Fins demà!
Fins demà!
Artista també, clarment.
Artista també, i Déu-n'hi-do, eh?
L'altre dia vaig veure una fotografia, no em diguis en quin diari,
que parlaven del grup de teatre en el que hi ets,
i sorties tu amb el Tutu.
Amb el Tutu.
I la Rambla també, això.
Mira quina fotografia.
El dia 13 de febrer actuem el Metropole.
No pareu, eh?
Amb quina obra?
Amb la mateixa, aquí ho havia de dir.
Molt bé, ho heu dit perquè ja tenir-ho present.
Aquesta segona és sempre amb fins benèfics.
Home, ja ho feu, això, eh?
Sí.
El juny estrenem i el febrer ho fem amb fins benèfics.
Molt bé.
Saludem a l'Isenda Pujol.
Bon dia, Ali.
Hola, bon dia.
Benvinguda empresària.
I avui s'estrena en aquesta tertúlia Núria Pelai.
Bon dia, Núria.
Molt bon dia.
És pertany al sindicat UGT, concretament responsable...
Com és el càrrec exacte, per no equivocar-me?
Secretària General de Transport, Comunicació i Mar.
Veus que tu també has de mirar el sostre, eh?
Per no recordar-te.
Dissés que que faci ell a la feina i que s'autopresenti.
Molt benvinguda, Núria.
Gràcies.
I esperem que no sigui l'única vegada que comparteixis aquí al matí de Tarragona Ràdio
aquest comentari al voltant de l'actualitat, que avui passa, sens dubte,
si mirem l'actualitat local fonamentalment per les carreteres,
perquè un cop més hem de parlar de detencions que s'han practicat
en conductors que conduïen sota els efectes de l'alcohol
i no només això, sinó que justament aquests efectes de l'alcohol
van provocar en el cas d'una furgoneta ahir a primera hora de la matinada
diferents accidents a la Nacional 340.
Recordem que aquest vehicle va perdre la càrrega,
va topar amb algun altre vehicle perquè va invahir el carrer contrari...
En fi, el cas és que aquesta persona va ser detinguda pels Mossos d'Esquadra,
se li van practicar totes les proves que s'han de fer,
control d'alcoholèmia, ja va declarar davant del jutge,
està en llibertat amb càrrecs, i també hem de parlar d'una altra detenció,
aquesta se practicava a l'Hospitalet de l'Infant,
un conductor que circulava amb el seu turisme a 202 km per hora.
Jo no sé, això és una mica com a vegades hem parlat del tema de la violència familiar,
si és que hi ha més casos o és que se'n parla més o els mitjans de comunicació probablement
ens fem més en ressò d'aquestes conductes de conducció temerària,
jo no sé si n'hi ha més o no, però el cas és que ara se'n parla més
i surten més els mitjans de comunicació, no sé com ho veieu.
Sí, i de fet diuen que les dones conduïn pitjor,
però la majoria de casos de tots aquests accidents que passen,
la majoria són hòmens, o sigui que no sé.
I potser també hi ha una responsabilitat també en aquest sentit social
que és interessant fer-ne en ressò i amb això els mitjans
hi contribuïn positivament.
Sí, probablement no sé si n'hi ha més o menys,
això ja ens ho dirien amb les estadístiques,
però sí que se'n parla més, probablement amb aquest objectiu alliçonador,
de dir mireu què passa, no feu perquè ja sabeu les conseqüències.
Jo crec que se'n fa més difusió.
Sí, exacte, jo diria que d'haver-hi i ha sigut sempre.
Per veritat s'han vist sempre.
Exacte, aleshores el que passa és que és un tema d'actualitat
i més molt recent, vull dir, amb tot el tema de l'atura,
per exemple, és un tema que s'estava tractant a qualsevol taula cada dia,
aleshores és una cosa que evidentment ens crida molt més l'atenció
i els mitjans de comunicació contribuïn perquè això sigui així diàriament.
No sé, a les notícies, jo me'n recordo que podies veure les notícies
i hi havia accidents, però és que ara és cada dia, cada dia que realment...
Cada dia de bon dematí.
Cada dia de bon dematí.
Per les rondes de Barcelona no hi ha de matí que no...
A mi sabeu com crida l'atenció?
És impossible córrer les rondes de Barcelona.
Em crida molt l'atenció.
Però cada dematí accident.
No tant el fet de donar la notícia, sinó la reacció que provoca a nosaltres aquest tipus d'informació.
Fa uns anys sentíem això i ens quedàvem més aviat indiferents i ara fem com una mena d'escarafatge tot.
Apa! A 200 per hora!
Això no ho fèiem abans, probablement no provocava aquesta reacció contrària entre la gent.
Potser estem amb això, com hem de fer una lectura positiva,
potser estem més ben educats perquè abans es considerava que anar a 200 per hora inclús encara era un mèrit.
I avui dia potser ja som molt més responsables i la gent sembla que això és un demèrit.
Però proveu un dia d'anar 120, 130, 140 per l'autopista.
I t'adavanta tot.
Fa por, eh? Perquè t'adavanten, et van, et piten...
I fas així al comptador, dius, calla, que potser vaig a 60 i és que se m'ha espatllat, no?
Sí, sí, i et miren malament, eh? Et fan llums.
Jo crec que posaria una medalleta també a la senyora Tura,
en què et veu així, que ella fa sempre, però doncs jo crec que matxaca, matxaca, matxaca.
Jo crec que també influeix.
Això com aquí a Tarragona parlem del Mallol,
a nivell general parlem de l'atura, no?
Però en diferent sentit, eh?
No, bé, no, no, ho dic perquè, és el que comentàvem abans,
voldrien persones que sempre, per bo o per dolent, se'n parla més.
Ah, val, val.
Aleshores, bueno, doncs...
En aquest sentit, sí.
Sí, ho deia per això, eh?
Però era més aviat per bo.
No, no, no, a veure, aquí ja serà una altra discussió, no?
Però me refereixo que, evidentment, sempre hi ha alguna persona en el món polític
que et marca molt, no?
I aquesta persona, la sola, l'atura, i no sé si és perquè és dona,
això ho posarem entre cometes, se'n parla moltíssim.
Vull dir, ha posat, ha enllisonat a tothom, que és el que deies, no?
Que realment...
Jo també diria que ja fa temps que em parlava, eh?
Vull dir, no va ser un descobriment de la senyoratura, vull dir...
No, no, no, però ell ho ha posat en pràctica.
Sí, a veure, no, jo entenc que tota la societat, com us deia abans,
però llavors ella ha recollit aquest sentit de la societat
i ja s'ha col·locat, ens hem de col·locar,
però ja fa temps que no estem parlant, no?
Però s'extremen més, no?
Sí, penso que és darrerament, eh?
Darrerament se'n parla molt més, es fa molt més èmfasi,
penso que hi ha més transparència, potser, de les autoritats, no?
Que fan públic sense cap mena d'intentant tancar una mica el tabú aquest, no?
Que dèiem abans, córrer era una...
No sé com un senyal de saber-ne molt,
de poder tenir un cotxe molt potent...
De poder, no?
De poder, de mascle, no?
Si voleu, allò que corro perquè tinc un cotxe que va molt duros i puc córrer.
I ara hem fet una miqueta el discurs a l'inversa,
és com allò de l'alcohol que dèiem abans, no?
Doncs abans...
Però correm igual, eh?
Però això, vull dir, seguim corrent...
Jo penso que no, jo penso que no.
Jo que l'haixo de Montblanc aquí cada dia,
hi ha els dos radars aquells que, pam, veus que tothom els frena.
I això fa que, si més no, portes...
Et va calant el subconscient i vas afluixant la velocitat.
Jo no estic convençuda.
Suposo que primer no t'en dones compte de lo sèrio que és
i quan llavors comences a veure que realment allò va de debò
i que t'estan tocant la butxaca,
que aquesta és l'altra part molt important,
amb quantitats molt significatives,
és el que diu ella, no?
Que sense voler te'n dones compte,
mires on té el radar, cuidado...
Vull dir, vas parant, compte.
Llavors suposo que això sempre fa que la cosa sigui més lleu, no?
Diguem-ho així.
Passa clar que a vegades fa una mica de respecte això de sortir a la carretera
pensant que pot haver-hi algú que imbaixi el teu carril
on tu vas amb la teva velocitat,
amb les... com deia la Núria, no?
Vas tranquil·la de cop i volta,
que et trobis un vehicle de les característiques que sigui,
que posi en perill la teva vida,
fa una mica de respecte, eh?
Francament.
Per això és un tema que caldrà incidir molt
i caldrà continuar insistint
seguint aquesta línia de publicitar aquest tema constantment,
perquè en definitiva és el que imaginem al final
acabarà a crear consciència.
I tenim una aturada de les grues.
Ahir vam tenir els representants dels productaris de grues
aquí al matí de Tarragona Ràdio
i ens explicava que les asseguradores els paguen uns 40 i escaig euros per servei,
no, els paguen 23 euros per servei,
i que aquests estudis que han fet les universitats diuen
que perquè sigui, doncs, que es pagui correctament
ha d'arribar als 40 i escaig.
Pico, la cosa està així
i aviam el que ens explicava aquest senyor dels representants de les grues
que estava una mica que no deien res,
les asseguradores, ja ho veurem.
Al final pagarem nosaltres a través de la pòlissa.
Sí, de moment adelantarem els diners
si ens quedem tirats a la carretera.
Sí, però hauràs de pagar el gruïsta.
Després reclama-ho.
Reclama-ho.
Ara diu que pagaràs el gruïsta el moment en què la necessitis.
I després reclama-ho i ja t'ho pagaran quan vulguin.
Ells ja s'aclariran.
Estem a...
I no podem dir...
S'ha d'anar sense cotxe pel món, s'ha d'anar a peu.
I això la gent no ho entén.
S'ha d'anar a peu a tot arreu.
Jo sóc una defensiva del transport públic,
però proveu de fer amb transport públic
de Reus-Montblanc, per exemple,
i no us en sortireu.
O del Cuber al Vendrell.
Jo faig Reus-Tarragona i m'en surt.
Reus-Tarragona està ben comunicat,
però això ja seria un altre tema.
La mobilitat al camp de Tarragona
en transport públic és impossible.
Però intenta comunicar-te per la zona del Tarragonès,
senzillament, a Pallaresos, Alcatllà, Renau,
un bràfim de...
Tu intenta entrar al camp a Tarragonès
comunicar-te per aquests pobles petits.
Rosa, fes un estudi, tu, que ets jubilada.
Ens fas un estudi, un treball de camp.
Què et sembla?
I ara encara m'he agravat,
perquè estem parlant de pobles
que no és el nucli del poble,
sinó que és tota la part radial
de les urbanitzacions,
i clar, això ja és molt complicat.
Hi viuen moltes persones
i és molt complicat utilitzar-nos per públic.
No hi ha conscienciació, suposo, no?
Vull dir, això passa a molts països...
És que no hi ha xarxa en aquesta zona.
És impossible, eh, conscienciar-te.
Però per què no?
Vull dir, hi ha molts països que realment...
Perdó, la vivienda amb urbanitzacions
està des de fa molts anys,
no nosaltres, sinó en molts països nòrdics
i sobretot ja nòdics els americans.
És la primera residència, i tant.
Exacte.
I a veure, i ho fan,
doncs per què no ho podem fer nosaltres?
Per què no realment es pot posar una bona xarxa?
Perquè això són mediterrani.
Això és qüestió d'invertir.
Hem faltat una institució nord i nosaltres som mediterrani.
No, no, no, és qüestió de prioritats.
Jo suposo que...
I nosaltres no estem conscienciats
i llavors és una inversió que s'ha de fer
i llavors has de valorar quina és la que realment interessa.
Perdó, els nòrdics,
els nòrdics quan se'n van a casa seva a la tarda
si n'hi van i s'hi queden.
I nosaltres anem a casa,
després tornem a sortir,
després tornem a anar als amics a prendre un cafè...
Però els que viuen a les urbanitzacions també,
no ho sé, jo no, perquè jo vi que a Tarragona, perdó.
Però els que viuen a les urbanitzacions
suposo que arriben a casa seva i es queden.
Sí, però m'agrada en lliure,
hi ha uns horaris molt marcats,
laborals i escolars, que a partir d'aquí sí...
que les xarxes que hi ha tampoc s'aprofiten per això.
Bueno, perquè no esteu conscienciats, exacte.
Jo no estic d'acord amb tu, Rosa.
Per tema d'horaris laborals i per tema d'horaris escolars,
hi ha moltes mancances a tota la gent
que viu en pobles i en urbanitzacions.
Jo estic d'acord.
Això és un fet objectiu.
Després que tu agafis el cotxe per anar de festa
o pel teu temps de lleure, com deia la Carme,
ja és un altre tema.
Però el que és la rutina diària de l'horari laboral i escolar,
hi ha mancances importants.
Nosaltres vam fer un estudi fa un parell d'anys
sobre poblacions del que era el Camp de Tarragona,
la segona població de la comarca
o poblacions ja una mica grans
i era impossible anar a treballar amb transport públic.
Impossible, eh?
Jo me'n recordo ara un exemple
que em sembla que era Montroig o Cambrils,
no t'ho sé dir ben bé, Valls,
i tardaves amb transport públic agafant
la primera combinació del dematí,
tardaves sis hores i mitja a anar a treballar.
Ostres!
Llavors no calia que t'hi preocupessis gaire
després de la jornada laboral,
perquè era impossible tornar.
Llavors dius, com és possible, no?
Això, si tu sorties, em sembla que era a les 7 del dematí,
aconseguies arribar a les 3 del migdia a Valls.
Llavors ja era igual que treballessis de tarda cada nit
perquè és que era impossible tornar.
A partir d'aquí...
Era un moment on la mobilitat laboral és constant, no?
Sí, però jo us torno a dir, això ho oblidem, eh?
Nosaltres em mirallem molt amb els països nòrdics,
però som mediterranis.
Tenim una altra manera, tenim ja tota la nostra història,
tenim un altre tipus de treball.
Però què hi té que veure, això?
No, perdona, els països nòrdics treballen molt més a prop,
és un altre sistema de vida.
Vull dir, som societats molt diferents,
que tenim organitzada la vida d'una altra manera,
tots plegats, eh?
Però de quan ells vagi, d'anar a 25 quilòmetres.
No, no, però perdona, vull dir, el concepte de vida,
de vida familiar, de vida relacional, etcètera,
de vida...
Doncs això ho tenim diferent.
I això ho hem de tindre present, que no passa res,
que ho hem de millorar, això no vull dir,
que no ho hem de millorar, eh?
Anava, disque no té res a veure,
simplement a veure, és un problema que pot haver-hi
en una ciutat determinada, sigui mediterran...
Un dels objectius és la creació i la consolidació
d'aquest consorci del transport,
que es reclama fa molts anys.
No pot arribar a cap polígon industrial en transport públic.
A cap.
Però vull dir-te que això ho hem de fer ara en poc temps.
Quan parlo dels països nòrdics,
fa molt temps que ells ja tenen un estil de vida
i ho han anat elaborant, això no ho hem fet avui per demà.
I nosaltres això ho hem d'anar fent, insisteixo,
perquè hem passat d'un model, d'un estil de vida
que teníem un món rural, un món de...
Però quants anys fa que hi ha el polígon de Riuclar?
No fa quatre dies i no hi ha transport públic
per anar-hi, és Tarragona mateix, eh?
Jo entenc que sí, que això ha de fer, no vull dir que no s'ha de millorar.
Perquè a vegada se'n s'oblida, això, eh?
Vull dir que fem uns salts qualitatius,
el poeta, no? Però que realment això ens portarà un temps
i que ho hem d'estudiar a fons
i que hem de fer compatibles, com deieu vosaltres,
els horaris laborals, els horaris familiars,
els horaris professionals...
Però això és correcte, però s'ha de començar alguna vegada.
És a dir, evidentment que necessites un temps
i nosaltres ja estem...
Però som lents a posar el fil a l'agulla.
Ara, exacte, aquí és on vaig.
Vull dir, a vegades hi ha moltes propostes i molta cosa
i tot és molt bonic i molt de color de rosa,
però posar com fius...
El fil a l'agulla costa.
Això és el que costa, vull dir que evidentment és així.
Sí que som mediterrans, d'acord,
però estem canviant els nostres costums.
Doncs fem-ho tot.
Ens perdem en paraules sempre.
Parlem molt d'acord, no?
Parlem amb el món cada dia.
Perdoneu, som la societat del foro,
som la societat del foro,
de parlar a la plaça pública,
d'anar a parlar amb la Munia Vall i parlar...
Exactament, exactament.
I el que passa és que la majoria de gent
que fa servir els transports públics
no estan amb els càrrecs de l'administració.
O sigui, tots els que hi ha els càrrecs de l'administració
tots tenen cotxe i fan servir el cotxe privat.
Si molts d'ells al dematí haguessin d'anar a treballar
en algun lloc on necessitessin algun servei,
probablement s'espavilarien més.
Però avui dia cotxe en té molta gent, eh, Rosa?
Sí, ja, ja.
Molta gent té cotxe.
Però en fa gràcia...
N'hi ha molts que no els he tocat altre remei.
Perquè aquest hivern,
me'n recordo que en una de les converses
que vaig tindre amb el Ricomà,
parlant d'altres coses, no?
Com ell va molt a Madrid,
em deia que a Madrid ell sempre va en metro.
Per dir alguna cosa, eh?
Vull dir, estem parlant de que, doncs això...
És que em penso que a Madrid
no pots anar d'una altra manera.
Exacte.
No, me refereixo que, a veure,
evidentment se suposa que gent dels càrrecs,
diem-ho així,
el Ricomà sí que és un polític de Tarragona,
però també està a Madrid.
Bueno, doncs ell allà ha optat ja pel metro
perquè suposo que duria provar en el seu moment
anar amb cotxe
i allò era la cosa més barbària del món,
a la qual s'ha acostumat amb el metro
i que consti que el metro de Madrid és genial.
Jo crec que és genial, no sé si l'heu provat.
Però jo que la primera vegada és allò de dir
a veure què passarà.
No em vaig perdre gens des del primer moment
i molt ben argumentat.
I doncs ell és una de les persones que l'agafava.
Vull dir que, evidentment, és així.
Quan et veus amb un problema,
optes per altres opcions, no?
I aquí potser ets dirà ara en un altre davant, no?
Però és més econòmic
i d'allò que cadascú es compri el seu cotxe
que no fer carreteres.
i com que sempre paquem del duro
i sempre tenim els dèficits aquests
i les infraestructures
i que si els duros se'ls queden a Madrid
i aquí no ens arriben i no sé què,
és més senzill invertir
en que cadascú es compri el seu cotxe
amb el seu sou
i anar fent,
que no pas posar...
Vagin pagant hipoteques
que això també va bé
dotar el país de les infraestructures necessàries
de transport públic
o de xarxa viària eficient.
I quan parlem de transport públic,
també sense oblidar el tema,
doncs també ara voldria parlar d'un sector,
però per exemple els taxis també,
que no ens ho plantegen,
també és transport públic
i si la gent féssim números
i a més de comprar-nos el segon cotxe
penséssim que també
quan ens convingui una emergència
podem utilitzar aquest recurs
i no ho acostumem a fer això,
curiósament, tampoc.
És veritat.
Tot i així,
no té res a veure,
l'altre dia vaig llegir al diari
no sé on,
ara no ho facis dir si era a Espanya
o a la...
jo diria que era a Espanya,
tothom s'ho inventa tot.
Hi ha una empresa
dedicada a això,
a anar a buscar la gent,
no, amb cotxe,
anar a buscar la gent
que en aquell moment
doncs no té el cotxe
o potser ha sortit
d'un restaurant begut...
A Barcelona no ho vaig veure.
En moto i en cotxe.
Jo en cotxe, no?
He anat a un restaurant
doncs vaig una mica begut
i no puc agafar el cotxe
doncs hi ha algú que tal ve a buscar.
Vull dir que són aquelles coses
que ja t'ho dic,
tothom s'ho inventa,
no sé si es veu dolent
però em va cridar l'atenció, no?
Per el que deies tu,
que realment,
bueno, és un altre tipus de servei.
Exacte.
Que potser sí que és un servei públic.
Clar, exacte.
Exacte.
I no els fem els números,
per exemple,
utilitzar també els pàrquings públics
tampoc ho fem.
La gent llavors
no ho calculem prou bé.
Vull dir, arribar...
No s'utilitza gaire encara.
La gent encara és bastant,
per dir-ho així,
incivilitzada
que deixa els cotxes
molt en segona línia.
Per això ja amb un cotxe
que t'ha costat un munt de diners,
home, pues ja parca
perquè et pot costar l'aparcament.
Però si no,
i si no pots,
doncs compra-te el d'una cilindrada inferior,
així no et caldrà corretat.
Amb la qüestió de pàrquings,
l'habitació no el pots utilitzar.
Jo que l'utilitzo cada dia.
No el pots utilitzar, el pàrquing.
És increïble.
El pàrquing del centre de Tarragona
és un euro trenta,
el de la plaça Corsini, per exemple,
que és el més cèntric.
Un euro trenta a l'hora.
Perdona,
jo l'acabo d'aparcar aquí,
a president Companys.
Jo dic que el de la plaça Corsini
és el preu d'aquesta setmana.
I avui que m'he mirat allò,
sense voler el requadret aquell
que hi ha al moment de treure el tíquet,
1,40.
Mira, més car.
Per 8 hores laborals,
més humant.
Exacte, que no l'he tret
perquè tenia gàstig marxar enrere.
Oi, quin panorama,
escolteu,
però hi ha gent que pensa
que la nostra vida ha d'estar millor
i això de conciliar la vida familiar
com que tenim la Rosa.
I mira, i també la Carme,
estan relacionades amb aquest sector
i poc o mola a vosaltres,
també us toca.
Els experts estan,
aquesta setmana,
avui mateix,
estan parlant,
amb un expert que s'ha creat
sobre temes d'educació
per modificar el calendari escolar.
Aquesta és una petició
que jo crec que tota la comunitat educativa,
des dels pares fins als mestres,
està reclamant.
Atenció,
no és treure vacances als mestres
com algú pot malinterpretar,
sinó distribuir-les d'una altra manera
al llarg de l'any
i que dins d'aquest període de vacances
també es contempli la formació continuada
i facilitar aquests mestres
que facin aquesta formació continuada
que al final tothom en sortiria beneficiat,
els mestres, els alumnes i els pares.
Proposen, per exemple,
a propostes.
Que en lloc de s'avanci una setmana,
al començament,
en lloc de començar el 15,
que es comenci el 7,
que s'acabi més tard el juny,
el 30, per exemple,
i així fas els mesos rodons,
i després incorporar
una setmana de suspensió de classes,
de tanquecentres,
cap al febrer,
al març,
una mica racionalitzar
aquest calendari escolar
que em penso que és el que hem tingut
tota la vida.
Ara,
que jo l'altre dia
no sé amb qui recordava,
jo recordo
que jo anava a l'escola
els dissabtes al matí.
Però escola, escola.
No activitats com ara.
Els dissabtes al matí.
Es feia festa el dijous a la tarda.
El dijous a la tarda es feia festa.
Però amb una edat ja més grandeta.
Home,
jo no tinc l'edat del matxin.
Doncs per això tinc...
Jo anava a dir...
No, no,
jo això ho recordo.
com a edat escolar,
perquè jo he anat sempre amb monges,
a mi...
No, no,
hi ha monges,
jo sí.
Dissabte al matí
i festa a la tarda.
Perdoneu,
i a la Salle de Tarragona
feia classes el dissabte al matí i tarda
i feien festa el dijous.
De fet,
aquí,
tu i abans ja ho has apuntat,
em confoso una cosa,
una cosa és si tingui el centre obert
i una altra cosa és que faci classe,
que són dues coses molt diferents.
Això és que no hem tractat bé.
És que penseu que els horaris que tenim
i el calendari del segle XIX,
de l'any 1852,
és que va fer la primera llei d'educació no rosa,
la llei no i no.
Però si no ha canviat la vida
i els horaris i les famílies.
Jo anava a dir això,
però els centres estan oberts
i els centres d'activitat
perquè si el dijous no et plantifiquen
el nen a casa,
ja em diràs quina dona
o quin home es queda a casa
el dijous per cuidar la cananya.
És que això ho tenim també mal plantejat.
Escolteu,
els centres,
ara parlem dels públics,
per exemple,
són diners públics,
han costat molts diners,
tenen molts recursos
perquè els hem de tancar
el divendres a les 5 de la tarda
i no els hem d'obrir
fins al dia del matè.
Estan infravalorats,
els centres,
es podrien fer moltíssimes més coses.
No,
jo encara ho dic més gruixut,
estem malversant fons públics,
escolteu,
posem uns altres professionals
al cap de setmana
i la família
i ja agafarà els serveis
que li convinguin.
Això no sé per què
no ens ho hem plantejat.
No,
perquè a la tarda
no s'hi poden fer
activitats esportives
aprofitant els gimnasos
o aprofitant qualsevol cosa
i no només de canalla,
podrien anar la gent gran
a fer...
A aprofitant les instal·lacions.
I els vespres
i els vespres
perquè pots fer
conferències,
pots fer el que parlàvem abans
que és a trobada
de grups de teatre,
pots fer...
Escolteu,
són de veritat?
Què passarà?
Que els gastarem una miqueta més?
Bueno,
doncs ja sabem
que s'ha d'invertir,
això s'ha d'invertir.
Però és més fàcil
potser pagar un conserge
X hores
que no pas
fer un centre cívic nou,
no?
I aprofitem
les infraestructures.
I la gent també
ha d'entendre
que una cosa
és la docència amb els nens
i l'altra cosa
és la docència sense nens.
Perquè clar,
diuen
perquè comencen més aviat
els nens ja podrien començar
l'1 de setembre.
Els cursos s'han de preparar.
Els mestres comencen
l'1 de setembre.
Exacte,
però això no ho sentiràs a dir mai.
Fins que no comencen
els nens a l'escola
no hi ha cap mitjà
de comunicació
que digui que els mestres
el dia 1 ja penquen.
No ho dirà mai ningú.
I si pleguen
el 24 o el 22 de juny
els mestres no pleguen
fins a acabar el juny
i moltes vegades
fins a la segona setmana
de juliol.
Vacances és juliol i agost.
Però això no ho diu la gent.
No, no, perdona,
vacances només són un mes, eh?
Les vacances només són un mes.
La resta es fa preparació
i així que en el propi centre
fent cursos
en com vingui
i diguéssim
els professionals...
Però això no el té en compte
a la gent.
Si no hi ha nens
no hi ha fenya.
Exacte.
Més hi ha fenya
quan hi ha nens.
Sí.
Vull dir,
tot això també s'haurà
de tindre en compte.
Cal la que està en modificació.
Sí, jo crec que sí,
jo crec que teniu
tota la raó del món
és ben veritat.
És una cosa
que no la pares a pensar mai
i sempre dius
mira, fa vacances
no el curs següent.
Vull dir,
això teniu tota la raó del món.
És que hi ha aquestes alçades
a les famílies
i hi ha moltes famílies
per no dir la gran majoria.
Sí que d'acord
que hi ha aquesta xarxa familiar
d'àvies,
de tietes i tot
però moltes persones
no tenen aquestes facilitats
i ja aquest mes
ja dius
aviam,
en guany,
a l'estiu,
què farem
per poder anar a treballar
cada dia?
Sembla,
no és cap cosa val a dir.
És un tema
molt important
i molt transcendent
i probablement
aprofitant tots aquests recursos
com deies Carme
es poden crear
unes xarxes
que ajudin una mica
a tothom.
Has de fer filigranes,
a veure,
no és el meu cas,
però jo conec molts pares
que han de fer filigranes,
s'han de combinar vacances
amb els marits,
un fa un mes
i l'altre en fa un altre,
turnos,
vull dir que és molt complicat.
Les famílies
han de fer vacances
per separat
moltes vegades.
Moltes vegades,
jo en conec,
jo en conec de persones
que una l'ha de fer el Juri
o l'altra l'agost,
vull dir que realment,
a veure,
és un problema,
ho deien,
perquè llavors
la relació de parella
tampoc no és
aquell descans conjunt
per poder dir
doncs va,
disfrutem de les vacances.
No,
això no existeix,
no.
Jo penso que
en el món laboral
en general,
la gent abans
estàvem acostumats
a fer el mes de vacances
i llavors treballàvem
la resta
dels 11 mesos seguits,
no?
Jo crec que tot això
també s'està canviant,
vull dir,
la gent,
ens pensàvem
que amb el mes
en teníem prou
i ara creiem
que potser en 15 dies
ja en tenim prou
i la resta
l'anem repartint
per l'any.
Doncs no sé,
però sovint
per cobrir
aquestes necessitats
familiars que dèiem,
no?
No,
ho dic,
no ho sé,
jo crec que
al contrari,
vull dir,
la gent
que diem-ho així,
que ens agrada
el que estem fent
i que treballem
a gust i així,
doncs és allò de dir,
bueno,
tenim 15 dies
de vacances,
3 setmanes
i la resta
ens ho anem combinant
i jo crec que cada vegada
aquesta mentalitat
és més,
vull dir,
tots ho anem fent
perquè ara per vacances
de Nadal
quasi tothom
té vacances,
cosa que abans
no hi era mai,
bueno,
ens ho anem repartint
i llavors jo crec
que això és molt bo.
T'ho dic
perquè els mestres
aquesta proposta
que està sobre la taula
no sé si també
seria malament,
vull dir,
en principi és allò,
totes les vacances
a l'estiu,
doncs per què?
potser combinar-ho
com aquesta proposta
que van dir
que hi ha sobre la taula
potser seria una bona cosa.
Sí,
jo també ara el que diré
ja sí que no agradarà
però jo crec que s'hauria
de treballar menys
i quan treballem...
Com que no agradarà, Rosa?
treballar menys
i que l'estona que treballem,
l'horari laboral,
treballar-ho.
És que aquesta és l'altra,
una cosa és treballar
i una altra és passar hores
a la feina.
És que confonem
les hores que estem a la feina
amb les hores que treballem.
Exacte,
jo trobo que aquí
s'hi hauria de posar a mà també,
perquè vull dir,
es passen hores i hores
que no rentabilitzem
i quan trec l'abri.
Ja, que ara sec,
ara saludo,
ara això dius,
ai...
Ara vaig al lavabo,
no he tingut temps
de fer amb la ratlleta,
me'n vaig a fer la ratlleta.
No, jo, perdona,
jo em parlava,
mira, si em permeteu...
Com que jubilada pot dir el que vol,
quina sort que té.
No, no, perdona,
jo ja deia a classe als meus alumnes,
ja els hi deia,
escolteu,
és que està demostrat,
per dir-ho així psicològicament,
que un alumne,
un adult,
un alumne adult,
no pot aguantar
més de 45 minuts
seguits a l'atenció
amb l'impartiment
d'una sessió de classe.
Per tant,
no ens empenyem a fer classes
d'una hora
o d'una hora i mitja
com a vegades fem a la universitat.
i no volguem tindre els pàrvols
assentats de les 3 fins a les 5
perquè no...
Però si són 45 minuts,
un adult,
un adult,
de conya.
Aquesta setmana,
precisament,
que s'han publicat
un munt d'estudis
que si les dones
cobren un 35% menys del salari,
que si els joves
tenen el perfil X,
també ha sortit
justament aquesta dada
que apunta
que l'estat espanyol
és el país europeu
on la jornada laboral
és més llarga
però on la rendibilitat
és més baixa.
És una fórmula matemàtica.
Encara estem
amb aquella mentalitat
que premiem la persona,
i a l'últim que se'n va.
I sembla que...
I moltes vegades dius
que estàs fent el solitari aquest,
però què fa aquí?
Es pensa que...
I una persona
que és un bon gestor
que agafa
i amb dues hores
que és eficient
doncs et fa la feina
perquè hi ha d'estar més, no?
I la majoria de vegades
a més de plegar les 8
podrien plegar les 5.
Aprofitar les hores
com Déu mana.
Vull dir,
és qüestió també de...
Ho heu apuntat
a l'inici de la tertúlia
tot parlant de carreteres.
La vida ha canviat moltíssim
i tot allò que l'envolta
sembla que resisteix a canviar
o que fa un canvi
molt més lent,
però en fi d'això es tracta.
No sé si voleu fer
algun comentari del Carnaval
perquè el Carnaval
que és una festa
que ha de sortir així
doncs aquests dies
està portant
tota una sèrie de polèmiques
no per un cartell
sinó ja per dos.
D'una banda
el cartell anunciador
del Carnaval de Reus
i el cartell anunciador
del Carnaval de Valls
que avui l'hem pogut
veure publicat
en diferents diaris.
Sembla que disfrutem
complicant-se la vida,
trobo jo.
Tens tota la raó del món.
Clar, vull dir que no, no, no.
És que ens preocupem
per les coses tan absurdes.
No tenim prou problemes, no?
Exacte.
Ens preocupem
per les coses tan absurdes
que de veritat
arriba un moment
que estàs cansat ja.
Vull dir que no fem
una fugida endavant
també a vegades
que estem,
allò que parlàvem abans
que a vegades estem
a vegades no som prou responsables
i fem només fugides
endavant
perquè no ens volem parar
a pensar alguna vegada
i mira,
això surt avui
i demà
i demà...
És el que deiem
de l'efectivitat.
Més val que estiguem
de peus a terra
i que ens preocupem
de coses que realment importen.
Si és igual
que 40 milions de dòlars
s'havia de gastar
aquell periquito.
De quin periquito parles?
Jo sí que sé de quin...
És que jo com a periquito
trobo que és una paraula
així com a molt dolceta, no?
Massa carinyosa.
Aquell ogro, dones.
Aquell ogro.
Explica'ns-ho, explica'ns-ho.
No, el bus.
En la coronació aquesta que han fet.
Ah, la coronació.
Sí, semblava allò com un dia.
Deixar 40 milions de dòlars.
Una entronització.
Per la coronització.
I les imatges del tsunami
de les víctimes
del sudet asiàtic
i no és de Magoja,
vull dir, són imatges reals.
Aquestes imatges
en un mateix informatiu
i després les imatges
d'aquesta inversió
en seguretat
i en festa
que s'ha fet
uns quants que va marxar.
Podria haver fet
una donació
dels 40 milions de dòlars.
Sí, això s'ha dit molt
aquests dies.
Jo també tenia la idea
que tots els polítics
podien haver donat
el sou un més.
Molt bona idea.
Sí, però saps una mica
que em fa por
que aquests dies
també s'està llegint molt
que, per exemple,
tota l'ajuda solidària
a la qual,
i això la Carme en sap molt,
s'han compromès
els governs
de tot el món mundial,
que els preguntin
els damnificats pel mig,
per exemple,
que encara esperen rebre,
que han passat 4 anys
del mig,
4, 5,
doncs encara estan pendents
de rebre els ajuts
dels governs,
no de les ONGs,
dels governs.
I, perdoneu,
els ajuts dels governs,
molts d'ells
van anar només a aixugar
deute,
que ja existia,
per tant,
res de res afegit.
Però això és el que fa
més por de totes.
A mi jo estiria
encantada de poder anar allà
i ajudar a qualsevol,
però és que realment
aquestes ajudes
arriben realment
a la gent,
si troba el recolzament,
el de pie,
a la persona que se'n permeteu,
com que m'ha presentat
com a Càritas,
si vos ho pot dir.
Sí, home,
tant, i tant,
per això ho dic.
Formen part Càritas
a Catalunya,
formen part de Càritas
a la Càritas Internacional,
i, de fet,
això no diguéssim,
s'envia d'aquí a l'altra Càritas,
de Càritas a Càritas,
vull dir que és més fàcil de fer,
vull dir,
com ho sabeu,
una transacció econòmica
és molt fàcil de fer,
i allí hi ha els voluntaris
que hi existeixen
i fan el que bonament poden,
vull dir,
però és l'ajuda directa,
perquè ni recursos,
ni aliments,
ni això,
això és molt més complicat,
perquè el que diuen
desplem plantes
per dirigir...
I és més car
fer el desplaçament
de tot aquest material.
Desplaçament que no vas comprar
un bolí.
I nosaltres,
per això,
només,
ara aprofito també,
ja m'ho poses,
em safata,
però en aquest sentit,
que penseu que nosaltres
el que fem és recollir-ho
i d'aquí transferir-ho
a una altra càrides.
Vull dir,
si voleu més informe,
nosaltres sabem
totes les que hi ha allà,
tots els voluntaris que hi ha
i la gent,
si vol,
li pot contactar.
I pensem que això
és l'única manera de fer-ho.
I una altra cosa
que us diré,
que això durarà molts anys
i ens diuen
que el problema
no és d'ara,
que el que els costarà
amb aquests països
que estan en una situació
molt dura
perquè són càrides
que ajuden
en situacions
d'extrema pobresa
amb aquells col·lectius d'allà,
aquests col·lectius
arriben dels estats,
si aquest endeutament
no es condona
o no s'atura,
què?
Doncs paguen aquell,
el d'allò,
no?
No són diners
que puguin repercutir
en arreglar
les infraestructures
o en donar...
I de cada turisme
els van deixar fer
els edificis
a la voreta de l'aigua
sense...
La gent vivia a l'interior
i llavors
per buscar el treball
se'n van anar a viure a prop
i com que vivien amb xavoles
van ser els primers
que hi van perdre
i aquí podríem fer
encara més lectures
i que el que diem
aquest del món ric
que som nosaltres
a vegades
això no que hem de fer
tota la lectura
Cada cop hi ha més distància, eh?
Sí.
Cada cop hi ha més distància.
Cada cop els pobres
són més pobres.
El pobres és més pobres.
I això no és un tòpic,
això és una realitat
que podem experimentar
doncs cada dia.
En fi,
que se'ns ha quedat
curar el temps
com sempre.
Jo espero que vingueu
un altre dia.
Nosaltres us convidarem
i estarem encantats
que torneu aquí
al matí de Tarragona Ràdio.
Carme Borbonés,
Núria Palai,
Rosa Gairal,
Elisenda Pujol.
Gràcies i bon cap de setmana.
Gràcies.
Gràcies, Joan.