblet
del tinent d'alcalde
del Partit Popular
Alejandro Fernández
i del regidor
d'Esquerra Republicana
Sergi de los Rios
a tots tres
moltes gràcies
bona jornada laboral
bona feina
i fins la propera
bon dia
bon dia
bon dia