.
Aquí seguim amb tots vostès des del matí de Tarragona Ràdio.
Obrim el temps que cada dimarts dediquem a parlar d'alguns aspectes relacionats amb el món jurídic
des d'aquest espai que fem en col·laboració amb el grup de joves del Col·legi d'Advocats de Tarragona.
Avui ens acompanya Víctor Roca. Bon dia, Víctor.
Molt bon dia.
L'Urdes Guibernau, molt bon dia. Benvinguda.
Hola, bon dia a tots.
Avui abordem una qüestió d'aquelles que de tant en tant periòdicament ens agrada tractar
perquè forma part de la vida més quotidiana.
Afortunadament no és la gran majoria de la societat que es troba als tribunals de justícia
per grans temes, greus problemes, greus conflictes, sinó que a vegades són petites coses
des del punt de vista jurídic però que per la persona que es veu afectada és una gran cosa.
Parlem d'aquells problemes, d'aquella discussió, d'aquella relació quotidiana amb els veïns
que no és tot el que caldria ser i que pot acabar molt malament si no s'atura.
Tot això a vegades amb una conversa s'arregla però es veu que no estem per la tasca de conversar
i sovint acaba als tribunals amb la conseqüent sentència o multa o convivència posterior
que encara s'agreuja més perquè, clar, pots portar un veí als tribunals si creus que està vulnerant els teus drets
però tal com està el tema de l'habitatge difícilment et pots comprar un altre pis i has de continuar visquent allà.
De tot plegat, parlem avui d'aquests i altres conflictes que se'n deriven
i que de ben segur sou coneixedors precisament com a part implicada
perquè segur que en la vostra experiència professional us heu trobat més d'una vegada.
Relacions veïnals probablement sigui un bon punt de partida per reflectir alguns d'aquests conflictes
que arriben als tribunals de justícia?
Les relacions veïnals són una de les més importants per dir-ho d'alguna manera
perquè lògicament hi ha una convivència constant, no?
És el veí, el tens sempre al costat, n'hi ha més.
No és com a les sèries de televisió, eh?
Però Déu-n'hi-do si passen coses.
La Lourdes fa una cara com dient, no?
A vegades és una miqueta pel·liculero.
Jo no em referia a la sèrie aquesta famosa que la Lourdes ha dit la paraula màgica fa un moment.
Bueno, pot, allò, aquesta sèrie està una miqueta ridiculitzant, no?
La situació veïnal, per dir-ho d'alguna manera, o satiritzant, millor dit,
per utilitzar una paraula més acurada, però, bueno, en certa manera,
respectant molt aquests petits grans problemes,
dit amb una queda doble vessant que tens tota la raó del món,
al referir-te així anteriorment, entre veïns,
doncs, bueno, també es produeixen situacions molt respectuoses,
o molt respectables, però, a vegades, una miqueta satíriques, no?
De tota manera, jo, d'entrada, amb aquestes situacions que es produeixen,
potser amb un vincle més proper a la teva persona,
imaginem que partim de l'individu, doncs, tot el que t'envolta,
els veïns és una part molt important,
jo, d'entrada, ja, per no parlar avui,
i si també li sembla després a la Lourdes,
extrauria, perquè és un problema diferent,
el víncul, la vinculació amb els parents més propers,
perquè quan es produeixen conflictes amb els parents més propers,
quan parlo més propers, tampoc ho disseccionarem en aquest moment,
però en el parentiu més directe es produeixen aquests problemes,
que alguna vegada hem parlat aquí,
que són de tanta moda, que són els problemes...
Arrel de la separació.
...de l'àmbit familiar, de mals tractes, etcètera,
que potser, insisteixo, mereixen un capítol a part,
a part de la seva importància,
doncs, perquè no són perseguits d'igual manera,
són perseguits d'una manera normalment més agraujada.
Hi ha una jurisdicció específica, últimament,
per tractar els temes de la violència dins de l'àmbit familiar.
Parlem d'una altra cosa,
parlem d'un altre tipus de convivència i de relació entre les persones.
Però surten de l'esquema, en general,
ara ho anticipo, el judici de faltes,
el judici de faltes per petites situacions veïnals,
entre persones, entre individus,
aquestes qüestions de l'àmbit familiar,
per fets molt similars,
fins i tot insults, agressions físiques d'escassa entitat,
el fet de tenir aquest vincle familiar la segreuja.
Per això potser les deixo a part,
i ja les hem tractat altres, les tractaríem en un altre moment,
perquè centrem-nos, potser,
posaré de punt de partida el tema veïnal, diguéssim,
per posar un exemple.
Clar, a mi em dóna la sensació que una persona,
al seu veí, la seva veïna,
jo què sé, és que tampoc no cal tenir molta imaginació,
em taca la roba, em llegiu.
Clar, jo per aquest motiu no el portaré als tribunals.
El que passa és que jo m'enfado,
crido l'atenció, l'altre no es disculpa,
aleshores l'endemà miraré jo la manera
també de perjudicar aquella persona
que en el seu dia em va perjudicar a mi.
Ho faig, i l'altre diu,
mira, i després deia de mi,
com les criatures moltes vegades ens comportem,
i ara tornem.
I es va fent a cada cop la pilota més grossa.
A mi em costa molt de creure
que amb un petit problema que tinguis amb un veí
te'n vagis ja directament als tribunals.
Sinó que la majoria de vegades
probablement és que es va fer en una pilota molt grossa
i que sempre darrere hi ha
tota una història de baralles, no?
Jo crec que aquí el secret de la convivència
és la tolerància, ja per començar.
La tolerància i la paciència,
perquè moltes vegades és
tu has d'aguantar coses d'altres,
com sorolls, crios que ploren,
televisions altes,
el que t'estren la roba a xorro,
allò de la taca de la gie,
te l'ha de tirar, eh?
Perquè, per casualitat,
no se't taca la roba,
vull agafar el pot de la gie de lleixiu
i te l'ha de tirar dintre de la roba.
I aquí hi ha
el que qualificaríem de mala intenció
i ja és com una batjança.
Aquesta és l'última,
l'última etapa és la del got de lleixiu
damunt de la roba.
I, a veure,
tots aquests paràmetres de tolerància,
de paciència,
jo crec que la gent,
amb la vida que portem avui dia,
és molt complicat,
la convivència,
tenint en compte que tothom va estressat,
tothom va agobiat,
si tens que dormir
i tens amb un senyor al costat
que sistemàticament,
diàriament té la televisió
a tota pastilla,
perquè és sort,
perquè és que a vegades és que tens
una persona gran
i és sorda
i dius,
escolti,
posis el fonendo
o facis-ho mirar
perquè és que jo cada dia
me'n vaig a dormir.
Doncs hi ha gent que treballa de nit
o que s'aixeca a les cinc del matí
i s'ha d'anar a dormir
i els hi molesta.
El que passa és que hi ha coses
d'aquestes de la convivència
que jo crec que actualment
n'hi ha menys de problemes
dels que potser hi havia fa 25 anys enrere.
N'hi havia més abans, sí.
Sí.
A veure,
és una reflexió personal?
Parteixes de la teva experiència.
Jo parteixo de la meva experiència
i també de l'experiència viscuda.
Abans,
a les escales no hi havia ascensors.
Abans,
a les edificis,
hi havia molts que no hi havia ascensors.
Perquè quan era petita
vivia en un edifici
que no hi havia ascensor.
Tu pujaves i baixaves.
El roce,
el roce,
la relació era més directa.
Per tant,
hi havia aspectes positius i negatius.
Exacte.
Tenia els seus aspectes positius,
que és que tu fas més relació amb els veïns,
hi ha més familiaritat,
hi ha més com a...
se crea com una família,
una gran família,
estil la sèrie que dèiem abans.
Avui ja només parles
i t'has de queixar.
Exacte.
Si no, no parles.
Actualment,
jo, per exemple,
a la meva escala,
jo no conec els veïns que tinc.
De sobte,
puges amb algú a l'ascensor
i dius
i a què te'n deu anar.
Doncs per què?
Hi ha el pàrquing,
del pàrquing t'arribes amb el cotxe,
aparques el pàrquing,
agafes l'ascensor
i tires per amunt.
I normalment,
si entres i surts pel pàrquing,
relacionar-te amb la gent del veïnat
no t'hi relaciones.
Els unes problemes
poden sorgir
per temes
de caràcter legal,
com pot ser
acords que s'hagin d'adoptar.
Que no paga la comunitat.
Exacte.
Que no paga la comunitat,
que un ha posat
una antena parabòlica
al mig del balcó
i això no està permès,
havia de demanar permís
i no ho ha fet.
I, a veure,
és la gent que,
quan actua,
segons li convé,
sense consultar res
i fer el que li dóna ganes.
Llavors,
quan hi ha conflicte,
actualment,
hi ha no tant conflicte
de convivència
com el que em tira la roba,
el que,
com jo fa poc,
uns veïns que es queixaven
que hi havia una veïna
amb una escala
que no hi havia ascensor,
que cada dia
baixava les escombraries,
degutant,
degutant les escombraries.
Però això denunciaven?
No, no,
és que tot va...
Tot va acabat
amb un procediment penal.
Per això que estem parlant
d'un cas que ha anat als tribunals.
No unes faltes,
un procediment bastant més greu,
però tot va començar
amb que una senyora
baixava amb la brossa
allò regaliment,
fins a baix a l'entrada,
passava i ofregava
amb el que li donava la gana,
amb lleixiu,
deixava l'escala tacada,
els veïns es queixaven,
aquesta senyora
per venjança,
doncs se la va prendre
la justícia
per la seva banda
i va denunciar
d'abús sexual
amb un veí.
Però clar,
és que el que diem
d'una tonteria
es fa una pilota.
I aquest veí
està en un procediment
perquè,
bé,
aquest és el que dic
de les escombraries
és una cosa,
llavors aquest,
un altre pot ser
problemes
que tothom vol
una mica de protagonisme
i hi ha gent
que li agrada molt intervindre
i ser president de comunitat,
realment ja ho trobo.
Però hi ha molta gent
que no vol ser-ho
i que s'amaga,
i que s'ha de fer per sortir-ho.
És el més passat.
Hi ha comunitat
que ho han de sortejar
perquè ningú no vol.
Però sempre hi ha
en alguna comunitat
on hi ha algú
jubilat,
o gent que no té feina,
que li agrada
posar cullerada
i allò,
moure el cotarro.
Doncs escolta,
i per aquests problemes,
si aquest s'ha quedat diners,
si l'altre no sé què,
i comencen unes enemistats
que poden provocar
el cas aquest
que t'estic explicant,
jo que és cert.
Curiosament,
i potser és fer una mica
literatura moltes vegades
quan s'arriba
a un conflicte extrem,
ningú se'n recorda
per què va començar
en el seu dia.
Per això n'estic dir
allò de les escombraries.
La guspira.
Sí, sí.
És la guspira.
La Lourdes ha fet
una miqueta
un breu anàlisi,
crec que jo,
sociològic,
de l'actualitat.
Sí, no, no,
i està molt bé.
A més tenim en compte
que avui en dia
la Lourdes diu
no conec els meus veïns,
també ens dona aquesta sensació.
tenint en compte
que avui dia
clar, també s'ha de veure
escales i escales.
En una escala de jubilats
es coneixen més,
però avui en dia,
exacte,
a nivell social
hi ha una nova tendència,
òbvia,
que es treballa més,
es treballa més,
hi ha tendència
a haver-hi menys mestresses
de casa,
potser hi ha més dones
que treballen,
abans la dona
estava molt a casa.
Llavors,
a més,
hi ha moltes més coses
que fer.
No quedar-te a casa teva,
agafes el cotxe,
te'n vas on sigui.
Home,
jo a l'ascensor
perfectament d'acord
amb la dissertació
de la Lourdes,
però crec que a vegades
també a nivell comunitari
o a nivell de veïns
també ha representat
aquesta implantació
de l'ascensor
en moltes comunitats.
per una banda
del sentit
que diu la Lourdes
però a l'altra banda
de vegades
problemes.
Ja no dic
a nivell
de típic
problema comunitari
que el de la planta
baixa
per posar ascensor
sempre posa més pegues,
sinó,
a veure,
també hi ha rosa,
però potser el tema
comunitari
no era d'allò,
però també hi ha rosa
a l'ascensor,
també entres dintre
i és diferent.
Quin temps que fa,
oi,
quina calor que fa ja.
Aquests tòpics.
És la conversa
d'ascensors.
De totes maneres
més enllà d'ascensors
que això ja seria
una qüestió
de tractament social
i el que teniu raó
abans ho dèieu
que tot comença
a vegades
per petits fets,
per petites guspires
després
en alguns casos
pot derivar
en un procediment
més greu
que ja té altres
connotacions
extraveïnals
el tema
d'agressions sexuals
es pot donar
en molts àmbits
en molts hàbitats
però comença
per l'ataca
de la lleixiu
per l'ataca
de brossa
al terra
perquè sense
aquell soroll
jo crec
apel·lant
i reiterant
les paraules
de la companya
a la tolerància
aguantar una mica
el tipus
no anar
al jutjat
a la primera
costa
perquè quan passes
un mal dia
i una mala nit
sentir una criatura
plorant
a les 3 del matí
els crios
són un assunto
però has d'aguantar
Esteu parlant
d'aquestes relacions
veïnals
però en el tema
del dia a dia
ens podem trobar
és a dir
són situacions
latents
que un dia
peten
si em permeteu
l'expressió
però després
hi ha aquelles situacions
una miqueta
circumstancials
que venen
per l'atzar
setmana passada
ho comentàvem
dues persones
tenen un problema
amb el cotxe
comença una baralla
una d'elles
fins i tot
puja a casa
agafa un ganivet
amb la intenció
d'agradir l'altra persona
dues persones desconegudes
que no es coneixien
vas pel carrer
trobes
ja sabem
que hi ha persones
que tenen un caràcter
una provocació
de la manera més tonta
una paraula maldita
un gest lleig
que provoca
aquesta baralla
aquesta cosa
el típic problema
la topadeta
amb el cotxe
vas pel carrer
algú et taca
o et trenca
una peça de roba
o unes botes de pell
que t'acabes de comprar
sisplau
vagi amb compte
vostè que sembla burra
ja està
ja està liada
jo el que em pregunto
totes aquestes coses
a vegades
es resolen
amb quatre crits
al carrer
i una mica de corrillo
però a vegades no
a vegades intervé
la Guàrdia Urbana
o la Policia Nacional
qualsevol
força de seguretat
això
se suposa
que
se segueix un tràmit
que té
unes repercussions
legals
o no?
a veure
no totes les discussions
aquestes de carrer
estic generalitzant
arriben al jutjat
arriben al jutjat
moltes que arriben al jutjat
la típica
perquè aquests casos es donen
dos conductors
que tenen una topada
allò
un està desaparcant
i l'altre
no el veu
una cosa és el tema
de l'assegurança
i la indemnització
una altra cosa és la baralla
que es provoca
no, no
tot comença
amb el tema
de l'assegurança
fes papers
que si m'has dit
que si t'he dit
que si m'has en compte
que si ets un inútil
l'inútil seràs tu
i comença aquí
una sèrie de dissertacions
i de...
i bufetades
i que poden arribar
bufetades
depèn de
a veure
depèn de l'estat nerviós
que pugui estar
qualsevol
dels dos persones
depèn de les circumstàncies
personals
imagina't que una
d'aquestes persones
té un dia
de gossos
vull dir un dia
que té molts problemes
o és una persona
que està passant
per una depressió
o que té qualsevol cosa
i la paga
amb aquell pobre
que s'anava despistat
i li ha fotut un cop
al cotxe
llavors aquí ja hi ha
la part de l'assegurança
que va via judicial
o no
o via compensació
entre companyies
és un altre tema
que ja han parlat
diverses vegades
si no hi ha danys físics
doncs no passa res
entre les companyies
s'arreglen
i l'altra via
és que algun dels dos
digui
bé
ho deixem aquí
i punto
i aquí no ha passat res
que adeu se'n vagi a casa seva
però depèn de lo recalentat
que estigui
alguna d'aquestes dues persones
acaba trucant
a la Guàrdia Urbana
ve la Guàrdia Urbana
aixeca atestat
la Guàrdia Urbana
i tot se'n va al jutjat
i llavors es discuteixen
després de 4, 5 o 6 mesos
que ni se n'en recorden
o d'un any
que ni se n'en recorden
del motiu
pel qual es van discutir
i els fan anar amb un jutjat
a celebrar un judici de faltes
el qual és absurd
perquè després de 6 mesos
ja
espera
aquestes coses
passen en calent
passen quan hi ha
una certa
una enganxada
però després
t'han oblidat tu
i l'altre
i és absurd
tenir que anar al jutjat
però van anar al jutjat
sense que hi hagi denúncia
per part de ningú ni res
vull dir
van diguem-ne
d'ofici
o van perquè sí
o algú ha de posar
la Guàrdia Urbana
si han de trucar
no
perquè la Guàrdia Urbana
pot aixecar a l'Estat
o informa
és a dir
pot fer un informe
del que ha passat
i guarda aquell informe
si ningú denuncia
aquell informe
es queda allà
i es llança
a més hi ha dos tipus
sempre quan no hi hagi lesions
quan hi ha lesions
directes al jutjat
exactament
hi ha dos tipus
o hi ha dos maneres
de que
en general
en genèric
de que es persegueixi
una acció punible
quan dic punible
constitutiva de falta
en aquest cas
perquè home
per delicte
estem parlant de faltes
però amb el delicte
són més greus
dos maneres
a instància
de part
o d'ofici
si algú
en aquest cas
per exemple
la Guàrdia Urbana
veu o percep
que hi ha hagut
alguna cosa
ho pot
aixecar
aquest informe
aquest atestat
i
passar
i obrir-se
són les diligències
judicials
si hi ha hagut lesions
per exemple
com diu la Lourdes
el jutjat pot actuar
d'ofici
contra la persona
presumptament causant
d'aquestes lesions
sense que hi hagi
una denúncia
del perjudicat
després se li pregunta
si vol denunciar
se li fa oferiment
d'accions
si li diu
si reclama
si no reclama
etcètera
però
el jutjat
pot actuar d'ofici
fins i tot
pot celebrar-se
el judici
de falta
si són lesions
constitutives
de falta
amb la intervenció
del Ministeri Fiscal
que és
el Ministeri Público
l'acusació pública
hi ha casos
com per exemple
les injúries
els insults
que són
perseguibles
instàncies de part
si no hi ha
reclamació
denúncia expressa
i reiteració
amb l'acta del judici
hi ha gent que després
diu el judici
no hi va
i absol
per part del perjudicat
el procediment
pot arxivar-se
compte
a vegades
els advocats
discutim
si aquelles injúries
poden ser
a més a més
són injúries
només
insultos
de manera
allò
com ho diuen
liviana
leve
i tal
o pot haver-hi
pot haver-hi
alguna expressió
o pot tenir
connotacions
d'amenaces
coaccions
si realment
hi ha alguna
coacció
haver dit
escolta
que d'una manera
més o menys greu
també es pot actuar
d'ofici
es té a veure
però en general
quan elijo de tal
i elijo de qual
si no va la persona
a dir
escolta
aquest senyor
m'ha insultat en públic
i ho ha dit
un munt de gent
reclamo
que se'l multi
si aquest senyor
es tira enrere
possiblement
no ho arxivin
quan hi ha lesions
normalment es tira endavant
i després
el jutjat
també valorarà
si aquestes lesions
en base
normalment a l'informe
del forense
del metge forense
revesteixen
certa gravetat
revesteixen
o han tingut
més d'una primera
assistència a metge
o no han tingut
una primera assistència a metge
per veure si ha sigut
falta o delicte
valorant una miqueta
o quantificant
la magnitud d'aquestes lesions
a fi
efecte de veure
quin procediment
se seguirà
i hi ha possibilitat
d'aturar tot aquest procés
en el sentit
que bé
m'imaginem
que estem en el millor
dels mons
i aquestes persones
reconeixen
que no val la pena
tirar endavant
i dir
escolta
que ens hem passat
i ens hem passat
pam pam
no no
allò segueix al seu curt
es pot intentar
una conciliació prèvia
sí
no
a veure
realment
el dia que vas al jutjat
i sobretot
per determinats tipus
jo què sé
hi ha lesions
que no són lesions
que serien
el que es diu
la falta de mals tractes
és a dir
zarandear
allò
empenya
aquestes coses
a veure
no
i quan deia
que les lesions
sempre van al jutjat
he de matitzar
una petita cosa
lesions
que vagin
a urgències
a curar-se
perquè si tu
te'n vas a casa
i et poses
marcomina
ningú se n'enterarà
que t'han fet mal
ha d'haver-hi un part mèdic
ha d'haver un part i metge
de l'hospital
llavors l'hospital
està obligat legalment
que totes les partes mèdics
que vinguin
de persones
que entrin
provocades les lesions
per una agressió
violenta
o per una baralla
tenen l'obligació
de passar al jutjat
llavors
molta gent
després s'estranya
perquè diu
m'han trucat del jutjat
i m'han dit
si jo reclamo alguna cosa
reclamo alguna cosa
de què?
doncs bueno
algun dia devia estar
alguna enganxada
o una baralla
te van donar un cop
o et van fer mal
te'n vas a l'hospital
i aquell part
t'ha anat al jutjat
si tu no reclames
allò es queda allí així
pot quedar-se
sense
tu pots dir
escolta
jo no vull saber res d'això
perquè tal
i si tu reclames
doncs aquell procediment
tirarà endavant
però per exemple
amb el tema d'insults
amb aquests temes
moltes vegades
el jutge pregunta
a veure
vostè que vol que el condemni
no no
jo vaig denunciar
perquè en aquell moment
però jo ja el perdono
jo no vull saber
vull dir
el que vull és
per exemple
el que diu molta gent
el que vull és que em deixin pau
o que em deixin pau
jo el que vull és que no em torni a molestar més
en temes de veïns
el que vull és que no em torni a molestar més
que es comprometi
que si té la música alta
que la baixi
que si fa massa soroll
que no tingui que anar cada vegada
a dir-li jo
que no faci soroll
moltes vegades la gent
va al jutjat
perquè
és una forma d'imposar
una tercera persona
que faci com de mediador
entre les discrepàncies
que puguin haver
quan realment
no cal anar al jutjat
per fer de mediador
vull dir
simplement som suficientment adults
com per potser plantejar-nos-ho
i no perdre el temps
ara ho sabrem això
perquè
van molts casos d'aquests
els jutjats
per la teva experiència
Víctor
allò que deia
són suficientment adults
o no
van
van
van
van bastants casos
home
ja no dic
experiència pròpia
però veus
cada dia
veus molt de moviment
en aquest sentit
veus cada dia desenes
de judicis de faltes
injúries
lesiones
falta no
i home
molts no saps per què es deuen
però òbviament
bastants
o un gran número d'aquests
home
si em preguntes
la meva experiència personal
particularment n'hi he viscut
que si la ràdio alta
que si no sé què
que si sento el José María García
quan sortia abans
des del punt de vista pràctic
digue'm materialista
has d'estar
molt amargat
de sentir la ràdio
molt alta
per contractar un advocat
i iniciar un procés judicial
Iolanda
de totes maneres
has d'estar molt fart
per això
dic molt amargat
ja de sentir-ho molt
perquè per un dia
dos
i un volum
relativament alt
però teniu en compte
una cosa
a veure
d'acord
no no
jo aviam
si aquella persona
no té cap altra sortida
ho entenc
has d'estar molt fart
ho diem
des d'un punt de vista
com hauria de ser
és a dir
tot té un límit
i hem d'intentar
com hem dit abans
ho deia la Lourdes
ser tolerants
aguantar una miqueta
el tipus
perquè
a veure
hi ha situacions
que ja sabem
que entren dintre
de tenir unes parets
que a vegades
es fan com papers de fumar
però
de tota manera
hi ha gent
que
des d'un punt de vista
objectiu
materialista
com has dit tu
tu veus i dius
home
tan fart està aquest senyor
no estan tan farts
i van a denunciar igual
hi ha gent que denuncia
de seguida
jo sempre
crec que coincidirem
sempre es diu
escolti aguanti una miqueta
el tipus per denunciar
home
hi ha vegades que no
que és un cas evident
i flagrant
que dius denunciar
perquè això no es pot aguantar
exacte
però en general
home sí
la gent aguanta el tipus
però també hi ha gent
que és de la denúncia fàcil
va de seguida
pum
el jutjat
escolti
tinc un problema
no dic la primera vegada
però un problema
amb el veí
hi ha gent que va
sense consultar
amb un advocat
a vegades
normalment els advocats
o algunes vegades
doncs parem una miqueta
els peus
i si es posen
un problema
d'un veí
doncs
escolti
doncs miri
a veure si ho podem arreglar
mirem
una miqueta
des d'aquest punt de vista
però
a veure
se té que estar fart
però hi ha gent
que no
que objectivament
no està tan farta
per aquells veïns
lourdes
de la denúncia falsa
que té poca feina
que no té res més a fer
que no li importa
perdre el dematí el jutjat
però després hi ha una altra cosa
si tu denuncies una persona
i hi ha un procés
després has de continuar
vist que anar al costat
d'aquella persona
i no sé si les situacions
es poden agreujar encara més
si no hi ha una
com un acte de conciliació previ
de no arribar fins a aquests extrems
però com denunciar
aquests temes
quan tu vas al jutjat
i hi ha gent que ja ho sap
com que no costa diners
denunciar
per això la gent denuncia
i no és necessària
no es presentiva
la intervenció d'advocat
no costa diners
fins que costa
perquè clar
segons a...
sí però a veure
unes faltes no costen diners
sempre has anat sense advocat
no donem idees
no diem que és gratis
no
però cada vegada
que vas al jutjat
i poses una denúncia
perquè jo m'he trobat
amb cases
de gent que li agrada
és que és carnaça
al jutjat de guàrdia
ja em consta
que sí l'Urdes
a vegades
que hi ha els mateixos funcionaris
partint del dret
de tothom
a denunciar
i és el que deia abans
a l'estar fart
es dissuadeixen a vegades
va home
si ja veus
no és que creu
que per aquesta tonteria
ha de posar la denúncia
i a vegades
hi ha gent que agafa
i gira en marxa
correcte
estan obligats
a agafar denúncia
i em consta
que tracten
amb cura
en general la gent
però
a vegades també
com diu l'Urdes
intenten dissuadir-te
com quan venen a veure l'advocat
a veure
a mi em ve una persona
amb segons pinplones
i dic
escolti
miri
si vostè posa un plet
i agafa un advocat
li costarà calés
i escolti
vol dir que val la pena
exacte
cuidat-ho
partint d'una base
és el que et deia abans
el respecte total i absolut
que aquella persona
amb molt menys
del que jo pugui considerar
arribar al límit
ja hi arriba
si sentir perjudicada
compte
i partint d'una altra base
jo no sé
és com diu l'Urdes
i com m'he referit jo abans
d'advocats de cegar
gent de la denúncia fàcil
gent que a la mínima
doncs
pel motiu que sigui
va de seguida al jutjat
i interposa denunciar
té tot el dret a fer-ho
hi ha gent que no
hi ha de tot
és que hi ha de tot
vull dir
no es pot generalitzar
això sí
des d'aquí
malgrat com tu has dit
que no diguem que és gratis
no podem amagar
el que és la realitat
i l'evidència
però que és un procediment judicial
i que la gent
consulti
a vegades amb una consulta
es pot intentar mitigar el problema
i que
abans d'arribar al jutjat
doncs
es pensi una miqueta fredament
doncs
el que s'està plantejant
insisteixo
partint de la base
que aquest
petitíssim problema
que pot ser per tu
o per qualsevol de nosaltres
per ell
és tot un món
per qualsevol motiu
per qualsevol motiu
jo voldria fer també
una altra petita matització
la denúncia és gratis
però la denúncia falsa
és un delicte
no no no no
hi ha molta gent
que per
perquè m'has fet la punyeta
doncs n'hi ha de denunciar
i a vegades
no n'hi ha de motiu de denúncia
però si no n'hi ha
el busquen
o se l'inventen
i qui s'encarrega
perdona l'Urdes
de corroborar
que aquella denúncia
és correcta
i qui s'encarrega
de veure si allò realment
si la persona denunciada
té la certa
en buscar un advocat
pot demostrar
que aquells fets
ella no els ha comès
o que no ha intervingut
o que no té res a veure
aquesta persona
que denúncia
se li pot donar
un testimoni
de particulars
que és un procediment
a part
que es diu
que l'obra
o el fiscal
o el demana
l'advocat
del denunciat
d'ofici
ai d'ofici
perdó
el demana
la vista
o el jutge
d'ofici
el patobrí
en el qual
s'ha demostrat
de la celebració
del judici
que aquella denúncia
era falsa
amb la qual
s'obre un procediment
per denúncia falsa
que és un delicte
ja no és ni una falta
vull dir que passem
que per una tonteria
aquella persona
que s'ha volgut venjar
d'una altra
pot acabar processada
assentada al banquillo
llavors jo crec
també
que s'ha de valorar
una mica
els motius
pels quals
es fa la denúncia
la gent llavors
te trobes
i dir
oh és que els jutjats
estan col·lapsats
és que no funciona
la justícia
a veure
si la gent
perd el temps
fent denúncies
absurdes
que no arriben enlloc
perquè hi ha gent
que ho fa
victòria
tu ho saps
i hi ha advocats
que ens diguen
tu dius
tu perquè potser
igual que jo
som del tarannà
que jo prefereixo
un mal pacte
que un bon pleit
i jo no em posaré
si puc evitar
anar al jutjat
fareu les possibles
però hi ha gent que no
perquè hi ha gent
que doncs
un judici
és pasta
i a veure
soc molt clara
soc molt clara
però és així
un judici és pasta
i com que és pasta
jo arribo a judici
perquè
encara que sé
que després
arribarem a un acord
o que no em donaran la raó
però la qüestió és
cotitzar
i escolta
ens trobem de tot
en el món
en el món judicial
i en el món dels advocats
n'hi ha gent
que pensa d'una manera
i gent que pensa d'una altra
de totes maneres
que no ens haguem de trobar mai
en un judici
ni de faltes
ni de no faltes
perquè jo imagino
que tot i que hi hagi
autèntics professionals
que tinguin això
d'anar a posar
denunciats molt per la mà
la gran majoria
jo m'imagino
que no ens agradaria
trobar-nos pas
en cap situació
d'aquestes
situacions quotidianes
que a vegades
acaben als tribunals
de justícia
és el tema
que hem triat avui
per fer un cop d'ull
al nostre
al funcionament
justament
de les lleis
i de la justícia
a casa nostra
des d'aquest espai
que fem en col·laboració
amb el grup de joves
del Col·legi d'Advocats
de Tarragona
Víctor Roca
Lourdes Guibernau
moltes gràcies
i si no hi ha novetat
ens retrobem la propera setmana
encantat de fer-ho
gràcies