El divendres sempre és un bon dia per anar al cinema,
perquè no, no, el divendres o el dissabte,
hi ha gent, jo conegui gent que només va anar al cinema un dia,
o sigui, només va anar al cinema el dissabte,
i no s'hi facin anar ni el diumenge ni el divendres,
perquè diuen que no, que no toca anar-hi el diumenge o el divendres.
De fet, qualsevol dia es va per anar al cinema,
un dimecres, un dimarts, un dilluns, en fi,
només és qüestió d'anar-hi i prou, i s'acaba.
David Serra, molt bon dia.
Hola, bon dia, com esteu?
Estem molt bé, feliç any, per cert, feliç 2005.
Sí, feliç any, feliç any a tothom.
No ens veiem des de l'any passat, des del 2004,
que aquest ja és història.
No, m'ho va costar, m'ho va costar molt,
això de canviar d'any sempre ha sigut una tarea molt dura per mi.
Però vols dir que canvia alguna cosa, el canviar d'any?
No ho sé, jo psicològicament ho intento.
I faig la il·lusió que veuré molt més cinema,
que veuré cinema bo,
que faré de la meva vida una pel·lícula,
però això costa molt, eh?
Si tu, d'aquells que et fas bons propòsits, no?,
al començar l'any...
Sempre, sempre, sempre.
Tinc aquesta mania.
Bueno, mira, també està bé, tu, també, no ho sé.
Escolta'm, ara dèiem que qualsevol dia es va per anar al cinema, no?
Home, la veritat és que sí, eh?
Jo trobo, si la pel·lícula és bona,
qualsevol dia pot ser ideal per anar al cine.
Correcte.
Molt bé, i si vas ben acompanyat, millor, eh?
Exactament.
En fi, no ho sé.
La companyia és però important, eh?
Sí que és, sí que és.
Alejandro Magno, tu,
una de les novetats d'aquest divendres,
que ens arriba,
i és una pel·lícula que...
que jo crec que està molt esperada, no?,
molt bé, que arriba bé, baixa.
Home, la veritat és que a mi m'ha sorprès
perquè és de les pel·lícules...
A veure, era l'estrella absoluta,
però m'ha sorprès una miqueta aquesta estrena
perquè, bueno,
és que me sembla que està en quatre sales a la vegada.
Sí, sí, sí.
A veure, jo trobo que és una pel·lícula,
doncs, bueno, tan espectacular,
o potser més que la troia,
però és necessari tant.
No ho sé, no ho sé.
Fa una mica de por, això.
Perquè una pel·lícula d'aquestes
acostuma a estar bastant dies en cartellera.
Sí, no, no, i estarà segur.
A més, és d'aquí a poc,
o sigui, començaran a vindre les estrenes espectaculars,
però aquesta és la que es porta absolutament
tota la importància, però d'alguna manera.
Ja et dic, eh?
O sigui, jo he estat mirant per curiositat
en quantes sales hi és
i no ve a buscar les gavarses
si hi hagués quatre sales, eh?
És una mica animal, una mica salvatge,
perquè m'entenguis.
No, no, és salvatge, la pel·lícula és també salvatge
i el procés de creació d'aquesta pel·lícula
també ha sigut força salvatge, també,
per dir-ho així amb una paraula clara.
Bueno, l'Oliver Stone sempre que s'enfronta
amb un projecte amb cor i ànima
i la veritat és que ha posat tot el fetge
en aquesta producció.
Una producció curiosa perquè,
tot i que seria de desitjar
que hagués tingut un gran èxit,
als Estats Units no ha sigut així.
Llavors, aquí a Europa és on, precisament,
el bon Oliver Stone vol trobar
aquests calés que li han mancat
dins de la recaudació.
I jo penso que aconseguirà, eh?
Hi ha moltes possibilitats que aconsegueixi.
I per què no ha collat per lladau?
Ho sabem, això?
A veure, una miqueta és la manera com treballa l'Oliver Stone.
O sigui, Oliver Stone és un director
amb una personalitat, bueno,
molt gran, no és capaç de fer una pel·lícula impersonal.
O sigui, Oliver Stone sempre, s'equivoqui o no,
sempre posa molta ànima, és el que deia abans.
I aquest Alejandro Magno,
doncs, bueno,
li ha fet molt de mal
el fet
que l'exhibició que es va fer als Estats Units,
bueno,
hi havia una polèmica,
potser interessada o no,
sobre l'homosexualitat del personatge.
O sigui,
hi ha la relació que el tenia
amb el seu company d'armes,
l'Ephestion,
que en aquesta pel·lícula
està interpretat
pel Jared Leto.
Per cert,
molt bé el Colin Farrell,
que és un dels encerts del càsting,
un càsting molt arriscat.
doncs, bueno,
és una cosa que a més
per la pel·lícula passa de costat.
O sigui,
en cap moment
se centra sobre l'homosexualitat.
Però sembla que als Estats Units
el personatge,
el que és l'homosexualitat
dins de la pantalla
ha molestat.
A banda de tot això,
doncs, bueno,
després s'ha volgut veure
una mena de relació
entre el que seria
el personatge de l'Alejandro Magno
i el George Bush.
I això tampoc és veritat.
O sigui,
el que realment ha fet
l'Oliver Stone,
sota el meu punt de vista,
és donar-li molta força
al dibuix del personatge principal.
I això,
durant tres hores de metratge,
i pensem que l'original
en cinc hores,
pràcticament de pel·lícula,
doncs,
és molt complicat
de dur a terme.
Llavors,
bueno,
fa un retrac humà
del personatge
de l'Alejandro Magno,
molt complex,
amb molts films argumentals
que parlen inclús
d'una mena de complex
d'hípic
entre el personatge
de la seva mare,
que curiosament
és l'Angelina Jolie.
Tot i que és com una mena
d'increïble,
perquè evidentment
l'Angelina Jolie
és una mica més jove
inclús
que el personatge
del Colin Farrell.
Però, bueno,
és una pel·lícula arriscada,
és una pel·lícula
que és entretinguda,
que no hi ha concessions
a la galeria,
que l'espectacularitat
de la pel·lícula
està absolutament
racionada,
i que,
si volem,
troba una gran història
d'amor,
o sigui,
bueno,
hi és,
però passa volant.
És una pel·lícula,
jo penso,
que pot decebre
a tots els que busquin
una pel·lícula espectacular,
i que pot agradar molt
a tota la gent
que busqui en aquesta pel·lícula
doncs un reflexe
i una reflexió
sobre el que és
el poder
i l'administració del poder.
I un retrat,
evidentment,
d'un heroi,
un heroi
amb...
bueno,
que és molt humà,
molt humà,
i aquest somni de grandesa
que de cop i volta
li atrapa,
molt jove,
doncs aquesta és la reflexió
que es fa a la pel·lícula.
La veritat és que
a mi m'ha agradat força,
tot i que és una pel·lícula
a certamen i no regular.
No manté tot el ritme
durant tot el metratge.
I és que és llargueta,
estem parlant de gairebé
170-175 minuts de pel·lícula.
Hi ha mitja part,
fins i tot,
no?
Digam?
Hi ha mitja part?
Fan alguna parada
entremig o no?
No, no, no,
no fan parada.
Si veu d'un tiro.
Doncs no n'hi do, eh?
Si vas a veure
la sessió golfa,
que també hi deu bé,
doncs...
No, és perquè
d'allà dormir
directament al cinema, eh?
No, és per la sessió.
Però a veure,
tots els personatges
són interessants,
la pel·lícula,
ja et dic,
és molt personal,
és la pel·lícula
de la setmana.
I, home,
jo la vaig veure,
no se'm va fer pesada,
no se'm va fer avorrida,
la vaig trobar
molt interessant,
però és irregular.
Hi ha moments
que penses
que se li va
de la mà
a l'Oliver Stone
a l'hora
del retratge
del seu personatge,
i en algunes situacions
també,
doncs, bueno,
no estan tan ben resoltes
com seria de desitjar.
Home,
és un director
David...
L'ha provat al, eh?
És un director David
controvertit, eh?
No sé,
podem recordar Platón,
JTFK,
Nixon...
i el retratge,
per exemple,
el documental
que va fer
del Fidel Castro
o la pel·lícula
del Nixon.
La veritat
és que,
és el que deia,
jo penso que
és una pel·lícula
més directa
i és una pel·lícula
que evidentment
el personatge
d'Alejandro Magno
dóna per moltes històries
i aquesta és una més.
Qui no diries
que és David
l'altra gran estrena
d'aquest divendres,
l'altra gran pel·lícula
d'aquesta setmana?
Si és que n'hi ha cap...
Jo no sé
si és una gran pel·lícula
però vaja,
és la pel·lícula
que funciona
que és la pel·lícula
d'Obsesión
que per cert
és la pel·lícula
que,
diguem-ne,
vol llançar
aquest actor
que té tots els números
per convertir-se
en una de les estrelles
del cinema
d'adolescents
que és el
Josh Hartnett.
Aquesta pel·lícula
d'Obsesión
de fet
és un remake.
És un remake
que està basat
en una pel·lícula
d'un cineasta francès,
una mica
força desconegut
que és el
Gilles Minouan
i que va fer
una pel·lícula
que es deia
L'Apartament
que era una mena
de pel·lícula
gisconiana
que estava interpretada
en un moment
pel Vincent Castle
i la Mònica Bellucci
i va funcionar
molt bé a França
i que a Espanya
es va estrenar
inclús
ja vam parlar aquí
que sembla l'emissora
fa molts anys
i que no va passar
molt desapercebuda.
Bé,
aquesta és la nova versió
que és d'aquesta mania
que tenen els Estats Units
de fer fotocòpies
de pel·lícules
que han funcionat.
Sobretot pel·lícules
japoneses
o franceses.
La veritat és que
bueno,
com a remake
funciona,
té un ritme
molt
sostingut,
és una pel·lícula
que és sorprenent,
que juga molt
contínuament
amb els
canvis de trames,
els canvis
de punt de vista
i que bueno,
és una història
sobre les estupideses
que pot fer
una persona
a l'està enamorada.
El que passa
és que tot
està tractat
des del punt de vista
d'un thriller,
funciona
i parla
de la desaparició
d'una jove
de la qual
està enamorada
un jove.
Aquesta dona
desapareix
i dos anys després
quan
ja està
la seva vida
sentimental
refeta,
aquest personatge
es troba a veure
embolicat
a la recerca
d'aquesta dona
desapareguda.
La pel·lícula,
a veure,
jo penso que és fallida,
però és
entetinguda,
és entetinguda
i funciona
força millor
del que podria semblar,
sent un remake.
Obsessió.
A mi saps
de quina pel·lícula
hem parlat, David?
Molt bé,
un que l'ha vist.
Digue.
Los chicos del coro.
Los chicos del coro
és una pel·lícula
magnífica
i,
a veure,
encara l'estan fent
i jo penso
que és la pel·lícula
que cap persona
s'ha de perdre
perquè funciona
molt bé,
a més de parlar
d'un tema
jo penso
que necessari.
És sensible.
És la supervivència
amb temps
molt durs.
Parlam
evidentment
d'adolescents
i com la música
pot ser
una al·líciem
per aquests personatges
que sembla
que no tenen futur
o que tenen negat
el futur.
La pel·lícula
realment
és recomanable,
s'ha mantingut
molt bé
a la cartellera.
Jo no sé exactament
quant temps
es porta ja
però seria,
per curiositat,
seria
sapiguero
perquè penso
que és una de les pel·lícules
que més temps
han estat en cartellera
i que millor
estan funcionant.
Aquest xicot del coro
possiblement
estigui en la seva última setmana.
juntament
amb aquesta
meravella
que és el Polar Express
i aquesta pel·lícula
increïble
increïble
que són
los increíbles
que aquesta
sí que porta
sis setmanes
en cartellera
i que encara
es manté
sorprenent
amb un quart
joc
de la cartellera.
Aquesta l'he vist
i es fas un fart
de riure.
Sí, sí, sí.
Rius molt,
xales molt,
disfrutes molt.
Tot i que,
a veure,
ja intueixes
una segona part.
Sí,
no, no,
claríssim,
però de totes maneres
és una pel·lícula
que funciona.
Ja que has parlat
de los chicos del coro
jo aprofitaré
per recomanar
una pel·lícula
que s'ha estrenat
a les sales Lauren
que és la importància
de llamar
Cernesto
basada en el clàssic
d'Oscar Wilde
i que és una pel·lícula
força recomanable
que a més,
bueno,
és una versió més
de les moltes
que s'han fet
d'aquesta pel·lícula
i que funciona molt bé
amb un Rupert Everett
amb estat de gràcia
i amb un Colin Firth
que està francament
extraordinari.
Parlem de clàssics
doncs aquesta
la importància
de llamar Cernesto
és una comèdia
molt divertida
i a més
quina mortal.
Una pel·lícula
que retorna
diguéssim,
vull dir que torna
a vindre l'altra vegada.
Exactament
i que la tenim
doncs
me sembla que només
la tenim
a les sales Lauren.
Molt bé, molt bé.
I alguna recomanació?
Les demés que funcionen
són les de sempre.
Onsens 12
a banda de los chicos del toro
tenim aquesta pel·lícula
que vam veure
precisament
l'hem vist ara fa poc a Sitges
que és la Llamada Perdida
Sí.
que és una pel·lícula
que funciona molt bé.
És una pel·lícula
de Takas Mique
l'autor d'Audition
i que jo la recomano
perquè és una de les pel·lícules
de terror
que funcionen.
d'aquestes pel·lícules
de terror oriental
que estan molt ben treballades
des del punt de vista visual
i que, bueno,
que realment
funciona
dins del que vol oferir
que és precisament
donar aquesta sensació
del fantàstic
escalofriant
al voltant
d'una trucada
d'un mòbil.
i també al voltant
també del món
dels adolescents,
no?
Sí,
però, bueno,
jo penso que aquesta és una mica
per tothom, eh?
Una mica per tothom.
És una història de fantasmes
i utilitza precisament
els elements mínims,
que és el que
le permet
a aquest director
japonès
de fer un cinema
molt efectista
que funciona molt bé.
Doncs, David,
no sé si serà la setmana
que jo crec que
ja en parlarem
la setmana que ve
de com ha anat,
però, vaja,
la setmana
d'Alejandro Magno, eh?
Exactament.
És la pel·lícula
de la setmana,
tenim aquesta trucada
perdida,
tenim, penso,
la importància
de Marce Ernesto
i, bueno,
hem recomanat
els xicos del coro
perquè segur, segur,
segur que està a punt
de dir-ne.
Està a punt de...
Aquesta, jo crec que
val la pena veure-ne.
Aquesta i també d'altres, eh?
Alejandro Magno
també és una de les pel·lícules
que val la pena
aquesta setmana.
David,
que estàs a rebaixes?
Vas a rebaixes,
ara o no?
Doncs ara començaré.
Ara, quan acabem de parlar,
ja faré la meva visita
de rigor
a les botigues de roba.
Molt bé.
Ara a aquesta hora
potser no trobarà gaire gent.
Pensa que després
s'ho en pot tot, eh?
Tinc d'aprofitar,
tinc d'aprofitar.
El que no sé
com estarà la conta corrent.
Això ja no t'ho puc dir.
Això ja és una altra història.
Això ja és una altra història.
David, gràcies!
Bon cinema
i que comencem bé.
Vinga, ens veiem.
Vinga, una abraçada forma.
Adéu.