Música
Ara passa un minut i mig, en un quart de dotze del migdia.
Saludem, Anabel Lambea. Bon dia, Anabel, benvinguda.
Bon dia.
És la nostra bibliotecaria d'avui, en aquest temps de la Biblioteca Pública de Tarragona.
Quan ve l'Anabel, ja sabem vostès, que passa una mica com quan ve la Cristina,
que parlem de títols, de novetats d'autors.
Algunes són novetats en recents, d'altres no tant,
però que sí que podem parlar són d'incorporacions o recomanacions
que ens fan des de la Biblioteca Pública i de diferents temàtiques.
Has portat una llista generosa i variada, com sempre, Anabel?
Sí, normalment... Avui no tan generosa.
No, avui està tan...
Parlem una mica més d'algun llibre i no tants títols.
Molt bé, avui no fem inventari, com ha dit que diu, eh?
No, no. Parlem de poquets, però bé.
Però escollits.
Sí, escollidets.
A veure.
A veure, primer havia fet una petita secció de llibres tipus llibre d'anúncia,
per dir-ho d'alguna manera.
Ara acaben de sortir dos, alhora.
Un és l'autora Sabine Dardent, que probablement com a mi no ens dirà gaire cosa,
però el títol del llibre és un títol llarguíssim.
Es diu, jo tenia 12 anys, vaig agafar la bici, me'n vaig anar a l'escola...
Aquest és el títol, ja?
Sí.
I és la nena que es va salvar del pedòfil belga Marc Dutro.
Llavors aquesta nena la van agafar amb 12 anys.
Ell, a part de violar-les, se les matava.
Sí, les va tenir tancades i...
Però ella i una altra nena, ella va estar 3 mesos,
l'altra nena, em sembla que va estar uns 15 dies,
i ella, després de 8 anys, ha decidit explicar-ho, no?
Té la peculiaritat que és d'aquells pocs llibres
que surt alhora la traducció en català i en castellà,
que cada vegada passa més.
Abans entra una traducció castellana i la catalana,
de vegades passava un any, sis mesos...
Sí, perquè es veia una miqueta aviam com anava al mercat,
abans de treure-la, ho veia a aquestes raons, no a cap altra.
Clar, per una part, gent que potser l'hagués agafat en català,
doncs ja se l'havia llegit en castellà,
per tant, tampoc no feien.
Llavors ara porten un parell d'anys
que cada vegada més treuen les dues traduccions a l'hora.
Hi ha moltes editorials que aposten per això.
I en aquest cas és un dels llibres que ha sortit
al mateix temps la traducció en català i en castellà.
A part d'aquesta peculiaritat,
que és dels pocs així de traduccions
d'aquest tipus de llibre d'anúncia
que surten alhora en els dos idiomes,
o les dues llengües,
la peculiaritat del llibre és que
sembla que hagi d'estar un testimoni una mica...
Escabrós.
Escabrós i morbós, i no ho és gens.
És un llibre molt dur,
per mi és un llibre molt dur,
però en realitat no explica gens
la part morbosa i més...
La qual cosa no vol dir que perdi duresa,
ni de bon tros, eh?
No, no, al contrari,
per mi és molt dur precisament
perquè tot allò ho obvia,
perquè no ho troba,
a part que evidentment suposo
que és molt difícil explicar
el que li arribava a fer, no?
Però a més a més és que t'ho pots imaginar.
No cal ser explícit en això.
Saps?
No hi ha més...
Jo m'ho puc preguntar coses
davant d'una persona que ha patit això,
però no precisament
si li posava així o...
o la posava aixà,
no és això el problema.
El que ella intenta explicar és...
És la resistència, no?
Tot el mecanisme que va utilitzar ell
perquè ella no intentés abans sortir d'allà,
perquè no marxava...
Realment, tot el mecanisme
de maltractament psicològic
que va aplicar aquest personatge, no?
Llavors, ell explica que la seva denúncia
és més perquè no s'oblidin
que els pedòfils no poden sortir
així com així de la presó.
Justament quan em veia la vaga fa
el Marc Dutró
estava sota vigilància policial
perquè ja havia estat acusat anteriorment.
Efectivament.
O sigui, estava dues hores de casa seva.
No és gratuïta la denúncia
que fa aquesta jove?
No.
Molt valenta, d'altra banda, no?
Sí, jo penso...
Sinó que el que vol precisament és això, no?
Sí.
Que s'endureixi més el que és la legislació
en quant a aquest tipus de delictes
que afecten a menors, no?
Sí, perquè, a veure,
ja està molt demostrat
que aquest tipus de personatge
reincideix, no?
Reincideixen de forma sistemàtica.
Potser no que no estigui tota la vida a la presó
però sí que s'hi surt
que tingui uns mecanismes de vigilància
determinada
perquè, clar, no podia...
Realment, quan llegeixes el llibre
veus que el tio es movia amb...
Prèviament a la publicació del llibre
Com és d'esperar
i com forma part de la difusió de les editorials
vam poder llegir alguns articles periodístics
i reportatges del mateix
i la veritat és que ja llegint aquests reportatges,
aquests articles, ja a puntaformes
i dius, bé, ja intueixo una miqueta
doncs sé quina és la línia del llibre
i les motivacions de fer-ho, no?
Sí, però...
Però realment m'ha sorprès
que no aprofundeixi en aquells
que realment no són necessaris
i que al final no és l'important
a l'hora de fer la denúncia pública, no?
Exacte.
Per tant, és molt més...
Realment,
te fas molt més a la idea
de la por que va passar aquesta nena,
de quines circumstàncies
i quina situació estava, no?
I el mal que...
Ja no sexual...
Ella ho obvia totalment,
inclús ella escrivia cartes a la mare
i amb ell li van trobar unes quantes,
no totes,
però li van trobar guardades unes quantes
i de les cartes que ella escriu
i algun tros que també
l'ha fet desaparèixer voluntàriament,
ho posa,
aquí tota aquesta part no l'explico
perquè és precisament
on li explica allò
que era més sexual, diguem, no?
Llavors, ella des del primer moment
diu que això no té cap interès
i és que realment no el té.
No ofereix una lectura sensacionalista,
sinó més aviat una lectura
a la reflexió de com es mouen
els mecanismes de la víctima,
del butxí,
en un cas com aquest,
que afortunadament aquesta noia
ha pogut explicar
i no passa com altres companyes disbordadament.
Sobretot el sentiment de culpabilitat,
que és molt curiós, no?
Com a una persona li fas creure
unes coses...
Vaja, a mi m'ha resultat molt curiós
en aquest sentit,
perquè no és gens escabrós,
en canvi és molt dur,
molt, molt dur, molt dur,
i t'afas molt a la idea
de realment el tipus de persona
que era aquest personatge,
el tipus de vida que pot portar
d'ara endavant aquesta noia, no?
Que això em sembla molt...
suposo que li haurà ajudat molt
en el sentit que ha fet l'esforç
de tornar a escriure.
Justament això ha sigut
després del judici,
per tant,
ella s'ha encarat amb ell,
ha tornat a anar el lloc
com va ser tancada,
i posteriorment,
aquest procés,
que devia ser ja la bomba,
no?,
tornar a reviure tot allò,
doncs ha decidit
escriure el llibre,
ja suposo que per acabar
d'expulsar-se
tot el que pogués tenir, no?
Déu-n'hi-do.
En la mateixa línia,
un altre llibre que ha sortit,
l'autora es diu
China Keitetsi,
tampoc no ens dirà res,
però és un tipus
de llibre d'anúncia
en el sentit que és una noia
que explica la seva vida
com a niña soldado.
Aquest també s'ha publicitat molt
en els mitjans de comunicació.
Llavors, a veure,
no el mateix, no?
O sigui, és un tipus de llibre...
Aquest és d'una duresa extrema?
Sí, aquest sí és...
Val a dir que aquest és bastant
més dur
en quant a detalls
que dona
en el que és la vida d'ella
i del seu entorn infantil, no?
Que d'infantil només té l'edat.
Exacte, no?
És allò de dir
jo no he tingut infància,
no m'han deixat ser nena, no?
De totes formes...
Clar, també és una realitat
diferent a la nostra,
per nosaltres és inclús
més dur
perquè no ens fem molt a la idea
de coses que
als 12 anys a Àfrica
no són 12 anys a Europa.
ni 10 anys, no?
Però, tot i així, sí,
és un llibre molt dur.
Però he volgut portar aquests dos
perquè és un tipus de llibre
que en el seu moment
va sortir la
What is Diri?
Que és
aquella model de Somàlia
que va escriure la seva vida
de com li van fer l'ablació.
I és un tipus de llibre
que surt moltíssim,
que hi ha molta demanda,
perquè són coses
que t'ubiquen molt
a la realitat, no?
I hi ha gent
que li agrada
llegir biografies
i que et diuen molt
de moltes coses.
En aquest cas,
he portat tres dones
perquè...
I llibres que volen denunciar,
més enllà d'un article
periodístic ràpid
que es llegeix
i és un momentet
a un llibre,
doncs,
que ja et permet
aquesta posterior reflexió
al voltant dels fets.
Llibres necessàries,
en definitiva, no?
Sí, al cap i a la fi
hi ha moltes coses
que en realitat
no està a les nostres mans
fer grans coses, no?
Ni hem de fer
gran cosa, no?
Però tenia el coneixement
que passa,
doncs, ja és.
Saber dir, doncs,
anem a parlar, no?
D'aquest tema,
què passa realment?
Perquè amb el tema
de l'ablació,
a veure, evidentment,
jo des d'aquí
poca cosa puc fer, no?
Però puc fer-me la idea
del que suposa
i del que és...
I és gent com ella
que ho ha de denunciar, això.
És gent d'allà
que ho ha passat
i que és realment
sóc la veu
de la gent que està allà.
Jo no sóc la veu
de ningú d'allà,
però ja és d'allà
i té més potència.
Ara, per nosaltres,
saber com ho viu
una persona d'allà
també és molt important.
No només el que sentim,
no només el que d'entrada
tens la sensació
de que, ostres,
quin horror, no?
Això, bueno, sí,
evidentment és un horror,
però anem...
Però anem a conèixer tot el...
Exacte, no només perquè sí,
anem a conèixer
per què realment
això no s'ha de continuar fent, no?
Molt bé.
Hi ha una altra línia
totalment diferent.
Ara ja està.
Abandonem aquestes denúncies
i aquestes situacions terribles.
També és un llibre
d'anècdotes,
de coses reals,
d'històries,
de petites històries quotidianes.
És un llibre que es diu
Deixa'm acabar.
i es diu
nous generacions de dones
parlen de les seves relacions
amb l'altre sexe.
Aquest llibre
és molt curiós,
molt curiós.
És d'una noia
que es diu
Care Santos,
que és una periodista.
Ha fet
molts llibres
i molta novel·la
juvenil.
El de juvenil
té molts premis.
També ha fet
moltes novel·les
per adults.
Però, bé,
la seva feina
és periodista.
Què ha fet
aquesta noia?
Doncs va intentar pensar,
vaig a parlar
amb dones
de diferents generacions,
com han viscut
per veure
si realment
ha canviat
el paper sexual
o la manera
de viure
el sexe
durant l'últim segle.
Per tant,
el que planteja
és que expliquin
la seva relació
amb els homes.
Sí.
Cadascuna
de les relacions
amb un home
que hagin tingut
al llarg
de la seva vida.
El que ha fet
ja la metodologia
de treball
és agafar
un ventall
de persones.
Diferents,
totes elles?
Sí,
diferents.
Les ha agafat
per dècades.
Llavors,
parteix
dels 9 a 14 anys.
El primer apartat
és nenes
de 9 a 14 anys.
I l'últim
és de més
de 80 anys.
És curiós, eh?
De cada dècada
ha intentat
agafar gent
amb formació
i amb procedències
diferents,
una de ciutat,
una de poble,
una en carrera,
l'altra no.
i el que feia
era fer una reunió
conjunta
amb tota la gent
d'una dècada
i parlar.
Ella plantejava
unes quantes preguntes
i deixava
que la conversa
no era un guió
molt marcat.
Ella anava fent preguntes
perquè...
ja anava recollint
les respostes.
Sí, però era jo
de fer tertúlia
que elles parlessin
i ella anava recollint.
Crear aquest clima
que donés la sinceritat
a les respostes
i no de seguida
i no de seguida
anar amb la resposta
que s'espera
que jo digui, no?
A part,
va fer molts qüestionaris
i a part d'algun tema
que ella va trobar
que alguna persona
en concret
doncs era molt curiós
o que volia...
Llavors feia una entrevista
personal
amb aquella persona
perquè trobava
que jo era més íntim
o més...
que no era per parlar-ho...
Clar, estem parlant
de gent que no es coneixia, no?
Que sí, que deia
anem a fer la reunió
i molt bé
pots establir
una bona conversa
però no hi ha confiança.
Suposo que
a determinades dècades
d'edat
doncs això
devia tallar una mica.
Per tant,
la metodologia
era aquesta
però sí,
a part,
hi ha hagut
aquestes petites entrevistes
personals
per aprofundir més.
Llavors és molt curiós.
El to del llibre
és entretingut, també?
Sí, és molt...
Ella diu
que sí que han canviat
les coses,
es veu, no?
La diferència
entre la gent
que pot tenir ara
70 anys
i la gent que té 20
veuen el món
d'una manera...
I es senten
d'una manera diferent.
Segur que hi ha moltes coses comunes.
Sí, sí.
I a més a més
el curiós d'aquest llibre
és que, clar,
ella no dona el llibre
per acabat.
Diu, bueno,
suposo que la gent
quan ho llegeixi
veurà
i hi haurà gent
que trobarà coses
però hi haurà gent
que voldrà dir més coses
o que li agradaria.
Doncs ella al final
de tot
proposa
donar el seu e-mail
i una adreça
i proposa
que si algú
vol afegir
la seva història,
vol puntualitzar
alguna cosa,
vol fer-li
qualsevol comentari,
sisplau,
que aquell llibre
li dona la sensació
que és com el principi
d'una feina,
no?
No el final.
Això no és el resultat
sinó que és el principi.
Per tant,
convida a anar
recollint més experiències.
Exacte.
i és molt,
molt, molt, molt curioset.
Deixa'm acabar,
es titula?
Deixa'm acabar.
Deixa'm acabar.
Nou generacions de dones
que parlen
de les seves relacions
amb l'altre sexe.
D'acord?
Llibre entretengut,
eh?
A banda d'altres coses.
Sí, sí,
és molt, molt curioset,
no?
Suposo que traurà més,
perquè jo crec que la gent
s'engresca ara
a parlar.
Avui tinc com,
vinc amb l'apartat de dones,
sembla, no?
Sí, et veig molt,
molt femenina avui, eh?
Ho has portat un
de la Gemma Aliena.
Sí.
A veure,
aquest llibre de la Gemma Aliena
que es diu
Rebeldes,
ni putes,
ni sumisses.
Aquest nom,
ni putes,
ni sumisses,
és el nom d'una associació
que es va crear
als suburbis
de París.
Sobretot per ajudar
dones immigrants.
Però bé,
hi ha de tot.
Llavors,
d'aquesta associació
amb la que ha tingut contacte,
doncs ha agafat
el trosset de títol,
que a més ho explica al principi,
aquest nom no és meu,
i és el nom d'una associació.
D'una associació francesa.
Sí, sí,
es diu ni put,
ni...
no sé exactament com és,
però sí.
Traducció lliure,
traducció lliure.
Que em va semblar
curiosíssim
al blog de l'associació,
però vaig pensar,
ole.
Doncs,
a veure,
aquest llibre
no és una novel·la,
no,
és una...
Una reflexió,
reflexió,
deia,
al llarg del 2004.
Llavors,
és molt concreta,
jo no sé
el que he llegit,
deia,
la trobo una persona
molt clara,
parlant.
Hi ha alguna cosa
que pel meu gust
queda com a curt?
em falta
que parli
una mica més
perquè realment
ha volgut ser
tan simple,
tan clara
que de vegades
dius,
i què més,
no?
Li falta argumentació,
aquelles reflexions
que fa,
vols dir?
Sí,
per mi massa curt,
però molt curiós.
Tracta el tema
de les dones
des de diferents,
moltíssims punts de vista,
no?
I clar,
evidentment,
molt actual.
Parla des del tema
de la paritat
a la política,
de quantes alcaldesses
i quants alcaldes
hi ha a Espanya,
el tema de la píldora
del dia després,
el tema dels càrrecs...
Temes d'actualitat
que tenen a veure
directament amb la dona.
Sí,
i després parla molt
de la violència de gènere,
molt.
Però són molt,
doncs avui m'he aixecat,
he posat la ràdio
i el primer que he sentit
és que avui,
llavors són coses
que hem sentit tots
perquè són notícies
que d'aquella noia,
te'n recordes,
d'aquella noia,
a Bilbao,
que va passar,
no?
I d'articles
que he llegit,
per exemple,
el país avui
hem de t'edatar
l'he llegit,
o sigui que pots anar
a buscar també la font,
no?
Un llibre una mica
inclassificable,
en quant a gènere.
Sí,
sí,
perquè
seria una mena
de literatura periodística
perquè això bé
podria ser
una editorial
o una columna
de...
Sí,
allò que fan molts
columnistes
que de tant en tant
recullen tota la feina
de dos anys
i fan un llibre.
Sí,
podria ser perfectament,
el que passa que en aquest cas
no ha sigut publicat
a cap diari,
d'aquests n'hi ha moltíssims,
de tots els reculls,
els articles
de diari,
però aquest no s'han publicat,
però ben bé
és el mateix,
perquè va comentant
notícies totalment
avui dia tal
i ha llegit
això,
pum,
o sigui,
podria ser perfectament
literatura periodística
en aquest sentit,
no?
Però, clar,
molt adreçat
a fer
una crida
al paper
de les dones,
no?
des del punt de vista
d'espavileu-se,
no?
o espavilem-nos
que hem de fer
moltes coses
i podem fer
moltes coses,
no?
Llavors,
t'adona arguments,
ella explica,
la gent conservadora
i tal,
té
molts arguments,
no?
Doncs,
anem a buscar
els contraris
a aquests arguments,
no?
quan la gent
t'explica,
quan en una empresa
una dona
cobra
menys
que un home,
t'expliquen,
doncs,
per exemple,
que la feina física
més dura
la fa ell,
no ella,
etcètera,
etcètera,
i intenta donar
contraarguments,
no?
Per justificar,
la veritat
és que
critica bastant
el paper
de l'Església
catòlica a Espanya
i del paper
que està...
La crítica
és bàsicament
al patriarcado,
no?
Les estructures
que mantenen
aquest tipus
de discriminacions.
No és ahí
una crítica
a l'home
que no ho ha de ser mai,
és una crítica
al patriarcado,
no?
Llavors,
ell argumenta
que fa infel·lis
a les dones
i que també fa
molt infel·lis
als homes
perquè es veuen
abocats
a funcionar
d'una manera
determinada
i que hi ha gent
molt progressista
que al final
es cansa.
És un paper
que no volen
tampoc,
no?
Exacte,
i llavors
està molt bé
perquè t'ofereix
que és molt fresquet,
molt ràpid de llegir,
molt...
Entretingudet
i et va deixant
alguna coseta
de profit,
que diríem,
no?
I allò amb la puya,
no?
Amb la puya de
bum,
parlem d'això
i parlem d'allò,
no?
I escolta una cosa,
Nabel,
des del punt de vista
tècnic,
aquests llibres
on els situem
a la biblioteca
si els anem a buscar?
A veure,
els podem buscar
evidentment
per l'autora,
ja m'entens,
però com els classifiqueu?
Els llibres
o bé
se'n van a la literatura
el que és narrativa,
el que havia de fi
és el que és,
no?
Com els dos primers
que esmentaves.
O se'n va a la narrativa
per l'autora
o en aquest cas
podria ser
que anés a l'apartat
d'autoajuda
de dones,
perquè nosaltres
no entenem
l'autoajuda
només com aquells llibres
com els manuals.
tan típicament
d'autoajuda,
sinó llibres
que en un moment
determinat
poden ajudar-te a tu
i que siguin
fàcils,
que no siguin
un estudi,
un assaig,
i això és molt fàcil
de llegir.
Probablement
s'anirà a la narrativa
perquè no és un llibre,
però sí intenta
despertar
una mica
el sentit
de les dones,
no?
Per mi el problema,
si jo l'ubico
a dones,
a l'autoajuda
de dones,
probablement aquest llibre
no
arribarà tant
als homes
que en un moment
determinat
el poden agafar.
Per tant,
millor posar-ho
narrativa gemeliena
en la resta
de la seva obra,
no?
Exacte.
A més,
un dels articles
que comenta
ella
és precisament
aquest,
resulta que
si ets dona
i escrius
sobre dones
fas literatura
de dones
i per tant
hi ha una part
del públic masculí
que ja no s'apropa.
En canvi,
si ets home
hi ha poca gent
que t'etiqueta
com que fas literatura
d'homes.
i la dona
no deixa
de llegir-te,
no?
Són
aquest tipus
de cosetes.
Realment,
jo aquests llibres
el problema
que trobo
és que
que ja estem
convençuts
i convençudes
de determinades coses
te'l llegeixes
i simplement
trobes
més arguments
o reafirmes.
Reafirma allò que penses.
En canvi,
la gent que ja no està
d'acord amb això,
no crec que...
Que s'acosti
a aquesta lectura.
Home,
però també és interessant
llegir aquells
que no pensen com tu,
podríem recomanar-ho
en aquest sentit
i qui sap,
a vegades es desplegen coses.
Sí,
a més a més parla
dels dos arguments,
per tant,
també poden reforçar...
Critica bastant
el govern del PP,
el darrer,
els últims quatre anys
del PP
i l'Església catòlica
per coses
molt concretes,
no és parlar
per parlar,
sinó justament
per aquesta campanya
de l'Institut
del Ministeri
de la Mujer.
Saps?
Sí, sí, sí.
De coses...
De l'Institut
de la Mujer
durant el seu govern,
no?
O sigui,
coses molt, molt puntuals,
no gratuïts.
Doncs es titula
Rebeldes,
ni putes,
ni sumisses
de Gemma Lienes,
després de tot aquell
seguit de biografies
disortades
i ja...
Ai, ara he fixat
quina hora és,
ens ha passat el temps.
Heus dit
que avui parlàvem
de pocs llibres.
Pocs llibres,
però ben triadets.
Anabel,
també ha estat un plaer
com sempre.
T'esperem un altre dia,
que ens portis més novetats.
Gràcies, bon dia.
Adéu-siau.